Jordi Puntí

Les incògnites envoltaven el Hamlet de la Rambla. Qui era? Quan havia començat el seu èxit? Ningú no ho sabia dir, però en quatre dies havia rebentat el mercat. Les altres estàtues es queixaven que feia servir la veu –la veu!– per atreure la clientela. Hi havia entre els artistes un pacte no escrit de convivència, com si en Pitarra, des del seu pedestal, vetllés per l’harmonia de la tropa. Es toleraven els gestos, s’encoratjava la imaginació, però sempre des del silenci més radical. Ells mateixos en tenien la culpa per haver-lo subestimat. Al principi, en veure’l arribar vestit i maquillat, s’havien creuat mirades de retret, rialles sufocades. A qui pretenia enganyar amb aquell vestuari arnat, amb una capa i un barret que semblaven trets d’un Tenorio de centre parroquial? Llavors el Hamlet de la Rambla ni tan sols es va enfilar a una cadira. Va deixar a terra una capsa per a les propines i, a peu pla, amb la calavera a la mà esquerra, va adoptar una postura pensativa. Al cap de vint minuts, la primera moneda va posar en marxa el fenomen: –Ser o no ser –va dir, ni massa ràpid ni massa lent, ni massa fort ni massa fluix–,  aquest és el dilema: ¿és més noble sofrir calladament les fletxes i els embats d’una Fortuna indigna, o alçar-se en armes contra un mar d’adversitats i eliminar-les combatent? Morir, dormir, res més... Acabat el monòleg famós, va emmudir amb un gest afligit, en suspens fins que una nova moneda el posés en marxa. Al principi només s’hi aturaven els turistes de

Per Jordi Puntí* L'empremta de Leo Messi a Barcelona sempre ha estat més aviat lleugera. N'hi ha que afirmen que viu com si estigués a la seva Rosario natal, en una bombolla social, però només cal mirar els tatuatges que du al braç dret per entendre la simbiosi: un rosetó inspirat en la Sagrada Família conviu amb un rosari i un mapa d'Amèrica del Sud. Es pot ser més simbòlic? En realitat Leo Messi viu a Castelldefels i no és com Ter Stegen, que els diumenges que no té partit surt a comprar croissants per Gràcia. No, Messi fa més vida de suburbi ric, a l'americana, però porta els seus fills a l'escola i no és impossible veure'l de nit en algun concert, o al teatre si hi actua algun argentí. De fet, l'anècdota més repetida sobre la vida pública de Messi a Barcelona, l'explica l'actor Ricardo Darín. Una nit que anava pel passeig de Gràcia, després d'un sopar, i no trobava taxi, un cotxe se li va aturar al costat, va abaixar la finestreta i li va dir: "¡Ricardo! ¿Te llevo?". Era Messi. Messi fa més vida de suburbi ric, a l'americana, però porta els seus fills a l'escola i no és impossible veure'l de nit en algun concert, o al teatre si hi actua algun argentí Qui vulgui nodrir-se d'aquesta mena de mitomania haurà de començar per la prehistòria de Messi al Barça. El 18 de setembre del 2000, ell i el seu pare van arribar per primer cop a Barcelona, per fer una prova, i l'agent Josep Maria Minguella els va instal·lar a l'habitació 546 de l'hotel Catalonia, a la plaça d'Espanya. Allà

Por Jordi Puntí* La huella de Leo Messi en Barcelona siempre ha sido más bien ligera. Hay quienes afirman que vive como si estuviera en su Rosario natal, en una burbuja social, pero solo hace falta ver los tatuajes que lleva en el brazo derecho para entender la simbiosis: un rosetón inspirado en la Sagrada Familia convive con un rosario y un mapa de América del Sur. ¿Se puede ser más simbólico? En realidad Leo Messi vive en Castelldefels y no es como Ter Stegen, que los domingos que no tiene partido sale a comprar croissants por Gràcia. No, Messi hace más vida de suburbio rico, a la americana, pero lleva a sus hijos a la escuela y no es imposible verlo de noche en algún concierto, o en el teatro si actúa algún argentino. De hecho, la anécdota más repetida sobre la vida pública de Messi en Barcelona, ​​la explica el actor Ricardo Darín. Una noche que iba por el paseo de Gràcia, después de una cena, y no encontraba taxi, un coche se paró a su lado, bajó la ventanilla y le dijo: "¡Ricardo! ¿Te llevo?". Era Messi. Messi hace más vida de suburbio rico, a la americana, pero lleva a sus hijos a la escuela y no es imposible verlo de noche en algún concierto, o en el teatro si actúa algún argentino Quien quiera nutrirse de este tipo de mitomanía debe comenzar por la prehistoria de Messi en el Barça. El 18 de septiembre de 2000, él y su padre llegaron por primera vez a Barcelona, ​​para hacer una prueba, y el agente Josep Maria Minguella los instaló en la habitación 546 del hotel Catal