Laura Conde

Entre buenas vermuterías, bares de cerveza artesana y restaurantes geniales, también hay espacio para los obsequios. Parece una leyenda urbana, pero es cierto: hay tapas gratis con la bebida en algunos bares de Barcelona. ¿No os lo creéis? ¿Qué bares de Barcelona te ponen una tapa gratis? Los hay que buscar a pico y pala, esto no es Andalucía, pero haberlos, haylos. Os hemos diseñado una ruta para visitar algunos de los locales donde la comida va incluida con la bebida. Apuntad las direcciones y preparaos para llenar el buche por poco dinero.NO TE LO PIERDAS: Los mejores bares de tapas

A la nostra ciutat trobareu grans bars per fer el vermut, o bones cerveseries artesanes. I sembla increïble, també hi ha espai per a la generositat quasi desinteressada. Sembla una llegenda urbana, però és cert: hi ha bars de Barcelona on et posen una tapa gratis amb la beguda. No us ho creieu? Doncs és cert. Quins bars de Barcelona et posen una tapa gratis amb la beguda? S’han de buscar amb paciència i pic i pala, com qui diu –això no és Andalusia–, però haver-n’hi, n’hi ha. Us hem dissenyat una ruta per visitar alguns dels locals on el menjar va inclòs amb la beguda. Apunteu les adreces i prepareu-vos per omplir la panxa per quatre rals. NO T'HO PERDIS: Els millors bars de tapes de Barcelona

Comer bien con un pie en la arena, sin que la VISA se te quede temblando, es posible. Hemos peinado el litoral entre Vilanova i la Geltrú y Montgat de manera exhaustiva, en busca de los mejores chiringuitos y restaurantes a un tiro de piedra del mar, o con los pies en la arena directamente. Algunos en la playa, otros escondidos entre los árboles. Algunos son arroces de lujo, otros son de paella, tapas y sardinada a precios populares: opciones para comer de cara al mar para todos los bolsillos. Y ríete de la típica noticia del merluzo al que clavan 700 pavos por una ídem en un chiringuito pijo.  NO TE LO PIERDAS: Cosas para hacer en verano en Barcelona

Puede que ya hayas paseado por los lugares más bonitos del parque de Collserola. Pero, ¿y Montjuïc? Montjuïc es, hablando claro, un paraíso y no todos los barceloneses sabemos cómo sacarle partido: situado en un barrio inmejorable con una oferta gastronómica diversa y de calidad, tiene cultura, rincones escondidos (en algunos de estos se practica el cruising), sitios para que los pequeños se olviden de la ciudad, equipamientos deportivos... ¿Subimos?

Potser ja coneixes tots els secrets de Collserola, i els llocs més bonics d'aquesta muntanya. Però, has tret tot el suc possible a Montjuïc? Montjuïc és, ras i curt, un paradís en un barri inmillorable, i no tots els barcelonins sabem aprofitar tot el que aquesta històrica muntanya té per oferir-nos: hi ha cultura, racons amagats (en alguns dels quals es practica el cruising), llocs perquè la canalla s'oblidi de la ciutat, equipaments esportius... Hi pugem?

Sí, ens agraden els brunchs, mai direm que no a un bon ramen i adorem la bona pizza. Però el que fa que ens salti la llagrimeta, és un diumenge de pollastre...a l'ast, clar. Aquí us deixem una llista dels nostres preferits, cruixents per fora i sucosos per dins, com han de ser. NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Sí, nos gustan los brunchs, nunca le diremos que no a un buen ramen y adoramos la buena pizza. Pero lo que hace que nos salte la lagrimita es un domingo de pollo a l'ast. Aquí os dejamos una lista de nuestros restaurantes y tiendas favoritas. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

Menjar bé amb els peus a la sorra, sense que la VISA se't fongui, és possible. Hem pentinat el litoral entre Vilanova i la Geltrú i Montgat de manera exhaustiva, a la recerca dels millors xiringuitos i restaurants a pocs metres del mar, o amb els peus a la sorra directament. Alguns són a la platja, altres amagats entre els arbres. Alguns fan arrossos de luxe, altres són de paella, tapes i sardinada a preus populars: opcions per menjar de cara al mar per a totes les butxaques. I podràs riure del típic lluç a qui claven 700 euros per un ídem arrebossat en un xiringuito 'pijo' eivissenc.  NO T'HO PERDIS: Les millors platges de Catalunya 

Pocas pizarras y cartas de vermut se resisten a los encantos de esta delicia que nos llegó desde Rusia, con amor. Croquetas, bravas, anchoas y nunca puede faltar la ensaladilla rusa. Estas delicias son un equipo indisoluble y desde hace un montón de años encabezan la primera división de las tapas. Pero la ensaladilla nos ha robado el corazón. Es fresca y, a pesar de su sencillez, solo la pedimos en sitios de confianza. Nos encanta y estos son nuestros lugares favoritos donde comerla.NO T'HO PERDIS: los mejores bares de tapas de Barcelona

Poques pissarres i cartes de vermut es resisteixen als encants d’aquesta delícia que ens va arribar des de Rússia, amb amor. Croquetes, braves, anxoves i mai hi pot faltar l'ensalada russa. Aquestes delícies són un equip indisoluble i des de fa una pila d'anys encapçalen la primera divisió de les tapes. L'ensaladilla, però, ens ha robat el cor. És fresca i, tot i la seva senzillesa, només la demanem als llocs de confiança. Ens encanta i aquests són els nostres llocs favorits per menjar-ne. NO T'HO PERDIS: Les millors tapes de Barcelona 

Xocoaddictes, Barcelona us estima: la ciutat vessa de la temptació més fosca. Si busqueu per totes les botigues de la ciutat podeu trobar tota mena de temptacions dolces, algunes de ben exòtiques com els mochis o els dorayakis. Però si sou més de la tradició del cacau, i voleu submergir-vos en un autèntic festí d'or negre, dirigiu-vos a algun d'aquests locals i poseu-vos les botes amb les millors xocolates de la ciutat!NO T'HO PERDIS: Llépols, no us podeu perdre els millors dolços de Barcelona

A vosaltres que us agrada menjar bé, sabem que sou gent especial, sensible, que no pareu de buscar fins que trobeu el tast, aquella textura, aquella olor, aquella perfecció. Si sou amants del formatge no cal que busqueu més, tenim tot el que necessiteu per pujar al cel, les millors botigues que faran volar el vostre plaer, i també els restaurants més sorprenents que aposten pel bon formatge. Va per vosaltres! NO T'HO PERDIS: si voleu complementar-ho amb dolç, aquí teniu els millors pastissos de formatge! 

Cuando le preguntas a Enrique Bartolomé, propietario del TirsaBCN, cómo definiría su coctelería, te esperas un tratado filosófico y te encuentras con una respuesta que descoloca: "Nosotros hacemos siempre la copa correcta". Una definición precisa e inteligente de lo que debe ser un buen cóctel, que demuestra que el Tirsa se encuentra en las antípodas de la palabrería imperante y que "si pides una caipirinha te haremos exactamente la caipirinha que esperabas", sin filigranas ni sorpresas, con un producto de calidad, precisión y oficio. La historia de este nuevo Tirsa, abierto en el Eixample, se inició en realidad en 1983, cuando Enrique Bartolomé entró a trabajar en el Tirsa de Hospitalet, un establecimiento mítico que, desgraciadamente, tuvo que cerrar las puertas el pasado 2014.Cuando aquel espacio de la vieja escuela desapareció, Enric ya pasaba de los 50 años y se encontró con un mercado laboral hostil. Por este motivo, decidió buscar local en Barcelona y –después de pedirle al propietario del Tirsa, Manel Tirvió, que le cediera el nombre reabrir aquella coctelería legendaria: "Siempre había pensado que me jubilaría en el Tirsa. ¡Ahora lo vuelvo a pensar!".Misma filosofía y misma carta en un local diferente y con una nueva incorporación: David, el hijo de Enric. El clan Bartolomé defiende "la copa clásica de calidad", desde los Dry Martini hasta unos medio gin-tonics (en vaso) muy populares entre un público que ha llegado, en buena parte, atraído por la fama de Enric en el

Quan preguntes a Enric Bartomeu, propietari del TirsaBCN, com definiria la seva cocteleria, t’esperes un tractat filosòfic i et trobes amb una resposta que descol·loca: “Nosaltres fem sempre la copa correcta”. Una definició precisa i intel·ligent del que ha de ser un bon còctel, que demostra que el Tirsa es troba als antípodes de la xerrameca imperant i que “si demanes una caipirinha et farem exactament la caipirinha que esperaves”, sense filigranes ni sorpreses, amb un producte de qualitat, precisió i ofici. La història d’aquest nou Tirsa, obert a l’Eixample, s’inicià en realitat el 1983, quan l’Enric Bartomeu va entrar a treballar al Tirsa de l’Hospitalet, un establiment mític que, malauradament, va haver de tancar les portes el passat 2014. Quan aquell espai vella escola va desaparèixer, l’Enric ja passava dels 50 anys i es va trobar amb un mercat laboral hostil. Per aquest motiu, va decidir buscar local a Barcelona i –després de demanar al propietari del Tirsa, Manel Tirvió, que li cedís el nom– reobrir aquella cocteleria llegendària: “Sempre havia pensat que em jubilaria al Tirsa. Ara ho torno a pensar!”. Mateixa filosofia i mateixa carta en un local diferent i amb una nova incorporació: el David, el fill de l’Enric. El clan Bartomeu defensa “la copa clàssica de qualitat”, des dels Dry Martini fins a uns mig gintònics (en got) molt populars entre un públic que hi ha arribat, en bona part, atret per la fama de l’Enric al local primigeni. Un home simpàtic, proper, que cont

The first thing that grabs your attention when you cross the threshold into Pirineu en Boca is the large space. The design is simple but the style exquisite: high ceilings, reproductions of Romanesque watercolours on the walls, warm and elegant Nordic-style wooden furniture, and an interior patio that can be booked for special occasions. 'We are three things: a store, a butcher shop and a restaurant,' says Gemma Torrescasana, 'and we only sell products that come from the Pyrenees.' Those include Idiazábal cheese from the French Basque Country, D.O. Somontano wines, and plenty more. The common denominator of all the products in the shop is that they are all artisanal, and, in many cases, organic. This is a philosophy that translates to the butcher shop, where you can find chicken, veal, pork, beef, lamb, duck, rabbit, and an array of cold cuts (made from venison, wild boar, spicy 'sobrassada' sausage), and a magnificent ham from the Pyrenees which will impress even the most fervent fan of the Iberian variety. The meats are organic and represent a variety of different breeds with varying textures, to cater to all palates. The restaurant uses the quality meats sold in the butcher shop and has a menu with starters, tapas, salads and a section of meat-based dishes that are always served with three sides: a starch, a vegetable and a salad. You'll be spoilt for choice when it's time to order, as you'll find options like a chicken and veg wok with coconut and peanuts; grilled veal sh

Lo primero que nos llama la atención de este local es su gran espacio: diseñado sin alardes pero con un gusto exquisito, con techos altísimos, reproducciones del románico pintadas con acuarela en las paredes, un mobiliario de madera al estilo nórdico, cálido y elegante, y un espléndido patio interior que también se puede reservar para celebraciones privadas. "Nosotros somos tres cosas: tienda, carnicería y restaurante", explica la responsable Gemma Torrescasana, "y sólo tenemos productos del Pirineo", desde queso Idiazábal del País Vasco francés hasta vinos con DO Somontano. El denominador común de todos los productos de la tienda es que son artesanos, en muchos casos ecológicos, "elaborados a la manera de nuestras abuelas". Una filosofía que se traslada a su carnicería, donde podréis encontrar pollo, ternera, cerdo, cordero, pato y conejo, o embutidos como los de ciervo, de  jabalí, la sobrasada o un magnífico jamón del Pirineo que sorprenderá a más de un amante del ibérico. Las carnes son ecológicas y los hay de diferentes razas, desde la ternera pirenaica, más dura, hasta la morena, adobe y melosa. Con esta materia prima se provee el restaurante, que tiene una carta con entrantes, tapas y ensaladas y un apartado de cortes de carne que se acompañan siempre con una triple guarnición: hidratos de carbono, verdura y ensalada. La elección es siempre complicadísima. Hay que escoger, por ejemplo, entre un wok de tiras de pollo con verduras, coco y cacahuetes; un medallón de piern

El primer que ens crida l’atenció d’aquest local obert el passat mes de març és el seu gran espai: dissenyat sense ostentacions però amb un gust exquisit, amb sostres altíssims, reproduccions del romànic pintades amb aquarel·la a les parets, un mobiliari de fusta a l’estil nòrdic, càlid i elegant, i un esplèndid pati interior que també es pot reservar per a celebracions privades. “Nosaltres som tres coses: botiga, carnisseria i restaurant”, explica la responsable Gemma Torrescasana, “i només tenim productes del Pirineu”, des de formatge idiazabal del País Basc francès fins a vins amb DO Somontano. El denominador comú de tots els productes de la botiga és que són artesans, en molts casos ecològics, “elaborats a la manera de les nostres iaies”. Una filosofia que es trasllada a la seva carnisseria, on podeu trobar pollastre, vedella, porc, xai, ànec i conill, o embotits com ara el cérvol, el porc senglar, la sobrassada o un magnífic pernil del Pirineu que sorprendrà més d’un amant de l’ibèric. Les carns són ecològiques i n’hi ha de diferents races, des de la vedella pirinenca, més dura, fins a la bruna, tova i melosa. Amb aquesta matèria primera es proveeix el restaurant, que té una carta amb entrants, tapes i amanides i un apartat de talls de carn que s’acompanyen sempre amb una triple guarnició: hidrats de carboni, verdura i amanida. L’elecció és sempre complicadíssima. Com pots decidir entre un wok de tires de pollastre amb verdures, coco i cacauet; un medalló de cuixa de ved

Si hi ha un restaurant a Barcelona que fa cuina de mercat, és, sens dubte, Plata Bistró. Aquest local de Sant Antoni no té carta, sinó una pantalla amb el menú projectada a la paret que canvia cada dia, en funció del que el xef Víctor García troba al mercat (un xef que, per cert, forma part del grup de restaurants Slow Food de Barcelona).   La seva és una cuina amb personalitat, amb receptes de sempre, cuidades i elaborades, i un punt inconfusible de creativitat. La gràcia de Plata Bistró és que no hi trobarem mai les mateixes propostes, però si el dia de la vostra visita el Víctor ha cuinat croquetes, no deixeu de demanar-les. Un altre 'must' son els 'callos' fets segons la recepta de la seva àvia Lola, els del Bar Plata de Teruel. Gran relació qualitat-preu.

Después de pasar por varias cocinas de chefs reconocidos (la última en París, a la estrella Michelin Goust), el valenciano Juanen Benavent decidió abrir su restaurante en Barcelona, un local donde reina la alta gastronomía, sobre todo a base de verduras y productos de la huerta, pero con propuestas de carnes y pescados que combinan a la perfección técnica y producto. Un producto que, en este caso, llega al 100% del vecino delta del Llobregat, de la mano de proveedores que en poco tiempo ya han convertido en amigos. No hay carta, sino dos menús que cambian semanalmente en función de lo que suministra el huerto.

Una de las grandes sorpresas que nos ha brindado el barrio de San Antonio en los últimos tiempos es este local que sirve directamente en la mesa los productos procedentes del huerto que los propietarios tienen en Esparreguera. Las propuestas nos llegan en forma de platos sencillos y sin parafernalia, donde los protagonistas son unos productos excepcionales de Km 0, en buena parte ecológicos, como tomates, alcachofas, puerros y coliflor, entre otros. Incluso buena parte del aceite que se sirve en el restaurante procede de las aceitunas que se cosechan en el huerto de Esparreguera. Pidid siempre la berenjena: es buenísima.

Aquest local diu que el seu objectiu és “tornar a la cuina dels nostres avis” i té una carta on regnen el gingebre, l’alvocat i la quinoa, i on hi ha pesto de 'kale', te matcha i 'bowls' d’açaí, entre altres aliments de moda. De fet, qui no té una àvia que t’improvisa en un moment una hamburguesa de xiitake i miso en comptes de fregir-te un ou? Contradiccions a banda, aquest local encisador –que pot presumir d’un dels millors 'brunchs' de la ciutat– té un compromís ferm amb els productes de l’hort, que donen vida a una carta de temporada flexiteriana, verda, divertida, nutritiva i –avisem– addictiva.

Després de passar per diverses cuines de xefs reconeguts (la darrera a París, a l’estrella Michelin Goust), el valencià Juanen Benavent va decidir obrir el seu restaurant a Barcelona, un local on regna l’alta gastronomia, sobretot a base de verdures i productes de l’hort, però amb propostes de carns i peixos que combinen a la perfecció tècnica i producte. Un producte que, en aquest cas, arriba al 100% del veí delta del Llobregat, de la mà de proveïdors que en poc temps ja han esdevingut amics. No hi ha carta, sinó dos menús que canvien setmanalment en funció del que subministra l’hort.

Una de les grans sorpreses que ens ha brindat el barri de Sant Antoni en els darrers temps és aquest local que serveix directament a taula els productes procedents de l’hort que els propietaris tenen a Esparreguera. Les propostes ens arriben en forma de plats senzills i sense faramalla, on els protagonistes són uns productes excepcionals de Km 0, en bona part ecològics, com tomàquets, carxofes, porros i coliflor, entre d’altres. Fins i tot bona part de l’oli que se serveix al restaurant procedeix de les olives que es cullen a l’hort d’Esparreguera. Demaneu sempre l’albergínia: és boníssima.

En Barcelona se puede comer fatal por 20 euros por cabeza, pero también, aunque a veces parece imposible, se puede comer muy bien. Es el caso de este restaurante mini, con sólo una mesa alta para compartir con taburetes, una pequeña barra y un espacio para seis personas que sale a la calle. El Extra Bar ha sido una de las sorpresas más agradables que nos ha dado últimamente Gracia, un lugar siempre lleno, incluso con colas por parte de una clientela enamorada de su cocina catalana y asiática, y del aire informal que se respira. Informal, porque el Extra Bar es ruidoso, porque quien está dispuesto a cenar en un taburete es porque o bien le va la marcha o bien ha ido obligado, porque no hacen reservas, la carta está escrita a mano y no hay carta de vinos, sino que las propuestas están expuestas en el local. Tras la cocina, encontramos un nombre sólido, el de Alexis Peñalver, propietario y chef de La Pubilla, que ha querido emprender una nueva aventura basada en platillos creativos con cabida para las cocinas de todo el mundo. Buena prueba de este talante lúdico son las influencias asiáticas de la nueva carta, fruto del reciente viaje a Vietnam de Marieta, cocinera del local y una apasionada de guisar sin banderas: tanto te prepara un capipota con garbanzos como un aguachile -una especie de cebiche más picante y aigualit- de gamba, vieira y patatas paja sensacional. O unos tacos de calamar con sobrasada y lima, o una seta de castaño con curry thai fantástico, platos que demuestr