Ricard Martín

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Whether you’re at a pub-side shack in London or a swanky, white table-clothed restaurant in Hong Kong, there are brilliant places all over the world to get your gnashers around some properly lip-smacking sandwiches.  Some are full of bougie ingredients, others are cheap and cheerful, but the tradition of cramming cheese, meat, fish, vegetables (or all of the above) between two slices of bread is as universal a dish as you can get. So, without further ado, sink your teeth into our carby, crunchy roundup. Here are the world’s very best sandwiches (according to us). RECOMMENDED:🍝 The best cities in the world for food🎭 The best things to do in the world in 2025🌃 The best cities in the world🌤️ The world’s coolest neighbourhoods This list was edited by Morgan Olsen, Time Out’s former Global Food and Drink editor. At Time Out, all of our travel guides are written by local writers who know their cities inside out. For more about how we curate, see our editorial guidelines.

La pizza és el menjar popular d'origen italià, però és present arreu del món, la fita per excel·lència d'internacionalització d'un plat local: trobareu bones pizzeries de Hong-Kong a Lisboa. A Barcelona, ciutat plena d’italians, la primera va ser el Tropeziens, l’any 1971 (on anaven sovint la Ferrussola i Jordi Pujol). Des d'aleshores, la pizza ha esdevingut un element omnipresent i conqueridor. A la nostra ciutat conviu l'ortodòxia napolitana amb les noves tendències pizzeres. Mengem-les totes i gaudim d'un plaer rodó que sempre ve de gust! I si no vols menjar pizza, clava't un bon tiberi en algun dels millors restaurants italians de Barcelona. Una altra opció és descobrir el fenomenal entrepà italià, a bars de pisto com el Santo Porcello o el Narciso NO T'HO PERDIS: Les millors pizzeries sense gluten 

La pizza es la comida popular de origen italiano, pero está presente en todo el mundo, un hito por excelencia de la cocina internacional: encontraréis buenas pizzerías de Hong Kong a Lisboa. En Barcelona, ciudad llena de italianos, la primera fue el Tropeziens, en 1971 (donde iban a menudo Marta Ferrusola y Jordi Pujol). Desde entonces, la pizza es ubicua en toda Barcelona. En nuestra ciudad convive la ortodoxia napolitana con las nuevas tendencias pizzeras. ¡Comámoslas todas y disfrutemos de un placer redondo que siempre apetece! Y si no te apetece comer pizza, pues pégate un homenaje en alguno de los mejores italianos de Barcelona. Otra opción es descubrir el fenomenal bocadillo italiano, en bares de alto postín como Santo Porcello o Compà.  NO TE LO PIERDAS: Las mejores pizzerias sin gluten de Barcelona 

Situado entre la zona portuaria y la plaza de España, con la avenida del Paralelo como frontera con el Raval y Sant Antoni y el pulmón verde de Montjuïc al lado, el Poble-sec es un barrio con un pasado popular, obrero, bohemio y cabaretero, y un presente marcado por la convivencia de comunidades como la pakistaní, la bangladesí, la dominicana y la ecuatoriana. Sus calles estrechas y plazas escondidas esconden una escena gastronómica viva y variada. De todo un poco En este listado encontraréis opciones para comer y beber para todos los gustos y bolsillos: platos tradicionales, creativos, de aquí, foráneos, lugares para el vermut, bodegas con excelentes vinos y terrazas para disfrutar de un buen tapeo. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.  

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

La cocina italiana es, posiblemente, la más popular del mundo. En cualquier rincón de Occidente es fácil encontrar un restaurante del país de la bota o degustar un buen plato de pasta, una pizza bien hecha o delicias dulces como el tiramisú. Barcelona, ​​donde vive una importante colonia de italiana, es toda una referencia de esta gastronomía fuera de Italia: descubrid los mejores restaurantes de cocina italiana que podéis encontrar en la ciudad, y comed italiano más allá del binomio pasta-pizza (que también os lo encontraréis). Pero si os decantáis específicamente por las pizzas, echad un vistazo a esta otra lista. Y si deben ser sin gluten, consultad aquí. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Todos tenemos un lado dulce. También la redacción de Time Out Barcelona, que confiesa cuáles son sus debilidades cuando se deja llevar por el azúcar. Estas quince propuestas prometen alegraros el día y saciar ese antojo que aparece sin avisar. Dejaos llevar, sed cómplices de la tentación y olvidad las culpas por un momento. Al fin y al cabo, a estas alturas de la película —y como dice la canción— son cuatro días y dos están nublados. Así que no pasa nada por entregarse y disfrutar sin remordimientos: a veces, un capricho también es necesario. A nadie le amarga un dulce (y menos si está bien hecho) En esta selección encontraréis desde clásicos locales —menjar blanc, brazo de nata— hasta especialidades internacionales —como el tres leches peruano, el rogel argentino, el Paris Brest francés o un cheescake—. Hay opciones para todos los gustos: caprichos individuales —donut, espiral de canela, mochiai, flan— y también propuestas para compartir a lo grande, perfectas para celebrar en grupo. NO TE LO PIERDAS: Las 21 pastelerías más originales de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.

Tots tenim un costat dolç. També la redacció de Time Out Barcelona, que confessa quines són les seves debilitats quan es deixa portar pel sucre. Aquestes quinze propostes prometen alegrar-vos el dia i satisfer aquell antull que apareix sense avisar. Deixeu-vos portar, sigueu còmplices de la temptació i oblideu les culpes per un moment. Al cap i a la fi, a aquestes alçades de la pel·lícula —i com diu la cançó— són quatre dies i dos estan ennuvolats. Així que no passa res per deixar-se anar i gaudir sense remordiments: de vegades, un caprici també és necessari. Les coses bones agraden a tothom En aquesta selecció hi trobareu des de clàssics locals —menjar blanc, braç de nata— fins a especialitats internacionals —com el tres leches peruà, el rogel argentí, el Paris Brest francès o un cheesecake—. Hi ha opcions per a tots els gustos: capricis individuals —donut, espiral de canyella, mochiai, flam— i també propostes per compartir, perfectes per celebrar en grup. NO T'HO PERDIS: Les pastisseries més originals de Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

No, no es una pizzería vegana. N.A.P. es un acrónimo que responde a las siglas de Neapolitan Authentic Pizza. Cuando abrieron, en 2013, uno de los propietarios, Antonello Belardo, nos explicó que su intención era "trasladar aquí la pizza napolitana con los precios de allí". Siguieron obsesivamente los requisitos de la DO –horno de leña, tiempo de cocción, harina y tomate italiano– y el resultado es una pizza superlativa y barata en un sitio reducido, un poco ruidoso y lleno de gente joven, ya que por algo aquí se puede disfrutar de una calidad-precio imbatible. No hay reserva posible, pero da igual; porque las pizzas salen volando del horno al plato, la rotación de mesas es constante, y eso forma parte del encanto del lugar. El trabajo bien hecho de estos pioneros de la pizza napolitana en Barcelona ha tenido recompensa: abrieron una sucursal más amplia en la Barceloneta (Baluard, 69) que mantiene los precios y la calidad del local de la Ribera, y otra en el Paral·lel, 94, de aires más reposados y minimalistas donde se puede comer igual de bien al mismo precio, ideal para cenar si sales del teatro o de un concierto. Las recetas, salvo la especial del día, son aquellos nombres clásicos que nos reconfortan: marinara, diavola, capricciosa, cuatro quesos, y podéis tunearla con extras.

No, no és una pizzeria vegana. N.A.P. És un acrònim que respon a les sigles de Neapolitan Authentic Pizza. Quan van obrir, el 2013, un dels propietaris, l’Antonello Belardo, ens va explicar que la seva intenció era "traslladar aquí la pizza napolitana amb els preus d’allà". Van seguir obsessivament els requisits de la DO –forn de llenya, temps de cocció, farina i tomàquet italià–i el resultat és una pizza superlativa i barata en un lloc reduït, una mica sorollós i ple de jovent, que per alguna aquí es pot gaudir d'una qualitat-preu imbatible. No hi ha reserva possible, però és igual; perquè les pizzes surten volant del forn al plat, la rotació de taules és constant, i això forma part de l'encant del lloc.  La feina ben feta d'aquests pioners de pizza napolitana a Barcelona ha tingut té recompensa: van obert una sucursal més àmplia a la Barceloneta (Baluard, 69) que manté els preus i la qualitat del local de la de la Ribera, i una altra al Paral·lel, 94, d'aires més reposats i minimalistes on es pot menjar igual de bé al mateix preu, ideal per sopar si surts del teatre o un concert. Les receptes, llevat de l'especial del dia, són aquells noms clàssics que ens reconforten: marinara, diavola, capricciosa, quatre formatges, i podeu tunejar-la amb extres. 

Han tenido que pasar cien años, pero la bodega La Palma abrió un segundo local: Bellafila nació en junio de 2024 y es donde estuvo el emblemático restaurante Pla. Judit Giménez y Albert Rial son una pareja de restauradores del Gòtic que tienen restaurantes en el Gòtic para los barceloneses. En 2005 convirtieron La Palma, poco a poco, en una bodega gastronómica, con tapas afinadas y un menú de mediodía de alta calidad y precio asequible donde ficha medio Ayuntamiento. En Bellafila las intenciones son más ambiciosas, de muy buen restaurante, pero sin alejarse de los parámetros de la cocina catalana. Después de una primera etapa con Jordi Parramon al frente de la cocina, en 2026 entró el cocinero Peter Castagneto, italiano y con un conocimiento profundo de la cocina de Barcelona desde diferentes puntos de vista (tiene mili por Casa Tejada, Disfrutar o Fonda España, entre otros). ¿Cómo se come en el restaurante Bellafila? Entre Giménez, propietaria que también es cocinera –hace años tuvo un restaurante en Oix, en la Garrotxa profunda– , y Castagneto, han construido una carta de cocina catalana de lo más personal "pero que fuese más directa y fácil de entender, sin intenciones de estrella Michelin", explican. En una Barcelona neotradicional llena de fricandó y capipota, ellos apuntan a platos que tengan un punto diferencial, pero que a la vez sean profundamente de la tierra. Por ejemplo, unos badocs –flores de calabacín– rellenos de brandada de bacalao, finísimos, o un trinxat pri

Han hagut de passar cent anys, però la bodega La Palma va obrir un segon local: Bellafila va néixer el juny del 2024 i és on hi hagué l'emblemàtic restaurant Pla. La Judit Giménez i l'Albert Rial són una parella de restauradors del Gòtic que tenen restaurants al Gòtic per als barcelonins. El 2005 van convertir La Palma, a poc a poc, en una bodega gastronòmica, amb tapes afinades i un menú de migdia d'alta qualitat i preu assequibles on fitxa mig Ajuntament.  Al Bellafila les intencions són més ambicioses, de molt bon restaurant, pero sense allunyar-se dels paràmetres de la cuina catalana. Després d'una primera etapa amb en Jordi Parramon al capdavant de la cuina, el 2026 hi va entrar el cuiner Peter Castagneto, italià i amb un coneixement profund de la cuina de Barcelona des de difernts punts de vista (té mili per Casa Tejada, Disfrutar o Fonda Espaya, entre d'altres.  Com es menja al restaurant Bellafila?  Entre Giménez, propietària que també és cuinera  –fa anys i panys va tenir un restaurant a Oix, Garrotxa profunda– , i Castagneto, han bastit una carta de cuina catalana d'allò més personal "però que fos més directa i entenedora, sense intencions d'estrella Michelin", expliquen. En una Barcelona neotradicional plena de fricandó i capipota, ells apunten a plats que tinguin un punt diferencial però que alhora siguin profundament de la terra.  Per exemple, uns badocs –flors de carbassó– farcits de brandada de bacallà finíssims, o un trinxat primaveral amb trumfes del Pirineu

Can Pizza empezó a caminar en 2014 en El Prat y hoy en día es todo un imperio pizzero de alta calidad, sinónimo de pizza napolitana de primera con diez restaurantes en Barcelona y cercanías (¡y uno en Madrid! ¡Y en Ibiza!). Y no nos extraña que haya logrado este reconocimiento y expansión: los socios fundadores, Isaac Aliaga, los gemelos Max y Stefano Colombo y el pizzero Lolo Vuoturni son tan buenos empresarios de hostelería como cocineros y locos de la pizza y el producto. Los Colombo ya no están en la sociedad, y Vuoturni solo como asesor, pero las pizzas siguen siendo rematadamente buenas.  En su restaurante más céntrico encontrará lo mismo que en todo lo demás (¡que no es poca cosa!): una pizza 'neapolitana' marca de la casa, con una masa fermentada durante 72 horas, con harinas italianas, y unos 'toppings' de alta gama y mucha inspiración que les han valido el premio a Mejor Pizza de España 2023: la Pulp Edition, con sobrasada, pulpo, aceitunas kalamata, aceite de ajo, fior di latte, orégano, tomillo, romero, hinojo y ralladura de limón, y también en el 2021, con Jerry Tomato. Tienen pizzas clásicas –con el toque de humor y gourmet de la casa, claro–, blancas, sin tomate, y rojas, sin mozzarella. Y un ejército de entrantes solventes. Ir a Can Pizza siempre es una apuesta segura.

El incontestable dominio de la pizza napolitana en Barcelona –si queda algún marciano, es aquella de textura gomosa y bordes muy elevados– casi nos ha hecho olvidar que existe la pizza romana. Y de hecho, seguro que estaréis de acuerdo conmigo en que algunas de las mejores pizzas que os zampasteis en la infancia eran de masa fina y de borde crujiente (es decir, pizza romana). Pues bien, Jorge Sastre y Rafa Panatieri, chefs y propietarios de Romo y de Sartoria Panatieri –considerada por el ranking 50 Top Pizza World como la tercera mejor pizzería de Europa–, en la primavera de 2026 abrieron Romo, centrada en este crujiente y digestivo estilo. Si vendieran motos, dirían que pasaron tres meses en Roma estudiando al estilo "Karate Kid" de la masa los secretos de la pizza crujiente y fina con un maestro octogenario del Trastevere. Pero no. "No hicimos ningún estudio de campo. Como hicimos con la napolitana, fuimos simplemente a buscar el sabor y el recuerdo que teníamos en la cabeza. Trabajamos así, para hacerlo a nuestro estilo y contaminarnos lo menos posible", explica Panatieri, desde un discreto local que esconde una de las mejores pizzerías de Barcelona. ¿Cómo es la pizza romana? "Por concepto, la pizza romana tiene que ser así: supercrujiente y casi sin borde. Lo que sacrificas de borde lo pones de producto encima; al final tiene un poco más de producto que una napolitana", matiza Sastre. Lo compruebo zampándome una pizza recubierta con lonchas finas de porchetta casera, sua

Can Pizza va començar a caminar el 2014 al Prat i avui dia és tot un imperi pizzer d'alta qualitat, sinònim de pizza napolitana de primera amb deu restaurants a Barcelona i rodalies (¡i un a Madrid! ¡I a Eivissa!). I no ens estranya que hagi aconseguit aquest reconeixement i expansió: els socis fundadors, Isaac Aliaga, els bessons Max i Stefano Colombo i el pizzer Lolo Vuoturni són tan bons empresaris d'hostaleria com cuiners i bojos de la pizza i el producte. Els Colombo ja no estan a la societat, i Vuoturni només com a assessor, però les pizzes continuen sent refotudament bones. Al seu restaurant més cèntric trobareu el mateix que a tota la resta (¡que no és poca cosa!): una pizza 'neapolitana' marca de la casa, amb una massa fermentada durant 72 hores, amb farines italianes, i uns 'toppings' d'alta gamma i molta inspiració que els han valgut el premi a Millor Pizza d'Espanya 2023: la Pulp Edition, amb sobrassada, pop, olives kalamata, oli d'all, fior di latte, orenga, timó, romaní, fonoll i ratlladura de llimona, i també el 2021, amb Jerry Tomato. Tenen pizzes clàssiques –amb el toc d'humor i gourmet de la casa, clar–, blanques, sense tomàquet, i vermelles, sense mozzarella. I un exèrcit d'entrants solvents. Anar a Can Pizza sempre és una aposta segura

L'incontestable domini de la pizza napolitana a Barcelona –si queda algun marcià, és aquella de textura gomosa i vorals molt elevats– gairebé ens ha fet oblidar que existeix la pizza romana. I de fet, segur que estareu d'acord amb mi que algunes de les millors pizzes que us vau cruspir a la infantesa eren de massa fina i de vora cruixent (és a dir, pizza romana).  Doncs bé, en Jorge Sastre i en Rafa Panatieri, xefs i propietaris de Romo i de Sartoria Panatieri –considerada pel rànquing 50 Top Pizza World com la tercera millor pizzería d'Europa– la primavera del 2026 van obrir Romo, centrada en aquest cruixent i digestiu estil. Si venguessin motos, dirien que van passar tres mesos a Roma estudiant a l'estil "Karate Kid" de la massa els secrets de la pizza cruixent i fina amb un mestre octogenari del Trastevere. Però no. "No vam fer cap estudi de camp. Com vam fer amb la napolitana, vam anar simplement a buscar el sabor i el record que teníem al cap. Treballem així, per fer-ho al nostre estil i contaminar-nos el menys possible", explica Panatieri, en una de les millors pizzeries de Barcelona.  Com és la pizza romana?  "Per concepte, la pizza romana ha de ser així: supercruixent i gairebé sense vora. El que sacrifiques de voral ho poses de producte a sobre; al final té una mica més de producte que una napolitana", matisa Sastre. Ho comprovo cruspint-me una pizza recoberta amb llesques fines de porchetta casolana, suau i fumada, patates xips amanides i un allioli subtil i benèvol

Abierto en 1925 por Miquel Tort Robiralta, el bar se convirtió en un punto de reunión de los aficionados al boxeo y también de la exquisita intelligentsia de izquierdas. Eran clientes habituales, nada menos, que el Guti, Santiago Carrillo o García Márquez, por ejemplo. Cerró en 2021 y, cuatro años después, cogió el relevo el grupo restaurador Confitería (Dr Stravinsky, Paradiso, Monk, Focacha, etc.) con la intención de mantener el legado popular del bar y su rango de precios populares. Era un sitio de fritura, plancha y concha, y lo sigue siendo. En la cocina está Cristina Pérez, de la Font del Gat y ex de Sagardi, virtuosa de la brasa, pero también de los guisos de mar y montaña. La carta está dividida en plancha, bocadillos, guisos, fritos y concha, y ofrece pocas opciones en cada apartado, pero todas hacen diana en el centro. Algunos ejemplos: bocadillo de pulpo frito, tortita de camarones con tártar de gamba roja, cazón en adobo, sepia a la plancha y callos marineros (un capipota de ternera con vieiras).

Obert el 1925 per Miquel Tort Robiralta, el bar es va convertir en un punt de trobada dels aficionats a la boxa i també de l’exquisida intelligentsia d’esquerres. Entre els clients habituals hi havia, ni més ni menys, el Guti, Santiago Carrillo o García Márquez, per exemple. Va tancar el 2021 i, quatre anys més tard, el grup de restauració Confiteria (Dr. Stravinsky, Paradiso, Focacha, etc.) en va agafar el relleu amb la voluntat de mantenir el llegat popular del local i la seva política de preus assequibles. Era una casa de fregits, planxa i marisc, i ho continua sent. Als fogons hi ha Cristina Pérez, procedent de la Font del Gat i ex de Sagardi, virtuosa de la brasa, però també dels guisats de mar i muntanya. La carta s’estructura en planxa, entrepans, guisats, fregits i marisc, i ofereix poques opcions a cada apartat, però totes fan diana al centre. Alguns exemples: entrepà de pop fregit, tortita de camarons amb tàrtar de gamba vermella, caçó en adob, sípia a la planxa i callos mariners (un cap i pota de vedella amb vieires).

Time Out Market es un concepto global único cuyo objetivo es celebrar los sabores más auténticos y reunir la mejor comida y cocineros de una ciudad bajo un mismo techo. Lo que empezó en 2014 con la apertura del Time Out Market Lisboa se ha convertido en un fenómeno global: Time Out Market Barcelona, ​​abierto en julio de 2024, es la novena apertura de un concepto gastronómico que está presente en grandes ciudades del mundo como Nueva York, Montreal, Oporto y Ciudad del Cabo, entre otras. Y en Barcelona lo encontraréis en el Port Vell, en la terraza-mirador del Maremagnum, y se puede acceder directamente desde la calle a través de unas escaleras mecánicas y de un ascensor. El espacio, de 5.250 metros cuadrados, acoge una cuidada selección de 8 cocinas, un restaurante de servicio completo y cuatro bares: dos de ellos al aire libre, con espectaculares vistas al mar y la ciudad, con edificios tan emblemáticos como la Torre del Reloj de la Barceloneta y la nueva lonja de Pescadores.   Aunque sea un espacio enorme y vibrante, es muy fácil conseguir comida con comodidad y el mínimo esfuerzo: nuestra guía sobre cómo pedir y recoger comida y las FAQ resolverán todas las dudas que tengáis sobre el Time Out Market Barcelona.  Además de esta impresionante conjunción de grandes cocineros y deliciosos platos, en el centro del mercado hay un escenario con una visión de 360º, que cuenta con una programación de cultura y espectáculos a cargo de la redacción de Time Out Barcelona. Atentos al I

Time Out Market és un concepte únic que té l'objectiu de celebrar els sabors més autèntics i reunir el millor menjar i cuiners d'una ciutat sota un mateix sostre. Allò que va començar l'any 2014 amb l'obertura del Time Out Market Lisboa s'ha convertit en un fenomen global: Time Out Market Barcelona, obert el 5 juliol del 2024, és la novena obertura d'un concepte gastronòmic que és present en grans ciutats del món com Nova York, Montreal, Porto i Ciutat del Cap, entre d'altres.   I a Barcelona el trobeu al Port Vell, a la terrassa-mirador del Maremàgnum, i s’hi pot accedir directament des del carrer a través d’unes escales mecàniques i d’un ascensor. L’espai, de 5.250 metres quadrats, acull una acurada selecció de 8 cuines, un restaurant de servei complet i quatre bars: dos d'ells a l'aire lliure, amb vistes espectaculars al mar i la ciutat, amb edificis tan emblemàtics com la Torre del Rellotge de la Barceloneta i la nova Llotja de Pescadors. Encara que sigui un espai enorme i vibrant, és molt fàcil aconseguir menjar amb comoditat i el mínim esforç: la nostra guia sobre com demanar i recollir menjar i i les FAQ resoldran tots les dubtes que tingueu sobre el Time Out Market Barcelona.  A més d'aquesta impressionant conjunció de grans cuiners i plats deliciosos, al centre del mercat hi ha un escenari amb una visió de 360º, que compta amb una programació de cultura i espectacles a càrrec de la redacció de Time Out Barcelona. Atents a l'Instagram del Market, on aniran anunciant l

Rambla de Poblenou, sentado en un banco frente a un local en obras. A mi lado, una pareja rubia y anglosajona comenta con otra muy similar sus vacaciones (en castellano, ya que son de países diferentes). "¿Vosotros por Suecia? Nosotros por París, wonderful. ¿Y qué hacéis por aquí? Pues hemos venido a mirar este local, donde abriremos una cafetería de especialidad a finales de mes. ¿Cómo se llamará? Pues The Mierders, porque es una franquicia de la que hay otra 200 metros más arriba. ¿Y qué haréis en ella? Uy, ya sabes, brunch y specialty coffee. It's very exciting". Y yo pienso: no, no es demasiado exciting, porque según la BCN Coffee Guide, en Poblenou hay unas setenta cafeterías de especialidad. Foto: Ricard Martín. Rambla de Poblenou, planes de nueva cafetería Obviando el nom, que me he inventado, la anécdota es real. Y en la mayoría de estas cafeterías, un café con leche sobrepasa los 2,50 euros, y lo corriente es que te cueste entre 2,70 y 3 euros (el otro día un periodista entrevistó a la propietaria de una cadena de brunch y el titular era: "Hemos democratizado el café de especialidad poniéndolo a 2,50 euros". ¡No doy cerdito!). Foto: Ricard MartínEntropia Cafè, Barcelona Bueno, la noticia es que en Poblenou, epicentro del café bueno, caro y minimalista de Barcelona, está la cafetería Entropia (Pujades, 166), donde preparan un café con leche de especialidad la mar de bueno por 2,20 euros. Foto: Ricard Martín. Café de especialidad a precios contenidos en Entropia C

Rambla de Poblenou, sec en un banc davant d'un local en obres. Al costat meu, una parella rossa i anglosaxona comenta amb una altra molt similar les vacances (en castellà, que són de països diferents). "Vosaltres per Suècia? Nosaltres per París, wonderful. I que feu per aquí? Doncs hem vingut a mirar aquest local, que hi obrirem una cafeteria d'especialitat a finals de mes. Com es dirà? Doncs The Mierders, perquè és una franquícia de la que hi ha 200 metres més amunt. I què hi fareu? Ui, ja saps, brunch i specialty coffee. It's very exciting". I jo penso: no, no ho és massa d'exciting, perquè segons la BCN Coffee Guide, a Poblenou hi ha una setantena de cafeteries d'especialitat.  Foto: Ricard MartínRambla de Poblenou, plans de nova cafeteria Obviant el nom, que m'he inventat, l'anècdota és real. I en la majoria d'aquestes cafeteries, un cafè amb llet sobrepassa els 2,50 euros, i allò corrent és que et costi entre 2,70 i 3 euros (l'altre dia un periodista va entrevistar la propietària d'una cadena de brunch i el titular era: "hem democratitzat el cafè d'especialitat posant-lo a 2,50 euros". Me'n faig creus). Bé, la notícia és que a Poblenou, epicentre del cafè bo, car i minimalista de Barcelona, hi ha la cafeteria Entropia (Pujades, 166), on hi preparen un cafè amb llet d'especialitat la mar de bo per 2,20 euros.  Foto: Ricard MartínCafè d'especialitat a preus continguts a Entropia Cafè I t'atenen en català (un fet que pot semblar molt poca cosa, però que costa de trobar

La Porca, pioneros del bocadillo gourmet cocinado en Barcelona, desembarca en el Time Out Market Barcelona. Después de una etapa muy centrada en las hamburguesas, el restaurante barcelonés –que fundó Rubén León con su madre Carmen, excelente cocinera, en 2016– vuelve así a su esencia fundacional de restaurante centrado en el bocadillo de cocina. Su particular manera de tratar la comida callejera, poniendo en un contexto catalán y local el sándwich de barbacoa de Estados Unidos, los convirtió en un favorito local imprescindible en Barcelona, sin duda uno de los mejores restaurantes de bocadillos de nuestra ciudad. El corazón del concepto y el gran protagonista de la parada es el cerdo asado, elaborado a partir de piezas seleccionadas como el cerdo Ral d'Avinyó. La carne se somete a una cocción lenta a baja temperatura para conseguir una melosidad extrema que contrasta con el punto crujiente de la piel. El gran valor añadido del nuevo espacio de La Porca es la experiencia del ensamblaje visible: cada pieza se corta al momento ante el cliente y se prepara al momento para garantizar la máxima frescura. Foto: Time Out MarketLa Porca de Time Out Market: bocadillos de cerdo asado de producción propia, cortado al momento La sostenibilidad del bocadillo también depende del pan, y aquí se ha optado por rebanadas de pan de coca artesanal, ligeramente tostadas y perfectas para aguantar la suculencia de la carne y las salsas de la casa, todas de receta y elaboración propia. La carta, co

La Porca, pioners de l'entrepà gurmet cuinat a Barcelona, desembarca al Time Out Market Barcelona. Després d'una etapa molt centrada en les hamburgueses, el restaurant barceloní -que va fundar en Rubén León amb la seva mare Carmen, excel·lent cuinera, el 2016– torna així a la seva essència fundacional de restaurant centrat en l'entrepà de cuina. La seva particular manera de tractar el menjar de carrer, posant en un context català i local el sandvitx de barbacoa d'Estats Units, els va convertit en un favorit local imprescindible a Barcelona, sens dubte un dels millors restaurants d'entrepans de la nostra ciutat. El cor del concepte i el gran protagonista de la parada és el porc rostit, elaborat a partir de peces seleccionades com el porc Ral d'Avinyó. La carn se sotmet a una cocció lenta a baixa temperatura per aconseguir una melositat extrema que contrasta amb el punt cruixent de la pell. El gran valor afegit del nou espai de La Porca és l'experiència de l'assemblatge visible: cada peça es talla al moment davant del client i es prepara al moment per garantir la màxima frescor. Foto: Time Out MarketLa Porca ofereix entrepans de porc rostit de producció pròpia i tallat al moment La sostenibilitat de l'entrepà també depèn del pa, i aquí s'ha optat per llesques de pa de coca artesanal, lleugerament torrades i perfectes per aguantar la suculència de la carn i les salses de la casa de recepta pròpia. La carta, compacta i dissenyada per a una decisió ràpida, s'estructura al volta

En el relato vital gastronómico de los hermanos Torres la abuela Catalina es central, pero se ha hablado poco del bar que tenían sus padres en Horta, el Bar Plaza. "Éramos competencia del bar de un gallego, que le acabó comprando el bar a mi madre y lo cerró para no tener rivales cerca. Y lo cerró para convertirlo en almacén", explica Sergio Torres en la inauguración de Parada Torres, el nuevo bar-restaurante que acaban de inaugurar los gemelos Torres, Javier y Sergio, en el Mercado de Santa Caterina de Barcelona. Como Eldelmar, en asociación con el grupo de restauración Pantea.  Foto: Ricard MartínParada Torres Después de toda una vida dedicados a la alta cocina, abrir Parada Torres en el Mercado de Santa Caterina es una manera de quitarse esa espinita de tener bar, pero también de recordar a la abuela que les inculcó el amor por la cocina mientras los padres curraban en la barra. Formalmente, Parada Torres es un bar que te cagas, si me permitís el coloquialismo. 440 m² de superficie, una barra de mármol espectacular circular, con capacidad para 40 personas que es el eje, y una capacidad para 180 comensales, teniendo en cuenta el comedor aparte, con vistas a la Avenida de Francesc Cambó.  Foto: Ricard MartínParada Torres, comedor exterior "Pues mira, lo has definido bien, porque nuestra abuela cocinaba aquí delante, nos llevaba de compras por el mercado, y hemos abierto este sitio en homenaje a ella y a nuestra familia. Es el bar que le debíamos a Barcelona: queremos qu

En el relat vital gastronòmic dels germans Torres, l'àvia Catalina és central, però s'ha parlat poc del bar que tenien els seus pares a Horta, el Bar Plaza. "Érem competència del bar d'un gallec, que li va acabar comprant el local a la meva mare i el va tancar per no tenir rivals a prop. I el va tancar per convertir-lo en magatzem", explica Sergio Torres en la inauguració de Parada Torres, el nou bar-restaurant que acaben d'inaugurar els bessonss Torres, Javier i Sergio, al Mercat de Santa Caterina de Barcelona. Com Eldelmar, en associació amb el grup de restauració Pantea. Foto: Ricard Martín. Parada Torres Després de tota una vida dedicats a l'alta cuina, obrir Parada Torres al Mercat de Santa Caterina és una manera de treure's aquesta espina de tenir un bar, però també de recordar l'àvia que els va inculcar l'amor per la cuina mentre els pares treballaven a la barra. Formalment, Parada Torres és un bar que t'hi cagues, si em permeteu el col·loquialisme groller. 440 m² de superfície, una barra de marbre espectacular en forma de v, amb capacitat per a 40 persones que n'és l'eix. Té  una capacitat per a 180 comensals, tenint en compte el menjador a part, amb vistes a l'Avinguda de Francesc Cambó. Foto: Ricard Martín. Parada Torres, menjador exterior "Doncs mira, ho has definit bé, perquè la nostra àvia cuinava aquí davant, ens portava de compres pel mercat, i hem obert aquest lloc en homenatge a ella i a la nostra família. És el bar que li devíem a Barcelona: volem que si

Por más que se modernice, una bodega lo es porque su identidad de negocio mantiene un vínculo inclusivo con el tejido social del barrio. Es decir, que el vecino pueda sentarse y pagarse el aperitivo, el carajillo, las olivas o el pato con peras. Es fácil detectar un gastrobar disfrazado de bodega: gildas a 4,50 euros, platos escuálidos de macarrones a 18, triángulos de tortilla jugosa perfumada con trufa que se secan esperando al influencer. Foto: Ricard Martín. Bodega Josefa, en el Putxet Contra este panorama, hablamos de dos recuperadores recientes de bodegas que eligen una tercera vía, que no es ni la del llenapanzas ni la del timo del bar finini, sino la de la cocina catalana seria destinada al día a día. Vecinos y vecinas, ya volvemos a tener entre nosotros la Bodega Josefa del Putxet y el Bar Bodega Manolo de Gràcia, dos instituciones de bota de madera y mesa de mármol que, tras un año cerradas, han reabierto para volver a dar alegrías al barrio. Un chef barbero que empezó a cocinar a los 49 años Las bodegas esconden historias humanas interesantes. Como por ejemplo, la de Roger Solé, jefe de cocina tras la muy exitosa reapertura de la Bodega Gol y también del Bar Bodega Manolo, en Gràcia, y la Bodega Vidal en el Poble-sec, recién abierta. Sentados en la Manolo –como la Gol, con una actualización tan discreta que no se intuye el cambio de propiedad– me explica que "yo estoy aquí porque la propiedad de las bodegas decidió confiar en mí". Foto: Bodega ManoloBodega Manol

Per més que es modernitzi, una bodega ho és perquè la seva identitat de negoci manté un lligam inclusiu amb el teixit social del barri. És a dir, que el veí pugui seure i pagar-s'hi l'aperitiu, el cigaló, les olives o l'ànec amb peres. És fàcil detectar un gastrobar disfressat de bodega: gildes a 4,50 euros, plats esquifits de macarrons a 18, triangles de truita sucosa perfumada amb tòfona que s'assequen, tot esperant l'influencer.  Foto: Ricard MartínBodega Josefa, al Putxet Contra aquest panorama, parlem de dos recuperadors recents de bodegues que trien una tercera via, que no és ni la de l'afartapobres ni la de l'aixecada de camisa de seda, sinó la de la cuina catalana seriosa destinada al fet diari. Veïns i veïnes, ja tornem a tenir entre nosaltres la Bodega Josefa del Putxet i el Bar Bodega Manolo de Gràcia, dues institucions de bóta de fusta i taula de marbre que després d'un any tancades han reobert per tornar a donar alegries al barri.  Un xef barber que va començar a cuinar als 49 anys Les bodegues amaguen històries humanes interessants. Com per exemple, la d'en Roger Solé, cap de cuina rere la molt exitosa reobertura de la Bodega Gol i també del Bar Bodega Manolo, a Gràcia i Bodega Vidal al Poble-sec, just acabada d’obrir. Asseguts a la Manolo –com la Gol, amb una actualització tan discreta que no s'intueix el canvi de propietat– m'explica que "jo sóc aquí perquè la propietat de les bodegues va decidir confiar en mi". Foto: Bodega ManoloBodega Manolo Oju al dato

Què tenen a veure França i Mèxic en termes gastronòmics? A priori semblen dues cuines molt allunyades. Però en tots dos països el menjar és un orgull de país, un assumpte nacional que ha conquerit bona part del món i que los ciutadans d'ambdós gegants culinaris es prenen molt, molt seriosament. Al restaurant Oxte, a París –pronuncieu-vos ocste– aquest fet cristal·litza de manera evident. Els xefs Kike Casarubias (de Toluca, just al centre de Mèxic) i Mon Estrada (d'Acapulco) son parella i propietaris d'un establiment que agermana els dos països. La notícia és que Estrada i Casarrubias obriran el restaurant Papalote a Barcelona després d'aquest estiu, situat en una llocalització de la Diagonal propera a la Plaça Francesc Macià. I això equival a dir que l'únic mexicà amb Michelin de França –Casarubias i Estrada van ser els tercers mexicans del món a aconseguir la Michelin fora de Mèxic, el 2018– desembarca a Barcelona. Foto: OxtreOxte, París Oxte, una història d'amor i de cuina mexicana "Ens complementem bé. La Mon és d'un lloc de sol i sorra, i jo soc d'un lloc de pluja. En la nostra cuina busquem l'acidesa, l'amarg, allò fumat", m'explica Casarrubias. Estem asseguts a Oxte, una de les estrelles Michelin més petites i atípiques que he vist a la meva vida; amb una assossegada estètica de bistrot francès discret, amagat en una cantonada propera a l'Arc del Triomf, Oxte té capacitat per a unes vint persones i un equip de deu treballadors (incloent-hi els propietaris, que combin

¿Qué tienen que ver Francia y México en términos gastronómicos? A priori parecen dos cocinas muy alejadas. Pero en ambos países la comida es un orgullo de país, un asunto nacional que ha conquistado buena parte del mundo y que los ciudadanos de ambos gigantes culinarios se toman muy, muy en serio. En el restaurante Oxte, en París –pronúnciese ocste– este hecho cristaliza de manera evidente. Los chefs Kike Casarubias (de Toluca, justo en el centro de México) y Mon Estrada (de Acapulco) son pareja y propietarios de un establecimiento que hermana los dos países.  Foto: OxteKike Casarubias y Mon Estrada, Oxte/Papalote La noticia es que Estrada y Casarrubias abrirán el restaurante Papalote en Barcelona después de este verano, sito en una localización de la Diagonal cercana a la Plaza Francesc Macià. Y esto equivale a decir que el único mexicano con Michelin de Francia –Casarubias y Estrada fueron los terceros mexicanos del mundo en conseguir la Michelin fuera de México, en 2018– desembarca en Barcelona.  La historia de amor y cocina detrás de Oxte  "Nos complementamos bien. Mon es de un sitio de sol y arena, y yo soy de un lugar de lluvia. En nuestra cocina buscamos la acidez, lo amargo, lo ahumado", me cuenta Casarrubias. Estamos sentados en Oxte, una de las estrellas Michelin más pequeñas y atípicas que he visto en mi vida; con una relajante estética de bistrot francés discreto, agazapado en una esquina cercana al Arco del Triunfo, Oxte tiene capacidad para unas veinte persona

Si me permitís el juego de palabras, a veces la realidad supura la ficción. Definamos supurar: "El proceso en que una herida o infección produce, forma y expulsa pus. Es una manifestación de defensa del organismo". El restaurante Can Lluís, casi centenaria institución de la cocina popular catalana del Raval y de Barcelona, y un punto clave de reunión del mundo del teatro, cerró en 2021. Foto: Maria Dias. Can Lluís en 2019 La familia Rodríguez-Ferrer era la inquilina en Cera, 49, desde 1929. Poco antes de los estragos de la covid, lo había comprado un fondo de inversión –el administrador de la finca hizo de bisagra comisionista entre los propietarios del inmueble y los inversores– y años de mobbing inmobiliario culminaron en un episodio de desahucio con cambio de cerradura, ocupaciones y juicio. Este episodio dramático, digno de un thriller, es el material del que se nutre la serie de televisión Ravalear, creada por Pol Rodríguez y dirigida por él mismo e Isaki Lacuesta. ¿Decía que supura? Ravalear –que se estrena el 22 de mayo en HBO/Max y ha hecho historia siendo la primera serie española que participa en la sección oficial de la Berlinale– tiene un componente curativo, de exorcismo personal. Pol Rodríguez es hijo de Ferran Rodríguez y Júlia Ferrer, tercera generación de un restaurante que no ha pasado a la cuarta. Foto: HBO/ Lucía Faraig. Foto: Isaki Lacuesta y Pol Rodríguez en el Raval "El otro día mi padre me decía: 'Ahora estoy mucho mejor'.' El cine da la posibilida

Si em permeteu el joc de paraules, a vegades la realitat supura la ficció. Definim supurar: "El procés en què una ferida o infecció produeix, forma i expulsa pus. És una manifestació de defensa de l'organisme". El restaurant Can Lluís, quasi centenària institució de la cuina popular catalana del Raval i de Barcelona, i un punt clau de reunió del món del teatre, el 2021 va tancar. Foto: Maria DiasCan Lluís al 2019 La família Rodríguez-Ferrer eren els llogaters a Cera, 49 des del 1929. Poc abans dels estralls de la covid, l'havia comprat un fons d'inversió –l'administrador de la finca va fer de frontissa comissionista entre els propietaris de l'immoble i els inversors– i anys de mòbing immobiliari van culminar en un episodi de desnonament amb pany canviat, ocupacions i judici.  Aquest episodi dramàtic, digne d'un thriller, és el material del que es nodreix la sèrie de televisió Ravalejar, creada per Pol Rodríguez i dirigida per ell mateix i Isaki Lacuesta. Deia que supura? Ravalejar –que s'estrena el 22 de de maig a HBOMax i ha fet història sent la primera sèrie sèrie espanyola que participa en la secció oficial de la Berlinale– té un component curatiu, d'exorcisme personal. En Pol Rodríguez és fill d'en Ferran Rodríguez i la Júlia Ferrer, tercera generació d'un restaurant que no ha passat a la quarta.  Foto: HBO/ Lucía FaraigFoto: Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez al Raval "L'altre dia el meu pare em deia: 'Ara estic molt millor'. El cinema dona aquesta possibilitat de revisi