Ricard Martín

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Lo sabemos, el sushi no es catalán… pero viendo la cantidad de buenos restaurantes de sushi que hay en la ciudad, casi podríamos hacerle una estatua en la Rambla. En los locales que os recomendamos, el arroz siempre llega en su punto —tibio, suelto y bien sazonado— y el pescado, fresco y cortado con maestría, con la textura perfecta. Cada bocado es un equilibrio delicioso, moldeado con la presión justa para que todo encaje como un pequeño milagro culinario. Si el pescado crudo no es lo vuestro, tranquilos: la comida japonesa tiene mucho más que ofrecer. Descubrid el ramen más sabroso de Barcelona y dejad que vuestra alma se inunde de caldo, fideos y felicidad. Y si queréis seguir viajando por Asia sin moveros de la ciudad, no os perdáis los restaurantes chinos imprescindibles ni los coreanos más espectaculares. Nuestra selección Hemos reunido 21 locales que sirven sushi de todo tipo: desde el más tradicional hasta el creativo, pasando por el de autor, el mestizo con influencias internacionales, el vegano e incluso aquellos con estrella Michelin. Podréis disfrutarlo con un presupuesto ajustado o dejando que vuestra tarjeta de crédito eche humo. Hay locales informales con muchas mesas y sitios diminutos donde reservar con meses de antelación es obligatorio.  ¡NO TE LO PIERDAS!: El mejor sushi de Barcelona a domicilio y para llevar Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.

Ho sabem, el sushi no és català… però veient la quantitat de bons restaurants de sushi que hi ha a la ciutat, gairebé podríem fer-li una estàtua a la Rambla. Als locals que us recomanem, l’arròs sempre arriba en el seu punt —tèbi, solt i ben amanit— i el peix, fresc i tallat amb mestria, amb la textura perfecta. Cada mos és un equilibri deliciós, modelat amb la pressió justa perquè tot encaixi com un petit miracle culinari. Si el peix cru no és el vostre fort, tranquils: la cuina japonesa té molt més a oferir. Descobriu el ramen més saborós de Barcelona i deixeu que l’ànima s’inundi de brou, fideus i felicitat. I si voleu continuar viatjant per Àsia sense moure-us de la ciutat, no us perdeu els restaurants xinesos imprescindibles ni els coreans més espectaculars. La nostra selecció Hem reunit 21 locals que serveixen sushi de tota mena: des del més tradicional fins al més creatiu, passant pel de autor, el mestís amb influències internacionals, el vegà i fins i tot aquells amb estrella Michelin. Podreu gaudir-ne amb un pressupost ajustat o deixant que la vostra targeta de crèdit fumi. Hi ha locals informals amb moltes taules i llocs diminuts on reservar amb mesos d’antelació és obligatori. NO T'HO PERDIS!: El millor sushi de Barcelona a domicili i per emportar Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.  

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Teniu ganes de sortir dels límits urbans, oi? D'escampar la boira. De carretera i manta. Ben a prop de Barcelona, tenim pobles preciosos i llocs per estar en contacte amb la natura. Us hem preparat aquesta petita –però acurada– tria de restaurants i hostals perquè feu parada i fonda qualsevol cap de setmana i gaudiu del territori català als ulls i a la panxa. Són petites grans escapades molt a prop de la ciutat. I podrem dir aquell tòpic que ens agrada tant als barcelonins: s'hi menja com a Barcelona, però més barat!  NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Tienes ganas de salir de los límites urbanos, ¿verdad? De tomar el aire. De carretera y manta. Muy cerca de Barcelona, tenemos pueblos preciosos y lugares para estar en contacto con la naturaleza. Os hemos preparado esta pequeña –pero cuidadosa– selección de restaurantes y hostales para hacer parada y fonda cualquier fin de semana y disfrutar del territorio catalán por la vista y el paladar. Son pequeñas grandes escapadas muy cerca de la ciudad. ¡Y podremos decir aquel tópico que nos gusta tanto a los barceloneses: se come como en Barcelona, pero más barato! NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Viure a Barcelona és increïble, sí. Però també és car. El lloguer, el cafè, la birra, el vermut... tot suma. Per sort, gaudir de la ciutat no sempre demana gastar diners. Hi ha un munt de plans gratis que no tenen res a envejar als de pagament, i són aquí, tot l’any, esperant que els aprofitis. Així que si et preguntes què pots fer avui a Barcelona gratis, la resposta és clara: moltes coses. Passejades per descobrir obres d’art poc conegudes, museus que obren puntualment gratis i d’altres durant tot l’any, parcs que són autèntics refugis, concerts que no et cobren entrada i centres culturals on sempre passa alguna cosa (i moltes vegades, gratis). No cal sortir de la ciutat ni gastar-se la cartera per descobrir llocs nous o tornar a enamorar-se dels de sempre. Només cal saber on mirar. Aquesta guia és per a tu, que vius a Barcelona i no vols renunciar a gaudir-la encara que el pressupost no doni per a molts luxes. Aquí tens els nostres plans gratuïts preferits: perquè sí, viure aquí és car, però esprémer la ciutat... encara et pot sortir gratis. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

OTOÑO DE 2025: Un gran restaurante siempre evoluciona. Y eso es lo que ha pasado con La Sosenga (1!) y Direkte (ahora sin Boqueria, en el 6): que han dado un paso adelante en su oferta y filosofía y son, sin duda, dos referentes gastronómicos barceloneses de primera magnitud (Michelin, por favor, pasa de largo). Y merecen estar en lo más alto de nuestra lista. Igual de desacomplejadamente creativos y barceloneses son los chicos de El Rectangle (10), cocineros jóvenes y con frescura que presentan una cocina muy seria, de apariencia sencilla pero muy trabajada. Y, por cierto, la brasa está de moda: jamas lo ha dejado de estar, porque es lo que nos ha hecho evolucionar como especie. Hay que conocer Jazminos, elegante y potente reinterpretación mediterránea del Próximo Oriente, hecha solo con fuego de leña y producto de km 0. Más brasa buena: Tramendu El Caliu de la Brasa (21) lleva el restaurante de masía hacia el siglo XXI con innovaciones y una identidad gourmet que marcan la diferencia. ¿Decíamos brasa? Paloma Fondita Mexicana (40) también la tiene, y Paloma Ortiz la domina con maestría para llevarnos en un viaje por el gigante gastronómico norteamericano. Y no me cansaré nunca de repetirlo: hay vida más allá de vuestro barrio. Así que dirigíos a Nou Barris para descubrir la transformación de 5 Hermanos (32), venerable institución popular que ha pasado de casa de comidas de barrio a restaurante gastronómico. Bienvenidos a la lista de los 50 mejores restaurantes de Barcelona,

La Venta s’ha guanyat el mèrit de ser un lloc emblemàtic de la Barcelona de sempre, que podria ser l’enveja d’altres ciutats on manquen de llocs com aquest, a l'estil de la Casina Valadier de la Villa Borghese de Roma, per posar un exemple. La seva presència ha esdevingut icònica i imponent: al capdamunt de l'Avinguda Tibidabo, entre torres burgeses, l'any 1903 hi va obrir un restaurant anomenat Viñas que servia de parada i fonda per als carruatges que pujaven fins al cim de la ciutat i que amb el temps es va consolidar com a emplaçament de banquets de bodes i comunions. A mitjan anys setanta va reobrir amb el nom de La Venta, i sota la propietat de l'empresari Paco Bosch i el dissenyador Fernando Amat, de Vinçon, La Venta va esdevenir refugi i punt de trobada de la 'gauche divine'. I una nova etapa va començar el 2012, quan en Lluís Vinyes pare i l'historiador especialitat en gastronomia, Josep Viella, se'n van fer càrrec. El seu carisma és el resultat de la mescla d'història, bona cuina i emplaçament: disposen d'una terrassa exterior oberta tot l'any, climatitzada a l'hivern, i d'un mirador al pis superior que es pot reservar i sens dubte mereix estar entre les millors vistes de Barcelona. El pòsit històric suma detalls molt curiosos pel camí: el disseny de la carta és de Mariscal, i Cruyff n'era un client habitual (per això molts barcelonistes pregunten per la taula Cruyff, que no existeix).  Com es menja a La Venta?  Per què tanta de resum? Doncs perquè aquest emplaçament

La Venta se ha ganado el mérito de ser un lugar emblemático de la Barcelona de siempre, que podría ser la envidia de otras ciudades donde faltan espacios como este, al estilo de la Casina Valadier de la Villa Borghese de Roma, por poner algunos ejemplos. Su presencia se ha vuelto icónica e imponente: en lo alto de la Avenida Tibidabo, entre torres burguesas, en 1903 abrió un restaurante llamado Viñas que servía de parada y fonda para los carruajes que subían hasta la cima de la ciudad y que, con el tiempo, se consolidó como emplazamiento para banquetes de bodas y comuniones.  A mediados de los años setenta reabrió con el nombre de La Venta, y bajo la propiedad del empresario Paco Bosch y el diseñador Fernando Amat, de Vinçon, La Venta se convirtió en refugio y punto de encuentro de la ‘gauche divine’. Una nueva etapa comenzó en 2012, cuando Lluís Vinyes padre y el historiador especializado en gastronomía, Josep Viella, se hicieron cargo del local. Su carisma es el resultado de la mezcla de historia, buena cocina y ubicación: disponen de una terraza exterior abierta todo el año, climatizada en invierno, y de un mirador en la planta superior que se puede reservar y que, sin duda, merece estar entre las mejores vistas de Barcelona. El poso histórico suma detalles muy curiosos por el camino: el diseño de la carta es de Mariscal, y Cruyff era un cliente habitual (por eso muchos barcelonistas preguntan por la mesa de Cruyff, que no existe). ¿Cómo se come en La Venta?  ¿Por qué tant

Paloma Fondita Mexicana és la nova aventura d’en Kim Díaz (Bar Mut, Bodega Solera...), que ha reconvertit el seu antic Burger Kim en un homenatge exuberant a Mèxic al costat de la Paloma Ortiz, antiga cap de cuina del restaurant Oaxaca. La xef comanda, sens dubte, un dels millors restaurants mexicans de Barcelona. El local, al carrer Bonavista, la Gràcia més divina, porta el segell inconfusible de Díaz, amb detalls tan singulars com dues capelletes incrustades sota el terra, visibles amb metacrilat –una dedicada al Dia de los Muertos amb Playmobils i una altra al sant Jesús Malverde–. A la sala mana en Ricardo Aguilar, àlies Ricardón, carismàtic i políglota que domina set idiomes (inclòs un català perfecte) i que defineix l'estil d'Ortiz com “de mans de foc”. La carta, breu però intensa, abasta sabors de tot Mèxic –del centre fins a Sinaloa i Oaxaca– i parteix d’una idea senzilla: no hi ha purisme, sinó blat de moro, tècnica i cor. Aquí tot convida a compartir, a sucar i a gaudir. El pollastre picantó amb mole negre de Oaxaca –una recepta heretada de l’àvia de l’Ortiz, amb una trentena d’ingredients i dos dies de cocció– és un viatge profund entre el dolç, el fumat i el picant. També hi brillen la lubina zarandeada amb pasta de xilis secs i el garró a la pibil, brasejat en fulles de plàtan amb adob d’achiote i ceba xnipec. I memorables són també els antojitos, com la gordita de suadero amb formatge d’Oaxaca elaborat al Bages, un pont deliciós entre Catalunya i Mèxic. A la car

Paloma Fondita Mexicana es la nueva aventura de Kim Díaz (Bar Mut, Bodega Solera...), que ha reconvertido su antiguo Burger Kim en un homenaje exuberante a México junto a Paloma Ortiz, ex jefa de cocina del restaurante Oaxaca. La chef comanda sin duda uno de los mejores restaurantes mexicanos de Barcelona. El local, en la calle Bonavista, Gràcia divina, lleva el sello inconfundible de Díaz, con detalles tan singulares como dos capillas incrustadas bajo el suelo –una dedicada al Día de los Muertos con Playmobils y otra al santo Jesús Malverde–. En sala manda Ricardo Aguilar, alias Ricardón, carismático políglota que domina siete idiomas (incluido un catalán perfecto) y que define el estilo de Ortiz como “de manos de fuego”. La carta, breve, pero intensa, abarca sabores de todo México –del centro a Sinaloa y Oaxaca– y parte de una idea sencilla: no hay purismo, sino maíz, técnica y corazón. Aquí todo invita a compartir, a mojar y a disfrutar. El pollo picantón con mole negro oaxaqueño –una receta heredada de la abuela de Ortiz con treinta ingredientes y dos días de cocción– es un viaje profundo entre lo dulce, lo ahumado y lo picante. También brillan la lubina zarandeada con pasta de chiles secos y el codillo a la pibil, braseado en hojas de plátano con adobo de achiote y cebolla xnipec. Y memorables son también los “antojitos”, como la gordita de suadero con queso de Oaxaca elaborado en el Bages, un puente delicioso entre Cataluña y México. Solo hay dos tacos en carta, pero so

Un dels millors restaurants de sushi de Barcelona no és japonès, sinó xilè: els germans Jara, en Robby i en Jonathan, van obrir el Jara Sushi Omakase arrecerat en una cantonada del Putxet l'agost del 2024. Els dos venen de l'alta hostaleria: en Robby com a director operatiu del Grup Pantea, i en Jonathan és un xef que, després de 18 anys treballant a Londres –va arribar a ser el xef executiu de les cooperatives Suma–, va anar al Japó a formar-se en producte i tècnica. "La nostra ambició era obrir un restaurant propi. I com que considerem que els nigiris del xef són els millors de Barcelona, per tècnica, precisió i contrast, només ens dediquem al sushi", explica en Robby. No tenen nom japonès perquè, a diferència d'altres restaurants d'omakase (literalment, 'posar-se en mans del xef') només fan sushi fred. Un festival de sushi d'alta volada  Jara, amb un elegant predomini del negre –han anat a cercar l'inrevés del minimalisme blanc dels omakase–, té una barra amb capacitat per a 14 comensals des d'on contemplar l'espectacle de tall, precisió i assemblatge d'en Jonathan. "La meva peça favorita de sushi són els nigiris, per allò que tenen d'equilibri i delicadesa", explica. El sushiman xilè insisteix en el fet que Jara no és un restaurant japonès, però sí de cuina japonesa, i defuig fusions brasileres o californianes. Aquí els nigiris són un festival de producte, tall i sabor pur: un nigiri de vieira japonesa, per exemple, amb ratlladura de gingebre japonès, o el de chutoro, un

Entro a Jazminos, obert l'estiu del 2025, i em sorprèn l’aspecte espartà d'un restaurant que, en teoria, fa cuina del Pròxim Orient: és una estança allargada amb parets de blanc nu, mobles sobris i ferms de fusta fosca i molta llum sobre el blanc. Cap cartell a l'entrada. La propietària de Jazminos és la Paula Sandoval, una cuinera jove de Barcelona amb estudis de cuina al País Basc i una experiència decebedora en l'ecosistema de restaurants Michelin: "Hi vaig treballar contractada, guanyant un bon sou, i vaig veure que per a mi allò no era cuina", m'explica. Com a resposta a aquesta crisi d'identitat culinària, Sandoval es va passar el 2019 i el 2020 cuinant per Palestina, el Líban, Grècia i Turquia: "Res de restaurants. Anava a cases de gent i els demanava si podia cuinar amb ells", recorda. Jazminos no reprodueix receptes del món àrab literalment, “més aviat és la interpretació que jo pugui fer, com a persona mediterrània, d’aquella cuina i fent que la brasa i el pa siguin el nexe d’unió". Aquí no hi ha cap fogó de gas, només foc de carbó en una petita cuina. Endrapo a plaer un babaganuix de primer i, de segon, un falàfel enorme de xai ecològic marinat i tallat a ganivet, amb l’aroma de la brasa present en cada bocí, amb cogombre envinagrat, salsa tzatziki i "tunejat" per una picada de julivert i piparra: una delícia gurmet, primitivisme d’alta cuina i del tot reconeixible, sens dubte, dels millors kebabs que he menjat en la meva vida (malgrat que no s'ha rostit ni tallat

Uno de los mejores restaurantes de sushi de Barcelona no es japonés, sino chileno: los hermanos Jara, Robby y Jonathan, abrieron el Jara Sushi Omakase, resguardado en una esquina del Putxet, en agosto de 2024. Ambos provienen de la alta hostelería: Robby como director operativo del Grupo Pantea, y Jonathan es un chef que, después de 18 años trabajando en Londres –llegó a ser el chef ejecutivo de las cooperativas Suma–, fue a Japón para formarse en producto y técnica. "Nuestra ambición era abrir un restaurante propio. Y como consideramos que los nigiris del chef son los mejores de Barcelona, por técnica, precisión y contraste, solo nos dedicamos al sushi", explica Robby. No tienen nombre japonés porque, a diferencia de otros restaurantes de omakase (literalmente, 'ponerse en manos del chef') solo hacen sushi frío (olvidad ramen y gyoza, por favor). Entre los mejores ngiris de Barcelona Jara, con un elegante predominio del negro –han buscado el reverso del minimalismo blanco de los omakase–, tiene una barra con capacidad para 14 comensales desde donde contemplar el espectáculo de corte, precisión y ensamblaje de Jonathan. "Mi pieza favorita de sushi son los nigiris, por el equilibrio y la delicadeza que tienen", explica. El sushiman chileno insiste en que Jara no es un restaurante japonés, pero sí de cocina japonesa, y rehúye fusiones brasileñas o californianas. Aquí los nigiris son un festival de producto, corte y sabor puro: un nigiri de vieira japonesa, por ejemplo, con rall

Entro en Jazminos, abierto en verano de 2025, y me sorprende el aspecto espartano de un restaurante que, en teoría, hace cocina de Oriente Próximo: es una estancia alargada con paredes de blanco impoluto, muebles sobrios y firmes de madera oscura y mucha luz sobre el blanco. Ningún cartel en la entrada. La propietaria de Jazminos es Paula Sandoval, una joven cocinera de Barcelona con estudios de cocina en el País Vasco y una experiencia decepcionante en el ecosistema de restaurantes Michelin: "Trabajé contratada, ganando un buen sueldo, y vi que para mí aquello no era cocina", me explica. Como respuesta a esta crisis de identidad culinaria, Sandoval pasó 2019 y 2020 cocinando por Palestina, Líbano, Grecia y Turquía: "Nada de restaurantes. Iba a casas de gente y les preguntaba si podía cocinar con ellos", recuerda. Jazminos no reproduce recetas del mundo árabe literalmente, "más bien es la interpretación que yo, como persona mediterránea, puedo hacer de aquella cocina, haciendo que la brasa y el pan sean el nexo de unión". Aquí no hay ningún fogón de gas, solo fuego de carbón en una pequeña cocina. Me zampo a gusto un babaganoush de primero y, de segundo, un falafel enorme de cordero ecológico marinado y cortado a cuchillo, con el aroma de la brasa presente en cada bocado, con pepino encurtido, salsa tzatziki y "tuneado" por un picadillo de perejil y piparra: una delicia gourmet, primitivismo de alta cocina y totalmente reconocible, sin duda de los mejores kebabs que he comido

Més que un hotel, això és un somni de pedra i verdor: Mas de Torrent és una masia del segle XVIII que el 1988 va ser reconvertida en hotel de luxe. Tu vas gaudint del paisatge Tolkenià de l'Empordà, i de cop i volta emergeix aquest dom del luxe. Però no luxe 'bling-bling' o cridaner, sinó ple de serenitat i calma. El 2019, Único Hotels va reformar i actualitzar el complex hoteler, que es va incorporar a l'exclusiu segell Relais & Chateaux. L'hotel ha conservat la façana i un interior immaculat de volta catalana i terres amb rajola de tova, fets a mans. Si pugeu al segon pis, trobareu murals amb escenes catalanes de Josep Maria Sert. Aquest és un lloc per desconnectar, si t'ho pots permetre: hi ha una piscina, és clar –moltes suites tenen piscina individual!– i davant de l'edifici principal s'amaga un spa de 600 m2, amb piscina climatitzada, quatre sales de tractament, sauna seca i hammam, sala de fitness i circuit d’aigües. Menjar a qualsevol dels dos restaurants de l'hotel és un festival: al gastronòmic, trobaràs una carta amb un esperit proper al de la bona taula de Josep Pla, és a dir, al llegat del Motel i la modernització del mar i muntanya, i també un menú de migdia amb plats com arròs de botifarra amb verduretes de temporada i taps de l’Empordà amb crema de ratafia. El restaurant de la piscina també és una delícia: cuina a la brasa, on la llenya afegeix un toc deliciós a preparacions com una escalivada amb anxoves, tan fresca i matisada de sabors com potent, o unes cos

Más que un hotel, esto es un sueño de piedra y verdor: Mas de Torrent es una masía del siglo XVIII que en 1988 fue reconvertida en hotel de lujo. Tú vas disfrutando del paisaje Tolkeniano del Empordà, y de repente emerge este domo del lujo. Pero no lujo 'bling-bling' o llamativo, sino lleno de serenidad y calma. En 2019, Único Hotels reformó y actualizó el complejo hotelero, que se incorporó al exclusivo sello Relais & Chateaux. El hotel ha conservado su fachada y un interior inmaculado de bóveda catalana y suelos con baldosa de adobe hechos a manos. Si sube al segundo piso, encontrarás murales con escenas catalanas de Josep Maria Sert. Este es un lugar para desconectar, si te lo puedes permitir: hay una piscina, claro –¡muchas suites tienen piscina individual!– y justo enfrente del edificio principal se esconde un spa de 600 m2, con piscina climatizada, cuatro salas de tratamiento, sauna seca y hammam, sala de fitness y circuito de aguas. Comer en cualquiera de los dos restaurantes del hotel es todo un festival: en el gastronómico encontrarás una carta con un espíritu cercano al de la buena mesa de Josep Pla, es decir, al legado del Motel y a la modernización del mar y montaña, además de un menú de mediodía con platos como arroz de butifarra con verduritas de temporada y taps del Empordà con crema de ratafía. El restaurante de la piscina también es una delicia: cocina a la brasa, donde la leña añade un toque delicioso a preparaciones como una escalivada con anchoas, tan fres

És esperançador comprovar que encara hi ha cuiners joves amb talent que aconsegueixen tirar endavant els seus projectes sense voler vendre motos pretensioses i, alhora, evitant fórmules trillades. El Rectangle, obert la primavera del 2025, es podria dir El Triangle: els propietaris i treballadors són dos cuiners, el barceloní Martí Badia i el veneçolà Carlos Arocha, i el sommelier, també de Barcelona, Marcos López. El trio es va compactar després de treballar diversos anys junts al Palo Verde. El Rectangle és angulós: una barra llarga que domina l’escena i plats quadrats de metall d’estil industrial, amb receptes que poden venir enfilades en broquetes. Diuen que volen fer cuina senzilla i rebutgen l’ecosistema Michelin. I tot i que Arocha parli de quatre o cinc ingredients per plat, hi ha molta feina i plats complexos. Vegem-ne un: Gírgola, porro, llimona. Sota aquest enunciat s’hi amaga gírgola de castanyer –maitake, per als moderns– a la brasa, sobre un llit d’hummus de porro escalivat, amanit amb una demi-glace vegetal de cigrons (el fons el va veure a Rodrigo de la Calle, puntualitza Arocha). Un platàs vegà potent i fumat, que es mastega amb ganes i luxúria. La recomanació és compartir uns cinc plats entre dues persones, on hi trobareu hits com el Calamar, suquet, llima: calamars a la planxa farcits de filet i potetes del calamar, amb ceba caramel·litzada. I un fons de fumet de cap de gamba, cranc i galeres –casolà, és clar– combinat amb una punteta de suc de rostit i lli

Es esperanzador comprobar que todavía hay cocineros jóvenes con talento que logran sacar adelante sus proyectos sin querer vender motos pretenciosas y, al mismo tiempo, evitando fórmulas trilladas. El Rectangle, abierto en la primavera de 2025, podría llamarse El Triángulo: los propietarios y trabajadores son dos cocineros, el barcelonés Martí Badia y el venezolano Carlos Arocha, y el sumiller, también de Barcelona, Marcos López. El trío se consolidó después de trabajar varios años juntos en Palo Verde. El Rectangle es anguloso: una barra larga que domina la escena y platos cuadrados de metal de estilo industrial, con recetas que pueden servirse ensartadas en brochetas. Dicen que quieren hacer cocina sencilla y rechazan el ecosistema Michelin. Y aunque Arocha hable de cuatro o cinco ingredientes por plato, hay mucho trabajo y platos complejos. Veamos uno: Seta de castaño, puerro, limón. Bajo este enunciado se esconde una seta de castaño –maitake, para los modernos– a la brasa, sobre un lecho de hummus de puerro escalivado, aderezado con una demi-glace vegetal de garbanzos (el fondo se lo vio a Rodrigo de la Calle, puntualiza Arocha). Un platazo vegano potente y ahumado, que se mastica con ganas y lujuria. La recomendación es compartir unos cinco platos entre dos personas, donde encontrarás éxitos como el Calamar, suquet, lima: calamares a la plancha rellenos de filete y patitas del propio calamar, con cebolla caramelizada. Y un fondo de fumet de cabeza de gamba, cangrejo y ga

Carles Armengol és un cas atípic: psicòleg de formació, aquest escriptor i taverner –porta el +Bernat Café, apreciable cafeteria de la llibreria + Bernat on esmorzar o dinar uns entrepans fabulosos i plat del dia fet amb molt carinyo– el 2022 va publicar Collado: La maldición de crecer en un bar restaurante (Colectivo Bruxista). Sens dubte, va ser un dels grans debuts literaris d'aquell any: unes inclassificables i vibrants memòries d'una infància i joventut viscudes a la casa de menjars de la família, el Collado de L'Hospitalet, a una passa de Les Corts, on sent menor d'edat va estar a disposició del client moltes més hores al dia del que la Direcció d'Atenció a la Infància i l'Adolescència permetria (i també funciona la mar de bé com a crónica pop i picaresca de Barcelona, amb tocs de realisme brut i fins i tot terror).  Armengol acaba de publicar el seu segon llibre: Matar Un Bar (Colección Hojas de Col) és una miscel·lània crítica de reflexions, opinió i crònica costumista sobre com se n'està anant a la porra la petita hostaleria de proximitat, aquella que tothom diu estimar i defensar, però que té l'aigua al coll per l'auge del low-cost, les modes gentrificadores i l'empenta dels grans grups de restauració (el cas més recent, l'anunci del tancament del Sifó). Com el llibre anterior, es llegeix amb la rapidesa i el gaudi amb què t'empasses una cervesa bona ben tirada; aquí tenim un escriptor-taverner que escriu de restaurants i bars amb coneixement de causa.  Foto: Carle

Tot a Big Mamma, començant pel nom, és clar, és gran: aquest grup de restauració de cuina italiana té 34 restaurants oberts arreu del món. Sobretot a Europa: a Espanya, França, el Regne Unit, Mònaco o Alemanya, però també a Dubai. Big Mamma es va originar a França l'any 2015; East Mamma, a París, va ser el primer restaurant del grup fundat pels empresaris Tigrane Seydoux i Victor Lugger. Gloria Osteria, el restaurant italià més gran de Barcelona, va obrir la primavera passada. En aquell moment, l'empresa podia presumir de 28 establiments arreu del món. I ben aviat en tindran ja 35: el cinc de desembre aixecarà la persiana Circolo Popolare (Passeig de Gràcia, 44) a Barcelona. La versió barcelonina de Circolo Popolare –en tenen a Londres, Madrid i Manchester– es troba a la ubicació de l'antic Citrus: un local en una segona planta de més de 900 metres quadrats, en ple Passeig de Gràcia, amb capacitat per a 250 comensals, i una cuina de 140 m². El Circolo de Barcelona no supera els números de Gloria Osteria –un seductor monstre fellinià de més de 1000 m², i 250 coberts repartits en dues plantes– però disposa l'impacte d'una manera diferent. Foto: Joann PaiGloria Osteria Deia que aixeca la persiana? Més aviat obre les finestres. El restaurant de passeig de Gràcia gaudirà d'una panoràmica de 40 metres de finestrals, pels quals entra una llum que banyarà 40.000 ampolles alineades en una filera de 40 metres (una de les senyals d'identitat estètica del concepte Circolo Popolare). L'

Todo en Big Mamma, empezando por el nombre, claro, es grande: este grupo de restauración de cocina italiana tiene 34 restaurantes abiertos en todo el mundo. Sobre todo en Europa: en España, Francia, el Reino Unido, Mónaco o Alemania, pero también en Dubai. Big Mamma se originó en Francia en el año 2015; East Mamma, en París, fue el primer restaurante del grupo fundado por los empresarios Tigrane Seydoux y Victor Lugger. Gloria Osteria, el restaurante italiano mas grande de Barcelona, abrió la pasada primavera. En ese momento, la empresa podía presumir de 28 establecimientos en todo el mundo.  Y en breve tendrán ya 35: el cinco de diciembre levantará la persiana Circolo Popolare (Passeig de Gràcia, 44) en Barcelona. La versión barcelonesa de Circolo Popolare –tienen en Londres, Madrid y Manchester– está en la ubicación del antiguo Citrus: un local en una segunda planta de más de 900 metros cuadrados, en pleno Passeig de Gràcia, con capacidad para 250 comensales, y una cocina de 140 m². El Circolo de Barcelona no supera los números de Gloria Osteria –un seductor monstruo felliniano de más de 1000 m², y 250 cubiertos repartidos en dos plantas– pero dispone el impacto de una manera diferente.  Foto: Joann PaiGloria Osteria, Barcelona ¿Decía que levanta la persiana? Más bien abre las ventanas. El restaurante de paseo de Gracia disfrutará de una panorámica de 40 metros de ventanales, por los que entra una luz que bañará 10.000 botellas alineadas en una fila de 40 metros (una de l

Casa Ametller acaba d'obrir les portes del seu projecte més ambiciós: el Mercat d’Autors, un establiment de carrer Numància, 57 (cantonada amb Berlín) de 2200 m2. A més de venda de producte fresc, reuneix sota el mateix sostre les cuines de Nandu Jubany, Hideki Matsuhisa, Josep Maria Kao, els germans Max i Stefano Colombo i el pastisser Christian Escribà. Cadascun d'aquests xefs hi ofereix un ventall especialitats cuinades  en viu i en directe, i amb producte fresc, que de moment només es poden comprar per emportar o a domicili, però que quan la situació ho permeti també es podran menjar al mateix mercat. Segons Josep Ametller, director general d’Ametller Origen, “aquest nou projecte, que neix dels nostres valors més profunds com són la qualitat del producte des de l’origen, és una aposta ferma per la gran cuina que es fa al nostre país i que vol fer-la més propera al consumidor, tot facilitant-li un punt d’accés directe que permeti veure tant el procés d’elaboració a les cuines com el producte final, amb totes les garanties de seguretat". És a dir, que tot el que es produeix al Mercat d'Autors es cuinarà des de zero "i a la vista, en contraposició a totes aquestes cuines fosques que cuinen per als serveis d'entrega a domicili", assegura.  Així, la carta de Nandu Jubany, propietari de Can Jubany, amb estrella Michelin, “permetrà gaudir dels sabors de tota la vida, autèntics, sincers”, en paraules del xef, “per poder-los compartir al voltant d’una bona taula”. Com un pollastre

Durante años hemos vivido con la idea de que el queso de búfala de excelencia era patrimonio italiano (y hay que decir que la profusión de pizzerías y tiendas de producto italiano en Barcelona refuerzan esta idea). Pero los World Cheese Awards de este año, celebrados en Berna, han decidido que el mejor queso de búfala de corteza edel mundo se hace en Cataluña. Concretamente, en Moià. Y se llama Sarró de Búfala, de Formatges Montbrú. Este no es un premio decidido por cuatro que tienen un blog, como a veces ocurre. La quesería del Moianès se ha llevado un Super Gold, el máximo reconocimiento del certamen, después de competir contra más de 5.000 quesos de 40 países. El jurado —expertos llegados de treinta puntos distintos del mundo— ha destacado su aroma limpio, su textura impecable y un carácter propio que es difícil de explicar y fácil de añorar una vez probado. Cataluña, tierra de grandes quesos Lo importante de este premio es que no solo reconoce un producto, sino que internacionaliza de manera oficial un hecho bien conocido: Cataluña es una tierra de grandes quesos. Oriol Antúnez, maestro quesero de Montbrú, lo resume con orgullo: "Este galardón es una gran satisfacción y un aval a nuestro compromiso irrenunciable con la calidad y el cuidado artesano. Nos enorgullece contribuir a hacer crecer la cultura quesera catalana y a proyectar el queso de nuestro país al nivel de excelencia que merece", subraya. Las mejores tiendas de queso de Barcelona  

Durant anys hem viscut amb la idea que el formatge de búfala d’excel·lència era patrimoni italià (i val a dir que la profusió de pizzeries i botigues de producte italià a Barcelona referma aquesta idea). Però els World Cheese Awards d’enguany, celebrats a Berna, han decidit que el millor formatge de búfala de pell florida del món es fa a Catalunya. Concretament, a Moià. I es diu Sarró de Búfala, de Formatges Montbrú. Aquest no és un premi decidit per quatre que tenen un blog, com a vegades passa. La formatgeria del Moianès s’ha endut un Super Gold, el màxim reconeixement del certamen, després de competir contra més de 5.000 formatges de 40 països. El jurat —experts vinguts de trenta llocs diferents del món— n’ha destacat l’aroma neta, la textura impecable i un caràcter propi que és difícil d’explicar i fàcil d’enyorar un cop tastat. Aquesta fita no arriba del no-res. Montbrú fa anys que demostra que el Moianès és una de les zones més sorprenents del panorama formatger europeu. Ja el 2019 van guanyar un altre Super Gold pel seu Sarró de Cabra, confirmant que la seva manera de fer —llet de proximitat, cura artesana, benestar animal i un respecte profund pel territori— no és només un discurs, sinó un mètode que funciona. Foto: Formatges MumbrúFormatges Mumbrú, excel·lència formatgera Catalunya, terra de grans formatges  L'important d'aquest premi és que no només reconeix un producte, sinó que internacionalitza de manera oficial un fet ben sabut: Catalunya és una terra de grans

Hay noticias que duele dar, y sin duda esta es una de ellas: el restaurante Sifó, de los argentino-barceloneses Jorge Runnacles (cocina) y Pablo Antico (sala), cerrará después de 23 años de servicio en el barrio del Raval y de cara al cliente local, siempre con un talante humanista, cercano y popular. El último día de apertura será el sábado 13 de diciembre: "Ese día haremos un velatorio alegre: queremos que la gente pase a saludar, a despedirse y a tomar la última", me explica un desolado Runnacles. © Ivan GiménezPablo Antico y Jorge Runnacles Hasta su día de cierre, el Sifó ofrecerá su servicio habitual de desayunos y de menú de mediodía, de lunes a viernes. El motivo del cierre, explica Runnacles, es una tormenta perfecta de varios factores: "la subida del alquiler, el cambio en los formatos de consumo, el efecto del teletrabajo, la situación que vive el barrio del Raval. Y hay que tener en cuenta los errores propios. Todo junto es un compendio de dificultades que nos ha superado. Y apareció un comprador y hemos traspasado la licencia", resume. No quiero caer en el victimismo, tan solo decir que hay que ser más consciente de donde consumes El cocinero y pequeño empresario desgrana más a fondo estos problemas: "En el Raval, la profusión de panaderías-cafetería low cost y de una oferta de restauración de comida rápida y barata han cambiado los hábitos de consumo de la zona, y esto está abocando a las PYMES del Raval, aquellas que tenemos un solo local, al cierre". La crisi

Hi ha notícies que afligeix donar-les, i sens dubte aquesta n'és una: el restaurant Sifó dels argentino-barcelonins Jorge Runnacles (cuiner) i Pablo Antico (sala) tancarà després de 23 anys de servei al barri del Raval i de cara al client local, sempre amb un tarannà humanista, proper i popular. El darrer dia d'obertura serà el dissabte 13 de desembre: "Aquest dia farem un vetllatori alegre: volem que passi la gent a saludar, a acomiadar-se i a prendre's la darrera", m'explica un desolat Runnacles. © Ivan GiménezPablo Antico y Jorge Runnacles Fins al seu dia de tancament, el Sifó oferirà el seu servei habitual d'esmorzars i de menú de migdia, de dilluns a divendres. El motiu del tancament, explica Runnacles, és una tempesta perfecta de diversos factors: "la pujada del lloguer, el canvi dels formats de consum, l'efecte del teletreball, la situació que viu el barri del Raval. I cal tenir en compte els errors propis. Tot plegat és un compendi de dificultats que se'ns han menjat. I va aparèixer un comprador i ens hem traspassat la llicència", resumeix. Foto: Ivan GiménezSifó El cuiner i petit empresari desgrana més a fons aquests problemes: "Al Raval, la profusió de fleques-cafeteria low cost i d'una oferta de restauració de menjar ràpid i barat han canviat els hàbits de consum de la zona, i això està abocant les PIMES del Raval, aquells que tenim un sol local, al tancament". La crisi del lloguer en la restauració també hi fa la seva part: "Aquests 300 euros que ens han pujat

En aquesta vida cal ser humil i tenir sentit de l'humor. I aquestes dues qualitats no li manquen a en Kim Diaz, empresari de la restauració de Barcelona i propietari dels icònics Bar Mut i Muticlub. L'altre dia, dinant amb ell al seu nou restaurant, el no menys fantàstic restaurant Paloma Fondita Mexicana, parlàvem de música i em va deixar anar a boca de canó: "M'agrada molt programar música en directe, però soc una mica burro, a vegades. Pensa que abans que la Rosalía fos famosa, va actuar al Bar Mutis i vaig considerar que el seu estil no era adequat per al nostre local". © Maria DiasRosalia el 2016, en fotografies d'una sessió de Time Out Barcelona Diaz té anècdotes per parar un tren –és un paio que a Nova York va pixar al costat de Dick Cheney portant una faldilla escocesa!–, però calia estirar aquest fil, sucós i rellevant. La cosa va anar així: El 2019, la Björk i la Rosalía es van presentar a dinar al Bar Mut. "Les van posar en la taula gran, i vaig baixar a saludar –visc al costat del Mut– perquè em feia molta il·lusió que dues artistes d'aquest calibre mengessin al Mut". Scott ChasserotBar Mut: aquí van dinar un dia la Björk i la Rosalia Quan l'empresari s'hi va acostar, es va trobar aquest panorama: "La Björk vestida de japonesa, divina, impertèrrita, mirant a l'infinit, no em va ni veure. Però en un moment que no estaven concentrades en la conversa, m'hi vaig acostar i els vaig dir: 'Perdoneu que us molesti, però m'agradaria donar-te la benvinguda, Rosalía. Tro

En un món cada cop més turistificat i on el creixement sense límits (encara) és una norma inqüestionable, sorprèn de manera molt agradable topar amb projectes de cuina i hostaleria contraris a aquests dos vectors. La diversitat del territori català defineix la cuina catalana, diem tot el dia. Però val a dir que la conjuntura del mercat immobiliari també influeix decisivament en el tipus de negocis que s'obren (i, per tant, en l'estil de cuina que practiquen).  En el cas de l'hostal Tots Som Pops (Avinguda Onze de Setembre,7, a Colera, Alt Empordà) el mercat immobiliari va determinar el projecte. "El vam obrir l'any 2008, un minut després que esclatés la bombolla immobiliària", m'explica en Joan Campos, cuiner de l'hostal i copropietari del negoci amb la seva parella cap de sala, la Carme Rodrigo. "El 2007 era impossible comprar res a la Costa Brava. Vam adquirir literalment l'edifici més barat de tot el litoral, i, així i tot, valia una morterada", riu Campos. El que va passar després ho recordem tots.   Foto: Tots Som PopsHostal Tots Som Pops Tots Som Pops no és que estigui amagat, però es troba a l'entrada de Colera, l'avant-penúltim poble de l'Empordà abans de França (el darrer és la fotogènica desolació Portbou). Colera és un enclavament molt particular: és en un dels indrets més bonics de la Costa Brava, però el turista estranger és quasi inexistent, fins i tot en temporada alta. "Només hi ha un altre hotel i un càmping. Això deu ser perquè la carretera no entra al pob

Crec recordar que una vegada vaig comentar amb algú de Sitges que els vilanovins –és a dir, els de Vilanova i la Geltrú– se sentien tan orgullosos del seu poble i la seva cuina com els sitgetans. La resposta va ser: "Doncs hauries d'anar a Cambrils, ja veuràs com s'estimen allà les seves coses". I vaig tenir el plaer de comprovar-ho menjant al restaurant Hiu: un establiment que va obrir el 2024 en Sergi Palacín, un xef amb arrels de Cambrils que va triomfar a Barcelona com a cuiner i soci de The Alchemix. Però així i com The Alchemix és una deliciosa bogeria d'estil lliure que mescla humor, gastronomia i cocteleria –Palacín fa anys que ja no hi és– l'Hiu és un concepte molt específic, que se situa amb un peu al litoral de la Costa Daurada i l'altre a Tailàndia. Deia orgull? El que fa Palacín a Hiu –"tinc gana", en tailandès– és valorar la cuina de casa seva, per afegir-hi quelcom personal i viscut. Ja notes un tarannà ultralocal quan a la sala veig mig equip netejant fonoll marí per fer envinagrats. "El fonoll marí tenia molta tradició en algun suquet que els mariners feien a bord, però en els darrers 30 anys s'ha deixat de treballar. I ens hem posat entre cella i cella reviure'l", m'explica Palacín. Hi ha cuiners que volen atrapar-ho tot, ajuntar totes les influències que han viscut o els hi passen per la seva closca segons la inspiració del moment. Palacín ha fet el contrari: estableix una línia editorial conceptual i amb una línia molt clara, la que ajunta el mar i muntany

En un mundo cada vez más turistificado y donde el crecimiento sin límites (todavía) es una norma incuestionable, sorprende de manera muy agradable toparse con proyectos de cocina y hostelería contrarios a estos dos vectores. La diversidad del territorio catalán define la cocina catalana, no paramos de decir. Pero cabe decir que la coyuntura del mercado inmobiliario también influye decisivamente en el tipo de negocios que se abren (y, por tanto, en el estilo de cocina que practican). En el caso del hostal Tots Som Pops (Avinguda Onze de Setembre, 7, en Colera, Alt Empordà) el mercado inmobiliario determinó el proyecto. "Lo abrimos en 2008, un minuto después de que estallara la burbuja inmobiliaria", me explica Joan Campos, cocinero del hostal y copropietario del negocio, junto a su pareja y jefa de sala, Carme Rodrigo. "En 2007 era imposible comprar nada en la Costa Brava. Adquirimos literalmente el edificio más barato de todo el litoral, y aun así, costaba un dineral", ríe Campos. Lo que pasó después lo recordamos todos. Foto: Tots Som PopsHostal Tots Som Pops Tots Som Pops no es que esté escondido, pero se encuentra en la entrada de Colera, la antepenúltima población de l'Empordà antes de Francia (la última es la fotogénica desolación de Portbou). Colera es un enclave muy particular: está en uno de los lugares más bonitos de la Costa Brava, pero el turista extranjero es casi inexistente, incluso en temporada alta. "Solo hay otro hotel y un camping. Esto debe ser porque la