Ricard Martín

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Sants siempre ha ido a su aire, ¡y por eso nos encanta! Es evidente que la especulación inmobiliaria y el turismo han acabado llegando al barrio (la estación de tren y el Camp Nou son dos grandes polos de atracción), pero de alguna manera los vecinos y vecinas han sabido esquivarlos mejor que en otras zonas de la ciudad. Y es que no hay que subestimar el tejido vecinal y asociativo de Sants: es innegable que el espíritu combativo de su pasado industrial sigue muy vivo en su ADN. Plato a plato, copa a copa Hemos seleccionado 33 bares, bodegas, cafeterías y restaurantes de cocina local y de todo el mundo, con propuestas procedentes de todos los continentes. Un poco de todo y para todos los bolsillos: desde generosos y asequibles menús de mediodía hasta platos con estrella Michelin. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona Haz clic aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para la creación de este contenido.  

Sants sempre ha anat a la seva, i per això ens encanta! És evident que l’especulació immobiliària i el turisme han acabat arribant al barri (l’estació de trens i el Camp Nou són dos grans imants), però d’alguna manera els santsencs i les santsenques ho han sabut esquivar millor que en altres zones de la ciutat. I és que poca broma amb el teixit veïnal i associatiu de Sants… és innegable que l’empenta lluitadora del seu passat industrial continua ben viva en el seu ADN. Plat a plat, copa a copa Us hem seleccionat 33 bars, bodegues, cafeteries i restaurants de cuina local i d’arreu del món, amb propostes de tots els continents. Una mica de tot i per a totes les butxaques: des de menús de migdia generosos i assequibles fins a plats amb estrella Michelin. NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.        

Comer bien con un pie en la arena, sin que la VISA se os quede temblando, es posible (más o menos). Hemos peinado el litoral entre Vilanova i la Geltrú y Montgat de manera exhaustiva, en busca de los mejores chiringuitos y restaurantes a un tiro de piedra del mar, o directamente con los pies hundidos en la arena. Algunos están plantados en primera línea de playa; otros, escondidos entre pinos, cañaverales y caminos que parecen llevar a ninguna parte. Nuestra selección En esta lista hay de todo: locales especializados en arroces de campeonato, chiringuitos donde una paella sigue teniendo un precio razonable y barras frente al mar donde las tapas, las sardinas a la brasa y el pescado fresco siguen siendo los protagonistas. Opciones para comer con la brisa marina pegada en la cara, brindar mirando el horizonte y no sufrir cuando llegue la cuenta (o sufrir poco). Y reíros de la típica noticia del merluzo al que clavan 700 pavos por una ídem en un chiringuito pijo de Formentera. NO TE LO PIERDAS: Cosas para hacer en verano en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.  

Menjar bé amb un peu a la sorra, sense que la VISA us tremoli, és possible (més o menys). Hem pentinat el litoral entre Vilanova i la Geltrú i Montgat de manera exhaustiva, a la recerca de les millors guinguetes i restaurants a un tir de pedra del mar, o directament amb els peus enfonsats a la sorra. Alguns estan plantats en primera línia de platja; altres, amagats entre pins i camins que semblen no portar enlloc. La nostra selecció En aquesta llista hi ha de tot: locals especialitzats en arrossos de campionat, guinguetes on una paella encara té un preu raonable i bars davant del mar on les tapes, les sardines a la brasa i el peix fresc continuen sent els protagonistes. Opcions per menjar amb la brisa marina a la cara, brindar mirant l’horitzó i no patir quan arribi el compte (o patir poc). I riure’s de la típica notícia del lluç al qual claven 700 euros per una de semblant en un 'xiringuito pijo' de Formentera. NO T’HO PERDIS: Coses per fer a l’estiu a Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Entre el mar, la arena y el asfalto, pasear por la Barceloneta es casi como irse de vacaciones sin salir de la ciudad. Ahora bien, en un barrio con tanta afluencia de turistas, encontrar establecimientos auténticos no siempre es una tarea sencilla. Esta selección quiere ayudaros a separar el grano de la paja. Un poco de todo Os proponemos 28 restaurantes para todos los gustos: desde casas tradicionales donde la cocina marinera es la protagonista —con arroces, fideuás, zarzuelas, suquets y pescado y marisco procedentes de las mejores lonjas del país— hasta locales inspirados en gastronomías de todo el mundo, como la italiana, la peruana, la libanesa, la tailandesa o la argentina. También encontraréis propuestas más creativas y un par de direcciones imprescindibles para los amantes de la carne a la brasa. Ahora solo os queda elegir: comer en una terraza junto a la playa, disfrutar de las vistas desde una torre o una planta alta, o perderos por alguno de los callejones con más encanto del barrio. NO TE LO PIERDAS: Los mejores bares de la Barceloneta y el Port Haz clic aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.

Entre el mar, la sorra i l’asfalt, passejar per la Barceloneta és gairebé com fer vacances sense sortir de la ciutat. Ara bé, en un barri amb tanta afluència de turistes, trobar-hi establiments autèntics no sempre és una tasca senzilla. Aquesta selecció vol ajudar-vos a separar el gra de la palla. Una mica de tot Us proposem 28 restaurants per a tots els gustos: des de cases tradicionals on la cuina marinera és la protagonista —amb arrossos, fideuàs, sarsueles, suquets i peix i marisc arribats de les millors llotges del país— fins a locals inspirats en gastronomies d’arreu del món, com la italiana, la peruana, la libanesa, la tailandesa o l’argentina. També hi trobareu propostes més creatives i un parell d’adreces imprescindibles per als amants de la carn a la brasa. Ara només us queda triar: menjar a una terrassa a tocar de la platja, gaudir de les vistes des d’una torre o un pis alt o perdre-us per algun dels carrerons amb més encant del barri. NO T'HO PERDIS: Els millors bars de la Barceloneta i el Port Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.          

Cada año elaboramos una clasificación definitiva de las mejores ciudades del mundo para comer y beber. El objetivo es rendir homenaje a los chefs, los fogones y los puestos de comida callejera que alimentan a la ciudad, uniendo a locales y visitantes para saborear uno de los mayores placeres de la vida: una comida excelente. ¿Y cómo se decide la lista? Este año, el ranking de las Mejores Ciudades para Comer de Time Out se ha creado a partir de una encuesta a más de 24.000 residentes de todo el mundo. Les pedimos que valoraran la calidad general de la escena gastronómica de su lugar de residencia, el precio de salir a cenar y los puntos gastronómicos en los que creen que destaca su ciudad. A continuación, combinamos esas miles de respuestas con el criterio del panel de expertos culinarios de Time Out (editores y críticos gastronómicos de toda nuestra red), quienes votaron por las ciudades que consideran los destinos gastronómicos más estimulantes del planeta en este momento. Para garantizar que la lista refleje fielmente las capitales culinarias globales, solo la ciudad con la puntuación más alta de cada país logró entrar en el Top 20 definitivo. Como demuestra nuestra selección, vivimos un momento divertidísimo para salir a comer por la ciudad. Restaurantes desde Lisboa hasta Lima están sirviendo algunos de los platos más sorprendentes, atrevidos y francamente deliciosos que se puedan encontrar. ¿Qué hay en el menú? Polos de crema de mandarina en Nueva York, fideos de espina

Casa Leopoldo, un dels restaurants més emblemàtics de la història de la cuina catalana a Barcelona, tancarà el proper diumenge 28 de juny. Des del 2024 sota la gestió del grup de restauració Banco de Boquerones, aquest carismàtic local no ha pogut resistir la incertesa de l'economia i l'increment dels costos de la matèria primera; perquè si alguna cosa ha mantingut Banco de Boquerones en la darrera encarnació del restaurant ha sigut un producte de gamma noble que dignifica plats com la cua de bou, el capipota o la mandonguilla amb sípia, receptes de cullera de les que Casa Leopoldo en va ser pionera i màxim exponent.   Obert el 1929 per Leopoldo Gil durant l'exposició universal, Casa Leopoldo va viure una època daurada sota la batuta de la seva filla, la volcànica i carismàtica Rosa Gil. Durant els anys setanta, es va establir com a temple de la cuina catalana i de l'estament intel·lectual d'esquerres de Barcelona: per tòtems de les lletres com Vázquez Montalbán, Terenci Moix o Eduardo Mendoza, més que un restaurant això era una barreja de sala d'estar, de festes i també despatx de treball. Un tercer aspecte era el seu carácter de centre d'art taurí amb un punt tràgic –Rosa Gil va estar casada amb el torero José Falcó, que va morir el 1974. El diumenge 28, Casa Leopoldo farà el seu darrer servei per dinar i després acollirà una festa privada per als treballadors. 

París queda un poco más cerca de Barcelona gracias al aterrizaje de Paul, la histórica marca francesa (¡fundada en 1891!) que, tras centenares de locales por todo el mundo, se instala en nuestra ciudad con una doble apertura estratégica: en la Rambla de Catalunya, 29 y en la avenida Diagonal, 433. Para abastecerlos, han montado un obrador propio en la calle de Bailén donde elaboran a diario todo lo que llega a sus escaparates. Es una cadena, sí, pero con la calidad a gran escala digna de una de las gastronomías más orgullosas y relevantes del mundo. El espacio funciona como una mezcla de boulangerie tradicional y cafetería de toda la vida. Por un lado, se puede ir a buscar pan hecho con harinas ecológicas o caer en la tentación de su pastelería clásica, que reivindica la buena mantequilla sin conservantes, colorantes ni aceite de palma para dar forma a croissants, pain au chocolat, macarons y tartaletas. Por el otro, cuenta con baristas que sirven café de especialidad 100% arábica y una pequeña carta con platos calientes, aquellos clásicos informales franceses como la quiche lorraine o el croque monsieur para el mediodía, que se pueden acompañar con una copa de vino o de champán. Un buen refugio para hacer una pausa a la francesa (que es casi como a la catalana, pero no del todo).

París queda una mica més a prop de Barcelona gràcies a l'aterratge de Paul, la històrica marca francesa (fundada el 1891!) que, després de centenars de locals arreu del món, s'instal·la a la nostra ciutat amb una doble obertura estratègica: a la Rambla de Catalunya, 29 i a l'avinguda Diagonal, 433. Per abastir-los, han muntat un obrador propi al carrer de Bailèn on elaboren diàriament tot el que arriba als seus aparadors. És una cadena, sí, però amb la qualitat a gran escala digna d'una de les gastronomies més orgulloses i rellevants del món.  L'espai funciona com una barreja de boulangerie tradicional i cafeteria de tota la vida. Per una banda, s'hi pot anar a buscar pa fet amb farines ecològiques o caure en la temptació de la seva pastisseria clàssica, que reivindica la bona mantega sense conservants, colorants ni oli de palma per donar forma a croissants, pain au chocolat, macarons i tartaletes. Per l'altra, compta amb baristes que serveixen cafè d'especialitat 100% aràbica i una petita carta amb plats calents, aquells clàssics informals francesos com la quiche lorraine o el croque monsier per al migdia, que es poden acompanyar amb una copa de vi o de xampany. Un bon refugi al per fer una pausa a la francesa (que és quasi com a la catalana, pero no pas del tot). 

Parada Torres es el bar-restaurante de Javier y Sergio Torres (Cocina Hermanos Torres) en el Mercat de Santa Caterina, en colaboración con el grupo Pantea (como Eldelmar). Un proyecto que les devuelve al terreno del bar de mercado, ese que forma parte de su memoria familiar y gastronómica, con la abuela Catalina como figura clave y el recuerdo del Bar Plaza de Horta muy presente en el relato. El espacio es amplio, luminoso y dominado por una gran barra circular de mármol que actúa como corazón del local, acompañado de un comedor con vistas a la avenida de Francesc Cambó. En total, un volumen generoso pensado para el flujo constante del mercado, abierto cada día de 12 a 24 h y adaptable a eventos gracias a sus cierres móviles. La propuesta apuesta por la sencillez bien entendida: cocina de mercado a precios contenidos, con una carta breve que recorre el vermuteo, los clásicos fríos —ensaladilla con lubina en escabeche, escalivada— y las frituras de siempre, de croquetas a calamares. A eso se suman plancha de carne y pescado, huevos y algún guiso, todo con producto comprado en el propio mercado. Entre los bocados destacan el pepito de lomo con pesto, mayonesa trufada y parmesano, una tortilla de cebolla confitada hasta el extremo o unos macarrones gratinados potentes y reconfortantes. Sin florituras, pero con oficio y mirada Torres. En un momento en que muchos bares de mercado pierden identidad, su llegada aporta aire fresco y sentido común al centro del Born.

Parada Torres és el bar-restaurant de Javier i Sergio Torres (Cocina Hermanos Torres) al Mercat de Santa Caterina, en col·laboració amb el grup Pantea (com Eldelmar). Un projecte que els retorna al terreny del bar de mercat, aquell que forma part de la seva memòria familiar i gastronòmica, amb l’àvia Catalina com a figura clau i el record del Bar Plaza d’Horta molt present en el relat. L’espai és ampli, lluminós i dominat per una gran barra circular de marbre que actua com a cor del local, acompanyat d’un menjador amb vistes a l’avinguda de Francesc Cambó. En total, un volum generós pensat per al flux constant del mercat, obert cada dia de 12 a 24 h i adaptable a esdeveniments gràcies als seus tancaments mòbils. La proposta aposta per la senzillesa ben entesa: cuina de mercat a preus continguts, amb una carta breu que recorre el vermuteig, els clàssics freds —ensaladilla amb llobarro en escabetx, escalivada— i les fregides de sempre, de croquetes a calamars. A això s’hi sumen planxa de carn i peix, ous i algun guisat, tot amb producte comprat al mateix mercat. Entre els mos destacats hi ha el pepito de llom amb pesto, maionesa trufada i parmesà, una truita de ceba confitada fins a l’extrem o uns macarrons gratinats potents i reconfortants. Sense floritures, però amb ofici i mirada Torres. En un moment en què molts bars de mercat perden identitat, la seva arribada aporta aire fresc i sentit comú al centre del Born.

Bitxo, al lado de la Plaza Osca, corazón de los restaurantes jóvenes de Sants, se define como una taberna catalano-indonesia. Al frente está el chef Jordi Bernús, que nos robó el corazón con Sants Es Crema, uno de los mejores restaurantes de bocadillos que jamás haya visto Barcelona. Abierto en la primavera de 2026, Bitxo es el resultado de su asociación con Jordi Devesa de la pizzería La Clote: dos hosteleros emprendedores de barrio con los pies en la tierra. ¿Por qué montar un concepto como este, catalano-indonesio? Algo que a priori no parece lo más fácil de entender, habiendo tantas cocinas asiáticas más populares en Barcelona. Bernús está casado con una indonesia y ha pasado cuatro años en el país de Java. No tiene ningún sentido hablar de aquello tan anticuado de cocina de fusión: sencillamente, son platos de cocina catalana integrados perfectamente con elementos indonesios, de una manera natural, coherente... Y deliciosa. Los entrantes son de escándalo: bomba nasi goreng (literalmente "arroz frito" en indonesio). Agridulce, va rellena precisamente de eso, y tiene un equilibrio maravilloso de picante y agridulce. O unos rollitos indonesios. El que va relleno de capipota es un delirio de bueno, y los de ensaladilla rusa con anchoa, con el contraste frío-caliente, no se quedan atrás. En los principales se hace patente la relación establecida entre las dos gastronomías por el guiso a fuego lento: lo certifican platos como un fricandó estilo indonesio, hecho con carrilleras

Situado en el majestuoso edificio de Pintor Fortuny con Xuclà, el Sagarra, abierto en el año 2000, fue de los primeros restaurantes de la modernidad del Raval, la que llegó con la apertura de la Rambla, y trabajó casi 25 años de cara al público, con un menú de mediodía a precio popular y de calidad. Cerrado durante la pandemia, el Grupo Confiteria lo ha reabierto como Bodega Sagarra, con una carta que no inventa nada pero recrea un bar de los años setenta con solvencia moderna. Hay un apartado de montaditos en formato de mini bocadillo (delicioso el pepito de solomillo) y una sección de tapas clásicas muy bien resueltas, que en una esquina de la Rambla siempre resulta interesante. No han traicionado la cálida amplitud del local: esto sigue siendo un bar de Barcelona, no un atrapa-turistas.

Bitxo, al costat de la Plaça Osca, cor dels restaurants joves de Sants, es defineix com a una taverna catalanoindonèsia. Al capdavabt hi ha el xef Jordi Bernú, que esn va robar el cor amb Sants Es Crema, un dels millors restaurants d'entrepans que mai hagi vist Barcelona. Obert la primavera del 2026, Bitxo es el resultat de la seva associació amb en Jordi Deevesa de la pizzeria La Clote: dos hostalers emprenedors de barri amb els peus a terra. Per què muntar un concepte com aquest, catalanoindonèsi? Quelcom que a priori no sembla allò més fàcil d'entendre, havent-hi tantes cuines asiàtiques més populars a Barcelona. Bernús està casat amb una indonèsia i ha passat quatre anys al país de Java.  No té cap mena de sentit parlar d'allò tant antiquat de cuina de fusió: senzillament són plats de cuina catalana integrats perfectament amb elements indonesis, d'una manera natural, coherent... I deliciosa. Els entrants són d'escàndol: bomba nasi goreng (literalment "arròs fregit" en indonesi). Agredolça, va farcida precisament d'això, i té un equilibri meravellós de picant i agredolç. O uns rotllets indonesis. El que va farcit de capipota és un deliri de bo, i els d'ensaladilla russa amb anxova, amb el contrast fred-calent, no es queden enrere. Als principals es fa palesa la relació establerta entre les dues gastronomies pel guisat a foc lent: ho certifiquen plats com un fricandó estil indonesi, fet amb galtes de vedella meloses, llet de cocoi arròs gessami, o peu de porc ben torradet a

Situat en el majestuós edifici de Pintor Fortuny amb Xuclà, el Sagarra, obert l'any 2000, fou dels primers restaurants de la modernitat del Raval, la que va venir amb l'obertura de la Rambla, i va treballar quasi 25 anys de cara al local, amb un menú de migdia a preu popular i de qualitat. Tancat durant la pandèmia, el Grup Confiteria l'ha reobert com a Bodega Sagarra, amb una carta que no inventa res però recrea un bar dels anys setanta amb solvència moderna.  Hi ha un apartat de 'montaditos' en entrepanet (deliciós el pepito de filet) i una secció de tapes clàssiques molt ben resoltes, que a una cantonada de la Rambla sempre és interessant. No han traït la càlida enormitat del local: això continua sent un bar de Barcelona, no pas un papaturistes.  

Si eres de los que piensa que el verano no empieza hasta que el olor a leña y grasa de la buena te llena las fosas nasales, esta es la tuya. Vuelve Meat & Fire, el encuentro internacional de la gastronomía del fuego, que del 12 al 14 de junio celebra su cuarta edición en el Moll de la Fusta con una intención muy clara: demostrar que la cocina con brasas es cultura comestible, crea comunidad y, sobre todo, es una artesanía (¿un arte?) finísima. Olvidaos de las parrilladas cutres de fin de semana: os esperan 6.000 m² de pura experiencia sensorial donde más de 20.000 carnívoros se reúnen frente al mar para disfrutar de tres días ininterrumpidos de doce del mediodía a once de la noche. El plan es infalible: alucinar con el arte y las elaboraciones de 30 parrilleros internacionales de prestigio, música en directo en tres escenarios y un ambiente que te atrapa desde el primer minuto (¡eso sí que es inmersivo!). Este año el festival sube la apuesta internacional y trae a Buenos Aires como ciudad invitada con tres bestias de los cuchillos. La delegación argentina viene liderada por Germán Sitz del revolucionario La Carnicería, Magalí Núñez, conocida como "La Maga", que llega desde el elogiado Michel Rolland Grill & Wine para romper moldes con una precisión técnica recomendada por la Guia Michelin, y el maestro Javier Brichetto de Piantao, un auténtico enciclopedista del asado. Pero el viaje gastronómico no se queda en el Cono Sur, ya que el evento está diseñado para dejarnos con la b

Si ets dels que pensa que l'estiu no comença fins que l'olor de llenya i greix del bo t'omple els narius, aquesta és la teva. Torna Meat & Fire, la trobada internacional de la gastronomia del foc, que del 12 al 14 de juny celebra la seva quarta edició al Moll de la Fusta amb una intenció molt clara: demostrar que la cuina amb brases és cultura comestible, fa comunitat i, sobretot, és una artesania (un art?) finíssima. Oblideu les costellades de cap de setmana: us esperen 6.000 m² de pura experiència sensorial on més de 20.000 carnívors s'apleguen davant del mar per gaudir de tres dies ininterromputs de dotze del migdia a onze de la nit. El pla és infal·lible: flipar amb 30 graellers internacionals de prestigi i el seu proteïnic magisteri, que tastareu, música en directe en tres escenaris i un ambientque t'atrapa des del primer minut (això sí que és immersiu!). Aquest any el festival puja l'aposta internacional i porta Buenos Aires com a ciutat convidada amb tres feres dels ganivets, la llenya i el foc. La delegació argentina ve liderada per Germán Sitz del revolucionari La Carnicería, Magalí Núñez, coneguda com "La Maga", arriba des de l'elogiat Michel Rolland Grill & Wine per demostrar-nos que té una precisió tècnica recomanada per la Guia Michelin, i el mestre Javier Brichetto de Piantao, un autèntic enciclopedista de l'asado, la secunda. Però el viatge gastronòmic no es queda al Con Sud, ja que l'esdeveniment està dissenyat per deixar-nos amb la boca oberta gràcies a tècn

La parte final de la calle de la Mercè, los últimos metros del Gòtic antes de convertirse en el Born, siempre han tenido algo mágico. Y en esos últimos metros se encuentra Motor Oil, que toma el relevo del bar Bollocks. Sigue siendo impresionante: hablamos de una inmensa coctelería-diner de estética rockera, repleta de memorabilia de uno de los socios, el DJ y promotor Max Ochoa, MadMax de Nasty Mondays (¡motos colgadas! ¡Un pinball de Aerosmith!), con una carta de cócteles a cargo del bartender Marco Tagliabue, alma de Creps al Born y tercer socio, y una selección musical repartida entre el mítico DJ Yoda, cuarto copropietario, y el propio Max. Por si fuera poco, las hamburguesas y el pollo frito, a precios de amigo, corren a cargo de La Gringa.

Avui en dia, a Espanya un còmic que vengui entre 3000 i 5000 exemplars es pot considerar un gran èxit. Perquè ens fem una idea: la primera part de Sangre de barrio (1989, La Cúpula) de Jaime Martín (L'Hospitalet, 1966) va vendre... Més de 18.000 exemplars! Només en un any i mig. I va significar la consolidació de Martín, avui un dels grans del còmic espanyol, també a nivell internacional –és un autor venerat a França– amb el guardó de l'Autor Revelació al Saló del Còmic de 1990. Van haver-hi dues continuacions, a meitats dels noranta i l'any 2000, serialitzades en la revista El Víbora.   35 anys després, Norma Editorial reedita les tres parts de Sangre de barrio en una edició integral i d'allò més mimada. Tenim entre mans una novel·la d'aprenentatge ambientada a la Barcelona i l'Hospitalet dels anys vuitanta, una epopeia quinqui que explica com en Vicen, un nen de tretze anys de família monoparental, s'instal·la a viure al barri de Santa Eulàlia i passa seva adolescència i primera joventut en un món urbà i gris, ple de violència dins i fora de l'escola, drogues i atur.  Foto: Norma Editorial'Sangre de barrio', de Jaime Martín Avui, la paraula urbà té connotacions de gent acolorida i llatina ballant i perreando. El 1984 era sinònim d'asfalt i rock esmolat, atracaments a navalla i bars de mala mort. Sangre de barrio va plena d'extres i és una reedició de luxe. Però no s'ha tocat ni una coma del text: té el llenguatge de l'argot urbà i la violència intacte, i t'esclata a la ca

Hoy en día, un cómic que en España venda entre 3000 y 5000 ejemplares se puede considerar un exitazo. Para que nos hagamos una idea: la primera parte de Sangre de barrio (1989, La Cúpula) de Jaime Martín (L'Hospitalet, 1966) vendió... ¡Más de 18.000 ejemplares! Solo en un año y medio. Y significó la consolidación de Martín, hoy uno de los grandes del cómic español, también a nivel internacional –es un autor venerado en Francia– con el galardón del Autor Revelación en el Salón del Cómic de 1990. Hubo dos continuaciones del título, a mediados de los noventa y en el año 2000, serializadas en la revista El Víbora.   Foto: Norma Editorial. 'Sangre de barrio', de Jaime Martín 35 años después, Norma Editorial reedita las tres partes de Sangre de barrio en una edición integral y de lo más mimada. Tenemos entre manos una novela de aprendizaje ambientada en la Barcelona y l'Hospitalet de los años ochenta, una epopeya quinqui que explica cómo Vicen, un niño de trece años de familia monoparental, se instala a vivir en el barrio de Santa Eulalia y pasa su adolescencia y primera juventud en un mundo urbano y gris, lleno de violencia –dentro y fuera de la escuela–, drogas y paro.  Foto: Ferran Cornellà/WikipediaJaime Martín, en el Salón del Cómic de 2017 Hoy, la palabra urbano tiene connotaciones de gente vestida de colorines, bailando y perreando. En 1984 era sinónimo de asfalto y rock afilado, atracos a punta de navaja y bares de mala muerte. Sangre de barrio está lleno de extras y es

Abrir y mantener un restaurante en Barcelona es un esfuerzo, más que considerable, hercúleo. Las dificultades se multiplican cuando se trata de gestionar una de las ubicaciones con más tradición y caché de Barcelona. "Nos ha podido el peso de la historia y cerramos", me explica Bruno Balbás, cofundador y CEO de Banco de Boquerones, el grupo de restauración barcelonés que está al frente del histórico Casa Leopoldo. Por poco tiempo: Casa Leopoldo cerrará el próximo domingo 28 de junio.  Casa Leopoldo, abierto en 1929 en el corazón del Raval y uno de los restaurantes que contribuyó a fijar en Barcelona lo que hoy consideramos como el recetario tradicional de la cocina catalana en Barcelona, ha tenido una vida larga y azarosa, y este será el quinto cierre de su trayectoria. Quien escribe, tenía la sensación de que encontrarse bajo la gestión de un grupo de restauración como Banco de Boquerones –una empresa barcelonesa con fuerte presencia en la ciudad– garantizaría su continuidad. Pero no ha sido así.  La bofetada de la historia ¿La razón principal del cierre? "No es un tema de barrio ni de situación de incertidumbre de la política mundial, ni del incremento de la cesta de la compra, aunque son factores que no se pueden obviar. Lo que nos ha hecho decidirnos a cerrar es el nivel de exigencia del local", se sincera Balbás. ¿Esto qué significa? "Mira, cuando entré aquí por primera vez, noté el peso de la historia como si fuera una bofetada, y me gustó muchísimo", prosigue. Pero el

Obrir i mantenir un restaurant a Barcelona és un esforç, més que considerable, herculi. Les dificultats es multipliquen quan es tracta de gestionar una de les ubicacions amb més tradició i caixet de Barcelona. "Ens ha pogut el pes de la història i tanquem", m'explica en Bruno Balbàs, co-fundador i CEO de Banco de Boquerones, el grup de restauració barceloní que està al capdavant de l'històric Casa Leopoldo. Per poc temps: Casa Leopoldo tancarà el proper diumenge 28 de juny.  Foto: Facundo RuizCasa Leopoldo Casa Leopoldo, obert el 1929 al cor del Raval i un dels restaurants que va contribuir a fixar a Barcelona el que avui considerem com a receptari tradicional de la cuina catalana a Barcelona, ha tingut una vida llarga i atzarosa, i aquest serà el cinquè tancament de la seva trajectòria. Qui escriu, tenia la sensació que trobar-se sota la gestió d'un grup de restauració Banco de Boquerones –una empresa barcelonina amb forta presència a la ciutat– en garantiria la continuïtat. Però no ha sigut així.  La bufetada de la història La raó principal del tancament? "No és un tema de barri ni de situació d'incertesa de la política mundial, ni de l'increment de la cistella dels queviures, tot i que no es poden obviar. El que ens ha fet decidir-nos a tancar és el nivell d'exigència del local", se sincera Balbàs. Això què significa? "Mira, quan vaig entrar aquí per primer cop vaig notar el pes de la història com si fos una bufetada, i em va agradar molt", prossegueix. Però el carisma d

La pizza és potser l'icona comestible més popular del món, i en els últims anys el fanatisme per la bona massa rodona no ha parat de créixer (i això inclou una nodrida mostra de pizzeries sense gluten o d'estil NY. Una petita mostra és la tercera edició de la Pizza Week Spain Edition 2026, una iniciativa impulsada per 50 Top Pizza –la guia de referència internacional en el sector– que se celebrarà a tot el país fins al 28 de juny. Va començar el dia 22, i durant aquests dies el panorama pizzer espanyol treu a reluir la seva creativitat i dinamisme abans que es desveli a Madrid la prestigiosa llista 50 Top Pizza Europa 2026 el proper 29 de juny. Foto: Alessandra Farinelli. Pizza Week Spain Edition 2026   A nivell nacional, l'esdeveniment mobilitza un total de 59 establiments repartits en 17 ciutats. En aquests locals es donen cita mestres pizzers, reputats xefs i productors locals per crear sinergies a través de menús exclusius, maridatges i activitats especials sota un segell de qualitat contrastada. I ull al programa de Barcelona: dins de la selecció de les 29 millors pizzeries independents d'Espanya que participen en el certamen, la província de Barcelona té un protagonisme absolut. Aquestes són les pizzeries de Barcelona ciutat que participen en el programa d'activitats:  Can Pizza Da Michele Da Nanni  NAP (NEAPOLITAN AUTHENTIC PIZZA) Garden Pizza  Grosso Napoletano  Pummarola  Trafalgar  Punta BCN  Bonus metropolità: Si us ve de gust moure-us una mica més enllà de la

La pizza es quizás el icono comestible más popular del mundo, y en los últimos años el fanatismo por la buena masa redonda no ha parado de crecer (y eso incluye una nutrida muestra de pizzerías sin gluten o de estilo NY. Una pequeña muestra es la tercera edición de la Pizza Week Spain Edition 2026, una iniciativa impulsada por 50 Top Pizza –la guía de referencia internacional en el sector– que se celebrará en todo el país hasta el 28 de junio. Empezó el día 22, y durante estos días el panorama pizzero español saca a relucir su creatividad y dinamismo antes de que se desvele en Madrid la prestigiosa lista 50 Top Pizza Europa 2026 el próximo 29 de junio. Foto: Alessandra FarinelliPizza Week Spain Edition 2026   A nivel nacional, el evento moviliza a un total de 59 establecimientos repartidos en 17 ciudades. En estos locales se dan cita maestros pizzeros, reputados chefs y productores locales para crear sinergias a través de menús exclusivos, maridajes y actividades especiales bajo un sello de calidad contrastada. Y ojo al programa de Barcelona: dentro de la selección de las 29 mejores pizzerías independientes de España que participan en el certamen, la provincia de Barcelona tiene un protagonismo absoluto. Estas son las pizzerías de Barcelona ciudad que participan en el programa de actividades:  Can Pizza Da Michelle Da Nanni  NAP (NEAPOLITAN AUTHENTIC PIZZA) Garden Pizza  Grosso Napoletano  Pummarola  Trafalgar  Punta BCN  Bonus metropolitano: Si os apetece moveros un poco

Estamos en uno de los restaurantes más singulares de Barcelona. En una discretísima esquina del Clot –ese microbarrio encantador y todavía no gentrificado, repleto de bodegas— se alza y descansa un restaurante con más de medio siglo de vida que juega en una liga independiente y personalísima: la de un restaurante de alta cocina y mano moderna que privilegia el producto por encima de la técnica. ¿Qué tiene de singular Can Pineda? Pues que estamos en un negocio gastronómico con casi 125 años de existencia, y que es un restaurante que se mantiene dentro de la misma familia desde 1972. Can Pineda abrió en 1904, pocos años después de que Sant Martí de Provençals se anexionara a Barcelona. Era una bodega de venta de vino a granel con campos y masías a su alrededor; cuando llegaba el vino joven, colgaban una rama de pino en la puerta para avisar al vecindario, y de ahí el nombre. Un restaurante gastronómico arraigado en el barrio "Nuestra historia es singular porque es una rara avis: que un restaurante familiar y gastronómico, tan arraigado en el barrio, se mantenga tantos años en territorio hostil", me explica Jordi León, director de Can Pineda y yerno de la familia Cuenca. ¿Territorio hostil? León se refiere al hecho de tener un restaurante gastronómico en una zona donde virtualmente es imposible aparcar el coche, encajonado entre el Parc del Clot y ese festival del motor de la Gran Via que termina convirtiéndose en la C-31. En el año 1972 la familia Cuenca, encabezada por Paco C

Som en un dels restaurants més singulars  de Barcelona. En una discretíssima cantonada del Clot –aquest microbarri encantador i encara no gentrificat, ple de cellers– s'hi alça i reposa un restaurant amb més de mig segle de vida que juga en una lliga independent i personalíssima: la d'un restaurant d'alta cuina i mà moderna que privilegia el producte per damunt de la tècnica.  Què té de singular Can Pineda? Doncs que som en un negoci gastronòmic amb quasi 125 anys d'existència, i que és un restaurant dins de la mateixa família d'ençà 1972. Can Pineda va obrir el 1904, pocs anys després que Sant Martí de Provençals s'annexionés a Barcelona. Era un celler de venda de vi a dojo amb camps i masies al voltant, i quan arribava el vi jove, penjaven una branca de pi a la porta per avisar el veïnat que, d'aquí el nom.  Un restaurant gastronòmic arrelat al barri  "La nostra història és singular, perquè és una rara avis que un restaurant familiar i gastronòmic, tan arrelat en el barri, es mantingui tants anys en territori hostil", m'explica en Jordi León, director de Can Pineda i gendre de la família Cuenca. Territori hostil? León es refereix al fet de tenir un restaurant gastronòmic en una zona on virtualment és impossible aparcar un cotxe, encaixonat entre el Parc del Clot i el festival del motor de la Gran Via que esdevé C-31.   L'any 1972 la família Cuenca, encapçalada per en Paco Cuenca, i poc després amb l'afegit de la família Jovells, van adquirir Can Pineda després d'haver-hi tr

El binomio de cocina maternofilial de Raül Balam y Carme Ruscalleda es uno de los equipos de alta cocina del país más preocupados y comprometidos en reivindicar la tradición junto con la vanguardia. Ruscalleda y Balam, que acaba de ser galardonado con el Premio Nacional de Gastronomía de Catalunya como autor justo antes de cumplir cincuenta años, presentan el nuevo menú de verano del restaurante Moments: una explosión de sabores frescos y seductores, llenos de fruta y mar; es una propuesta que transforma los recuerdos familiares de Sant Pol y la cocina de barca de pescadores en alta gastronomía, y que estará disponible en el restaurante del Hotel Mandarín hasta el 19 de septiembre.    Raül, ¿qué significa el Premio Nacional de Gastronomía para ti?  R: Honra recibir un reconocimiento así, y más de la Academia. Que un grupo de sabios te otorgue esta distinción honra muchísimo. Y, a la vez, es una responsabilidad añadida. Lo que antes demostrabas, ahora lo tienes que hacer más. Es como ser durante un año el cocinero de Cataluña. ¿Verdad? Como el que gana los Jocs Florals es durante un año el poeta de Cataluña. R: Soy el embajador durante aquel año, sí. Ojalá que este premio no se pare nunca. Primero, porque estimula a todo el sector, tanto el tradicional como el de autor. Que son dos maneras de hacer del todo diferentes, pero una no tapa la otra. Porque el autor puede ir abrazado de la tradición, y la tradición también puede ser totalmente innovadora, y esto es maravilloso. Fot

El binomi de cuina maternofilial de Raül Balam i Carme Ruscalleda és un dels equips d'alta cuina del país més preocupats i compromesos a reivindicar la tradició juntament amb l'avantguarda. Ruscalleda i Balam, que acaba de ser guardonat amb el Premi Nacional de Gastronomia de Catalunya com a autor just abans de fer cinquanta anys, presenten el nou menú d'estiu del restaurant Moments: una explosió de sabors frescos i seductors, plens de fruita i mar; és una proposta que transforma els records familiars de Sant Pol i la cuina de barca de pescadors en alta gastronomia, i que estarà disponible al restaurant de l'Hotel Mandarín fins el 19 de setembre.    Raül, què significa el Premi Nacional de Gastronomia per a tu?  R: Honora rebre un reconeixement així, i més de l'Acadèmia. Que un grup de savis t'atorgui aquesta distinció honora moltíssim. I, alhora, és una responsabilitat afegida. El que abans demostraves, encara ho has de fer més. És com ser durant un any el cuiner de Catalunya. Oi? Com el que guanya els Jocs Florals és durant un any el poeta de Catalunya. R: Soc l'ambaixador durant aquell any, sí. Tant de bo que aquest premi no s'aturi mai. Primer perquè estimula tot el sector, tant el tradicional com el d'autor. Que són dues maneres de de fer del tot diferents, però una no tapa l'altra. Perquè l'autor pot anar abraçat de la tradició, i la tradició també pot ser totalment innovadora, i això és meravellós. Foto: ACGEls guardonats dels Premis Nacionals de Gastronomia, de dreta

Durant massa temps, el comensal que decidia no beure alcohol en un menú degustació estava condemnat a l'aigua amb gas, al refresc o, sent malastruc, a algun suc embafador que dinamitava la feina del xef. Però la disminució del consum d'alcohol de la joventut marca el pas de les tendències. Mont Bar, restaurant de l'Eixample, recentment guardonat amb la seva segona estrella Michelin, acaba de presentar un maridatge sense alcohol que funciona com a una narrativa paral·lela a la seva cuina. Dissenyat i elaborat íntegrament a casa pel sommelier Ivan Castro i el xef Fran Agudo, el recorregut consta de deu líquids que fugen del concepte de còctel clàssic per buscar la complexitat a través de l'acidesa, la textura, la salinitat i la profunditat aromàtica. Una proposta que estarà disponible per 95 euros per persona i que demostra que l'abstenisme també pot ser un viatge gastronòmic de primer nivell. Replicar l'evolució del vi, no el seu sabor  Per construir aquest menú, l'equip de Mont Bar ha aplicat tècniques que habitualment es queden dins la cuina contemporània. En les seves ampolles i hidromels casolans hi ha processos de lactofermentació, ús de greixos (fat-washing), fums suaus, infusions de tes orientals i kombutxes. L'objectiu no és imitar el sabor del vi, sino replicar la seva estructura i evolució a la boca perquè els plats continuïn brillant amb la mateixa intensitat. Foto: Maria Dias. Mont Bar El viatge arrenca amb una complexa interpretació de les varietats de raïms ne

Durante demasiado tiempo, el comensal que decidía no beber alcohol en un menú degustación estaba condenado al agua con gas, al refresco o, con mala suerte, a algún zumo empalagoso que dinamitaba el trabajo del chef. Pero la disminución del consumo de alcohol de la juventud marca el paso de las tendencias. Mont Bar, restaurante del Eixample, recientemente galardonado con su segunda estrella Michelin, acaba de presentar un maridaje sin alcohol que funciona como una narrativa paralela a su cocina. Diseñado y elaborado íntegramente en casa por el sumiller Ivan Castro y el chef Fran Agudo, el recorrido consta de diez líquidos que huyen del concepto de cóctel clásico para buscar la complejidad a través de la acidez, la textura, la salinidad y la profundidad aromática. Una propuesta que estará disponible por 95 euros por persona y que demuestra que lo abstemio también puede ser un viaje gastronómico de primer nivel. Replicar la evolución del vino, no su sabor  Para construir este menú, el equipo de Mont Bar ha aplicado técnicas que habitualmente se quedan dentro de la cocina contemporánea. En sus botellas e hidromeles caseros hay procesos de lactofermentación, uso de grasas (fat-washing), ahumados suaves, infusiones de tés orientales y kombuchas. El objetivo no es imitar el sabor del vino, sino replicar su estructura y evolución en boca para que los platos sigan brillando con la misma intensidad. Foto: Maria DiasMont Bar El viaje arranca con una compleja interpretación de las uva