Ricard Martín

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Barcelona continua estant al capdavant de l'avantguarda gastronòmica internacional. I segueix creixent! Com ho demostren les 42 estrelles Michelin que atresora la ciutat, repartides entre 29 restaurants. A la guia vigent per al 2026 entren al tauler de joc amb una estrella els restaurants Kamikaze i Scapar, en una aposta de la guia francesa en reconeixement de la visió del sud-est asiàtic més avantguardista que es fa des de Barcelona. Però enguany la Guia Michelin ha sigut molt generosa: guanyem de cop tres restaurants biestrellats! Enigma, Mont Bar i Aleia entren a la selecta habitació de les dues estrelles, la sala d'espera de l'Olimp de les tres estrelles. Si voleu fer-vos un homenatge, aquests restaurants no poden fallar. I recordeu que el territori català és ple de talent gastronòmic estrellat. Bon profit!NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Barcelona continúa estando a la cabeza de la vanguardia gastronómica internacional. ¡Y sigue creciendo! Como lo demuestran las 42 estrellas Michelin que atesora la ciudad, repartidas entre 29 restaurantes. En la guía vigente para 2026 entran en el tablero de juego con una estrella los restaurantes Kamikaze y Scapar, en una apuesta de la guía francesa en reconocimiento de la visión del sudeste asiático más vanguardista que se hace desde Barcelona. Pero este año la guía francesa ha sido muy generosa: ¡ganamos de golpe tres restaurantes con dos estrellas! Enigma, Mont Bar y Aleia entran en la selecta habitación de las dos estrellas, la sala de espera del Olimpo de los triestrellados. Si queréis haceros un homenaje, estos restaurantes no os fallarán. Y recordad que el territorio catalán está lleno de talento gastronómico estrellado. ¡Que aproveche!NO TE LO PIERDAS: La lista de los 50 mejores restaurantes de Barcelona.

Your Barcelona itinerary might be crammed full, but we can bet tapas is pretty high on your list. After all, for many, tapas bars are a religion – a perfect prelude to a hearty dinner or a varied feast that stands on its own. Tapas are the queens of bars and of good eating and drinking – but not all of them are worth your dough.  So where can you find the best in Barcelona? We recommend following this list of bars with foolproof tapas. Long live the tapa. And take note – it’s not an urban myth: there are still places in Barcelona where you’ll get a free tapa with your drink! We’ve sampled more jambon, croquetas and pimientos de padron than we care to admit, but it does make us experts in the stuff. Here are the best places to get tapas in all of Barcelona.  🍴 Ultimate guide to Barcelona’s restaurant scene📍 Ready to book? Discover the best hotels and the best Airbnbs in Barcelona Ricard Martín is the food and drink editor at Time Out Barcelona. At Time Out, all of our travel guides are written by local writers who know their cities inside out. For more about how we curate, see our editorial guidelines.

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Viure a Barcelona és increïble, sí. Però també és car. El lloguer, el cafè, la birra, el vermut... tot suma. Per sort, gaudir de la ciutat no sempre demana gastar diners. Hi ha un munt de plans gratis que no tenen res a envejar als de pagament, i són aquí, tot l’any, esperant que els aprofitis. Així que si et preguntes què pots fer avui a Barcelona gratis, la resposta és clara: moltes coses. Passejades per descobrir obres d’art poc conegudes, museus que obren puntualment gratis i d’altres durant tot l’any, parcs que són autèntics refugis, concerts que no et cobren entrada i centres culturals on sempre passa alguna cosa (i moltes vegades, gratis). No cal sortir de la ciutat ni gastar-se la cartera per descobrir llocs nous o tornar a enamorar-se dels de sempre. Només cal saber on mirar. Aquesta guia és per a tu, que vius a Barcelona i no vols renunciar a gaudir-la encara que el pressupost no doni per a molts luxes. Aquí tens els nostres plans gratuïts preferits: perquè sí, viure aquí és car, però esprémer la ciutat... encara et pot sortir gratis. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

No es ningún secreto que Barcelona está viviendo una auténtica explosión de cocina vegana en los últimos años. Quizás todavía estamos lejos de rivalizar con Londres, que ahora mismo lidera la oferta 'plant-based' en el continente, pero nos vamos acercando (ya ocupamos el cuatro lugar). Constantemente nos enteramos de la apertura de nuevos establecimientos completamente libres de sufrimiento animal –ni carne, ni pescado, ni huevos, ni lácteos–. Y los hay para todos los gustos: sushi y otras delicias asiáticas, sabores mexicanos, gastronomía de autor, tapas, cocina tradicional, hamburguesas e incluso comida rápida, todo lo encontrarás en su opción vegana, es decir, más sana y amable para las personas, para el planeta y, sobre todo, para animales. Aquí tenéis algunos de los mejores, pero esta es una lista en construcción, iremos añadiendo más a medida que los vamos probando. ¡Buen provecho! NO TE LO PIERDAS: También hay un buen puñado de vegetarianos y no vegetarianos, así como pastelerías que tienen alternativas veganas

No és cap secret que Barcelona està vivint una autèntica explosió de cuina vegana en els últims anys. Potser encara estem lluny de rivalitzar amb Londres, que ara mateix lidera l’oferta ‘plant-based’ al continent, però ens hi anem acostant (ja ocupem la quarta posició). Constantment ens assabentem de l’obertura de nous establiments completament lliures de patiment animal –ni carn, ni peix, ni ous, ni lactis–. I n’hi ha per a tots els gustos: sushi i altres delícies asiàtiques, sabors mexicans, gastronomia d’autor, tapes, cuina tradicional, hamburgueses i fins i tot menjar ràpid, tot ho trobaràs en la seva opció vegana, és a dir, més sana i amable per a les persones, per al planeta i, sobretot, pels animals. Aquí en teniu alguns dels millors, però aquesta és una llista en construcció, n’anirem afegint més a mesura que els anem tastant. Bon profit! NO T'HO PERDIS: També hi ha una bona colla de vegetarians i no vegetarians, així com pastisseries que tenen alternatives veganes

El bar Can Bruixa es seguramente la coctelería más pequeña de Barcelona, un local de solo 18 m² en Les Corts con seis taburetes y un ejército de 500 botellas. Su propietario, Daniel Sevillano, es un one-man bar, es decir, lo lleva todo solo. Y los fines de semana, la reserva se vuelve obligatoria. Reservas por WhatsApp, y si vas con un grupo de cinco o seis amigos, tienes todo el bar para ti solo. Después de la pandemia, este clásico vecinal que abrió en 2003 pasó de los desayunos a centrarse en el buen beber de tarde y noche, convirtiéndose en un rincón delicioso, a un paso de l'Hospitalet, de trato directo y sin colas virtuales ni los cordones dorados de coctelería de alta gama. Solo seis clientes bebiendo y hablando en gozosa, oscura intimidad.  Los cócteles son clásicos, preparados con mucho oficio y licores de calidad, y cuestan todos diez euros. Nada de ensaladas eléctricas flotando en la copa ni barcos vikingos que remolcan gintónics; su dry martini es una bala de plata fina, fina, y tienen todo el repertorio clásico: moscow mule, whisky sour y todos los que se os ocurran. En horario de tarde, os pone un pica-pica con patatas chips, fuet y aceitunas, o detalles dulces si es de noche. Sevillano, mixólogo autodidacta y ahora abstemio, también cuida mucho el apartado de la carta de tragos sin alcohol

El bar Can Bruixa és segurament la cocteleria més petita de Barcelona, un local de només 18 m² a les Corts amb sis tamborets i un exèrcit de 500 ampolles. El seu propietari, en Daniel Sevillano, és un one-man bar, és a dir, ho porta tot sol.  I els caps de setmana, la reserva esdevé obligatòria. Reserves per WhatsApp, i si hi vas amb una colla de cinc o sis amics, tens tot el bar per a tu sol. Després de la pandèmia, aquest clàssic veïnal que va obrir el 2003 va passar dels esmorzars a centrar-se en el bon beure de tarda i nit, convertint-se en un racó deliciós, a un pas de l'Hospitalet, de tracte directe i sense cues virtuals ni els cordons daurats de cocteleria d'alta gamma. Només sis clients bevent i parlant en fosca i joiosa intimitat.  Els còctels són clàssics, preparats amb molt d'ofici i licors de qualitat, i costen tots deu euros. Res d'amanides elèctriques surant a la copa ni vaixells vikings que remolquen gintònics; el seu dry martini és una bala de plata fina, fina, i tenen tot el repertori clàssic: moscow mule, whisky sour i tots els que se us acudeixin. En horari de tarda, us posa un pica-pica amb patates xips, fuet i olives, o detalls dolços si és de nit. Sevillano, mixòleg autodidacta i ara abstemi, també cuida molt l'apartat de la carta de tragos sense alcohol. 

En la zona alta, The Lot busca fidelizar al local con una propuesta que huye del reclamo turístico. A cargo del chef Alejandro Sanahuja, curtido en el muy buen gallego moderno O'Peregrino, el local tiene más capas que una cebolla: desde desayunos y menús de mediodía finos (lo que antes llamaban ejecutivo) hasta cenas que rozan el fine dining desenfadado, pasando por tardes de fútbol en pantalla grande y hamburguesa. La cocina es directa, fácil de entender y de comer, pero muy técnica y suculenta. Por la noche, la carta ofrece buen producto a precios coherentes: desde ostras (al natural o con panko) hasta unas gyozas de pato crujientes y melosas. Destaca el tiradito de lubina nikkei y un tataki de atún de intensidad notable. Para los carnívoros, el cochinillo a baja temperatura —meloso, con parmentier, un clásico de la comida reconfortante— o el steak tartar con mantequilla ahumada completan la oferta. La guinda del pastel la pone la Coctelería del Mar, con tragos de creación propia en presentaciones espectaculares a cargo del bartender Alessandro Calvo. Un "todo en uno" de esos que eran habituales hace años: mañana, mediodía, tarde, noche y copas

A la zona alta, The Lot busca fidelitzar el local amb una proposta que fuig del reclam turístic. A càrrec del xef Alejandro Sanahuja, curtit en el mot bon gallec modern, O'Peregrino, el local té més capes que una ceba: esmorzars i menús de migdia fins (allò que en deien executiu) i sopars que freguen el fine dining desenfadat, i tardes de futbol en pantalla gran i hamburguesa. La cuina és directa, fàcil d'entendre i de menjar, però molt tècnica i suculenta. A la nit, la carta ofereix bon producte a preus coherents: des d'ostres (al natural o amb panko) fins a unes gyozas d'ànec cruixents i meloses. Destaca el tiradito de llobarro nikkei i un tataki de tonyina d'intensitat notable.  Per als carnívors, el garrinet a baixa temperatura -melós, amb parmentier, un clàssic del menjar confortable- o l'steak tartar amb mantega fumada completen l'oferta. La cirereta del pastís la posa la Cocteleria del Mar, amb tragos de creació propis en presentacions espectaculars a càrrec del bartender Alessandro Calvo. Un tot en un d'aquells que eren habituals fa anys: matí, migdia, tarda, nit, copes.  

La versión barcelonesa de Circolo Popolare de Big Mamma, gigante mundial de la cocina italiana gourmet, se encuentra en una segunda planta de más de 900 m² en Paseo de Gràcia, con capacidad para 250 comensales y una panorámica de 40 metros de ventanales que baña 40.000 botellas. Los números y la estética son espectaculares, la comida también. Estamos en la vertiente más asequible de la casa –ojo, que no barata– y las raciones son enormes, para compartir. Y su versión en la capital de Cataluña sigue el libro de estilo operativo de Big Mamma, claro: todo el producto italiano imprescindible llega dos veces por semana –como los tomates San Marzano, embutidos o la burrata– pero la verdura –aquí procede en parte del Parc Agrari del Baix Llobregat– y carne y pescado frescos se compran en cada ciudad. No tienen cocina central: todo sale de los fogones de Paseo de Gràcia, 44. Por descontado, la pasta, fresca y seca, la fabrican ellos mismos en cada restaurante, pero también el pan, los helados y la mantequilla, algo que lo sitúa entre los mejores restaurantes italianos de Barcelona. ¿Qué pedir? Por poner un ejemplo, un plato de espagueti cacio e pepe –espaguetis caseros con cremosa salsa de pecorino, generosamente condimentados con pimienta negra– es una ración generosa que da para dos primeros, y se puede rematar la faena con una tremenda milanesa de ternera rebozada y frita, con patatas crujientes a las hierbas y espinacas salteadas. O bien optar por su pizza al metro, de 80 cm, que

En este punto de la película, podemos decir que Ariel Rot es un personaje central y de consenso en la escena del rock español, catalán, argentino y universal, vaya. El guitarrista, cantante y compositor, ex-Tequila y Los Rodríguez, acumula una masa crítica de discos en solitario que ya roza la quincena, apuntalada por la etapa Tequila, aquel glorioso pop-rock chicle que se te clava en el cerebro sustentado por un raca-raca guitarrero entre los Ramones y los Stones, y del también éxito sideral de Los Rodríguez, quizás el intento más exitoso de lograr un rock latino comercial pero de calidad artística que jamás se ha hecho. Si le sumamos su faceta de divulgador de la música española (y catalana y asturiana y...) que fueron las cuatro temporadas del programa musical de la tele pública Un país para escucharlo, Rot, si me permiten el chiste, está en ese punto de su carrera en el que puede hacer lo que le rota. Talentoso cantante, guitarrista y compositor (un poco como si Rosendo hubiera estudiado en el Liceo Francés), Rot se vuelve a apuntar al festival de canción de autor Barnasants para ofrecer un resumen de su carrera, justo 50 años después de que un chaval de 16 años llegara al Estado español, acompañado de su familia, huyendo de la dictadura argentina. Los éxitos son muchos, y todos se cantan solos: Quiero besarte, Necesito un trago, Vicios caros, entre otros, y tocan muchos palos de la música popular, de la milonga argentina al rock de aires stonianos o a la balada

La versió barcelonina de Circolo Popolare de Big Mamma, gegant mundial de la cuina italiana gurmet, és en una segona planta de més de 900 m² a Passeig de Gràcia, amb capacitat per a 250 comensals i una panoràmica de 40 metres de finestrals que banya 40.000 ampolles. Els números i l'estètica són espectaculars, el menjar també. Som en la vessant més assequible de la casa –ull, que no pas barata– i les racions són enormes, per compartir. I la seva versió a la capital de Catalunya segueix el llibre d'estil operatiu de Big Mamma, és clar: tot el producte italià imprescindible arriba dues vegades a la setmana –com els tomàquets San Marzano, embotits o la burrata– però la verdura –aquí procedeix en part del Parc Agrari del Baix Llobregat– i carn i peix frescos es compren a cada ciutat. No tenen cuina central: tot surt dels fogons de Passeig de Gràcia, 44. Per descomptat, la pasta, fresca i seca, que fabriquen ells mateixos a cada restaurant, però també pa, gelats i mantega, la qual cosa el situa entre els millors restaurants italians de Barcelona. Què demanar? Per posar un exemple, un plat d'espagueti cacio e pepe –espagueti casolans amb cremosa salsa de pecorino, generosament condimentats amb pebre negre és una generosa ració que dona per a dos primers, i es pot rematar la feina amb una tremenda milanesa de vedella arrebossada i fregida, amb patates cruixents a les herbes i espinacs saltejats. O optar per la seva pizza al metre, de 80 cm– que es pot demanar en dos sabors diferents

En aquest punt de la pel·lícula, podem dir que Ariel Rot és un personatge central i de consens en l'escena del rock espanyol, català, argentí i universal, vaja. El guitarrista, cantant i compositor, ex-Tequila i Los Rodríguez, acumula una massa crítica de discos en solitari que ja frega la quinzena, apuntalada per l'etapa Tequila, aquell gloriós pop-rock xiclet que se't clava al cervell sustentat per un raca-raca guitarrer entre els Ramones i els Stones, i del també èxit sideral de Los Rodríguez, potser l'intent més reeixit d'aconseguir un rock llatí comercial però de qualitat artística que mai s'ha fet. Si hi sumem el seu vessant de divulgador de la música espanyola (i catalana i asturiana i...) que foren les quatre temporades del programa musical de la tele pública Un país para escucharlo, Rot, si em permeteu l'acudit, és en aquell punt de la seva carrera que pot fer el que li rota. Talentós cantant, guitarrista i compositor (una mica com si Rosendo hagués estudiat al Liceu Francès) Rot es torna a apuntar al festival de cançó d'autor Barnasants per oferir un resum de la seva carrera, just 50 anys després que un xaval de 16 anys arribés a l’Estat espanyol, acompanyat de la seva família, fugint de la dictadura argentina. Els èxits són molts, i tots es canten sols: Quiero besarte, Necesito un trago, Vicios caros, entre d'altres, i toquen molts pals de la música popular, de la milonga argentina al rock d'aires estonians o a la balada pop sedosa reminiscent de Harry Nilsson. Sen

La Campechana es lo que se llama un restaurante mexicano todoterreno y fiable: es de la misma propiedad que el Tlaxcal y el Costa Pacífico, dos restaurantes mexicanocatalanes que han hecho una gran labor desde principios de la década del 2010 en la difusión de la gastronomía mexicana en Barcelona. Al frente de los fogones está el cocinero Rodrigo Arrio, con una mano tan rigurosa que les ha valido el sello de distinción Copil, que otorga el gobierno de México a los restaurantes de verdadera cocina mexicana en España. Están en un restaurante de lo más informal y funcional, de los de mesa puesta con un bote de metal con los cubiertos, agradable y de mobiliario rústico (si os sentáis por primera vez, os recordará el Costa Pacífico). Eso sí, el inmenso portal de madera de la entrada, estilo masía urbana, impresiona. La carta es breve, directa y sustanciosa: tacos, chilaquiles, nachos de la casa y guacamole como Dios manda, así como pozole, aquella intensa sopa de maíz con chiles, verduras y carne. Hacen las cosas bien: sus nachos son de los buenos, se nota cuando pruebas el equilibrio entre guacamole casero, pico de gallo, frijoles, jalapeños y queso de verdad, con totopos crujientes, y disponen de un trompo para hacer los tacos al pastor como manda la ortodoxia

La Campechana és allò que se'n diu un restaurant mexicà tot terreny i fiable: és de la mateixa propietat que el Tlaxcal i el Costa Pacífico, dos restaurants mexicanocatalans que han fet una gran tasca des de principis de la dècada del 2010 en la difusió de la gastronomia mexicana a Barcelona. Al capdavant dels fogons hi ha el cuiner Rodrigo Arrio, amb tan bona mà i rigor que els ha valgut el segell de distinció Copil, que atorga el govern de Mèxic als restaurants de veritable cuina mexicana a Espanya. Són en un restaurant d'allò més informal i funcional, dels de taula parada amb un pot de metall amb els coberts, agradable i de mobiliari rústic (si hi seieu per primer cop, us recordarà el Costa Pacífico). Això sí, l'immens portal de fusta de l'entrada, estil masia urbana, impressiona. La carta és breu, directa i substanciosa: tacos, chilaquiles, nachos de la casa i guacamole com Déu mana, així com pozole, aquella intensa sopa de blat de moro amb xilis, verdures i carn. Fan les coses bé: els seus nachos són dels bons, es nota quan tastes l'equilibri entre guacamole casolà, pico de gallo, frijoles, jalapeños i formatge de veritat, amb totopos cruixents, i disposen d'un trompo per fer els tacos al pastor com mana l'ortodòxia.

El Finorri está dentro de un precioso local art-déco en el hotel Condal, con una barra majestuosa y coctelería. Abierto en 1893, el Condal alojó a personalidades como Dalí o Lorca. La familia Rama lo adquirió a principios de los años ochenta, y en 2025 tuvo el buen juicio de instalar un restaurante de cocina catalana de altos vuelos en vez de apartamentos turísticos. Ojo con el dream team culinario del Finorri, en el corazón del barrio Gótico: Josep Nicolau es el director gastronómico (creador del Rosal 34, y mil aventuras más) y a los fogones están Marc Vitega (Enigma, Bar Cañete) y Albert Soteras, este último ex-7 Portes en la época del maestro Lladonosa y también en el Neichel en su época dorada. Puro ADN de cocina moderna barcelonesa, comprometido con la modernización y elevación de platos de toda la vida. En el sótano tienen un laboratorio de I+D de fondos, donde dejan en marcha algunas cocciones toda la noche. Esto se traduce en platos como unos calamares rellenos de butifarra de perol con trompetas de la muerte, suntuosos, hidratados por un poco de berenjena en la farsa, sobre un fondo de carne anisado, o un lingote de oveja xisqueta al horno, de sabor tan suave y sutil como su costra de grasa crujiente. No inventan platos, pero hacen una traducción contemporánea exquisita, y eso se ve en unos macarrones con rustido y demiglace de traca, o platos del día con lo mejorcito de la temporada, como una butifarra negra del Pallars con guisantes de lo más fina.

El Finorri és dins un preciós local art-déco a l'hotel Condal, amb una barra majestuosa i cocteleria. Obert el 1893, el Condal va allotjar personalitats com Dalí o Lorca. La família Rama el va adquirir a principis dels anys vuitanta, i el 2025 va tenir el bon senderi d'instal·lar-hi un restaurant de cuina catalana d'alta volada en comptes d'apartaments turístics. Ull amb el dream team culinari del Finorri, al cor del barri Gòtic: en Josep Nicolau és el director gastronòmic (creador del Rosal 34, i mil aventures més) i als fogons hi ha en Marc Vitega (Enigma, Bar Cañete) i l'Albert Soteras, aquest darrer ex-7 Portes en l'època del mestre Lladonosa i també al Neichel en la seva època daurada. Pur ADN de cuina moderna barcelonina, compromès amb la modernització i elevació de plats de tota la vida. Al soterrani hi tenen un laboratori d'I+D de fons, on deixen en marxa algunes coccions tota la nit. Això es tradueix en plats com uns calamars farcits de botifarra de perol amb trompetes de la mort, sumptuosos, hidratats per un xic d'albergínia a la farsa, sobre un fons de carn anisadet, o un lingot d'ovella xisqueta al forn, de sabor tan suau i subtil com la seva crosta de greix cruixent. No inventen plats, però en fan una traducció contemporània exquisida, i això es veu en uns macarrons amb rostit i demiglace de traca, o plats del dia amb el milloret de la temporada, com una botifarra negra del Pallars amb pèsols d'allò més fina.    

Hi ha racons de Barcelona que tenen una empremta sinistra: estic parlant d'indrets on floreix el misteri a plena llum del dia, cantonades d'allò més concorregudes que amaguen secrets esgarrifosos per poc que gratis un xic. Les reconeixereu perquè, tot i ser cèntriques, no hi passa ni Déu (mai millor dit). Al número 177 de Gran de Gràcia n'hi ha un de molt evident: l'antic convent de les Germanes del Jesús Pacient, on a la seva cripta hi ha enterrades les restes de Sor Ramona Llimargas, una monja que va ser vident de Franco i tenia el do de la bilocació: és a dir, estar de cos present en dos llocs alhora (un poder que només comparteixen amb ella els autònoms amb fills).  L'impacte fou immediat: sortia de clavar-me un esplèndid menú de migdia al Santa Magdalena, i la imatge d'una masia rònega i abandonada, caient a bocins en ple Gran de Gràcia, amb un crucifix presidint la porteta, em va deixar glaçat. Foto: Ricard MartínConvent de la Plaça Trilla, Gràcia Era com si haguessin agafat la terrorífica fotografia de portada del primer disc de Black Sabbath –aquella del molí rural amb la foto de la bruixa– i l'haguessin incrustat en la realitat urbana d'un districte amb 120.000 habitants. Fa cangueli, us ho juro: els passavolants eviten la vorera, tot i ser molt més ampla que la de davant.   Foto: ViquipèdiaLa portada del primer disc de Black Sabbath dona molt mal rollo Un cop d'ull a l'esplèndid llibre de Xavier Theros, Barcelona a cau d'orella, em va confirmar les meves sospite

Trobar un sopar de qualitat per deu euros a Barcelona és, avui dia, gairebé un miracle; fer-ho en un local amb ànima i una selecció musical impecable és la nova aposta de Motor Oil Cocktail Garage Bar (Ample, 46. Cada dia de 19 a 2.30-3 h). Situat als darrers metres del barri Gòtic, aquest nou refugi nocturn no només recupera l'essència dels bars-club de tota la vida, sinó que es converteix en el punt de trobada ideal per a aquells que volen menjar bé fins a la una de la matinada, ballar sense pretensions i fugir de la sobreexplotació del Born. Motor Oil, al Gòtic, ofereix un menú de cheeseburger, patates i beguda per 10 € de 19 a 22 h Si tens més de 40 anys i t'agrada el rock, segurament alguna de les borratxeres o ressaques més cafres –i divertides de la teva vida– la vas agafar a Nasty Mondays, la festa que Madmax i Soren Manzoni van instituir durant gairebé una dècada com un irat gra de pus amb guitarres macarres a l'escena clubber de Barcelona: dilluns en blanc fins a les cinc de la matinada, en els quals potser et trobaries a Macaulay Culkin vomitant al vàter al ritme de Motley Crüe. Després, trucada de malalt a l'oficina i a dormir la mona. Els anys no passen en va, i Max Ochoa, juntament amb un trio de veterans del millor oci nocturn de Barcelona –Marco Tagliabue de Creps al Born, DJ Yoda, director musical de Jamboree durant 20 anys, i Julio Vera Tapia com a encarregat d'esdeveniments i promoció– han obert el Motor Oil, un club nocturn espectacular amb hamburgueseri

Si tienes más de 40 años y te gusta el rock, seguramente alguna de las cogorzas/resaca más cafres –y divertidas de tu vida– la pillaste en Nasty Mondays, la fiesta que Madmax y Soren Manzoni instituyeron durante casi una década como un forúnculo enrabietado de guitarras macarras en la escena clubber de Barcelona: lunes en blanco hasta las cinco de la mañana, en los que quizás te encontrarías a Macaulay Culkin echando la pota en el váter al ritmo de Motley Crüe. Luego llamada de enfermo a la oficina y a dormir la mona. Los años no pasan en vano, y Max Ochoa, junto con un trío de veteranos del mejor ocio nocturno  de Barcelona –Marco Tagliabue de Creps al Born,  DJ Yoda, director musical de Jamboree durante 20 años, y Julio Vera Tapia como encargado de eventos y promoción– han abierto Motor Oil Cocktail Garage Bar (Ample, 46. Cada dia de 19 a 2.30- 3 h), un club espectacular nocturno con hamburguesería selecta y mejor música. Donde estuvo el también desopilante y de alto impacto bar de rock y hamburguesas, el añorado Bollocks.   Foto: IvanMorenoBollocks Bar     El Motor Oil también es una maravilla estética y muy espaciosa. Pero si Bollocks jugaba en la línea del horror vacui heavy metal, Motor Oil remite al diner estadounidense y al dive bar cool (esto es, el bar de viejos molón de Texas, por ejemplo) con la rica parafernalia acumulada por Max: Harleys colgadas, tablas de surf, pinballs de rock, luz roja prostibularia fina... Y hay espacio para pegarse unos bailoteos.    Fo

Todos hemos visto y sufrido la escena muchas veces: una cola de gente alineada ante un cordón dorado y alfombra roja para entrar a tomar un trago, como si sentar el culo en la barra y pedir un dry martini fuera acceder a los Oscars. A menudo tienes que ponerte en una cola virtual o reservar para entrar en coctelerías de alta gama. Ahora bien, para aposentar las nalgas en la deliciosa coctelería Can Bruixa –Joan Güell, 168, esquina Can Bruixa. T. 633 27 86 87– también hay que reservar: solo hay seis taburetes, y su propietario, bartender y único trabajador, Daniel Sevillano, ha decidido que esta es la mejor manera de funcionar.   Foto: Bar Can Bruixa. Daniel Sevillano, one man bar "Lo llevo todo yo solo, siempre he preferido las cosas pequeñas a las grandes", me explica Sevillano, con estudios de cocina y hostelería por el CETT que asumió el bar Can Bruixa cuando él tenía 22, y este año cumplirá los 23 años (el bar, no el propietario, algo que casi lo convierte en un bar de toda la vida). "Tú reservas por WhatsApp, me dices cuánta gente seréis y de qué a qué hora estaréis. En fin de semana es imprescindible hacerlo", explica. Hay un aspecto genial: si vas con cinco o seis amigos y reserváis, ¡tendréis todo un bar para vosotros! Y os cerrará la entrada con un cordón.    Foto: Ricard MartínBar Can Bruixa ¿Puede ser que Can Bruixa sea la coctelería más pequeña de Barcelona? "¡Hombre, son 18 m² y seis taburetes! Ahora que el 33 de Santi Ortiz cerró para irse a Madrid, que e

Tots hem vist i patit l'escena moltes vegades: una cua de gent arrenglerada davant un cordó daurat i catifa vermella per entrar a fer un trago, com si seure el cul a la barra i demanar un dry martini fos entrar a la cerimònia dels Oscars. Sovint t'has de posar en una cua virtual o reservar per entrar en cocteleries d'alta gamma. Ara bé, per aposentar les natges al deliciós bar-cocteleria Can Bruixa –Joan Güell, 168, cantonada Can Bruixa. T.  633 27 86 87– també cal reservar: només hi ha sis tamborets, i el seu propietari, bartender i únic treballador, en Daniel Sevillano, ha decidit que aquesta és la millor manera de funcionar.   Foto: Bar Can BruixaDaniel Sevillano, one man bar "Ho porto tot jo sol, sempre he preferit les coses petites a les grans", m'explica Sevillano, amb estudis de cuina i hostaleria pel CETT que va agafar el bar Can Bruixa quan ell en tenia 22, i enguany complirà els 23 anys (el bar, no pas el propietari, quelcom que quasi el converteix en un bar de tota la vida). "Tu reserves per WhatsApp, em dius quanta gent sereu, i de quina a quina hora hi sereu. En cap de setmana és imprescindible", explica. Hi ha una part fantàstica, en això: si hi vas amb cinc o sis amics i reserveu, tindreu tot un bar per a vosaltres! I us tancarà el bar amb un cordó.  Foto: Bar Can BruixaBar Can Bruixa    Pot ser que el bar Can Bruixa –o Can Bruixa, com en diu la clientela assídua– sigui la cocteleria més petita de Barcelona? "Home, són 18 m² i sis tamborets! Ara que el 33

Les aparicions públiques de Jordi Roca sempre tenen un meditatíssim –i molt aconseguit– aire de comèdia slapstick autoparòdica: en una nau industrial del Poblenou, Roca, ficat al seu alter ego de DJ Jordi Stone, va participar a la presentació del line-up del Brunch Elektronik Festival . En aquest cas, l'astre de la pastisseria i fill de Can Roca va emergir des del centre d'una mena de maqueta de prat bucòlic on, en lloc d'un ferrocarril de joguina, donava voltes un bufet lliure giratori carregat de llaminadures i bombons.  Foto: Brunch Elektronik. Jordi Roca emergeix entre muscaria a la presentació del Brunch Elektronik I a mesura que els platets quedaven buits, gràcies a 150 convidats castigant les dents a base de sucre i birra, es podien veure els noms dels artistes que actuaran al Parc del Fòrum el 7 i 8 d'agost : Kaytranada, Jeff Mills, Cassius (Live), Syreeta o Luc. Segons explica el director creatiu del Brunch, Martin Petrik, aquest any han volgut trobar el punt màxim d'equilibri entre grans figures internacionals, referents de l'escena, i també donar molta importància al talent local , amb una combinació d'emergents de l'escena barcelonina com PAULA GM i MERCÈ i nous artistes de l'underground electrònic europeu. El Brunch Elektronik, diu Petrik, “va començar colonitzant espais petits i singulars de Barcelona; sense el talent local no seria el que és ara, i per això sempre guardem una part important del cartell per a ells”.  I posats a donar suport al talent emergent

El que per a molts és el millor pastisser del món revela una cara molt poc coneguda: Jordi Roca té l'àlter ego del DJ Jordi Stone. No és un capritx passatger; després de dos anys d'estudis musicals i un debut davant de 6.000 persones, Roca confessa que l'electrònica és la seva recepta "per afrontar la pitopàusia". Les aparicions públiques d'en Jordi Roca sempre tenen un meditadíssim –i molt aconseguit– aire de comèdia slapstick autoparòdica: en una nau industrial de Poblenou, Roca, ficat en el seu alter ego de DJ Jordi Stone, va participar en la presentació del line-up del Brunch Elektronik Festival. En aquest cas, l'astre de la pastisseria fill de Can Roca va emergir des del centre d'una mena de maqueta de prat bucòlic, on enlloc d'un ferrocarril de joguina hi feia voltes un bufet lliure giratori carregat de llaminadures i bombons.  Foto: Brunch ElektronikJordi Roca emeregeix entre muscària en la presentació del Brunch Elektronik I a mesura que els platets quedaven buits, gràcies a 150 convidats castigant-se les dents a base de sucre i birra, s'hi podien llegir podien veure els noms dels artistes que actuaran al Parc del Fòrum el 7 i 8 d'agost: Kaytranada, Jeff Mills, Cassius (Live), Syreeta o Luciano, entre d'altres. Segons explica el director creatiu del Brunch, Martin Petrik, enguany han volgut trobar el punt de màxim d'equilibri entre "grans figures internacionals, referents de l'escena, i també donar molta importància al talent local", amb una combinació d'emergents d

Tenemos el placer de anunciaros una noticia que nos llena la cabeza de ilusión y nos hace rugir la barriga: 9 de Julio, el nuevo restaurante del Grupo 9Reinas, potencia de la alta cocina argentina de Barcelona, acaba de abrir en el Time Out Market. Y llega al food hall del Port Vell con una propuesta que reivindica la esencia de la cocina popular del país del tango: empanadas, milanesas y pasta italoargentina, los tres pilares caseros de esta gastronomía directa y sabrosa. Adrián Gerardi, gerente de 9Reinas, me explica que "pese a que el mundo de la empanada está hoy muy estandarizado, nuestro objetivo es seguir manteniendo la misma calidad que ofrecemos en el resto de los restaurantes del grupo". Es decir, empanadas jugosas y contundentes, donde no tienes que pelearte con la masa para encontrar el relleno. Foto: Arnau Montfort. 9 de Julio, Time Out Market Barcelona Veamos la de ternera 100%, una delicia suave hecha con "exactamente el mismo producto que utilizamos en los restaurantes de 9Reinas, entraña prémium", especifica el chef ejecutivo de 9Reinas, Cristian Rassi. "Todo lo que podamos producir nosotros, lo hacemos nosotros, desde las salsas con tomate fresco hasta las masas, para controlar la calidad", añade. Ya habrá tiempo para experimentar, pero de momento salen con las empanadas más clásicas: de pollo, de ternera, de jamón y queso, de queso y cebolla y de berenjena con queso de cabra y miel.  Foto: Arnau Montfort. 9 de Julio, Time Out Market Barcelona En la cart

Tenim el plaer d'anunciar-vos una notícia que ens omple el cap d'il·lusió i ens fa grunyir la panxa: 9 de Julio, el nou restaurant del Grupo 9Reinas, potència de l'alta cuina argentina de Barcelona, acaba d'obrir al Time Out Market. I arriba al food hall del Port Vell amb una proposta que reivindica l'essència de la cuina popular del país del tango: empanades, milaneses i pasta italoargentina, els tres pilars casolans d'aquesta gastronomia directa i sabrosa. L'Adrián Gerardi, gerent de 9Reinas, m'explica que "malgrat que el món de l'empanada està avui molt estandarditzat, el nostre objectiu és continuar mantenint la mateixa qualitat que oferim a la resta dels restaurants del grup". És a dir, empanades sucoses i contundents, on no t'has de barallar amb la massa per trobar el farcit. Foto: Arnau Montfort9 de Julio, Time Out Market Barcelona Vegem la de vedella 100 %, una delícia suau feta amb "exactament el mateix producte que utilitzem als restaurants de 9Reinas, entranya prèmium", especifica el xef executiu de 9Reinas, Cristian Rassi. "Tot el que puguem produir nosaltres, ho fem nosaltres, des de les salses amb tomàquet fresc fins a les masses, per controla la qualitat", afegeix. Ja hi haurà temps per experimentar, però de moment surten amb les empanades més clàssiques: de pollastre, de vedella, de pernil i formatge, de formatge i ceba i d'albergínia amb formatge de cabra i mel.  Foto: Arnau Montfort9 de Julio, Time Out Market Barcelona A la carta també trobem les seves

Tot i el titular, en Gerard Sans no té cap ànim d'entrar en la polèmica de moda de la temporada passada, la de l'esmorzar de forquilla vs. brunch o la de l'escudella vs. ramen. "No m’agrada gens aquesta polèmica, la veritat, que cadascú foti el que vulgui! Pots anar a comprar roba a Olot o a Cambodja, tu consumeixes com vols. I aquí al costat hi ha el Ramen Ya-Hiro, que fa un ramen que flipes! Però a mi m’agrada ser fidel a la meva feina, que és el sofregit i poc més, i intentar fer-ho ben fet. No té sentit que em posi a fer gyozas, si el que domino jo és l'escudella", resumeix, vehement.  Foto: Ricard MartínBar Veracruz Ara bé, és cert que el restaurant Bar-Restaurant Veracruz (Mallorca, 321. T. 679 64 72 57) està envoltat de locals de brunch: és la xinxeta vermella envoltada de forquilles i ganivets, que són els llocs de brunch. Sans no té cap ambició d'enfrontar-s'hi: només "d'oferir cuina popular catalana pura i dura". El Veracruz va obrir a finals del 2025, en un bar-restaurant que "la Pepi i en Ramon havien portat durant trenta anys. Tenien un menú a 12,50 molt competitiu, però n'estaven tips del desgast que comporta tot això, i vaig agafar el traspàs".  Foto: Google MapsVeracruz, la xinxeta entre forquilles vermelles de brunch El Veracruz és bonic i senzill de nassos. Baixes dos escalons i ets en un bareto amb una barra llarguíssima de ferro, taules de fòrmica amb estovalles de paper i una modernització molt prudent que evita el facsímil de neotasca de Mortadelo i

Pese al titular, Gerard Sans no tiene ninguna intención de entrar en la polémica de moda de la temporada pasada, la del desayuno de cuchillo y tenedor vs. brunch o la de la escudella vs. ramen. "No me gusta nada esta polémica, la verdad, ¡que cada uno haga lo que quiera! Puedes ir a comprar ropa a Olot o a Camboya, tu consumes como quieres. ¡Y aquí al lado está el Ramen Ya-Hiro, que hace un ramen que alucinas! Pero a mí me gusta ser fiel a mi trabajo, que es el sofrito y poco más, e intentar hacerlo bien hecho. No tiene sentido que me ponga a hacer gyozas, si lo que domino yo es la escudella", resume, vehemente.  Foto: Ricard Martín. Bar Veracruz Ahora bien, es cierto que el restaurante Bar-Restaurant Veracruz (Mallorca, 321. T. 679 64 72 57) está rodeado de locales de brunch: es la chincheta roja rodeada de tenedores y cuchillos, que son los sitios de brunch. Sans no tiene ninguna ambición de enfrentarse a ellos: solo "de ofrecer cocina popular catalana pura y dura". El Veracruz abrió a finales de 2025, en un bar-restaurante que "Pepi y Ramon habían llevado durante treinta años. Tenían un menú a 12,50 muy competitivo, pero estaban hartos del desgaste que conlleva todo esto, y cogí el traspaso".  Foto: Google Maps. Veracruz, la chincheta entre tenedores rojos de brunch El Veracruz es bonito y sencillo a más no poder. Bajas dos escalones y estás en un bareto con una barra larguísima de hierro, mesas de fórmica con manteles de papel y una modernización muy prudente que evit

En una ciutat tan venuda a les modes i a les últimes tendències com Barcelona, en Quim Marqués és un cuiner important, que manté un ancoratge identitari barceloní dins la cuina catalana sense perdre el pols contemporani. Ho va fer al Suquet de l’Almirall, on va reivindicar la paella de la Barceloneta; ho va fer liderant el Pepa Tomate i la seva visió de la tapa moderna de km 0, i ho està fent al més recent Santa Magdalena, punta de llança de la revitalització de la cuina catalana i de l'oposició urbanita de l'esmorzar de forquilla al brunch. Foto: PiropoPiropo I ho tornarà a fer al recent Piropo (Topazi, 18. 936 66 50 55), però d'una manera molt divertida. "Al Santa Magdalena tenim una cuina catalana de tota la vida, de cullera i lenta, que ens fa feliços. Però sí que ens feia il·lusió muntar un bistrot que sigui bonic, divertit i efectiu". Bistro té connotacions franceses, oi? "En realitat més aviat russes. Significa un lloc on es menja ràpid. La intenció és que no sigui un lloc per menjar amb pressa, però sí un lloc distès, en el qual la gent estigui tranquil·la", explica. Al capdavant del dia a dia hi ha el cuiner Marcel Olivares, que fa 15 anys que treballa amb Marqués. Foto: Time Out Barcelona. Marcel Olivares i Quim Marqués a la barra de Piropo Recuperació gourmet de plats dels vuitanta Un dels trets d'identitat del Piropo és la seva vocació gastronòmica vuitantera: disposa de "set o vuit platets que reten homenatge als anys vuitanta, coses que gairebé han desapareg