Ricard Martín

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Viure a Barcelona és increïble, sí. Però també és car. El lloguer, el cafè, la birra, el vermut... tot suma. Per sort, gaudir de la ciutat no sempre demana gastar diners. Hi ha un munt de plans gratis que no tenen res a envejar als de pagament, i són aquí, tot l’any, esperant que els aprofitis. Així que si et preguntes què pots fer avui a Barcelona gratis, la resposta és clara: moltes coses. Passejades per descobrir obres d’art poc conegudes, museus que obren puntualment gratis i d’altres durant tot l’any, parcs que són autèntics refugis, concerts que no et cobren entrada i centres culturals on sempre passa alguna cosa (i moltes vegades, gratis). No cal sortir de la ciutat ni gastar-se la cartera per descobrir llocs nous o tornar a enamorar-se dels de sempre. Només cal saber on mirar. Aquesta guia és per a tu, que vius a Barcelona i no vols renunciar a gaudir-la encara que el pressupost no doni per a molts luxes. Aquí tens els nostres plans gratuïts preferits: perquè sí, viure aquí és car, però esprémer la ciutat... encara et pot sortir gratis. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Son buenos tiempos para el bocadillo en Barcelona. Te lo puedes llevar sin problemas, te lo puedes comer en espléndida soledad, y te garantiza siempre un buen rato: la intimidad con un buen bocata, en tu bar o restaurante favorito, es un momento insuperable. El buen bocadillo está descentralizado, lo encontramos por toda la ciudad. Echadle un vistazo a esta lista: bocadillos de Barcelona que debéis conocer –¡y morder!– sí o sí. Y si no os apetece un bocadillo, aquí nuestra lista de hamburguesas (que en el fondo son lo mismo que un bocadillo, pero todo el mundo hace ver que no).  NO TE LO PIERDAS: Los mejores bocadillos italianos de Barcelona 

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Capipota, bunyols, escalivada, arròs a la cassola, canelons, peus de porc... Deixem-nos ser una mica xovinistes i cantar les meravelles de la cuina de casa nostra! Tenim la sort que a Barcelona hi ha un bon grapat d'establiments  que preparen amb cura i bon producte els plats més típics de la nostra gastronomia, des de restaurants d'alta volada fins a cases de menjars populars on per un preu més que raonable es pot fer un menú de migdia o un sopar substanciós i reconfortant. I alerta a les noves generacions de cuiners que han portat el platillo català un pas més enllà. Els restaurants d'aquesta llista són ben diferents entre ells, però tots comparteixen respecte i bon gust pel receptari tradicional. NO T'HO PERDIS: Els millors 50 restaurants de Barcelona segons Time Out Barcelona

'Capipota', buñuelos, escalivada, arroz a la cazuela, canelones, pies de cerdo ... ¡Seamos un poco chovinistas y cantemos las maravillas de la cocina de nuestra tierra! Tenemos la suerte de que en Barcelona hay un buen puñado de establecimientos que preparan con cuidado y buen producto los platos más típicos de nuestra gastronomía, desde restaurantes de altos vuelos hasta casas de comidas populares donde por un precio más que razonable se puede hacer un menú de mediodía o una cena sustanciosa y reconfortante. Y alerta a las nuevas generaciones de cocineros que han llevado el 'platillo' catalán –¡un tipo de guiso, no un plato pequeño!– un paso más allá. Los restaurantes de esta lista son muy diferentes entre ellos, pero todos comparten el respeto y el buen gusto por el recetario tradicional. NO TE LO PIERDAS: Los mejores 50 restaurantes de Barcelona

Massa sovint, reduïm la cuina libanesa –que va ser fonamental per exportar el falàfel i el xauarma arreu del món– a l'hummus i el pa de pita. Error: al Líban hi conviuen 17 religions i la seva gastronomia és un ric gresol de tot el que es menja a l'Orient proper i mitjà. Voleu fer un banquet de menjar fresc, saludable i amb un punt exòtic? O agafar un bon mos de menjar per endurt i que no sigui una bufetada de greix? És el moment d’anar a un restaurant libanès. Aquests són els millor libanesos de Barcelona.  NO T'HO PERDIS: Els gelats més originals i sorprenents que pots tastar a Barcelona

Demasiado a menudo, reducimos la cocina libanesa –que fue fundamental para exportar el faláfel y el shawarma a todo el mundo- al humus y el pan de pita. Error: en el Líbano conviven 17 religiones y su gastronomía es un rico crisol de todo lo que se come en Oriente próximo y medio. ¿Deseas un banquete de comida fresca, saludable y con un punto exótico? ¿O agarrar un buen bocado de comida para llevar y que no sea una bofetada de grasa? Es el momento de ir a un restaurante libanés. Estos son los mejores de Barcelona. NO TE LO PIERDAS: Los helados más originales y sorprendentes que puedes probar en Barcelona

El Finorri está dentro de un precioso local art-déco en el hotel Condal, con una barra majestuosa y coctelería. Abierto en 1893, el Condal alojó a personalidades como Dalí o Lorca. La familia Rama lo adquirió a principios de los años ochenta, y en 2025 tuvo el buen juicio de instalar un restaurante de cocina catalana de altos vuelos en vez de apartamentos turísticos. Ojo con el dream team culinario del Finorri, en el corazón del barrio Gótico: Josep Nicolau es el director gastronómico (creador del Rosal 34, y mil aventuras más) y a los fogones están Marc Vitega (Enigma, Bar Cañete) y Albert Soteras, este último ex-7 Portes en la época del maestro Lladonosa y también en el Neichel en su época dorada. Puro ADN de cocina moderna barcelonesa, comprometido con la modernización y elevación de platos de toda la vida. En el sótano tienen un laboratorio de I+D de fondos, donde dejan en marcha algunas cocciones toda la noche. Esto se traduce en platos como unos calamares rellenos de butifarra de perol con trompetas de la muerte, suntuosos, hidratados por un poco de berenjena en la farsa, sobre un fondo de carne anisado, o un lingote de oveja xisqueta al horno, de sabor tan suave y sutil como su costra de grasa crujiente. No inventan platos, pero hacen una traducción contemporánea exquisita, y eso se ve en unos macarrones con rustido y demiglace de traca, o platos del día con lo mejorcito de la temporada, como una butifarra negra del Pallars con guisantes de lo más fina.

El Finorri és dins un preciós local art-déco a l'hotel Condal, amb una barra majestuosa i cocteleria. Obert el 1893, el Condal va allotjar personalitats com Dalí o Lorca. La família Rama el va adquirir a principis dels anys vuitanta, i el 2025 va tenir el bon senderi d'instal·lar-hi un restaurant de cuina catalana d'alta volada en comptes d'apartaments turístics. Ull amb el dream team culinari del Finorri, al cor del barri Gòtic: en Josep Nicolau és el director gastronòmic (creador del Rosal 34, i mil aventures més) i als fogons hi ha en Marc Vitega (Enigma, Bar Cañete) i l'Albert Soteras, aquest darrer ex-7 Portes en l'època del mestre Lladonosa i també al Neichel en la seva època daurada. Pur ADN de cuina moderna barcelonina, compromès amb la modernització i elevació de plats de tota la vida. Al soterrani hi tenen un laboratori d'I+D de fons, on deixen en marxa algunes coccions tota la nit. Això es tradueix en plats com uns calamars farcits de botifarra de perol amb trompetes de la mort, sumptuosos, hidratats per un xic d'albergínia a la farsa, sobre un fons de carn anisadet, o un lingot d'ovella xisqueta al forn, de sabor tan suau i subtil com la seva crosta de greix cruixent. No inventen plats, però en fan una traducció contemporània exquisida, i això es veu en uns macarrons amb rostit i demiglace de traca, o plats del dia amb el milloret de la temporada, com una botifarra negra del Pallars amb pèsols d'allò més fina.    

La pizza En el safari urbano de la pizza —ese plato que ya ha dado la vuelta al mundo demasiadas veces—, el horno de leña ha dejado de ser sinónimo de calidad. De hecho, algunas de las mejores pizzas de la ciudad se cuecen sin fuego visible, mientras que ciertos templos turísticos presumen de brasas y sirven decepciones monumentales. En Le Romane, regentado por Renato Letizia junto a Loredana Pettirossi (sí, el diploma de pizzaiolo está a la vista), no hay horno de leña… y tampoco lo necesitan. Su seña de identidad es la pizza romana cuadrada y, sobre todo, el sistema para compartir: en una sola base caben dos sabores. Dos personas, cuatro gustos; tres, seis; cuatro, ocho. Matemática aplicada a la felicidad. ¿Aprueba la prueba del mordisco, la famosa pizza al taglio? Sin titubeos. La masa luce burbujas honestas, alveolos generosos y una textura crujiente por fuera, liviana por dentro, fruto de una fermentación de cuatro días. La de guanciale (no, no es bacon) brilla con la grasa justa, el punto tostado del pecorino y una base que aguanta el ritmo sin perder elegancia. No vienen a reinventar el concepto, pero sí a engrosar esa lista tan corta de direcciones fiables cuando el antojo aprieta. Además, el formato invita a ir en grupo y probar todo: aquí nadie se queda con la espina de no haber pedido “la otra que tenía tan buena pinta”. Es un sitio para compartir y volver a pedir otra ronda sin remordimientos. Y eso, en el ecosistema pizza de Barcelona, es casi tan importante como

La pizza En el safari urbà de la pizza —aquest plat que ja ha fet la volta al món massa vegades—, el forn de llenya ha deixat de ser sinònim de qualitat. De fet, algunes de les millors pizzes de la ciutat es couen sense foc visible, mentre que certs temples turístics presumeixen de brases i serveixen decepcions monumentals. A Le Romane, regentat per Renato Letizia juntament amb Loredana Pettirossi (sí, el diploma de pizzaiolo és ben visible), no hi ha forn de llenya… i tampoc no el necessiten. El seu tret distintiu és la pizza romana quadrada i, sobretot, el sistema per compartir: en una sola base per a una persona hi caben dos sabors. Així, dues persones, quatre gustos; tres, sis; quatre, vuit. Matemàtiques aplicades a la felicitat. Supera la prova de la mossegada, la famosa pizza al taglio? Sense dubtar-ho. La massa mostra bombolles honestes, alveols generosos i una textura cruixent per fora, lleugera per dins, fruit d’una fermentació de quatre dies. La de guanciale (no, no és bacó) brilla amb el greix just, el punt torrat del pecorino i una base que aguanta el ritme sense perdre elegància. No venen a reinventar el concepte, però sí a engruixir aquella llista tan curta de direccions fiables quan l’antull apreta. A més, el format convida a anar-hi en grup i tastar sense por: aquí ningú no es queda amb l’espina de no haver demanat “l’altra que feia tan bona pinta”. És un lloc per compartir i tornar a demanar una altra ronda sense remordiments. I això, en l’ecosistema pizzero

El ají es uno de los productos más utilizados en la cocina peruana, una guindilla alargada muy picante con muchas variedades diferentes. Es también un guiso muy típico, hecho precisamente con ají amarillo y que suele ser de gallina o de huevos. En el Ají de Barcelona se mezcla esta cocina más tradicional del Perú con la japonesa, es decir, hacen cocina nikkei y son uno de los máximos exponentes de la ciudad.  Y cabe decir que nos rendimos al estilo y la creatividad del chef Luis Miguel García Vílchez, que ha logrado un equilibrio fenomenal entre la voluptuosidad del Perú y la precisión de la cocina japonesa. Si el 'nikkei' en sí mismo ya es un estilo de fusión, él innova dentro de este marco con una cocina de autor que pone el pie en dos o más gastronomías por plato con naturalidad y acierto. Son un ejemplo magnífico unos fideos udon donde el caldo es un 'chupe de camarones' que remite al suquet, con langostinos, calamares y zamburiña al wok con salsa nikkei. El menú de mediodía posibilita disfrutar de esta cocina por 24 euros.

L’ají és un dels productes més emprats a la cuina peruana, un bitxo allargat molt picant amb moltes varietats diferents. És també un guisat molt típic, fet precisament amb ají amarillo i que sol ser de gallina o d’ous. A l’Ají de Barcelona, un dels restaurants del Casino de Barcelona –amb accés des del carrer– es barreja aquesta cuina més tradicional del Perú amb la japonesa, és a dir, fan cuina 'nikkei' i en són un dels màxims exponents de la ciutat. I val a dir que ens rendim a l'estil i la creativitat del xef Luis Miguel García Vílchez, que ha aconseguit un equilibri fenomenal entre la voluptuositat del Perú i la precisió de la cuina japonesa. Si el 'nikkei' en si mateix ja és un estil de fusió, ell innova dins d'aquest marc amb una cuina d'autor que posa el peu en dues o més gastronomies per plat amb naturalitat i encert. En són un exemple magnífic uns fideus udon on el caldo és un 'chupe de camarones' que remet al suquet, amb llagostins, calamars i zamburiña al wok amb salsa nikkei. El menú de migdia possibilita gaudir d'aquesta cuina per 24 euros.   

En un mundo cada vez más virtual, lo más real ahora mismo es quedar para tomar un café con alguien. Y si juntamos esto con la tendencia que tiene la Generación Z de consumir cada vez menos alcohol... voilà, tenemos las coffee raves, fiestas donde la gente se reúne para mover el culo con un buen café de especialidad en la mano en lugar de un cubata cargado. Y Caffeine Social Club, una aplicación que se dedica a reunir a gente que hace match alrededor de un café, organiza las Coffee Raves: fiestas diurnas de soft clubbing donde la música house se mezcla con café de especialidad, pensada para aquellos que buscan empezar el día con energía y un plan alternativo al ocio nocturno. Planes sociales con vibra de club, pero sin trasnochar ni poner el alcohol en el centro. Aquí la noche se sustituye por la mañana, y las copas por cafeína (exprés, cold brew, matcha…) y un ambiente diferente al noctámbulo. El próximo sarao tendrá lugar en Estació Espai Gastronòmic, el bar-restaurante de la Estación de Francia, y empezará tan tarde (o temprano) como las 11 de la mañana, y los DJ que pincharán serán DJ Petertrax (Venezuela), DJ Phijos (Sudáfrica) y DJ And2One (Francia). Y ahora que lo pienso, quien escribe tiene la sensación de que una rave de café a media mañana también puede ayudar a quienes salen destrozados de la disco buscando un after: al menos sudarán toxinas con un buen café, y no se ensuciarán el alma con un lomo con queso y un gin-tonic de garrafón, como se hacía antes en antros c

En un món cada cop més virtual, el més real ara mateix és quedar per prendre un cafè amb algú. I si ajuntem això amb la tendència que té la Generació Z de consumir cada cop menys alcohol... voilà, tenim les coffee raves, festes on la gent es reuneix per remenar el cul amb un bon cafè d'especialitat a la mà en lloc d'un cubata carregat. I Caffeine Social Club, una aplicació que es dedica a reunir a gent que fa matx al voltant d'un cafè, organitza les Coffee Raves: festes diürnes de soft clubbing on la música house es barreja amb cafè d'especialitat, pensada per a aquells que busquen començar el dia amb energia i un pla alternatiu a l'oci nocturn. Plans socials amb vibra de club, però sense tranuitar ni posar l'alcohol al centre. Aquí la nit se substitueix pel matí, i les copes per cafeïna (exprés, cold brew, matcha…) i un ambient diferent del noctàmbul. El pròxim sarau tindrà lloc a Estació Espai Gastronòmic, el bar-restaurant de l'Estació de França, i començarà tan tard (o aviat) com les 11 del matí, i els DJ que hi punxaran seran DJ Petertrax (Veneçuela), DJ Phijos (Sud-àfrica) i DJ And2One (França). I ara que hi penso, qui escriu té la sensació que una rave de cafè a mig matí també pot ajudar els qui surten destrossats de la disco cercant un after: almenys suaran toxines amb un bon cafè, i no s'embrutiran l'ànima amb un llom amb formatge i un gintònic de garrafa, com es feia abans en antres com aquest. Salvador Sans, CEO de Cafès El Magnífico, m'explica que "sembla que el c

Llamarlo bar de bocadillos es quedarse muy corto –sería como decir que Miles Davis tocaba la trompeta, es un hecho–, pero Ultrapaninos Marín es eso: un bar de bocadillos donde elaboran su propio pan, embutidos, salsas, conservas, encurtidos y pastelería (¡hacen sus propias anchoas!). Este es el invento del cocinero vitoriano Borja García Ordoño, que, tras triunfar con el vecino Ultramarinos Marín –un bar de alto voltaje gastronómico equipado con asador–, quería un espacio de bocadillos para descongestionar colas, reservas y tickets. Aquí la filosofía que manda es el lujo austero de un cocinero que ha pasado por templos de la alta cocina y del producto como Etxebarri o Can Fabes. Para García Ordoño, el valor de la técnica significa tener un asado de falda de ternera impecable –que rellena un planchado de brisket emparentado con el pastrami, adictivo, brutal– o poder fabricar y cortar un jamón cocido braseado que es la estrella del Bocatín, a primera vista una formulación humilde con hojas verdes y mayonesa de la casa que te deja boquiabierto por la combinación y el punch del embutido ahumado. Todo está a la venta: podéis llevaros a casa el garum, los encurtidos, las anchoas e incluso la mantequilla. 

Time Out Market és un concepte únic que té l'objectiu de celebrar els sabors més autèntics i reunir el millor menjar i cuiners d'una ciutat sota un mateix sostre. Allò que va començar l'any 2014 amb l'obertura del Time Out Market Lisboa s'ha convertit en un fenomen global: Time Out Market Barcelona, obert el 5 juliol del 2024, és la novena obertura d'un concepte gastronòmic que és present en grans ciutats del món com Nova York, Montreal, Porto i Ciutat del Cap, entre d'altres.   I a Barcelona el trobeu al Port Vell, a la terrassa-mirador del Maremàgnum, i s’hi pot accedir directament des del carrer a través d’unes escales mecàniques i d’un ascensor. L’espai, de 5.250 metres quadrats, acull una acurada selecció de 8 cuines, un restaurant de servei complet i quatre bars: dos d'ells a l'aire lliure, amb vistes espectaculars al mar i la ciutat, amb edificis tan emblemàtics com la Torre del Rellotge de la Barceloneta i la nova Llotja de Pescadors. Encara que sigui un espai enorme i vibrant, és molt fàcil aconseguir menjar amb comoditat i el mínim esforç: la nostra guia sobre com demanar i recollir menjar i i les FAQ resoldran tots les dubtes que tingueu sobre el Time Out Market Barcelona.  A més d'aquesta impressionant conjunció de grans cuiners i plats deliciosos, al centre del mercat hi ha un escenari amb una visió de 360º, que compta amb una programació de cultura i espectacles a càrrec de la redacció de Time Out Barcelona. Atents a l'Instagram del Market, on aniran anunciant l

Dir-ne bar d'entrepans és fer molt curt –seria com dir que Miles Davis tocava la trompeta, és un fet– però Ultrapaninos Marín és això: un bar d'entrepans on es fan el seu pa, embotits, salses, conserves, envinagrats, i pastisseria (fan les seves pròpies anxoves!). Aquest és l'invent del cuiner de Vitòria Borja Garcia Ordoño, que després de triomfar amb el veí Ultramarinos Marín –un bar d'alt voltatge gastronòmic equipat amb un asador– volia un lloc d'entrepans per descongestionar cues, resrves i tiquets.  Aquí la filosofia que mana és el luxe auster d'un cuiner que ha estat en temples de l'alta cuina i el producte com Etxebarri o Can Fabes. Per Garcia Ordoño, el valor de la tècnica significa tenir un rostit de falda de vedella impecable –que farceix un planxat de brisket agermanat amb el pastrami, addictiu, brutal– o poder fabricar i tallar un pernil dolç brasejat que és l'estrella del Bocatín, a primera vista una humil formulació amb fulles verdes i maionesa de la casa que et fa caure de cul per la combinatòria i el punx de l'embotit fumat. Tot a la venda; us podeu emportar a casa el gàrum, els envinagrats, anxoves i fins i tot la mantega.  

Es inevitable no darse cuenta de que, el mismo mes en que toca Burning en L’Hospitalet, han muerto, con 18 horas de diferencia, dos instituciones del rock español: Jorge Martínez, factótum de Ilegales y coetáneo y amigo de Burning, y Robe Iniesta, alma de Extremoduro. Y no queremos ser pájaros de mal agüero con el incombustible Johnny Cifuentes, cantante, compositor y teclista del mito madrileño; al contrario: solo destacamos el valor que tiene que un tipo de setenta años, leyenda viva del rock español, siga al pie del cañón después de cincuenta años. Burning tocarán en Salamandra para celebrar su cincuenta aniversario, que se dice pronto: solo queda Cifuentes de la formación original, y por un camino –tan azaroso y lleno de drogas como el de los Stones de principios de los setenta, pero con mucho menos dinero– se quedaron el icónico guitarrista Pepe Risi y el cantante Toño Martín. Ir a ver a Cifuentes y a sus solventes acompañantes trasciende el ejercicio de nostalgia: con doce discos a sus espaldas desde 1979, los de La Elipa fueron pioneros o creadores en España de estilos como el rock urbano o la new wave más afilada. No es casual que los artistas de rock clásico que hoy cortan el bacalao –Leiva, Zigarros, Fito Cabrales...– sean directamente hijos suyos. Su último disco de estudio, "Pura Sangre" (2013, ya lejano), es una emotiva colección de melodías que no desmerecen en un setlist con algunas de las mejores canciones de la historia del rock en castellano: No pares de gri

"Todo el mundo hace croquetas. Y vas por ahí y te encuentras croquetas muy buenas, es cierto. Pero un sitio como este, que utilice producto de altísima calidad, y lo vehicule en recetas gastronómicas dentro de una croqueta... Eso sí que es todo un rasgo diferencial". Jordi Castán, copropietario de Casa Amàlia, está contento: acaban de abrir Croquetelle, justo delante del restaurante Casa Amàlia Port Vell, en el Time Out Market Barcelona. Servidor, que va siempre en bicicleta, tiende al escepticismo cuando le quieren vender una moto. Ahora bien, tras tres croquetelles –que pese al diminutivo femenino son croquetones tamaño XL, ideales para compartir– no puede evitar dar la razón a Castán, un restaurador que junto a su socio, Sergi Suaña, son conocidos por el afán de encontrar el mejor producto posible de proximidad para cada plato. "Hemos ido a buscar croquetas muy grandes, cada una con un topping diferente y sobre todo que sean recetas de fuego lento", explica. Foto: ime Out Market BarcelonaCroquetelle, Time Out Market Barcelona Veámoslas. Una croqueta de pollo de Mas Planeses –una finca de agricultura regenerativa– con una bechamel hecha con leche de cabra de la granja Armengol. "Utilizar leche de cabra cambia la textura y el cuerpo", me asegura Castán. No sé distinguir el matiz, pero sí apreciar que me zampo una croqueta cremosa, con sabor a pollo en alta definición. Como para caerse de culo también es la de suquet de gamba: literalmente, un suquet de gamba roja km 0, es

"Tothom fa croquetes. I vas pels llocs i et trobes croquetes molt bones, és cert. Però un lloc com aquest, que faci servir producte d'altíssima qualitat, i el vehiculi en receptes gastronòmiques dins d'una croqueta... Això sí que és tot un tret diferencial". En Jordi Castán, co-propietari de Casa Amàlia, està content: acaben d'obrir Croquetelle, just davant del restaurant Casa Amàlia Port Vell, al Time Out Market Barcelona.  Servidor, que va sempre en bicicleta, tendeix a l'escepticisme quan li volen vendre una moto. Ara bé, després de tres croquetelles –que tot i el diminutiu femení són croquetons mida XL, ideals per compartir– no pot sinó donar la raó a Castán, un restaurador que amb el seu soci, en Sergi Suaña, són coneguts per l'ànsia de trobar el millor producte possible de proximitat per a cada plat. "Hem anat a buscar croquetes molt grans, cadascuna amb un topping diferent i sobretot que siguin receptes amb un xup-xup", explica. Foto: ime Out Market BarcelonaCroquetelle, Time Out Market Barcelona Vegem-les. Una croqueta de pollastre de Mas Planeses –una finca d'agricultura regenerativa– amb una beixamel feta amb llet de cabra de la granja Armengol. "Fer servir llet de cabra canvia la textura i el cos", m'assegura Castán. No sé distingir el matís, però sí apreciar que em cruspeixo una croqueta cremosa, amb gust de pollastre en alta definició. Com per caure de cul també és la de suquet de gamba: literalment, un suquet de gamba vermella km 0, és a dir, ¡de la costa cata

El xef Artur Martínez nunca hace lo que te esperas. Convirtió el bar y rosticería de pollos a l'ast de sus padres en el restaurante Michelin más pequeño de Europa, Capritx, en Terrassa. Y en su traslado a Barcelona, todo el mundo pensaba que situar su nuevo restaurante gastronómico en un gran hotel lo convertiría en un fine dining creativo de alta capacidad, algo estándar. Pues no: situado en el lobby del Hilton, AÜRT era un espacio de intimidad, con 17 plazas en asiento alto donde Martínez explicaba su cocina de autor y km 0 cara a cara con el comensal, de manera sosegada y próxima, lejos de los rituales de euforia anquilosada del xef estrella. Foto: Scott ChasserottAürt, guisantes con gamba al ajo quemado AÜRT cerró por traslado fuera del hotel, en el centro de Barcelona. A la espera de que reabra su gastronómico, el próximo febrero Martínez levanta la persiana de TRÜ en Barcelona, "una oda a la cocina catalana tradicional, esa profundamente arraigada al territorio, pero reinterpretada y actualizada", explica. TRÜ estará situado en la calle Còrsega, 232, donde hasta hace poco estuvo el aclamado restaurante Palo Verde. "TRÜ nace como un espacio de reflexión y libertad creativa para mi equipo, mientras se gesta el nuevo AÜRT", cuenta el xef de Terrassa. En un principio la apertura de AÜRT estaba prevista para el primer trimestre de 2026, pero esa fecha queda en suspenso. "Ahora es el momento de centrarse en TRÜ", puntualiza. Foto: Mikel PonceArtur Martínez Martínez prono

¿Por qué hay tan pocos restaurantes y bares centrados en la cocina balear en Barcelona? Servidor tiene la teoría de que esto se debe a dos motivos: como la francesa, es una gastronomía tan similar a la catalana –perdonadme, isleños, me debéis de estar maldiciendo los huesos– que ya la hemos asimilado como propia. Una sobrasada, un pamboli o unas pilotes son reflejos hermanos de nuestras albóndigas y el pan con tomate, y quizá por eso a los catalanes no nos hace falta ir a buscar un restaurante mallorquín o menorquín. Otro motivo es que las Islas Baleares sobre todo exportan universitarios, gente con estudios superiores que, a diferencia de otros colectivos como los gallegos, no vinieron a abrir restaurantes. Pero cada cierto tiempo hay una sabrosa novedad que nos recuerda lo bien que se come en las Baleares, y que hay matices de diferencia que justifican la visita. El Magatzem de Ses Illes (Francisco Giner, 50. T. 93 859 75 25) hace poco que ha abierto en Gràcia, que como bien sabéis es un vaso comunicante con nuestros parientes baleares. Y la filosofía de la casa es "tener un concepto de restaurante de cocina balear pura y dura. ¡No entiendo cómo es que cuesta tanto encontrar un pamboli en Barcelona!".   Foto: Time Out BarcelonaMagatzem de Ses Illes   Me lo explican Lucia Martínez –que pasó diez años trabajando en Mallorca en restaurantes de todo tipo– y Joan Busquets, un barcelonés con casa en Fornells de toda la vida. Ambos trabajaban en una cafetería de especialidad de

Per què hi ha tan pocs restaurants i bars centrats de cuina balear a Barcelona? Servidor té la teoria que això es deu a dos motius: com la francesa, és una gastronomia tan similar a la catalana –perdoneu-me, illencs, em deveu estar maleint els ossos–  que ja l'hem assimilada com a pròpia. Una sobrassada, un pamboli o unes pilotes són reflexos germans de les nostres mandonguilles i pa amb tomàquet, i potser per això als catalans no ens cal anar a buscar un restaurant mallorquí o menorquí. Un altre motiu és que Ses Illes sobretot exporta universitaris, gent amb estudis superiors que, a diferència d'altres col·lectius, com els gallecs, no van venir a obrir restaurants.  Però cada cert temps hi ha una saborosa novetat que ens recorda com de bé s'hi menja a les Balears, i que hi ha matisos de diferència que justifiquen la visita. El Magatzem de Ses Illes (Francisco Giner, 50. T. 93 859 75 25) fa poc que ha obert a Gràcia, que com bé sabeu és un vas comunicant amb els nostres parents balears. I la filosofia de la casa és "tenir un concepte de restaurant de cuina balear pura i dura. No entenc com és que costa tant trobar un pamboli a Barcelona!".  Foto: Time Out BarcelonaMagatzem de Ses Illes M'ho explica la Lucia Martínez –que va passar deu anys treballant a Mallorca en restaurants de tota mena– i d'en Joan Busquets, un barceloní amb casa a Fornells de tota la vida. Tots dos treballaven en una cafeteria d'especialitat de franquícia, i van decidir obrir un projecte personal i amb

Tenim el plaer d'anunciar-vos una notícia que ens fa molta il·lusió: The Fish & Chips Shop, el restaurant i concepte gastronòmic que va fer que l'emblema britànic de plat de peix fregit amb patates acabés arrelant a Barcelona, acaba d'obrir un establiment al Time Out Market Barcelona.  I arriba al food hall del Port Vell en la seva versió més inclusiva i lleugera possible: tot sense gluten! En Mani Alam m'explica que va el 2019 van establir aquesta versió al seu restaurant del carrer Casanova "després de veure que una part de la clientela, celíacs o amb intoleràncies al gluten, havien deixat de venir". I han decidit traslladar el mateix concepte al Port Vell perquè "era l'opció més sensata i apta per a tothom".  Foto: Time Out BarcelonaThe Fish and Chips Shop Time Out Market Barcelona Un arrebossat encara més lleuger  La recepta que fan servir per replicar el delicat arrebossat de tempura fumada amb castanyer–que els va fer triomfar el 2015– va sorgir d'una manera d'allò més natural: sent els germans Alam, en Mani i en Magid, d'origen indopakistanès, es van empescar una tempura mescla de farina de cigrons –un element molt comú per a les pakores del seu Baby Jaleby– , i farina de blat de moro, amb flocs de cereals sense gluten.  I el resultat creieu-me que continua valent molt la pena. La suau tempura cruixent –sense gluten encara és més lleugera– envolta un lluç fresc del país, que es desfulla en cada mossegada, al punt de cocció exacte, ni cru ni sec, i que ja trencat es m

El xef Artur Martínez mai fa el que t'esperes. Va convertir el bar i rostisseria de pollastres a l'ast dels seus pares en el restaurant Michelin més petit d'Europa, Capritx, a Terrassa. I en el seu trasllat a Barcelona, tothom pensava que situar el seu nou restaurant gastronòmic en un gran hotel el convertiria en un fine dining creatiu d'alta capacitat, quelcom estàndard. Doncs no: situat al vestíbul del Hilton, AÜRT era un espai d'intimitat, amb 17 places de seient alt on Martínez explicava la seva cuina d'autor i km 0 cara a cara amb el comensal, de manera assossegada i propera, lluny dels ritual d'eufòria anquilosada del xef estrella. AÜRT va tancar per traslladar-se al centre de Barcelona, fora de l'hotel. A l'espera que reobri el seu gastronòmic, el pròxim febrer Martínez aixeca la persiana de TRÜ a Barcelona, "una oda a la cuina catalana tradicional, aquesta profundament arrelada al territori, però reinterpretada i actualitzada", explica. TRÜ estarà situat al carrer de Còrsega, 232, on fins fa poc hi va haver l'aclamat restaurant Palo Verde. "TRÜ neix com un espai de reflexió i llibertat creativa per al meu equip, mentre es gesta el nou AÜRT", explica el xef de Terrassa. En un principi l'obertura d'AÜRT estava prevista per al primer trimestre de 2026, però aquesta data queda en suspens. "Ara és el moment de centrar-se en TRÜ", puntualitza. Foto: Scott ChasserottAürt, pèsols amb gamba a l'all cremat Martínez pronostica a TRÜ "una cuina allunyada de tòpics i tipismes",

Tenemos el placer de anunciaros una noticia que nos hace mucha ilusión: The Fish & Chips Shop, el restaurante y concepto gastronómico que hizo que el emblema británico del plato de pescado frito con patatas acabara arraigando en Barcelona, acaba de abrir un establecimiento en el Time Out Market. Y llega al food hall del Port Vell en su versión más inclusiva y ligera posible: ¡todo sin gluten! Mani Alam me explica que en 2019 instituyeron esta versión en el restaurante de la calle Casanova "después de ver que una parte de la clientela, celíacos o con intolerancias al gluten, había dejado de venir". Y han decidido trasladar el mismo concepto al Port Vell porque "era la opción más sensata y apta para todo el mundo".   Foto: Time Out BarcelonaThe Fish and Chips Shop Time Out Market Barcelona   Una tempura todavía más ligera  La receta que utilizan para replicar el delicado rebozado de tempura ahumada –que los hizo triunfar en 2015– surgió de una manera de lo más natural: siendo los hermanos Alam, Mani y Magid, de origen indopaquistaní, se ingeniaron una tempura mezcla de harina de garbanzos –un elemento muy común para las pakoras de su Baby Jaleby–, harina de maíz y copos de cereales sin gluten. Y el resultado, creedme que sigue valiendo mucho la pena. La suave tempura crujiente –sin gluten todavía es más ligera– envuelve una merluza fresca del país, que se deshoja en cada bocado, al punto de cocción exacto, ni cruda ni seca, y que ya rota se mezcla con trozos del rebozado que

En una ciudad tan vendida a las modas y a las últimas tendencias como Barcelona, Quim Marqués es un cocinero importante, que mantiene un anclaje identitario barcelonés dentro de la cocina catalana sin perder el pulso contemporáneo. Lo hizo en el Suquet de l’Almirall, donde reivindicó la paella de la Barceloneta; lo hizo liderando Pepa Tomate y su visión de la tapa moderna de km 0, y lo está haciendo en el más reciente Santa Magdalena, punta de lanza de la revitalización de la cocina catalana y de la oposición urbanita del esmorzar de forquilla al brunch. Y lo volverá a hacer en el acabado de inaugurar Piropo (Topazi, 18. 936 66 50 55), pero de una manera muy divertida. "En Santa Magdalena tenemos una cocina catalana de toda la vida, de cuchara y lenta, que nos hace felices. Pero sí que nos hacía ilusión montar un bistrot que sea bonito, divertido y efectivo". Bistro tiene connotaciones francesas, ¿no? "En realidad más bien rusas. Significa un lugar donde se come rápido. La intención es que no sea un lugar para comer con prisa, pero sí un sitio distendido, en el que la gente esté tranquila", explica. Al frente del día a día está el cocinero Marcel Olivares, que hace 15 años que trabaja con Marqués.  Foto: Time Out BarcelonaMarcel Olivares y Quim Marqués en la barra de Piropo     Recuperación gourmet de platos de los ochenta Una de las señas de identidad de Piropo es su vocación gastronómica ochentera: dispone de "siete u ocho platitos que rinden homenaje a los años ochenta,

Si hi ha un xef-empresari que controla la teoria i la pràctica del negoci de la restauració, aquest és Eugeni de Diego. Qui va ser la part més pragmàtica dels caps de cuina d'elBulli, va passar una bona temporada com a coordinador de continguts de la Bullipedia, l'enciclopèdia de la restauració gastronòmica de Ferran Adrià. I quan el que va ser el millor restaurant del món va reobrir com a museu, de Diego es va llançar a posar en pràctica el seu agut instint de sensatesa i efectivitat en l'alta cuina al servei de projectes aliens i propis (com els exitosos Colmado Wilmot i Bar Lombo).  La Cervecería Seis Cuarenta (av. Diagonal, 640. T. 93 363 08 11) va obrir a mitjan desembre, i a un mes de la seva obertura, en un fred dijous de gener, no hi cap ni una agulla. Després de triomfar de valent amb Colmado Wilmot ("un bar català per sucar-hi pa"), de Diego no volia un bar més: "estem saturats de bars. M'agrada molt el concepte de cerveseria de tota la vida: un local viu, dinàmic, on es trobi la gent, obert cada dia de la setmana. Buscava això: un concepte que és molt madrileny, però fet a la catalana", raona. Foto: Ricard MartínCervecería Seis Cuarenta La part madrilenya es cristal·litza en el fet que aquest enorme bar "és una cerveseria elegant. De pica-pica. De barra i taula alta. La carta és dinàmica, fresca. A escala de cuina busquem la nostra finesa i elegància, però amb un servei de cerveseria, amb ambient, un cert caos... Dinamisme!", explica. El madrilenyisme es percep

Si hay un chef-empresario que controla la teoría y la práctica del negocio de la restauración, ese es Eugeni de Diego. Quien fuera la parte más pragmática de los jefes de cocina de elBulli, pasó una buena temporada como coordinador de contenidos de la Bullipedia, la enciclopedia de la restauración gastronómica de Ferran Adrià. Y cuando el antaño mejor restaurante del mundo reabrió como museo, de Diego se lanzó a poner en práctica su aguzado instinto de sensatez y efectividad en la alta cocina al servicio de proyectos ajenos y propios (como los muy exitosos Colmado Wilmot y Bar Lombo). La Cervecería Seis Cuarenta (Av. Diagonal 640. T. 93 363 08 11) abrió a mitades de diciembre, y a un mes de su obertura, en un frío jueves de enero, no cabe ni un alfiler. Después de triunfar a lo grande con Colmado Wilmot, ("un bar catalán para mojar pan"), de Diego no quería un bar más: "estamos saturados de bares. Me gusta mucho el concepto de cervecería de toda la vida: un local vivo, dinámico, donde se encuentre la gente, abierto cada día de la semana. Buscaba eso: un concepto que es muy madrileño, pero hecho a la catalana", razona. Foto: Ricard MartínCervecería Seis Cuarenta La parte madrileña se cristaliza en el hecho que este enorme bar "es una cervecería elegante. De picoteo. De barra y mesa alta. La carta es dinámica, fresca. A nivel de cocina buscamos nuestra finura y elegancia, pero con un servicio de cervecería, con ambiente, un cierto caos... ¡Dinamismo!", explica. El madrileñis

El confinament del març del 2020 per la COVID-19 va obligar els restaurants de Barcelona a reinventar-se: molts d’alta cuina van començar a oferir servei a domicili de dinars i sopars gourmet. Avui, la majoria ha reprès l’atenció a sala, tot i que alguns han aprofitat l’oportunitat per reconvertir-se en càtering. En aquesta selecció hi trobareu quatre locals que destaquen per les seves propostes per a celebracions i esdeveniments corporatius, juntament amb un que manté la seva cuina a domicili. Des de plats amb productes del Delta de l’Ebre i clàssics de la gastronomia catalana i italiana, fins a fusions eclèctiques amb influències internacionals i una bona dosi de creativitat. XertaXerta 1) Xerta Què? Xerta, que va lluir una Estrella Michelin entre el 2016 i el 2024, és la porta perfecta per descobrir els sabors i la tradició gastronòmica de les Terres de l’Ebre. Ubicat a l’hotel Ohla de l’Eixample, va ser fundat per Fran López, que amb només 25 anys va aconseguir la Michelin a Villa Retiro (Xerta). Avui, els fogons són en mans del xef mexicà José Guadalupe Couoh Pomol. Plats com les angules i les cocotxes al pil-pil, o la cigala amb ou ferrat d’ànec, crema de cigala i escuma de parmentier trufat, són raons més que suficients per apropar-se al restaurant. Però Xerta no es queda només al mar: també destaca en carns i caça, com demostra el seu arròs d’ànec amb carxofa a baixa temperatura, allioli d’alls escalivats, ceps frescos i glace d’ossos. Una excel·lent opció gourmet.