Ricard Martín

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Quan parlem de birra fora del país i ens pregunten d’on venim, el sentiment generalitzat quan responem “Barcelona” sempre és el mateix: enveja, sana enveja. Fins i tot a Madrid, els amants de la bona cervesa ho tenen clar: Barcelona ara mateix is 'the place to be'. La capital d’un estat amb una militància fidel, que no ha dubtat a fer de l’aigua, la malta, el llúpol i l’ordi la seva causa. Fins al punt d’improvisar rutes per tota la ciutat, servint-se de xarxes socials, aplicacions com Untappd i webs com RateBeer o BeerAdvocate, a fi de perseguir les últimes novetats en barril o ampolla, tant dels productors locals com d’importació. I ja sabeu que una bona cervesa també requereix unes tapes excel·lents per acompanyar.  NO T'HO PERDIS: I si no sou de cervesa, aneu a fer el vermut!  

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Poca broma amb l'Hospitalet: és la segona ciutat de Catalunya, una urbe populosa de gairebé 300.000 habitants (per als nostres estàndards; per a la Xina seria una urbanització). I, així i tot, esquiven moltes de les molèsties del barceloní mitjà. Poden sortir a fer un vermut, sopar unes tapes o menjar un menú de migdia sense tenir la inevitable sensació de la clavada gairebé obligatòria. Té bars de tapes de tota la vida amb racions abundants i sense punyetes esferificades, gairebé a meitat de preu que els nostres locals de moda beneïts pels influencers, i per si no n'hi hagués prou, també disposen d'una escena exuberant de restaurants llatinoamericans. I gaudeixen de tot això sense cues, sense turistes i gairebé sense expats! En lloc de morir-te de ràbia, fes un viatge de 20 minuts en metro a L'H city i a viure. On menjar bé a l’Hospitalet de Llobregat? Aquí tens una llista exhaustiva amb els millors restaurants tradicionals i creatius, bars, bodegues, restaurants de menú i cocteleries de la ciutat germana de Barcelona. NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona

Poca broma con l'Hospitalet: es la segunda ciudad de Cataluña, una urbe populosa de casi 300.000 habitantes (para nuestros estándares, para China sería una urbanización). Y sin embargo, esquivan muchos de los fastidos del barcelonés medio. Pueden salir a tomar un vermut, cenar unas tapas o comer un menú de mediodía sin tener la inevitable sensación del sablazo casi obligatorio. Tiene bares de tapas de toda la vida con raciones abundantes y sin pamplinas esferificadas, casi a mitad de precio de nuestros antros de moda bendecidos por influencers, y por si fuera poco, también disponen de una escena exuberante de restaurantes latinoamericanos. Y ¡Disfrutan de todo eso sin colas, sin turistas y casi sin expats! En lugar de morirte de rabia, haz un viaje de 20 minutos en metro a L'H city y a vivir. ¿Dónde comer bien en L'Hospitalet de Llobregat? Aquí tienes una lista exhaustiva con los mejores restaurantes tradicionales y creativos, bares, bodegas, restaurantes de menú y coctelerías de la ciudad hermana de Barcelona.  NO TE LO PIERDAS: Los mejores restaurantes de Barcelona  

No es ningún secreto que Barcelona está viviendo una auténtica explosión de cocina vegana en los últimos años. Quizás todavía estamos lejos de rivalizar con Londres, que ahora mismo lidera la oferta 'plant-based' en el continente, pero nos vamos acercando (ya ocupamos el cuatro lugar). Constantemente nos enteramos de la apertura de nuevos establecimientos completamente libres de sufrimiento animal –ni carne, ni pescado, ni huevos, ni lácteos–. Y los hay para todos los gustos: sushi y otras delicias asiáticas, sabores mexicanos, gastronomía de autor, tapas, cocina tradicional, hamburguesas e incluso comida rápida, todo lo encontrarás en su opción vegana, es decir, más sana y amable para las personas, para el planeta y, sobre todo, para animales. Aquí tenéis algunos de los mejores, pero esta es una lista en construcción, iremos añadiendo más a medida que los vamos probando. ¡Buen provecho! NO TE LO PIERDAS: También hay un buen puñado de vegetarianos y no vegetarianos, así como pastelerías que tienen alternativas veganas

No és cap secret que Barcelona està vivint una autèntica explosió de cuina vegana en els últims anys. Potser encara estem lluny de rivalitzar amb Londres, que ara mateix lidera l’oferta ‘plant-based’ al continent, però ens hi anem acostant (ja ocupem la quarta posició). Constantment ens assabentem de l’obertura de nous establiments completament lliures de patiment animal –ni carn, ni peix, ni ous, ni lactis–. I n’hi ha per a tots els gustos: sushi i altres delícies asiàtiques, sabors mexicans, gastronomia d’autor, tapes, cuina tradicional, hamburgueses i fins i tot menjar ràpid, tot ho trobaràs en la seva opció vegana, és a dir, més sana i amable per a les persones, per al planeta i, sobretot, pels animals. Aquí en teniu alguns dels millors, però aquesta és una llista en construcció, n’anirem afegint més a mesura que els anem tastant. Bon profit! NO T'HO PERDIS: També hi ha una bona colla de vegetarians i no vegetarians, així com pastisseries que tenen alternatives veganes

Si en les distàncies curtes era quan un perfum se la jugava, amb els restaurants això passa amb els menús de migdia. Qui més qui menys, ja no pot prescindir d'aquesta fórmula. I encara que en alguns casos això ha provocat una retallada de qualitat per augmentar el marge de benefici, en molts d'altres ha provocat una competència ferotge a l'hora d'oferir el millor producte i elaboració. El plaer és nostre. A gaudir. I si allò que voleu és beure fi, els 100 millors bars de la ciutat esperen les vostres natges als seus tamborets.  NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona 

Todos tenemos un lado dulce. También la redacción de Time Out Barcelona, que confiesa cuáles son sus debilidades cuando se deja llevar por el azúcar. Estas quince propuestas prometen alegraros el día y saciar ese antojo que aparece sin avisar. Dejaos llevar, sed cómplices de la tentación y olvidad las culpas por un momento. Al fin y al cabo, a estas alturas de la película —y como dice la canción— son cuatro días y dos están nublados. Así que no pasa nada por entregarse y disfrutar sin remordimientos: a veces, un capricho también es necesario. A nadie le amarga un dulce (y menos si está bien hecho) En esta selección encontraréis desde clásicos locales —menjar blanc, brazo de nata— hasta especialidades internacionales —como el tres leches peruano, el rogel argentino, el Paris Brest francés o un cheescake—. Hay opciones para todos los gustos: caprichos individuales —donut, espiral de canela, mochiai, flan— y también propuestas para compartir a lo grande, perfectas para celebrar en grupo. NO TE LO PIERDAS: Las 21 pastelerías más originales de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.  

Estamos ante el spin-off de L'Artesana del Poblenou. En L'Hospitalet han repetido el modelo que los ha llevado a ser toda una institución, pero, por la localización, con un toque más popular y de recetas un poco más tradicionales. Este es el plan de conciliación familiar de Pau Pons: vive justo enfrente. Es la misma fórmula que en el Poblenou: desayunos de cuchillo y tenedor (esmorzars de forquilla), menú de mediodía y carta de noche los fines de semana. Es una cocina catalana directa, pero con un toque de altos vuelos –su trayectoria incluye el Mas Pau y el Gresca– que aligera sofritos pero nos deja satisfechos y con ganas de volver a mojar pan. Todo hecho desde cero, menos esto último, y un bagaje de platos más tradicional que en el Poblenou, con platos como los calamares rellenos de botifarra de perol o un rollo de costilla relleno de setas, igualmente maravillosos. Tanto en Barcelona como en L'Hospitalet, esta gente hace sin duda uno de los mejores menús de mediodía que se encuentran en el área metropolitana.

Verònica Puig y Gustavo González, emprendedores enamorados de la tapa casera y el buen vermut, reinan en un bar restaurante con "una cocina de tapa casera, donde el 90% está hecho a mano", explica ella. Y desde 2019 han establecido tapas clásicas: como la bomba de L'Hospitalet –melosa, picante, sin empanar– y los boquerones de la casa, marinados con aceite de oliva, lima y mandarina. Hay otras especialidades más contundentes y tradicionales, como un torrezno sensacional y unas albóndigas con sepia de manual. También tienen un rincón vegano con falafel de lentejas con tzatziki y pinchos con seitán y sobrasada veganos, con la mayoría de las elaboraciones preparadas desde cero (¡esto incluye las croquetas!). La bodega es cosa de González, ¡un loco del vermut que ha conseguido reunir más de cien referencias de aperitivos en la carta! Y ojo, que tienen unas cartas de vermut con casillas para marcar, que la clientela se puede llevar a casa para ampliar así su cultura vermutera.

Como ¿cantaba? Johnny Rotten de los Pistols: ¿no habéis tenido nunca la sensación de que os toman el pelo? En el mundo del cóctel barcelonés, hemos pasado de las ensaladas flotando en ginebra a los cóctels que van a pilas y a clásicos a 15 euros según quién te sacuda el negroni. La Mary Pickford es una coctelería clásica y elegante, mármol claro y madera oscura, rincones tranquilos y jazz y blues de fondo. No hay cambios de estado físico en la copa, ni humo ni electricidad (ni hordas de turistas mixológicos con camisetas irónicas de heavy metal que bailan sobre la barra). Todos los cócteles, tragos clásicos muy bien hechos, tienen un precio que si lo comparas con las casas homólogas en Barcelona, es un regalo. Con un buen whisky sour en la mano, nos preguntamos si en lugar de tener una visión equivocada de la realidad, lo que tenemos en Barcelona no es una realidad equivocada. Y el ambiente es el de calma de una coctelería de la vieja escuela, con una buena barra para beber solo, y mesitas en rincones acogedores que puntúan toda la estancia. También podéis pedir una buena cerveza artesana, la carta está llena de ellas.

Som en l’spin-off de l’Artesana del Poblenou. A l’Hospitalet han repetit el model que els ha portat a ser tota una institució, però, per la localització, amb un toc més popular i de receptes una mica més tradicionals. Aquest és el pla de conciliació familiar d’en Pau Pons: viu just davant. És la mateixa fórmula que al Poblenou: esmorzars de forquilla, menú de migdia i carta de nit els caps de setmana. És una cuina catalana directa, però amb un toc d’alta volada –la seva trajectòria inclou el Mas Pau i el Gresca– que alleugereix sofregits però ens deixa satisfets i amb ganes de tornar a sucar pa. Tot fet des de zero, menys això darrer, i un bagatge de plats més tradicional que al Poblenou, amb plats com els calamars farcits de botifarra de perol o un rotlle de costella farcit de bolets, igualment meravellosos. Tant a Barcelona com a l'Hospitalet, aquesta gent fa sens dubte un dels millors menús de migdia que es fan i es desfan a l'àrea metropolitana. 

La Verònica Puig i en Gustavo González, emprenedors enamorats de la tapa casolana i el bon vermut, regnen en un bar restaurant amb “una cuina de tapa casolana, on el 90% està fet a mà”, explica ella. I des del 2019 han establert tapes clàssiques: com la bomba de l’Hospitalet –melosa, picant, sense arrebossar– i els seitons de la casa, marinats amb oli d’oliva, llima i mandarina. Hi ha altres especialitats més contundents i tradicionals, com un torrezno sensacional i unes mandonguilles amb sèpia de manual. També tenen un racó vegà amb falàfel de llenties amb tzatziki i pintxos amb seitan i sobrassada vegans, la majoria de les elaboracions preparades des de zero (això inclou les croquetes!). La bodega és cosa de González, un boig del vermut que ha aconseguit reunir més de cent referències d’aperitius a la carta! I ull que tenen unes cartes de vermut amb caselles per marcar, que la clientela es pot emportar a casa, i eixamplar així la seva cultura vermutera.  

Com ¿cantava? Johnny Rotten dels Pistols: no heu tingut mai la sensació que us prenen el pèl? En el món del còctel barceloní, hem passat de les amanides surant en ginebra als còctels que van a piles i a clàssics a 15 euros segons qui et sacsegi el negroni. La Mary Pickford és una cocteleria clàssica i elegant, marbre clar i fusta fosca, racons tranquils i jazz i blues de fons. No hi ha canvis d’estat físic a la copa, ni fum ni electricitat (ni hordes de turistes mixològics amb samarretes iròniques de heavy metal que ballen damunt la barra). Tots els còctels, tragos clàssics molt ben fets, tenen un preu que si el compares amb les cases hoòlogues a Barcelona, és un regal. Amb un bon whisky sour a la mà, ens preguntem si enlloc de tenir una visió equivocada de la realitat, el que tenim a Barcelona no és una realitat equivocada. I l'ambient és el de calma d'una cocteleria de la vella escola, amb una bona barra per beure sol, i tauletes en raconets acollidors que puntuen tota l'estança. També podeu demanar una bona cervesa artesana, la carta en va plena. 

La mística del rock and roll a menudo se erige en la mitología del perdedor lleno de talento, el 'beautiful loser' que ha rozado la fama y la fortuna con la punta de los dedos. Esto se podría aplicar a The Hangmen, una banda de punk-rock de Los Ángeles que en el año 1989 tuvo muchos puntos para petarlo: pisaban aquel terreno tanto del punk californiano donde country y rockabilly confluyen con el riff acelerado –le llamaban cowpunk– con antecesores tan ilustres como X o The Blasters. Tenían canciones maravillosas, urgentes y melódicas. Estuvieron a punto de sacar un primer disco, Suicide doors en Geffen –la discográfica de Guns'n'Roses– pero al último momento la multinacional se echó atrás. Y The Hangmen vuelven a Barcelona con una gira europea que celebra sus 40 años de vida, toda una victoria. Y después de tantas décadas –con bajada a los infiernos de la adicción incluidos– la banda liderada por Bryan Small sigue facturando discos tan buenos como su segundo elepé, aquel Metallic I.O.U. (1990) que apadrinó Mike Ness de Social Distortion. The Hangmen merecen mucha más consideración y parroquia: tienen un cantante, Bryan Small, con una personal voz que parece la de un Tom Petty cabreado, y un guitarrista, Jimmy James, as de la 'slide guitar' (también en los no menos maravillosos perdedores Junkyard) que funde el sur de Estados Unidos con la aceleración de garaje. Y sobre todo, pueden presumir de un repertorio que combina el punk-rock primigenio con atmósferas de country-rock de

La mística del rock and roll sovint s'erigeix en la mitologia del perdedor ple de talent, el 'beautiful looser' que ha fregat la fama i la fortuna amb la punta dels dits. Això es podria aplicar a The Hangmen, una banda de punk-rock de Los Àngeles que l'any 1989 va tenir molts punts per petar-ho: trepitjaven aquell terreny tant del punk californià on country i el rockabilly conflueixen amb el riff accelerat –en deien cowpunk– amb antecessors tant il·lustres com X o The Blasters. Tenien cançons meravelloses, urgents i melòdiques. Van estar a punt de treure un primer disc, Suicide doors a Geffen –la discogràfica de Guns'n'Roses– però al darrer moment la multinacional es va fer enrere.  I The Hangmen tornen a Barcelona amb una gira europea que celebra els seus 40 anys de vida, tota una victòria. I després de tantes dècades –amb baixada als inferns de l'addicció inclosos– la banda liderada per Bryan Small segueix facturant discos tan bons com el seu segon elapé, aquell Metallic I.O.U. (1990) que va apadrinar Mike Ness de Social Distortion. The Hangmen mereixen molta més consideració i parròquia: tenen un cantant, Bryan Small, amb una personal veu que sembla la d'un Tom Petty emprenyat, i un guitarrista, Jimmy James, as de la 'slide guitar' (també als no menys meravellosos perdedors Junkyard) que fon el sud d'Estats Units amb l'acceleració de garatge. I sobretot, poden presumir d'un repertori que combina el punk-rock primigeni amb atmosferes de country-rock desèrtic, blues tavernar

La centenaria Bodega Josefa durante muchísimos años fue un templo de aficionados al Barça con estética de película del Far West de cuando mirabas las pelis de los sábados por la tarde con tu abuelo –pero ojo, que hacían unos desayunos con bocadillos de traca y un menú de mediodía de lo más potente–; también ha pasado por el ciclo bodeguero de cierre y resurrección. Y el volver a la vida, en la primavera de 2026, ha sido gracias a la intervención de Oriol Lagé en la cocina –exchef del restaurante Ot– y de Santi Olivella en la sala, expropietario del Cata 1.81. Son dos veteranos cargados de talento, pioneros de la cocina creativa en Barcelona, que han decidido volver a la ciudad para trabajar por el barrio del Farró y no para las hordas de expats que reclaman brunch y café cremoso. Esto significa que la Pepeta mantiene su carácter de lugar popular de socialización, con una carta para todas las franjas del día: desayunos de traca de bocadillos poderosos a la catalana (butifarra y queso, tortilla francesa, tortilla de jamón...), vermuteo con cara y ojos, tapas muy bien hechas (¡qué buena la morralla fresca frita!) y unos platos principales que denotan las ganas que tiene Lagé de disfrutar con platos de siempre con algún pequeño giro: albóndiga (aquí Strogonoff) con patatas fritas, capipota, fricandó –que ellos optan por hacerlo con morro de cerdo– o unos macarrones con botifarra del perol. Y las noches del Barça siguen, claro está. 

Hay conciertos en salas pequeñas que ya sabes que van a ser enormes. El próximo miércoles 29 de abril, The Long Ryders actuarán en la sala Upload (Barcelona) para presentar su sexto disco, 'High Noon Hymns' (2026). Se trata de un trabajo notable producido por Ed Stasium (Living Colour) que suena de maravilla; está lleno de buenas melodías, arpegios tiernos y ese punto de mala leche y melancolía que se espera de una leyenda del rock estadounidense heredera de Gram Parsons y Fogerty. La banda de Los Ángeles, liderada por el cantante y guitarrista Sid Griffin, ha publicado solo seis discos en una trayectoria de más de cuarenta años. Su estatus de grupo de culto es más que merecido: su influencia en sucesores más exitosos como The Jayhawks, Ryan Adams o Wilco es innegable (y, para los que quieran un poco de cotilleo, su batería, Greg Sowders, estuvo casado con Lucinda Williams a mediados de los ochenta). Acercaos a la sala Upload y descubriréis, a un palmo de vuestra cara, un repertorio vivo y latente. Son canciones excelentes que hicieron estallar lo que se conoció como Nuevo Rock Americano, esa mezcla de rock, country, punk y garaje de la que surgieron bandas como R.E.M., Los Lobos y los propios The Long Ryders

A veces necesitas un refugio, salir de casa, hacer una pausa en el combate, encontrar un resguardo. No pides mucho: un lugar donde pasar la tarde tomando un café y leyendo el periódico sentado en una mesa de madera, a la luz de unos buenos ventanales. Un bar con historia, que te acompañe. Las horas se deslizan melancólicas, como las fotografías en blanco y negro de la Barcelona de antes que cuelgan de las paredes. Te has instalado en el bar-restaurante Casa Pagès, en el corazón del barrio gitano de Gràcia, en la metafórica esquina de Llibertat con Fraternitat –qué mejor–. En el edificio de enfrente nació Antonio González, "El Pescaílla", toda una institución rumbera, marido de otra fuerza de la naturaleza, Lola Flores. Y la historia de Casa Pagès es humilde y cotidiana, pero entre tanta taberna de cartón piedra y cocineros puristas que ejecutan macarrones a precios prohibitivos, nos ancla en la realidad. Abierta a finales de los años 50 por una familia que tenía una masía en la Arrabassada –de ahí Casa Pagès–, fue una bodega donde, como tantas otras, vendían hielo, cerveza, vino a granel y comestibles. A finales de los setenta mutó en bar clausurado por ser escenario de timbas ilegales. Y en el año 1981 se hizo cargo del negocio la familia Barros, que lo consolidó como bar-restaurante con un menú que era (es) una institución entre los trabajadores de la zona. Casa Pagès ha cruzado décadas, ha superado crisis y modas, y hoy está más en forma que nunca; disponen de un menú ajus

De vegades necessites un refugi, sortir de casa, fer una pausa en el combat, trobar un recer. No demanes gaire: un lloc per passar la tarda fent un cafè i llegint el diari assegut en una taula de fusta, a la llum d’uns bons finestrals. Un bar amb història, que t’acompanyi. Les hores s’escolen melangioses, com les fotografies en blanc i negre de la Barcelona d’abans que hi ha penjades a les parets. T’has instal·lat al bar-restaurant Casa Pagès, al cor del barri gitano de Gràcia, a la metafòrica cantonada de Llibertat amb Fraternitat –què millor–. A l’edifici del davant hi va néixer Antonio González, "El Pescaílla", tota una institució rumbera, marit d’una altra força de la natura, la Lola Flores. I la història de Casa Pagès és humil i quotidiana, però entre tanta tasca de cartró pedra i cuiners puristes que executen macarrons a preus prohibitius, ens ancora en la realitat.  Oberta a finals dels anys 50 per una família que tenia una masia a l'Arrabassada –d'aquí Casa Pagès– fou una bodega on, com tantes altres, hi venien gel, cervesa, vi a granel i queviures. A finals dels setanta va mutar en bar clausurat per ser escenari de timbes il·legals. I l'any 1981 va agafar el negoci la família Barros, que el va consolidar com a bar-restaurant amb un menú que era (es) una institució entre els treballadors de la zona. Casa Pagès ha creuat dècades, ha superat crisis, modes, i avui està més en forma que mai; disposen un menú ajustadíssim de preu i allargadíssim de quantitat, amb beguda i

Llegar a lo más alto de Barcelona para comer en este restaurante más que centenario es un placer que se puede disfrutar a pie: cada día de la semana, decenas de excursionistas, jubilados y domingueros de Barcelona, Esplugues de Llobregat y Sant Cugat, llegaban a pie a Casa Trampa para disfrutar de un inmejorable menú de mediodía o de una carta de chup-chup de primera categoría. ¿Decía que llegaban? Llegaban. Sílvia Balldellou, propietaria de Casa Trampa, una casa de comidas fundada a finales del siglo XIX, me explica que "el cierre total de los caminos de Collserola por la peste porcina ha hecho que perdamos un 50 % de la clientela, que sobre todo eran caminantes y ciclistas de montaña que subían por la Carretera de las Aigües". Balldellou explica que esta sangría de clientela es especialmente dramática entre semana, en la franja del menú de mediodía. "Hacíamos una media de 75 menús al día, 90 en momentos de locura, y ahora estamos haciendo entre 30 y 40. Y no puedo mantener seis empleados con un menú de una calidad de uno de 30 euros y que vendemos por 15,50", se lamenta. Foto: Shutterstock. Jabalíes en Collserola Desde las medidas sanitarias por la peste porcina africana que afecta a los jabalíes, está prohibido el acceso al medio natural del Parque Natural de la Sierra de Collserola. Esto no incluye los centros educativos, ni negocios, siempre que se pueda acceder por transporte público o carretera pavimentada. "Pero me he dado cuenta de que tenía más clientela de camina

Arribar al capdamunt de Barcelona per menjar en aquest restaurant més que centenari és un plaer que es pot gaudir a peu: cada dia de la setmana, desenes d'excursionistes, jubilats i domingueros de Barcelona, Esplugues de Llobregat i Sant Cugat, s'arriben a peu a Casa Trampa per gaudir d'un immillorable menú de migdia  o d'una carta de xup-xup de primera categoria. Deia que s'hi arriben? S'hi arribaven. La Sílvia Balldellou, propietària de Casa Trampa, una casa de menjars fundada a finals del segle XIX, m'explica que "el tancament total dels camins de Collserola per la pesta porcina ha fet que perdem un 50 % de la clientela, que sobretot eren caminants i ciclistes de muntanya que pujaven per la Carretera de les Aigües".  Balldellou explica que aquesta sagnia de clientela és especialment dramàtica entre setmana, en la franja del menú de migdia. "Fèiem una mitjana de 75 menús al dia, 90 en moments de bogeria, i ara n'estem fent entre 30 i 40. I no puc mantenir sis empleats amb un menú d'una qualitat d'un de 30 euros i que venem per 15,50", es lamenta. Foto: ShutterstockSenglars a Collserola D'ençà les mesures sanitàries per la pesta porcina africana que afecta senglars, està prohibit l'accés al medi natural del Parc Natural de la Serra de Collserola. Això no inclou els centres educatius, ni negocis, sempre que s'hi pugui accedir per transport públic o carretera pavimentada. "Però m'he adonat que tenia més clientela de caminants de la que em pensava. Molts eren jubilats que fei

Paral·lelo Gelato acaba de inaugurar su nueva tienda en el Time Out Market de Barcelona. Esta apertura es la tercera abertura de los artesanos helalderos desde su fundación, hace diez años, expandiendo su producción más allá de su taller original en el barrio de Gracia y de la calle Ausiàs March. Más que su presencia en una sola lista omnipotente, es el consenso de la crítica especializada lo que ha colocado a Paral·lelo Gelato en la cima: fue incluida en la selección de las mejores heladerías del mundo de la Slow Food Guide, en Elle Magazine, la Guía Repsol, y por supuesto en Time Out Barcelona.  Foto:Paral·lelo GelatoParal·lelo Gelato Lo que realmente los sitúa entre los mejores es que son de los poquísimos que controlan el proceso desde la semilla: si ves un helado de pistacho en Paral·lelo, puedes estar seguro de que ha sido el equipo de Paral·lelo quien ha seleccionado el fruto, lo ha tostado y lo ha refinado ellos mismos, algo que casi ninguna heladería –ni siquiera las autollamadas premium– hace hoy en día. Entre las referencias destacadas de salida figuran helados como la manzana Fuji con haba tonka, uno de los pocos sabores de fruta que lleva leche que encontrarás en el mundo Paral·lelo, o creaciones mediterráneas marca de la casa, como por ejemplo el Jardín Mediterráneo, con albahaca, menta, tomillo, lavanda y el aroma terroso de la salvia. Sus helados sin leche son también sabores de impacto, llenos de cremosidad y en alta definición en el paladar, como por ejemp

Paral·lelo Gelato acaba d'inaugurar la seva nova botiga al Time Out Market de Barcelona. Aquesta és la tercera obertura dels artesans gelaters des de la seva fundació, fa deu anys, i suposa l'expansió de la seva producció més enllà del taller original al barri de Gràcia i del local del carrer d'Ausiàs March. Més que la seva presència en una sola llista omnipotent, és el consens de la crítica especialitzada el que ha situat Paral·lelo Gelato al capdamunt: va ser inclosa en la selecció de les millors gelateries del món de la Slow Food Guide, a Elle Magazine i a la Guia Repsol, per descomptat, a Time Out Barcelona. Foto: Paral·lelo Gelato. Paral·lelo Gelato El que realment els situa entre els millors és que són dels poquíssims que controlen i realitzen el procés des de zero: si veus un gelat de pistatxo a Paral·lelo, pots estar segur que ha estat l'equip de Paral·lelo qui ha seleccionat el fruit, l'ha torrat i l'ha refinat ell mateix, una cosa que gairebé cap gelateria –ni tan sols les que s'autoanomenen premium– fa avui dia. Entre les referències destacades de sortida hi figuren gelats com la poma fuji amb fava tonka, un dels pocs sabors de fruita que porta llet que trobaràs al món Paral·lelo, o creacions mediterrànies marca de la casa, com per exemple el jardí mediterrani, amb alfàbrega, menta, farigola, lavanda, i l'aroma terrós de la sàlvia. Els seus gelats sense llet també són sabors d'impacte, plens de cremositat i en alta definició al paladar, com ara un gelat de plàtan

La imagen de la entrada del Villa Retiro, en Xerta, es una de las más impactantes y bellas que he presenciado en un restaurante en mi vida (y no exagero). El establecimiento ocupa unas caballerizas de finales del siglo XIX. Y literalmente está fusionado con las raíces de un monumental ficus (sí, yo también identificaba el ficus como una planta escuálida de interior). A la entrada del restaurante, una gigantesca raíz horizontal rodea e se incrusta en los cimientos del edificio, como si apuntalara la edificación.  Foto: Time Out Barcelona. Villa Retiro, Xerta, y el ficus de 300 años En el exterior, puede parecer que el árbol empequeñece el edificio, pero a la vez proporciona una sombra que en verano se convierte en un microclima benigno, y más en las Terres de l'Ebre. "El ficus tiene más de 200 años de vida, y nos ayuda a preservar la humedad de la bodega del restaurante", me explica Fran López, chef y propietario del Villa Retiro. La bodega del restaurante tiene 600 referencias de vinos, y las raíces del ficus han empujado hasta dentro de la estancia: un laberinto de nudos hace de puerta siempre cerrada. "A veces, cuando estamos haciendo una cata de vinos, llueve y se filtran gotas de agua en la bodega. La sensación es muy bonita", dice López. Foto: Time Out Barcelona. Villa Retiro, Xerta, las raíces en la bodega El ficus tiene 200 años, y Villa Retiro acaba de cumplir 20, que eso para un restaurante es toda una vida. Si añadimos que defiende una estrella Michelin desde 20

La imatge de l'entrada del Villa Retiro, a Xerta, és una de les més impactants i boniques que he presenciat en un restaurant en la meva vida (i no exagero). L'establiment ocupa unes cavallerisses de finals del segle XIX. I literalment està fusionat amb les arrels d'un monumental ficus (sí, jo també identificava el ficus com a una planta esquifida d'interior). A l'entrada del restaurant, una gegantesca arrel horitzontal envolta i s'incrusta en els fonaments de l'edifici, com si apuntalés l'edificació.     Foto: Time Out BarcelonaVilla Retiro, Xerta, i el ficus de 200 anys A l'exterior, pot semblar que l'arbre empetiteixi l'edifici, però alhora proporciona una ombra que a l'estiu esdevé un microclima benigne, i més a les terres de l'Ebre. "El ficus té més de 200 anys de vida, i ens ajuda a preservar la humitat de la bodega del restaurant", m'explica en Fran López, xef i propietari del Villa Retiro. El celler del restaurant té 600 referències de vins, i les arrels del ficus han empès fins dins l'estança: un laberint de nusos fa una porta sempre tancada. "A vegades, quan estem fent un tast de vins, plou i es filtren gotes d'aigua al celler. La sensació és molt bonica", diu López.  Foto: Time Out BarcelonaVilla Retiro, Xerta, les arrels al celler El ficus té 200 anys, i Villa Retiro n'acaba de fer 20, que això per a un restaurant és tota una vida. Si hi afegim que defensa una estrella Michelin des del 2009 a les Terres de l'Ebre –la província de Tarragona té vuit restaurants a

Encara que Ronnie Wood sigui més notícia a Barcelona per temes immobiliaris o de premsa del cor –que si el seu loft a Passeig de Gràcia, que si fa una festa per inaugurar-lo, que si surt una nit a fer unes tapes i uns vins a Bodega Solera...– també genera noticies musicals: el Rolling Stones més jove del trio que queda viu–78 anys, contra els 82 de Mick Jagger i Keith Richards–  acaba d'anunciar que tocarà a Barcelona el setembre.  Wood, que actuarà a la sala Razmatazz el 12 de setembre, emmarcat en la programació del cicle Cruïlla Concerts, ho farà acompanyat "d'una convidada molt especial", anuncia la promotora (que podria ser o no ser la cantant irlandesa de rock'n'roll Imelda May, que acompanyarà Wood en un concert a Londres el 21 d'agost, tres setmanes abans de tocar a Barcelona).  Sigui com sigui, aquesta ocasió és d'allò més especial per diversos motius. Primer, perquè significa l'oportunitat de veure el guitarrista dels Stones en una relativa intimitat (el darrer precedent d'això va a Barcelona fou el concert de Keith Richards a Barcelona en la mateixa sala, quan era Zeleste, el desembre de 1992). Segon, perquè Wood ofereix concerts amb comptagotes, més concentrat a inaugurar exposicions de les seves pintures). I tercer perquè som davant d'una de les figures cabdals que queden vives del rock britànic: la seva tasca com a guitarrista i compositor al capdavant dels Faces amb Rod Stewart (aquell rock tavernari i tendre alhora, precursor del punk-rock però també  del folk

La incontestable supremacía de pizza napolitana en Barcelona –si queda algún marciano, es aquella de textura gomosa y bordes muy elevados, un hecho que algún desaprensivo aprovecha para convertir una pizza napolitana en un cráter sin chicha– casi nos ha hecho olvidar que existe la pizza romana. Y de hecho, seguro que estaréis de acuerdo conmigo en que algunas de las mejores pizzas que os zampasteis en vuestra infancia eran de masa y de borde crujiente (es decir, pizza romana).  Pues bien, acaba de abrir una pizzería estilo romano de primer nivel en Barcelona: Romo (Buenos Aires, 28. T. 93 038 07 46). Si Jorge Sastre y Rafa Panatieri, chefs y propietarios de Romo y de Sartoria Panatieri –considerada por el ranking 50 Top Pizza World como la tercera mejor pizzería de Europa– vendieran motos, ahora estarían diciendo que pasaron tres meses en Roma estudiando a lo Karate Kid de la masa los secretos de la pizza crujiente y fina. Pues no. "No hicimos ningún estudio de campo. Como hicimos con la pizza napolitana, fuimos simplemente a buscar el sabor y el recuerdo que teníamos en la cabeza. Trabajamos así, para hacerlo a nuestro estilo y contaminarnos lo menos posible", cuenta Panatieri.  Foto: RomoPizzería Romo, Barcelona Servidor se presentó en Romo a los pocos días de su apertura y se vio agradablemente sorprendido por un espacio discreto y minimalista, con clientela vecinal, unos precios contenidos –pizzas entre 13 y 18 euros, tiquet medio de 25– y unas redondas livianas, que se

L'incontestable domini de la pizza napolitana a Barcelona –si queda algun marcià, és aquella de textura gomosa i vorals molt elevats, un fet que algun desaprensiu aprofita per convertir una pizza napolitana en un cràter sense xixa– gairebé ens ha fet oblidar que existeix la pizza romana. I de fet, segur que estareu d'acord amb mi que algunes de les millors pizzes que us vau cruspir a la infantesa eren de massa i de vora cruixent (és a dir, pizza romana). Doncs bé, acaba d'obrir una pizzería d'estil romà de primer nivell a Barcelona: Romo (Buenos Aires, 28. T. 93 038 07 46). Si en Jorge Sastre i en Rafa Panatieri, xefs i propietaris de Romo i de Sartoria Panatieri –considerada pel rànquing 50 Top Pizza World com la tercera millor pizzería d'Europa– venguessin motos, ara estarien dient que van passar tres mesos a Roma estudiant a l'estil Karate Kid" de la massa els secrets de la pizza cruixent i fina amb un mestre octogenari del Trastevere. Doncs no. "No vam fer cap estudi de camp. Com vam fer amb la pizza napolitana, vam anar simplement a buscar el sabor i el record que teníem al cap. Treballem així, per fer-ho al nostre estil i contaminar-nos el menys possible", explica Panatieri. Foto: Romo. Pizzeria Romo, Barcelona Servidor es va presentar a Romo pocs dies després de la seva obertura i es va veure agradablement sorprès per un espai discret i minimalista, amb clientela veïnal, uns preus continguts –pizzes entre 13 i 18 euros, tiquet mitjà de 25– i unes rodones lleugeres, q

Aunque Ronnie Wood sea más noticia en Barcelona por temas inmobiliarios o de prensa del corazón –que si su loft en Passeig de Gràcia, que si hace una fiesta para inaugurarlo, que si sale una noche a tomar unas tapas y unos vinos en Bodega Solera...– también genera noticias musicales: el Rolling Stone más joven del trío que queda vivo –78 años, contra los 82 de Mick Jagger y Keith Richards– acaba de anunciar que tocará en Barcelona en septiembre.  Wood, que actuará en la sala Razzmatazz el 12 de septiembre, enmarcado en la programación del ciclo Cruïlla Concerts, lo hará acompañado "de una invitada muy especial", anuncia la promotora (que podría ser o no ser la cantante irlandesa de rock'n'roll Imelda May, que acompañará a Wood en un concierto en Londres el 21 de agosto, tres semanas antes de tocar en Barcelona).  Sea como sea, esta ocasión es de lo más especial por diversos motivos. Primero, porque significa la oportunidad de ver al guitarrista de los Stones en una relativa intimidad (el último precedente de esto en Barcelona fue el concierto de Keith Richards en la misma sala, cuando era Zeleste, en diciembre de 1992). Segundo, porque Wood ofrece conciertos con cuentagotas, más concentrado en inaugurar exposiciones de sus pinturas). Y tercero porque estamos ante una de las figuras fundamentales que quedan vivas del rock británico: su labor como guitarrista y compositor al frente de los Arrows con Rod Stewart (aquel rock tabernario y tierno a la vez, precursor del punk-rock p

Per Sant Jordi podem trobar tot tipus de llibres, i sovint oblidem un dels més elementals: el diccionari. Per posar en valor aquesta eina, hem elaborat una llista de l'A a la Z amb restaurants de Barcelona que apareixen a la Guia de Bars i Restaurants de Time Out, on recomanem els 500 millors locals de la ciutat.ordenats per districtes. Si no saps quin llibre regalar aquesta diada, has de saber que pots aconseguir la guia gastronòmica a les llibreries de la ciutat. Amb la A: Angle Va néixer a mig camí entre la informalitat del Ten’s i l’alta cuina de l’ABaC, però l’Angle -del xef Jordi Cruz a l’Hotel Cram-  ha fet camí sol i ja gairebé està a l’altura del tres estrelles de l’avinguda del Tibidabo. Per proposta, perquè des de la pandèmia només ofereix menú degustació, i perquè la guia Michelin l’ha premiat amb dues estrelles. Adreça: Aragó, 214 (Eixample) Telèfon: 93 216 77 77 Metro: Universitat (L1 i L2) Preu: €€€€    Amb la B: Bodega Montferry La Montferry continua sent un dels temples de l'entrepà a Barcelona, independentment de la seva condició de clàssic de la refundació de l'esmorzar de forquilla. Cada matí, podem gaudir de propostes sorprenents entre allò quotidià i sorprenent, des d'un l'entrepà de mortadel·la fins al de botifarra esparracada amb daus d'albergínia. Adreça: Passatge de Serra i Arola, 13 (Sants) Telèfon: 931 62 96 36 Metro: Plaça del Centre (L3) Preu: € Foto: Bodega MontferryBodega Montferry Amb la C: Caelum Amb la intenció “d’aprop

Por Sant Jordi podemos encontrar todo tipo de libros, y a menudo olvidamos uno de los más elementales: el diccionario. Para poner en valor esta herramienta, hemos elaborado una lista de la A a la Z con restaurantes de Barcelona que aparecen en la Guía de Bares y Restaurantes de Time Out, donde recomendamos los 500 mejores locales de la ciudad ordenados por distritos. Si no sabes qué libro regalar en esta diada, debes saber que puedes conseguir la guía gastronómica en las librerías de la ciudad. Con la A: Angle Nació a medio camino entre la informalidad del Ten’s y la alta cocina del ABaC, pero el Angle - del chef Jordi Cruz en el Hotel Cram - ha hecho camino solo y ya casi está a la altura del tres estrellas de la avenida del Tibidabo. Por propuesta, porque desde la pandemia solo ofrece menú degustación, y porque la guía Michelin lo ha premiado con dos estrellas. Dirección: Aragó, 214 (Eixample) Teléfono: 93 216 77 77 Metro: Universitat (L1 y L2) Precio: €€€€ Con la B: Bodega Montferry La Montferry continúa siendo uno de los templos de los bocadillos en Barcelona, un lugar donde la calidad y la generosidad de las raciones le han valido el calificativo de "desayunos de tenedor". Cada mañana, los habituales y los curiosos pueden disfrutar de propuestas sorprendentes, desde el bocadillo de mortadela hasta el de butifarra esparracada con dados de berenjena. Dirección: Passatge de Serra i Arola, 13 (Sants) Teléfono: 931 62 96 36 Metro: Plaça del Centre (L3) Preci