Begoña García Carteron

Si hi ha algú que hagi sabut retratar l'ànima crua, rebel i fascinant de la cultura juvenil de les darreres dècades, aquest és Ed Templeton. El que va començar a principis dels noranta com un diari visual íntim pres per un skater professional amb una càmera sempre a mà, s'ha convertit amb els anys en una obra documental imprescindible sobre l'adolescència, la perifèria i els codis del carrer. Ara, l'icònic artista desembarca a l'Espai Metrònom del barri barceloní del Born amb Tomorrow Never Comes, una exposició gratuïta organitzada en col·laboració amb Foto Colectania i comissariada per la seva directora, Elisa Medde, amb el segell i impuls de Bershka. La proposta no és només una mirada a l'arxiu històric de Templeton, sinó una conversa fluida entre l'art contemporani, la cultura de club i la moda urbana. La mecha d'aquesta mostra es va encendre el febrer de 2026 a Huntington Beach (Califòrnia), quan l'artista va fotografiar la campanya Eδέμ per a la col·laboració d'Aries x Bershka, l'aliança que uneix la firma britànica de streetwear de culte fundada per Sofia Prantera, i coneguda per creuar la contracultura i el luxe amb referències a l'art clàssic, amb el gegant de la moda juvenil. Aquella trobada entre la mirada de Templeton i l'univers visual del tàndem de moda va ser tan orgànica que demanava a crits trencar els marges del catàleg comercial i convertir-se en una gran experiència expositiva. “El públic de Barcelona trobarà una gran exposició de les meves fotografies divi

Si hay alguien que haya sabido retratar el alma cruda, rebelde y fascinante de la cultura juvenil de las últimas décadas, ese es Ed Templeton. Lo que empezó a principios de los noventa como un diario visual íntimo tomado por un skater profesional con una cámara siempre a mano, se ha convertido con los años en una obra documental imprescindible sobre la adolescencia, la periferia y los códigos de la calle. Ahora, el icónico artista desembarca en el Espai Metrònom del barrio barcelonés del Born con Tomorrow Never Comes, una exposición gratuita organizada en colaboración con Foto Colectania y comisariada por su directora, Elisa Medde, con el sello e impulso de Bershka. La propuesta no es solo una mirada al archivo histórico de Templeton, sino una conversación fluida entre el arte contemporáneo, la cultura de club y la moda urbana. La mecha de esta muestra se prendió en febrero de 2026 en Huntington Beach (California), cuando el artista fotografió la campaña Eδέμ para la colaboración de Aries x Bershka, la alianza que une a la firma británica de streetwear de culto fundada por Sofia Prantera, y conocida por cruzar la contracultura y el lujo con referencias al arte clásico, con el gigante de la moda juvenil. Aquel encuentro entre la mirada de Templeton y el universo visual del tándem de moda fue tan orgánico que pedía a gritos romper los márgenes del catálogo comercial y convertirse en una gran experiencia expositiva. “El público de Barcelona encontrará una gran exposición de mis

El Teatre Raval torna a bategar amb força i aquesta nova temporada aixeca el teló després d’una reforma integral que l’ha transformat de dalt a baix. Sota la direcció artística de Pep Tosar i Evelyn Arévalo, l’emblemàtic espai de gairebé un segle d’història vol convertir-se en un teatre modern i viu on gaudir d’una bona varietat de llenguatges escènics. A més de la Sala Tadeusz Kantor –la principal, amb gairebé 200 localitats i proveïda de nous equipaments tècnics–, obre l’Espai Damià Huguet, un racó íntim tipus cabaret literari amb bar integrat. I, tot plegat, amb una promoció de descompte d'inici de temporada on es poden comprar entrades per a tots els espectacles amb un 25% de descompte fins l'11 de setembre. Una manera de mantenir una política de preus assequibles per apropar la cultura a tothom. La temporada arrenca amb força amb Una habitación propia de Virgina Woolf, el famós monòleg interpretat per Clara Sanchis, que es podrà veure del 16 al 27 de setembre. I, a partir de l’octubre, arriben tres estrenes, de les quals dues són produccions pròpies: el gran pilar de la programació d’aquesta tardor. El plat fort és Vientos del Pueblo, un muntatge de Pep Tosar que combina teatre, música i dansa per acostar-nos a la figura de Miguel Hernández i que estarà en escena del 7 d’octubre al 15 de novembre. L’Espai Damià Huguet s’omplirà de provocació amb el cabaret Noli me tangere (del 29 d’octubre al 5 de desembre), una reflexió i alhora una burla sobre el desig de ser, de sembl

Hi ha hotels als quals no cal anar amb maleta. A un pas de la plaça d'Espanya i als peus de Montjuïc, InterContinental Barcelona n'és un i comença la temporada demostrant que el seu fort és l'eclecticisme. El primer i tercer diumenge de cada mes, el restaurant Arrel desplega un brunch (75 €) que farà feliços els incondicionals del gènere. Ostres del Delta, ibèrics, formatges i fumats comparteixen espai amb plats com els ous trencats amb llamàntol i caviar o un risotto mantecat en roda de parmesà. Hi ha postres artesanes, música en directe i temps de sobres per tastar-ho tot: de 13.30 a 16 h. També reobre Quirat, el seu restaurant amb una estrella Michelin liderat pel xef Víctor Torres. I ho fa amb dos nous menús de tardor: 18K i 24K, que reinterpreten el receptari català des d'una mirada contemporània en un desplegament de tècnica i imaginació. Els bolets, un dels senyals d'identitat del cuiner, prenen un protagonisme especial: trompetes de la mort, cep i altres varietats apareixen en plats com el milfulls de trompeta de la mort o l'estofat de bolets i sípia. Per acabar, el 27 de setembre, 173 Rooftop Terrace celebra La Mercè amb un sopar a les altures: taco de llamàntol i bolets, petxines de pelegrí, filet o corball i una copa de cava per contemplar els focs d'artifici que il·luminaran el cel de la ciutat. Gaudiu de l'espectacle!

Hay hoteles a los que no hace falta ir con maleta. A un paso de la plaza de Espanya y a los pies de Montjuïc, InterContinental Barcelona es uno de ellos y comienza la temporada demostrando que lo suyo es el eclecticismo.  El primer y tercer domingo de cada mes, el restaurante Arrel despliega un brunch (75 €) que hará felices a los incondicionales del género. Ostras del Delta, ibéricos, quesos y ahumados comparten espacio con platos como los huevos rotos con bogavante y caviar o un risotto mantecado en rueda de parmesano. Hay postres artesanos, música en directo y tiempo de sobra para probarlo todo: de 13.30 a 16 h. También reabre Quirat, su restaurante con una estrella Michelin liderado por el chef Víctor Torres. Y lo hace con dos nuevos menús de otoño: 18K y 24K, que reinterpretan el recetario catalán desde una mirada contemporánea en un despliegue de técnica e imaginación. Las setas, una de las señas de identidad del cocinero, cobran especial protagonismo: trompetas de la muerte, boletus y otras variedades aparecen en platos como el milhojas de trompeta de la muerte o el estofado de setas y sepia.  Por último, el 27 de septiembre, 173 Rooftop Terrace celebra La Mercè con una cena en las alturas: taco de bogavante y setas, zamburiñas, solomillo o corvina y una copa de cava para contemplar los fuegos artificiales que iluminarán el cielo de la ciudad. ¡Disfrutad del espectáculo! 

La compañía canadiense Cirque du Soleil, la más importante del circo contemporáneo, ha sido una presencia habitual en el circuito del espectáculo en Barcelona y su área metropolitana durante muchos años. Desde hace concretamente ocho, su base de operaciones ha estado en L’Hospitalet, en la Gran Carpa instalada en el barrio de Bellvitge, y una temporada más tendremos un espectáculo de fantasía y acrobacia, de imaginación desbordante y adrenalina, de movimientos imposibles e historias que estimulan la imaginación. El espectáculo KURIOS - Gabinete de curiosidades que ahora se estrena en esa ubicación –desde el 3 de septiembre hasta el 18 de octubre, sin opción de prórroga, ¡así que no os despistéis!– fue el número 35 que diseñó el Cirque du Soleil, se estrenó originalmente en Montreal en 2014, ha girado por todo el mundo con más de 3000 funciones, y ahora lo podremos ver muy de cerca sin que haya perdido ni un ápice de su poder de fascinación. Todo el concepto de KURIOS gira alrededor de un gabinete de curiosidades de un científico de ideas extraordinarias, y este marco escénico –a medio camino entre la tecnología y la magia– es el que da pie a una historia donde los números de circo más espectaculares os dejarán con la boca abierta. Si queréis ver KURIOS, os recomendamos que reservéis vuestras entradas lo antes posible –ya sabéis, si os dormís... volarán– en la web oficial del espectáculo. Y, para animaros a hacer el viaje fantástico que os propone el Cirque du Soleil, os quere

Sants es un barrio que no necesita llamar la atención para dejar huella. Aquí la autenticidad no es una tendencia ni una postal preparada para visitantes: es una manera de hacer y de vivir que se mantiene intacta entre comercios históricos, plazas tranquilas y calles que aún conservan aquel aire independiente de la villa que había sido antes de integrarse en Barcelona. Todo pasa con otro ritmo. Más cercano, más cotidiano y, sobre todo, más real. Por eso, recorrerlo a bordo de la Yamaha XMAX 300 tiene todo el sentido. Ágil para moverse por las calles estrechas de Sants, cómoda para encadenar paradas sin prisas y bastante práctica para adaptarse a un barrio donde todavía gusta improvisar. Aquí no se trata solo de llegar, sino de disfrutar del trayecto: descubrir una calle inesperada, parar a tomar un vermut o perderse en algún rincón que no sale en las guías. Y es precisamente esto lo que os proponemos: una ruta por cinco espacios que explican el alma de Sants mejor que cualquier mapa. ¿Nos acompañáis? ¡Arrancamos!

¿Siempre habíais soñado con hermanar la cerveza con la festividad de un cóctel? Pues ya no hace falta que sigáis imaginándolo, porque vuestro sueño se ha hecho realidad: Moritz pone a jugar la cerveza y la Caipirinha con Moritz Caipiripa. Un golaço ("golazo" en castellano) de cerveza que, como reivindica la campaña, fusiona los sabores y las culturas brasileña y mediterránea. Es una edición limitada que os ahorrará tener que elegir entre un cóctel y una cerveza (porque lo tiene todo) y que podréis probar en exclusiva en los restaurantes y bares de Moritz: Fàbrica Moritz Barcelona, Casa Moritz y Bar Velódromo. La bebida está llena de notas cítricas y tiene una acidez agradable, ideal para maridar con las mejores tapas de los diferentes espacios gastronómicos de la marca. Y, si todavía os quedáis con ganas de más, también podéis adquirir un litro en la tienda Moritz o a través de su comercio electrónico. ¿Queréis saber más? Seguid leyendo, ¡que os lo explicamos todo!

PRIMERA.- Objecte de les bases Les presents bases legals (d'ara endavant, les “Bases”) tenen per objecte la regulació dels requisits de participació i la mecànica de desenvolupament del sorteig “ALBA GRANADOS i MORITZ” (d'ara endavant, el “Sorteig”) organitzat per RBA OCIO Y CULTURA 2026, SL (d'ara endavant, “TIME OUT”), societat domiciliada a Passeig de Gràcia , número 114,  planta principal, 08008 de Barcelona, i proveïda de CIF B65672495, que es desenvoluparà entre el  31 de Juliol del 2026 i el 7 d’Agost de 2026 (d'ara endavant, la “Campanya”).   SEGONA.- Requisits i període de participació al Sorteig. Podran participar al Sorteig les persones físiques majors d’edat. La Participació al Sorteig és gratuïta. Únicament s'admetrà una participació per persona al Sorteig. El període de participació al Sorteig s'inicia al moment de la publicació del post del dia 31 de Juliol  de 2026 , i finalitza a les 23:59 hores del dia 7 d’agost de 2026. El termini de participació es donarà a conèixer a través d'elements de comunicació desenvolupats per l'organitzador.  Empleats de TIME OUT, i les seves respectives empreses matrius; Afiliats; Filials; publicitat, promoció, compliment o altres agències coordinadores; persones que presten serveis a TIME OUT  a través d'un subcontractista o agència de treball temporal durant el període del Sorteig; i els membres de la seva família immediata i les persones que viuen a la seva mateixa llar no són elegibles per participar en el Sorteig.   TERCE

Horta no se entiende como un simple barrio de Barcelona sino, casi, como aquel municipio que fue independiente hasta 1904, cuando se anexionó a la ciudad. Su KM0 no es un punto, sino una manera de vivirlo: calles tranquilas, plazas que funcionan como pequeños mundos y una escala cotidiana que todavía conserva el ritmo de pueblo dentro de la ciudad. No se muestra de golpe: se va descubriendo a medida que transitas por él. Lo que lo hace singular es que todo queda muy cerca y conectado: el casco antiguo con el eje comercial y las plazas más activas, calles estrechas con casas bajas y jardines, espacios que recuerdan el pasado rural con antiguas masías reconvertidas e, incluso, antiguas plazas que continúan siendo centros de vida vecinal. Todo convive sin grandes saltos ni interrupciones. Horta no busca impactar, sino perdurar. Por eso, la mejor manera de adentrarse en él es sobre dos ruedas y con ganas de dejarse llevar, a bordo de la Yamaha XMAX 300, pensada para moverse en una ciudad fragmentada pero orgánica: aquí las distancias son cortas, las paradas se encadenan con naturalidad y el trayecto se integra dentro del barrio en lugar de separarlo. Desplazarse no es cambiar de escena, sino continuar dentro del mismo relato. Quedaos, ¡que os descubrimos estos cinco lugares que capturan su esencia!

¿Os gustan los animales y buscáis un plan diferente para hacer en familia? En el Zoo de Barcelona encontraréis 'Cuida'ls', un espacio inmersivo que se estrenó el año pasado y que invita a pequeños y mayores a descubrir la importancia de preservar la biodiversidad a través de un cuento. Alba, un pequeño animalito a su cargo y una cuidadora del Zoo serán vuestras guías acompañantes. ¿Os apuntáis? Este equipamiento, situado junto al acceso del Parc de la Ciutadella y gestionado por la empresa BSM, combina grandes proyecciones audiovisuales, juegos interactivos y actividades participativas para entender cuáles son las principales amenazas que afectan a la fauna, conocer la labor de conservación que impulsa el Zoo y reflexionar sobre el papel que todos podemos tener en la protección de los animales y sus hábitats. Una experiencia que va mucho más allá de una visita convencional y que convierte el aprendizaje en una aventura para todas las edades.

No us assegurem que toqueu el cel amb la punta dels dits, però sí que hi estareu molt a prop. Aquest terrat del Radisson Blu 1882 Hotel, Barcelona Sagrada Família, que porta el nom d'El Cel Rooftop Bar, s'acaba de renovar perquè aquest estiu us pugueu sentir flotant entre els núvols i amb Barcelona als vostres peus. Sofàs i hamaques on fa de bon deixar passar la tarda, una piscina amb vistes privilegiades a la Sagrada Família, un interiorisme signat per Lázaro Rosa-Violán i una proposta gastronòmica per prendre's amb calma. Les vistes són, sens dubte, un dels seus grans reclams. Des del terrat, la silueta de la Sagrada Família domina l'horitzó i converteix qualsevol aperitiu, dinar o copa al capvespre en un pla amb un escenari difícil d'igualar. Tant si busqueu un racó tranquil per desconnectar del ritme de la ciutat com una terrassa on començar una nit d'estiu, El Cel Rooftop Bar té tots els ingredients per convertir-se en un refugi d'alçada. Però no tot gira al voltant de l'skyline. L'espai també destaca pel seu disseny, obra del reconegut interiorista Lázaro Rosa-Violán, que ha apostat per una estètica contemporània amb materials naturals, vegetació i peces de mobiliari que creen un ambient acollidor i elegant sense perdre frescor. I no us perdeu les seves propostes gastronòmiques informals i ràpides de preparar, a més d'una carta de begudes pensades per acompanyar qualsevol moment del dia. Des d'un aperitiu al sol fins a un còctel quan cau la tarda. Poques terrasses poden

If you’re one of those people who doesn’t appreciate lemon thyme or vodka infused with beets in your drink (and you don’t want to pay more than €6), steer clear of La Martinera, the bar attached to restaurant Casa Chelis. If you understand cocktails to be a form of fine art, however, this is the place to go. Now they’ve included luxurious hors d’oeuvres created by chef Sebastían Mazzola.

Nil Cardoner y Daniela Brown, de 26 y 27 años, son los actores más jóvenes del reparto de 'La gavina' ('La gaviota'), el clásico de Anton Chéjov que inaugurará la nueva temporada del Teatre Lliure, la primera con Julio Manrique al frente, que también dirige la obra. Se estrena el 3 de octubre, la podéis ver hasta el 3 de noviembre, y promete emociones fuertes. “¡Puto Chéjov!” (mirad el tráiler). Hablamos con ellos para saber cómo lo viven, qué piensan del choque generacional que plantea la obra y muchas cosas más. Daniela ya está. Cuando llega Nil (viene de tomar un café en el bar del teatro), se abrazan y él le dice lloriqueando: “Estoy rrrrrebentado”. Risas de complicidad. A ella estos días no le toca, pero Nil compagina el rodaje de la serie de TV3 'Com si fos ahir' por las mañanas con los ensayos de 'La gavina'. Jornada laboral de 7 a.m. a 22 p.m. Se pondrán en la piel de Kostya y Nina, en la Sala Fabià Puigserver de la sede de Montjuïc. Ahora mismo no recuerdan cuántas localidades tiene: “¿Son 400, 600 butacas?”, “No lo sé, ¡mogollón!” (ríen). Se han hecho amigos preparando la obra y sintonizan mucho. Incluso comparten una playlist que los ayuda a entrar en las escenas. ¿Qué significa abrir la temporada del Lliure en la Fabià Puigserver, con un Chéjov, Julio Manrique dirigiendo, compartiendo protagonismo con Cristina Genebat, David Verdaguer, David Selvas y todo el equipo que hay...? Daniela Brown: Para mí es un regalo. Tenía muchas muchas ganas de hacer teatro y hacerlo

Nil Cardoner i Daniela Brown, de 26 i 27 anys, són els actors més joves del repartiment de 'La gavina', el clàssic d’Anton Txékhov que inaugurarà la nova temporada del Teatre Lliure, la primera amb Julio Manrique al capdavant, que també dirigeix l’obra. S’estrena el 3 d’octubre, la podeu veure fins al 3 de novembre, i promet emocions fortes. “Puto Txékhov!” (mireu-ne el tràiler). Parlem amb ells per saber com ho viuen, què pensen del xoc generacional que planteja l’obra i moltes coses més.  La Daniela ja hi és. Quan arriba el Nil (ve de fer un cafè al bar del teatre), s’abracen i ell li diu ploriquejant: “Estic rrrrrebentat”. Rialles de complicitat. A ella aquests dies no li toca, però el Nil compagina el rodatge de la sèrie de TV3 'Com si fos ahir' als matins amb els assajos de 'La gavina'. Jornada laboral de 7 a.m. a 22 p.m. Es posaran a la pell del Kostya i la Nina, a la Sala Fabià Puigserver de la seu de Montjuïc. Ara mateix no recorden quantes localitats té: “Són 400, 600 butaques?”, “No ho sé, 'mogollón'!” (riuen). S’han fet amics preparant l’obra i sintonitzen molt. Fins i tot comparteixen una 'playlist' que els ajuda a entrar en les escenes. Què significa obrir la temporada del Lliure a la Fabià Puigserver, amb un Txékhov, Julio Manrique dirigint, protagonitzant-la amb Cristina Genebat, David Verdaguer, David Selvas i tot l’equip que hi ha...?Daniela Brown: Per a mi és un regal. Tenia moltes moltes ganes de fer teatre i fer-lo d’aquesta manera, amb aquesta generositat

Casavella. Les que tenim una edat i vam passar la nostra joventut a Barcelona, sortint de nit, com fèiem tan bé en aquells esbojarrats anys 90, i sobretot les que vam treballar de cambreres en diversos locals de moda, ens vam trobar més d’un cop amb l’escriptor del moment, mig maleït mig deïficat, mitificat, adorat, seguit... Tot un personatge. En realitat es deia Francisco García Hortelano, però mai va utilitzar aquests cognoms propis per la coincidència amb un altre escriptor ja consagrat, de qui ell devorava novel·les. Es va posar el cognom de l’avi, amb el qual ho va petar des de l’inici, i, tot i que ell es veiés a si mateix com un escriptor maleït dels de debò, en realitat va ser un 'mimat' del món editorial, o almenys així ho veig jo des de la perspectiva actual. Es diu d’ell que no tenia lectors sinó seguidors, en una època en què no existien les xarxes socials. I no és d’estranyar. Era d’aquelles persones omnipresents a la nit de la ciutat. No calia tenir interessos intel·lectuals, només l’oportunitat de trobar-te amb ell a qualsevol barra i compartir converses esporàdiques carregades d’alcohol i amb molta dosi d’humor. Tant te’l podies trobar en un local de disseny de l’Upper Diagonal com en un antre de batalla del Xino. Parlava amb tothom, sense problemes, embarbussant-se més o menys la llengua però sempre amb agudesa. Recordo tenir converses d’allò més banals amb ell, la majoria sobre el lloc on ens trobàvem o la gent que ens envoltava, mai cap cosa transcendent,

Todo empezó en el 88 cuando se anunció el concierto de The Pogues en Zeleste (el actual Razzmatazz). Jordi Oliver, entonces un chico de 19 o 20 años que solo pensaba en pasárselo bien, como toca a esta edad, enredó a sus colegas. No le resultó difícil. The Pogues era el grupo irlandés folk punk por excelencia que solo conocían ellos en Barcelona, ​​o eso pensaban. Se prepararon para el concierto y fueron a darlo todo. Estaba a petar de peña, les conocía mucha más gente de lo que imaginaban. Un montón de jóvenes que no sabían que estaban a punto de ser los figurantes del nuevo videoclip del grupo, de un tema que se llamaba ‘Fiesta’; una canción que en ese momento ya sonaba en todas partes, en las radios, en las pistas... Sí, ese tema que aún suena en cualquier fiesta donde se quiera bailar y hacer un pogo.  Shane anunció que querían grabar un videoclip, y que todo el concierto quedaría registrado. Y que quizás, algunos de los allí presentes, podían acabar de figurantes en el videoclip. Entre los colegas de Jordi estaba Maria, ojos azules y mirada rebelde, cabello rubio despeinado, punki, pura vida. Al ver el concierto, como les ocurre a muchas fans, se enamoró de Shane, el cantante. Quién no. Aunque fuera feo como él solo. Y sí, María, y Jordi también, y algunos otros colegas, fueron elegidos para hacer de figurantes en el videoclip. Estaban tan emocionados que, al acabar el concierto, se presentaron en el camerino para abrazar a Shane, que les recibió tan contento, les invitó

Tot va començar l’any 88 quan es va anunciar el concert de The Pogues a Zeleste (l’actual Razzmatazz). En Jordi Oliver, aleshores un noi de 19 o 20 anys que només pensava a passar-s’ho bé, com toca a aquesta edat, va enredar els seus col·legues. No li va resultar difícil. The Pogues era el grup irlandès folk punk per excel·lència que només coneixen ells a Barcelona, o això pensaven. Es van preparar pel concert i van anar a donar-ho tot. Estava a petar de penya, els coneixia molta més gent del que imaginaven. Un munt de gent que no sabia que estaven a punt de ser els figurants del nou videoclip del grup, d’un tema que es deia ‘Fiesta’; una cançó que en aquell moment ja sonava a tot arreu, a les ràdios, a les pistes... Sí, aquell tema que encara sona a qualsevol festa on es vulgui ballar i fer un ‘pogo’. En Shane va anunciar que volien gravar un videoclip, i que tot el concert s’enregistraria. I que potser, alguns dels allà presents, podien acabar de figurants al videoclip. Entre els col·legues del Jordi hi havia la Maria, ulls blaus i mirada rebel, cabell ros despentinat, punki, pura vida. En veure el concert, com els passa a moltes fans, es va enamorar d’en Shane, el cantant. Qui no. Tot i que fos lleig com ell sol. I sí, la Maria, i en Jordi també, i alguns altres col·legues, van ser triats per fer de figurants al videoclip. Estaven tan emocionats que, en acabar el concert, es van presentar al camerino per abraçar en Shane, que els va rebre tan content, els va convidar a uns

El 2020 nos ha obligado a todos a reinventarnos y la chef Ada parellada ha demostrado que, en esto de la reinvención y la creatividad, ella tiene muchas ideas ¡y bien buenas! Este año, los restaurantes de nuestra ciudad han visto como el servicio ‘delivery’ de reparto de sus platos y menús a domicilio se ha instalado para quedarse. Y Ada ha querido que las delicias que salen de la cocina del Semproniana no solo lleguen a las mesas de los comensales barceloneses, sino que puedan ir rodando por las comarcas de Barcelona. Y todo, de una forma sostenible, creativa, participativa y deliciosa. Cada viernes y sábado los comensales de diferentes poblaciones de los alrededores de Barcelona tienen la opción de pedir un Menú de los Hits del Semproniana, que incluye un taller online con la chef. Este mes de marzo, por ejemplo, lo pueden hacer los vecinos de Sabadell (viernes 12) y los de Sant Vicenç dels Horts (sábado 13). Desde el restaurante llevan los pedidos (reservados previamente) a un punto céntrico de la localidad, hacia las 18,30. El menú se entrega frío y con ingredientes por separado, para que cada uno lo acabe de preparar en casa y lo puede disfrutar en su máximo esplendor. Y, a las 20h, comienza un taller online donde Ada Parellada explica a los comensales como calentar y presentar cada plato. Ada Parellada / Semproniana Los platos que incluye este Menú de los Hits del Semproniana son un tartar de gambas, el famoso arroz del venere con queso de Maó, un costillar de cerdo y

El 2020 ens ha obligat a tots a reinventar-nos i la xef Ada Parellada ha demostrat que, en això de la reinvenció i la creativitat, ella té moltes idees i ben bones! Aquest any, els restaurants de la nostra ciutat han vist com el servei 'delivery', de repartiment dels seus plats i menús a domicili, s’ha instal·lat per quedar-s’hi. I l’Ada ha volgut que les delícies que surten de la cuina del Semproniana no només arribin a les taules dels comensals barcelonins, sinó que puguin anar voltant arreu de les comarques de Barcelona. I tot, d’una manera sostenible, creativa, participativa i deliciosa. Cada divendres i dissabte els comensals de diverses poblacions dels voltants de Barcelona tenen l’opció de demanar un Menú dels Hits del Semproniana, que inclou un taller online amb la xef. Aquest mes de març, per exemple, ho poden fer els veïns de Sabadell (divendres 12) i els de Sant Vicenç dels Horts (dissabte 13). Des del restaurant porten les comandes (reservades prèviament) a un punt cèntric de la localitat, cap a les 18,30h. El menú s’entrega fred i amb ingredients per separat, per tal que cadascú ho acabi de preparar a casa i ho pugui gaudir en el seu màxim esplendor. I, a les 20 h, comença un taller online on l’Ada Parellada explica als comensals com cal escalfar i presentar cada plat. Ada Parellada / Semproniana Els plats que inclou aquest Menú dels Hits del Semproniana són un tàrtar de gambes, el famós arròs del venere amb formatge de Maó, un costellam de porc i, de postres,

La guitarra de Carlos Santana, la música negra de Kool & The Gang i el tàndem de veu i piano de Sílvia Pérez Cruz & Marco Mezquida són algunes de les cites imprescindibles d’aquest agost a Peralada Si la calor t’empeny a fugir de Barcelona i vols gaudir de nits amb molt bona música, en un jardí a la fresca i un entorn medieval inigualable, el Festival Castell de Peralada, a l’Alt Empordà, és el teu destí. El festival enceta la recta final d’aquesta edició amb un agost carregat de cites imprescindibles de l’escena nacional i, sobretot, internacional. I és que, entre els noms que hi programen, destaca amb lletres lluminoses el de Carlos Santana (11 d’agost), una llegenda viva de la guitarra, probablement el millor guitarrista del món, que arriba amb el seu ‘Divination Tour’. D’origen mexicà i pioner en la fusió de ritmes afrollatins, blues, jazz i rock, Santana va saltar a la fama l’any 1969, en un concert mític al festival de Woodstock de San Francisco. Des d’aleshores, els seus directes no han perdut la força inicial i segueixen vibrant amb un so genuí i inimitable que cal sentir i viure almenys un cop a la vida. Una altra formació que ha fet ballar a nombroses generacions des de meitat dels anys 60 amb la seva barreja de soul, funk i disco són els Kool & The Gang (15 d’agost). Al llarg de la seva existència, la banda de Nova Jersey ha venut més de 70 milions de discos, ha guanyat dos Grammy entre altres nombrosos premis i ha esdevingut una de les formacions de música negra m

La guitarra de Carlos Santana, la música negra de Kool & The Gang y el tándem de voz y piano de Sílvia Pérez Cruz & Marco Mezquida son algunas de las citas imprescindibles de este agosto en Peralada Si el calor te empuja a huir de Barcelona y quieres disfrutar de noches con muy buena música, en un jardín al fresco y un entorno medieval inigualable, el Festival Castell de Peralada, en el Alt Empordà, es tu destino. El festival arranca la recta final de esta edición con un agosto cargado de citas imprescindibles de la escena nacional y, sobre todo, internacional. Y es que, entre los nombres que programan destaca con letras luminosas el de Carlos Santana (11 de agosto), una leyenda viva de la guitarra, probablemente el mejor guitarrista del mundo, que llega con su ‘Divination Tour’. De origen mexicano y pionero en la fusión de ritmos afrolatinos, blues, jazz y rock, Santana saltó a la fama en 1969, en un concierto mítico en el festival de Woodstock de San Francisco. Desde entonces, sus directos no han perdido ni un ápice de la fuerza inicial y siguen vibrando con un sonido genuino e inimitable que hay que escuchar y vivir al menos una vez en la vida. Otra formación que ha hecho bailar a numerosas generaciones desde mediados de los años 60 con su mezcla de soul, funk y disco son los Kool & The Gang (15 de agosto). A lo largo de su existencia, la banda de Nova Jersey ha vendido más de 70 millones de discos, ha ganado dos Grammy entre otros numerosos premios y se ha convertido en

Fa vint-i-pocs anys, quan els clubs de cànnabis al nostre país encara eren impensables, a Barcelona va obrir el 2º Acto. Un bar perdut en un carreró del Gòtic, que des del primer dia va tenir l’aspecte de portar allà tota una eternitat. L’Emili, el seu propietari, venia de Suïssa i entre aquelles quatre parets va formar una família que es va consolidar amb el temps. Entre els primers parroquians, una bona colla d’il·lustradors, dibuixants, pintors i artistes de tota mena, entre ells els creadors del còmic Makoki, un personatge que de ser real hauria estat gran client. Durant una bona època el 2º Acto va ser com la prolongació de la redacció de la revista Cáñamo, i si hi havia algun perfum que destaqués era el de la maria i el haixix, fins que la llei va prohibir fums als interiors dels locals públics. Un paradís per a alguns, Sodoma i Gomorra per altres i sempre un lloc d’aquells on res et deixava indiferent. Allà es defensaven les bondats i beneficis d’aquesta planta a iniciats i neòfits, discussions que podien durar hores al voltant d’unes quantes taules (al 2º Acto no solia haver grupets petits sinó un de gran, repartit per tot el bar), mentre un parell jugaven als escacs, un altre al blackgammon, altres dibuixaven a boli o a llapis i, si no hi era ja dins, s’obria la porta i apareixia en Quico Palomar cantant els seus clàssics... Aquest esperit és el que va voler recollir l’Anna Cervera en el seu documental 'A la puta strasse'. 2º Acto, que mostra amb imatges quotidianes

A la vida hi ha coses petites i coses grans. Però, quina és la diferència entre les unes i les altres? Això mateix es va preguntar fa un parell d’anys l’actor Roger Coma, i com a resposta va néixer una sèrie online made in home, que ell va escriure, dirigir i produir, i que va interpretar amb els col·legues. Col·legues, tot cal dir-ho, d’alt nivell: la Mar Ulldemolins, bregada en culebrots de TV3 i en molts escenaris; el David Verdaguer, premiat amb un Gaudí per la seva interpretació a 10.000 km i membre de La Kompanyia Lliure; la Margalida Grimalt, la Mireia de La Riera, i en Pep Ambròs Munné, una de les grans descobertes dels nostres escenaris en els últims anys. I tots ells, amb el Roger de company i a la batuta, uns còmics fins i sorprenents que desperten el riure des d’un realisme neuròtic i ben actual.   Ara tornen amb una segona temporada, 10 capítols nous de 10 minuts cadascun que s’emeten per internet des del 16 de desembre, i que en aquesta nova etapa giren al voltant del gran tema de la paternitat. No us espereu bolquers, no, sinó discussions amb la parella i els amics d’aquelles que fan grans les coses petites, com, per exemple, la necessitat de practicar... ¡el sexe tantra! I tot plegat tractat amb una mala hòstia molt terapèutica. Si entreu al web podreu veure els nous capítols!  

Los amantes de videojuegos dedicados a matar muertos vivientes y de los juegos de rol estáis de suerte: el Survival Zombie llega a la provincia de Barcelona en su 37 edición. Será en Ripollet, una población que, por una noche, el próximo sábado 14 de noviembre, sufrirá la invasión de los zombis y de las fuerzas militares que lucharán para mitigar la infección. Este juego de simulación, que se celebra desde el 2012 por toda España, transforma municipios enteros en escenario de un apocalipsis zombi de lo más real. Los organizadores se encargan de llevar las primeras bandadas de muertos vivientes y también los equipos de rescate, llegados en camiones e incluso en helicóptero. Y los participantes pueden escoger entre convertirse también en zombis, maquillados por equipos profesionales, o jugar en la modalidad de superviviente. Esta última no es nada fácil, porque se trata de resistir la noche entera, desde las 23h hasta las 7 de la mañana, esquivando todo tipo de contacto con los infectados. Zombis que pueden aparecer en cualquier esquina, acorralarte en un callejón… Y quien consiga superar las pruebas y sobrevivir las ocho horas hasta la salida del sol, tendrá premio sorpresa, a la altura de la proeza. Las entradas no son baratas pero, por lo que parece, vale la pena, porque quien lo ha probado repite. Se pueden comprar en la web de la organización, survivalzombie.es, y en varios comercios de la población de Ripollet a precio reducido. Si queréis ver una prueba, no os perdáis el