En la casa

Amant dels artefactes laberíntics i els jocs cinèfils, François Ozon presenta en la seva darrera pel·lícula una reflexió devastadora sobre el fet de narrar, la fascinació que provoca i també els seus perills. L’anècdota, extreta d’una obra teatral del madrileny Juan Mayorga, pot semblar molt feble: un professor de literatura comença a obsessionar-se per un alumne seu, un adolescent misteriós que alhora se sent fascinat per la vida d’un company de classe social inferior. Aquest joc de miralls, però, transita a poc a poc des de la comèdia cínica fins a la faula moral, en un giravolt que acaba afectant a tothom, fins i tot el mateix Ozon com a narrador últim que permet el joc de voyeurisme i degradació col·lectiva entorn d’aquest univers mesquí. Exposada amb una habilitat no exempta d’un rigor implacable, amb una posada en escena que amaga la seva amarga precisió sota una capa aparentment lluent i amable, 'En la casa' és una de les pel·lícules amb més mala bava del darrer cine francès. –Carlos Losilla.