Ricard Martín

Everything tastes better from above – whether it’s a spicy margarita or a simple croquette. Sometimes rooftop spots offer a welcome escape from the city’s hustle and bustle; other times, they lift you skywards into a little bubble of comfort and indulgence. If you’ve already explored some of Barcelona’s best restaurants, it might be time to check out the city’s finest rooftop bars – perfect for slowing things down and savouring each sip, each whisper of breeze, each ray of sunshine. After all, you’re in Barcelona. It’s sort of a right of passage to chase the best views in the city whenever you can. Here are our favourite spots.  📍 Discover our ultimate guide to nightlife in Barcelona Ricard Martin is the food and drink editor at Time Out Barcelona. At Time Out, all of our travel guides are written by local writers who know their cities inside out. For more about how we curate, see our editorial guidelines. 

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer gratis a Barcelona

¿Qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis? Muchas cosas. El dinero no es excusa para quedarse en el sillón de casa sin hacer nada. En Barcelona (todavía) hay un montón de propuestas culturales muy interesantes por las que no hay que desembolsar ni un euro prácticamente todos los días de la semana. Desde mercados y museos o exposiciones a conciertos y talleres. En esta lista encontraréis un montón de actividades para hacer en Barcelona totalmente gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Què podeu fer gratis avui a Barcelona? Moltes coses. A la ciutat hi ha un munt d'activitats gratuïtes, propostes culturals molt interessants que no necessiten grans quantitats de calés. De fet, tenim obres de teatre, museus i exposicions gratis, concerts, mercats i encara moltes altres propostes que no costen ni un cèntim. Us fem una tria d'activitats perquè les gaudiu sense treure el moneder.  NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Paella, el arroz del señorito, el arroz negro, el arroz a la milanesa, el arroz al horno, el arroz caldoso de galeras, el arroz a banda con pulpo... ¿Buscáis un restaurante especializado en paellas y otros arroces? Os entendemos, porque a nosotros también nos encantan los platos cuyo protagonista es esta gramínea maravillosa. Por eso, hemos elegido veintiún restaurantes que la clavan. Si os quedáis con ganas de más arroz, ¡probad el mejor sushi de la ciudad! ¿Sois más de primera línea de mar? Pues aquí. NO TE LO PIERDAS: Las mejores paellas de la Barceloneta Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido  

Paella, l’arròs del senyoret, l’arròs negre, l’arròs a la milanesa, l’arròs al forn, l’arròs caldós de galeres, l’arròs a banda amb pop... Busqueu un restaurant especialitzat en paelles i altres arrossos? Us entenem, perquè a nosaltres també ens encanten els plats que tenen com a protagonista aquesta gramínia meravellosa. Per això, us hem triat restaurants boníssims que claven el punt de cocció amb el millor producte. Si us quedeu amb ganes de més arròs, tasteu el millor sushi de la ciutat! Sou més de menjar a primera línia de mar? Doncs, aquí. NO T'HO PERDIS: Les millors paelles de la Barceloneta     

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

On menjar barat a Barcelona? Us ajudem en l'èpica tasca de trobar restaurants bons i barats per menjar a Barcelona. Un assumpte que, amb la pujada de l'IPC i el cost de la vida, és cada cop més difícil. Ara bé, us asseguro que si porteu algú a dinar a un d'aquests restaurants, l'únic tipus d'interès que valgui sereu vosaltres per haver encertat el tret. Perquè tothom sap menjar gastant-se 250 euros en una Michelin a Barcelona, però el més difícil és trobar bon lloc on sortir satisfet per 15 o 17 euros. I si voleu anar a preu fix, aquí teniu els millors menús de migdia de Barcelona.  NO T'HO PERDIS: Voleu assegurar el tret pressupostari? Aquí teniu un grapat de menús de migdia que no us fallaran mai Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Dónde comer barato en Barcelona? Os ayudamos en la épica tarea de encontrar restaurantes buenos y baratos donde comer en Barcelona. Un asunto que, con la subida del IPC y el coste de la vida, es cada vez más difícil. Ahora bien, os aseguro que si lleváis a alguien a comer a uno de estos restaurantes, el único tipo de interés que valga seréis vosotros, por haber acertado el tiro. Porque todo el mundo sabe comer gastándose 250 euros en una Michelin en Barcelona, pero lo difícil es encontrar buen lugar donde salir satisfecho por 15 o 17 euros. Y si queréis ir a precio fijo, aquí tenéis los mejores menús de mediodía de Barcelona. NO TE LO PIERDAS: Y si tu presupuesto tiene un límite marcado, aquí tienes una lista de los mejores menús de mediodía de Barcelona.  Haz clic aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.

Situat en una cantonadeta de Marià Aguiló amb Ramón Turró, La Esquineta és un petit obrador-botiga de pizzes, entrepans i rolls de preus molt ajustats i bona qualitat que planta caara a tots aquells llocs avariciosos que tenen l'ambició de clavar-te set euros i mig per un slice de pizza quadrat. Es defineixen com a menjar ràpid fet artesanalment, i no hi ha jocs de mans en la definició: mentre encarregueu i feu cua –sol haver-n'hi– veureu l'obrador on pasten el pa de pizzes i entrepans.  Tenen tres línies: els entrepans camperos –planxats, fets amb pa de mollete, pollastre, vedella o porc guisats a foc lent, tomàquet sec, formatge grana padano, maionesa i enciam, també en versió vegetariana– els talls de pizza de massa gruixuda, ben alveolada, signe inequívoc de bona fermentació, i els rolls de la casa. Aquests darrers són un hit, sobretot el vegetarià: dos rectangles enormes fets amb pa casolà, farcits de falàfel de remolatxa, cabdell d'enciam, ceba, tomàquets, cogombres i salsa de iogurt vegana (els trobareu en moltes altres versions, esclar). Els pokes no estan malament, però aquí el que cruix i sedueix són les elaboracions fetes amb el pa de la casa. Per un bitllet de deu, agafes el teu caprici i tens una bona nit de sofà i tele (també pots menjar a la barra). 

Situado en una esquinita de Marià Aguiló con Ramón Turró, La Esquineta es un pequeño obrador-tienda de pizzas, bocadillos y rolls de precios muy ajustados y buena calidad, que planta cara a todos esos sitios avariciosos que aspiran a clavarte siete euros y medio por una porción cuadrada de pizza. Se definen como comida rápida hecha artesanalmente, y no hay trampa en la definición: mientras haces el pedido y haces cola –que suele haberla– verás el obrador donde amasan el pan de pizzas y bocadillos. Tienen tres líneas: los bocadillos camperos –plancheados, con pan de mollete, pollo, ternera o cerdo guisados a fuego lento, tomate seco, queso grana padano, mayonesa y lechuga, también en versión vegetariana–; porciones de pizza de masa gruesa y bien alveolada, signo inequívoco de una buena fermentación; y los rolls de la casa. Estos últimos son un éxito, sobre todo el vegetariano: dos enormes rectángulos de pan casero, rellenos de falafel de remolacha, cogollo de lechuga, cebolla, tomates, pepinos y salsa de yogur vegana (también los encontrarás en muchas otras versiones, claro). Los pokés no están mal, pero aquí lo que cruje y conquista son las elaboraciones hechas con el pan de la casa. Por un billete de diez euros, te llevas tu caprichazo y tienes una buena noche de sofá y tele (también puedes comer en la barra).

Que un local sigui enorme i pensat per satisfer a les masses no sempre és una mala cosa. Un bon exemple és el Vinitus, del Grup La Flauta. Com el seu venerable parent del carrer Aribau, La Flauta, obert el 1984, aquí la cosa va de tapes, platets, cuina tradicional amb plats comuns a tota Espanya i aquell concepte madrileny a vegades intraduïble per aquí que és el montadito (que no és ni un pintxo ni una barqueta, perquè ningú amb amor propi dirà mai en veu alta posa'm una barqueta). Aquesta gent no inventa la pólvora ni va a rebuf de les tendències, sinó que es dediquen a fer tapes de tota la vida i raccions suculentes d'arrossos, guisats fets a foc lent on venen ganes de sucar-ho pa i un repertori de tapes recurrents que ells defensen des de fa dècades d'abans de l'adveniment del gastrobar (si hi ha algú que ha popularitzat els daus de filet a Barcelona i les carxofes arrebossades, són ells).  Sogui com sigui, la gent omple el Vinitus des del 2014, l'any que va obrir portes. Vinitus no és ni cool no té tocs asiàtics, però aconsegueix el petit miracle de ser un macro-restaurant a la cantonada de passeig de Gràcia freqüentat quasi exclusivament per locals (per cert: no es reserva: la gent s'asseu per estricte ordre d'arribada). La raó: una notable qualitat-preu, mitjançant la qual pots menjar una bona quantitat de teca a la carta sense sobrepassar els 25 euros. Menjar bé de carta a Barcelona per aquest preu no és res menyspreable. Tot plats llaminers i amb matèria primera més

Que un local sea enorme y pensado para satisfacer a las masas no siempre es algo malo. Un buen ejemplo es Vinitus, del Grupo La Flauta. Como su venerable pariente de la calle Aribau, La Flauta, abierto en 1984, aquí la cosa va de tapas, platillos, cocina tradicional con platos comunes en toda España y ese concepto madrileño a veces intraducible por aquí que es el montadito (que no es ni un pintxo ni una barqueta, porque nadie con amor propio dirá jamás en voz alta “posa'm una barqueta”). Esta gente no inventa la pólvora ni sigue las modas, simplemente se dedican a hacer tapas de toda la vida y raciones suculentas de arroces, guisos a fuego lento que piden pan para mojar y un repertorio de tapas recurrentes que ellos defienden desde hace décadas, mucho antes del auge del gastrobar (si alguien ha popularizado los dados de solomillo en Barcelona o las alcachofas rebozadas, son ellos). Sea como sea, la gente llena el Vinitus desde 2014, el año en que abrió sus puertas. Vinitus no es ni cool ni tiene toques asiáticos, pero logra el pequeño milagro de ser un macro-restaurante en la esquina del paseo de Gràcia frecuentado casi exclusivamente por locales (por cierto: no se reserva mesa; la gente se sienta por estricto orden de llegada). ¿La razón? Una notable relación calidad-precio, gracias a la cual puedes comer una buena cantidad de platos a la carta sin superar los 25 euros. Comer bien a la carta en Barcelona por ese precio no es ninguna tontería. Todo platos sabrosos, con produc

Un tros del barri Xino concentrat a un petit bar ravaler. En Leandro, el seu amo, va obrir el Makinavaja al mateix carrer de les Carretes que el va veure néixer, un bar dedicat a la memòria del dibuixant de còmics Ivà i al seu gran personatge Makinavaja, un lladre de bon cor. Alt i gros com un Sant Pau, emprenedor noctàmbul i anarquista, Leandro es coneix el Raval de dalt a baix i n’és una mena de patriarca paio. Bones tapes: la salsa de les seves braves és fantàstica; les bombes, boníssimes. El Maki és un lloc amb caliu i música popular, un refugi familiar on els parroquians són gent del Raval de tota la vida i on tothom hi és benvingut. Patrimoni bareloní.

Quin secret (relatiu) gastronòmic més agraït i bo: el 5 Hermanos, amagadet a la part més recòndita de Nou Barris –aquella part de Canyelles on per arribar has de travessar la Ronda de Dalt i pujar unes quantes escales, estires el braç i ja toques Collserola– és un negoci familiar amb quasi més de mig segle d'existència –van obrir a finals dels setanta!– i que ha anat mutant i evolucionant: funcionant durant dècades com a casa de menjars, amb el pas dels anys s'ha convertit en un restaurant gastronòmic clàssic i de proximitat, sens dubte entre els millors de Barcelona. No es diu 5 Hermanos per res: els germans Manel, Javi, Julio y Jordi Gerpe, amb el seu nebot Aitor, van agafar el relleu en la direcció de la seva mare, la Teresa Feliu, fundadora del negoci.   Després de dècades convertits en un referent del bon menjar a Nou Barris, la primavera del 2025 van escometre una reforma integral del local: van refer tot l'interiorisme amb una obra a càrrec de Pere Cortacans –arquitecte i sommelier, l'home que va convertir el Shunka en icona del disseny– i van fer el pas d'obrir a les nits. "Després de la reforma, ens venia molt de gust oferir un servei més complet i poder donar sopars en un ambient més íntim, amb bons vins i plats més sofisticats, però sempre reivindicant la cuina de barri”, explica en Jordi, que tot i aquesta sofisticació, precisa que la cuina és hereva dels plats de la seva mare, qui els va aprendre de l'àvia Juanita.  Com es menja a 5 Hermanos?  Doncs de manera exc

Qué (relativo) secreto gastronómico más agradecido y sabroso: 5 Hermanos, escondido en la parte más recóndita de Nou Barris –esa zona de Canyelles donde para llegar tienes que cruzar la Ronda de Dalt y subir unas cuantas escaleras, estiras el brazo y ya tocas Collserola– es un negocio familiar con casi medio siglo de existencia –¡abrieron a finales de los setenta!– y que ha ido mutando y evolucionando: tras funcionar durante décadas como casa de comidas, con el paso de los años se ha convertido en un restaurante gastronómico clásico y de proximidad, sin duda entre los mejores de Barcelona. No se llama 5 Hermanos por casualidad: los hermanos Manel, Javi, Julio y Jordi Gerpe, junto con su sobrino Aitor, tomaron el relevo en la dirección de su madre, Teresa Feliu, fundadora del negocio. Después de décadas siendo un referente del buen comer en Nou Barris, en la primavera de 2025 llevaron a cabo una reforma integral del local: rediseñaron todo el interiorismo con una obra a cargo de Pere Cortacans –arquitecto y sumiller, el hombre que convirtió el Shunka en un icono del diseño– y dieron el paso de abrir también por las noches. "Tras la reforma, nos apetecía mucho ofrecer un servicio más completo y poder dar cenas en un ambiente más íntimo, con buenos vinos y platos más sofisticados, pero siempre reivindicando la cocina de barrio", explica Jordi, que a pesar de esta sofisticación, precisa que la cocina es heredera de los platos de su madre, quien los aprendió a su vez de la abuela

En una construcció feta per a l’Exposició Universal de 1929 i en allò que es diu un marc incomparable, aquest restaurant és un oasi de pau i natura. De fet, és tan evocador que venen ganes d’escriure poemes als tovallons. La primavera del 2025 el Grup Confiteria va reobrir el restaurant de la Font del Gat, una obra de Puig i Cadafalch de 1925, situada dins els Jardins de Laribal. El 1908 aquests van esdevenir els primers jardins públics de Barcelona, allà on les classes populars anaven a fer les fontades, festes de ball, mam i teca al voltant de la font. I la intenció del Grup Confiteria és que continuï així.  L'espai és una meravella: 700 metres quadrats, amb dues de les millors terrasses de Barcelona: una davant la façana de l'edifici de Puig i Cadafalch, l'altra un balcó amb una visió panoràmica, i tot envoltat per uns jardins de Rubió i Tudurí, paisatgista mestre del jardí noucentista. L'acció passa a fora del restaurant, esclar, amb una capacitat propera a les mil persones. I a preus populars: de dimecres a dissabte, un menú tancat amb amanida, gaspatxo i espetos de sardines, carn i verdura, fet en brasa. En diumenge, el mateix, però amb arrossada popular en format paella gegant. I sempre hi trobareu unes deu tapes catalanes com esqueixada i coca de recapte. L'altre gran al·licient és la música en viu: sempre que estigui obert, hi tocaran jazz, rumba, folk o DJ de Barcelona.  

En una construcción hecha para la Exposición Universal de 1929 y en lo que se suele llamar un marco incomparable, este restaurante es un oasis de paz y naturaleza. De hecho, es tan evocador que dan ganas de escribir poemas en las servilletas. En la primavera de 2025 el Grup Confiteria reabrió el restaurante de la Font del Gat, una obra de Puig i Cadafalch de 1925, situada dentro de los Jardines de Laribal. En 1908 estos se convirtieron en los primeros jardines públicos de Barcelona, donde las clases populares iban a hacer fontades, fiestas con baile, bebida y comida alrededor de la fuente. Y la intención del Grup Confiteria es que siga siendo así. El espacio es una maravilla: 700 metros cuadrados, con dos de las mejores terrazas de Barcelona: una frente a la fachada del edificio de Puig i Cadafalch, la otra un balcón con una visión panorámica, y todo rodeado por unos jardines de Rubió i Tudurí, paisajista maestro del jardín noucentista. La acción sucede fuera del restaurante, claro, con una capacidad cercana a las mil personas. Y a precios populares: de miércoles a sábado, un menú cerrado con ensalada, gazpacho y espetos de sardinas, carne y verdura, hecho a la brasa. El domingo, lo mismo, pero con arrossada popular en formato paella gigante. Y siempre encontraréis unas diez tapas catalanas como esqueixada y coca de recapte. El otro gran atractivo es la música en vivo: siempre que esté abierto, habrá jazz, rumba, folk o DJ de Barcelona.

L’arròs, pels catalans, pot ser somnífer i monolític: una cassola com una roda que t’endrapes després d’una amanida i et deixa grogui fins a les set. I sempre és notícia que un valencià faci arròs aquí: un exemple d'això és el Cruix, del castelloní Miquel Pardo. Obert el 2017, Pardo explica que després d'anys treballant en Michelins li venia de gust crear un lloc on menjarien els amics. Com a bon valencià, el que més els uneix és la paella al centre, la cerveseta, la diversió i la curiositat. Com l’obús de la cançó –sona rock castís sense manies–, esclata en una carta de platets/platassos difícil d’oblidar. Cruix fa cuina popular estudiada en alta gastronomia i és tota una institució, ja. Pardo no ha volgut que la paella sigui un destí final per se sinó un plat important, i ha disposat com a oferta única dos menús de degustació de deu passes que és per treure’s el barret. I que sempre, sempre, finalitzen en un arròs com a punt culminant de l'àpat. De traca fallera: la croqueta d’ànec de Pequín –cremositat amb l’au rostida i lacada i cremosa, puntuada per kimchi i menta– i un bistec tàrtar a la cubana, que precedeixen un taco d'escrita (que també es pot dir rajada).  Cedeixo la paraula a Pardo per parlar d’arròs: "Treus la paella, jugues amb la cullera, gaudeixes d’un arròs finet i sec, en cada cullerada t’emportes el mogolló de sofregit socarradet, amb tota la potència del caldo. En una cullerada ho notes tot'. Paella pura; no pas en recepta sinó en esperit. Sí, aquí només hi

El arroz, para los catalanes, puede ser somnífero y monolítico: una cazuela como una rueda que te zampas después de una ensalada y te deja grogui hasta las siete. Y siempre es noticia que un valenciano haga arroz aquí: un ejemplo de ello es Cruix, del castellonense Miquel Pardo. Abierto en 2017, Pardo explica que después de años trabajando en Michelines le apetecía crear un sitio donde comieran sus amigos. Como buen valenciano, lo que más les une es la paella al centro, la cervecita, la diversión y la curiosidad. Como el obús de la canción –suena a rock castizo sin complejos–, estalla en una carta de platillos/platazos difícil de olvidar. Cruix hace cocina popular trabajada con mentalidad de alta gastronomía y ya es toda una institución. Pardo no ha querido que la paella sea un destino final per se sino un plato importante, y ha dispuesto como única oferta dos menús degustación de diez pases que son para quitarse el sombrero. Y que siempre, siempre, culminan con un arroz como punto álgido de la comida. De traca fallera: la croqueta de pato Pequín –cremosidad con el ave asada y lacada, y cremosa, rematada con kimchi y menta– y un bistec tártaro a la cubana, que preceden a un taco de escrita (que también se puede llamar raya). Le cedo la palabra a Pardo para hablar de arroz: "Sacas la paella, juegas con la cuchara, disfrutas de un arroz fino y seco, en cada cucharada te llevas el mogollón de sofrito socarradet, con toda la potencia del caldo. En una cucharada lo notas todo". Pa

Aquesta bodega centenària, que porta el nom del propietari que la va agafar el 1966, en Josep Maria Gol, viu una etapa d'esplendor gastronòmica: el 2024 va esquivar el tancament –o la degeneració en forma de cafeteria fleca, o cafeteria d'especialitat– quan la van assumir en Sergi Fernández i l'Edu Jarque. Que van tenir el bon senderi de posar-hi al capdavant una parella de bons cuiners: en Roger Soler, lleidatà amb mili al Colmado Wilmot, i en Rodrigo Castillo, peruà amb estudis a la Hofmann i fervent defensor de la cuina catalana.  No us espereu tocs de modernor o acevichaments: estem en el terreny de la bodega de sofregit i la ració de la terra amb el toc lleuger del cuiner modern i amb estudis, que refresca plats que tenim presents de la infantesa, com uns boníssims calamars amb ceba. Si de cas, hi ha mencions a la cuina tel·lúrica més amagada: deu ser dels pocs locals de Barcelona on us serviran una girella arrebossada–embotit de cor, tripa i pulmons de xai, el haggis català! Els cargols fregits, minimalistes, tenen justa fama i un sabor rotund. Els fideus a la cassola, amb cap de costella i carxofes quan n'és temporada o un capipota de tiralínies són altres especialitats molt demanades. Aquesta alineació amb l'esperit popular correspon amb un tiquet assequible. I totes aquestes virtuts també són extensibles als esmorzars de forquilla, esclar. 

Una de las cosas que más debería dolerle al barcelonés es que cierre un comercio de proximidad y lo sustituya un restaurante de brunch o, que Dios nos libre, una tienda de carcasas de móvil o una cafetería de especialidad. Ejemplos hemos visto muchos últimamente (algunos tan sangrantes como el de un pub irlandés que ocupará el espacio de un restaurante centenario en el Gòtic). Pero de vez en cuando hay brotes verdes. La reapertura del pequeño Bar Casi es una de ellas: lo abrió Casimiro Montes en 1978 en la parte más solitaria de Gràcia, esa que se debate entre la desolación de la Travessera de Dalt, pero recibe la afluencia turística del Park Güell. Luego asumió la dirección su hijo, Xavier Montes, que empezó a trabajar allí a principios de los noventa, con 19 años. Durante 48 años, padre e hijo, Xavi y Casi, formaron un tándem imbatible: el padre en la cocina, y el hijo en la sala. Foto: Karla SchmotzerBar Casi Xavi tiene un carisma de tabernero y maitre de los de toda la vida,  "tete" arriba y "rei" abajo, que te hacía sentir como en casa, aunque fuera la primera vez que te sentabas allí. Y Casimiro aportaba una mano experta guisando y diseñando menús de mediodía, con buen producto y precios populares. Lo mismo podías comer como domingo de abuela, con los macarrones de la casa y un costillar al horno, que disfrutar de pescado fresco a la plancha con unas acelgas hervidas impecables. Para desayunar, una vitrina con surtido de tortillas recién hechas. Xavi cerró a finales d

Desde sus inicios, han vendido unos 25.000 bistecs tártaros. ¡Los han contado! Y esto significa que la aportación del restaurante Sintonia del Hotel Gallery –con el exBulli Pablo Tomás al frente– ha sido fundamental en la tartarización de Barcelona, es decir, en poner en primera fila de la moda el bistec tártaro (hasta el punto que mi hija de ocho años lo pedía: total, para ella era como sushi de carne). Llegados a este punto, decidieron independizar el plato y darle la entidad que merece. En Steak & Wine Bar, dentro del propio restaurante Sintonia, pero segregado en la barra por una elegante reforma, se sirve en formato brioche y se rodea de una selección de tapas pensadas para comer informal, pero sin bajar el nivel: cocina con garantías, en pleno centro, para los que se mueven entre Rambla Catalunya y Passeig de Gràcia con hambre (y algo de prisa). La idea es clara: un bar de vinos que ofrezca una carta breve, con bocados fríos y calientes (deliciosas, las croquetas de calamar en su tinta) pensados para vermuts, aperitivos o tardeo con vino del bueno. Foto: MoneoMoneoSteak & Wine Bar "Es una propuesta sencilla que acompaña muy bien al vino y a momentos de consumo más improvisados", explica el chef Pablo Tomás. "Son pequeños bocados que complementan el descubrimiento de nuevos vinos", matiza. Tapas pensadas no solo para acompañar, sino para quedarse en la memoria: cocina directa, sin disfraz, que hace hueco al producto sin complicaciones. Foto: Moneo MoneoSteak & Wine Ba

Des dels seus inicis, han venut uns 25.000 steak tartars. Sí, els han comptat! I això vol dir que l’aportació del restaurant Sintonia de l’Hotel Gallery –amb l’exBulli Pablo Tomás al capdavant– ha estat fonamental en la tartarització de Barcelona, és a dir, en posar el bistec tàrtar al capdamunt de la moda gastronòmica (fins al punt que la meva filla de vuit anys el demanava: al cap i a la fi, per a ella era com sushi de carn). Arribats a aquest punt, van decidir independitzar el plat i donar-li la categoria que es mereix. A Steak & Wine Bar, dins del mateix restaurant Sintonia, però segregat a la barra gràcies a una reforma elegant, se serveix en format brioix i s’envolta d’una selecció de tapes pensades per menjar informalment, però sense baixar el nivell: cuina amb garanties, en ple centre, per als qui es mouen entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia amb gana (i una mica de pressa). La idea és clara: oferir una carta breu, amb mossets freds i calents pensats per a vermuts, aperitius o tardeos en un bar de vins amb totes les de la llei. Foto: Alejandro MoneoLa barra de Steak & Wine Bar, a l'esquerra "És una proposta senzilla que acompanya molt bé el vi i els moments de consum més improvisats", explica el xef Pablo Tomás. "Són petits mossecs que complementen el descobriment de nous vins", matisa. Tapes pensades no només per acompanyar, sinó per quedar-se a la memòria: cuina directa, sense disfresses, que dona espai al producte sense complicacions (que bones, les croquet

Del Celler de Can Roca, indiscutiblemente uno de los mejores restaurantes del mundo y gran continuador del trabajo de vanguardia de ElBulli en Cataluña y España, han surgido multitud de proyectos y conceptos de restaurantes distintos: Normal –un restaurante gastronómico con platos terrenales–, Vii, un bar de tapas, vinos y platillos, o la Bikineria de Rocambolesc (por cierto, estamos contentísimos de tener los helados y polos de Rocambolesc/Jordi Roca como oferta de postres en el Time Out Fest). Pero uno de los grandes aciertos de la casa es que los hermanos Roca, Joan, Josep y Jordi, han mantenido en plena forma la fonda de Can Roca. Este es el bar-restaurante popular que sus padres, Montserrat Fontané i Josep Roca, abrieron en 1967 en Girona –también conocido por los vecinos como “El Bar del Chofer”, el oficio del padre en aquel momento–, con la matriarca liderando el bar-restaurante. Foto: El Celler de Can RocaMontserrat Fontané y Josep Roca en la cocina de Can Roca. Y Fontané hizo bien en poner toda la carne en el asador: transmitió a sus hijos la pasión por el oficio, y ellos abrieron El Celler de Can Roca en 1986, adjunto al bar de los padres. En 2007, nueve años después de unas obras de renovación, El Celler se trasladó a Can Sunyer (es decir, cruzando la calle).  Y la han mantenido sin cambiar el concepto. Es una casa de comidas pura y dura: de lunes a viernes, desayunos de tenedor y un menú de mediodía en el que ficha medio barrio... ¡A 17 euros! Con un producto no

A vegades trobem petits –o grans– despropòsits  en la celebració de fires ambientades en èpoques pretèrites: com per exemple, una fira medieval en una ciutat on sobretot hi ha patrimoni modernista, o una festa de pirates del s. XIV en una ciutat que ara mateix sobretot és un polígon industrial. Ara bé, si us apassiona la història de l'Imperi Romà i les pel·lícules de pèplum, aquesta és la vostra.  Ara bé, Tarragona, la ciutat amb més patrimoni romà de tota Catalunya, es pot permetre viatjar en el temps. A partir d’aquest divendres 16 de maig i durant tot el cap de setmana —i fins al 25 de maig— la ciutat celebra la 27a edició del festival Tarraco Viva, la gran cita de recreació històrica dedicada a l’antiga Roma, que enguany posa el focus en la vida quotidiana de la plebs, la gent comuna que va aixecar l’imperi des de la base. Foto: Tarraco VivaTarraco Viva Enguany, a més, la celebració té un valor afegit: coincideix amb el 25è aniversari de la declaració de Tarragona com a Patrimoni Mundial per la Unesco. El festival, que va néixer com una acció de suport a aquella candidatura, es consolida com una cita imprescindible per a estudiosos, famílies, escoles i amants de la història, que podran gaudir de més d’un centenar d’activitats: recreacions rigoroses, visites guiades, conferències, gastronomia i teatre. El fil conductor del festival 2025 és la plebs romana, sovint menyspreada per la historiografia clàssica però fonamental en el desenvolupament polític, econòmic i cultural

A veces encontramos pequeños —o grandes— despropósitos en la celebración de ferias ambientadas en épocas pasadas: como, por ejemplo, una feria medieval en una ciudad donde lo que predomina es el patrimonio modernista, o una fiesta de piratas del siglo XIV en una ciudad que hoy es básicamente un polígono industrial. Ahora bien, si te apasiona la historia del Imperio romano y las películas de péplum, esta es la tuya. Tarragona, la ciudad con más patrimonio romano de Catalunya, se puede permitir el viaje en el tiempo. A partir de este viernes 16 de mayo y durante todo el fin de semana —y hasta el 25 de mayo— la ciudad celebra la 27ª edición del festival Tarraco Viva, la gran cita de recreación histórica dedicada a la antigua Roma, que este año pone el foco en la vida cotidiana de la plebs, la gente común que levantó el imperio desde sus cimientos. Foto: Tarraco VivaTarraco Viva Este año, además, la celebración tiene un valor añadido: coincide con el 25º aniversario de la declaración de Tarragona como Patrimonio Mundial por la Unesco. El festival, que nació como una acción de apoyo a aquella candidatura, se consolida como una cita imprescindible para estudiosos, familias, escuelas y amantes de la historia, que podrán disfrutar de más de un centenar de actividades: recreaciones rigurosas, visitas guiadas, conferencias, gastronomía y teatro. Foto: Tarraco VivaTarraco Viva El hilo conductor del festival 2025 es la plebs romana, a menudo menospreciada por la historiografía clásic

Esta historia –verídica– empieza de la manera más casual. No hace demasiado, un sábado al mediodía, el amigo de un amigo decidió pasarse por las sesiones vermut rock del Bar Makinavaja. Para su sorpresa, se encontró el incombustible bar del Raval cerrado (un hecho de lo más extraño. Desde que abrió, en 2010, el Maki es de los pocos bares de Barcelona con música en vivo constante en Barcelona. Programa, como un reloj, música en directo tres veces por semana: vermut rock los sábados al mediodía, jazz los martes por la noche y flamenco los jueves a las 22 h). Pues nada, el amigo del amigo se encaminó a la cercana Casa de de La Pradera. Y allí se encontró a Leandro del Makinaja tomándose unas cañas. "¿Has decidido descansar, hoy?", fue la pregunta. "¡Qué descanso ni que narices. ¡Nos hemos encontrado un cadáver enterrado en el bar, y se lo está mirando la policía!". Quien escribe se enteró a través del amigo del amigo, claro. Y lo primero que hizo fue concertar una entrevista con el propietario del Bar Makinavaja. A estas alturas de la narración, hay que dejar clara una cosa: el Maki es más que un bar. Su propietario, Leandro, militante anarquista nacido en la misma calle en la que está sito su garito, lo abrió en 2010 y lo ha convertido en un museo vivo de cultura libertaria y punk de Barcelona, un oasis lleno libertad, precios asequibles y relación de amor fraternal y horizontal entre parroquianos y tabernero. Foto: Ricard MartínEl Maki, un reducto de cultura libertaria y punk

Aquesta història –verídica– comença de la manera més casual. No fa gaire, un dissabte al migdia, l’amic d’un amic va decidir passar per les sessions de vermut rock del Bar Makinavaja. Per la seva sorpresa, es va trobar l’incombustible bar del Raval tancat (un fet ben estrany: des que va obrir, l’any 2010, és dels pocs bars que programa, com un rellotge, música en directe tres cops per setmana: vermut rock els dissabtes al migdia, jazz els dimarts a la nit i flamenc els dijous a les 22 h). Doncs bé, l’amic de l’amic es va encaminar cap a la propera Casa de la Pradera. I allà es va trobar en Leandro del Maki prenent-se unes cerveses. "Avui has decidit descansar?", li va preguntar. "Quin descans ni què punyetes! Ens hem trobat un cadàver enterrat al bar i ara la policia s'ho està mirant". Qui escriu això se’n va assabentar a través de l’amic de l’amic. I el primer que va fer va ser concertar una entrevista amb el propietari del Bar Makinavaja. A hores d’ara cal deixar clar una cosa: el Maki és més que un bar. El seu propietari, en Leandro, és un militant anarquista nascut al mateix carrer on regenta el bar: el va obrir l’any 2010 i l’ha convertit en un museu viu de cultura llibertària i punk de Barcelona, un oasi ple de llibertat, preus assequibles i una relació d’amor fraternal entre client i taverner.    Foto: Ricard MartínEl Maki, un reducte de cultura llibertària i punk al cor del Raval Un cadàver sota les escales El cadàver va emergir durant unes obres de reforma del bar,

Durant tres, dies, aquesta preciosa vil·la de l'Alt Empordà torna a l'edat mitjana i es transforma en un poble medieval gràcies a una fira que enguany ja farà 34 anys que se celebra. I la població s'hi aboca amb tot l'entusiasme del món: els veïns es vesteixen de bufons, trobadors, soldats, bruixots, clergues i surten al carrer a escenificar com era la vida entre les muralles de la capital d'un comtat medieval. Esclar que no cal posar-hi massa cartó pedra: aquesta localitat es va fundar a finals del segle IX i conserva un ric patrimoni medieval.  Foto:Terra de TrobadorsTerra de Trobadors Les activitats d'aquesta fira són ben conegudes i molt interactives; exposició d'armes i armadures, vida de campament, tir amb arc, concerts de música medieval, titelles, classes de lluita amb espasa, un mercat medieval, i el punt culminant: un vespre de justa cavalleresca davant de la basílica de la localitat. També és ideal si us agrada menjar bona carn: tots els restaurants del poble es dediquen a posar graelles al carrer i a vendre botifarra, cansalada i costellam amb pa torrat i allioli.  Foto:Terra de TrobadorsTerra de Trobadors   Estem parlant del festival Terra de Trobadors de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), una de les localitats medievals més boniques i ben restaurades de Catalunya. I ja té data de celebració: tindrà lloc del 12 al 14 de setembre. O sigui que és una festa ideal com a excusa per muntar-vos un bon pont durant la diada. Més endavant concretaran la programació, pe

Durante tres días, esta preciosa villa del Alt Empordà viaja a la Edad Media y se transforma en un pueblo medieval gracias a una feria que este año celebra ya su 34ª edición. Y la población se vuelca con todo el entusiasmo del mundo: los vecinos se visten de bufones, trovadores, soldados, hechiceros, clérigos y salen a la calle a escenificar cómo era la vida entre las murallas de la capital de un condado medieval. Claro que no hace falta añadir mucho decorado: esta localidad fue fundada a finales del siglo IX y conserva un rico patrimonio medieval.   Foto:Terra de TrobadorsTerra de Trobadors Las actividades de esta feria son bien conocidas y muy participativas: exposición de armas y armaduras, vida de campamento, tiro con arco, conciertos de música medieval, espectáculos teatrales y de marionetas, clases de lucha con espada, un mercado medieval, y el punto culminante: una noche de justa caballeresca frente a la basílica de la localidad. También es ideal si te gusta comer buena carne: todos los restaurantes del pueblo sacan las parrillas a la calle y venden butifarra, panceta y costillar con pan tostado y alioli. Foto:Terra de TrobadorsTerra de Trobadors Estamos hablando del festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), una de las localidades medievales más bonitas y mejor restauradas de Cataluña. Y ya tiene fecha de celebración: tendrá lugar del 12 al 14 de septiembre. O sea que es un festival ideal como excusa para montarte un buen puente durante la D

Del Celler de Can Roca, indiscutiblement un dels millors restaurants del món i gran continuador de la tasca d'avantguarda d'ElBulli a Catalunya i Espanya, n'han sorgit multitud de projectes i de conceptes de restaurants diferents: Normal –un restaurant gastronòmic amb receptes entenedores–, Vii, un bar de tapes, vins i platillos, o la Bikineria de Rocambolesc (per cert, estem contentíssims de tenir els gelats i polos de Rocambolesc/Jordi Roca com a oferta de postres al Time Out Fest). Però un dels grans encerts de la casa és que els germans Roca, en Joan, en Josep i en Jordi, han mantingut en plena forma la fonda de Can Roca. Aquest és el bar-restaurant popular que els seus pares, la Montserrat Fontané i en Josep Roca, van obrir l’any 1967 a Girona –també conegut pels veïns com ‘El Bar del Chofer’, l'ofici del pare en aquell moment–, amb la matriarca dedicada al cent per a la fonda. I Fontané va fer bé de posar tota la carn a la graella: va transmetre als seus fills la passió per l'ofici, i ells van obrir El Celler de Can Roca el 1986, adjacent a la fonda dels pares. El 2007, nou anys després d'unes obres de renovació, El Celler es va traslladar a Can Sunyer (és a dir, creuant la vorera).   Foto: El Celler de Can RocaLa Montserrat Fontané i en Josep Roca a la cuina de Can Roca I l'han mantinguda sense canviar-ne el concepte. És una casa de menjars pura i dura: de dilluns a divendres, esmorzars de forquilla i un menú de migdia on fitxa mig barri ... A 17 euros! Amb un produc

Cataluña vive un momento gastronómico espléndido: un pequeño país con un producto impresionante y diverso al alcance de la mano. Sus grandes restaurantes transmiten la riqueza del paisaje a través de propuestas llenas de sabor y personalidad. Este año, el Time Out Fest —el festival gastronómico de Time Out, que se celebrará los días 24 y 25 de mayo en la Antiga Fàbrica Damm— promete una edición espectacular: ¡hemos reunido tres restaurantes con estrella Michelin! De los 12 establecimientos que forman parte del cartel —todos exquisitos, personales y de autor—, tres cuentan con la máxima distinción de la gastronomía mundial: l’Antic Molí (Ulldecona), l’Aliança (Anglès) y Citrus del Tancat (Alcanar). Es decir: el 25 % del festival son estrellas Michelin. Literalmente. Alta cocina comprometida con el territorio Veámoslos. Al frente del Antic Molí está Vicent Guimerà, que con solo 24 años abrió el restaurante en 2004, y logró la estrella en 2017. Pero más allá del reconocimiento de la guia francesa, lo que importa es su forma de entender la cocina: entre tradición, creatividad y sostenibilidad. Su menú Mans son 20 pasos servidos en pequeñas piezas de artesanía, elaboradas por creadores locales de las Terres de l’Ebre. Foto: Time Out BarcelonaL'Aliança d'Anglès Desde Anglès, en la comarca de la Selva, llega Àlex Carrera, chef de l’Aliança d'Anglès, con una propuesta que funde territorio —entre el Empordà y Girona—, técnica y un espíritu de elegancia francesa. Foto: Time Out Barc