Nil Martín

Oriol Genís y Júlia Genís son padre e hija. Pero, más allá de eso, son dos de los actores más brillantes y singulares de sus respectivas generaciones. Júlia ha protagonizado grandes musicales, y también espectáculos de creación en teatros de proximidad. Oriol ha interpretado grandes clásicos, y al mismo tiempo es actor fetiche de los creadores más vanguardistas. Hablamos con los dos a propósito de los espectáculos que tienen en cartelera, ella en el Teatre Lliure y él en la Sala Beckett. ¿Os habían hecho alguna vez una entrevista a los dos juntos? Oriol Genís: No, porque nos daba miedo que nos llamasen nepobabies, aquello de los padres e hijos que se dedican a lo mismo. Pero ahora ya se nos ha pasado un poco. Además, eso también tiene mucho que ver con la escala social. Júlia Genís: Sí, a menudo hemos hablado de que yo sería una nepobaby de marca blanca, y hay gente que es nepobaby prémium. Todo el mundo conoce a una familia de abogados, de gestores o de médicos, pero las familias de actores parecen algo menos habitual. ¿El gusto por el teatro os viene de estirpe, de antes de vosotros? Oriol: Mi madre hacía teatro aficionado, pero, aparte de eso, no. Yo tenía un tío, que decían que era francés, que se ve que era actor. Pero no llegué a conocerlo. Era una especie de leyenda familiar. Foto: Maria Torner / Time Out BarcelonaJúlia i Oriol Genís Preparando la entrevista, hablábais del Teatre Zorrilla y de El Círcol de Badalona. Júlia: Nosotros somos de Badalona, y nuestra casa e

Oriol Genís i Júlia Genís són pare i filla. Però, més enllà d’això, són dos dels actors més brillants i singulars de cadascuna de les seves generacions. La Júlia ha protagonitzat grans musicals, i també espectacles de creació en teatres de proximitat. L’Oriol ha interpretat grans clàssics, i alhora és actor fetitxe dels creadors més avantguardistes. Parlem amb tots dos a propòsit dels espectacles que tenen en cartellera, ella al Teatre Lliure i ell a la Sala Beckett. Us havien fet mai una entrevista als dos junts? Oriol Genís: No, perquè ens feia por que ens diguessin nepobabies, allò dels pares i fills que es dediquen al mateix. Però ara ja se’ns ha passat una mica. A més, que això també té molt a veure amb l’escala social. Júlia Genís: Sí, sovint hem parlat que jo seria una nepobaby de marca blanca, i hi ha gent que és nepobaby prèmium. Tothom coneix una família d’advocats, de gestors o de metges, però les famílies d’actors semblen quelcom menys habitual. El gust pel teatre us ve de nissaga, d’abans de vosaltres? Oriol: La meva mare feia teatre d’aficionats, però, a part d'això, no. Jo tenia un oncle, que deien que era francès, que es veu que era actor. Però no el vaig conèixer mai. Era una mena de llegenda familiar. Foto: Maria Torner / Time Out BarcelonaJúlia i Oriol Genís Preparant l’entrevista, parlàveu del Teatre Zorrilla i el Círcol de Badalona. Júlia: Nosaltres som de Badalona, i casa nostra és just al darrere del Zorrilla. El Círcol és on es feien els pastorets, q

El inicio de la temporada teatral siempre es un momento emocionante. El momento de descubrir cuáles serán las grandes sorpresas que nos esperan: caras nuevas y caras conocidas, espectáculos que repiten y propuestas totalmente nuevas. En los próximos meses, veremos desde el regreso del musical Germans de sang, éxito de la temporada pasada, y un montaje de Lorca con un reparto de all-stars, hasta una nueva obra teatral a partir del libro Relíquia, de Pol Guasch, y el inesperado match entre la compañía La Calòrica y las T de Teatre. Sabemos que este inicio de curso teatral también puede ser estresante: toca agarrar la agenda y a menudo la cantidad de oferta es tal que es fácil que nos sobrepase o que nos perdamos cosas. Así que intentaremos ponéroslo un poco más fácil. Ahora que prácticamente todos los teatros de la ciudad han anunciado programación, hacemos un repaso de algunas de las propuestas que no nos dejaremos perder este curso. Naturalmente, hay muchas más, y os invitamos a no quedaros en esta lista. Nosotros os traemos 10, ordenadas por fecha de estreno. Foto: El MaldàLo de Jaume I 1- Lo de Jaume I El Maldà. Del 8 de octubre al 8 de noviembre La joven compañía Al Cel Cia presenta un musical satírico que, seguramente, tiene uno de los puntos de partida más hilarantes de toda la temporada. En una Cataluña no muy lejana, una candidata de ultraderecha, una tal Lídia Obiols, es elegida presidenta de la Generalitat, y se propone hacer lo que haga falta para recuperar la pur

L’inici de temporada teatral sempre és un moment emocionant. El moment de descobrir quines seran les grans sorpreses que ens esperen: cares noves i cares conegudes, espectacles que repeteixen i propostes noves de trinca. En els pròxims mesos, veurem des del retorn del musical Germans de sang, èxit de la temporada passada, i un muntatge de Lorca amb un repartiment d’all-stars, fins a una nova obra teatral a partir del llibre Relíquia, de Pol Guasch, o l’inesperat match entre la companyia La Calòrica i les T de Teatre. Sabem que aquest inici de curs teatral també pot ser estressant: toca agafar l’agenda i sovint la quantitat d’oferta és tal que és fàcil que ens sobrepassi o que ens perdem coses. Així que mirarem de posar-vos-ho una mica més fàcil. Ara que ja pràcticament tots els teatres de la ciutat han anunciat programació, fem un repàs d’algunes de les propostes que no ens deixarem perdre aquest curs. Naturalment, n’hi ha moltes més, i us convidem a no quedar-vos en aquesta llista. Nosaltres us en portem 10, ordenades per data d’estrena. Foto: El MaldàLo de Jaume I 1- Lo de Jaume I El Maldà. Del 8 d’octubre al 8 de novembre La jove companyia Al Cel Cia presenta un musical satíric que, segurament, té un dels punts de partida més hilarants de tota la temporada. En una Catalunya no gaire llunyana, una candidata d’ultradreta, una tal Lídia Obiols, és elegida presidenta de la Generalitat, i es proposa fer el que calgui per recuperar la puresa catalana. En trobar el fal·lus diss

Marta Pazos, directora gallega de éxito nacional e internacional, se ha hartado de pisar Barcelona este año. Y de soplar velas. Tanto el Festival Grec como el Teatre Lliure la han elegido para celebrar su primer medio siglo de vida con L'òpera de tres rals, uno de los hits de Bertolt Brecht, que se podrá ver en la sala de Montjuïc del 17 de septiembre al 11 de octubre. Llevas L'òpera de tres rals al Teatre Lliure, un montaje que ya estrenasteis en el Teatre Grec este verano. ¿Hay los mismos nervios en una reposición que en un estreno? En este caso es una sensación especial. Como desde la ideación de este espectáculo sabíamos que teníamos estos dos espacios, en realidad es como si el del Lliure fuera un estreno nuevo. Pasáis de un gran teatro al aire libre, el Grec, a la sala Fabià Puigserver, la grande del Lliure. Esta es una sala para mí muy importante, la que acogió mi primera ópera; hice también El público, de Lorca, aquí. Además, está ideada por un grandísimo escenógrafo, Fabià Puigserver. Aquí el montaje tendrá momentos nuevos y únicos hechos para la sala y en homenaje a Puigserver. L'òpera de tres rals es una obra de Bertolt Brecht, con contribuciones de Elisabeth Hauptmann y con música de Kurt Weill. ¿Cuándo entras en contacto por primera vez con esta pieza? Conocía la obra desde mi juventud, de hecho los inicios de mi trayectoria teatral están vinculados al cabaret. En Galicia tenemos una tradición cabaretera muy fuerte, y esto tiene mucho que ver con Brecht. También

Marta Pazos, directora gallega d’èxit nacional i internacional, s’ha fet un fart de trepitjar Barcelona, enguany. I de bufar espelmes. Tant el Festival Grec com el Teatre Lliure l’han triada per celebrar el seu primer mig segle de vida amb L’òpera de tres rals, un dels hits de Bertolt Brecht, que es podrà veure a la sala de Montjuïc del 17 de setembre a l’11 d’octubre. Portes L'òpera de tres rals al Teatre Lliure, un muntatge que ja heu estrenat al Teatre Grec aquest estiu. Hi ha els mateixos nervis en una reposició que en una estrena? En aquest cas és una sensació especial. Com que des de la ideació d'aquest espectacle sabíem que teníem aquests dos espais, en realitat és com si el del Lliure fos una estrena nova. Passeu d'un gran teatre a l'aire lliure, el Grec, a la sala Fabià Puigserver, la gran del Lliure. Aquesta és una sala molt important per a mi, la que va acollir la meva primera òpera; també hi vaig fer El público, de Lorca. A més, està ideada per un grandíssim escenògraf, Fabià Puigserver. Aquí el muntatge tindrà moments nous i únics fets per a la sala i en homenatge a Puigserver. L'òpera de tres rals és una obra de Bertolt Brecht, amb contribucions d'Elisabeth Hauptmann i amb música de Kurt Weill. Quan entres en contacte per primera vegada amb aquesta peça? Coneixia l'obra des de la meva joventut, de fet els inicis de la meva trajectòria teatral estan vinculats al cabaret. A Galícia tenim una tradició cabaretera molt forta, i això té molt a veure amb Brecht. També