Begoña García Carteron

Hi ha victòries que se celebren a l'estadi i d'altres que prenen els carrers per sempre. Després d'una temporada històrica, Gavi ha volgut fer una cosa totalment diferent: escoltar directament la ciutat. El jugador va llançar una pregunta espontània a les seves xarxes socials per saber què significa realment "ser culer" i l'afició va respondre en massa amb paraules plenes d'orgull, cor i sacrifici. Lluny de quedar-se en l'entorn digital, Gavi es va posar mans a l'obra en un gran espai de treball per convertir aquestes respostes en una peça d'art urbà i pintar personalment una lona monumental inspirada en totes aquestes emocions reals. El resultat és un espectacular mural d'art urbà que s'ha instal·lat a la Ronda de la Universitat, 9, que funciona com una autèntica carta d'amor a Barcelona, amb una picada d'ullet visual única on el logotip d'Uber es transforma en "CULER". Una parada obligatòria i súper instagrejable que ja està omplint les xarxes. Un repte amb premi Però la celebració no acaba al mural. I és que la celebració es torna interactiva i s'estén pels mapes de Barcelona amb una proposta súper divertida de la mà d'Uber. Per commemorar els 29 títols del club, s'han amagat exactament 29 samarretes exclusives signades pel mateix Gavi dins de la flota de vehicles que recorren la ciutat aquests dies. No hi ha manera de saber quin cotxe porta el premi, cosa que converteix cada trajecte rutinari per la ciutat en una autèntica intriga on qualsevol viatge pot acabar amb una so

Hay victorias que se celebran en el estadio y otras que toman las calles para siempre. Tras una temporada histórica, Gavi ha querido hacer algo totalmente diferente: escuchar directamente a la ciudad. El jugador lanzó una pregunta espontánea en sus redes sociales para saber qué significa realmente "ser culer" y la afición respondió en masa con palabras llenas de orgullo, corazón y sacrificio. Lejos de quedarse en el entorno digital, Gavi se puso manos a la obra en un gran espacio de trabajo para convertir esas respuestas en una pieza de arte urbano y pintar personalmente una lona monumental inspirada en todas esas emociones reales. El resultado es un espectacular mural de arte urbano que se ha instalado en la Ronda de la Universitat, 9, que funciona como una auténtica carta de amor a Barcelona, con un guiño visual único donde el logo de Uber se transforma en "CULER". Una parada obligatoria y súper instagrameable que ya está llenando las redes. Un reto con premio Pero la celebración no termina en el mural. Y es que la celebración se vuelve interactiva y se extiende por los mapas de Barcelona con una propuesta súper divertida de la mano de Uber. Para conmemorar los 29 títulos del club, se han escondido exactamente 29 camisetas exclusivas firmadas por el mismísimo Gavi dentro de la flota de vehículos que recorren la ciudad estos días. No hay forma de saber qué coche lleva el premio, lo que convierte cada trayecto rutinario por la ciudad en una auténtica intriga donde cualquier

Brunch Electronik torna al Parc de la Trinitat per viure un estiu especialment elèctric. I atenció, perquè cada cita tindrà una personalitat molt marcada: el 12 de juliol arrencarà amb una jornada d'esperit underground liderada per Laurent Garnier i l'univers Toy Tonics; el 19 de juliol serà territori house i minimal amb The Martinez Brothers, Carlita i Traumer; i el 26 de juliol arribarà un dels moments més esperats de l'estiu amb el directe de Disclosure i una programació molt més eclèctica. La fórmula continua sent la mateixa que ha convertit el Brunch en un fenomen cultural a Barcelona: format open air, sessions diürnes, comunitat clubber i una barreja entre house, techno i electrònica contemporània. Dos escenaris, gastronomia, zones chill i programació local e internacional tornaran a prendre el parc durant tres diumenges consecutius. 12 de juliol: esperit 'club' i electrònica europea La opening party serà tota una declaració d'intencions. Encapçalant el Main Stage apareix Laurent Garnier, llegenda absoluta de l'electrònica europea, acompanyat per Job Jobse, Roi Perez i GRETA en un cartell clarament orientat al so underground. Mentrestant, el Green Stage quedarà en mans de Toy Tonics amb Kapote b2b Arpy Brown, Gee Lane i ALOT aportant grooves house i disco molt més desenfadats. 19 de juliol: 'house' elegant i 'minimal' La segona gran data arribarà amb un line-up orientat al house més sofisticat i el minimal contemporani. Els protagonistes absoluts seran The Martinez Brot

Hi ha hamburgueseries i després hi ha Come&Vete: el lloc on les burgers es converteixen en torres impossibles de formatge fos, salses casolanes i carn 100% vedella… sense que el preu superi els cinc euros. Sí, encara queden llocs a Barcelona on una bona burger no costa una morterada, i aquesta cadena nascuda a l’Eixample acaba de demostrar-ho obrint un segon local en plena Sagrada Família. Després de conquerir el carrer de Comte d’Urgell amb cues de fans de les burgers i les galetes gegants, Come&Vete ha obert un nou espai al carrer de Provença, 357. La filosofia és clara des de l’inici: menjar bé, amb qualitat i producte artesanal, però sense que sigui un luxe inabastable. Per això la seva burger més barata, La Dramática, costa només 3,90 € i s’ha convertit en la preferida de molts. Aquí les hamburgueses arriben carregades fins dalt de tot. Pa artesanal, salses fetes a casa, toppings originals i combinacions pensades per a tots els paladares. La carta? Breu però potent. Des d'El Pecador amb cansalada viada i salses intenses, fins a La Tóxica amb roquefort i hashbrown, passant per El Vicioso, El Impostor o La Rebelde per a qui busqui opcions veggie. Tot acompanyat de patates casolanes, clàssiques, con xedar o de moniato. I el final dolç no es queda enrere: les galetes artesanals de pistatxo, Nutella i clàssica, creades per l'Emma —una de les fundadores—, s’han convertit en un altre dels grans motius per tornar-hi. Darrere de tot aquest univers hi ha una història molt personal

Correr y ponerse en forma a lo largo y ancho del Port de Barcelona, con vistas al mar, y, además, contribuir a la hucha de asociaciones que luchan contra el cáncer. ¿No es un buen plan? Pues esta es precisamente la propuesta de la 10ª edición de la Cursa KM contra el Càncer Deichmann, que este año tendrá lugar el próximo 31 de mayo a partir de las 9 h en el propio Port. Una cita solidaria que celebra su décimo aniversario con un recorrido excepcional en uno de los espacios más emblemáticos de la ciudad y que espera reunir a centenares de participantes dispuestos a sumar kilómetros por una buena causa. Associació Contra el CàncerCursa KM contra el Càncer Deichmann Asociación Contra el CáncerCursa KM contra el Càncer Deichmann La carrera ofrecerá diferentes modalidades para que todo el mundo pueda participar: una prueba 5K cronometrada, una carrera popular de 2 kilómetros y una carrera infantil para los más pequeños. También se mantendrá una de las iniciativas más emotivas del evento: los dorsales personalizados con el lema ¿Y tú, por quién corres? que permiten dedicar cada paso a una persona especial. La iniciativa, impulsada por la Asociación Contra el Cáncer en Barcelona, combina deporte, sensibilización y solidaridad con el objetivo de continuar recaudando fondos para la investigación oncológica y el apoyo a las personas afectadas por la enfermedad y sus familias. Más allá de la actividad deportiva, la jornada contará con música en directo, actividades familiares y espaci

Olvidad las postales modernistas y el postureo de las guías turísticas. Ravalear no ha venido a hacer amigos, sino a clavar los pies en el asfalto. La nueva joya de HBO Max, que se estrena el próximo viernes 22 de mayo (con capítulos semanales), es un thriller contemporáneo con una energía tan dinámica como el propio barrio donde se ambienta. No es una exageración decir que la serie ya ha hecho historia antes de su estreno: el pasado febrero se convirtió en la primera serie española seleccionada en la Sección Oficial de la Berlinale, un hito que ya nos advertía de que estábamos ante algo muy grande. Lo que hace que la serie te agarre por el estómago es que no nace de un despacho, sino de las tripas de su creador, Pol Rodríguez. El relato está inspirado en su propia historia familiar: la pérdida de Can Lluís, el icónico restaurante que bajó la persiana tras cuatro generaciones víctima de la voracidad inmobiliaria. En la ficción, el escenario es Can Mosques, un local centenario del Raval que cae en manos de un fondo de inversión. Lo que empieza como una desesperación familiar termina convirtiéndose en una espiral de resistencia donde los protagonistas deberán cruzar límites que jamás imaginaron para no ser borrados del mapa. HBO / Ravalejar Aquí el Raval no es un simple decorado, es un protagonista más que respira a través de una realización cruda y realista, con cámaras en las azoteas y un diseño de sonido que mezcla catalán, castellano, árabe, urdu e inglés. La dirección co

Oblideu les postals modernistes i el postureig de les guies turístiques. Ravalear no ha vingut a fer amics, sinó a clavar els peus a l'asfalt. La nova joia d'HBO Max, que s'estrena el pròxim divendres 22 de maig (amb capítols setmanals), és un thriller contemporani amb una energia tan dinàmica com el mateix barri on s'ambienta. No és una exageració dir que la sèrie ja ha fet història abans de l'estrena: el febrer passat es va convertir en la primera sèrie espanyola seleccionada a la Secció Oficial de la Berlinale, una fita que ja ens advertia que estàvem davant de quelcom molt gran. El que fa que la sèrie t'agafi per l'estómac és que no neix d'un despatx, sinó de les entranyes del seu creador, Pol Rodríguez. El relat està inspirat en la seva pròpia història familiar: la pèrdua de Can Lluís, l'icònic restaurant que va abaixar la persiana després de quatre generacions víctima de la voracitat immobiliària. En la ficció, l'escenari és Can Mosques, un local centenari del Raval que cau en mans d'un fons d'inversió. El que comença com una desesperació familiar acaba convertint-se en una espiral de resistència on els protagonistes hauran de creuar límits que mai s'haurien imaginat per no ser esborrats del mapa. HBO Max / RavalearPol Rodríguez, Isaki Lacuesta, Enric Auquer Aquí el Raval no és un simple decorat, és un protagonista més que respira a través d'una realització crua i realista, amb càmeres als terrats i un disseny de so que barreja català, castellà, àrab, urdú i anglès. L

Cuando llega el buen tiempo, Barcelona recupera uno de sus rituales más queridos: el vermut al sol y el tardeo al atardecer. Y esta primavera lo hace con acento italiano con la nueva edición de TERRAZZA MARTINI, una experiencia efímera que convertirá la Rambla de Catalunya en el punto de encuentro perfecto para brindar, por ejemplo, con un MARTINI Bianco Spritz, picar algo y dejarse llevar por el ambiente más sofisticado de la ciudad inspirado en la histórica TERRAZZA MARTINI de los años 50, escenario de momentos icónicos como el estreno de La Dolce Vita o el aniversario de Vogue Italia. Durante seis días –el 22, 23 y 24 de mayo y también el 29, 30 y 31 de mayo– cuatro bares emblemáticos se unirán a esta celebración del buen vivir con cócteles exclusivos, tapas creadas para la ocasión e intervenciones artísticas. Las promociones y actividades estarán disponibles viernes y sábados de 12 a 15 h para la hora del aperitivo y de 17 a 20 h para el tardeo, y de 12 a 15 h el domingo. ¡Os explicamos todo lo que encontraréis!

Normalmente asociamos el beber con el fumar, y cuesta encontrar bebidas saludables que nos alejen del hábito. Nosotros os hacemos cuatro propuestas que os nutrirán tanto por dentro como por fuera e, incluso, pueden contribuir a revertir los efectos de haber fumado. Si estáis intentando dejar de fumar, estas explosiones de sabor también pueden ser una buena manera de entretener al paladar. Si es así, vais por el buen camino: el tabaco sigue siendo una de las principales causas de muerte prematura evitable en el mundo y, según la OMS, provoca más de ocho millones de muertes cada año, incluidas más de un millón de personas no fumadoras expuestas al humo ambiental. Además de estar relacionado con enfermedades cardiovasculares y respiratorias, el tabaquismo es responsable de numerosos casos de cáncer. La buena noticia es que dejar de fumar tiene efectos muy positivos para la salud: diez años después de dejar el tabaco, el riesgo de morir por cáncer de pulmón se reduce a la mitad, y al cabo de quince años el riesgo de sufrir un infarto es similar al de una persona que no ha fumado nunca. En esta página de la Generalitat encontraréis más información. No solo os desvelaremos recetas secretas que no encontraréis en internet, sino que también os explicaremos todos los beneficios que tienen para la salud (¡para los que sois unos frikis de la salud y la nutrición!). ¿Tenéis los vasos listos? ¡Tomad nota!

Que Barcelona és una ciutat amb un patrimoni arquitectònic de gran bellesa i singularitat no és cap notícia nova, però sí que ho és el fet que l’UNESCO i la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) l’hagi nomenat Capital Mundial de l’Arquitectura aquest any 2026. Un reconeixement que ens convida a redescobrir d’una manera diferent la nostra ciutat. I, per fer-ho, hem volgut pujar-nos a una de les motos més còmodes i versàtils per moure’s per la ciutat, la Yamaha XMAX, i hem traçat rutes per descobrir tres edificis sorprenents de sis districtes diferents, que han contribuït a fer de Barcelona la Capital Mundial de l’Arquitectura. Voleu recorre’ls també? Doncs pugeu amb nosaltres a la Yamaha XMAX!

Una carta que va del dia a la nit a càrrec de Borja Insa, un dels coctelers més reconeguts d'Espanya, amb creacions originals però també clàssics fets a la perfecció Busqueu un lloc on poder contemplar Barcelona i prendre-us una copa de luxe? A Torre Melina Gran Meliá acaba d'obrir Entre Cielos by Borja Insa, un espai cocteler amb vistes infinites que s'estenen més enllà de la ciutat i amb una carta sorprenent i de qualitat. Darrere del projecte hi ha Borja Insa, que ha creat una proposta on la cocteleria es barreja amb referències gastronòmiques, ingredients inesperats i una bona dosi de creativitat, però sense caure en la pretensió. Insa és un dels bartenders més reconeguts de la nova escena de cocteleria a Espanya. Va fer el salt a nivell nacional després de guanyar la World Class Competition España 2024, un dels premis més importants del sector, i després va ser reconegut també com a Millor Bartender d'Espanya a FIBAR 2024. Torre Melina Gran Melià'Entre Cielos by Borja Insa' La carta està organitzada com un recorregut del dia cap a la nit, amb opcions més fresques i lleugeres i d'altres de molt més intenses. Hi ha barreges amb te, espècies, coco o destil·lats infusionats, a més de versions contemporànies de clàssics i alternatives sense alcohol. I no, no és només un lloc per beure. La proposta gastronòmica hi acompanya bastant bé, amb plats per compartir que van des de petits tasts fins a opcions més elaborades com tàtaki de tonyina, foie o caviar. Més enllà de la carta

Si us pregunten què fer un divendres a la tarda o un dissabte a Barcelona o Madrid, la resposta ja no és un brunch ni una exposició. Ara el millor pla consisteix a sortir a buscar tresors: descobrir un Birkin, trobar una joia vintage o fins i tot guanyar diners venent les vostres bosses de mà a l'instant. Aquest lloc existeix i es diu Kewaybags, una botiga especialitzada en luxe accessible on conviuen peces d'Hermès, Chanel, Dior, Prada o Louis Vuitton juntament amb models vintage i autèntiques rareses difícils de trobar. A més, la proposta va molt més enllà de les bosses de mà: la joieria i els rellotges de luxe també formen part de l'univers Kewaybags. Espais per a VIPs Per a alguns clients, l'experiència no acaba a la botiga. Hi ha un espai reservat, privat i sense cartell, al qual només uns quants tenen accés. És allà on arriben peces que mai passen per l'aparador i on es gestionen oportunitats úniques. Un autèntic paradís per a amants d'Hermès i Chanel reservat únicament per a clients especials. Vendre la teva bossa de mà a l'instant Kewaybags també se s'ha convertit en el lloc perfecte per transformar bosses de mà oblidades en diners immediats. Mentre que altres plataformes poden trigar setmanes a tancar una venda, aquí només cal portar la vostra peça, rebre una valoració professional i acceptar l'oferta per cobrar al moment. I no parlem de qualsevol bossa: models com els Birkin i Kelly d'Hermès o els clàssics de Chanel no només mantenen el seu valor, sinó que moltes ve

If you’re one of those people who doesn’t appreciate lemon thyme or vodka infused with beets in your drink (and you don’t want to pay more than €6), steer clear of La Martinera, the bar attached to restaurant Casa Chelis. If you understand cocktails to be a form of fine art, however, this is the place to go. Now they’ve included luxurious hors d’oeuvres created by chef Sebastían Mazzola.

Nil Cardoner y Daniela Brown, de 26 y 27 años, son los actores más jóvenes del reparto de 'La gavina' ('La gaviota'), el clásico de Anton Chéjov que inaugurará la nueva temporada del Teatre Lliure, la primera con Julio Manrique al frente, que también dirige la obra. Se estrena el 3 de octubre, la podéis ver hasta el 3 de noviembre, y promete emociones fuertes. “¡Puto Chéjov!” (mirad el tráiler). Hablamos con ellos para saber cómo lo viven, qué piensan del choque generacional que plantea la obra y muchas cosas más. Daniela ya está. Cuando llega Nil (viene de tomar un café en el bar del teatro), se abrazan y él le dice lloriqueando: “Estoy rrrrrebentado”. Risas de complicidad. A ella estos días no le toca, pero Nil compagina el rodaje de la serie de TV3 'Com si fos ahir' por las mañanas con los ensayos de 'La gavina'. Jornada laboral de 7 a.m. a 22 p.m. Se pondrán en la piel de Kostya y Nina, en la Sala Fabià Puigserver de la sede de Montjuïc. Ahora mismo no recuerdan cuántas localidades tiene: “¿Son 400, 600 butacas?”, “No lo sé, ¡mogollón!” (ríen). Se han hecho amigos preparando la obra y sintonizan mucho. Incluso comparten una playlist que los ayuda a entrar en las escenas. ¿Qué significa abrir la temporada del Lliure en la Fabià Puigserver, con un Chéjov, Julio Manrique dirigiendo, compartiendo protagonismo con Cristina Genebat, David Verdaguer, David Selvas y todo el equipo que hay...? Daniela Brown: Para mí es un regalo. Tenía muchas muchas ganas de hacer teatro y hacerlo

Nil Cardoner i Daniela Brown, de 26 i 27 anys, són els actors més joves del repartiment de 'La gavina', el clàssic d’Anton Txékhov que inaugurarà la nova temporada del Teatre Lliure, la primera amb Julio Manrique al capdavant, que també dirigeix l’obra. S’estrena el 3 d’octubre, la podeu veure fins al 3 de novembre, i promet emocions fortes. “Puto Txékhov!” (mireu-ne el tràiler). Parlem amb ells per saber com ho viuen, què pensen del xoc generacional que planteja l’obra i moltes coses més.  La Daniela ja hi és. Quan arriba el Nil (ve de fer un cafè al bar del teatre), s’abracen i ell li diu ploriquejant: “Estic rrrrrebentat”. Rialles de complicitat. A ella aquests dies no li toca, però el Nil compagina el rodatge de la sèrie de TV3 'Com si fos ahir' als matins amb els assajos de 'La gavina'. Jornada laboral de 7 a.m. a 22 p.m. Es posaran a la pell del Kostya i la Nina, a la Sala Fabià Puigserver de la seu de Montjuïc. Ara mateix no recorden quantes localitats té: “Són 400, 600 butaques?”, “No ho sé, 'mogollón'!” (riuen). S’han fet amics preparant l’obra i sintonitzen molt. Fins i tot comparteixen una 'playlist' que els ajuda a entrar en les escenes. Què significa obrir la temporada del Lliure a la Fabià Puigserver, amb un Txékhov, Julio Manrique dirigint, protagonitzant-la amb Cristina Genebat, David Verdaguer, David Selvas i tot l’equip que hi ha...?Daniela Brown: Per a mi és un regal. Tenia moltes moltes ganes de fer teatre i fer-lo d’aquesta manera, amb aquesta generositat

Casavella. Les que tenim una edat i vam passar la nostra joventut a Barcelona, sortint de nit, com fèiem tan bé en aquells esbojarrats anys 90, i sobretot les que vam treballar de cambreres en diversos locals de moda, ens vam trobar més d’un cop amb l’escriptor del moment, mig maleït mig deïficat, mitificat, adorat, seguit... Tot un personatge. En realitat es deia Francisco García Hortelano, però mai va utilitzar aquests cognoms propis per la coincidència amb un altre escriptor ja consagrat, de qui ell devorava novel·les. Es va posar el cognom de l’avi, amb el qual ho va petar des de l’inici, i, tot i que ell es veiés a si mateix com un escriptor maleït dels de debò, en realitat va ser un 'mimat' del món editorial, o almenys així ho veig jo des de la perspectiva actual. Es diu d’ell que no tenia lectors sinó seguidors, en una època en què no existien les xarxes socials. I no és d’estranyar. Era d’aquelles persones omnipresents a la nit de la ciutat. No calia tenir interessos intel·lectuals, només l’oportunitat de trobar-te amb ell a qualsevol barra i compartir converses esporàdiques carregades d’alcohol i amb molta dosi d’humor. Tant te’l podies trobar en un local de disseny de l’Upper Diagonal com en un antre de batalla del Xino. Parlava amb tothom, sense problemes, embarbussant-se més o menys la llengua però sempre amb agudesa. Recordo tenir converses d’allò més banals amb ell, la majoria sobre el lloc on ens trobàvem o la gent que ens envoltava, mai cap cosa transcendent,

Todo empezó en el 88 cuando se anunció el concierto de The Pogues en Zeleste (el actual Razzmatazz). Jordi Oliver, entonces un chico de 19 o 20 años que solo pensaba en pasárselo bien, como toca a esta edad, enredó a sus colegas. No le resultó difícil. The Pogues era el grupo irlandés folk punk por excelencia que solo conocían ellos en Barcelona, ​​o eso pensaban. Se prepararon para el concierto y fueron a darlo todo. Estaba a petar de peña, les conocía mucha más gente de lo que imaginaban. Un montón de jóvenes que no sabían que estaban a punto de ser los figurantes del nuevo videoclip del grupo, de un tema que se llamaba ‘Fiesta’; una canción que en ese momento ya sonaba en todas partes, en las radios, en las pistas... Sí, ese tema que aún suena en cualquier fiesta donde se quiera bailar y hacer un pogo.  Shane anunció que querían grabar un videoclip, y que todo el concierto quedaría registrado. Y que quizás, algunos de los allí presentes, podían acabar de figurantes en el videoclip. Entre los colegas de Jordi estaba Maria, ojos azules y mirada rebelde, cabello rubio despeinado, punki, pura vida. Al ver el concierto, como les ocurre a muchas fans, se enamoró de Shane, el cantante. Quién no. Aunque fuera feo como él solo. Y sí, María, y Jordi también, y algunos otros colegas, fueron elegidos para hacer de figurantes en el videoclip. Estaban tan emocionados que, al acabar el concierto, se presentaron en el camerino para abrazar a Shane, que les recibió tan contento, les invitó

Tot va començar l’any 88 quan es va anunciar el concert de The Pogues a Zeleste (l’actual Razzmatazz). En Jordi Oliver, aleshores un noi de 19 o 20 anys que només pensava a passar-s’ho bé, com toca a aquesta edat, va enredar els seus col·legues. No li va resultar difícil. The Pogues era el grup irlandès folk punk per excel·lència que només coneixen ells a Barcelona, o això pensaven. Es van preparar pel concert i van anar a donar-ho tot. Estava a petar de penya, els coneixia molta més gent del que imaginaven. Un munt de gent que no sabia que estaven a punt de ser els figurants del nou videoclip del grup, d’un tema que es deia ‘Fiesta’; una cançó que en aquell moment ja sonava a tot arreu, a les ràdios, a les pistes... Sí, aquell tema que encara sona a qualsevol festa on es vulgui ballar i fer un ‘pogo’. En Shane va anunciar que volien gravar un videoclip, i que tot el concert s’enregistraria. I que potser, alguns dels allà presents, podien acabar de figurants al videoclip. Entre els col·legues del Jordi hi havia la Maria, ulls blaus i mirada rebel, cabell ros despentinat, punki, pura vida. En veure el concert, com els passa a moltes fans, es va enamorar d’en Shane, el cantant. Qui no. Tot i que fos lleig com ell sol. I sí, la Maria, i en Jordi també, i alguns altres col·legues, van ser triats per fer de figurants al videoclip. Estaven tan emocionats que, en acabar el concert, es van presentar al camerino per abraçar en Shane, que els va rebre tan content, els va convidar a uns

El 2020 nos ha obligado a todos a reinventarnos y la chef Ada parellada ha demostrado que, en esto de la reinvención y la creatividad, ella tiene muchas ideas ¡y bien buenas! Este año, los restaurantes de nuestra ciudad han visto como el servicio ‘delivery’ de reparto de sus platos y menús a domicilio se ha instalado para quedarse. Y Ada ha querido que las delicias que salen de la cocina del Semproniana no solo lleguen a las mesas de los comensales barceloneses, sino que puedan ir rodando por las comarcas de Barcelona. Y todo, de una forma sostenible, creativa, participativa y deliciosa. Cada viernes y sábado los comensales de diferentes poblaciones de los alrededores de Barcelona tienen la opción de pedir un Menú de los Hits del Semproniana, que incluye un taller online con la chef. Este mes de marzo, por ejemplo, lo pueden hacer los vecinos de Sabadell (viernes 12) y los de Sant Vicenç dels Horts (sábado 13). Desde el restaurante llevan los pedidos (reservados previamente) a un punto céntrico de la localidad, hacia las 18,30. El menú se entrega frío y con ingredientes por separado, para que cada uno lo acabe de preparar en casa y lo puede disfrutar en su máximo esplendor. Y, a las 20h, comienza un taller online donde Ada Parellada explica a los comensales como calentar y presentar cada plato. Ada Parellada / Semproniana Los platos que incluye este Menú de los Hits del Semproniana son un tartar de gambas, el famoso arroz del venere con queso de Maó, un costillar de cerdo y

El 2020 ens ha obligat a tots a reinventar-nos i la xef Ada Parellada ha demostrat que, en això de la reinvenció i la creativitat, ella té moltes idees i ben bones! Aquest any, els restaurants de la nostra ciutat han vist com el servei 'delivery', de repartiment dels seus plats i menús a domicili, s’ha instal·lat per quedar-s’hi. I l’Ada ha volgut que les delícies que surten de la cuina del Semproniana no només arribin a les taules dels comensals barcelonins, sinó que puguin anar voltant arreu de les comarques de Barcelona. I tot, d’una manera sostenible, creativa, participativa i deliciosa. Cada divendres i dissabte els comensals de diverses poblacions dels voltants de Barcelona tenen l’opció de demanar un Menú dels Hits del Semproniana, que inclou un taller online amb la xef. Aquest mes de març, per exemple, ho poden fer els veïns de Sabadell (divendres 12) i els de Sant Vicenç dels Horts (dissabte 13). Des del restaurant porten les comandes (reservades prèviament) a un punt cèntric de la localitat, cap a les 18,30h. El menú s’entrega fred i amb ingredients per separat, per tal que cadascú ho acabi de preparar a casa i ho pugui gaudir en el seu màxim esplendor. I, a les 20 h, comença un taller online on l’Ada Parellada explica als comensals com cal escalfar i presentar cada plat. Ada Parellada / Semproniana Els plats que inclou aquest Menú dels Hits del Semproniana són un tàrtar de gambes, el famós arròs del venere amb formatge de Maó, un costellam de porc i, de postres,

La guitarra de Carlos Santana, la música negra de Kool & The Gang i el tàndem de veu i piano de Sílvia Pérez Cruz & Marco Mezquida són algunes de les cites imprescindibles d’aquest agost a Peralada Si la calor t’empeny a fugir de Barcelona i vols gaudir de nits amb molt bona música, en un jardí a la fresca i un entorn medieval inigualable, el Festival Castell de Peralada, a l’Alt Empordà, és el teu destí. El festival enceta la recta final d’aquesta edició amb un agost carregat de cites imprescindibles de l’escena nacional i, sobretot, internacional. I és que, entre els noms que hi programen, destaca amb lletres lluminoses el de Carlos Santana (11 d’agost), una llegenda viva de la guitarra, probablement el millor guitarrista del món, que arriba amb el seu ‘Divination Tour’. D’origen mexicà i pioner en la fusió de ritmes afrollatins, blues, jazz i rock, Santana va saltar a la fama l’any 1969, en un concert mític al festival de Woodstock de San Francisco. Des d’aleshores, els seus directes no han perdut la força inicial i segueixen vibrant amb un so genuí i inimitable que cal sentir i viure almenys un cop a la vida. Una altra formació que ha fet ballar a nombroses generacions des de meitat dels anys 60 amb la seva barreja de soul, funk i disco són els Kool & The Gang (15 d’agost). Al llarg de la seva existència, la banda de Nova Jersey ha venut més de 70 milions de discos, ha guanyat dos Grammy entre altres nombrosos premis i ha esdevingut una de les formacions de música negra m

La guitarra de Carlos Santana, la música negra de Kool & The Gang y el tándem de voz y piano de Sílvia Pérez Cruz & Marco Mezquida son algunas de las citas imprescindibles de este agosto en Peralada Si el calor te empuja a huir de Barcelona y quieres disfrutar de noches con muy buena música, en un jardín al fresco y un entorno medieval inigualable, el Festival Castell de Peralada, en el Alt Empordà, es tu destino. El festival arranca la recta final de esta edición con un agosto cargado de citas imprescindibles de la escena nacional y, sobre todo, internacional. Y es que, entre los nombres que programan destaca con letras luminosas el de Carlos Santana (11 de agosto), una leyenda viva de la guitarra, probablemente el mejor guitarrista del mundo, que llega con su ‘Divination Tour’. De origen mexicano y pionero en la fusión de ritmos afrolatinos, blues, jazz y rock, Santana saltó a la fama en 1969, en un concierto mítico en el festival de Woodstock de San Francisco. Desde entonces, sus directos no han perdido ni un ápice de la fuerza inicial y siguen vibrando con un sonido genuino e inimitable que hay que escuchar y vivir al menos una vez en la vida. Otra formación que ha hecho bailar a numerosas generaciones desde mediados de los años 60 con su mezcla de soul, funk y disco son los Kool & The Gang (15 de agosto). A lo largo de su existencia, la banda de Nova Jersey ha vendido más de 70 millones de discos, ha ganado dos Grammy entre otros numerosos premios y se ha convertido en

Fa vint-i-pocs anys, quan els clubs de cànnabis al nostre país encara eren impensables, a Barcelona va obrir el 2º Acto. Un bar perdut en un carreró del Gòtic, que des del primer dia va tenir l’aspecte de portar allà tota una eternitat. L’Emili, el seu propietari, venia de Suïssa i entre aquelles quatre parets va formar una família que es va consolidar amb el temps. Entre els primers parroquians, una bona colla d’il·lustradors, dibuixants, pintors i artistes de tota mena, entre ells els creadors del còmic Makoki, un personatge que de ser real hauria estat gran client. Durant una bona època el 2º Acto va ser com la prolongació de la redacció de la revista Cáñamo, i si hi havia algun perfum que destaqués era el de la maria i el haixix, fins que la llei va prohibir fums als interiors dels locals públics. Un paradís per a alguns, Sodoma i Gomorra per altres i sempre un lloc d’aquells on res et deixava indiferent. Allà es defensaven les bondats i beneficis d’aquesta planta a iniciats i neòfits, discussions que podien durar hores al voltant d’unes quantes taules (al 2º Acto no solia haver grupets petits sinó un de gran, repartit per tot el bar), mentre un parell jugaven als escacs, un altre al blackgammon, altres dibuixaven a boli o a llapis i, si no hi era ja dins, s’obria la porta i apareixia en Quico Palomar cantant els seus clàssics... Aquest esperit és el que va voler recollir l’Anna Cervera en el seu documental 'A la puta strasse'. 2º Acto, que mostra amb imatges quotidianes

A la vida hi ha coses petites i coses grans. Però, quina és la diferència entre les unes i les altres? Això mateix es va preguntar fa un parell d’anys l’actor Roger Coma, i com a resposta va néixer una sèrie online made in home, que ell va escriure, dirigir i produir, i que va interpretar amb els col·legues. Col·legues, tot cal dir-ho, d’alt nivell: la Mar Ulldemolins, bregada en culebrots de TV3 i en molts escenaris; el David Verdaguer, premiat amb un Gaudí per la seva interpretació a 10.000 km i membre de La Kompanyia Lliure; la Margalida Grimalt, la Mireia de La Riera, i en Pep Ambròs Munné, una de les grans descobertes dels nostres escenaris en els últims anys. I tots ells, amb el Roger de company i a la batuta, uns còmics fins i sorprenents que desperten el riure des d’un realisme neuròtic i ben actual.   Ara tornen amb una segona temporada, 10 capítols nous de 10 minuts cadascun que s’emeten per internet des del 16 de desembre, i que en aquesta nova etapa giren al voltant del gran tema de la paternitat. No us espereu bolquers, no, sinó discussions amb la parella i els amics d’aquelles que fan grans les coses petites, com, per exemple, la necessitat de practicar... ¡el sexe tantra! I tot plegat tractat amb una mala hòstia molt terapèutica. Si entreu al web podreu veure els nous capítols!  

Los amantes de videojuegos dedicados a matar muertos vivientes y de los juegos de rol estáis de suerte: el Survival Zombie llega a la provincia de Barcelona en su 37 edición. Será en Ripollet, una población que, por una noche, el próximo sábado 14 de noviembre, sufrirá la invasión de los zombis y de las fuerzas militares que lucharán para mitigar la infección. Este juego de simulación, que se celebra desde el 2012 por toda España, transforma municipios enteros en escenario de un apocalipsis zombi de lo más real. Los organizadores se encargan de llevar las primeras bandadas de muertos vivientes y también los equipos de rescate, llegados en camiones e incluso en helicóptero. Y los participantes pueden escoger entre convertirse también en zombis, maquillados por equipos profesionales, o jugar en la modalidad de superviviente. Esta última no es nada fácil, porque se trata de resistir la noche entera, desde las 23h hasta las 7 de la mañana, esquivando todo tipo de contacto con los infectados. Zombis que pueden aparecer en cualquier esquina, acorralarte en un callejón… Y quien consiga superar las pruebas y sobrevivir las ocho horas hasta la salida del sol, tendrá premio sorpresa, a la altura de la proeza. Las entradas no son baratas pero, por lo que parece, vale la pena, porque quien lo ha probado repite. Se pueden comprar en la web de la organización, survivalzombie.es, y en varios comercios de la población de Ripollet a precio reducido. Si queréis ver una prueba, no os perdáis el