Caníbal

No tant una pel·lícula de por sinó un retrat precís i ferotge de la província espanyola, 'Caníbal' canalitza les seves intencions mitjançant una història d’atracció carnal entre un sastre reprimit i un parell d’immigrants eslaves que es troben en una Granada hivernal i fosca. Com si es tractés d’una versió encara més sinistra de 'Vertigen', de Hitchcock, el director Manuel Martín Cuenca acumula detalls inquietants en un clima asfixiant: el taller de sastreria, la casa on viu, les parets inamovibles, les teles que talla, el refugi on porta les víctimes, tot conforma un ambient laberíntic, claustrofòbic, on els sentiments apareixen a poc a poc, en escenes alhora violentes i emotives. La posada en escena, d’un rigor inusual, dibuixa un univers quadriculat del qual emergeix el foc de la passió. I quan ho fa, el film sencer explota, com si s’alliberés.