Ignasi Franch

El Ensanche barcelonés, el Eixample, está formado por las grandes zonas de crecimiento de la Barcelona moderna. Una ciudad que fue reordenada urbanísticamente a golpe del gran evento que fue la Exposición Universal de 1929, y que creció en la forma de cuadrícula definida (hasta cierto punto) por el urbanista Ildefons Cerdá. ¿Es un barrio, es un distrito? El Eixample se considera ahora un distrito de la ciudad que está formado por seis barrios: Antigua Derecha del Eixample, Antigua Izquierda del Eixample, Nueva Izquierda del Eixample, Fort Pienc, Sagrada Familia y Sant Antoni. Es el centro de Barcelona, y tiene mucha historia La extensión y riqueza del distrito implica que sea muy plural. El centro histórico del Ensanche, y de la ciudad en general, es la Antigua Derecha del Eixample. Está copado de espacios de poder y prestigio de la Barcelona burguesa, que nos legó algunos de los mayores atractivos arquitectónicos de la ciudad. Entre casas-museo de Gaudí y compañía (como la Casa Batlló o la Casa Amatller) y enormes tiendas de grandes corporaciones, resisten algunos comercios históricos (caso del Colmado Quílez). El resto de áreas del distrito tiene sus características propias. La Antigua Izquierda del Eixample, por ejemplo, fue considerado el mejor barrio del mundo por Time Out en 2020. Contiene lo que se ha venido denominando en el siglo XXI el gayxample, marcado por el talante acogedor a la comunidad gay y por la proliferación de negocios afines (con precios no siempre módi

L’Eixample barceloní està format per les grans zones de creixement de la Barcelona que va ser reordenada urbanísticament a cop del gran esdeveniment que va ser l’Exposició Universal de 1929. Des d'aleshores, la ciutat va créixer en la forma de quadrícula que va definir l’urbanista Ildefons Cerdà. ¿És un barri, és un districte? L’Eixample es considera ara un districte de Barcelona, que està format per sis barris: Antiga Dreta de l’Eixample, Antiga Esquerra de l’Eixample, Nova Esquerra de l’Eixample, Fort Pienc, Sagrada Família i Sant Antoni. És el centre de Barcelona i té molta història L’extensió i diversitat del districte implica que sigui molt plural. El centre històric de l’Eixample, i de la ciutat en general, és l’Antiga Dreta de l’Eixample. Aquesta zona està farcida de diversos espais de poder i prestigi de la Barcelona burgesa que ens va llegar alguns dels atractius arquitectònics més importants de la ciutat. Entre cases-museu de Gaudí i companyia (com la Casa Batlló o la Casa Amatller) i enormes botigues de grans corporacions, resisteixen alguns comerços històrics (com el Colmado Quilez). La resta d’àrees del districte tenen les seves característiques pròpies. L’Antiga Esquerra de l’Eixample, per exemple, va ser considerat el millor barri del món per Time Out l’any 2020. Conté el que s’ha anomenat com el gaixample, marcat pel tarannà acollidor vers la comunitat gai i per la proliferació de negocis afins (amb preus que no sempre són mòdics). Què més podem visitar a l’Ei

La Biblioteca de Cataluña está localizada en el barrio del Raval, entre los callejones de la Barcelona amurallada. El espacio también está muy cerca de algunos espacios centrales de la Barcelona burguesa que creció a través del Ensanche barcelonés (conocido como l’Eixample). A unos minutos de camino a pie podemos encontrar los inicios del paseo de Gracia, palpitante de edificios modernistas como La Pedrera, o de la rambla de Cataluña. De recinto hospitalario a núcleo cultural El edificio que actualmente acoge la Biblioteca de Cataluña fue la sede del Hospital de la Santa Cruz de Barcelona durante cinco siglos. Los arquitectos del proyecto original reaprovecharon parte de las instalaciones de un hospital previo que fundó el canónigo Joan Colom. Y los terrenos adyacentes se fueron destinando a otras dependencias relacionadas con la medicina, como la Casa de Convalecencia (que se construyó ya en el siglo XVI). A lo largo del siglo XX, esta zona se convirtió en un foco de actividad relacionada con las letras y los libros. Antes de reorientarse como biblioteca nacional, la Biblioteca de Cataluña sirvió inicialmente de biblioteca para el Instituto de Estudios Catalanes (IEC). Esta institución, que podría definirse como un equivalente catalán de la Real Academia de la Lengua Española (RAE), se instaló en la mencionada Casa de Convalecencia. Posteriormente, otra área del antiguo complejo hospitalario se transformó en la biblioteca pública de Sant Pau – Santa Creu, que pertenece a la

Montjuic és una reserva de naturaleza y aire puro del área metropolitana de Barcelona. Se pueden encontrar ahí algunas de las zonas verdes más atractivas de la ciudad, como los Jardines de Mossèn Cinto Verdaguer, y también museos y otros espacios culturales de primer nivel: el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Teatre Lliure, el Jardín Botánico Histórico... La Fuente Mágica de Montjuïc sirve como una especie de transición entre la ciudad de los negocios que atrae la Feria de Barcelona y esta otra metrópolis de cultura en proximidad con la naturaleza. La Font Màgica de Montjuïc es un espacio de fiesta y de belleza vinculado a momentos relevantes de la historia de la ciudad. Por motivos como este, asistir a uno de los espectáculos de agua, luz y sonido que se celebran ahí es una de las cosas que debes ver si pasas por la ciudad. Especialmente, si se trata del piromusical con el que concluye la fiesta mayor de la ciudad, la Mercè. Una historia de casualidades y adversidades La Fuente Mágica es una de las últimas obras que se hicieron en el recinto de la Exposición Universal que acogió Barcelona en el año 1929, y que marcó el desarrollo urbanístico de la ciudad. La obra nació por una serie de casualidades. La instauración de una dictadura militar en España comportó la destrucción de ‘Quatre Columnes’, un monumento patriótico concebido por Josep Puig i Cadafalch que fue reconstruido en el año 2010. Eso dejó un vacío que empujó a los organizadores de la exposición a busca

Montjuïc és una reserva de natura i aire pur de l’àrea metropolitana de Barcelona. S’hi poden trobar algunes de les zones verdes més atractives de la ciutat, com els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, i també museus i altres espais culturals de primer nivell: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Teatre Lliure, el Jardí Botànic Històric… La Font Màgica de Montjuïc serveix com una mena de transició entre la ciutat dels negocis que atreu la Fira de Barcelona i aquesta altra metròpoli de cultura en proximitat amb la naturalesa. La Font Màgica de Montjuïc és un espai de festa i de bellesa vinculat a moments rellevants de la història de la ciutat. Per motius com aquest, assistir a un dels espectacles d’aigua, llum i so que s’hi celebren és una de les coses que has de fer si passes per la ciutat. Especialment, si es tracta del piromusical amb què conclou la festa major de la ciutat, la Mercè. Una història de casualitats i adversitats La Font Màgica és una de les darreres obres que es van fer al recinte de l'Exposició Universal que Barcelona va acollir l'any 1929. Va néixer per una sèrie de casualitats. La instauració d’una dictadura militar a Espanya va comportar la destrucció de ‘Quatre Columnes’, un monument patriòtic concebut per Josep Puig i Cadafalch que va ser reconstruït l’any 2010. Això va deixar un buit que va empènyer els responsables de l’exposició a buscar una altra construcció que donés personalitat a la zona. Carles Buïgas, aleshores un jove enginyer, va idear un n

La Biblioteca de Catalunya està localitzada al barri del Raval, entre els carrerons de la Barcelona emmurallada. L’espai també està ben a prop d’alguns espais centrals de la ciutat burgesa que va créixer a través de l’Eixample. A uns minuts de passejada trobarem els inicis del passeig de Gràcia, ple d’edificis modernistes com La Pedrera, o de la rambla de Catalunya. De recinte hospitalari medieval a nucli de la cultura L’edifici que actualment acull la Biblioteca de Catalunya va ser la seu de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona durant cinc segles. Els arquitectes del projecte original van reaprofitar part de les instal·lacions d’un hospital previ que va fundar el canonge Joan Colom. I els terrenys adjacents es van anar destinant a altres dependències relacionades amb la medicina, com la Casa de Convalescència (que es va construir ja al segle XVI). Al llarg del segle XX, aquesta zona es va reconvertir en un focus d’activitat relacionada amb les lletres i els llibres. Abans de reorientar-se com a biblioteca nacional, la Biblioteca de Catalunya va servir inicialment de biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Aquesta institució, que podria definir-se com l’equivalent català de la Real Academia de la Lengua Española (RAE), es va instal·lar a l’esmentada Casa de Convalescència. Posteriorment, una altra àrea de l’antic complex hospitalari es va transformar en la biblioteca pública de Sant Pau – Santa Creu, que pertany a la xarxa gestionada per la Diputació de Barcelo

Barcelona tiene una amplia oferta de bibliotecas. Algunas están ubicadas en lugares con historia, como la ambiciosa Biblioteca de Cataluña, ubicada en el Raval de la ciudad y que se emplaza en un edificio medieval construido en el siglo XV, o la Biblioteca Pública Arús. La sede de esta última fue concebida a finales del siglo XIX por el arquitecto y escritor Bonaventura Bassegoda. El dibujante y pintor José Luis Pellicer dirigió las tareas de decoración del edificio. No necesitáis viajar hasta Nueva York para que una mujer aguantando una antorcha y un libro os dé la bienvenida. En la Biblioteca Arús, una vez subida la escalinata de entrada, os encontraréis con una réplica reducida de la Estatua de la Libertad que saluda a los visitantes. La Liberty catalana, obra de Manuel Fuxà, proclama en una inscripción la libertad del alma (’Anima libertas’). El icono laico ilumina este templo dedicado al conocimiento como forma de progreso colectivo. Un espacio vivo dedicado a la historia El centro está especializado en los movimientos sociales y la masonería. Su impulsor fue el periodista y dramaturgo Rossend Arús, que dejó escrita la voluntad de que se utilizase su legado para crear una biblioteca de acceso público, con vocación política y popular. El catálogo ha crecido desde los 25.000 volúmenes originales hasta superar los 70.000. Se puede consultar en línea la disponibilidad de la mayor parte del fondo. El espacio también acoge actividades como conferencias, exposiciones o presenta

El parque de la Creueta del Coll está situado en el cerro homónimo, la zona más montañosa del distrito de Gracia y uno de los llamados Tres Cerros (junto con el Carmel y La Rovira). Fue construido por los arquitectos Josep Martorell y David Mackay en una antigua cantera. Su gran atractivo es un lago que se convierte en piscina durante el verano, además de la zona de juegos y deportes que hay disponible, pero también podemos encontrar él varias obras de arte. El llac de la Creueta del Coll, el oasis de Gracia Con la llegada del calor del verano de Barcelona, el lago se convierte en el principal reclamo del parque. Con una superficie de 2.700 metros cuadrados, tiene una altura máxima de 60 centímetros y un aforo de 840 personas. En la mitad del estanque hay un islote con palmeras y dátiles. Detrás, se extiende una explanada de tierra con una zona de juegos infantiles, mesas de ping-pong y espacio para jugar al baloncesto. En el parque también se puede jugar a la petanca. El precio para acceder al lago de la Creueta del Coll es bastante accesible. Además, se prevén tarifas reducidas para familias numerosas o monoparentales y otros colectivos. Las personas de más de 65 años y las menores de 1 año pueden entrar gratis. Arte contemporáneo entre el agua y la naturaleza Cuando se intervino en el parque para convertirlo en un equipamiento público, se instalaron diversas obras de arte. La más conocida es ‘Elogio al agua’, una escultura de Eduardo Chillida compuesta por 50 toneladas de

El parc de la Creueta del Coll està situat al turó homònim, la zona més muntanyosa del districte de Gràcia i un dels anomenats Tres Turons (juntament amb el Carmel i La Rovira) de la ciutat de Barcelona. Va ser construït en una antiga pedrera pels arquitectes Josep Martorell i David Mackay. El seu gran atractiu és un llac que es converteix en una piscina durant l’estiu, a més de la zona de jocs i esports que hi ha disponible, però també hi podem trobar diverses obres d’art. El llac de la Creueta del Coll, l’oasi de Gràcia Quan arriba la calor de l’estiu de Barcelona, el llac es converteix en el principal reclam del parc. Amb una superfície de 2.700 metres quadrats, té una altura màxima de 60 centímetres i un aforament de 840 persones. Cap a la meitat de l'estany hi ha un illot amb palmeres i datileres i al darrere s'hi estén una esplanada de terra amb una zona de jocs infantils, dues taules de ping-pong i una cistella de bàsquet. En el parc també es pot jugar a la petanca. El preu per accedir al llac de la Creueta del Coll és bastant accessible. A més, es preveuen tarifes reduïdes per a famílies nombroses o monoparentals i altres col·lectius. Les persones de més de 65 anys i les menors d’1 any poden entrar gratis. Art contemporani entre la verdor i l’aigua Quan es va intervenir en el parc per convertir-lo en un equipament públic, es van instal·lar diverses obres d’art. La més coneguda és ‘Elogi a l’aigua’, una escultura d’Eduardo Chillida de 50 tones de granit suspeses a l'ai

Barcelona disposa d’una àmplia oferta de biblioteques públiques. Algunes d’elles estan ubicades en llocs amb història com l’ambiciosa Biblioteca de Catalunya, ubicada en el Raval de la ciutat i que s’emplaça en un edifici medieval construït al segle XV, o la Biblioteca Pública Arús. La seu d’aquesta última va ser concebuda a finals del segle XIX per l’arquitecte i escriptor Bonaventura Bassegoda i Amigó. El dibuixant i pintor José Luis Pellicer va dirigir les tasques de decoració de l’edifici. No necessiteu viatjar fins a Nova York perquè una dona aguantant una torxa i un llibre us doni la benvinguda. A la Biblioteca Arús, un cop pujada l'escalinata d'entrada, us trobareu amb una rèplica reduïda de l'Estàtua de la Llibertat que saluda els visitants. La Liberty catalana, obra de Manuel Fuxà, proclama en una inscripció la llibertat de l'ànima ('Anima libertas'). La icona laica il·lumina aquest temple dedicat al coneixement com a forma de progrés col·lectiu. Un espai viu dedicat a la història El centre està especialitzat en els moviments socials i la maçoneria. El seu impulsor va ser el periodista i dramaturg Rossend Arús, que va deixar escrita la voluntat que s’emprés el seu llegat per crear una biblioteca d’accés públic, amb vocació política i popular. El catàleg ha crescut des dels 25.000 volums originals fins a superar els 70.000. Es pot consultar en línia la disponibilitat de la major part del fons. L’espai també acull activitats com conferències, exposicions o presentacion

El casco antiguo de Barcelona puede asociarse con las estrecheces de las callejuelas del Raval o del barrio Gótico, pero llega un momento en que estos pequeños caminos desembocan en la inmensidad del mar. Pasar por la plaza de Blanquerna, entre restos de la ciudad medieval y otros espacios históricos, es una de las etapas finales del recorrido. Vestigios de la Barcelona amurallada La plaza de Blanquerna fue bautizada en homenaje de una novela escrita por Ramón Llull en el siglo XIII. La elección parece lógica, dada su proximidad al último baluarte que se conserva de la muralla de Barcelona: muy cerca están los Jardins del Baluard y el portal de Santa Madrona, juntamente con otros espacios relevantes del pasado amurallado de la ciudad como las Drassanes Reials (las Atarazanas Reales) y el Museo Marítimo que estas acogen. Más allá está el archiconocido monumento a Colón que apunta hacia el Mediterráneo. Flea Market, el mercado de la plaza de Blanquerna El ya histórico Flea Market de Barcelona, que se celebra el segundo domingo de cada mes (y en alguna otra ocasión), es quizá el gran foco de atracción de esta plaza. Se basa en la venta de artículos de segunda mano, objetos vintage y artesanías varias. Es todo un cajón de sastre que lleva años vigorizando la vida de la zona y que tiene un hermano: el mercadillo Fleadonia, otro acontecimiento dominical de Ciutat Vella. Cómo llegar La línea 3 de metro, la línea verde, te acerca a la plaza de Blanquerna (la estación más cercana es D

El nucli antic de Barcelona pot associar-se amb les estretors dels carrerons del Raval o del barri Gòtic, però arriba un moment en què aquests camins petits desemboquen en la immensitat del mar. Passar per la plaça de Blanquerna, entre restes de la ciutat medieval i altres espais històrics, és una de les etapes finals del recorregut. Vestigis de la Barcelona emmurallada La plaça de Blanquerna va ser batejada en homenatge d’una novel·la escrita per Ramon Llull al segle XIII. L’elecció sembla lògica, atesa la seva proximitat al darrer baluard que es conserva de la muralla de Barcelona: ben a prop estan els Jardins del Baluard i el portal de Santa Madrona, juntament amb altres espais rellevants del passat emmurallat de la ciutat com les Drassanes Reials (i el Museu Marítim que acullen). Més enllà està l’arxiconegut monument a Colom que apunta cap al Mediterrani. Flea Market, el mercat de la plaça de Blanquerna El ja històric Flea Market de Barcelona, que se celebra el segon diumenge de cada mes (i en alguna altra ocasió), és potser el gran focus d’atracció d’aquesta plaça. L’esdeveniment es basa en la venda d’articles de segona mà, objectes vintage i artesanies diverses. És tot un calaix de sastre que fa anys que vigoritza la vida de la plaça de Blanquerna i que té un germà: el mercat Fleadonia, un altre esdeveniment dominical de Ciutat Vella. Com arribar-hi La línia 3 de metro, la línia verda, t’acosta a la plaça de Blanquerna (l’estació més propera és Drassanes), però hi ha al