Ricard Martín

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

La pizza és el menjar popular d'origen italià, però és present arreu del món, la fita per excel·lència d'internacionalització d'un plat local: trobareu bones pizzeries de Hong-Kong a Lisboa. A Barcelona, ciutat plena d’italians, la primera va ser el Tropeziens, l’any 1971 (on anaven sovint la Ferrussola i Jordi Pujol). Des d'aleshores, la pizza ha esdevingut un element omnipresent i conqueridor. A la nostra ciutat conviu l'ortodòxia napolitana amb les noves tendències pizzeres. Mengem-les totes i gaudim d'un plaer rodó que sempre ve de gust! I si no vols menjar pizza, clava't un bon tiberi en algun dels millors restaurants italians de Barcelona. Una altra opció és descobrir el fenomenal entrepà italià, a bars de pisto com el Santo Porcello o el Narciso NO T'HO PERDIS: Les millors pizzeries sense gluten 

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Son buenos tiempos para el bocadillo en Barcelona. Te lo puedes llevar sin problemas, te lo puedes comer en espléndida soledad, y te garantiza siempre un buen rato: la intimidad con un buen bocata, en tu bar o restaurante favorito, es un momento insuperable. El buen bocadillo está descentralizado, lo encontramos por toda la ciudad. Echadle un vistazo a esta lista: bocadillos de Barcelona que debéis conocer –¡y morder!– sí o sí. Y si no os apetece un bocadillo, aquí nuestra lista de hamburguesas (que en el fondo son lo mismo que un bocadillo, pero todo el mundo hace ver que no).  NO TE LO PIERDAS: Los mejores bocadillos italianos de Barcelona 

Potser la primera paraula que us ve al cap quan penseu en menjar i beure a Les Corts és ‘car’. Ho entenem perfectament. Al cap i a la fi, és un districte situat entre la sofisticació de la Diagonal més ‘upper’ i l’essència d’un barri amb passat popular. Però res més lluny de la realitat: els seus 6 km² amaguen moltes més sorpreses gastronòmiques de les que us imagineu, i una bona part són força assequibles. Per a tots els gustos i pressupostos En aquest llistat hi trobareu bars i restaurants de tota mena: locals amb estrelles Michelin, terrasses espectaculars dalt de rooftops d’hotel, bars de mercat amb cuina casolana, establiments familiars amb menú de migdia pensat per als ‘currants’ de la zona, restaurants asiàtics, italians, propostes creatives i altres racons ideals tant per fer un mos ràpid com per fotre’s un bon homenatge. NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.        

Puede que la primera palabra que os venga a la cabeza cuando pensáis en comer y beber en Les Corts sea 'caro'. Lo entendemos perfectamente. Al fin y al cabo, es un distrito situado entre la sofisticación de la Diagonal más ‘upper’ y la esencia de un barrio con pasado popular. Pero nada más lejos de la realidad: sus 6 km² esconden muchas más sorpresas gastronómicas de las que imagináis, y buena parte de ellas son bastante asequibles. Para todos los gustos y presupuestos En esta lista encontraréis bares y restaurantes de todo tipo: locales con estrellas Michelin, terrazas espectaculares en rooftops de hotel, bares de mercado con cocina casera, establecimientos familiares con menú de mediodía pensado para los 'currelas' de la zona, restaurantes asiáticos, italianos, propuestas creativas y otros rincones ideales tanto para picar algo rápido como para pegarse un buen homenaje y vaciar la tarjeta. ¡NO TE LO PIERDAS!: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona Haz clic aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.

Whether you’re at a pub-side shack in London or a swanky, white table-clothed restaurant in Hong Kong, there are brilliant places all over the world to get your gnashers around some properly lip-smacking sandwiches.  Some are full of bougie ingredients, others are cheap and cheerful, but the tradition of cramming cheese, meat, fish, vegetables (or all of the above) between two slices of bread is as universal a dish as you can get. So, without further ado, sink your teeth into our carby, crunchy roundup. Here are the world’s very best sandwiches (according to us). RECOMMENDED:🍝 The best cities in the world for food🎭 The best things to do in the world in 2025🌃 The best cities in the world🌤️ The world’s coolest neighbourhoods This list was edited by Morgan Olsen, Time Out’s former Global Food and Drink editor. At Time Out, all of our travel guides are written by local writers who know their cities inside out. For more about how we curate, see our editorial guidelines.

La pizza es la comida popular de origen italiano, pero está presente en todo el mundo, un hito por excelencia de la cocina internacional: encontraréis buenas pizzerías de Hong Kong a Lisboa. En Barcelona, ciudad llena de italianos, la primera fue el Tropeziens, en 1971 (donde iban a menudo Marta Ferrusola y Jordi Pujol). Desde entonces, la pizza es ubicua en toda Barcelona. En nuestra ciudad convive la ortodoxia napolitana con las nuevas tendencias pizzeras. ¡Comámoslas todas y disfrutemos de un placer redondo que siempre apetece! Y si no te apetece comer pizza, pues pégate un homenaje en alguno de los mejores italianos de Barcelona. Otra opción es descubrir el fenomenal bocadillo italiano, en bares de alto postín como Santo Porcello o Compà.  NO TE LO PIERDAS: Las mejores pizzerias sin gluten de Barcelona 

Situado entre la zona portuaria y la plaza de España, con la avenida del Paralelo como frontera con el Raval y Sant Antoni y el pulmón verde de Montjuïc al lado, el Poble-sec es un barrio con un pasado popular, obrero, bohemio y cabaretero, y un presente marcado por la convivencia de comunidades como la pakistaní, la bangladesí, la dominicana y la ecuatoriana. Sus calles estrechas y plazas escondidas esconden una escena gastronómica viva y variada. De todo un poco En este listado encontraréis opciones para comer y beber para todos los gustos y bolsillos: platos tradicionales, creativos, de aquí, foráneos, lugares para el vermut, bodegas con excelentes vinos y terrazas para disfrutar de un buen tapeo. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.  

¡No les digáis que hacen brunch! Estos jóvenes abrieron en 2022 un restaurante de bocadillos dedicado al sándwich de altos vuelos. "Somos catalanes y somos un restaurante de bocadillos", me explica Edu Catalán, uno de los socios del proyecto (pionero en la reciente mercantilización de la estética del restaurante en camisetas y derivados). Llamarse restaurante está justificado: aparte de un interiorismo inmaculado y potente, cocinan desde cero cada elaboración, menos el pan. ¿Todo? No, el pastrami, excelente, es de Rooftop Smokehouse (aunque en el momento en que leáis estas líneas quizás ya elaboran el suyo). Todo ello los sitúa en la primera línea del bocadillo barcelonés. El bocadillo aquí es viajado y anglófilo, como la clientela: triunfa el mencionado pastrami –hecho de ternera angus, con chucrut, pepinillos confitados– aunque en el Poblenou el best seller es el bocadillo de pollo frito a la coreana, con ensalada de col con kimchi, ajetes y mayonesa de lima y cilantro. También tienen una oferta de desayunos, cada día hasta las 16 h, de brunch de manual: huevos benedict, tortilla francesa con queso comté o aguacate, pancakes... Ahora bien, el factor gentrificador, que al fin y al cabo acaba consistiendo en que el vecino no se lo pueda permitir, aquí se esquiva.

No els dieu que fan brunch! Aquests joves el 2022 van obrir un restaurant d'entrepans dedicat al sandvitx d'alta volada. "Som catalans i som un restaurant d'entrepans", m'explica l'Edu Catalán, un dels socis del projecte (pioner en la recent marxandització de l'estètica del restaurant en samarretes i derivats). Anomenar-se restaurant està justificat: apart d'un interiorisme immaculat i potent, cuinen des de zero cada elaboració, menys el pa. Tot? No, el pastrami, excel·lent, és de Rooftop Smokehouse (encara que en el moment que llegiu aquestes línies potser ja el·laboren el seu). Tot plegat els situa en la primera línia de l'entrepà barceloní.  L'entrepà aquí és viatjat i anglòfil, com la clientela: triomfa l'esmentat pastrami –fet de vedella angus, amb xucrut, cogombres confitats–  encara que a Poblenou el best-seller és el l'entrepà de pollastre fregit a la coreana, amb amanida de col amb kimchi, alls tendres i maionesa de llima i coriandre. També tenen una oferta d'esmorzars, cada dia fins a les 16 h, de brunch de manual de brunch: ous benedict, truita francesa amb formatge comté o alvocat, pancakes...  Ara bé, el factor gentrificador, que al cap i a la fi és un preu que no pogui pagar el veí, aquí s'esquiva.  

Satanás está en la capilla. No, no es una canción de Slayer, sino una frase literal: el equipo de Baldomero gestiona el bar-cafetería de la librería La Central, en los jardines de la Casa de la Misericòrdia. Y no es un espacio cualquiera: Decameron cuenta con un jardín interior dividido en dos partes. Una es el patio principal, una fantasía gótica con palmeras, troncos nudosos y naranjos, adoquines y baldosas centenarias. La otra es un patio colindante con el antiguo orfanato de las Hermanitas de la Caridad. Un espacio de calma monacal a un minuto de La Rambla, donde el turista —pero sobre todo el vecino, cliente de la librería— podrá tomar un café, un bocadillo o una copa de vino entre las 10 y las 20.30 h, y quedarse todo el tiempo que quiera. Se puede acceder tanto desde la calle Elisabets como desde la sección de gastronomía de La Central. Aquí podrás desayunar, tomar el vermut o merendar: bollería, pastelería, chapatas, bocadillos a la plancha, tapas y un par de ensaladas y tortillas. El café, por supuesto, es de especialidad. Los perros son bienvenidos. No aceptan reservas.

Satanàs és a la capella. No, no és cap cançó d'Slayer, sinó una frase literal: l’equip de Baldomero gestiona el bar-cafeteria de la llibreria La Central, als jardins de la Casa de la Misericòrdia. I no és un espai qualsevol: Decameron té un jardí interior dividit en dues parts. Una és el pati principal, una fantasia gòtica amb palmeres, troncs nuosos i tarongers, llambordes i rajoles centenàries. L’altra és un pati limítrof amb l’orfenat de les Germanetes de la Caritat. Un espai de calma monacal a un minut de la Rambla, on el turista —però sobretot el local, client de la llibreria— podrà prendre un cafè, un entrepà o una copa de vi, entre les 10 i les 20.30 h, i estar-s’hi tota l’estona que vulgui. S’hi pot accedir des del carrer d’Elisabets o des de la secció de gastronomia de La Central. Aquí podreu esmorzar, fer un vermut o berenar: brioixeria, pastisseria, xapates, entrepans planxats, tapes i un parell d’amanides i truites. El cafè, per descomptat, és d’especialitat. Els gossos hi són benvinguts. No accepten reserves.

No, no es una pizzería vegana. N.A.P. es un acrónimo que responde a las siglas de Neapolitan Authentic Pizza. Cuando abrieron, en 2013, uno de los propietarios, Antonello Belardo, nos explicó que su intención era "trasladar aquí la pizza napolitana con los precios de allí". Siguieron obsesivamente los requisitos de la DO –horno de leña, tiempo de cocción, harina y tomate italiano– y el resultado es una pizza superlativa y barata en un sitio reducido, un poco ruidoso y lleno de gente joven, ya que por algo aquí se puede disfrutar de una calidad-precio imbatible. No hay reserva posible, pero da igual; porque las pizzas salen volando del horno al plato, la rotación de mesas es constante, y eso forma parte del encanto del lugar. El trabajo bien hecho de estos pioneros de la pizza napolitana en Barcelona ha tenido recompensa: abrieron una sucursal más amplia en la Barceloneta (Baluard, 69) que mantiene los precios y la calidad del local de la Ribera, y otra en el Paral·lel, 94, de aires más reposados y minimalistas donde se puede comer igual de bien al mismo precio, ideal para cenar si sales del teatro o de un concierto. Las recetas, salvo la especial del día, son aquellos nombres clásicos que nos reconfortan: marinara, diavola, capricciosa, cuatro quesos, y podéis tunearla con extras.

No, no és una pizzeria vegana. N.A.P. És un acrònim que respon a les sigles de Neapolitan Authentic Pizza. Quan van obrir, el 2013, un dels propietaris, l’Antonello Belardo, ens va explicar que la seva intenció era "traslladar aquí la pizza napolitana amb els preus d’allà". Van seguir obsessivament els requisits de la DO –forn de llenya, temps de cocció, farina i tomàquet italià–i el resultat és una pizza superlativa i barata en un lloc reduït, una mica sorollós i ple de jovent, que per alguna aquí es pot gaudir d'una qualitat-preu imbatible. No hi ha reserva possible, però és igual; perquè les pizzes surten volant del forn al plat, la rotació de taules és constant, i això forma part de l'encant del lloc.  La feina ben feta d'aquests pioners de pizza napolitana a Barcelona ha tingut té recompensa: van obert una sucursal més àmplia a la Barceloneta (Baluard, 69) que manté els preus i la qualitat del local de la de la Ribera, i una altra al Paral·lel, 94, d'aires més reposats i minimalistes on es pot menjar igual de bé al mateix preu, ideal per sopar si surts del teatre o un concert. Les receptes, llevat de l'especial del dia, són aquells noms clàssics que ens reconforten: marinara, diavola, capricciosa, quatre formatges, i podeu tunejar-la amb extres. 

Han tenido que pasar cien años, pero la bodega La Palma abrió un segundo local: Bellafila nació en junio de 2024 y es donde estuvo el emblemático restaurante Pla. Judit Giménez y Albert Rial son una pareja de restauradores del Gòtic que tienen restaurantes en el Gòtic para los barceloneses. En 2005 convirtieron La Palma, poco a poco, en una bodega gastronómica, con tapas afinadas y un menú de mediodía de alta calidad y precio asequible donde ficha medio Ayuntamiento. En Bellafila las intenciones son más ambiciosas, de muy buen restaurante, pero sin alejarse de los parámetros de la cocina catalana. Después de una primera etapa con Jordi Parramon al frente de la cocina, en 2026 entró el cocinero Peter Castagneto, italiano y con un conocimiento profundo de la cocina de Barcelona desde diferentes puntos de vista (tiene mili por Casa Tejada, Disfrutar o Fonda España, entre otros). ¿Cómo se come en el restaurante Bellafila? Entre Giménez, propietaria que también es cocinera –hace años tuvo un restaurante en Oix, en la Garrotxa profunda– , y Castagneto, han construido una carta de cocina catalana de lo más personal "pero que fuese más directa y fácil de entender, sin intenciones de estrella Michelin", explican. En una Barcelona neotradicional llena de fricandó y capipota, ellos apuntan a platos que tengan un punto diferencial, pero que a la vez sean profundamente de la tierra. Por ejemplo, unos badocs –flores de calabacín– rellenos de brandada de bacalao, finísimos, o un trinxat pri

Han hagut de passar cent anys, però la bodega La Palma va obrir un segon local: Bellafila va néixer el juny del 2024 i és on hi hagué l'emblemàtic restaurant Pla. La Judit Giménez i l'Albert Rial són una parella de restauradors del Gòtic que tenen restaurants al Gòtic per als barcelonins. El 2005 van convertir La Palma, a poc a poc, en una bodega gastronòmica, amb tapes afinades i un menú de migdia d'alta qualitat i preu assequibles on fitxa mig Ajuntament.  Al Bellafila les intencions són més ambicioses, de molt bon restaurant, pero sense allunyar-se dels paràmetres de la cuina catalana. Després d'una primera etapa amb en Jordi Parramon al capdavant de la cuina, el 2026 hi va entrar el cuiner Peter Castagneto, italià i amb un coneixement profund de la cuina de Barcelona des de difernts punts de vista (té mili per Casa Tejada, Disfrutar o Fonda Espaya, entre d'altres.  Com es menja al restaurant Bellafila?  Entre Giménez, propietària que també és cuinera  –fa anys i panys va tenir un restaurant a Oix, Garrotxa profunda– , i Castagneto, han bastit una carta de cuina catalana d'allò més personal "però que fos més directa i entenedora, sense intencions d'estrella Michelin", expliquen. En una Barcelona neotradicional plena de fricandó i capipota, ells apunten a plats que tinguin un punt diferencial però que alhora siguin profundament de la terra.  Per exemple, uns badocs –flors de carbassó– farcits de brandada de bacallà finíssims, o un trinxat primaveral amb trumfes del Pirineu

Can Pizza empezó a caminar en 2014 en El Prat y hoy en día es todo un imperio pizzero de alta calidad, sinónimo de pizza napolitana de primera con diez restaurantes en Barcelona y cercanías (¡y uno en Madrid! ¡Y en Ibiza!). Y no nos extraña que haya logrado este reconocimiento y expansión: los socios fundadores, Isaac Aliaga, los gemelos Max y Stefano Colombo y el pizzero Lolo Vuoturni son tan buenos empresarios de hostelería como cocineros y locos de la pizza y el producto. Los Colombo ya no están en la sociedad, y Vuoturni solo como asesor, pero las pizzas siguen siendo rematadamente buenas.  En su restaurante más céntrico encontrará lo mismo que en todo lo demás (¡que no es poca cosa!): una pizza 'neapolitana' marca de la casa, con una masa fermentada durante 72 horas, con harinas italianas, y unos 'toppings' de alta gama y mucha inspiración que les han valido el premio a Mejor Pizza de España 2023: la Pulp Edition, con sobrasada, pulpo, aceitunas kalamata, aceite de ajo, fior di latte, orégano, tomillo, romero, hinojo y ralladura de limón, y también en el 2021, con Jerry Tomato. Tienen pizzas clásicas –con el toque de humor y gourmet de la casa, claro–, blancas, sin tomate, y rojas, sin mozzarella. Y un ejército de entrantes solventes. Ir a Can Pizza siempre es una apuesta segura.

El incontestable dominio de la pizza napolitana en Barcelona –si queda algún marciano, es aquella de textura gomosa y bordes muy elevados– casi nos ha hecho olvidar que existe la pizza romana. Y de hecho, seguro que estaréis de acuerdo conmigo en que algunas de las mejores pizzas que os zampasteis en la infancia eran de masa fina y de borde crujiente (es decir, pizza romana). Pues bien, Jorge Sastre y Rafa Panatieri, chefs y propietarios de Romo y de Sartoria Panatieri –considerada por el ranking 50 Top Pizza World como la tercera mejor pizzería de Europa–, en la primavera de 2026 abrieron Romo, centrada en este crujiente y digestivo estilo. Si vendieran motos, dirían que pasaron tres meses en Roma estudiando al estilo "Karate Kid" de la masa los secretos de la pizza crujiente y fina con un maestro octogenario del Trastevere. Pero no. "No hicimos ningún estudio de campo. Como hicimos con la napolitana, fuimos simplemente a buscar el sabor y el recuerdo que teníamos en la cabeza. Trabajamos así, para hacerlo a nuestro estilo y contaminarnos lo menos posible", explica Panatieri, desde un discreto local que esconde una de las mejores pizzerías de Barcelona. ¿Cómo es la pizza romana? "Por concepto, la pizza romana tiene que ser así: supercrujiente y casi sin borde. Lo que sacrificas de borde lo pones de producto encima; al final tiene un poco más de producto que una napolitana", matiza Sastre. Lo compruebo zampándome una pizza recubierta con lonchas finas de porchetta casera, sua

Can Pizza va començar a caminar el 2014 al Prat i avui dia és tot un imperi pizzer d'alta qualitat, sinònim de pizza napolitana de primera amb deu restaurants a Barcelona i rodalies (¡i un a Madrid! ¡I a Eivissa!). I no ens estranya que hagi aconseguit aquest reconeixement i expansió: els socis fundadors, Isaac Aliaga, els bessons Max i Stefano Colombo i el pizzer Lolo Vuoturni són tan bons empresaris d'hostaleria com cuiners i bojos de la pizza i el producte. Els Colombo ja no estan a la societat, i Vuoturni només com a assessor, però les pizzes continuen sent refotudament bones. Al seu restaurant més cèntric trobareu el mateix que a tota la resta (¡que no és poca cosa!): una pizza 'neapolitana' marca de la casa, amb una massa fermentada durant 72 hores, amb farines italianes, i uns 'toppings' d'alta gamma i molta inspiració que els han valgut el premi a Millor Pizza d'Espanya 2023: la Pulp Edition, amb sobrassada, pop, olives kalamata, oli d'all, fior di latte, orenga, timó, romaní, fonoll i ratlladura de llimona, i també el 2021, amb Jerry Tomato. Tenen pizzes clàssiques –amb el toc d'humor i gourmet de la casa, clar–, blanques, sense tomàquet, i vermelles, sense mozzarella. I un exèrcit d'entrants solvents. Anar a Can Pizza sempre és una aposta segura

L'incontestable domini de la pizza napolitana a Barcelona –si queda algun marcià, és aquella de textura gomosa i vorals molt elevats– gairebé ens ha fet oblidar que existeix la pizza romana. I de fet, segur que estareu d'acord amb mi que algunes de les millors pizzes que us vau cruspir a la infantesa eren de massa fina i de vora cruixent (és a dir, pizza romana).  Doncs bé, en Jorge Sastre i en Rafa Panatieri, xefs i propietaris de Romo i de Sartoria Panatieri –considerada pel rànquing 50 Top Pizza World com la tercera millor pizzería d'Europa– la primavera del 2026 van obrir Romo, centrada en aquest cruixent i digestiu estil. Si venguessin motos, dirien que van passar tres mesos a Roma estudiant a l'estil "Karate Kid" de la massa els secrets de la pizza cruixent i fina amb un mestre octogenari del Trastevere. Però no. "No vam fer cap estudi de camp. Com vam fer amb la napolitana, vam anar simplement a buscar el sabor i el record que teníem al cap. Treballem així, per fer-ho al nostre estil i contaminar-nos el menys possible", explica Panatieri, en una de les millors pizzeries de Barcelona.  Com és la pizza romana?  "Per concepte, la pizza romana ha de ser així: supercruixent i gairebé sense vora. El que sacrifiques de voral ho poses de producte a sobre; al final té una mica més de producte que una napolitana", matisa Sastre. Ho comprovo cruspint-me una pizza recoberta amb llesques fines de porchetta casolana, suau i fumada, patates xips amanides i un allioli subtil i benèvol

Un ja ha perdut el compte de les modes comestibles que han arribat a Barcelona. Algunes d'elles s'hi han instal·lat amb comoditat perquè són d'allò més sòlides –com la cuina peruana, clar, que va deixar per una llarga temporada la obligació de tenir un tàrtar o un cebiche a la carta, fins i tot encara que tinguessis una sidreria asturiana. D'altres van ser bajanades vàries de brioixeria fina –algú recorda els xurronuts? O el cruffin?– o directament ofensives: els pollofres de trist record que van omplir boques en els comiats de solter/a a la Rambla (per sort, el lamentable coñofre es va quedar a Madrid). Bé, doncs tenim una nova moda a Barcelona que a priori sembla atractiva. Ja podeu menjar hamburguesa de sushi a Norico (Gran Via, 682), un restaurant de brunch japonès de propietat ucraïnesa. Us sembla rebuscat el concepte? A l'Europa de l'Est, el sushi es va instal·lar amb força en l'imaginari col·lectiu com a menjar d'elits a principis dels 2000, i es va generalitzar com una cosa assequible i saludable en la seva versió traslladada a restaurants de brunch. Foto: Ricard Martín. Norico, Barcelona Com és una hamburguesa de sushi? Servidor ja se les va veure con la infame ramen burger en el seu moment –hamburguesa amb panets fets de fideus compactats– i estava escamat davant d'aquest artefacte. O sigui que vaig anar a Norico a passar el control de qualitat de la casa. Vegem: tinc entre mans un entrepà en què els hidrats del pa se substitueixen per arròs de sushi negre compact

L'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició ha atorgat la seva màxima distinció a dos perfils complementaris però cabdals del panorama gastronòmic català. En la seva edició XXIV, celebrada als jardins del Palau de Pedralbes, el Premi Nacional de Gastronomia d'Autor 2026 ha estat atorgat a Raül Balam Ruscalleda. Format des de la seva joventut al restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, el cuiner va consolidar el seu aprenentatge amb estades a l'Akelarre i al Sant Pau de Tòquio, una experiència que va aportar una dimensió internacional al seu recorregut. Actualment, des del restaurant Moments, situat a l'hotel Mandarin Oriental de Barcelona, Balam executa una proposta basada en el rigor tècnic, l'estacionalitat i una lectura actualitzada del receptari mediterrani, mèrits que el jurat ha destacat per concedir-li el guardó. Per la seva banda, el Premi Nacional de Gastronomia Tradicional 2026 ha reconegut Jaume Subirós, ànima del restaurant El Motel Empordà de Figueres. Subirós és una de les figures de referència en evolució de la cuina catalana, avui guardià d'una tradició d'alta gastronomia de la terra. Vinculat a aquest emblemàtic establiments des de la seva obertura l'any 1961, es va formar sota el mestratge de Josep Mercader. Al llarg de la seva trajectòria, ha mantingut El Motel com un referent de la cuina de producte i de mercat de l'Alt Empordà, destacant també per la seva defensa de l'hospitalitat com un element indispensable de l'ofici. Foto: Motel EmpordàJaume Subiró

Hi ha poques mossegades tan absolutament lligades a la identitat gastronòmica de Barcelona com el bikini (no repetirem la vella història de la sala, ep). Tanmateix, durant dècades, aquest entrepà de pa de motllo ha quedat arraconat a les cafeteries de barri, tractat massa sovint com una opció ràpida i sense pretensions. Canviar aquesta dinàmica i elevar el sandvitx planxat a la categoria de plat de culte ha estat la gran missió de Joan Gurguí, xef i propietari de La Bikineria. Després de començar el seu camí l'any 2018 al Mercat del Ninot i de consolidar el seu restaurant insígnia al passeig de Sant Joan, Gurguí fa ara un nou salt endavant amb l'obertura del seu espai al Time Out Market Barcelona. Foto: Alex FroloffLa Bikineria, Time Out Market Barcelona La filosofia darrere del projecte és tan senzilla com exigent: cada proposta culinària ha de valorar-se en la seva justa mesura. "Tu pots tenir el millor entrepà de fuet del món, o pots fer un que sigui un horror. El mateix passa amb els menús degustació", afirma el xef. Sota aquesta premissa de cuidar fins a l'últim detall, la Bikineria del Market es converteix en un punt d'entrepà planxat de primer ordre. La clau de l'èxit resideix en la precisió tècnica: aconseguir el punt daurat i torrat perfecte del pa, evitant per complet aquell efecte moll i humit tan habitual de la biquinera casolana. La carta dissenyada per a aquest nou espai és un reflex de les receptes més reeixides de la marca, estructurada amb opcions que trenq

Uno ya ha perdido la cuenta de las modas comestibles que han llegado a Barcelona. Algunas de ellas se han instalado con holgada comodidad por ser de lo más sólidas –como la cocina peruana, claro, que dejó por una larga temporada la necesidad de tener un cebiche en carta, incluso aunque tuvieras una sidrería asturiana. Otras fueron pamplinas varias de bollería fina –¿alguien recuerda los churronuts? ¿O el cruffin?– o directamente ofensivas: los pollofres de infausto recuerdo que llenaron bocas en las despedidas de solteros/as en la Rambla (por suerte, el lamentable coñofre se quedó en Madrid).  Bien, pues tenemos una nueva moda en Barcelona que a priori parece muy atractiva. Ya podéis comer hamburguesa de sushi en Norico (Gran Via de Les Corts, 682), un restaurante de brunch japonés de propiedad ucraniana. ¿Os parece rebuscado el concepto? En la Europa del Este, el sushi se instaló con fuerza en el imaginario colectivo como comida de élites a principios de los 2000, y se generalizó como algo asequible y saludable en su versión trasladada a restaurantes de brunch.  Foto: Ricard MartínNorico, Barcelona ¿Cómo es una hamburguesa de sushi?  Servidor ya se las vio con la infame ramen burger en su momento –hamburguesa con panecillos hechos de fideos compactados– y estaba escamado ante este artefacto. O sea que acudí a Norico a pasar el control de calidad de la casa. Veamos: tengo entre manos un bocata en el que los hidratos del pan se sustituyen por arroz de sushi compactado y mold

Rambla de Poblenou, sentado en un banco frente a un local en obras. A mi lado, una pareja rubia y anglosajona comenta con otra muy similar sus vacaciones (en castellano, ya que son de países diferentes). "¿Vosotros por Suecia? Nosotros por París, wonderful. ¿Y qué hacéis por aquí? Pues hemos venido a mirar este local, donde abriremos una cafetería de especialidad a finales de mes. ¿Cómo se llamará? Pues The Mierders, porque es una franquicia de la que hay otra 200 metros más arriba. ¿Y qué haréis en ella? Uy, ya sabes, brunch y specialty coffee. It's very exciting". Y yo pienso: no, no es demasiado exciting, porque según la BCN Coffee Guide, en Poblenou hay unas setenta cafeterías de especialidad. Foto: Ricard Martín. Rambla de Poblenou, planes de nueva cafetería Obviando el nom, que me he inventado, la anécdota es real. Y en la mayoría de estas cafeterías, un café con leche sobrepasa los 2,50 euros, y lo corriente es que te cueste entre 2,70 y 3 euros (el otro día un periodista entrevistó a la propietaria de una cadena de brunch y el titular era: "Hemos democratizado el café de especialidad poniéndolo a 2,50 euros". ¡No doy cerdito!). Foto: Ricard MartínEntropia Cafè, Barcelona Bueno, la noticia es que en Poblenou, epicentro del café bueno, caro y minimalista de Barcelona, está la cafetería Entropia (Pujades, 166), donde preparan un café con leche de especialidad la mar de bueno por 2,20 euros. Foto: Ricard Martín. Café de especialidad a precios contenidos en Entropia C

Rambla de Poblenou, sec en un banc davant d'un local en obres. Al costat meu, una parella rossa i anglosaxona comenta amb una altra molt similar les vacances (en castellà, que són de països diferents). "Vosaltres per Suècia? Nosaltres per París, wonderful. I que feu per aquí? Doncs hem vingut a mirar aquest local, que hi obrirem una cafeteria d'especialitat a finals de mes. Com es dirà? Doncs The Mierders, perquè és una franquícia de la que hi ha 200 metres més amunt. I què hi fareu? Ui, ja saps, brunch i specialty coffee. It's very exciting". I jo penso: no, no ho és massa d'exciting, perquè segons la BCN Coffee Guide, a Poblenou hi ha una setantena de cafeteries d'especialitat.  Foto: Ricard MartínRambla de Poblenou, plans de nova cafeteria Obviant el nom, que m'he inventat, l'anècdota és real. I en la majoria d'aquestes cafeteries, un cafè amb llet sobrepassa els 2,50 euros, i allò corrent és que et costi entre 2,70 i 3 euros (l'altre dia un periodista va entrevistar la propietària d'una cadena de brunch i el titular era: "hem democratitzat el cafè d'especialitat posant-lo a 2,50 euros". Me'n faig creus). Bé, la notícia és que a Poblenou, epicentre del cafè bo, car i minimalista de Barcelona, hi ha la cafeteria Entropia (Pujades, 166), on hi preparen un cafè amb llet d'especialitat la mar de bo per 2,20 euros.  Foto: Ricard MartínCafè d'especialitat a preus continguts a Entropia Cafè I t'atenen en català (un fet que pot semblar molt poca cosa, però que costa de trobar

La Porca, pioneros del bocadillo gourmet cocinado en Barcelona, desembarca en el Time Out Market Barcelona. Después de una etapa muy centrada en las hamburguesas, el restaurante barcelonés –que fundó Rubén León con su madre Carmen, excelente cocinera, en 2016– vuelve así a su esencia fundacional de restaurante centrado en el bocadillo de cocina. Su particular manera de tratar la comida callejera, poniendo en un contexto catalán y local el sándwich de barbacoa de Estados Unidos, los convirtió en un favorito local imprescindible en Barcelona, sin duda uno de los mejores restaurantes de bocadillos de nuestra ciudad. El corazón del concepto y el gran protagonista de la parada es el cerdo asado, elaborado a partir de piezas seleccionadas como el cerdo Ral d'Avinyó. La carne se somete a una cocción lenta a baja temperatura para conseguir una melosidad extrema que contrasta con el punto crujiente de la piel. El gran valor añadido del nuevo espacio de La Porca es la experiencia del ensamblaje visible: cada pieza se corta al momento ante el cliente y se prepara al momento para garantizar la máxima frescura. Foto: Time Out MarketLa Porca de Time Out Market: bocadillos de cerdo asado de producción propia, cortado al momento La sostenibilidad del bocadillo también depende del pan, y aquí se ha optado por rebanadas de pan de coca artesanal, ligeramente tostadas y perfectas para aguantar la suculencia de la carne y las salsas de la casa, todas de receta y elaboración propia. La carta, co

La Porca, pioners de l'entrepà gurmet cuinat a Barcelona, desembarca al Time Out Market Barcelona. Després d'una etapa molt centrada en les hamburgueses, el restaurant barceloní -que va fundar en Rubén León amb la seva mare Carmen, excel·lent cuinera, el 2016– torna així a la seva essència fundacional de restaurant centrat en l'entrepà de cuina. La seva particular manera de tractar el menjar de carrer, posant en un context català i local el sandvitx de barbacoa d'Estats Units, els va convertit en un favorit local imprescindible a Barcelona, sens dubte un dels millors restaurants d'entrepans de la nostra ciutat. El cor del concepte i el gran protagonista de la parada és el porc rostit, elaborat a partir de peces seleccionades com el porc Ral d'Avinyó. La carn se sotmet a una cocció lenta a baixa temperatura per aconseguir una melositat extrema que contrasta amb el punt cruixent de la pell. El gran valor afegit del nou espai de La Porca és l'experiència de l'assemblatge visible: cada peça es talla al moment davant del client i es prepara al moment per garantir la màxima frescor. Foto: Time Out MarketLa Porca ofereix entrepans de porc rostit de producció pròpia i tallat al moment La sostenibilitat de l'entrepà també depèn del pa, i aquí s'ha optat per llesques de pa de coca artesanal, lleugerament torrades i perfectes per aguantar la suculència de la carn i les salses de la casa de recepta pròpia. La carta, compacta i dissenyada per a una decisió ràpida, s'estructura al volta

En el relato vital gastronómico de los hermanos Torres la abuela Catalina es central, pero se ha hablado poco del bar que tenían sus padres en Horta, el Bar Plaza. "Éramos competencia del bar de un gallego, que le acabó comprando el bar a mi madre y lo cerró para no tener rivales cerca. Y lo cerró para convertirlo en almacén", explica Sergio Torres en la inauguración de Parada Torres, el nuevo bar-restaurante que acaban de inaugurar los gemelos Torres, Javier y Sergio, en el Mercado de Santa Caterina de Barcelona. Como Eldelmar, en asociación con el grupo de restauración Pantea.  Foto: Ricard MartínParada Torres Después de toda una vida dedicados a la alta cocina, abrir Parada Torres en el Mercado de Santa Caterina es una manera de quitarse esa espinita de tener bar, pero también de recordar a la abuela que les inculcó el amor por la cocina mientras los padres curraban en la barra. Formalmente, Parada Torres es un bar que te cagas, si me permitís el coloquialismo. 440 m² de superficie, una barra de mármol espectacular circular, con capacidad para 40 personas que es el eje, y una capacidad para 180 comensales, teniendo en cuenta el comedor aparte, con vistas a la Avenida de Francesc Cambó.  Foto: Ricard MartínParada Torres, comedor exterior "Pues mira, lo has definido bien, porque nuestra abuela cocinaba aquí delante, nos llevaba de compras por el mercado, y hemos abierto este sitio en homenaje a ella y a nuestra familia. Es el bar que le debíamos a Barcelona: queremos qu

En el relat vital gastronòmic dels germans Torres, l'àvia Catalina és central, però s'ha parlat poc del bar que tenien els seus pares a Horta, el Bar Plaza. "Érem competència del bar d'un gallec, que li va acabar comprant el local a la meva mare i el va tancar per no tenir rivals a prop. I el va tancar per convertir-lo en magatzem", explica Sergio Torres en la inauguració de Parada Torres, el nou bar-restaurant que acaben d'inaugurar els bessonss Torres, Javier i Sergio, al Mercat de Santa Caterina de Barcelona. Com Eldelmar, en associació amb el grup de restauració Pantea. Foto: Ricard Martín. Parada Torres Després de tota una vida dedicats a l'alta cuina, obrir Parada Torres al Mercat de Santa Caterina és una manera de treure's aquesta espina de tenir un bar, però també de recordar l'àvia que els va inculcar l'amor per la cuina mentre els pares treballaven a la barra. Formalment, Parada Torres és un bar que t'hi cagues, si em permeteu el col·loquialisme groller. 440 m² de superfície, una barra de marbre espectacular en forma de v, amb capacitat per a 40 persones que n'és l'eix. Té  una capacitat per a 180 comensals, tenint en compte el menjador a part, amb vistes a l'Avinguda de Francesc Cambó. Foto: Ricard Martín. Parada Torres, menjador exterior "Doncs mira, ho has definit bé, perquè la nostra àvia cuinava aquí davant, ens portava de compres pel mercat, i hem obert aquest lloc en homenatge a ella i a la nostra família. És el bar que li devíem a Barcelona: volem que si

Por más que se modernice, una bodega lo es porque su identidad de negocio mantiene un vínculo inclusivo con el tejido social del barrio. Es decir, que el vecino pueda sentarse y pagarse el aperitivo, el carajillo, las olivas o el pato con peras. Es fácil detectar un gastrobar disfrazado de bodega: gildas a 4,50 euros, platos escuálidos de macarrones a 18, triángulos de tortilla jugosa perfumada con trufa que se secan esperando al influencer. Foto: Ricard Martín. Bodega Josefa, en el Putxet Contra este panorama, hablamos de dos recuperadores recientes de bodegas que eligen una tercera vía, que no es ni la del llenapanzas ni la del timo del bar finini, sino la de la cocina catalana seria destinada al día a día. Vecinos y vecinas, ya volvemos a tener entre nosotros la Bodega Josefa del Putxet y el Bar Bodega Manolo de Gràcia, dos instituciones de bota de madera y mesa de mármol que, tras un año cerradas, han reabierto para volver a dar alegrías al barrio. Un chef barbero que empezó a cocinar a los 49 años Las bodegas esconden historias humanas interesantes. Como por ejemplo, la de Roger Solé, jefe de cocina tras la muy exitosa reapertura de la Bodega Gol y también del Bar Bodega Manolo, en Gràcia, y la Bodega Vidal en el Poble-sec, recién abierta. Sentados en la Manolo –como la Gol, con una actualización tan discreta que no se intuye el cambio de propiedad– me explica que "yo estoy aquí porque la propiedad de las bodegas decidió confiar en mí". Foto: Bodega ManoloBodega Manol

Per més que es modernitzi, una bodega ho és perquè la seva identitat de negoci manté un lligam inclusiu amb el teixit social del barri. És a dir, que el veí pugui seure i pagar-s'hi l'aperitiu, el cigaló, les olives o l'ànec amb peres. És fàcil detectar un gastrobar disfressat de bodega: gildes a 4,50 euros, plats esquifits de macarrons a 18, triangles de truita sucosa perfumada amb tòfona que s'assequen, tot esperant l'influencer.  Foto: Ricard MartínBodega Josefa, al Putxet Contra aquest panorama, parlem de dos recuperadors recents de bodegues que trien una tercera via, que no és ni la de l'afartapobres ni la de l'aixecada de camisa de seda, sinó la de la cuina catalana seriosa destinada al fet diari. Veïns i veïnes, ja tornem a tenir entre nosaltres la Bodega Josefa del Putxet i el Bar Bodega Manolo de Gràcia, dues institucions de bóta de fusta i taula de marbre que després d'un any tancades han reobert per tornar a donar alegries al barri.  Un xef barber que va començar a cuinar als 49 anys Les bodegues amaguen històries humanes interessants. Com per exemple, la d'en Roger Solé, cap de cuina rere la molt exitosa reobertura de la Bodega Gol i també del Bar Bodega Manolo, a Gràcia i Bodega Vidal al Poble-sec, just acabada d’obrir. Asseguts a la Manolo –com la Gol, amb una actualització tan discreta que no s'intueix el canvi de propietat– m'explica que "jo sóc aquí perquè la propietat de les bodegues va decidir confiar en mi". Foto: Bodega ManoloBodega Manolo Oju al dato