Nil Martín

Marta Pazos, directora gallega de éxito nacional e internacional, se ha hartado de pisar Barcelona este año. Y de soplar velas. Tanto el Festival Grec como el Teatre Lliure la han elegido para celebrar su primer medio siglo de vida con L'òpera de tres rals, uno de los hits de Bertolt Brecht, que se podrá ver en la sala de Montjuïc del 17 de septiembre al 11 de octubre. Llevas L'òpera de tres rals al Teatre Lliure, un montaje que ya estrenasteis en el Teatre Grec este verano. ¿Hay los mismos nervios en una reposición que en un estreno? En este caso es una sensación especial. Como desde la ideación de este espectáculo sabíamos que teníamos estos dos espacios, en realidad es como si el del Lliure fuera un estreno nuevo. Pasáis de un gran teatro al aire libre, el Grec, a la sala Fabià Puigserver, la grande del Lliure. Esta es una sala para mí muy importante, la que acogió mi primera ópera; hice también El público, de Lorca, aquí. Además, está ideada por un grandísimo escenógrafo, Fabià Puigserver. Aquí el montaje tendrá momentos nuevos y únicos hechos para la sala y en homenaje a Puigserver. L'òpera de tres rals es una obra de Bertolt Brecht, con contribuciones de Elisabeth Hauptmann y con música de Kurt Weill. ¿Cuándo entras en contacto por primera vez con esta pieza? Conocía la obra desde mi juventud, de hecho los inicios de mi trayectoria teatral están vinculados al cabaret. En Galicia tenemos una tradición cabaretera muy fuerte, y esto tiene mucho que ver con Brecht. También

Marta Pazos, directora gallega d’èxit nacional i internacional, s’ha fet un fart de trepitjar Barcelona, enguany. I de bufar espelmes. Tant el Festival Grec com el Teatre Lliure l’han triada per celebrar el seu primer mig segle de vida amb L’òpera de tres rals, un dels hits de Bertolt Brecht, que es podrà veure a la sala de Montjuïc del 17 de setembre a l’11 d’octubre. Portes L'òpera de tres rals al Teatre Lliure, un muntatge que ja heu estrenat al Teatre Grec aquest estiu. Hi ha els mateixos nervis en una reposició que en una estrena? En aquest cas és una sensació especial. Com que des de la ideació d'aquest espectacle sabíem que teníem aquests dos espais, en realitat és com si el del Lliure fos una estrena nova. Passeu d'un gran teatre a l'aire lliure, el Grec, a la sala Fabià Puigserver, la gran del Lliure. Aquesta és una sala molt important per a mi, la que va acollir la meva primera òpera; també hi vaig fer El público, de Lorca. A més, està ideada per un grandíssim escenògraf, Fabià Puigserver. Aquí el muntatge tindrà moments nous i únics fets per a la sala i en homenatge a Puigserver. L'òpera de tres rals és una obra de Bertolt Brecht, amb contribucions d'Elisabeth Hauptmann i amb música de Kurt Weill. Quan entres en contacte per primera vegada amb aquesta peça? Coneixia l'obra des de la meva joventut, de fet els inicis de la meva trajectòria teatral estan vinculats al cabaret. A Galícia tenim una tradició cabaretera molt forta, i això té molt a veure amb Brecht. També