Laura Conde

Puede que ya hayas paseado por los lugares más bonitos del parque de Collserola. Pero, ¿y Montjuïc? Montjuïc es, hablando claro, un paraíso y no todos los barceloneses sabemos cómo sacarle partido: situado en un barrio inmejorable con una oferta gastronómica diversa y de calidad, tiene cultura, rincones escondidos, sitios para que los pequeños se olviden de la ciudad, equipamientos deportivos... ¿Subimos?

Potser ja coneixes tots els secrets de Collserola, i els llocs més bonics d'aquesta muntanya. Però, has tret tot el suc possible a Montjuïc? Montjuïc és, ras i curt, un paradís en un barri inmillorable, i no tots els barcelonins sabem aprofitar tot el que aquesta històrica muntanya té per oferir-nos: hi ha cultura, racons amagats, llocs perquè la canalla s'oblidi de la ciutat, equipaments esportius... Hi pugem?

A vosaltres que us agrada menjar bé, sabem que sou gent especial, sensible, que no pareu de buscar fins que trobeu el tast, aquella textura, aquella olor, aquella perfecció. Si sou amants del formatge no cal que busqueu més, tenim tot el que necessiteu per pujar al cel, les millors botigues que faran volar el vostre plaer, i també els restaurants més sorprenents que aposten pel bon formatge. Va per vosaltres! NO T'HO PERDIS: si voleu complementar-ho amb dolç, aquí teniu els millors pastissos de formatge! 

Pocas pizarras y cartas de vermut se resisten a los encantos de esta delicia que nos llegó desde Rusia, con amor. Croquetas, bravas, anchoas y nunca puede faltar la ensaladilla rusa. Estas delicias son un equipo indisoluble y desde hace un montón de años encabezan la primera división de las tapas. Pero la ensaladilla nos ha robado el corazón. Es fresca y, a pesar de su sencillez, solo la pedimos en sitios de confianza. Nos encanta y estos son nuestros lugares favoritos donde comerla.NO T'HO PERDIS: los mejores bares de tapas de Barcelona

Poques pissarres i cartes de vermut es resisteixen als encants d’aquesta delícia que ens va arribar des de Rússia, amb amor. Croquetes, braves, anxoves i mai hi pot faltar l'ensalada russa. Aquestes delícies són un equip indisoluble i des de fa una pila d'anys encapçalen la primera divisió de les tapes. L'ensaladilla, però, ens ha robat el cor. És fresca i, tot i la seva senzillesa, només la demanem als llocs de confiança. Ens encanta i aquests són els nostres llocs favorits per menjar-ne. NO T'HO PERDIS: Les millors tapes de Barcelona 

Choco adictos, Barcelona os ama: la ciudad está llena de lugares donde tratan con la tentación más oscura. Si buscáis, en las tiendas encontraréis todo tipo de tentaciones dulces, algunas muy exóticas como los mochis o los dorayakis. Pero si sois más de la tradición del cacao, y queréis sumergiros en un auténtico festín de oro negro, tenéis que ir a alguno de estos locales y poneos las botas con los mejores chocolates de la ciudad. NO TE LO PIERDAS: golosos, no os podéis perder los mejores dulces de Barcelona.

Xocoaddictes, Barcelona us estima: la ciutat vessa de la temptació més fosca. Si busqueu per totes les botigues de la ciutat podeu trobar tota mena de temptacions dolces, algunes de ben exòtiques com els mochis o els dorayakis. Però si sou més de la tradició del cacau, i voleu submergir-vos en un autèntic festí d'or negre, dirigiu-vos a algun d'aquests locals i poseu-vos les botes amb les millors xocolates de la ciutat!NO T'HO PERDIS: Llépols, no us podeu perdre els millors dolços de Barcelona

Ens atrevim a escollir les 22 millors racions de patates braves de Barcelona. Els puristes us decantareu per les receptes que passen de generació en generació als bars de tota la vida, mentre que molts altres descobrireu noves fórmules innovadores, però igual de delicioses. I si no us agraden les patates braves per allò del greix i el fregit, doncs escolta, aquí teniu les millors ensaladilles russes de Barcelona.  NO T'HO PERDIS: Les millors tapes de Barcelona 

Ja coneixeu les millors platges de Catalunya, les millors cales de la Costa Brava i també les terrasses més espectaculars. Ara és el moment d'omplir el pap. Perquè menjar bé amb un peu a la sorra torna a ser possible a Barcelona i a tot el litoral barceloní, sobretot ara que hem anat de Castelldefels a Montgat a la recerca dels millors xiringuitos urbans. En trobareu a peu de mar i d'amagats entre els arbres, de paella i de sardines, de cervesa i de copeta de cava. Ara bé, ni el millor  NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona

Comer bien con un pie en la arena vuelve a ser posible en Barcelona y en todo el litoral barcelonés, sobre todo ahora que hemos ido de Castelldefels en Montgat en busca de los mejores chiringuitos urbanos. Encontraréis algunos a pie de mar y otros escondidos entre los árboles, de paella y de sardinas, de cerveza y de copita de cava.   NO TE LO PIERDAS: Las mejores playas de Catalunya

A vosotros que os gusta comer bien, sabemos que sois gente especial, sensible, que no paráis de buscar hasta que encontráis el sabor, aquella textura, aquel olor, aquella perfección. Si sois amantes del queso no hace falta que busquéis más, tenemos todo lo que necesitáis para subir al cielo, las mejores tiendas que harán volar vuestro placer. ¡Va por vosotros! NO TE LO PIERDAS: si lo queréis complemetar con un dulce, aquí van las mejores pastelerías de Barcelona

Adéu 'pancakes', 'bye bye' sucs bio de 6 euros. Sí. Ens agraden els brunchs, mai direm que no a un bon ramen i adorem la bona pizza. Però el que fa que ens salti la llagrimeta, és un diumenge de pollastre...a l'ast, clar. Aquí us deixem una llista dels nostres preferits, cruixents per fora i sucosos per dins, com ha de ser. Feina fàcil: l'únic que heu de fer és triar el que us quedi més a prop de casa. Ja ens direu què us sembla.  NO T'HO PERDIS: Restaurants amb servei per emportar i repartiment a domicili 

The first thing that grabs your attention when you cross the threshold into Pirineu en Boca is the large space. The design is simple but the style exquisite: high ceilings, reproductions of Romanesque watercolours on the walls, warm and elegant Nordic-style wooden furniture, and an interior patio that can be booked for special occasions. 'We are three things: a store, a butcher shop and a restaurant,' says Gemma Torrescasana, 'and we only sell products that come from the Pyrenees.' Those include Idiazábal cheese from the French Basque Country, D.O. Somontano wines, and plenty more. The common denominator of all the products in the shop is that they are all artisanal, and, in many cases, organic. This is a philosophy that translates to the butcher shop, where you can find chicken, veal, pork, beef, lamb, duck, rabbit, and an array of cold cuts (made from venison, wild boar, spicy 'sobrassada' sausage), and a magnificent ham from the Pyrenees which will impress even the most fervent fan of the Iberian variety. The meats are organic and represent a variety of different breeds with varying textures, to cater to all palates. The restaurant uses the quality meats sold in the butcher shop and has a menu with starters, tapas, salads and a section of meat-based dishes that are always served with three sides: a starch, a vegetable and a salad. You'll be spoilt for choice when it's time to order, as you'll find options like a chicken and veg wok with coconut and peanuts; grilled veal sh

Lo primero que nos llama la atención de este local es su gran espacio: diseñado sin alardes pero con un gusto exquisito, con techos altísimos, reproducciones del románico pintadas con acuarela en las paredes, un mobiliario de madera al estilo nórdico, cálido y elegante, y un espléndido patio interior que también se puede reservar para celebraciones privadas. "Nosotros somos tres cosas: tienda, carnicería y restaurante", explica la responsable Gemma Torrescasana, "y sólo tenemos productos del Pirineo", desde queso Idiazábal del País Vasco francés hasta vinos con DO Somontano. El denominador común de todos los productos de la tienda es que son artesanos, en muchos casos ecológicos, "elaborados a la manera de nuestras abuelas". Una filosofía que se traslada a su carnicería, donde podréis encontrar pollo, ternera, cerdo, cordero, pato y conejo, o embutidos como los de ciervo, de  jabalí, la sobrasada o un magnífico jamón del Pirineo que sorprenderá a más de un amante del ibérico. Las carnes son ecológicas y los hay de diferentes razas, desde la ternera pirenaica, más dura, hasta la morena, adobe y melosa. Con esta materia prima se provee el restaurante, que tiene una carta con entrantes, tapas y ensaladas y un apartado de cortes de carne que se acompañan siempre con una triple guarnición: hidratos de carbono, verdura y ensalada. La elección es siempre complicadísima. Hay que escoger, por ejemplo, entre un wok de tiras de pollo con verduras, coco y cacahuetes; un medallón de piern

El primer que ens crida l’atenció d’aquest local obert el passat mes de març és el seu gran espai: dissenyat sense ostentacions però amb un gust exquisit, amb sostres altíssims, reproduccions del romànic pintades amb aquarel·la a les parets, un mobiliari de fusta a l’estil nòrdic, càlid i elegant, i un esplèndid pati interior que també es pot reservar per a celebracions privades. “Nosaltres som tres coses: botiga, carnisseria i restaurant”, explica la responsable Gemma Torrescasana, “i només tenim productes del Pirineu”, des de formatge idiazabal del País Basc francès fins a vins amb DO Somontano. El denominador comú de tots els productes de la botiga és que són artesans, en molts casos ecològics, “elaborats a la manera de les nostres iaies”. Una filosofia que es trasllada a la seva carnisseria, on podeu trobar pollastre, vedella, porc, xai, ànec i conill, o embotits com ara el cérvol, el porc senglar, la sobrassada o un magnífic pernil del Pirineu que sorprendrà més d’un amant de l’ibèric. Les carns són ecològiques i n’hi ha de diferents races, des de la vedella pirinenca, més dura, fins a la bruna, tova i melosa. Amb aquesta matèria primera es proveeix el restaurant, que té una carta amb entrants, tapes i amanides i un apartat de talls de carn que s’acompanyen sempre amb una triple guarnició: hidrats de carboni, verdura i amanida. L’elecció és sempre complicadíssima. Com pots decidir entre un wok de tires de pollastre amb verdures, coco i cacauet; un medalló de cuixa de ved

Llenan cada noche gracias a una fórmula infalible: vermuts y tapas creativas para el comensal intrépido, que quiere ir más allá de las croquetas. Un local agradable con un pequeño comedor, un espacio en la entrada con mesas altas y un par de pequeñas barras. Y una ubicación privilegiada en el barrio de Sants.Cabe decir que si a Alain Guiard, chef y copropietario de La Mundana, le hubieran dicho, cuando abrió Santa Burg, que la calle de Vallespir llegaría a ser una zona privilegiada, habría reído –o llorado– muy fuerte. Y es que debió escuchar de mil maneras que su hamburguesería gourmet fracasaría porqué se encontraba fuera de los circuitos gastronómicos ortodoxos. "Y no sólo no ha fracasado –explica Marc, su socio, que se incorporó a la Santa Burg un año después de su apertura–, sino que ha ido tan bien que La Mundana ha acabado siendo su evolución natural" .Estaban tan tocados por las musas en Santa Burg que estaban haciendo "cosas muy elaboradas, demasiado para una hamburguesería". "Y queríamos desarrollar esta línea creativa", afirma. Así fue como encontraron un local al lado y nació La Mundana, que debe su nombre a una serie de platos del mundo que encontramos en la carta, todos revisados ​​con imaginación y respeto, con un talante que se encontraría entre el Mano Rota y la Volátil: la voluntad de jugar con texturas y sabores sin dañar la esencia de la materia prima.¿Ejemplos? Unos tacos de buey de mar frescos y divertido; o un pulpo con tocino ibérico, presentado en una

Fan ple cada nit gràcies a una fórmula infal·lible: vermuts i tapes creatives per al comensal intrèpid, que vol anar més enllà de les croquetes. Un local agradable amb un petit menjador, un espai a l’entrada amb taules altes i un parell de petites barres. I una ubicació privilegiada al barri de Sants. Val a dir que si a Alain Guiard, xef i copropietari de La Mundana, li haguessin dit, quan va obrir la Santa Burg, que el carrer de Vallespir arribaria a ser una zona privilegiada, hauria rigut –o plorat– molt fort. I és que va haver de sentir de mil maneres que la seva hamburgueseria gurmet fracassaria perquè es trobava fora dels circuits gastronòmics ortodoxos. “I no només no ha fracassat –explica el Marc, el seu soci, que es va incorporar a la Santa Burg un any després de la seva obertura–, sinó que ha anat tan bé que La Mundana ha acabat sent la seva evolució natural”. Estaven tan tocats per les muses a la Santa Burg que estaven fent “coses molt elaborades, massa per a una hamburgueseria”. “I volíem desenvolupar aquesta línia creativa”, afirma.  Així va ser com van trobar un local al costat i va néixer La Mundana, que deu el seu nom a una sèrie de plats del món que trobem a la carta, tots revisats amb imaginació i respecte, amb un tarannà que es trobaria entre el Mano Rota i La Volàtil: la voluntat de jugar amb textures i gustos sense malmetre l’essència de la matèria primera. Exemples? Uns tacos de bou de mar que s'han convertit en clàssics de la casa, frescos i divertits; o

Si hi ha un restaurant a Barcelona que fa cuina de mercat, és, sens dubte, Plata Bistró. Aquest local de Sant Antoni no té carta, sinó una pantalla amb el menú projectada a la paret que canvia cada dia, en funció del que el xef Víctor García troba al mercat (un xef que, per cert, forma part del grup de restaurants Slow Food de Barcelona).   La seva és una cuina amb personalitat, amb receptes de sempre, cuidades i elaborades, i un punt inconfusible de creativitat. La gràcia de Plata Bistró és que no hi trobarem mai les mateixes propostes, però si el dia de la vostra visita el Víctor ha cuinat croquetes, no deixeu de demanar-les. Un altre 'must' son els 'callos' fets segons la recepta de la seva àvia Lola, els del Bar Plata de Teruel. Gran relació qualitat-preu.

Quizás en la Plaza Real un día estuviste a punto de morir aplastado por una despedida de soltero, o la empezaste a sentir sucia y lejana y fuiste olvidando lugares como el Jamboree, el Sidecar y como el Ocaña, que en pocos años ya es todo un clásico. Un restaurante 'trendy' y cosmopolita que ha dado un paso adelante para acercar su cocina a la población local. Y lo ha hecho con un fichaje de nivel: Hannes Eberhard, quien fue jefe de cocina en Alkimia de Jirdi Vilà durante ocho años. Y cogió la criatura con carta blanca y una idea clarísima: hacer una cocina de proximidad con toques internacionales y creativos. Así pues, lo que era el antiguo Ocaña DF -platos mexicanos y coctelería-ha dado paso a este espacio completamente renovado, tanto estéticamente como conceptualmente, que comunica con El Apotheke (el club nocturno). En Ocaña, Eberhard sigue la máxima de conocer bien los proveedores. Desde los embutidos de Cal Rovira hasta las verduras de Pau Santamaria, la ternera ecológica de Cal Tomàs, los panes de El Raiguer -atents a este nombre: el pan es brutal-, quesos catalanes, pescado de lonja, jamón ibérico DO Extremadura cortado delante del cliente y una lista de productos seleccionados con cuidado y sabiduría. Con esta materia prima, Jiménez ha elaborado entrantes triunfantes. Es el caso del carpaccio de céleri asado, con rebozuelos confitados, membrillo al coñac y requesón, o hummus almendrado con endibias. El pescado tiene un gran protagonismo en la carta, como lo demuestr

Potser a la Plaça Reial un dia vas estar a punt de morir esclafat per un comiat de solter, o la vas començar a sentir bruta i llunyana i vas anar oblidant llocs com el Jamboree, el Sidecar i com l’Ocaña, que en pocs anys ha esdevingut un clàssic. Un restaurant trendy i cosmopolita que ha fet un pas endavant per acostar la seva cuina a la població local. I ho ha fet amb un fitxatge de nivell: Hannes Eberhard, qui va ser cap de cuina a l'Alkimia de Jirdi Vilà durant vuit anys. I va agafar la criatura amb carta blanca i una idea claríssima: fer una cuina de proximitat amb tocs internacionals i creatius. Així doncs, el que era l'antic Ocaña DF –plats mexicans i cocteleria–ha donat pas a aquest espai completament renovat, tant estèticament com conceptualment, que comunica amb L’Apotheke (el club nocturn). A l’Ocaña, Eberhard segueix la màxima de conèixer bé els proveïdors. Des dels embotits de Cal Rovira fins a les verdures de Pau Santamaria, la vedella ecològica de Cal Tomàs, els pans d’El Raiguer –atents a aquest nom: el pa és boníssim–, formatges catalans de Xerigots, peix de llotja, pernil ibèric DO Extremadura tallat davant del client i una llista de productes seleccionats amb cura i saviesa. Amb aquesta matèria primera, Jiménez ha elaborat entrants triomfants. És el cas del carpaccio de céleri escalivat, amb ceps confitats, codony al conyac i mató, o hummus ametllat amb endívies. El peix té un gran protagonisme a la carta, com ho demostren la lubina en refregit de ceba tendr

Después de pasar por varias cocinas de chefs reconocidos (la última en París, a la estrella Michelin Goust), el valenciano Juanen Benavent decidió abrir su restaurante en Barcelona, un local donde reina la alta gastronomía, sobre todo a base de verduras y productos de la huerta, pero con propuestas de carnes y pescados que combinan a la perfección técnica y producto. Un producto que, en este caso, llega al 100% del vecino delta del Llobregat, de la mano de proveedores que en poco tiempo ya han convertido en amigos. No hay carta, sino dos menús que cambian semanalmente en función de lo que suministra el huerto.

La señal de indentidad de este restaurante que ofrece también unos cócteles buenísimos es que se trabaja directamente con el productor, sin intermediarios, por lo que el equipo del restaurante controla al detalle el proceso de elaboración de cada plato. Es el mismo chef, Jordi Limón, quien visita personalmente los proveedores de toda Cataluña para crear platos nuevos, que podréis consultar en la siempre tentadora pizarra de sugerencias. El local es 'trendy', luminoso, agradable y tiene mucho de esta aura Barcelona que enamora a los guiris. Su coctelería, con fruta ecológica, es ideal en cualquier momento.

Una de las grandes sorpresas que nos ha brindado el barrio de San Antonio en los últimos tiempos es este local que sirve directamente en la mesa los productos procedentes del huerto que los propietarios tienen en Esparreguera. Las propuestas nos llegan en forma de platos sencillos y sin parafernalia, donde los protagonistas son unos productos excepcionales de Km 0, en buena parte ecológicos, como tomates, alcachofas, puerros y coliflor, entre otros. Incluso buena parte del aceite que se sirve en el restaurante procede de las aceitunas que se cosechan en el huerto de Esparreguera. Pidid siempre la berenjena: es buenísima.

Aquest local diu que el seu objectiu és “tornar a la cuina dels nostres avis” i té una carta on regnen el gingebre, l’alvocat i la quinoa, i on hi ha pesto de 'kale', te matcha i 'bowls' d’açaí, entre altres aliments de moda. De fet, qui no té una àvia que t’improvisa en un moment una hamburguesa de xiitake i miso en comptes de fregir-te un ou? Contradiccions a banda, aquest local encisador –que pot presumir d’un dels millors 'brunchs' de la ciutat– té un compromís ferm amb els productes de l’hort, que donen vida a una carta de temporada flexiteriana, verda, divertida, nutritiva i –avisem– addictiva.