Begoña García Carteron

Antoni Gaudí va imaginar la casa més dracònica de la seva col·lecció fa més d'un segle i ara, coincidint amb el centenari de la seva mort, HBO Max connecta amb aquest univers amb una experiència que posa al centre els dracs i la fantasia. Coincidint amb l'estrena de la tercera temporada de la sèrie original d'HBO La Casa del Dragón el pròxim 22 de juny, la Casa Batlló i HBO Max us obren les portes al fascinant univers de la família Targaryen per descobrir de prop una història marcada pel foc, la sang i els dracs. La proposta (de franc!) proposa una experiència on la casa es tematitza per portar-vos al terreny de la fantasia, el foc i el vidre. Foto: Victor LafuenteCasa Batlló / La Casa del Dragón Gaudí es troba amb Ponent Barcelona sempre ha tingut una relació especial amb els dracs. Són a les façanes, a les llegendes, als carrers i, per descomptat, en una de les cobertes més famoses de la ciutat. I és que la teulada de la Casa Batlló representa el llom escatat d'una criatura adormida. L'edifici fa dècades que és conegut popularment com la Casa del Drac, una coincidència amb el nom de la sèrie que era difícil de passar per alt. Gary Gautier, director general de la Casa Batlló, ho resumeix així: "Gaudí ens va ensenyar que la imaginació no té límits ni temps. Més d'un segle després, la Casa Batlló continua sent un lloc on les grans històries troben una llar i on la creativitat pot prendre formes inesperades. Aquesta col·laboració n'és un bell exemple". Foto: Victor LafuenteC

Per als amants de la carretera, els cotxes són més que joies. I hi ha res més bonic que trobar un lloc ple de Golf GTI de totes les generacions? Si per a vosaltres aquest Volkswagen és una icona i alguna vegada heu discutit sobre quina és la millor generació del Golf GTI, reserveu la data. El pròxim 27 de juny, el Circuit de Barcelona-Catalunya es convertirà en el punt de trobada de la cultura GTI amb una celebració amb activitats per a tota la família que promet reunir milers d'aficionats. Volkswagen organitza el GTI 50 Fest, una jornada única per celebrar el 50è aniversari d'unes sigles que van canviar per sempre la història de l'automòbil i que, mig segle després, continuen despertant el mateix entusiasme que el 1976. El que va començar com un projecte gairebé secret —amb una previsió inicial de tot just 5.000 unitats— va acabar convertint-se en un dels grans icones de l'automoció. Durant el festival hi haurà més de 10 hores d'activitats i entreteniment, amb propostes per a totes les edats i especialment per als seguidors de l'univers GTI. Entre els moments destacats hi ha la desfilada amb totes les generacions del Golf GTI i una gran foto de família sobre el circuit per a aquells que hi accedeixin amb entrada VIP i vehicle participant. Com que una data així no es celebra cada dia, Volkswagen ha preparat una jornada pensada per viure l'univers GTI des de dins. Continueu llegint, perquè us donem sis motius per no perdre-us-ho.

A Faire, inevitablement, es comença i s'acaba el dia amb bon peu. Dos locals separats per tot just uns metres: Faire. Brunch & Drinks (Girona, 81) de tònica diurna i Faire. Tapas & Wine (Girona, 79), nocturna. L'un ofereix brunchs contundents, com la shakshuka, per arrancar el matí; l'altre, tapes vegetarianes i vins naturals per tancar el dia com es mereix. I tots dos obren la seva terrassa en ple carrer de Girona de l'Eixample. Un lloc on l'ètica passa per damunt de tot. Els ous són ecològics, els lactis locals i treballen amb productors de referència compromesos amb la sostenibilitat. A més, planten un arbre a través de Tree Nation per cada tiquet emès. Faire. Brunch & Drinks El local del número 81 està especialitzat en brunch vegetarià amb opcions veganes. La carta va des dels tradicionals ous Benedict amb salsa holandesa casolana fins a plats mediterranis com la shakshuka. Moltes receptes compten amb alternatives vegetals, com cansalada viada vegana, salsitxes plant-based o scrambled de tofu en substitució de l'ou. L'oferta es completa amb torrades d'alvocat, bols d'açai i granola, pancakes casolans i reposteria elaborada diàriament. I la carta de begudes no es queda enrere: bellinis, mimoses, batuts i cafès d'especialitat conviuen amb propostes com els elixirs de Sapinca, el matcha latte ecològic, el chai casolà, la kombutxa artesanal de Bioma o la beguda de cacau ceremonial de PureKakaw. Faire. Tapas & Wine Al número 79 es desplega la seva versió nocturna. La carta com

Trobar un mirador a les altures que combini disseny contemporani, bones copes i una panoràmica brutal del centre sense artificis és un dels grans plaers quan arriba el bon temps. A la vuitena planta del Renaissance Barcelona Hotel, a quatre passes de la cotitzada cantonada de Pau Claris amb el passeig de Gràcia, Goja Rooftop es postula com el punt de trobada idoni per veure com s'amaga el sol sobre la ciutat. L'espai combina línies netes, textures naturals i una exuberant vegetació que envolta una vebuda plunge pool —d'ús exclusiu per als hostes del hotel— que eleva l'estètica de l'espai cap a l'imaginari d'un autèntic oasi de disseny. El gran valor afegit? La seva espectacular perspectiva de la Sagrada Família, que ara llueix més imponent que mai després d'haver estat finalment coronada per la monumental Torre de Jesucrist. Goja RooftopCockail Glops amb firma i platets per compartir Aquí el protagonisme de la barra se l'emporten els seus còctels d'autor, pensats minuciosament per sintonitzar amb l'energia canviant de la tarda a la nit. Per acompanyar els tragos i estirar la conversa sense mirar el rellotge, l'oferta culinària aposta fort pel format social, amb una selecció de platets informals dissenyats especialment per compartir al centre de la taula. A mesura que la llum del dia s'esvaeix i s'encenen els neons de la ciutat, l'ambient es transforma gràcies a la música i les sessions de DJ, que marquen el compàs d'un vespreig cosmopolita on locals i viatgers es barregen d

Encontrar un mirador en las alturas que combine diseño contemporáneo, buenas copas y una panorámica brutal del centro sin artificios es uno de los grandes placeres cuando llega el buen tiempo. En la octava planta del Renaissance Barcelona Hotel, a cuatro pasos de la cotizada esquina de Pau Claris con el paseo de Gràcia, Goja Rooftop se postula como el punto de encuentro idóneo para ver cómo se esconde el sol sobre la ciudad. El espacio combina líneas limpias, texturas naturales y una exuberante vegetación que rodea una apetecible plunge pool —de uso exclusivo para los huéspedes del hotel— que eleva la estética del espacio hacia el imaginario de un auténtico oasis de diseño. ¿El gran valor añadido? Su espectacular perspectiva de la Sagrada Familia, que ahora luce más imponente que nunca tras ser finalmente coronada por la monumental Torre de Jesucristo. Goja RooftopCockail Tragos con firma y platillos para compartir Aquí el protagonismo de la barra se lo llevan sus cócteles de autor, pensados minuciosamente para sintonizar con la energía cambiante de la tarde a la noche. Para acompañar los tragos y estirar la conversación sin mirar el reloj, la oferta culinaria apuesta fuerte por el formato social, con una selección de platillos informales diseñados especialmente para compartir al centro de la mesa. A medida que la luz del día se desvanece y se encienden los neones de la ciudad, el ambiente se transforma gracias a la música y las sesiones de DJ, que marcan el compás de un ta

Si hi ha un lloc a Barcelona que sap com s'ha de celebrar una revetlla de veritat, aquest és el Paperines. Situat pràcticament al pic de la muntanya de Montjuïc, aquest restaurant s'ha convertit en el secret més ben guardat de qui busca fugir de les platges massificades sense renunciar a la millor panoràmica de la ciutat. Lluny del ‘postureo’, el seu fort és recuperar l'essència més pura i nostàlgica dels envelats de Festa Major: sopar a la fresca sota les estrelles, camises de fil, lluentons i un ambient tan familiar com elèctric ideal per cremar la nit més curta de l'any. Pollastre a l’ast, coca i molta festa! El menú d'enguany (40 € per persona amb dues begudes incloses) està pensat per obrir boca a base de clàssics populars que mai fallen. La festa gastronòmica arrenca amb platets compartits per anar picant, on destaquen els didals d’albergínia fregits amb salsa romesco, unes bones croquetes de pernil ibèric i l'ensalada russa amb tonyina i bitxo. Tampoc hi faltarà l'hummus servit en fulla de cabdell, una fresca broqueta de tomàquet amb mozzarella o el clàssic pa de coca torrat amb tomàquet i seitó. Però el plat fort de la nit arriba de la mà de la tradició més lúdica: un bon quart de pollastre a l’ast amb les seves patates fregides i allioli, precedit d'una amanida amb ceba de Figueres i olives kalamata. I com que cap Sant Joan seria complet sense el colofó dolç, tancareu el tiberi amb un sorbet de llimona ben netejador que obrirà pas a la mítica coca de Sant Joan, escor

Si hay un lugar en Barcelona que sabe cómo se tiene que celebrar una verbena de verdad, ese es el Paperines. Situado prácticamente en la cima de la montaña de Montjuïc, este restaurante se ha convertido en el secreto mejor guardado de quien busca huir de las playas masificadas sin renunciar a la mejor panorámica de la ciudad. Lejos del postureo, su fuerte es recuperar la esencia más pura y nostálgica de los envelats (carpas) de Fiesta Mayor: cena a la fresca bajo las estrellas, camisas de hilo, lentejuelas y un ambiente tan familiar como eléctrico ideal para quemar la noche más corta del año. ¡Pollo al ast, coca y mucha fiesta! El menú de este año (40 € por persona con dos bebidas incluidas) está pensado para abrir boca a base de clásicos populares que nunca fallan. La fiesta gastronómica arranca con platillos compartidos para ir picando, donde destacan los dedales de berenjena fritos con salsa romesco, unas buenas croquetas de jamón ibérico y la ensaladilla rusa con atún y guindilla. Tampoco faltará el hummus servido en hoja de cogollo, una fresca brocheta de tomate con mozzarella o el clásico pan de coca tostado con tomate y boquerón. Pero el plato fuerte de la noche llega de la mano de la tradición más lúdica: un buen cuarto de pollo al ast con sus patatas fritas y alioli, precedido de una ensalada con cebolla de Figueres y aceitunas kalamata. Y como ningún San Juan estaría completo sin el broche dulce, cerraréis el banquete con un sorbete de limón bien limpiador que abrir

La Sala Paral·lel 62 es prepara per a una d'aquelles nits que es graven a foc a la memòria. O almenys, de les que recordes durant diversos dies per culpa del rampell de tant ballar. Los Amigos Invisibles arriben a Barcelona dins d'IBEROEXPERIA Sessions 2026, un cicle que continua connectant la ciutat amb alguns dels noms més respectats i emblemàtics de la música iberoamericana. La cita serà el 19 de juny a les 20.30 h i les entrades ja estan disponibles. Formats a Caracas el 1991, Los Amigos Invisibles enllesteixen més de tres dècades afinant una barreja inconfusible de disco, funk, acid jazz i ritmes llatins que ha acabat per convertir-se en el seu segell inconfusible. El seu salt internacional va arribar el 1996, quan David Byrne els va descobrir i els va incorporar al catàleg de Luaka Bop, obrint-los la porta als escenaris de mig món. Oliver Villegass. Des d'aleshores han signat una carrera de fons: deu discs d'estudi, dos en directe i una col·lecció de premis que inclou el Grammy Llatí, a més de nominacions als Grammy estatunidencs. Però més enllà dels guardons, el seu veritable actiu està en el directe, on temes com La que me gusta, Mentiras o Espérame funcionen com a detonadors automàtics de pista de ball. La banda ha girat per més de 60 països i ha convertit cada concert en una celebració del mestissatge sonor, amb un enfocament que uneix el punt sofisticat del funk amb l'energia més festiva del Carib. A Barcelona prometen exactament això: una sessió de ball sense pa

La Sala Paral·lel 62 se prepara para una de esas noches que se graban a fuego en la memoria. O al menos, de las que recuerdas durante varios días por culpa de las agujetas de tanto bailar. Los Amigos Invisibles llegan a Barcelona dentro de IBEROEXPERIA Sessions 2026, un ciclo que sigue conectando la ciudad con algunos de los nombres más respetados y emblemáticos de la música iberoamericana. La cita será el 19 de junio a las 20.30h y las entradas ya están disponibles. Formados en Caracas en 1991, Los Amigos Invisibles llevan más de tres décadas afinando una mezcla inconfundible de disco, funk, acid jazz y ritmos latinos que ha acabado por convertirse en su sello inconfundible. Su salto internacional llegó en 1996, cuando David Byrne los descubrió y los incorporó al catálogo de Luaka Bop, abriéndoles la puerta a los escenarios de medio mundo.  Oliver Villegass.   Desde entonces han firmado una carrera de fondo: diez discos de estudio, dos en directo y una colección de premios que incluye el Grammy Latino, además de nominaciones a los Grammy estadounidenses. Pero más allá de los galardones, su verdadero activo está en el directo, donde temas como La que me gusta, Mentiras o Espérame funcionan como detonadores automáticos de pista de baile. La banda ha girado por más de 60 países y ha convertido cada concierto en una celebración del mestizaje sonoro, con un enfoque que aúna lo sofisticado del funk con la energía más festiva del Caribe. En Barcelona prometen exactamente eso: una

PRIMERA.- Objecte de les bases Les presents bases legals (d'ara endavant, les “Bases”) tenen per objecte la regulació dels requisits de participació i la mecànica de desenvolupament del sorteig “Sternalia” (d'ara endavant, el “Sorteig”) organitzat per TIMEOUT SPAIN MEDIA, SL (d'ara endavant, “TIME OUT”), societat domiciliada a Passeig de Gràcia , número 114,  planta principal, 08008 de Barcelona, i proveïda de CIF B65672495, que es desenvoluparà entre el  16 de Juny del 2026 i el 24 de Juny de 2026 (d'ara endavant, la “Campanya”).   SEGONA.- Requisits i període de participació al Sorteig. Podran participar al Sorteig les persones físiques majors d’edat. La Participació al Sorteig és gratuïta. Únicament s'admetrà una participació per persona al Sorteig. El període de participació al Sorteig s'inicia al moment de la publicació del post del dia 16 de Juny  de 2026 , i finalitza a les 23:59 hores del dia 24 de Juny de 2026. El termini de participació es donarà a conèixer a través d'elements de comunicació desenvolupats per l'organitzador.    Empleats de TIME OUT, i les seves respectives empreses matrius; Afiliats; Filials; publicitat, promoció, compliment o altres agències coordinadores; persones que presten serveis a TIME OUT  a través d'un subcontractista o agència de treball temporal durant el període del Sorteig; i els membres de la seva família immediata i les persones que viuen a la seva mateixa llar no són elegibles per participar en el Sorteig.   TERCERA.- Premis El Sor

Si us agrada el bon vi i teniu ganes de col·laborar amb una causa de les de veritat, teniu una cita obligatòria a la muntanya de Montjuïc. El pròxim 17 de juny, l'elegant Hotel Miramar Barcelona es convertirà en l'epicentre de la cultura vinícola més compromesa gràcies a la Wine Talks & Wine Experience. Es tracta d’una jornada única organitzada pel col·lectiu Dones del Vi, que han sumat forces amb la Fundació Esclerosis Múltiple (FEM) per recaptar fons contra una malaltia que, a més, afecta majoritàriament moltes dones joves. El pla és rodó: una tarda per aprendre dels millors viatjant del perfum a la intel·ligència artificial, i acabar brindant a la fresca amb un tast exclusiu. De les TED Talks del vi al pica-pica gourmet La vetllada (que arrenca a les 18 h i s’allargarà fins a les 22 h) començarà ben amunt amb un bloc de xerrades estil TED on brillaran autèntics tòtems internacionals del sector. Podreu escoltar François Chartier desgranant els secrets de l'olfacte, Meritxell Falgueras parlant sobre l'estudi de les Dones del Vi, o Ferran Centelles demostrant amb humor com som uns "biaixos amb potes" a l'hora de tastar. També hi haurà espai per als reptes reals del futur: Mireia Torres plantejarà com adaptar els cellers al canvi climàtic i Lucho Wehrli traçarà les línies del vi en l'era de la intel·ligència artificial. Després de la inspiració, vindrà la teca. L'esdeveniment es transformarà en un showroom de vins on podreu tastar ampolles de grans cellers liderats per dones (

Quan arriba el bon temps, Barcelona s'omple de terrasses on allargar les tardes i gaudir de les nits a l'aire lliure. Però n'hi ha algunes que juguen en una altra lliga. És el cas de Black Marina, l'espai exterior de l'Eurostars Grand Marina, l'emblemàtic hotel de cinc estrelles situat al World Trade Center, que aquest estiu s'obre a la ciutat amb una programació pensada per gaudir del mar, la música en directe i les postes de sol des d'un dels miradors més privilegiats de Barcelona. Foto: Eurostars Hotels Grand Marina Hotel 5* G.L.Eurostars Hotels Grand Marina Hotel 5* G.L. Capvespres amb ritme Hi ha poques coses que defineixin millor l'estiu a Barcelona que una copa a la mà mentre el sol s'amaga darrere l'skyline de la ciutat. A Black Marina, la terrassa de l'Eurostars Grand Marina, aquest moment té banda sonora pròpia gràcies a les DJ Live Sessions, que cada divendres i dissabte, de 17.30 a 20 h, transformen el capvespre en una experiència per als sentits. Música en directe, còctels d'autor i una de les panoràmiques més privilegiades del litoral barceloní converteixen aquestes sessions en l'excusa perfecta per allargar la tarda i donar la benvinguda al vespre des d'un racó exclusiu davant del mar. Un viatge a Cuba Els dimecres i divendres, quan la ciutat comença a alentir el ritme, Black Marina proposa una escapada sense sortir de Barcelona. Les Noches de Cuba, que tenen lloc de 20.30 a 22.30 h, omplen la terrassa de melodies caribenyes, aromes de brasa i una atmosfera v

If you’re one of those people who doesn’t appreciate lemon thyme or vodka infused with beets in your drink (and you don’t want to pay more than €6), steer clear of La Martinera, the bar attached to restaurant Casa Chelis. If you understand cocktails to be a form of fine art, however, this is the place to go. Now they’ve included luxurious hors d’oeuvres created by chef Sebastían Mazzola.

Nil Cardoner y Daniela Brown, de 26 y 27 años, son los actores más jóvenes del reparto de 'La gavina' ('La gaviota'), el clásico de Anton Chéjov que inaugurará la nueva temporada del Teatre Lliure, la primera con Julio Manrique al frente, que también dirige la obra. Se estrena el 3 de octubre, la podéis ver hasta el 3 de noviembre, y promete emociones fuertes. “¡Puto Chéjov!” (mirad el tráiler). Hablamos con ellos para saber cómo lo viven, qué piensan del choque generacional que plantea la obra y muchas cosas más. Daniela ya está. Cuando llega Nil (viene de tomar un café en el bar del teatro), se abrazan y él le dice lloriqueando: “Estoy rrrrrebentado”. Risas de complicidad. A ella estos días no le toca, pero Nil compagina el rodaje de la serie de TV3 'Com si fos ahir' por las mañanas con los ensayos de 'La gavina'. Jornada laboral de 7 a.m. a 22 p.m. Se pondrán en la piel de Kostya y Nina, en la Sala Fabià Puigserver de la sede de Montjuïc. Ahora mismo no recuerdan cuántas localidades tiene: “¿Son 400, 600 butacas?”, “No lo sé, ¡mogollón!” (ríen). Se han hecho amigos preparando la obra y sintonizan mucho. Incluso comparten una playlist que los ayuda a entrar en las escenas. ¿Qué significa abrir la temporada del Lliure en la Fabià Puigserver, con un Chéjov, Julio Manrique dirigiendo, compartiendo protagonismo con Cristina Genebat, David Verdaguer, David Selvas y todo el equipo que hay...? Daniela Brown: Para mí es un regalo. Tenía muchas muchas ganas de hacer teatro y hacerlo

Nil Cardoner i Daniela Brown, de 26 i 27 anys, són els actors més joves del repartiment de 'La gavina', el clàssic d’Anton Txékhov que inaugurarà la nova temporada del Teatre Lliure, la primera amb Julio Manrique al capdavant, que també dirigeix l’obra. S’estrena el 3 d’octubre, la podeu veure fins al 3 de novembre, i promet emocions fortes. “Puto Txékhov!” (mireu-ne el tràiler). Parlem amb ells per saber com ho viuen, què pensen del xoc generacional que planteja l’obra i moltes coses més.  La Daniela ja hi és. Quan arriba el Nil (ve de fer un cafè al bar del teatre), s’abracen i ell li diu ploriquejant: “Estic rrrrrebentat”. Rialles de complicitat. A ella aquests dies no li toca, però el Nil compagina el rodatge de la sèrie de TV3 'Com si fos ahir' als matins amb els assajos de 'La gavina'. Jornada laboral de 7 a.m. a 22 p.m. Es posaran a la pell del Kostya i la Nina, a la Sala Fabià Puigserver de la seu de Montjuïc. Ara mateix no recorden quantes localitats té: “Són 400, 600 butaques?”, “No ho sé, 'mogollón'!” (riuen). S’han fet amics preparant l’obra i sintonitzen molt. Fins i tot comparteixen una 'playlist' que els ajuda a entrar en les escenes. Què significa obrir la temporada del Lliure a la Fabià Puigserver, amb un Txékhov, Julio Manrique dirigint, protagonitzant-la amb Cristina Genebat, David Verdaguer, David Selvas i tot l’equip que hi ha...?Daniela Brown: Per a mi és un regal. Tenia moltes moltes ganes de fer teatre i fer-lo d’aquesta manera, amb aquesta generositat

Casavella. Les que tenim una edat i vam passar la nostra joventut a Barcelona, sortint de nit, com fèiem tan bé en aquells esbojarrats anys 90, i sobretot les que vam treballar de cambreres en diversos locals de moda, ens vam trobar més d’un cop amb l’escriptor del moment, mig maleït mig deïficat, mitificat, adorat, seguit... Tot un personatge. En realitat es deia Francisco García Hortelano, però mai va utilitzar aquests cognoms propis per la coincidència amb un altre escriptor ja consagrat, de qui ell devorava novel·les. Es va posar el cognom de l’avi, amb el qual ho va petar des de l’inici, i, tot i que ell es veiés a si mateix com un escriptor maleït dels de debò, en realitat va ser un 'mimat' del món editorial, o almenys així ho veig jo des de la perspectiva actual. Es diu d’ell que no tenia lectors sinó seguidors, en una època en què no existien les xarxes socials. I no és d’estranyar. Era d’aquelles persones omnipresents a la nit de la ciutat. No calia tenir interessos intel·lectuals, només l’oportunitat de trobar-te amb ell a qualsevol barra i compartir converses esporàdiques carregades d’alcohol i amb molta dosi d’humor. Tant te’l podies trobar en un local de disseny de l’Upper Diagonal com en un antre de batalla del Xino. Parlava amb tothom, sense problemes, embarbussant-se més o menys la llengua però sempre amb agudesa. Recordo tenir converses d’allò més banals amb ell, la majoria sobre el lloc on ens trobàvem o la gent que ens envoltava, mai cap cosa transcendent,

Todo empezó en el 88 cuando se anunció el concierto de The Pogues en Zeleste (el actual Razzmatazz). Jordi Oliver, entonces un chico de 19 o 20 años que solo pensaba en pasárselo bien, como toca a esta edad, enredó a sus colegas. No le resultó difícil. The Pogues era el grupo irlandés folk punk por excelencia que solo conocían ellos en Barcelona, ​​o eso pensaban. Se prepararon para el concierto y fueron a darlo todo. Estaba a petar de peña, les conocía mucha más gente de lo que imaginaban. Un montón de jóvenes que no sabían que estaban a punto de ser los figurantes del nuevo videoclip del grupo, de un tema que se llamaba ‘Fiesta’; una canción que en ese momento ya sonaba en todas partes, en las radios, en las pistas... Sí, ese tema que aún suena en cualquier fiesta donde se quiera bailar y hacer un pogo.  Shane anunció que querían grabar un videoclip, y que todo el concierto quedaría registrado. Y que quizás, algunos de los allí presentes, podían acabar de figurantes en el videoclip. Entre los colegas de Jordi estaba Maria, ojos azules y mirada rebelde, cabello rubio despeinado, punki, pura vida. Al ver el concierto, como les ocurre a muchas fans, se enamoró de Shane, el cantante. Quién no. Aunque fuera feo como él solo. Y sí, María, y Jordi también, y algunos otros colegas, fueron elegidos para hacer de figurantes en el videoclip. Estaban tan emocionados que, al acabar el concierto, se presentaron en el camerino para abrazar a Shane, que les recibió tan contento, les invitó

Tot va començar l’any 88 quan es va anunciar el concert de The Pogues a Zeleste (l’actual Razzmatazz). En Jordi Oliver, aleshores un noi de 19 o 20 anys que només pensava a passar-s’ho bé, com toca a aquesta edat, va enredar els seus col·legues. No li va resultar difícil. The Pogues era el grup irlandès folk punk per excel·lència que només coneixen ells a Barcelona, o això pensaven. Es van preparar pel concert i van anar a donar-ho tot. Estava a petar de penya, els coneixia molta més gent del que imaginaven. Un munt de gent que no sabia que estaven a punt de ser els figurants del nou videoclip del grup, d’un tema que es deia ‘Fiesta’; una cançó que en aquell moment ja sonava a tot arreu, a les ràdios, a les pistes... Sí, aquell tema que encara sona a qualsevol festa on es vulgui ballar i fer un ‘pogo’. En Shane va anunciar que volien gravar un videoclip, i que tot el concert s’enregistraria. I que potser, alguns dels allà presents, podien acabar de figurants al videoclip. Entre els col·legues del Jordi hi havia la Maria, ulls blaus i mirada rebel, cabell ros despentinat, punki, pura vida. En veure el concert, com els passa a moltes fans, es va enamorar d’en Shane, el cantant. Qui no. Tot i que fos lleig com ell sol. I sí, la Maria, i en Jordi també, i alguns altres col·legues, van ser triats per fer de figurants al videoclip. Estaven tan emocionats que, en acabar el concert, es van presentar al camerino per abraçar en Shane, que els va rebre tan content, els va convidar a uns

El 2020 nos ha obligado a todos a reinventarnos y la chef Ada parellada ha demostrado que, en esto de la reinvención y la creatividad, ella tiene muchas ideas ¡y bien buenas! Este año, los restaurantes de nuestra ciudad han visto como el servicio ‘delivery’ de reparto de sus platos y menús a domicilio se ha instalado para quedarse. Y Ada ha querido que las delicias que salen de la cocina del Semproniana no solo lleguen a las mesas de los comensales barceloneses, sino que puedan ir rodando por las comarcas de Barcelona. Y todo, de una forma sostenible, creativa, participativa y deliciosa. Cada viernes y sábado los comensales de diferentes poblaciones de los alrededores de Barcelona tienen la opción de pedir un Menú de los Hits del Semproniana, que incluye un taller online con la chef. Este mes de marzo, por ejemplo, lo pueden hacer los vecinos de Sabadell (viernes 12) y los de Sant Vicenç dels Horts (sábado 13). Desde el restaurante llevan los pedidos (reservados previamente) a un punto céntrico de la localidad, hacia las 18,30. El menú se entrega frío y con ingredientes por separado, para que cada uno lo acabe de preparar en casa y lo puede disfrutar en su máximo esplendor. Y, a las 20h, comienza un taller online donde Ada Parellada explica a los comensales como calentar y presentar cada plato. Ada Parellada / Semproniana Los platos que incluye este Menú de los Hits del Semproniana son un tartar de gambas, el famoso arroz del venere con queso de Maó, un costillar de cerdo y

El 2020 ens ha obligat a tots a reinventar-nos i la xef Ada Parellada ha demostrat que, en això de la reinvenció i la creativitat, ella té moltes idees i ben bones! Aquest any, els restaurants de la nostra ciutat han vist com el servei 'delivery', de repartiment dels seus plats i menús a domicili, s’ha instal·lat per quedar-s’hi. I l’Ada ha volgut que les delícies que surten de la cuina del Semproniana no només arribin a les taules dels comensals barcelonins, sinó que puguin anar voltant arreu de les comarques de Barcelona. I tot, d’una manera sostenible, creativa, participativa i deliciosa. Cada divendres i dissabte els comensals de diverses poblacions dels voltants de Barcelona tenen l’opció de demanar un Menú dels Hits del Semproniana, que inclou un taller online amb la xef. Aquest mes de març, per exemple, ho poden fer els veïns de Sabadell (divendres 12) i els de Sant Vicenç dels Horts (dissabte 13). Des del restaurant porten les comandes (reservades prèviament) a un punt cèntric de la localitat, cap a les 18,30h. El menú s’entrega fred i amb ingredients per separat, per tal que cadascú ho acabi de preparar a casa i ho pugui gaudir en el seu màxim esplendor. I, a les 20 h, comença un taller online on l’Ada Parellada explica als comensals com cal escalfar i presentar cada plat. Ada Parellada / Semproniana Els plats que inclou aquest Menú dels Hits del Semproniana són un tàrtar de gambes, el famós arròs del venere amb formatge de Maó, un costellam de porc i, de postres,

La guitarra de Carlos Santana, la música negra de Kool & The Gang i el tàndem de veu i piano de Sílvia Pérez Cruz & Marco Mezquida són algunes de les cites imprescindibles d’aquest agost a Peralada Si la calor t’empeny a fugir de Barcelona i vols gaudir de nits amb molt bona música, en un jardí a la fresca i un entorn medieval inigualable, el Festival Castell de Peralada, a l’Alt Empordà, és el teu destí. El festival enceta la recta final d’aquesta edició amb un agost carregat de cites imprescindibles de l’escena nacional i, sobretot, internacional. I és que, entre els noms que hi programen, destaca amb lletres lluminoses el de Carlos Santana (11 d’agost), una llegenda viva de la guitarra, probablement el millor guitarrista del món, que arriba amb el seu ‘Divination Tour’. D’origen mexicà i pioner en la fusió de ritmes afrollatins, blues, jazz i rock, Santana va saltar a la fama l’any 1969, en un concert mític al festival de Woodstock de San Francisco. Des d’aleshores, els seus directes no han perdut la força inicial i segueixen vibrant amb un so genuí i inimitable que cal sentir i viure almenys un cop a la vida. Una altra formació que ha fet ballar a nombroses generacions des de meitat dels anys 60 amb la seva barreja de soul, funk i disco són els Kool & The Gang (15 d’agost). Al llarg de la seva existència, la banda de Nova Jersey ha venut més de 70 milions de discos, ha guanyat dos Grammy entre altres nombrosos premis i ha esdevingut una de les formacions de música negra m

La guitarra de Carlos Santana, la música negra de Kool & The Gang y el tándem de voz y piano de Sílvia Pérez Cruz & Marco Mezquida son algunas de las citas imprescindibles de este agosto en Peralada Si el calor te empuja a huir de Barcelona y quieres disfrutar de noches con muy buena música, en un jardín al fresco y un entorno medieval inigualable, el Festival Castell de Peralada, en el Alt Empordà, es tu destino. El festival arranca la recta final de esta edición con un agosto cargado de citas imprescindibles de la escena nacional y, sobre todo, internacional. Y es que, entre los nombres que programan destaca con letras luminosas el de Carlos Santana (11 de agosto), una leyenda viva de la guitarra, probablemente el mejor guitarrista del mundo, que llega con su ‘Divination Tour’. De origen mexicano y pionero en la fusión de ritmos afrolatinos, blues, jazz y rock, Santana saltó a la fama en 1969, en un concierto mítico en el festival de Woodstock de San Francisco. Desde entonces, sus directos no han perdido ni un ápice de la fuerza inicial y siguen vibrando con un sonido genuino e inimitable que hay que escuchar y vivir al menos una vez en la vida. Otra formación que ha hecho bailar a numerosas generaciones desde mediados de los años 60 con su mezcla de soul, funk y disco son los Kool & The Gang (15 de agosto). A lo largo de su existencia, la banda de Nova Jersey ha vendido más de 70 millones de discos, ha ganado dos Grammy entre otros numerosos premios y se ha convertido en

Fa vint-i-pocs anys, quan els clubs de cànnabis al nostre país encara eren impensables, a Barcelona va obrir el 2º Acto. Un bar perdut en un carreró del Gòtic, que des del primer dia va tenir l’aspecte de portar allà tota una eternitat. L’Emili, el seu propietari, venia de Suïssa i entre aquelles quatre parets va formar una família que es va consolidar amb el temps. Entre els primers parroquians, una bona colla d’il·lustradors, dibuixants, pintors i artistes de tota mena, entre ells els creadors del còmic Makoki, un personatge que de ser real hauria estat gran client. Durant una bona època el 2º Acto va ser com la prolongació de la redacció de la revista Cáñamo, i si hi havia algun perfum que destaqués era el de la maria i el haixix, fins que la llei va prohibir fums als interiors dels locals públics. Un paradís per a alguns, Sodoma i Gomorra per altres i sempre un lloc d’aquells on res et deixava indiferent. Allà es defensaven les bondats i beneficis d’aquesta planta a iniciats i neòfits, discussions que podien durar hores al voltant d’unes quantes taules (al 2º Acto no solia haver grupets petits sinó un de gran, repartit per tot el bar), mentre un parell jugaven als escacs, un altre al blackgammon, altres dibuixaven a boli o a llapis i, si no hi era ja dins, s’obria la porta i apareixia en Quico Palomar cantant els seus clàssics... Aquest esperit és el que va voler recollir l’Anna Cervera en el seu documental 'A la puta strasse'. 2º Acto, que mostra amb imatges quotidianes

A la vida hi ha coses petites i coses grans. Però, quina és la diferència entre les unes i les altres? Això mateix es va preguntar fa un parell d’anys l’actor Roger Coma, i com a resposta va néixer una sèrie online made in home, que ell va escriure, dirigir i produir, i que va interpretar amb els col·legues. Col·legues, tot cal dir-ho, d’alt nivell: la Mar Ulldemolins, bregada en culebrots de TV3 i en molts escenaris; el David Verdaguer, premiat amb un Gaudí per la seva interpretació a 10.000 km i membre de La Kompanyia Lliure; la Margalida Grimalt, la Mireia de La Riera, i en Pep Ambròs Munné, una de les grans descobertes dels nostres escenaris en els últims anys. I tots ells, amb el Roger de company i a la batuta, uns còmics fins i sorprenents que desperten el riure des d’un realisme neuròtic i ben actual.   Ara tornen amb una segona temporada, 10 capítols nous de 10 minuts cadascun que s’emeten per internet des del 16 de desembre, i que en aquesta nova etapa giren al voltant del gran tema de la paternitat. No us espereu bolquers, no, sinó discussions amb la parella i els amics d’aquelles que fan grans les coses petites, com, per exemple, la necessitat de practicar... ¡el sexe tantra! I tot plegat tractat amb una mala hòstia molt terapèutica. Si entreu al web podreu veure els nous capítols!  

Los amantes de videojuegos dedicados a matar muertos vivientes y de los juegos de rol estáis de suerte: el Survival Zombie llega a la provincia de Barcelona en su 37 edición. Será en Ripollet, una población que, por una noche, el próximo sábado 14 de noviembre, sufrirá la invasión de los zombis y de las fuerzas militares que lucharán para mitigar la infección. Este juego de simulación, que se celebra desde el 2012 por toda España, transforma municipios enteros en escenario de un apocalipsis zombi de lo más real. Los organizadores se encargan de llevar las primeras bandadas de muertos vivientes y también los equipos de rescate, llegados en camiones e incluso en helicóptero. Y los participantes pueden escoger entre convertirse también en zombis, maquillados por equipos profesionales, o jugar en la modalidad de superviviente. Esta última no es nada fácil, porque se trata de resistir la noche entera, desde las 23h hasta las 7 de la mañana, esquivando todo tipo de contacto con los infectados. Zombis que pueden aparecer en cualquier esquina, acorralarte en un callejón… Y quien consiga superar las pruebas y sobrevivir las ocho horas hasta la salida del sol, tendrá premio sorpresa, a la altura de la proeza. Las entradas no son baratas pero, por lo que parece, vale la pena, porque quien lo ha probado repite. Se pueden comprar en la web de la organización, survivalzombie.es, y en varios comercios de la población de Ripollet a precio reducido. Si queréis ver una prueba, no os perdáis el