Anna Pacheco

Quedarse en casa no es sinónimo de aburrimiento. Hay un montón de opciones para disfrutar: literatura, teatro u otras actividades en streaming. Si queréis sacarle todo el partido posible a las horas que estáis en casa o si queréis pasar el rato de la mejor manera posible, hemos hecho una lista con todas las actividades que podéis hacer en casa (viejas cosas pendientes o tareas en casa), nuevas aficiones que puedes cultivar, libros olvidados en la mesilla de noche... Las opciones son casi infinitas, pero nosotros hemos seleccionado algunas de las más interesantes para que os falten horas cada día. NO TE LO PIERDAS: Las 50 mejores películas de la historia

Son todo un fenómeno. Cada vez hay más y mejores. El talento barcelonés también se ha sumado a la fiebre de los podcasts y nos ofrece los temas más diversos y para todos los públicos: para los futboleros, para los niños con ganas de bailar, para adolescentes inquietos, para los aficionados a los misterios, para los que se excitan con la política internacional... Suelen ser piezas radiofónicas más o menos cortas perfectas para escuchar cuando estás tranquilo en casa, pero también cuando haces deporte o paseas por la ciudad. Hay para dar y regalar, pero nosotros solo os hemos escogido los mejores para que os dejéis seducir por el oído. NO TE LO PIERDAS: Las mejores propuestas culturales para seguir en 'streaming'

Són tot un fenomen. Cada vegada n'hi ha més i millors. El talent barceloní també s'hi ha sumat a la febre dels podcasts i ens n'ofereix dels temes més diversos i per a tots els públics: per als futbolers, per a la canalla amb ganes de ballar, per a adolescents inquiets, per als aficionats als misteris, per als que s'exciten amb la política internacional... Acostumen a ser peces radiofòniques més o menys curtes perfectes per parar-hi l'orella quan estàs tranquil a casa, però també quan fas esport o passeges per la ciutat. N'hi ha per donar i vendre, però nosaltres només us hem escollit les millors perquè us deixeu seduir a cau d'orella. NO T'HO PERDIS: Les millors propostes culturals per seguir en 'streaming'  

El perreo és un signe dels nostres temps. S’ha instal·lat definitivament a les pistes de ball: el podeu practicar en solitari, acompanyats o amb les amigues; o, esclar, de forma romàntica amb l’amant de torn. Fa uns anys encara et podien titllar de poc feminista, o potser no et quedava més remei que moure el cul (en solitari) davant del mirall. “Aquests ritmes han estat vibrant des de fa anys, només que ara s’han popularitzat i estan arribant a Europa. El consum dels joves és diferent, internet ho ha canviat tot”, diu Ana Chinchilla, colombiana resident a Barcelona. Amb l’actriu Júlia Bertran protagonitzen el divulgatiu espectacle Así bailan las putas. La popularització massiva dels ritmes llatins ha fet que aquest tipus de ball travessi les seves fronteres. “El perreo sorgeix a les classes baixes, i fins fa poc era vist com una cosa bruta, barroera. Ara, que és un gran moment per al reggaeton, hem aconseguit que totes les classes socials el ballin”, afirma Chinchilla. Aquesta idea del perreo com a xiclet unificador és prou eloqüent. Una ciutat: Barcelona. Els pijos de la Bonanova segur que han coincidit aquest any ballant els porto-riquenys Anuel AA i Ozuna a Nogg o a Bling Bling (per cert, ambdós entre els artistes més escoltats a Catalunya el 2019, segons Spotify); al mateix temps que discoteques i sales eminentment llatines com el B-52 i Ebony Club ballen al seu mateix ritme. Un cop hi entris, difícilment en podràs sortir. “El Gustavo, el meu soci, és professor de ball i

Nuestras relaciones han cambiado: replanteamos el mito de la media naranja “La imagen que yo tengo de una vida afectiva menos peligrosa es mucho vodevil y mucha purpurina”. Son palabras de la escritora Brigitte Vasallo. Este año coorganiza la segunda edición de 'Me cago en el amor party', una fiesta que quiere “desmitificar el amor, desdramatitzarlo”. Y contraprograma el día más empalagoso del año, San Valentín. Vasallo, autora de 'Pensamiento monógamo, terror poliamoroso' (La Oveja Roja, 2018), propone replantear nuestras relaciones sexoafectivas y todo lo que comportan: celos, dependencia, abandono, infidelidades, mentiras... Te suenan, segurísimo.     “El amor romántico nos ha conducido a una falta de autonomía emocional. Tenemos que recuperar la agencia del amor. Nuestros sentimientos, nuestros amores, son nuestros”, asegura Vasallo. Puede parecer una premisa sencilla, pero no es nada fácil de cumplir. Estamos programadas para querer y relacionarnos normativamente: el mito de la exclusividad (querer a una sola persona) y la jerarquización de los afectos (la idea que solo una persona, la media naranja, es la que te completa) son esto: mitos. Arraigados, por cierto, a una instalada tradición cristiana. Vasallo defiende en su libro que el sistema actual de los afectos es “opresor” en cuanto que genera violencias. Juana Dolores, actriz y poeta, autora del espectáculo 'Massa diva per a un movimient asambleari', cree también que el feminismo tiene que aspirar a “l

Les nostres relacions han canviat: repensem el mite de la mitja taronja “La imatge que jo tinc d’una vida afectiva menys perillosa és molt vodevil i molta purpurina”. Són paraules de l’escriptora Brigitte Vasallo. Aquest any coorganitza la segona edició del Me cago en el amor party, una festa que vol “desmitificar l’amor, desdramatitzar-lo”. I contraprogramen el dia més embafador de l’any, Sant Valentí. Vasallo, autora de 'Pensamiento monógamo, terror poliamoroso' (La Oveja Roja, 2018), proposa repensar les nostres relacions sexoafectives i tot el que comporten: gelosia, dependència, abandonament, infidelitats, mentides... Et sonen, seguríssim.     “L’amor romàntic ens ha conduït a una falta d’autonomia emocional. Hem de recuperar l’agència de l’amor. Els nostres sentiments, els nostres amors, són nostres”, assegura Vasallo. Pot semblar una premissa senzilla, però no és gens fàcil de complir. Estem programades per estimar i relacionar-nos normativament: el mite de l’exclusivitat (estimar una sola persona) i la jerarquització dels afectes (la idea que només una persona, la mitja taronja, és la que et completa) són això: mites. Arrelats, per cert, a una instal·lada tradició cristiana. Vasallo defensa al seu llibre que el sistema actual dels afectes és “opressor” en tant que genera violències.   Juana Dolores, actriu i poeta, autora de l’espectacle 'Massa diva per a un moviment assembleari', creu també que el feminisme ha d’aspirar a “alliberar-nos de la sensació de permanent