Marta Bac María José Gómez

Pocs dies després de la celebració del mes de l'Orgull, la notícia de l'assassinat de Samuel Luiz per la pallissa d'uns assaltants al crit de 'maricón' ens gela la sang. Sí, s'ha avançat molt contra la LGTBIfòbia, però encara hi ha molt camí per recórrer fins a arribar a una societat en què a ningú li ofengui –de fet, que a ningú li importi– la teva identitat sexual. Perquè la mort de Samuel no va ser un assassinat més, es va utilitzar la seva orientació sexual com a excusa per posar fi a la seva vida. Perquè el que et diuen mentre et maten importa, com es llegia a les pancartes de les concentracions que aquest dilluns van omplir les places de les principals ciutats de l'Estat en repulsa per aquest crim homòfob. Des de Time Out, reivindiquem el dret de qualsevol persona, sigui com sigui, a anar a qualsevol lloc de la seva ciutat i mostrar obertament com és, si és això el que li ve de gust. Sense reprimir-se ni amagar-se sota una altra aparença per no cridar l'atenció. I que fer-ho no sigui cap acte heroic: que no li suposi exposar-se a mirades de menyspreu, agressions verbals o físiques, i moltíssim menys, a perdre la vida. No és un fet aïllat. La mort de Samuel Luiz passarà a engrossir la llista de les agressions que any rere any es donen a Espanya. I no és un fenomen en retrocés, sinó que ja se'ns venia advertint que en els últims cinc anys s'havia registrat un augment dels atacs homòfobs. El 2019, l'Observatorio Madrileño contra la Homofobia, transfobia i Bifobia va compta