Judit Martínez Gili

Des d'espectacles més petits a grans produccions, de monòlegs a espatarrants musicals... La cartellera de teatre de Barcelona és potent i ofereix xous per a tota mena de públic. Si us pregunteu quines són les millors obres que es poden veure als nostres escenaris, hem fet una tria de les peces que no us heu de perdre de cap de les maneres: i no badeu gaire, que us podeu quedar sense entrades! Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Desde espectáculos más pequeños a grandes producciones, de monólogos a musicales alucinantes... La cartelera de teatro de Barcelona es potente y ofrece shows para todo tipo de público. Si te preguntas cuáles son las mejores obras que se pueden ver en nuestros escenarios, hemos hecho una selección de las piezas que no hay que perderse de ninguna de las maneras. Tampoco te pierdas los mejores musicales y las mejores obras de teatro infantil en Barcelona. Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Diuen que el teatre és sempre polític; almenys la companyia Mos Maiorum ho té clar. Veure una obra seva vol dir obrir un debat a través de testimonis anònims, i ara formen aliança amb el calòric Joan Yago en la dramatúrgia per seguir les convulses i vibrants dècades de la primera part del segle XX. També vol dir molta proximitat del públic, i en aquesta ocasió la quarta paret s’enretira fins a la porta del teatre, de manera que grada i palestra esdevenen un sol espai escènic amb el públic d’ombra. Després que l’any passat fessin temporada a La Beckett, Nosaltres, els sense nom torna amb un nou repartiment al Tantarantana en un moment especialment oportú. De fet, l’obra marida de perles amb les protestes per l’habitatge i l’èxit als cinemes de La bola negra. Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Xavi Duch representen aquella mobilització obrera solidària que va emergir de la supervivència amb la revolució industrial i va sacsejar els carrers i les estructures de poder fins que la Guerra Civil ho va fer saltar tot pels aires. L’obra marida de perles amb les protestes per l’habitatge i l’èxit als cinemes de La bola negra L’escenografia sòbria incorpora a l’escena expandida uns cubs mòbils que els tres narradors, vestits amb granota proletària, desplacen d’època i d’espai amb pulsació decidida. El risc de buidor, però, s’omple amb la il·luminació dinàmica de Gabriela Bianchi. Acompanya el públic de forma permanent un fil musical d’època, atrotinat i delicat, a càrrec de Sergio Camacho,

Dicen que el teatro es siempre político; al menos la compañía Mos Maiorum lo tiene claro. Ver una obra suya significa abrir un debate a través de testimonios anónimos, y ahora forman alianza con el calórico Joan Yago en la dramaturgia para seguir las convulsas y vibrantes décadas de la primera parte del siglo XX. También significa mucha cercanía del público, y en esta ocasión la cuarta pared se retira hasta la puerta del teatro, de manera que grada y palestra se convierten en un solo espacio escénico con el público de sombra. Después de que el año pasado hicieran temporada en La Beckett, Nosaltres, els sense nom vuelve con un nuevo reparto al Tantarantana en un momento especialmente oportuno. De hecho, la obra marida de perlas con las protestas por la vivienda y el éxito en los cines de La bola negra. Ireneu Tranis, Alba Valldaura y Xavi Duch representan aquella movilización obrera solidaria que emergió de la supervivencia con la revolución industrial y sacudió las calles y las estructuras de poder hasta que la Guerra Civil lo hizo saltar todo por los aires. La obra marida de perlas con las protestas por la vivienda y el éxito en los cines de La bola negra La escenografía sobria incorpora a la escena expandida unos cubos móviles que los tres narradores, vestidos con mono proletario, desplazan de época y de espacio con pulsación decidida. El riesgo de vacuidad, sin embargo, se llena con la iluminación dinámica de Gabriela Bianchi. Acompaña al público de forma permanente un hil

El coronavirus va posar en qüestió pilars fonamentals que donàvem per garantits; un d’ells, el teatre. Entre videotrucades amb amics remullades de vi va néixer el 2020 a Temporada Alta l’obra Bouvetøya. Llavors era una reivindicació de l’ara i aquí, indispensable en el teatre. Ara, pocs anys més tard, en plena celebració dels 50 anys del Teatre Lliure, han passat tantes coses que la pandèmia ha quedat enrere. Ivan Benet, Cristina Genebat, Julio Manrique i Sergi Pompermayer escriuen col·laborativament un conte distòpic on un grup d’artistes ha perdut el nord i el seny a causa d’una nova gran crisi, i emprèn un viatge cap a la remota l’illa Bouvet, a tocar de l’Antàrtida. La colleta està formada, precisament, per ells i alguns dels seus inestimables companys de trajectòria artística (Mireia Aixalà, Ivan Benet, Cristina Genebat, Xavier Ricart, Marc Rodríguez i Andrew Tarbet), de manera que la complicitat està servida. Bouvetøya procura celebrar la presencialitat i retre homenatge al públic del Lliure Talment com si fos una taula d’assaig, cada intèrpret, assegut, narra les grandeses i misèries particulars d’aquest conte, amb tota la gràcia que anys d’experiència reconeguda poden brindar. Destaquen especialment les caricatures de Marc Rodríguez i Xavier Ricart, potser per la seva naturalesa més còmica que encaixa amb el surrealisme del relat. Es tracta d’una proposta, d’entrada, estàtica, que busca profunditat amb la realització en directe de so i vídeo a càrrec de Damien Bazin

El coronavirus puso en cuestión pilares fundamentales que dábamos por sentados; uno de ellos, el teatro. Entre videollamadas con amigos regadas de vino nació en 2020 en Temporada Alta la obra Bouvetøya. Entonces era una reivindicación del aquí y ahora, indispensable en el teatro. Ahora, pocos años más tarde, en plena celebración de los 50 años del Teatre Lliure, han pasado tantas cosas que la pandemia ha quedado atrás. Ivan Benet, Cristina Genebat, Julio Manrique y Sergi Pompermayer escriben colaborativamente un cuento distópico donde un grupo de artistas ha perdido el norte y el juicio a causa de una nueva gran crisis, y emprende un viaje hacia la remota isla Bouvet, muy cerca de la Antártida. El grupo está formado, precisamente, por ellos y algunos de sus inestimables compañeros de trayectoria artística (Mireia Aixalà, Ivan Benet, Cristina Genebat, Xavier Ricart, Marc Rodríguez y Andrew Tarbet), de manera que la complicidad está servida. Bouvetøya procura celebrar la presencialidad y rendir homenaje al público del Lliure Como si fuera una mesa de ensayo, cada intérprete, sentado, narra las grandezas y miserias particulares de este cuento, con toda la gracia que años de experiencia reconocida pueden brindar. Destacan especialmente las caricaturas de Marc Rodríguez y Xavier Ricart, quizá por su naturaleza más cómica que encaja con el surrealismo del relato. Se trata de una propuesta, de entrada, estática, que busca profundidad con la realización en directo de sonido y vídeo