Ricard Martín

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

ESTIU DEL 2026: Pel carrer campen les bafarades d'aire calent com boles de foc. El restaurant esdevé un refugi climàtic, I ja sabeu què fan els mexicans: mengen picant per equilibrar la temperatura corporal amb l'exterior. No us portaré a menjar escudella i carn d'olla a l'agost –tot i que molt a favor–, però si que recomano el Bitxo, virtuosa aproximació a la cuina indonèsia des de Catalunya amb el xup-xup com a punt de contacte (preus populars, entra amb força al 6). I molt de foc lent hi ha al Bera, la versió més assequible del mestre de mestres de l'alta cuina, Berasategui, al 12. Esclar que si voleu un lloc fresquet i amb menjar immillorable, res millor que Can Pineda, LA gastrobodega de Barcelona, que amb el pas dels anys ha afinat cuina i producte per esdevenir un lloc imprescindible, a més d'absolutament singular. Directe al 5. En un moment on tot són grans inversors, cal reivindicar el restaurant familiar: aneu a l'Emocionar, un reducte de cuina joganera i afrancesada amb picades d'ullet als anys vuitanta. I per festa grossa, dues places de luxe:  fitxeu a Finca Nebot, la versió reposada del Malparit, en un passatge de Poblenou i Bottega Bernacca, una aposta molt seriosa per la gran cuina italiana.  Benvinguts a la llista dels 50 millors restaurants de Barcelona, on trobareu les adreces més delicioses de la ciutat, els millors llocs on menjar escollits amb cura, empirisme i precisió (que hi hem anat, vaja!). Aquesta és una de les millors ciutats del món per menjar i

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! Amb tantes idees tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡Con estas ideas tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

VERANO DE 2026: ¡Por la calle campan las ráfagas de aire caliente como bolas de fuego! El restaurante se convierte en un refugio climático, y ya sabéis qué hacen los mexicanos: comen picante para equilibrar la temperatura corporal con la del exterior. No os llevaré a comer escudella i carn d'olla en agosto –aunque muy a favor–, pero sí que os recomiendo  Bitxo, virtuosa aproximación a la cocina indonesia desde Cataluña con el chup-chup como punto de contacto (precios populares, entra con fuerza en el 6). Y mucho fuego lento hay en Bera, la versión más asequible del maestro de maestros de la alta cocina, Berasategui, en el 12. Claro que si queréis un lugar fresquito y con comida inmejorable, nada mejor que Can Pineda, LA gastrobodega de Barcelona, que con el paso de los años ha afinado cocina y producto para convertirse en un lugar imprescindible, además de absolutamente singular. Directo al 5. En un momento donde todo son grandes inversores, hay que reivindicar el restaurante familiar: id a Emocionar, un reducto fraterno de cocina juguetona y afrancesada con guiños a los años ochenta. Y para fiesta grande, dos plazas de lujo: fichad en Finca Nebot, la versión reposada de Malparit, en un pasaje del Poblenou y Bottega Bernacca, una apuesta muy seria por la gran cocina italiana. Bienvenidos a la lista de los 50 mejores restaurantes de Barcelona, ​​donde encontraréis las direcciones más deliciosas de la ciudad, los mejores lugares donde comer escogidos con cuidado, empirismo y pr

Desde las alturas todo sabe mejor: de una croqueta a una cucharada de caviar. Y si en algunas circunstancias nos sirven para alejarnos del bullicio de la ciudad, en otras pueden servir para mirar al cielo y flotar en una burbuja de confort y escapismo. Si ya habéis visitado algunos de los mejores restaurantes con vistas de Barcelona, es hora de dar un garbeo por algunas de las mejores azoteas de Barcelona, los famosos rooftop bars', y tomar algo con calma: saboreando cada trago, cada rumor de brisa, cada rayo de luz. Y si queréis mucha privacidad, os hace falta conocer las mejores terrazas secretas de Barcelona  NO TE LO PIERDAS: Los mejores 50 restaurantes de Barcelona

Des de les altures tot té més bon gust: des d'una croqueta a una cullerada de caviar. I si en algunes circumstàncies ens serveixen per allunyar-nos de l'enrenou de la ciutat, en d'altres poden servir per mirar al cel i surar en una bombolla de confort i escapisme. Si ja heu visitat alguns dels millors restaurants amb vistes de Barcelona, és hora de donar una volta per alguns dels millors terrats de Barcelona, els famosos 'rooftop bars', i prendre alguna cosa amb calma: assaborint cada glop, cada rumor de brisa, cada raig de llum. NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Queridos y queridas 'pixapins', aunque cueste creerlo, a muy poca distancia de Barcelona se abre un universo gastronómico que merece la pena descubrir. Animaos a dejar atrás el asfalto, salir de los límites urbanos y cambiar de aires. Tanto si vais por carretera como en tren, os esperan pueblos con mucho encanto, paisajes que invitan a desconectar y restaurantes que, por sí solos, justifican la escapada. Nuestra selección Hemos preparado una selección pequeña, pero muy cuidada, de restaurantes y hostales ideales para hacer una escapada cualquier fin de semana y saborear Cataluña con los cinco sentidos. Encontraréis establecimientos centenarios, refugios rurales, terrazas frente al Mediterráneo, cocina tradicional de chup-chup y propuestas creativas, locales populares, hoteles de lujo, jóvenes talentos y sagas de cocineros que mantienen vivo el legado familiar. Destinos donde comer muy bien y, de paso, redescubrir el territorio. Y sí, podremos repetir ese tópico que tanto nos gusta a los barceloneses: se come tan bien como en Barcelona, pero a menudo bastante más barato. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona Haz clic aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para elaborar este contenido.  

Estimats i estimades pixapins, encara que costi de creure, a ben poca distància de Barcelona s'obre un univers gastronòmic que val molt la pena descobrir. Animeu-vos a deixar enrere l'asfalt, sortir dels límits urbans i escampar la boira. Tant si hi aneu per carretera com en tren, us esperen pobles plens d'encant, paisatges que conviden a desconnectar i restaurants que justifiquen l'excursió per si sols. La nostra selecció Hem preparat una tria petita, però molt acurada, de restaurants i hostals ideals per fer una escapada qualsevol cap de setmana i assaborir Catalunya amb tots els sentits. Hi trobareu establiments centenaris, refugis rurals, terrasses davant del Mediterrani, cuines tradicionals de xup-xup i propostes creatives, locals populars, hotels de luxe, joves talents i nissagues de cuiners que mantenen viu el llegat familiar. Destinacions per menjar molt bé i, de passada, redescobrir el país. I sí, podrem repetir aquell tòpic que tant ens agrada als barcelonins: s'hi menja tan bé com a Barcelona, però sovint força més barat. NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Entre el mar, la sorra i l’asfalt, passejar per la Barceloneta és gairebé com fer vacances sense sortir de la ciutat. Ara bé, en un barri amb tanta afluència de turistes, trobar-hi establiments autèntics no sempre és una tasca senzilla. Aquesta selecció vol ajudar-vos a separar el gra de la palla. Una mica de tot Us proposem 28 restaurants per a tots els gustos: des de cases tradicionals on la cuina marinera és la protagonista —amb arrossos, fideuàs, sarsueles, suquets i peix i marisc arribats de les millors llotges del país— fins a locals inspirats en gastronomies d’arreu del món, com la italiana, la peruana, la libanesa, la tailandesa o l’argentina. També hi trobareu propostes més creatives i un parell d’adreces imprescindibles per als amants de la carn a la brasa. Ara només us queda triar: menjar a una terrassa a tocar de la platja, gaudir de les vistes des d’una torre o un pis alt o perdre-us per algun dels carrerons amb més encant del barri. NO T'HO PERDIS: Els millors bars de la Barceloneta i el Port Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Es una excelente noticia que el barrio de Les Corts acoja la propuesta familiar y casera de Tacos El Veneno. Después de años rodando por Barcelona en formato food-truck y pop-ups, Manu De la Torre y Tessi Eng –diseñadores con estudios en Elisava, de origen mexicano– en 2026 dieron el salto a un local fijo con su barra taquera. Defienden una cocina sin juegos de manos y de producto, con pescado fresco e ingredientes de mercado, recordando que en México cualquier elaboración, por sencillo que parezca el plato, lleva un proceso casi gourmet detrás para ofrecer la máxima calidad. Como diseñadores, se encargan directamente de toda la imagen de la marca, el merchandising y las ilustraciones de Tessi (de un estilo evocador entre Botero y Nadia Hafid), creando un concepto redondo. Su oferta culinaria es igual de redonda: tacos generosos como el campechano (con chorizo, bistec, torreznos y cilantro), la cochinita pibil marinada doce horas –que se puede pedir en formato Volcán con queso fundido–, o una fresca tostada de atún bluefin con salsa macha. Todo ello acompañado de unas margaritas memorables. 

Los hermanos Mani y Magid Alam, creadores de The Fish & Chips Shop, se han asociado con el mexicano Sergio Muñoz para abrir la taquería Tacos Muñoz en Sants. Se trata de un proyecto sencillo y sin inversores externos que apuesta por comer de pie en la barra –desnuda, de cemento, industrial– siguiendo la tradición mexicana, aunque también hay una zona de mesitas. Gracias a la experiencia del chef Guillermo Campos, la carta consigue reinterpretar los clásicos con combinaciones sorprendentes y muy bien ejecutadas –como el taco de chicharrón crujiente con frijol negro o la sorprendente opción vegetariana con mole de dátil y shiitake–, aunque aquí el espíritu se mantiene en la excelencia ortodoxa de la mejor comida de calle mexicana: abundancia, suculencia y todo elaborado con carnes de una ternura impecable y salsas bien trabajadas. Ojo al taco vegetariano: una delicia de chup-chup hecha con guiso de mole de dátil –un ingrediente muy poco usado en México–, shiitake y queso. ¡Todo para mojar totopos!

Els germans Mani i Magid Alam, creadors de The Fish & Chips Shop, s'han associat amb el mexicà Sergio Muñoz per obrir la taqueria Tacos Muñoz a Sants. Es tracta d'un projecte senzill i sense inversors externs que aposta per menjar de peu a la barra –nua, de ciment, industrial– seguint la tradició mexicana, encara que també hi ha una zona de tauletes.  Gràcies a l'experiència del xef Guillermo Campos, la carta aconsegueix reinterpretar els clàssics amb combinacions sorprenents i molt ben executades –com el taco de chicharrón cruixent amb frijol negre o la sorprenent opció vegetariana amb mole de dàtil i xiitake–, tot i que aquí l'esperit es manté en l'excel·lència ortodoxa del millor menjar de carrer mexicà: abundància, suculència i tot elaborat amb carns d'una tendresa impecable i salses ben treballades. Ull al taco vegetarià: una delícia de xup-xup feta amb guisat de mole de dàtil –un ingredient molt poc emprat a Mèxic– xiitake i formatge. Tot per sucar-hi totopos! 

És una excel·lent notícia que el barri de Les Corts aculli la proposta familiar i casolana de Tacos El Veneno. Després d'anys rodant per Barcelona en format food-truck i pop-ups, en Manu De la Torre i la Tessi Eng –dissenyadors amb estudis a l'Elisava, d'origen mexicà– el 2026 van fer el salt a un local fix amb la seva barra taquera. Defensen una cuina sense jocs de mans i de producte, amb peix fresc i ingredients de mercat, recordant que a Mèxic qualsevol elaboració, per senzill que sembli el plat, porta un procés gairebé gourmet al darrere per oferir la màxima qualitat. Com a dissenyadors, s'encarreguen directament de tota la imatge de la marca, el marxandatge i les il·lustracions de la Tessi (d'un estil evocador entre Botero i Nadia Hafid), creant un concepte rodó. La seva oferta culinària és igual de rodona: tacos generosos com el campechano (amb xoriço, bistec, rosta i coriandre), la cochinita pibil marinada dotze hores –que es pot demanar en format Volcán amb formatge fos–, o una fresca tostada de tonyina bluefin amb salsa matxa. Tot plegat acompanyat d'unes margarites memorables.

El neotradicionalismo de cocina catalana que se ha extendido por toda Barcelona tiene diversos niveles de seriedad y de rigor. Y de experimentación, claro. Podemos encontrarnos capipotas, fricandós y macarrones decentes hechos en serie, de lo más funcionales o incluso finísimos. Bajo este paraguas de "cocina tradicional" se hace de todo. Pero lo importante es tener una identidad y estilo (y hacerlo muy bien, claro, para situarse entre los mejores de Barcelona). Este es el caso de Finca Nebot, el restaurante que el Grupo No Hay Mañana (Malparit, Bar Bábula 1937) con Leo Chechelnitskiy al frente, abrió en el verano de 2026. Mirar muy atrás con la técnica actual o profundizar en la tradición puede parecer revolucionario, o al menos diferenciarte de la avalancha de croquetas y tortillas. Los chefs Alfredo Samaniego y Josué Dávila, además de aquello que queda tan bien de decir de "hacemos la cocina de la abuela", han investigado en el recetario de Ignasi Domènech y Josep Rondissoni, los dos cocineros más importantes de la cocina catalana de principios a mediados del siglo XX, y prefiguradores de lo que conocemos como "cocina tradicional catalana" hoy. Veamos una coca de escalivada con sardina ahumada –coca de recapte hecha en casa– buenísima, o unos huevos mimosa –también están al tanto de qué está de moda– con el toque juguetón del rábano rusticano. El grupo tiene platos reconocibles: su steak tartar es el del Bábula Bar 1937, acabado en mesa, con huevo poché y las mejores partes

El neotradicionalisme de cuina catalana que s'ha estès per tota Barcelona té diversos nivells de seriositat i de rigor. I d'experimentació, esclar. Podem trobar-nos capipotes i fricandós i macarrons decents fets en sèrie, d'allò més funcionals o fins finíssims. Sota aquest paraigua de "cuina tradicional" s'hi fa de tot. Però el que és important és tenir una identitat i estil (i fer-ho molt bé, clar, per situar-se entre els millors de Barcelona). Aquest és el cas de Finca Nebot, el restaurant que el Grupo No Hay Mañana (Malparit, Bar Bábula 1937) amb en Leo Chechelnitskiy al capdavant, va obrir a l'estiu del 2026. Mirar molt enrere amb la tècnica actual o aprofundir en la tradició pot semblar revolucionari, o si més no diferenciar-te de l'allau de croquetes i truites. Els xefs Alfredo Samaniego i Josué Dávila, a més d'allò que queda tan bé de dir de "fem la cuina de la iaia", han investigat en el receptari d'Ignasi Domènech i Josep Rondissoni, els dos cuiners més importants de la cuina catalana de principis a meitats del segle XX, i prefiguradors del que coneixem com "cuina tradicional catalana" ara. Vegeu una coca d'escalivada amb sardina fumada –coca de recapte feta a casa– boníssima, o uns ous mimosa –també estan a l'aguait de què està de moda– amb el toc juganer del raifort. El grup té plats reconeixibles: el seu steak tartar és el del Babula Bar 1937, acabat a taula, amb ou poché i les millors parts de la vaca. I ull al seu capipota, finíssim i aromàtic, amb la part gelat

Entre grandes grupos de restauración y marketing digital, a veces uno se emociona cuando se topa con un buen restaurante familiar que no tiene más pretensión que dar de comer bien y ganar dinero honrado sin vender humo. Y Emocionar se llama el restaurante que los hermanos Munné, Àlex en sala y Sergi en la cocina, abrieron en una esquina de la discreta calle Saragossa. El tío de los hermanos, Enric Munné, fue el propietario del restaurante 18 d'octubre, en la calle Julián Romea, abierto desde finales de los años setenta hasta 2012, y fue lugar de reunión de los modernos de buen comer de la época, los que sintonizaban con la Nouvelle Cuisine. Cada día, después del colegio, los hermanos volvían al 18 d'octubre, y allí aprendieron el amor por el oficio. Intentaron quedarse con el traspaso, pero fue imposible. En Emocionar mantienen vivo el espíritu de la cocina de su tío mediante la cocina catalana con un margen creativo, sin resultar pretenciosa, con todo hecho desde cero, y un saludable ánimo juguetón. Encontraréis guiños a los años ochenta, y también tal vez os recuerden a las primeras veces que los abuelos os llevaban a comer. Merecen estar en la jungla de los mejores restaurantes de Barcelona. Veamos: un pastel de berenjena, que remite al gran éxito ochentero del pastel de verduras, con la hortaliza en diferentes texturas y cocciones, y un paté de berenjena ahumada, con cebolla confitada. Suave, delicioso. O unas albóndigas con sepia que están hechas de manitas de cerdo desh

La música de los restaurantes es uno de los elefantes en la habitación. ¿Por qué demonios se oye tan mal la música en los restaurantes? Entre atronadora o pinchada con mal gusto de radiofórmula carca. Casa Platos, el primer restaurante de alta fidelidad de Barcelona, pretende resolver este conflicto. Detrás de los platos de Casa Ídem están los jóvenes Ot Salvans, chef, y Víctor Martínez, en la dirección, también artífices de Manda Huevos, un excelente bar de tapas y cocina catalana que ha subvertido el aburrimiento de la tortilla y la croqueta. "En Barcelona ya existen bares de alta fidelidad, y pensamos que tendría mucho sentido abrir un restaurante que siguiera este camino", me explica. Que Casa Platos sea un hi-fi restaurant significa que se han gastado un pastizal en el estudio acústico y en un sistema de sonido con el encanto del sonido analógico. Y se nota: pueden subir la música y, aun así, os entenderéis hablando sin problemas. La cocina también es de alta fidelidad, digna de restaurante de altos vuelos. Y en su propuesta, de inspiración japonesa y mediterránea, no hay clichés ni platos reconocibles. Por ejemplo, nos resuena en la boca un platazo como la marbonara: unos fideos de calamar con pil-pil de jamón ibérico que lo tienen todo, un mar y montaña elegante y sedoso. Salvans es un cocinero directo y de ideas muy claras, sencillas de entender al primer bocado: veamos unas cocochas de merluza al pil-pil con mojo picón, entre Euskadi y Canarias. Y nos deja K.O. un es

Entre grans grups de restauració i màrqueting digital, a vegades un s'emociona quan es topa amb un bon restaurant familiar que no té cap altra pretensió que donar de menjar bé i guanyar diners sense vendre fum. I Emocionar es diu el restaurant que els germans Munné, Àlex en sala i Sergi a la cuina, van obrir en una cantonada del discret carrer Saragossa. L'oncle dels germans, Enric Munné, va ser el propietari del restaurant 18 d'octubre, al carrer Julián Romea, obert des de finals dels anys setanta fins al 2012, i fou lloc de reunió dels moderns de bon menjar, els que sintonitzaven amb la Nouvelle Cuisine. Cada dia, després de l'escola, els germans tornaven al 18 d'octubre, i allà van aprendre l'amor per l'ofici. Van intentar agafar-ne el traspàs, però fou impossible. Ara bé, a Emocionar mantenen viu l'esperit de la cuina del seu oncle mitjançant cuina catalana amb un marge creatiu, sense esdevenir pretensiosa, amb tot fet des de zero, i un saludable ànim juganer. Hi trobareu picades d'ullet als anys vuitanta, i també potser us recordarà a les primeres vegades que els avis us portaven a dinar, una proposta tant personal que mereix destacar en la jungla dels millors restaurant de la ciutat, Per exemple, un pastís d'albergínia, que remet al gran èxit vuitanter que és el pastís de verdura, amb la verdura en diferents textures i coccions, i un paté d'albergínia fumada, amb ceba confitada. Suau, deliciós, ens recorda que la crema de llet no és el dimoni, si és casolana i es fa ser

La música dels restaurants és un dels elefants a l'habitació gastro. Per què coi se sent tant malament la música en els restaurants? Entre atronadora o punxada amb mal gust de radiofórmula carrinclona. Casa Platos, el primer restaurant d'alta fidelitat de Barcelona, pretén solucionar aquest conflicte.  Rere els plats de Casa ídem hi ha els joves Ot Salvans, xef, i Víctor Martínez, a la direcció, també artífexs de Manda Huevos, un excel·lent bar de tapes i cuina catalana que ha subvertit l'avorriment de la truita i la croqueta. "A Barcelona ja existeixen bars d'alta fidelitat, i vam pensar que tindria molt de sentit obrir un restaurant que seguís aquest camí", m'explica.  Que Casa Platos sigui un hi-fi restaurant significa que s'han gastat una pasta gansa en l'estudi acústic i en un sistema de so amb l'encant del so analògic. I es nota: poden apujar la música i tot i així us entendreu parlant sense problemes. La cuina també és en alta fidelitat, digna de restaurant d'alta volada. I en la seva proposta d'inspiració japonesa i mediterrània no hi ha clixés ni plats reconeixibles. Per exemple, ens ressona a la boca un platàs com la marbonara: uns fideus de calamar, amb pil-pil de pernil ibèric que ho tenen tot, un mar i muntanya elegant i sedós. Salvans és un cuiner directe i d'idees molt clares, senzilles d'entendre a la primera mossegada: vegem unes cocotxes de lluç al pil-pil amb mojo picón, entre Euskadi i Canàries. I ens deixa K.O. un esplèndid filet Wellington, farcit de col

Estamos en uno de los restaurantes de cocina catalana más singulares de Barcelona. En una discretísima esquina del Clot, Can Pineda abrió en 1904, pocos años después de que Sant Martí de Provençals se anexionara a Barcelona, como bodega. En el año 1972 la familia Cuenca, y poco después con el añadido de la familia Jovells, lo adquirieron tras haber trabajado allí durante años. La refundación implicó la compra de un local anexo para hacer una cocina. El producto se exponía en una barra larga en la primera sala a la vista del público; platos de cuchara, desayunos de tenedor, angulas en una pecera, y clientes que se mantienen fieles desde aquel momento. Con el paso de los años, Can Pineda se ha convertido en una casa de comidas de altísima cocina, con una maestría en la compra y cocina de un producto superlativo a la altura de los grandes restaurantes de Barcelona y Cataluña, Michelin incluidas. Vale la pena recordarlo de vez en cuando: bajo la apariencia de bodega barcelonesa –porque lo es–, aquí ponen en la mesa el mejor producto posible de estricta temporada con una intervención sabia y moderna, pero contenida, que se percibe al primer bocado. Veamos: unas humildes sardinas en escabeche magníficas, fresquísimas y con aroma a naranja. Y entendemos perfectamente aquello del mejor producto con la ensalada de tomates de la explotación agraria de Xavier Carbó. Uno más carnoso y dulce, el otro más ácido y firme. Todos tienen un matiz diferente, pero todos te ponen el verano en la b

"Quería proponer una manera más abierta y cercana de aproximarme a mi cocina, manteniendo el foco en el producto y en el placer de compartir", afirma Martín Berasategui. El chef vasco, astro absoluto de la alta cocina a nivel mundial, y el cocinero de España que tiene más estrellas Michelin, abrió Bera en la primavera de 2026. Y refuerza su apuesta por Barcelona con un proyecto que se presenta como la cara más accesible del chef vasco, alejándose de la rigidez del menú degustación y con una carta de lo más reconocible, pero siempre dentro de los parámetros de la excelencia. Desde los primeros bocados –anchoas del Cantábrico o gildas– hasta elaboraciones que equilibran técnica y materia prima, como un brioche de salmón marinado con anguila ahumada o tacos de steak tartar. Y, cómo no, el famoso Bokata Martintxo, pepito de solomillo de ternera gallega con crema de sardina: cocina fina para comer con las manos, como un bikini de butifarra de perol trufado. La propuesta de principales equilibra la técnica de Berasategui con el confort de lo tradicional, alternando platos de su repertorio, como las cocochas de bacalao con berberechos, con recetas de fuego lento que hacen un guiño al recetario catalán: ved las albóndigas con salsa de cepas, el ahora omnipresente capipota o las alubias del ganxet con almejas. Bajo la dirección ejecutiva del chef Gabriele Milani, el espacio ha sido sometido a una remodelación integral, a medio camino entre la exclusividad del triestrellado Lasarte y l

Es la clásica historia de siempre, que por desgracia cada vez se repite más en Barcelona. Tenemos el restaurante de un cocinero-emprendedor que, después de un buen puñado de años trabajando a destajo, logra consolidar su posición gracias a una oferta de alta calidad y precios asequibles. Con el paso del tiempo, refina su producto y oficio y se convierte en una institución en el barrio y en buena parte de la ciudad. Y entonces llega la subida de la renta del alquiler, a veces hasta casi del doble. Y no es que no tengan clientes: pero por más que trabajen, no logran cubrir los gastos. Pura matemática.  Foto: Maria DiasDr Zhang hará su úlitmo servicio el 29 de julio Pasó no hace demasiado con el Ofis del Raval, pilar del menú de mediodía en Barcelona, y ahora acaba de pasar con el Dr Zhang: el restaurante de dumplings y fideos asiáticos que Elia Caral abrió hace casi diez años en el barrio de Sant Antoni, uno de los mejores de Barcelona en su género, hará su último día de servicio el 29 de julio. "La propiedad del inmueble me comunicó que subía el precio de los 1200 euros de ahora a los 2000. Eso es un 60 %. ¡Una barbaridad! Y les dije que si consideraban que ese era el precio de mercado, pues se lo podían quedar", me cuenta Elia Caral desde la barra de este bar reconvertido en restaurante de hatillos asiáticos artesanos.   "La gente normal, el pequeño empresario, ya no puede pagar el alquiler de su restaurante" Caral considera que "hemos llegado a una situación de precios que

És la clàssica història de sempre, que per desgràcia cada vegada es repeteix més a Barcelona. Tenim el restaurant d'un cuiner-emprenedor que, després d'un bon grapat d'anys treballant de valent, aconsegueix consolidar la seva posició gràcies a una oferta d'alta qualitat i preus assequibles. Amb el pas del temps, refina el seu producte i ofici i es converteix en una institució al barri i a bona part de la ciutat. I aleshores arriba la pujada del lloguer, sovint duplicant la xifra. I no és que no tinguin clients: però per més que treballin, no aconsegueixen cobrir les despeses. Pura matemàtica.  Foto: Maria DiasEl Dr. Zhang farà el seu últim servei el 29 de juliol. Va passar no fa gaire amb l'Ofis del Raval, pilar del menú de migdia a Barcelona, i ara acaba de passar amb el Dr Zhang: el restaurant de dumplings i fideus asiàtics que Elia Caral va obrir fa gairebé deu anys al barri de Sant Antoni, un dels millors de Barcelona en el seu gènere, farà el seu últim dia de servei el 29 de juliol. "La propietat de l'immoble em va comunicar que pujava el preu dels 1200 euros d'ara als 2000. Això és un 60 %. Una barbaritat! I els vaig dir que si consideraven que aquest era el preu de mercat, doncs ja se'l podien quedar", m'explica l'Elia Caral des de la barra d'aquest bar reconvertit en restaurant de farcellets asiàtics artesans.   "La gent normal, el petit empresari, ja no pot pagar el lloguer del seu restaurant" Caral considera que "hem arribat a una situació de preus que la gent nor

El consumo de tabaco en España ha alcanzado mínimos históricos, registrando una caída de hasta 8 puntos porcentuales en fumadores diarios en la última década. Pese a este claro descenso general, que sitúa al país en torno al 20-23 % de fumadores adultos, el Gobierno prosigue con el cerco al tabaco que empezó en 2022: está previsto que el próximo martes se apruebe en Consejo de Ministros una ley que amplía la lista de entornos exteriores en los que no se podrá fumar: terrazas de bares y restaurantes, lugares donde se realicen espectáculos públicos, instalaciones deportivas, parques infantiles o estaciones de transporte, entre otros.  La ley, que después tendrá que ser aprobada en el Congreso de Diputados para que entre en vigor, también prohibirá el consumo de tabaco en menores –hoy por hoy está prohibida la venta o entrega–, y toda forma de publicidad, promoción y patrocinio del tabaco en cualquier medio de comunicación, incluido el ámbito digital.  Foto: ShutterstockLa ley también prohibirá el uso de vapeadores en terrazas Aparte del tabaco convencional, las medidas del anteproyecto de ley también se aplican a cigarrillos electrónicos, bolsas de nicotina para uso oral, productos a base de hierbas y dispositivos para el consumo de productos calentados. El anteproyecto también prohíbe la venta y suministro de cigarrillos electrónicos de un solo uso, tanto por el impacto ambiental como por su accesibilidad entre los jóvenes.  La medida levantó críticas instantáneas en la host

El consum de tabac a Espanya ha assolit mínims històrics, registrant una caiguda de fins a 8 punts percentuals en fumadors diaris en l'última dècada. Malgrat aquest clar descens general, que situa el país entorn del 20-23 % de fumadors adults, el Govern prossegueix amb la guerra al tabac: està previst que el pròxim dimarts s'aprovi en Consell de Ministres una llei que amplia la llista d'entorns exteriors en els quals no es podrà fumar: terrasses de bars i restaurants, llocs on es realitzin espectacles públics, instal·lacions esportives, parcs infantils o estacions de transport, entre d'altres. La llei, que després haurà de ser aprovada al Congrés dels Diputats perquè entre en vigor, també prohibirà el consum de tabac en menors –ara com ara està prohibida la venda o lliurament–, i tota forma de publicitat, promoció i patrocini del tabac en qualsevol mitjà de comunicació, inclòs l'àmbit digital. Foto: ShutterstockLa llei també prohibirà l'ús de vapejadors en terrasses A banda del tabac convencional, les mesures de l'avantprojecte de llei també s'apliquen a cigarettes electròniques, bosses de nicotina per a ús oral, productes a base d'herbes i dispositius per al consum de productes escalfats. L'avantprojecte també prohibeix la venda i subministrament de cigarretes electròniques d'un sol ús, tant per l'impacte ambiental com per la seva accessibilitat entre els joves. La mesura ha aixecat crítiques instantànies en l'hostaleria. El director del Gremi de Restauració de Barcelona,

"¿Una hamburguesa a la semana es un exceso? ¡Para nada! Si solo te comes una, y es buena, ¡no pasa nada! Te aporta un pico de felicidad puntual que es de lo más saludable". Raül Balam Ruscalleda –Premio Nacional de Gastronomía como chef creativo, Michelin por Moments– y su socio, Murilo Rodrigues Alves –copropietario con Balam de Cuina Sant Pau y exchef ejecutivo del hotel Mandarín– acaban de abrir Cuina Burger (Consulat de Mar, 44. De mié. a dom. de 18 a 22:30 h. Lun. y Mar. cerrado), una hamburguesería justo delante de la playa de Sant Pol de Mar, a 50 metros del restaurante Cuina Sant Pau.  Foto: ShutterstockTramo de la playa de Sant Pol de Mar donde está situada Cuina Burger Balam me habla de "una carta muy cortita, pero con mucha identidad, con buenas hamburguesas, buenas patatas y buenos batidos". Abrieron el pasado viernes 10 de julio y los dos se enorgullecen de trabajar con fuego de carbón, mediante un flamante y flameante horno Pira 70 Silver ED, "nuestro juguete querido y donde haremos todas las hamburguesas, tengo muchas ganas de que empiece a entrar carne de la buena a mares", exclama el chef. Carne de la buena, desde luego: en la carta hay dos apartados diferentes de hamburguesa. Por un lado, hamburguesas hechas con ternera wagyu criada en Burgos, y por el otro, ternera gallega. "La carne de wagyu es suave, y tiene un toque de grasa muy infiltrado, que funciona de maravilla con el humo del horno. La de ternera madurada es más potente, son dos perfiles diferent

"Una hamburguesa a la setmana és un excés? No pas! Si en menges només una, i és bona, no passa res! T'aporta un pic de felicitat puntual que és d'allò més saludable". En Raül Balam Ruscalleda –Premi Nacional de Gastronomia com a xef creatiu, Michelin per Moments– i el seu soci, en Murilo Rodrigues Alves –copropietari amb Balam del Cuina Sant Pau i ex-xef executiu de l'hotel Mandarín– acaben d'obrir Cuina Burger (Consulat de Mar, 44. De dc. a dg. de 18 a 22:30 h. Dl. i Dt. tancat), una hamburgueseria just al davant de la platja de Sant Pol de Mar, a 50 metres del restaurant Cuina Sant Pau.  Foto: ShutterstockTram de la platja de Sant Pol de Mar on està situada Cuina Burger Balam em parla "d'una carta molt curteta, però amb molta identitat, amb bones hamburgueses, bones patates i bons batuts". Van obrir el passat divendres 10 de juliol i els dos s'enorgulleixen de treballar amb foc de carbó, mitjançant un flamant i flamejant forn Pira 70 Silver ED, "la nostra joguina estimada i on farem totes les hamburgueses, tinc moltes ganes que comenci a entrar carn de la bona a dojo", exclama el xef. Carn de la bona, i tant: a la carta hi ha dos apartats diferents d'hamburguesa. Per una banda, hamburgueses fetes amb vedella wagyu criada a Burgos, i per l'altra, vedella gallega. "La carn de wagyu és suau, i té un toc de greix molt infiltrat, que funciona de meravella amb el fum del forn. La de vedella madurada és més potent, són dos perfils diferents per a receptes diferents", explica Rod

La recent obertura de Mineral (Mallorca, 166. T.  680 56 20 95) no és qualsevol cosa: es tracta del primer restaurant propi del xef Oliver Peña i la sommelier i cap de sala, la Cristina Losada. Amb tota una vida dedicada a l'alta gastronomia, dos dels actors secundaris més importants de la cuina catalana recent –secundaris que també aguanten grans produccions: Peña va guanyar una Michelin amb Teatro, i va ser cap de cuina de 41 º i de Comerç24, Losada fou la cap de sala d'Enigma i la directora de vins d'Albert Adrià– dirigeixen i protagonitzen la seva pròpia pel·lícula. Parlem amb ells.  Per què es diu Mineral, el restaurant? Cristina: Bona pregunta. El primer nom que se'ns va passar pel cap era Cal Carbó, però la gent deia que això remetia a una masia de les que fan calçots i canelons. I se'ns va acudir fent un exercici de namimg que diu que pensis en el teu origen i gratis una mica en el teu passat. Jo sóc asturiana, vinc d'una terra minera, que és la terra del carbó. I el pare de l'Oliver...  Oliver: El meu pare era carboner. Va arribar d'un poble de Cuenca, i la primera feina que va tenir a Rubí era anar a netejar boscos i fer carbó. Després de 27 anys en el món de la cuina, per nosaltres això és com tornar als orígens. Perquè és la primera vegada que tenim quelcom nostre, i una mica és tornar a això, a l'essència, a l'inici de tot. Cristina: Mineral aguanta la traducció en molts idiomes. Fonèticament ens agrada molt. Remet a joies, a quelcom preciós, a la terra d'on surt

En Jordi Roca, heroi multidisciplinari de la cultura catalana actual, sempre té un roc a la faixa. I rere la seva imatge de paio boig que es dispara fent animalades, hi ha un grandiós cuiner-pastisser i també un creador de continguts i humorista amb especial inclinació pel gag més físic, l'splapstick. Els continguts de màrqueting segons com fan molta mandra, però per qui escriu ell és un geni d'aquesta especialitat. I ho ha tornat a demostrar un cop més.  Per commemorar els 40 anys de Sopa de Cabra, s'ha tret de la màniga pastissera un gelat anomenat el Far del Sud –la cançó que l'any 1999 els va tornar a fer rellevants després de lustres en la prestatgeria de l'oblit– i amb el seu àlter ego, Jordi Stone DJ, ha fet una versió electrònica del tema, amb la col·laboració del mateix Gerard Quintana. Però anem a pams.  El Celler de Can RocaGelat El Far del Sud El gelat El Far del Sud és una elaboració inèdita que es podrà trobar a les gelateries Rocambolesc de Girona i Barcelona durant un mes, a partir d’aquest dissabte 18 de juliol i durant tot l’estiu. Es tracta d’un gelat de llet de cabra amb melmelada de figa aromatitzat amb fulla de figuera. Seran unitats limitades elaborades a l’obrador del Rocambolesc (el nom de Sopa de Cabra de fet ja té un element gastronòmic: és un homentage al disco dels Rolling Stones del 1973, Goat's Head Soup, Sopa de Cap de Cabra).  View this post on Instagram A post shared by JRstone (@jordistone__) La versió de Sopa de Cabr

Jordi Roca, héroe multidisciplinar de la cultura catalana actual, siempre se guarda un as bajo la manga. Y tras su imagen de tipo loco que se dispara haciendo locuras, hay un grandioso cocinero-pastelero y también un creador de contenidos y humorista con especial inclinación por el gag más físico, el slapstick. Los contenidos de marketing, según cómo, dan mucha pereza, pero para quien escribe, él es un genio en esta especialidad. Y lo ha vuelto a demostrar una vez más.  Para conmemorar los 40 años de Sopa de Cabra, se ha sacado de la manga pastelera un helado llamado El Far del Sud –la canción que en 1999 los volvió a hacer relevantes después de lustros en la estantería del olvido– y con su álter ego, Jordi Stone DJ, ha hecho una versión electrónica del tema, con la colaboración del propio Gerard Quintana. Pero vayamos por partes.  El Celler de Can RocaHelado El Far del Sud El helado El Far del Sud es una elaboración inédita que se podrá encontrar en las heladerías Rocambolesc de Girona y Barcelona durante un mes, a partir de este sábado 18 de julio y durante todo el verano. Se trata de un helado de leche de cabra con mermelada de higo aromatizado con hoja de higuera. Serán unidades limitadas elaboradas en el obrador de Rocambolesc (el nombre de Sopa de Cabra, de hecho, ya tiene un elemento gastronómico: es un homenaje al disco de los Rolling Stones de 1973, Goat's Head Soup, Sopa de Cabeza de Cabra).  View this post on Instagram A post shared by JRstone

La reciente apertura de Mineral (Mallorca, 166. T.  680 56 20 95) no es moco de pavo: se trata del primer restaurante propio del chef Oliver Peña y la sumiller y jefa de sala, Cristina Losada. Con toda una vida dedicada a la alta gastronomía, dos de los actores secundarios más importantes de la cocina catalana reciente –secundarios que también sostienen grandes producciones: Peña ganó una Michelin con Teatro, y fue jefe de cocina de 41º y de Comerç24, Losada fue la jefa de sala de Enigma y la directora de vinos de Albert Adrià. Dirigen y protagonizan su propia película. Hablamos con ellos.  ¿Por qué se llama Mineral, el restaurante? Cristina: Buena pregunta. El primer nombre que se nos pasó por la cabeza era Cal Carbó, pero la gente decía que eso remitía a una masía y a comer calçots y canelones. Mineral se nos ocurrió haciendo un ejercicio de naming que consiste en pensar en tu origen y rascar un poco en tu pasado. Yo soy asturiana, vengo de una tierra minera, que es la tierra del carbón. Y el padre de Oliver...  Oliver: Mi padre era carbonero. Llegó de un pueblo de Cuenca, y el primer trabajo que tuvo en Rubí fue ir a limpiar bosques y hacer carbón. Después de 27 años en el mundo de la cocina, para nosotros esto es como volver a los orígenes. Porque es la primera vez que tenemos algo propio, y en parte es volver a eso, a la esencia, al inicio de todo. Cristina: Mineral aguanta la traducción en muchos idiomas. Fonéticamente nos gusta mucho. Remite a joyas, a algo precioso, a

El pasado mes de junio, Barcelona llegó a los dos millones de turistas (según el estudio Travel Report, de MasterCard). Una cifra histórica –o insoportable, según el prisma con el que se mire– que concuerda con los últimos datos que ha ofrecido el Ayuntamiento de Barcelona: en el primer trimestre del 2026, Barcelona alcanzó una cifra récord: durante el mes de marzo, nuestra ciudad acogió a un millón de turistas, un 1,9% superior al marzo de hace un año y... ¡Un 6,8% superior al mes de marzo de antes de la pandemia! A quien escribe, que vive en un cruce donde en cada chaflán hay un bar local monopolizado por expats, las piernas le tiemblan a la hora de pensar que por esta regla de tres en agosto quizás llegaremos a los tres millones de turistas diarios. Para el barcelonés que no vive en Horta o en Nou Barris, el turista se ha convertido, en el mejor de los casos, en un ciempiés enorme que va deslizándose por nuestra cotidianidad y que convierte en largas y tediosas las colas que antes eran normales (café, supermercado, horchata, pan...) Foto: Shutterstock. El primer trimestre del 2026 Barcelona alcanzó su récord de turistas Pero hubo una época en la que los turistas no eran un elemento exótico, como durante el postfranquismo, sino una realidad con la que nos gustaba convivir. Estoy hablando de mitades, finales de los años noventa del siglo XX. Queda como testimonio, en una esquina de la Plaza Real, justo al lado del Jamboree, el hostal juvenil Kabul (que en su web se define

El passat mes de juny, Barcelona va arribar als dos milions de turistes (segons l'estudi Travel Report, de Master Card). Una xifra històrica –o insuportable, segons el prisma amb què es miri– que concorda amb les darreres dades que ha ofert l'Ajuntament de Barcelona: en el primer trimestre del 2026, Barcelona va assolir una xifra rècord: durant el mes de març, la nostra ciutat va acollir un milió de turistes, un 1,9% superior al març de fa un any i.. un 6,8% superior al mes de març d'abans de la pandèmia!  A qui escriu, que viu en un encreuament on en cada xamfrà hi ha un bar local monopolitzat per expats, les cames li tremolen a l'hora de pensar que per aquesta regla de tres al mes d'agost arribarem als tres milions de turistes diaris. Pel barceloní que no viu a Horta o a Nou Barris, el turista s'ha convertit, en el millor dels casos, en un centpeus enorme que va lliscant per la nostra quotidianitat i que fa llargues i emprenyadores les cues que abans eren normals (cafè, queviures, orxata, pa...)   Foto: ShutterstockEl primer trimestre del 2026 Barcelona va assolir el seu récord de turistes Pero va haver-hi una època en què els turistes no eren un element exòtic, com durant el post-franquisme, sinó una realitat amb la que ens agradava conviure. Estic parlant de meitats, finals dels any noranta del segle XX. Queda com a testimoni, en una cantonada de la Plaça Reial, just al costat del Jamboree, l'hostal juvenil Kabul (que a la seva web es defineix amb el suggerent subtítol