Ricard Martín

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

El vermut nunca se ha ido de Barcelona, ​​pero en los últimos años la costumbre de encontrarse con amigos al mediodía para compartir aperitivo y compañía gana adeptos y establecimientos, y siempre acompañado de las mejores tapas: anchoas, ensaladilla, bravas... En nuestra ciudad podéis encontrar bares que pronto serán referentes en el ritual de hacer el aperitivo, pero también otras opciones que ya son grandes clásicos, y sin perder de vista las nuevas incorporaciones de la escena vermutera. Aquí las tenéis todas para que disfrutar del mejor vermut de mediodía en sus referentes más auténticos.NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Viure a Barcelona és increïble, sí. Però també és car. El lloguer, el cafè, la birra, el vermut... tot suma. Per sort, gaudir de la ciutat no sempre demana gastar diners. Hi ha un munt de plans gratis que no tenen res a envejar als de pagament, i són aquí, tot l’any, esperant que els aprofitis. Així que si et preguntes què pots fer avui a Barcelona gratis, la resposta és clara: moltes coses. Passejades per descobrir obres d’art poc conegudes, museus que obren puntualment gratis i d’altres durant tot l’any, parcs que són autèntics refugis, concerts que no et cobren entrada i centres culturals on sempre passa alguna cosa (i moltes vegades, gratis). No cal sortir de la ciutat ni gastar-se la cartera per descobrir llocs nous o tornar a enamorar-se dels de sempre. Només cal saber on mirar. Aquesta guia és per a tu, que vius a Barcelona i no vols renunciar a gaudir-la encara que el pressupost no doni per a molts luxes. Aquí tens els nostres plans gratuïts preferits: perquè sí, viure aquí és car, però esprémer la ciutat... encara et pot sortir gratis. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Per fer tapes, el vermut, una copeta de vi natural o entaular-se; per menjar per quatre duros o amb estovalles fines; cuina tradicional o creativa... A Gràcia s'hi menja molt i molt bé. És un dels barris de Barcelona amb més oferta gastronòmica, també en restaurants de cuina forana. Aneu al Verdi a veure una pel·li i busqueu un lloc per sopar després? Voleu fer un mos abans o després de veure una obra de teatre al Lliure? Aquí teniu una selecció dels millors bars i restaurants de la vila de Gràcia per assegurar-vos el tret a l'hora d'agafar la forquilla i el ganivet. NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Para picar unas tapas, tomar el aperitivo, una copita de vino natural o comer como es debido; para cenar por cuatro duros o con manteles finos; cocina tradicional o creativa... En Gràcia se come mucho y muy bien. Es uno de los barrios de Barcelona con mayor oferta gastronómica, también de restaurantes de cocina foránea. ¿Vais al Verdi a ver una peli y buscáis un lugar para cenar después? ¿Queréis tomar un bocado antes o después de ver una obra de teatro en el Lliure? Aquí tenéis una selección de los mejores bares y restaurantes de la villa de Gràcia para asegurar el tiro a la hora de coger el tenedor y el cuchillo. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

Prueba algunos de los mejores cócteles hechos a medida de Barcelona y, de paso, conoce a los 'barmen' más carismáticos de la ciudad. Tanto si prefieres la decoración clásica, de terciopelo rojo y las bebidas de siempre o un ambiente más moderno, tenemos el lugar idóneo para ti, aquella barra en la que encajarás como mano en guante. Y si lo del cóctel os parece caro o elitista, aquí tenéis una lista de los mejores bares de vinos de la ciudad. NO TE LO PIERDAS: Los mejores restaurantes de Barcelona

Tasta alguns dels millors còctels fets a mida de Barcelona, i de passada, coneix els bàrmans amb més carisma de la ciutat. Tant si prefereixes una decoració clàssica, de vellut vermell i les begudes de sempre, com si vols un ambient més modern, tenim un lloc per tu. Trobes a faltar alguna de les cocteleries imprescindibles? Ens ho pots dir als comentaris de sota. I si això del còctel us sembla car o elitista, aquí teniu una llista dels millors bars de la ciutat. NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona

Esta es la casa del chef italiano Matteo Bertozzi, quien estuvo al frente de My Fucking Restaurant y Assalto. Cansado de las presiones de estar en los primeros puestos de los rankings de los mejores restaurantes, de trabajar en primera línea del turismo y, al mismo tiempo, ajustarse a los criterios de sostenibilidad máxima, Bertozzi se retiró de sus dos proyectos y en verano de 2025 abrió una pequeña y cuidada casa de comidas en el corazón del Poblenou más vecinal, sin brunch ni expats a la vista. "Había que estar en Slow Food, tener la estrella verde Michelin y al mismo tiempo el Sol de Repsol. Daba de comer a ochenta comensales al día y me había autoimpuesto muchas reglas: quería la sostenibilidad al cien por cien. Y al final no podía comprar nada, porque todo se me escapaba del marco en el que me había encerrado". El subtítulo Casa de Comidas no es pose: esto es un pequeño restaurante –podríamos llamarlo bistrot– con precios muy ajustados, casi populares, donde Bertozzi pone en juego su mano maestra para inventarse platos a partir del producto de proximidad trabajado a escala humana, lejos de aquellas cien personas que atendía al día. Es un restaurante gastronómico de barrio, dice. Y eso se comprueba en platos espléndidos como unas judías verdes con stracciatella ahumada, miso casero con recortes de pan y almendra garrapiñada, un plato veraniego y con matices. O también otros más contundentes, como un tataki de presa ibérica tonnata. La misma salsa que en el plato italiano

Si, como a mí, os encanta comer un buen bacalhau à brás o una francesinha, quizá os habréis dado cuenta de que en los últimos años el número de restaurantes portugueses en Barcelona ha disminuido drásticamente. Pero aquí está Porco Preto, abierto a finales de 2024, para paliar esta situación. Los propietarios y cocineros son Sofia Da Costa Moura y André Gomes, dos chefs con estudios y experiencia en el ecosistema de la alta cocina barcelonesa (Àbac, Fismuler), que han montado casa propia en la frontera entre Sant Andreu y Sant Martí, con un restaurante de vocación vecinal y de servicio de barrio. Honran este trato popular con un espléndido menú de mediodía, que cambian a diario con un plato principal generoso y contundente –clásico portugués–, e incluye pan, agua o cerveza y café. Se llama Porco Preto ("cerdo negro") porque trabajan con las mejores carnes que pueden, y eso se nota en una carta donde practican la mezcla de cocinas vecinas o la relectura portuguesa con las ideas muy claras. Por ejemplo, convierten la francesinha –esa sabrosa barbaridad de lasaña de pan de molde, jamón cocido, ternera y patatas fritas– en un bocadillo más sutil, pero igual de pantagruélico, de pan de vidrio relleno de embutidos, ternera y coronado con huevo puntilla y queso. O un bacalao confitado con trinxat en la salsa del propio pescado. Tienen toque de brasa por todas partes, y eso se agradece. No os saltéis los postres: Sofia es una pastelera de primera.

En el minuto cero del boom de la cocina peruana en Barcelona, hacia 2012, hubo dos grandes protagonistas: Tanta, de Gastón Acurio, por supuesto, y Cebiche 103, con Roberto Sihuay al frente de los fogones durante siete años. Después de pasar otros cuantos años viajando por el mundo como encargado y asesor de grandes restaurantes peruanos (en Londres, en Lima, con estrella Michelin; en Ibiza; en Emiratos Árabes...), en verano de 2025 Sihuay abrió su primer restaurante propio en Barcelona: Macambo. "Este es un restaurante para gente que ha comido mucha cocina peruana, pero quiere descubrir cosas nuevas. Y todos los platos tienen sabor a Perú, pero reinterpretados según mi visión", explica Sihuay. Macambo no está ligado a ningún estilo concreto de cocina peruana: ni nikkei, ni chaufa, ni italo-peruana... Más bien es un resumen de sus experiencias como cocinero, e inventa platos propios mezclando todos los subgéneros del gigante gastronómico y utilizando productos de la selva amazónica poco vistos por aquí. Veamos: el cebiche clásico de la casa lleva ají charapita, un selecto pimiento de la selva amazónica. Si no comes mucho picante, lo exprimes para que suelte su aroma afrutado sobre el plato. Si te gusta el picante, te lo comes entero. El resultado es preciso y potente, un plato donde no falta ni sobra nada. También reinventa platos populares. Como el pastel de choclo —maíz con carne—, que convierte en una inenarrable lasaña con base de pastel de maíz, ternera estofada y un toqu

Aquesta és la casa del xef italià Matteo Bertozzi, qui va estar al capdavant de My Fucking Restaurant i Assalto. Fart de les pressions dels primers llocs dels rànquings dels millors restaurants, treballar en primera línia del turisme i alhora ajustar-se als criteris de sostenibilitat màxima, Bertozzi va retirar-se dels seus dos projectes i l'estiu del 2025 va obrir una petita i curosa casa de menjars al cor del  Poblenou més veïnal, sense brunch ni expats a la vista. "Calia estar a Slow Food, tenir l’estrella verda Michelin i alhora el Sol de Repsol. Donava a menjar a vuitanta comensals al dia i m’havia autoimposat moltes regles: volia la sostenibilitat al cent per cent. I al final no podia comprar res, perquè tot se m’escapava del marc en què m’havia confinat".  El subtítol Casa de Menjars no és postureig: això és un restaurantet –en podrien dir bistrot– amb preus molt ajustats, quasi populars, on Betozzi posa en joc la seva mà mestra per inventar-se plats a través del producte de proximitat treballat a escala humana, lluny d'aquelles cent persones que feia al dia. És un restaurant gastronòmic de barri, diu. I això es comprova en plats esplèndids com unes mongetes verdes amb stracciatella fumada, miso casolà amb retalls de pa i ametlla garapinyada, un plat estiuenc i amb matisos. O també més contundents, com un tataki de presa ibèrica tonnata. La mateixa salsa que al plat italià, però amb porc. La típica crema de tàperes i anxova va combinada amb un chimichurri d’algues, el

Si, com a mi, us encanta menjar un bon bacalhau à brás o una francesinha, potser us haureu adonat que en els darrers anys el nombre de restaurants portuguesos a Barcelona s'ha reduït dràsticament. Però aquí tenim el Porco Preto, obert a finals del 2024, per pal·liar aquesta situació. Els propietaris i cuiner son la Sofia Da Costa Moura i L’André Gomes, dos xefs amb estudis i experiència en l'ecosistema d'alta cuina barceloní (Àbac, Fismuler), que han posat casa pròpia a la fontera entre Sant Andreu i Sant Martí, amb un restaurant amb vocació veïnal i de servei de barri.  Honoren aquest tracte popular amb un menú de migdia esplèndid, que canvien cada dia amb un plat principal generós i contundent –portuguès clàssic–, i hi van inclosos pa, aigua o cervesa i un cafè. Es diu Porco Preto ("porc negre") perquè treballen amb les millors carns que poden, i això es nota en una carta on practiquen la barreja de cuines veïnes o la reversió portuguesa amb les idees molt clares. Per exemple, converteixen la francesinha –aquella saborosa barbaritat de lasanya de pa de motlle, pernil dolç, vedella i patates fregides– en un entrepà més subtil, però igual de pantagruèlic, de pa de vidre farcit d’embotits, vedella, i coronat per ou amb puntilla i formatge. O un bacallà confitat amb trinxat en la salsa del mateix peix. Tenen toc de brasa per tot arreu, i això s'agreix molt. No obvieu les postres, que la Sofia és una pastissera crac. 

En el minut zero del boom de la cuina peruana a Barcelona, cap al 2012, hi va haver dos grans protagonistes: Tanta de Gastón Acurio, és clar, i Cebiche 103, amb Roberto Sihuay al capdavant dels fogons durant set anys. Després d’un altre grapat d’anys voltant pel món com a encarregat i assessor de grans restaurants peruans (Londres, al Lima, amb Michelin; Eivissa; Emirats Àrabs...), l’estiu del 2025 Sihuay va obrir el seu primer restaurant propi a Barcelona, el Macambo. "Aquest és un restaurant per a gent que ha menjat molt peruà, però vol descobrir coses. I tots els plats tenen gust de Perú, però reinterpretats segons la meva visió", explica Sihuay. Macambo no està lligat a cap estil de cuina peruana, ni nikkei, ni chaufa, ni italoperuana... Més aviat fa un resum de les seves experiències com a cuiner i inventa plats propis barrejant tots els subgèneres del gegant gastronòmic i fent servir productes de la selva amazònica poc vistos per aquí. Vegem: el cebiche clàssic de la casa: va amb ají charapita, selecte pebrot de la selva amazònica. Si no menges gaire picant, l’esprems perquè desprengui el seu aroma afruitat al plat. Si t’agrada el picant, te'l menges. El resultat és precís i potent, un plat on no falta ni sobra res. I refà plats populars. Com el pastís de choclo –blat de moro, amb carn— i reconvertir-lo en una inenarrable lasanya amb base de pastís de blat de moro, vedella estofada, matisada amb ají rocoto, de sabor intens i picant i carnós. No obvieu les postres: van a

Fundado en 1978 por Casimiro Montes en la parte alta del barrio, junto al Park Güell, el Bar Casi se consolidó como uno de los mejores menús populares de Barcelona, con cocina casera catalana y una clientela mayoritariamente de vecinos. La fórmula era sencilla y eficaz: Casi en la cocina y su hijo Javier en la sala, sirviendo desayunos de aúpa a base de tortillas y bocadillos substanciosos, y un menú de mediodía generoso, casero, fuera de serie, con el que podías pegarte un pequeño banquete o portarte bien a base de platos de verdura  En 2024, Javi decidió cerrar por jubilación familiar y quiso traspasarlo a alguien que respetara el espíritu del bar. No aceptó ofertas de franquicias ni fondos de inversión. Finalmente, traspasó el local a la familia Cañas-Prat, vecinos de la zona: la madre, Elisabet Prat, y sus hijos Martí y Esteve, de 21 y 20 años. Se formaron durante dos meses con los Montes y reabrieron el local en diciembre del 2024, manteniendo la esencia pero con un aspecto renovado, más luminoso. El Bar Casi funciona de lunes a sábado, de 8.00 a 16.30, con un menú diario a 15,90 euros y platos como garbanzos con butifarra negra, bacalao con samfaina o macarrones caseros, hechos con producto de proximidad y receta tradicional. El comedor se llena de vecinos desde primera hora –hay desayuno de tenedor– y el ambiente sigue siendo el de siempre: comida sencilla, trato familiar y cero concesiones –pero sí trato cordial, por supuesto– al turismo. A las hordas del Park Güell l

Obert l’any 1978 per Casimiro Montes, Casi, a la part alta del barri, tocant al Park Güell, el Bar Casi es va consolidar com un dels millors menús populars de Barcelona, amb cuina casolana catalana i una clientela majoritàriament veïnal. La fórmula era senzilla i infal·lible: en Casimiro als fogons i el seu fill Javi a la sala, servint esmorzars de forquilla contundents a base de truites i entrepans generosos, i un menú de migdia casolà, generós i fora de sèrie, amb el qual podies fer un bon homenatge o portar-te bé amb plats de verdura ben feta (quelcom que en un bar de menú és una ficció, quasi). L’any 2024, en Javi va decidir tancar per jubilació familiar i va voler traspassar el bar a algú que en respectés l’esperit. No va acceptar ofertes de franquícies ni de fons d’inversió. Finalment, va traspassar el local a la família Cañas-Prat, veïns del barri: la mare, Elisabet Prat, i els seus fills Martí i Esteve, de 21 i 20 anys. Es van formar durant dos mesos amb els Montes i van reobrir el local el desembre del 2024, mantenint-ne l’essència però amb un aspecte renovat, més lluminós. El Bar Casi obre de dilluns a dissabte, de 8.00 a 16.30, amb un menú diari a 15,90 euros i plats com cigrons amb botifarra negra, bacallà amb samfaina o macarrons casolans, fets amb producte de proximitat i recepta tradicional. El menjador s’omple de veïns des de primera hora –fan esmorzar de forquilla– i l’ambient continua sent el de sempre: menjar senzill, tracte familiar i zero concessions –per

L'evolució del canadenc Daniel Romano és de les més curioses –i meritòries– del rock nord-nord-americà dels darrers 15 anys. Aquest artista multidisciplinari –a més de músic és poeta, artista audiovisual i artesà de marroquineria, fa unes corretges de guitarra molt cotitzades– té una paleta musical i un ritme de producció delirant, que l'equipara a Grateful Dead. Des del 2010 va començar a publicar discos on coquetejava amb el country alternatiu i el clàssic, en la línia de continuïtat de Hank Williams, Gram Parsons i Townes Van Zandt, però aviat va començar a trencar motlles: va abraçar el rock d’arrel americana, després el folk psicodèlic, i més tard el power pop més brut o el soul rock.   Avui, amb 40 anys acabats de fer, té sota el braç una trentena de discos (en solitari, amb banda, en directe o amb altres companys de viatge musical) on toca tots els pals del rock contemporani, i un repertori que muta segon com s'hagi aixecat. Si se sent introvertit i meditatiu, potser picarà de Finally Free (2018), col·lecció de folk psicodèlic amb regust celta, o potser rescatarà el parell d'èxits selectes de Modern Pressure (2017), el seu disc més popular i que el va situar com una mena de Dylan del s. XXI acabat d'electrificar-se amb tendència al pop orquestral. O si té ganes de gresca, tibarà de l'addictiu "Too Hot to Sleep" (2024), que sona a un sarau de taverna entre els Stones més punk i els Ramones més pop. Sigui com sigui, arriba amb la seva banda Outfit, una maquinària de rock

Los chicos de Parallelo (Matteo, Marco, Francesco) -que dejaron San Remo porque "era aburrida, sólo hay canción ligera" - aplican una ética artesana impecable a sus helados. "Somos artesanos en el sentido estricto y tradicional de la palabra, no nos llega ni usamos ningún producto acabado. Nada de pasta de avellanas procesadas: las tostamos nosotros mismos y hacemos la pasta". Artesanía y proximidad: con el cuidado que ponen, usan el mejor producto local que tengan a mano. Las avellanas, de Reus, el pistacho, de Lleida.Y la tercera pata que acompaña a la artesanía y la proximidad es la temporalidad, claro: hacen helados que reproducen las sensaciones de cada estación, igual que los restaurantes reflejan la temporalidad en su carta. "La gente encontrará todos los helados clásicos, pero hay que divertirse e investigar", explican. Una vez hicieron un helado de pino: elaborado con piñones de Castilla y piña verde que fueron a recolectar a la Costa Brava, infusionada con leche y nata, ¡para reproducir las notas aromáticas del bosque mediterráneo! Matteo añade que la leche y la nata fresca que utilizan es de proximidad, de la granja Cal Porta. Otros veranos hicieron un sorbete de agua de mar infusionado con agujas y piñas de pino, para evocar la sensación de bañarse en una cala mediterránea. O también ediciones limitadas muy, muy locas: un helado japonés con fresas del Maresme, piel de yuzu y wasabi (¡loquísimo, teniendo en cuenta que el yuzu y el wasabi son de kilómetro 0 catalán!

Els nois de Parallelo (Matteo, Marco, Francesco) –que van deixar San Remo perquè “era avorrida, només hi ha cançó lleugera”– apliquen una ètica artesana impecable als seus gelats. "Som artesans en el sentit estricte i tradicional de la paraula; no en arriba ni fem servir mai cap producte acabat. Res de pasta d'avellanes processades: les torrem nosaltres mateixos i en fem la pasta". Artesania i proximitat: amb la cura que hi posen, fan servir el millor producte local que tinguin a mà. Les avellanes, de Reus, el festuc, de Lleida.  I la tercera pota que va amb artesania i proximitat és temporalitat, esclar: fan gelats que reprodueixin les sensacions de cada estació, com els restaurants reflecteixen la temporalitat en la seva carta. "La gent trobarà tots els gelats clàssics, però cal divertir-se i investigar", expliquen. Un cop van fer un gelat de pi: fet amb pinyons de Castella i pinya verda que van anar a collir a la Costa Brava, infusionada amb llet de nata! Per reproduir les notes aromàtiques del bosc mediterrani. Matteo afegeix que la llet i la nata fresca que fan servir és de proximitat, de la granja Cal Porta. Altres estius van fer un sorbet d'aigua de mar infusionat amb agulles i pinyes de pi, per recordar la sensació de banyar-se en una caleta mediterrània. O també edicions limitades molt, molt boges: un gelat japonès amb maduixes del Maresme, pell de yuzu i wasabi (bogíssim, si tenim en compte que el yuzu i el wasabi són de km 0 català!) Parallelo va obrir l'any 2017 i

What’s the vibe? Nuara is the most ambitious project yet from family-run restaurant group Familia Nuri. Located on the Balcó Gastronòmic at Port Olímpic, Nuara – a name derived from the verb nuar, meaning ‘to tie knots’ – isn’t just a restaurant, it’s a full-blown declaration of large-scale gastronomic intent. Why is it worth visiting? Here you’ll find the most premium products from Familia Nuri, especially fresh fish and seafood from the Barcelona fish market, displayed for diners before heading to the open kitchen or wood-fired grill. ‘We do what we want to do, no frills – just the best seasonal ingredients,’ says the family-run group. Heading up the kitchen are house chefs Àlex Jiménez and David Noguera, with consulting by the acclaimed Ismael Alonso (Celler de Can Roca). What should I order? The menu here is filled with delicate vegetable starters – like pickled leeks with ceps meunière, hazelnuts and microgreens – and top-tier fried dishes, another house signature, as seen in the Andalusian-style squid with acevichada mayo. But there’s much more. Excellent rice dishes, made with the group’s trademark expertise: the dry rice with national lobster and the surf-and-turf version with grilled squid, Iberian pork belly and ceps are firmly in the premium grain league. And for those after something simpler, there’s always a good cut of meat or fresh fish cooked over wood fire. Why we love it Luxury today often means top-quality ingredients with minimal intervention – and that’s

Não é segredo para ninguém: Barcelona – especialmente o bairro do Born – é uma referência mundial em bares e coquetelaria. Numa noite de sábado, é fácil identificar grupos de turistas entusiastas de cocktails, a visitar com devoção alguns dos melhores bares da cidade (e, já agora, do mundo). Mas existe também o lado menos simpático do turismo de bares: o pub crawling, percursos organizados com fins lucrativos que incentivam o consumo excessivo de álcool através de pacotes pré-definidos. São grupos barulhentos, compostos quase exclusivamente por turistas, que vão de bar em bar numa maratona etílica. A Câmara Municipal de Barcelona quer travar esta prática: acaba de aprovar um decreto que proíbe as rotas organizadas de consumo de álcool em toda a cidade, a qualquer hora do dia. Até agora, o pub crawling – que, traduzindo à letra, significa “arrastar-se pelos bares” – estava proibido apenas em Ciutat Vella (desde 2012) e no Eixample (desde 1 de Junho deste ano), e apenas no período nocturno. Agora, o novo decreto proíbe promover, organizar, vender ou realizar circuitos por vários estabelecimentos abertos ao público ou espaços de diversão nocturna em qualquer ponto de Barcelona. Foto: ACNCompra de tiquets de ruta d'acohol a Barcelona A decisão surge após se verificar que este tipo de actividade acontece durante todo o ano e a qualquer hora do dia. Imagine: está tranquilamente no seu bar favorito e, de repente, entra um grupo de dez turistas já alterados, que viram um ou dois gi

El Parque de Atracciones del Tibidabo es el más antiguo de España, el segundo más veterano de Europa y uno de los más antiguos del mundo: abrió en 1901, un par de años antes que Coney Island en Brooklyn, por ejemplo. Y ha sabido mantener un lugar relevante en la memoria sentimental de los barceloneses, gracias a conservar su encanto y renovarse de forma sólida. Y ahora ponen sobre la mesa un as nada despreciable: el Ayuntamiento de Barcelona acaba de anunciar que en la primavera de 2026 Rafa Zafra abrirá un restaurante en el histórico edificio de la Masía en la Plaça del Tibidabo, en lo alto de la montaña. La reapertura de la Masía supondrá la incorporación de una propuesta gastronómica inédita en el parque, pensada para todos los públicos, claro. Será ideal para grupos: tendrá capacidad para unos 300 comensales repartidos en tres espacios; las salas interiores, con un máximo de 170 comensales; la terraza, con un aforo de 130 personas, y una sala mirador desde la que disfrutar de unas vistas inmejorables. Foto: Ricard MartínUn render del futuro comedor-mirador de la Masia del Tibidabo. Zafra, uno de los chefs más famosos y a la vez prestigiosos de España –a los 26 años ganó y mantuvo dos estrellas Michelin en El Bulli-Hotel Hacienda– es un cocinero que se caracteriza por saber lo que necesita cada espacio, ya sea un menú de mediodía en una nave industrial del Poblenou, cocina de cuchara de lujo en un salón de hotel decimonónico, o minimalismo impactante con el mejor product

No es ningún secreto: Barcelona, y especialmente el Born, es una potencia mundial en cuanto a bares y coctelería. Cualquier sábado por la noche en el Born es fácil reconocer grupos de turistas mixológicos de barra fina (y no tan fina) que visitan, con auténtica devoción, algunos de los mejores bares de Barcelona (que también lo son del mundo). Ahora bien, la cara incívica y sucia del turismo de bar es el pub crawling, esas rutas organizadas con ánimo de lucro que promueven el consumo desmesurado de alcohol con ofertas cerradas: grupos ruidosos que van de bar en bar, compuestos exclusivamente por turistas. El Ayuntamiento de Barcelona quiere ponerle freno: acaba de aprobar un decreto que prohíbe las rutas organizadas para el consumo de alcohol en toda la ciudad y durante las 24 horas del día. Hasta ahora, el pub crawling –arrastrarse por los bares, literalmente– estaba restringido únicamente a Ciutat Vella –desde 2012– y al Eixample –desde el pasado 1 de junio– y solo en horario nocturno. Ahora, sin embargo, un decreto aprobado inicialmente prohíbe promover, organizar, vender o realizar circuitos o itinerarios por varios establecimientos de pública concurrencia o locales de ocio en toda la ciudad. Foto: ACNCompra de tiquets de 'pub crawling' en Barcelona Esta decisión se ha tomado tras detectar que la actividad de las rutas alcohólicas en Barcelona ya se lleva a cabo durante todo el año, y puede producirse a cualquier hora del día. Seguro que lo has sufrido: estás tan tranqu

No és cap secret: Barcelona, sobretot el Born, són una potència mundial en termes de bars i cocteleria. Qualsevol dissabte al vespre al Born és fàcil reconèixer grups de turistes mixològics de barra fina (i no tan fina) que visiten, amb veneració, alguns dels millors bars de Barcelona (que també ho són del món). Ara bé, la incívica cara bruta del turisme de bar és el 'pub crawling', aquelles rutes organitzades amb ànim de lucre, que promouen el consum desmesurat de mam amb ofertes tancades: grups sorollosos que van de barra en barra, compostos en exclusiva per turistes.   L'Ajuntament de Barcelona vol posar-hi fre: acaba d'aprovar un decret que prohibeix les rutes organitzades per al consum d'alcohol a tota la ciutat i durant les 24 hores. Fins ara, el pub crawling –arrossegar-se pels bars, literalment– estava restringit només a Ciutat Vella –des de 2012– i a l'Eixample –des de l'1 de juny passat– i a l'horari nocturn. Ara, però, un decret aprovat inicialment prohibeix promoure, organitzar, vendre o realitzar circuits o itineraris per diversos establiments de pública concurrència o locals d'oci a tota la ciutat. Foto: ACNCompra de tiquets de ruta d'acohol a Barcelona Aquesta decisió s'ha pres després de detectar que l'activitat de les rutes alcohòliques ja té lloc durant tot l'any, i es pot produir a qualsevol hora del dia. Segur que l'heu patida: seus tan panxo en el teu bar favorit, i de sobte entren una desena de borratxos cridaners que es foten un gintònic o dos d'una g

El Parc d'Atraccions del Tibidabo és el més antic d'Espanya, el segon més venerable d'Europa i un dels més antics del món: va obrir el 1901, un parell d'anys abans que Coney Island a Brooklyn, per exemple. I ha conservat un lloc rellevant a la memòria sentimental dels barcelonins, gràcies a haver sabut mantenir l'encant i anar-se renovant d'una manera sòlida. I ara posen un as sobre la taula gens menyspreable: l'Ajuntament de Barcelona acaba d'anunciar que la primavera del 2026 Rafa Zafra obrirà un restaurant a l’històric edifici de la Masia a la Plaça del Tibidabo, al capdamunt de la muntanya. La reobertura de la Masia suposarà la incorporació d’una proposta gastronòmica inèdita al parc, i pensada per a tots els públics, esclar. Tindrà capacitat per a uns 300 comensals dividits en tres espais: les sales interiors per a un màxim de 170 comensals, la terrassa amb un aforament de 130 persones i una sala mirador on gaudir d’unes vistes immillorables. Foto: Ajuntament de BarcelonaUn render del futur menjador-mirador de la Masia del Tibidabo Zafra, un dels xefs més famosos i alhora prestigiosos d'Espanya –amb 26 anys va guanyar i mantenir dues Michelin a l'El Bulli-Hotel Hacienda– és un cuiner que es caracteritza per saber què necessita un espai, be sigui un menú de migdia en una nau industrial de Poblenou, cuina de cullera de luxe en un saló d'hotel decimonònic, o minimalisme frapant amb el millor producte marí. Zafra, talentós i camaleònic, planteja un restaurant per a tots el

Fa poc, l'associació d'empreses 22@Network, que agrupa i promou els interessos de petites i grans empreses presents a Sant Martí de tots els sectors, des d'Adecco o Agbar fins a Bikepando (un pàrquing de bicicletes), defensava la necessitat de modificar el Pla d'Usos del Districte de Sant Martí perquè hi obrin més bars i restaurants: el nou pla d'usos veurà la llum passat l'estiu, ara està en la fase de presentar al·legacions. Segons explicava 22@Network a BTV, consideren que el Pla d'Usos és massa restrictiu amb la restauració i cal modificar-lo per guanyar en densitat d'hostaleria: asseguren que la proporció de bars i restaurant és quatre cops menor al 22@ que a l'Eixample, i això fa que al 22@ hi hagi poca vida (l'Associació de Veïns de Poblenou opina que també falta moviment al districte tecnològic, però que la vida s'ha de fomentar donant preferència a l'habitatge públic assequible).  Foto: Ricard MartínRestaurant Gegant Amb aquesta notícia al cap, m'adono que en qüestió d'un mes i mig han tancat tres locals importants i ambiciosos en una recta de 300 metres al carrer Pujades: el meravellós Bajarí va tancar a principis de juny passat; acaba d'anunciar el tancament per instagram el no menys fantàstic Gegant, obert el gener passat, i també ha dit adeu la cafeteria d'especialitat Labath (Pujades, 166). Ja se sap que un periodista amb tres casos fa una generalització, i aquesta notícia no pretén tenir cap rigor d'estudi, només transmetre les impressions d'un veí que pensa

Entre la Rambla i el Born hem vist totes les modes de mossegades dolces i postres imaginables: el cruffin, el cinammon roll, el cheese cake, el gelat japonès... Fins i tot algunes de ben indignes i degradants, com el pollofre (que seria l'equivalent en postres a aquella merda de samarretes de les botigues de souvenirs que diuen "I don't need google, my wife knows everything"). Ara bé, el que és una novetat és que obri una botiga destinada al turista al rovell de l'ou –mai millor dit– amb un producte cent per cent català.  Acaba d'aixecar la persiana Sucre Cremat (Canvis Vells, 2. Diumenge, dimecres i dijous d’11 a 19h. Divendres i dissabte d’11 a 21 h.), la primera botiga de Barcelona dedicada només a la crema catalana. Al costat de Santa Maria del Mar, en aquesta botigueta hi venen terrines individuals de 150 ml (5 €) que es poden endur i menjar al moment. I la gràcia és fer-ho amb el sucre acabat de cremar, i poder passejar estenent el sabor de sucre cremat pel Born.  Foto: Isabel AcevedoSucre Cremat La botiga és iniciativa de Mario Quintero i Sofía Fortuna, brasiler i portuguesa d’origen, establerts a Barcelona des de fa anys. En el cas de Mario, hi ha també un vincle familiar amb el Born: la seva besàvia i el seu avi eren del barri. Després de trajectòries llargues en l’hostaleria — són de l’equip del Grupo Quibuch, del restaurant Arcano— van decidir obrir un negoci propi, centrat en un únic producte i pensat per donar visibilitat a la cuina catalana en un format senzil

Entre La Rambla y el Born hemos visto todas las modas de bocados dulces y postres imaginables: el cruffin, el cinnamon roll, el cheesecake, el helado japonés... Incluso algunos de realmente indignas y degradantes, como el pollofre (que sería el equivalente en postres a esa mierda de camisetas de las tiendas de souvenirs que dicen "I don't need Google, my wife knows everything"). Ahora bien, lo que sí es una relativa novedad es que abra una tienda destinada al turista en pleno centro de Barcelona con un producto cien por cien catalán. Foto: Isabel AcevedoSucre Cremat Acaba de levantar la persiana Sucre Cremat (Canvis Vells, 2. Domingo, miércoles y jueves de 11 a 19 h. Viernes y sábado de 11 a 21 h.), la primera tienda de Barcelona dedicada únicamente a la crema catalana. Junto a Santa María del Mar, en esta tiendecita venden terrinas individuales de 150 ml (5 €) que se pueden llevar y comer al momento. Y la gracia está en hacerlo con el azúcar recién caramelizado, y poder pasear extendiendo el goloso aroma por el Born. Foto: Isabel AcevedoSucre Cremat Según explica Sofía Fortuna, “teníamos claro que queríamos promover el producto local, no solo con lo que vendemos, sino con todo lo que acompaña la tienda”. Los dos coinciden en la comparación: “Igual que cuando vamos a Lisboa siempre queremos comprar un pastel de Belém, nos gustaría que todo el que visite Barcelona no se marche sin probar una crema catalana de Sucre Cremat”, resume Sofía. Utilizan ingredientes y productos d

Una històrica pastisseria del barri del Born ha demostrat un cop més la seva capacitat per detectar i reinterpretar tendències dolces globals amb el llançament del primer croissant de xocolata de Barcelona, inspirat en la viral xocolata Dubai (tot i que aquest sabor ja circulava per aquí en format de tauleta, brioixos, gelats i altres creacions pastisseres). La Brunells, que el 2020 va reobrir de la mà de socis com Canals i Cafè El Magnífico, és la responsable d’aquesta delícia. Què és la xocolata Dubai? Aquest fenomen, que ha arrasat a TikTok, té com a base una barra farcida de crema de festuc i knafeh, un postre tradicional de l’Orient Mitjà fet amb pasta de fideus fins i formatge dolç. La Brunells adapta aquesta combinació al format que millor domina: el croissant.   Foto: BrunellsCroissant de xocolata Dubai   El resultat és una peça de pastisseria contundent, de massa clàssica, fermentada lentament, farcida amb una crema de festuc untuosa i delicada, amb un toc de knafeh caramelitzada que aporta textura i un punt cruixent. La cobertura de xocolata negra i els trossets de festuc torrat completen una elaboració amb equilibri, sabor i profunditat.   Foto: BrunellsLa col·lecció estiuenca de croissants de la Brunells       Aquest croissant forma part d’una col·lecció estiuenca que es completa amb dues propostes més. La primera: mango amb cremós de iogurt, de perfil més lleuger, tropical i afruitat. La segona: crema de llimona i alfàbrega amb ametlla cruixent, pensada per a

Hace poco, la asociación de empresas 22@Network, que agrupa y promueve los intereses de pequeñas y grandes compañías presentes en el distrito de Sant Martí de todos los sectores —desde Adecco o Agbar hasta Bikepando (un aparcamiento de bicicletas)—, defendía la necesidad de modificar el Plan de Usos del Distrito para que abran más bares y restaurantes en el 22@ de Poblenou. El nuevo plan verá la luz después del verano y ahora mismo está en fase de alegaciones. Según explicaba 22@Network en BTV, el Plan de Usos es demasiado restrictivo con la restauración y hay que modificarlo para ganar en densidad hostelera: aseguran que la proporción de bares y restaurantes es cuatro veces menor en el 22@ que en el Eixample, y eso hace que en el 22@ haya poca vida (la Asociación de Vecinos del Poblenou opina también que falta movimiento en el distrito tecnológico, pero que la vida debe fomentarse priorizando la vivienda pública asequible). Foto: Ricard MartínRestaurant Gegant Con esta noticia en mente, me doy cuenta de que en cuestión de un mes y medio han cerrado tres locales importantes y ambiciosos en un tramo de 300 metros de la calle Pujades: el maravilloso Bajarí cerró a principios de junio pasado; el no menos fantástico Gegant, que abrió en febrero, acaba de anunciar su cierre en Instagram; y también ha dicho adiós la cafetería de especialidad Café Labath (Pujades, 166). Ya se sabe que un periodista con tres casos hace una generalización, y esta noticia no pretende tener rigor de e

Ya sabéis la obviedad: el precio de las cosas lo determina la ley de la oferta y la demanda. ¿200 pavos os parecen mucho o poco dinero para pasar una noche de fiesta? Pues es una cantidad muy respetable, pero más o menos es la que se gastó Víctor M. en una noche de sarao en el Club UNVRS de Ibiza el pasado mes de junio. Propiedad de The Night League y del grupo Empresas Matutes –que ostentan el dominio de la fiesta en mayúscula en Ibiza, la de club electrónico; también son suyas Ushuaïa Beach Hotel y Ushuaïa Tower, así como Hï–, UNVRS (léase univers, como en catalán) es el club más grande del mundo, con una capacidad de 10.000 personas. "UNVRS ofrece los mejores elementos de un club, la infraestructura de un estadio y la hospitalidad más destacada del mundo. Se trata de atención al detalle más pequeño, desde los acabados del espacio hasta las experiencias únicas que nuestros invitados nunca olvidarán. Es un espacio que conserva la energía cruda de una rave, conectando el presente y el futuro dentro de una arquitectura impresionante", explica Yann Pissenem, CEO de The Night League, responsable de la marca de Ushuaïa Entertainment. Foto: Club UNVRSClub UNVRS UNVRS es, indiscutiblemente, el club más grande del mundo: con 6.500 m² de superficie, la sala principal tiene el tamaño de un hangar de aviones, con un techo de 25 metros de altura y una piscina. También es uno de los clubs más exclusivos del mundo. Víctor M., agente comercial barcelonés adicto a Ibiza –viaja a la isla c

Una histórica pastelería del barrio del Born ha demostrado una vez más su capacidad para detectar y reinterpretar tendencias dulces globales con el lanzamiento del primer croissant de chocolate de Barcelona inspirado en el viral chocolate Dubai (pese a que este sabor ya ronda por aquí en tableta, brioches, helados y otros formatos pasteleros). La Brunells, que en 2020 reabrió de la mano de socios como Canals y Café El Magnífico, es la responsable de la delicia.  ¿Qué es el chocolate Dubai?  Este fenómeno, que ha arrasado en TikTok, tiene como base una barra rellena de crema de pistacho y knafeh, un postre tradicional de Oriente Medio hecho con pasta de fideos finos y queso dulce. Brunells adapta esta combinación al formato que mejor domina: el croissant. Foto: BrunellsCroissant de Chocolate Dubai El resultado es una pieza de pastelería contundente, de masa clásica, fermentada lentamente, rellena con una crema de pistacho untuosa y delicada, con un toque de knafeh caramelizada que aporta textura y un punto crujiente. La cobertura de chocolate negro y los trocitos de pistacho tostado completan una elaboración con equilibrio, sabor y profundidad. Este croissant forma parte de una colección estival que se completa con dos propuestas más. La primera: mango con cremoso de yogur, de perfil más ligero, tropical y afrutado. La segunda: crema de limón y albahaca con almendra crujiente, pensada para quienes prefieren sabores más aromáticos y menos dulces. Tres opciones bien diferencia