Ricard Martín

No despreciéis el ramen, por más que prolifere. Esta sopa es un plato de cocina asiática que requiere mucho más oficio y dedicación que planchar y acumular elementos. Es cocina popular que se sirve y se come rápido, pero se hace a fuego lento, y se disfruta como una delicia.  Es un bol de caldo casero –a menudo de pollo y cerdo, o también de diversos tipos de marisco y pescado seco– que se aliña con 'tares' (salsas o sabores, definen el estilo de cada especialidad, y pueden llevar soja, miso, etc.) y donde flotan fideos de trigo que se comen en comunión con 'toppings' como tocino, huevo marinado o bambú. Entrantes, sopa y plato principal en uno. ¿Dónde está el mejor ramen de Barcelona? En esta lista, sin duda alguna.  NO TE LO PIERDAS: El mejor sushi de Barcelona

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

No seáis pesimistas: a veces las cosas mejoran, como demuestran los croissants o las ensaimadas. Otro buen ejemplo es el pan: en las últimas décadas, la gente ha aprendido a valorarlo, a distinguir entre el industrial y el artesano. Y gracias a la tecnología aplicada con alma tradicional, el pan artesanal se hornea hoy mejor que nunca: masas madres vivas, harinas ecológicas y antiguas, fermentaciones largas… Ha dejado de ser solo un básico para ser un compañero de mesa infalible, desde el desayuno hasta la cena. En la variedad está el gusto En Barcelona, el panorama panadero es de lo más variado. Detrás de las hogazas y barras que forman parte de nuestra selección hay manos llegadas de muchos rincones del mundo: Galicia, Francia, Italia, México, Argentina, Alemania, Turquía o Israel, lo que se traduce en una escena panadera extraordinariamente amplia. A vuestra disposición, el pan de pagès catalán con IGP, la clásica baguette francesa, el pan trenzado de la tradición judía, el pan de muertos mexicano y el pebete argentino. Cada obrador aporta su creatividad y oficio en piezas únicas capaces de haceros salivar sin control. ¡NO TE LO PIERDAS! Los mejores bocadillos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.  

No sigueu pessimistes: de vegades les coses milloren, com ho demostren els croissants o les ensaïmades. Un altre bon exemple és el pa: en les darreres dècades, la gent ha après a valorar-lo, a distingir entre l’industrial i l’artesà. I gràcies a la tecnologia aplicada amb ànima tradicional, el pa artesà s’enforna avui millor que mai: masses mare vives, farines ecològiques i antigues, fermentacions llargues… Ha deixat de ser només un bàsic: és un company de taula infal·lible, des de l’esmorzar fins al sopar. En la varietat hi ha el gust A Barcelona, el panorama flequer és d’allò més variat. Darrere les fogasses i les barres que formen part de la nostra selecció hi ha mans arribades de molts racons del món: Galícia, França, Itàlia, Mèxic, l’Argentina, Alemanya, Turquia o Israel, cosa que es tradueix en una escena panarra extraordinàriament àmplia. Teniu a la vostra disposició el pa de pagès català amb IGP, la clàssica baguette francesa, el pa trenat de la tradició jueva, el 'pan de muertos' mexicà i el 'pebete' argentí. Cada obrador aporta la seva creativitat i ofici en peces úniques capaces de fer-vos salivar sense control. NO T’HO PERDIS! Els millors entrepans de Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Nos hemos vuelto locos con el panettone. Y me parece fantástico. ¿Queréis una cifra buena? Desde el 2014, el consumo de panettone en el estado se ha multiplicado por diez. Desde hace unos cuantos de años ya no confundimos la especialidad navideña de Lombardía con aquellas cosas que te encuentras en el supermercado que son como masticar alambre con azúcar. No, un buen panettone debe tener una miga sedosa y que retenga cierta humedad, y cosas buenas por dentro y no industriales; cualquiera de estas piezas de artesanía os costarán tres veces más como mínimo que las tristezas áridas de los supermercados, pero merecen mucho la pena. Sabemos apreciar un buen panettone: no en vano en Barcelona se hace el mejor panettone de España. ¡Y del mundo! NO TE LO PIERDAS: Los mejores canelones de Barcelona

No és cap secret que Barcelona està vivint una autèntica explosió de cuina vegana en els últims anys. Potser encara estem lluny de rivalitzar amb Londres, que ara mateix lidera l’oferta ‘plant-based’ al continent, però ens hi anem acostant (ja ocupem la quarta posició). Constantment ens assabentem de l’obertura de nous establiments completament lliures de patiment animal –ni carn, ni peix, ni ous, ni lactis–. I n’hi ha per a tots els gustos: sushi i altres delícies asiàtiques, sabors mexicans, gastronomia d’autor, tapes, cuina tradicional, hamburgueses i fins i tot menjar ràpid, tot ho trobaràs en la seva opció vegana, és a dir, més sana i amable per a les persones, per al planeta i, sobretot, pels animals. Aquí en teniu alguns dels millors, però aquesta és una llista en construcció, n’anirem afegint més a mesura que els anem tastant. Bon profit! NO T'HO PERDIS: També hi ha una bona colla de vegetarians i no vegetarians, així com pastisseries que tenen alternatives veganes

No es ningún secreto que Barcelona está viviendo una auténtica explosión de cocina vegana en los últimos años. Quizás todavía estamos lejos de rivalizar con Londres, que ahora mismo lidera la oferta 'plant-based' en el continente, pero nos vamos acercando (ya ocupamos el cuatro lugar). Constantemente nos enteramos de la apertura de nuevos establecimientos completamente libres de sufrimiento animal –ni carne, ni pescado, ni huevos, ni lácteos–. Y los hay para todos los gustos: sushi y otras delicias asiáticas, sabores mexicanos, gastronomía de autor, tapas, cocina tradicional, hamburguesas e incluso comida rápida, todo lo encontrarás en su opción vegana, es decir, más sana y amable para las personas, para el planeta y, sobre todo, para animales. Aquí tenéis algunos de los mejores, pero esta es una lista en construcción, iremos añadiendo más a medida que los vamos probando. ¡Buen provecho! NO TE LO PIERDAS: También hay un buen puñado de vegetarianos y no vegetarianos, así como pastelerías que tienen alternativas veganas

Al igual que muchas otras cocinas latinoamericancas, la mexicana ya hace tiempo que llegó a Barcelona, y se ha aposentado como Dios manda. Atrás quedan aquellos tiempos en que bajo esta denominación solo podíamos hablar de nauseabundos locales de comida rápida tex-mex. Ahora encontramos la gastronomía de México, barroca y exuberante, patrimonio de la humanidad, en todas sus variantes: desde restaurantes donde comer tacos fenomenales, hasta locales que ejecutan con mano maestra una cocina hecha con paciencia de santo, tradición precolombina y más de 50 ingredientes por plato. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

La cuina mexicana ja fa temps que va arribar a Barcelona, i s'hi ha aposentat com Déu mana. Enrere queden aquells temps en què sota aquesta denominació només podíem parlar de nauseabunds locals de menjar ràpid tex-mex. Ara trobem la gastronomia de Mèxic, barroca i exuberant, patrimoni de la humanitat, en totes les seves variants: des de restaurants on menjar ràpid un taco fenomenal, fins a locals que executen amb mà mestra una cuina feta amb paciència de sant, tradició precolombina i més de 50 ingredients per plat. I si voleu conèixer uns altres matisos de picant, tasteu la millor cuina peruana de Barcelona.  NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona  

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

En un mundo cada vez más virtual, lo más real ahora mismo es quedar para tomar un café con alguien. Y si juntamos esto con la tendencia que tiene la Generación Z de consumir cada vez menos alcohol... voilà, tenemos las coffee raves, fiestas donde la gente se reúne para mover el culo con un buen café de especialidad en la mano en lugar de un cubata cargado. Y Caffeine Social Club, una aplicación que se dedica a reunir a gente que hace match alrededor de un café, organiza las Coffee Raves: fiestas diurnas de soft clubbing donde la música house se mezcla con café de especialidad, pensada para aquellos que buscan empezar el día con energía y un plan alternativo al ocio nocturno. Planes sociales con vibra de club, pero sin trasnochar ni poner el alcohol en el centro. Aquí la noche se sustituye por la mañana, y las copas por cafeína (exprés, cold brew, matcha…) y un ambiente diferente al noctámbulo. El próximo sarao tendrá lugar en Estació Espai Gastronòmic, el bar-restaurante de la Estación de Francia, y empezará tan tarde (o temprano) como las 11 de la mañana, y los DJ que pincharán serán DJ Petertrax (Venezuela), DJ Phijos (Sudáfrica) y DJ And2One (Francia). Y ahora que lo pienso, quien escribe tiene la sensación de que una rave de café a media mañana también puede ayudar a quienes salen destrozados de la disco buscando un after: al menos sudarán toxinas con un buen café, y no se ensuciarán el alma con un lomo con queso y un gin-tonic de garrafón, como se hacía antes en antros c

En un món cada cop més virtual, el més real ara mateix és quedar per prendre un cafè amb algú. I si ajuntem això amb la tendència que té la Generació Z de consumir cada cop menys alcohol... voilà, tenim les coffee raves, festes on la gent es reuneix per remenar el cul amb un bon cafè d'especialitat a la mà en lloc d'un cubata carregat. I Caffeine Social Club, una aplicació que es dedica a reunir a gent que fa matx al voltant d'un cafè, organitza les Coffee Raves: festes diürnes de soft clubbing on la música house es barreja amb cafè d'especialitat, pensada per a aquells que busquen començar el dia amb energia i un pla alternatiu a l'oci nocturn. Plans socials amb vibra de club, però sense tranuitar ni posar l'alcohol al centre. Aquí la nit se substitueix pel matí, i les copes per cafeïna (exprés, cold brew, matcha…) i un ambient diferent del noctàmbul. El pròxim sarau tindrà lloc a Estació Espai Gastronòmic, el bar-restaurant de l'Estació de França, i començarà tan tard (o aviat) com les 11 del matí, i els DJ que hi punxaran seran DJ Petertrax (Veneçuela), DJ Phijos (Sud-àfrica) i DJ And2One (França). I ara que hi penso, qui escriu té la sensació que una rave de cafè a mig matí també pot ajudar els qui surten destrossats de la disco cercant un after: almenys suaran toxines amb un bon cafè, i no s'embrutiran l'ànima amb un llom amb formatge i un gintònic de garrafa, com es feia abans en antres com aquest. Salvador Sans, CEO de Cafès El Magnífico, m'explica que "sembla que el c

Llamarlo bar de bocadillos es quedarse muy corto –sería como decir que Miles Davis tocaba la trompeta, es un hecho–, pero Ultrapaninos Marín es eso: un bar de bocadillos donde elaboran su propio pan, embutidos, salsas, conservas, encurtidos y pastelería (¡hacen sus propias anchoas!). Este es el invento del cocinero vitoriano Borja García Ordoño, que, tras triunfar con el vecino Ultramarinos Marín –un bar de alto voltaje gastronómico equipado con asador–, quería un espacio de bocadillos para descongestionar colas, reservas y tickets. Aquí la filosofía que manda es el lujo austero de un cocinero que ha pasado por templos de la alta cocina y del producto como Etxebarri o Can Fabes. Para García Ordoño, el valor de la técnica significa tener un asado de falda de ternera impecable –que rellena un planchado de brisket emparentado con el pastrami, adictivo, brutal– o poder fabricar y cortar un jamón cocido braseado que es la estrella del Bocatín, a primera vista una formulación humilde con hojas verdes y mayonesa de la casa que te deja boquiabierto por la combinación y el punch del embutido ahumado. Todo está a la venta: podéis llevaros a casa el garum, los encurtidos, las anchoas e incluso la mantequilla. 

Time Out Market és un concepte únic que té l'objectiu de celebrar els sabors més autèntics i reunir el millor menjar i cuiners d'una ciutat sota un mateix sostre. Allò que va començar l'any 2014 amb l'obertura del Time Out Market Lisboa s'ha convertit en un fenomen global: Time Out Market Barcelona, obert el 5 juliol del 2024, és la novena obertura d'un concepte gastronòmic que és present en grans ciutats del món com Nova York, Montreal, Porto i Ciutat del Cap, entre d'altres.   I a Barcelona el trobeu al Port Vell, a la terrassa-mirador del Maremàgnum, i s’hi pot accedir directament des del carrer a través d’unes escales mecàniques i d’un ascensor. L’espai, de 5.250 metres quadrats, acull una acurada selecció de 8 cuines, un restaurant de servei complet i quatre bars: dos d'ells a l'aire lliure, amb vistes espectaculars al mar i la ciutat, amb edificis tan emblemàtics com la Torre del Rellotge de la Barceloneta i la nova Llotja de Pescadors. Encara que sigui un espai enorme i vibrant, és molt fàcil aconseguir menjar amb comoditat i el mínim esforç: la nostra guia sobre com demanar i recollir menjar i i les FAQ resoldran tots les dubtes que tingueu sobre el Time Out Market Barcelona.  A més d'aquesta impressionant conjunció de grans cuiners i plats deliciosos, al centre del mercat hi ha un escenari amb una visió de 360º, que compta amb una programació de cultura i espectacles a càrrec de la redacció de Time Out Barcelona. Atents a l'Instagram del Market, on aniran anunciant l

Dir-ne bar d'entrepans és fer molt curt –seria com dir que Miles Davis tocava la trompeta, és un fet– però Ultrapaninos Marín és això: un bar d'entrepans on es fan el seu pa, embotits, salses, conserves, envinagrats, i pastisseria (fan les seves pròpies anxoves!). Aquest és l'invent del cuiner de Vitòria Borja Garcia Ordoño, que després de triomfar amb el veí Ultramarinos Marín –un bar d'alt voltatge gastronòmic equipat amb un asador– volia un lloc d'entrepans per descongestionar cues, resrves i tiquets.  Aquí la filosofia que mana és el luxe auster d'un cuiner que ha estat en temples de l'alta cuina i el producte com Etxebarri o Can Fabes. Per Garcia Ordoño, el valor de la tècnica significa tenir un rostit de falda de vedella impecable –que farceix un planxat de brisket agermanat amb el pastrami, addictiu, brutal– o poder fabricar i tallar un pernil dolç brasejat que és l'estrella del Bocatín, a primera vista una humil formulació amb fulles verdes i maionesa de la casa que et fa caure de cul per la combinatòria i el punx de l'embotit fumat. Tot a la venda; us podeu emportar a casa el gàrum, els envinagrats, anxoves i fins i tot la mantega.  

Es inevitable no darse cuenta de que, la misma semana en que toca Burning en L’Hospitalet, han muerto, con 18 horas de diferencia, dos instituciones del rock español: Jorge Martínez, factótum de Ilegales y coetáneo y amigo de Burning, y Robe Iniesta, alma de Extremoduro. Y no queremos ser pájaros de mal agüero con el incombustible Johnny Cifuentes, cantante, compositor y teclista del mito madrileño; al contrario: solo destacamos el valor que tiene que un tipo de setenta años, leyenda viva del rock español, siga al pie del cañón después de cincuenta años. Burning tocarán en Salamandra para celebrar su cincuenta aniversario, que se dice pronto: solo queda Cifuentes de la formación original, y por un camino –tan azaroso y lleno de drogas como el de los Stones de principios de los setenta, pero con mucho menos dinero– se quedaron el icónico guitarrista Pepe Risi y el cantante Toño Martín. Ir a ver a Cifuentes y a sus solventes acompañantes trasciende el ejercicio de nostalgia: con doce discos a sus espaldas desde 1979, los de La Elipa fueron pioneros o creadores en España de estilos como el rock urbano o la new wave más afilada. No es casual que los artistas de rock clásico que hoy cortan el bacalao –Leiva, Zigarros, Fito Cabrales...– sean directamente hijos suyos. Su último disco de estudio, "Pura Sangre" (2013, ya lejano), es una emotiva colección de melodías que no desmerecen en un setlist con algunas de las mejores canciones de la historia del rock en castellano: No pares de

És inevitable no adonar-se que la setmana que toca Burning a l'Hospitalet han mort, amb 18 hores de diferència, dues institucions del rock espanyol: Jorge Martínez, factòtum de Ilegales i coetani i amic de Burning, i Robe Iniesta, ànima d'Extremoduro. I no volem fer d'ocellots de mal averany a l'incombustible Johnny Cifuentes, cantant i teclista del mite madrileny, ans al contrari: només remarquem el valor que un paio de setanta anys, que és llegenda viva del rock espanyol, segueixi al peu del canó després de cinquanta anys.  Burning tocaran Salamandra per celebrar el seu cinquanta aniversari, que aviat és dit: només queda Cifuentes de la formació original, i per un camí -tan atzarós i ple de drogues com el dels Stones dels primers setanta, però amb molts menys diners– s'hi han quedat l'icònic guitarrista Pepe Risi i el cantant Toño Martín. Anar a veure Cifuentes i els seus solvents acompanyants  transcendeix l'exercici de nostàlgia: amb dotze discos a les espatlles des del 1979, els de La Elipa han inventat aquí estils com el rock urbà o la new wave més esmolada. No és casualitat que els artistes de rock clàssic que avui tallen el bacallà –Leiva, Zigarros, Fito Cabrales...– siguin directament fills seus. El seu darrer disc d'estudi, 'Pura Sangre' (2013, ja llunyà), és una emotiva col·lecció de melodies que no desmereixen en un setlist amb algunes de les millors cançons de la història del rock en castellà: No pares de gritar, Jim Dinamita, Esto es un atraco en són algunes de

¿De dónde viene el sándwich cubano? Pues como la ensalada césar –que se inventó en México– o los espaguetis con albóndigas –de Nueva York–, el sándwich cubano –esta gustosa mezcla de cerdo asado, jamón dulce o beicon, pepinillos, queso y mostaza– no es del Caribe sinó que se creó en Florida, gracias al hambre y la prisa de los trabajadores cubanos para comer entre turno y turno en la fábrica. No es que sea difícil de encontrar en Barcelona –bastantes restaurantes cubanos lo hacen–, pero solo hay un local erigido en honor a este bocado. Y no es cualquier sitio. Mani's Sandwich Cubano es la versión del tema de Mani Alam de Fish & Chips y Edgar Mestre, diseñador de los restaurantes del grupo y socio aquí. El lugar es minimalista, pero con el oficio y el sabor de la casa, en especialidades directas y pornográficamente buenas como estas. Su versión del cubano es un planchado –el pan, similar al de frankfurt, es de su obrador– que comprime y calienta carne de cerdo deshilachada, lacón del bueno, pepinillos confitados, mayonesa con mostaza y salsa cajún. Chute de placer de la lengua al coco. El otro hit de la casa es el bikini de pastrami (12 €, pero comen dos), dos enormes rebanadas de pan de payés planchadas, y llenas de pastrami de ternera de Girona y queso. Y para acompañar, patatas fritas –aquel escándalo de patatas del fish and chips, y también patatas con carne, y los omnipresentes torreznos. Rápido y placentero: una barra de metal frío donde comer bocadillos muy calientes, e

D'on ve el sandvitx cubà? Doncs com l'amanida cèsar –que es va inventar a Mèxic– o els espaguetis amb mandonguilles –de Nova York–, el sandvitx cubà –aquesta gustosa mescla de porc rostit, pernil dolç o bacó, cogombres, formatge i mostassa– no és del Carib sinó creat a Florida, gràcies a la gana i la pressa dels treballadors cubans per menjar entre torn i torn a la fàbrica. No és que sigui difícil de trobar a Barcelona –forces restaurants cubans en fan–, però només hi ha un local erigit en honor a aquest mos. I no és qualsevol lloc. Mani's Sandwich Cubano és la versió del tema d'en Mani Alam de Fish & Chips i l'Edgar Mestre, dissenyador dels restaurants del grup i soci aquí. El lloc és minimalista, però amb l'ofici i el sabor de la casa, en especialitats directes i pornogràficament bones com aquestes. La seva versió del cubà és un planxat –el pa, similar al de frankfurt, és del seu obrador– que comprimeix i escalfa porc esfilagarsat, lacón del bo, cogombres confitats, maionesa amb mostassa i salsa cajún. Xut de plaer de la llengua al coco. L'altre hit de la casa és el bikini de pastrami (12 €, però en mengen dos), dues enormes llesques de pa de pagès planxades, i plenes de pastrami de vedella de Girona i formatge. I per acompanyar, patates fregides –aquell escàndol de patates del fish and chips, i també patatas con calne, i els omnipresents torreznos. Ràpid i plaent: una barra de metall fred on menjar entrepans molt calents, dels millors de Barcelona. 

Reabierto en agosto de 2022, Albert Adrià redefinió su proyecto más personal por tercera vez. El Enigma ha pasado de lo que él llamaba 'fun dining' –maridaje de platillos creativos y coctelería con fiesta por la tarde– a la fórmula tradicional de lo que uno espera de un factótum de elBulli: un menú degustación de 29 pasos por 260 euros, que irá cambiando a medida que lo hagan las estaciones. Las elaboraciones van agrupadas en bloques divididos por enunciados que hacen referencia al producto o el sabor: cuatro pasos de pato, cinco de setas, etcétera. Claro que hablar de fórmula tradicional en un cocinero que mezcla la vanguardia creativa extrema con la sutileza y el sentido del humor no sabemos si tiene mucho sentido. Aquí se han podido comer proezas alegóricas, como una terrina de gelatina de consomé de perdiz (foto), rellena de erizos de mar en escabeche, acompañada por una ensalada césar de escarola con 'garota' (erizo de mar) y juegos suculentos, como un steak tartar de wagyu que, mientras se acaba de montar en la mesa, se convierte en una sobrasada instantánea por el añadido de pimiento Tap de Cortí. Como dice Adrià, la cosa va tanto de la calidad del producto como de la calidad de la idea. Todo aquí va dirigido a centrar la atención en los platos, incluyendo un interiorismo retrofuturista que parece de 'Barbarella' y un servicio que consigue la proeza de hacer el desfile en poco más de dos horas, que culmina en pequeños fours de años diferentes de elBulli. Y la verdad es

La deriva ultraconsumidora de la sociedad favorece a todos aquellos lugares que prometen generación de serotonina por la vía rápida. Y un servidor echa de menos esa categoría de bares donde la única moto que te vendían era que "allí pasaban cosas". Bien, en otoño de 2025 abrió Casa Sidral en el Farró, justo en ese enclave tan vecinal donde no sabes si se acaba la Gràcia pija o empieza el Sarrià más de barrio. Estamos en un bar-taberna-vermutería (llámalo como quieras) con una nutrida programación cultural de aires pop que no tiene otra ambición que alimentaros el espíritu y la socialización. Este es un proyecto coral, impulsado por un grupo de socios que aman la cultura y trabajan en este ámbito. Uno de ellos es Victor Asensio, codirector de la Sala Upload. Y el local es bonito, bonito, bonito: han tomado una casa entera de planta baja donde el garaje se ha reconvertido en bar-tasca-vermutería (llámalo como quieras), con paredes de ladrillo a la vista, mucha madera, una barra iluminada y un espacio al fondo que sirve de escenario para las cosas que pasan allí: presentaciones de discos y libros, sesiones musicales a cargo de pinchadiscos con cara y ojos –como gente de la banda Mujeres– y monólogos con humoristas emergentes como La Torrón o Edu Millet: un par de veces o tres a la semana, para no saturar al vecindario. Cañas de cerveza artesana, cerveza bien tirada, y también todo un ejército de pequeños placeres para la hora del vermut –boquerones, sardina ahumada, surtido de m

La deriva ultraconsumidora de la societat afavoreix tots aquells llocs que prometen generació de serotonina per la via ràpida. I servidor troba a faltar aquella categoria de bars on l'única moto que et venien era que "hi passaven coses". Bé, la tardor de 2025 va obrir Casa Sidral al Farró, just en aquell enclavament tan veïnal on no saps si s'acaba la Gràcia pija o comença el Sarrià més de barri. Som en un bar-taverna-vermuteria (digueu-ne com vulgueu) amb una nodrida programació cultural d'aires pop que no té cap altra ambició que alimentar-vos l'esperit i la socialització. Aquest és un projecte coral, impulsat per un grup de socis que estimen la cultura i treballen en aquest àmbit. Un d'ells és en Victor Asensio, codirector de la Sala Upload.  I el local és guapo, guapo, guapo: han agafat tota una casa de planta baixa on el garatge s'ha reconvertit en bar-tasca-vemuteria (digueu-ne com vulgueu), amb parets de maó a la vista, molta fusta, una barra il·luminada i un espai al fons que serveix d'escenari de les coses que hi passen: presentacions de discos i llibres, sessions musicals a càrrec de punxadiscos amb cara i ulls –com gent de la banda Mujeres– i monòlegs amb humoristes emergents com La Torrón o Edu Millet: un parell de cops o tres a la setmana, per no saturar el veïnat. Canyes de birra artesana, cervesa ben tirada, i també tot un exèrcit de petits plaers per a l'hora del vermut –seitons, sardina fumada, barrejat de musclos, xips, olives i piparra...– i també taules de

Els plats de cuina Michelin costen de convertir en elaboracions de cuina a domicili, i per Cap d'Any fa mandra sortir a sopar, per la massificació i els preus. D'aquestes dues afirmacions n'hi ha una que és falsa. I sense dubte és la primera (encara que sigui certa en alguns casos). No pas en el que cas que ens ocupa: el xef Fran López, estrella Michelin al hotel i restaurant Villa Retiro de Xerta, i amb una cuina de nom propi al Time Out Market Barcelona, posa a la venda un menú de Cap d'Any per emportar d'alt voltatge gastronòmic i amb marca de la casa: el d'un cuiner d'avantguarda que té un vessant de sucar-hi pa i la mà trencada a l'hora de fer mar i muntanya. I el ven a un preu que, si tenim en compte el que costa sopar fora la nit de Cap d'Any, no és prohibitiu: 66 euros un menú de vuit passes, sortit directament de la cuina d'un restaurant amb estrella Michelin. El funcionament és molt senzill. La comanda mínima és per a dues persones i la capsa inclou tots els plats ja cuinats, amb els complements separats en envasos individuals per facilitar el muntatge. A dins hi trobareu un codi QR que us redirigirà a un videotutorial on Fran López explica l’ordre dels ingredients, dona alguns trucs i idees per emplatar, a més de totes les indicacions en paper, per si heu decidit passar el Cap d’Any sense cobertura. Foto: Time Out Market BarcelonaFran López, un menú de Cap d'Any d'alta cuina per emportar No cal cuinar res: només escalfar alguns plats —al forn o al microones— i em

Los platos de cocina Michelin son difíciles de convertir en elaboraciones de cocina a domicilio, y en Nochevieja da pereza salir a cenar, por lo inevitable de la masificación y los precios. De estas dos afirmaciones, una es falsa. Y sin duda es la primera (aunque sea cierta en algunos casos). No es así en el que nos ocupa: el chef Fran López, estrella Michelin en el hotel y restaurante Villa Retiro de Xerta, y con una cocina de nombre propio en el Time Out Market Barcelona, pone a la venta un menú de Nochevieja para llevar de alto voltaje gastronómico y con marca de la casa: la de un cocinero vanguardista que tiene una vertiente de mojar pan y la mano rota cuando se trata de idear platos de mar y montaña. Y lo vende a un precio que, si tenemos en cuenta lo que cuesta cenar fuera en la noche de Nochevieja, no es prohibitivo: 66 euros, un menú de ocho pasos, salido directamente de la cocina de un restaurante con estrella Michelin. Foto: Time Out Market BarcelonaFran López, un menú de Nochevieja de alta cocina para llevar El funcionamiento es muy sencillo. La comanda mínima es para dos personas y la caja incluye todos los platos ya cocinados, con los complementos separados en envases individuales para facilitar el montaje. Dentro encontraréis un código QR que os redirigirá a un videotutorial donde Fran López explica el orden de los ingredientes, da algunos trucos e ideas para emplatar, además de todas las indicaciones en papel, por si habéis decidido pasar la Nochevieja sin co

Acaba de abrir al público el restaurante italiano Circolo Popolare del Grupo Big Mamma. Y lo ha hecho en una ubicación de impacto: ni más ni menos que en el número 44 de Paseo de Gracia, en el segundo piso de un inmueble con una planta de 1000 m², una cocina de 140 m²  y una capacidad para 200 comensales. Algo que lo convierte en el segundo restaurante italiano más grande Barcelona (¡después de su primera obertura, Gloria Osteria!). En la Osteria de Barcelona han llegado a servir a 3000 comensales a la semana, y en Circolo Popolare, el concepto de restaurante más asequible del grupo, esperan superar esa cifra. Circolo Popolare de Barcelona representa el restaurante número 35 en todo el mundo de un grupo de restauración que en diez años se ha expandido de una manera vertiginosa por toda Europa. Tienen presencia en Irlanda, Alemania, Reino Unido, Inglaterra, Mónaco, Italia y Alemania, pero también en Emiratos Árabes. Y su versión en la capital de Cataluña sigue el libro de estilo operativo de Big Mamma, claro: todo el producto italiano imprescindible llega dos veces a la semana –como los tomates San Marzano, los embutidos o la burrata– pero la verdura es del Parque Agrario del Baix Llobregat y carne y pescado frescos se compran en Barcelona. No tienen cocina central: todo sale de los fogones de Paseo de Gracia, 44. Incluso la pasta, que fabrican ellos mismos en cada restaurante.    Circolo Popolare es nuestra versión mas asequible, queremos que sea un sitio de celebración  No r

Acaba d'obrir  al públic el restaurant italià Circolo Popolare del Grup Big Mamma a Barcelona. I ho ha fet en una ubicació d'impacte: ni més ni menys que al número 44 de Passeig de Gràcia, al segon pis d'un immoble amb una planta de 1000 m², una cuina de 140 m² i una capacitat per a 200 comensals. Una cosa que el converteix en el segon restaurant italià més gran de Barcelona (després de la seva primera obertura, Gloria Osteria!). A l'Osteria de Barcelona han arribat a servir 3000 comensals a la setmana, i a Circolo Popolare, el concepte de restaurant més assequible del grup, esperen superar aquesta xifra. Circolo Popolare de Barcelona representa el restaurant número 35 a tot el món d'un grup de restauració que en deu anys s'ha expandit d'una manera vertiginosa per tota Europa. Tenen presència a Irlanda, Alemanya, Regne Unit, Anglaterra, Mònaco, Itàlia i Alemanya, però també a Emirats Àrabs. Circolo Popolare és la versió més assequible dels restaurants de Big Mamma I la seva versió a la capital de Catalunya segueix el llibre d'estil operatiu de Big Mamma, és clar: tot el producte italià imprescindible arriba dues vegades a la setmana –com els tomàquets San Marzano, embotits o la burrata– però la verdura –aquí procedeix en part del Parc Agrari del Baix Llobregat– i carn i peix frescos es compren a cada ciutat. No tenen cuina central: tot surt dels fogons de Passeig de Gràcia, 44. Fins i tot la pasta, fresca i seca, que fabriquen ells mateixos a cada restaurant. Foto: Jérôme G

Los catalanes tenemos los canelones y la escudella i carn d’olla en el ADN. Y en fechas navideñas, estos dos platos nos corren por las venas, por decirlo así. El canelón tiene origen italiano, pero los catalanes nos podemos tirar el moco de decir que lo hemos mejorado muchísimo: nuestro aprovechamiento del asado de Navidad con bechamel es un plato estelar, a años luz del sofrito de carne picada entubada de los italianos. Y en los últimos años, el canelón se ha convertido en un plato de moda que comienza a universalizarse: ¡deberíamos esforzarnos todos por difundir el canelón! Nosotros pondremos nuestro granito de arena. El día de San Esteban, 26 de diciembre, se celebrará una canelonada en el Time Out Market con la participación de algunos de los mejores restaurantes de Barcelona. Can Ros, Fran López, Darvaza y RiasKru ofrecerán un plato de canelones por tan solo 12 euros. Y eso es una gran oferta: ya sabéis que un buen plato de canelones en un restaurante solvente la mayoría de las veces no baja de los quince euros. En este caso, estamos hablando de chefs que elevan un plato excelente de por sí a una nueva dimensión. Mi consejo es que vayáis con un grupo de amigos y os montéis un festival de canelones. Pasemos revista a lo que podréis comer y cenar el día después de Navidad. Y a partir de las 16 h, sobremesa de hits pop a cargo de Xexo DJ para hacerlos bajar.  Darvaza: Canelones de ternera asada con bechamel ahumada Foto: Time Out Market BarcelonaCanelones de Darvaza ¡Al l

Els catalans portem els canelons i l'escudella i carn d'olla a l'ADN. I per les dates de Nadal, aquests dos plats ens corren per les venes, com qui diu. El caneló és d'origen italià, però val a dir que els catalans l'hem millorat molt: el nostre aprofitament del rostit de Nadal amb beixamel és un plat estel·lar, a anys llum del sofregit amb carn picada tubular dels italians. I en els darrers anys el caneló s'ha convertit en un plat de moda que comença a universalitzar: hauríem de fer tots empenta per difondre el caneló!  Nosaltres hi posarem el nostre granet de sorra. El Dia de Sant Esteve, 26 de desembre, se celebrarà una canelonada al Time Out Market on participaran alguns dels millors restaurants de Barcelona. Can Ros, Fran López, Darvaza i RiasKru, posaran a la vostra disposició un plat de canelons d'autor a tot just 12 euros. I això és un tros d'oferta: ja sabeu que un bon plat de canelons en un restaurant solvent la major part de les vegades no baixa de quinze euros. I en aquest cas tenim a gent que eleva un plat de per si excel·lent a una nova dimensió. El meu consell és que hi aneu en un grupet d'amics i us munteu un festival de canelons! Passem revista a què podreu menjar l'endemà de Nadal, tant per dinar com per sopar. I a partir de les 16 h, sobretaula de hits pop a càrrec de Xexo DJ per fer-los baixar! Darvaza: Caneló de costella de vedella  Foto: Time Out Market BarcelonaCanelons de Darvaza Ull! El xef Ramón Panés té preparada una bomba de sabor d'alta precisió

La deriva ultraconsumidora de la societat afavoreix tots aquells llocs que prometen generació de serotonina per la via ràpida i monetària: consumeix, compra, posteja... Fusiona la teva realitat amb els reels de Tik Tok i fes scroll fins que t'adormis. I si de sobte t'adones que no estàs erosionant la targeta de crèdit, és perquè tu i les teves dades de consum sou el producte! Aquesta ensarronada s'ha traslladat a tot, també als bars, és clar, en la mercantilització a ultrança dels espais d'oci adult (allà on serveixen alcohol, vaja).  Servidor troba a faltar aquella categoria de bars on l'única moto que et venien era que "hi passaven coses" (la frase favorita del programador de bar cultural, dues espècies en extinció). En els darrers anys, em fa l'efecte que la programació d'esdeveniments d'interès cultural s'ha desplaçat del bar cap a les llibreries i les biblioteques –cosa que està molt bé– però allò maco és que a la tasca beus, menges, i en el procés coneixes gent. Doncs fa quatre dies que acaba d'obrir un projecte molt sòlid de bar cultural: Casa Sidral (Sant Eusebi, 36. Dl. i Dm. tancat. De Dc. a Dj. de 18 a 23 h. Dv. de 18 a 1 h Ds. de 12 a 16 h. i de 18 a 1 h. Dg. de 12 a 16 h.) és just en aquell enclavament tan veïnal on no saps si s'acaba la Gràcia pija o comença el Sarrià més de barri.  Foto: Casa SidralCasa Sidral Casa Sidral és un projecte coral, impulsat per un grup de socis que estimen la cultura i treballen en aquest àmbit. Un d'ells és en Victor Asensio, cod

La deriva ultraconsumidora de la sociedad favorece todos aquellos lugares que prometen generación de serotonina por la vía rápida y monetaria: consume, compra, postea... Fusiona tu realidad con los reels de Tik Tok y haz scroll hasta que te duermas. Y si no estás erosionando la tarjeta de crédito, ¡es porque tú y tus datos de consumo sois el producto! Esta tomadura de pelo se ha trasladado a todo, también a los bares, claro, mercantilizando a ultranza los espacios de ocio adulto (allá donde sirven alcohol, vaya). Servidor echa de menos esa categoría de bares donde la única moto que te vendían era que "pasaban cosas" (la frase favorita del programador de bar cultural, dos especies en extinción). En los últimos años, me da la impresión de que la programación de eventos de interés cultural se ha desplazado del bar hacia las librerías y las bibliotecas -cosa que está muy bien- pero lo bonito de la tasca es que bebes, comes, y en el proceso conoces a gente. Pues hace cuatro días que acaba de abrir un proyecto muy sólido de bar cultural: Casa Sidral (Sant Eusebi, 36. Lunes y Martes cerrado. De Mié. a jue. de 18 a 23 h. Vie. de 18 a 1 h Sá. de 12 a 16 h. y de 18 a 1 h. Domingo de 12 a 16 h.) está justo en ese enclave tan vecinal donde no sabes si se acaba la Gràcia pija o empieza el Sarrià más de barrio. Foto: Casa SidralCasa Sidral Casa Sidral es un proyecto coral, impulsado por un grupo de socios que aman la cultura y trabajan en este ámbito. Uno de ellos es Victor Asensio, codi

En los últimos años, hay corrientes de pensamiento que han pasado de la marginalidad absoluta al centro de la opinión pública. Por el carril de más a la derecha, la ventana de Overton se ensancha y por ella irrumpen homófobos y partidarios del antiguo régimen. Por el de la izquierda, la teoría queer ha conquistado el pensamiento progresista. Y hoy se puede resumir, de manera epidérmica, en una frase bastante feliciana: todos somos iguales de raros y majos, nadie es normal. Servidor escuchó el término por primera vez en la facultad de Filología allá por el 99. Sin meterme en arenas postestructuralistas –dios me libre, por algo soy juntaletras y no doctorando–  en Barcelona tenemos una prueba del auge de la teoría queer: acaba de abrir Perritos Calientes (Aribau, 50. De mié. a do. de 18 a 2.30-3 h). No sé si es el primer bar declaradamente queer de Barcelona, ¡pero sí que es el primero que tiene todo un aparato cultural alrededor del término, sirve perritos calientes y presume de una coctelería con ruleta!    Foto: Ricard MartínPerritos Calientes         "Todos mis heroes son 'queer' , o sea que en el fondo esto es algo muy coherente", me cuenta Enric Rebordosa, uno de los impulsores de Perritos Calientes, junto con el Grupo Godard. Rebordosa, fértil conceptualizador y montador de bares – Focacha o Bar Universal entre los más recientes– tiene todo el aspecto de un chaval la mañana de Navidad mientras me guía por este inenarrable garito. Sito tras la fachada de madera moderni

Barcelona salía a la carrera con dos estrellas Michelin perdidas por adelantado: el Oria de Martín Berasategui, cerrado por reformas en el hotel Monument –y que reabrirá esta primavera– y el Teatro Kitchen & Bar, que bajará definitivamente la persiana el próximo 21 de diciembre porque así lo ha decidido su nueva propiedad. Y desde la gala de la Guía Michelin 2026 para España, esta pérdida se ha compensado automáticamente: por la parte baja de las Michelin, la capital de Cataluña gana dos restaurantes con una única estrella, su primera. Foto: MoneoMoneoEl equipo de Kamikaze, con Enric Buendía segundo por la izquierda Estos son Kamikaze de Enric Buendía y Scapar de Koichi Kuwabara, dos restaurantes de fortísima influencia asiática (de hecho, Scapar es un menú omakase a cargo de un chef japonés). Por su parte, Kamikaze –aquello de taberna ha caído por el camino– es un restaurante de cocina de autor con un elevado influjo del sudeste asiático, sobre todo nipón. Aquí vemos que la influencia de Elbulli en la alta cocina sigue siendo inmensa: la Michelin ha premiado en Barcelona la visión del sudeste asiático de Ferran Adrià; por un lado, Kuwabara fue discípulo de Albert Raurich en Dos Palillos, el principal diseñador de la visión japonesa de ElBulli, con el permiso de Ferran Adrià. Por el otro, Buendía pulió su inspiración, sosegada y minimalista, en Disfrutar, el restaurante donde trabajó antes de iniciar el proyecto Kamikaze con Aristides Ribalta. Scott ChasserotAleia (Gracia)

Barcelona sortia a la cursa amb dues estrelles Michelin perdudes per endavant: l'Oria de Martín Berasategui, tancat per reformes a l'hotel Monument –i que reobrirà aquesta primavera i haurà de revalidar l'estrella– i el Teatro Kitchen & Bar, que abaixarà definitivament la persiana el pròxim 21 de desembre perquè així ho ha decidit la seva nova propietat. I des de la gala de la Guia Michelin 2026 per a Espanya, aquesta pèrdua s'ha compensat automàticament: per la part baixa de les Michelin, la capital de Catalunya guanya dos restaurants amb una única estrella, la seva primera.  Aquests són Kamikaze de l'Enric Buendía i Scapar de Koichi Kuwabara, dos restaurants de fortíssima influència asiàtica (bé, de fet, Scapar és un menú omakase a càrrec d'un xef japonès). Per la seva banda, Kamikaze –allò de taverna ha caigut pel camí– és un restaurant de cuina d'autor amb un elevat influx del sud-est asiàtic, sobretot nipó. Aquí veiem que la influència d'Elbulli en l'alta cuina continua sent immensa: la Michelin ha premiat a Barcelona la visió del sud-est asiàtic de Ferran Adrià; per una banda, Kuwabara va ser deixeble d'Albert Raurich a Dos Palillos, el principal dissenyador de la visió japonesa d'ElBulli, amb el permís de Ferran Adrià. Per l'altra, Buendía va esmolar la seva inspiració, assossegada i minimalista, a Disfrutar, el restaurant on va treballar abans d'iniciar el projecte Kamikaze amb Aristides Ribalta.  Foto: MoneoMoneoL'equip de Kamikaze, amb Enric Buendía segon per l'esq

Carles Armengol és un cas atípic: psicòleg de formació, aquest escriptor i taverner –porta el +Bernat Café, apreciable cafeteria de la llibreria + Bernat on esmorzar o dinar uns entrepans fabulosos i plat del dia fet amb molt carinyo– el 2022 va publicar Collado: La maldición de crecer en una casa de comidas (Colectivo Bruxista). Sens dubte, va ser un dels grans debuts literaris d'aquell any: unes inclassificables i vibrants memòries d'una infància i joventut viscudes a la casa de menjars de la família, el Collado de l'Hospitalet, a una passa de Les Corts, on sent menor d'edat va estar a disposició del client moltes més hores al dia del que la Direcció d'Atenció a la Infància i l'Adolescència permetria (i també funciona la mar de bé com a crònica pop i picaresca de Barcelona, amb tocs de realisme brut i fins i tot terror).  Armengol acaba de publicar el seu segon llibre: Matar un bar (Colección Hojas de Col) és una miscel·lània crítica de reflexions, opinió i crònica costumista sobre com se n'està anant a la porra la petita hostaleria de proximitat, aquella que tothom diu estimar i defensar, però que té l'aigua al coll per l'auge del low-cost, les modes gentrificadores i l'empenta dels grans grups de restauració (el cas més recent, l'anunci del tancament del Sifó). Com el llibre anterior, es llegeix amb la rapidesa i el gaudi amb què t'empasses una cervesa bona ben tirada; aquí tenim un escriptor-taverner que escriu de restaurants i bars amb coneixement de causa.  Foto: Carl