Ricard Martín

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Todos sabemos que el término 'pixapí' ('meapinos') lo acuñaron los de la provincia de Girona cuando el turismo se empezó a desarrollar, allá a finales de los sesenta: los coches de la capital colapsaban las carreteras. Y un efecto secundario pintoresco eran los barceloneses aireando la pilila al amparo de los pinos arqueados por la tramontana. Hoy, este apelativo –algo degradante– está más vivo que nunca. Pero ey, hobbits de la comarca del Ampurdán, no os lo tenemos en cuenta. Somos conscientes de que vivís en un lugar privilegiado, y a veces cuesta compartir las cosas bonitas con el de al lado. Pero os aseguramos que amamos los pueblos de Girona: preciosidades de postal integradas en un paisaje maravilloso, ideales para una escapada de fin de semana y que vale la pena descubrir. No es necesario ir a la Toscana si tienes el Ampurdán mucho más cerca. NO TE LO PIERDAS: Los 35 pueblos más bonitos de Cataluña

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Viure a Barcelona és increïble, sí. Però també és car. El lloguer, el cafè, la birra, el vermut... tot suma. Per sort, gaudir de la ciutat no sempre demana gastar diners. Hi ha un munt de plans gratis que no tenen res a envejar als de pagament, i són aquí, tot l’any, esperant que els aprofitis. Així que si et preguntes què pots fer avui a Barcelona gratis, la resposta és clara: moltes coses. Passejades per descobrir obres d’art poc conegudes, museus que obren puntualment gratis i d’altres durant tot l’any, parcs que són autèntics refugis, concerts que no et cobren entrada i centres culturals on sempre passa alguna cosa (i moltes vegades, gratis). No cal sortir de la ciutat ni gastar-se la cartera per descobrir llocs nous o tornar a enamorar-se dels de sempre. Només cal saber on mirar. Aquesta guia és per a tu, que vius a Barcelona i no vols renunciar a gaudir-la encara que el pressupost no doni per a molts luxes. Aquí tens els nostres plans gratuïts preferits: perquè sí, viure aquí és car, però esprémer la ciutat... encara et pot sortir gratis. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

La hamburguesa es uno de los bocadillos que más culturas y fronteras se ha saltado sin pedir permiso y, por eso mismo, uno de los más queridos del planeta. No cuesta entender su éxito. No hay una sola razón, sino una combinación imbatible: pocos ingredientes, precio accesible, se come con las manos, no necesita cubiertos, está en la carta de muchísimos bares y restaurantes y resulta tan sabrosa como contundente y saciante. Aunque hoy la asociemos casi automáticamente a la cocina estadounidense, sus raíces apuntan a Hamburgo, en Alemania, donde la carne picada de vacuno era un plato habitual. Fueron los migrantes germánicos quienes la llevaron a Estados Unidos a finales del siglo XIX y, desde allí, al resto del mundo. La pregunta es inevitable: ¿qué pensarían aquellos migrantes si supieran que solo el gigante McDonald’s vende 75 hamburguesas cada segundo? Hamburguesas barcelonesas La escena hamburguesera de la ciudad ha evolucionado tan rápido como la de cualquier otra gran capital. De las hamburguesas ‘guarras’ pasamos a las gourmet; de las gourmet, a las veganas; y de las veganas, a las smash. En esta selección encontraréis una excelente muestra de todas ellas. ¡NO TE LO PIERDAS! Las mejores hamburgueserías de Barcelona con reparto a domicilio Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.          

L’hamburguesa és un dels entrepans que més cultures i fronteres s’ha saltat sense demanar permís i, per això mateix, un dels més estimats del planeta. No costa entendre el seu èxit. No hi ha una sola raó, sinó una combinació imbatible: pocs ingredients, preu assequible, es menja amb les mans, no necessita coberts, apareix a la carta de moltíssims bars i restaurants i resulta tan saborosa com contundent i saciant. Tot i que avui l’associem gairebé de manera automàtica a la cuina nord-americana, les seves arrels apunten a Hamburg, a Alemanya, on la carn picada de vedella era un plat habitual. Van ser els migrants germànics qui la van portar als Estats Units a finals del segle XIX i, des d’allà, a la resta del món. La pregunta és inevitable: què pensarien aquells migrants si sabessin que només el gegant McDonald’s ven 75 hamburgueses cada segon? Hamburgueses barcelonines L’escena hamburguesera de la ciutat ha evolucionat tan ràpid com la de qualsevol altra gran capital. De les hamburgueses ‘guarres’ vam passar a les gourmet; de les gourmet, a les veganes; i de les veganes, a les smash. En aquesta selecció hi trobareu una excel·lent mostra de totes elles. NO T’HO PERDIS! Les millors hamburgueseries de Barcelona amb repartiment a domicili Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

China tiene 34 provincias, y cada una presume de su propia cocina. A grandes rasgos, el país se organiza en ocho grandes tradiciones culinarias: anhui, cantonesa, fujianesa, hunanesa, jiangsu, shandong, sichuanesa y zhejiang. Cada región tiene sabores, técnicas e ingredientes únicos que reflejan su geografía, su clima y su cultura, y eso se traduce en una cantidad casi infinita de platos. Con 1.300 millones de personas eligiéndola a diario, la cocina china es sin duda la más popular del mundo, y su influencia llega mucho más allá de sus fronteras… incluida Barcelona. Nuestra selección Por suerte, la escena china de aquí ha evolucionado un montón. Todos recordamos los restaurantes de los 90: locales tirando a kitsch llenos de budas, fuentes de agua, peceras, farolillos y mucho rojo, donde el menú estaba hecho a medida del paladar barcelonés: arroz tres delicias, rollitos de primavera… poco auténtico, pero entrañable. Hoy, la oferta es otra historia: podemos explorar cocinas regionales espectaculares y probar especialidades de Sichuan, Huanan, Zhejiang, Shaanxi, Yunnan… un viaje gastronómico que nos lleva de un extremo a otro de China sin salir de la ciudad. Y si todavía os quedáis con más ganas de más Asia, podéis probar estos restaurantes japoneses y coreanos. ¡NO TE LO PIERDAS! La mejor comida china a domicilio en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.  

La Xina té 34 províncies, i cada una presumeix de la seva pròpia cuina. A grans trets, el país s’organitza en vuit grans tradicions culinàries: anhui, cantonesa, fujianesa, hunanesa, jiangsu, shandong, sichuanesa i zhejiang. Cada regió té sabors, tècniques i ingredients únics que reflecteixen la seva geografia, el seu clima i la seva cultura, i això es tradueix en una quantitat gairebé infinita de plats. Amb 1.300 milions de persones que l’escullen a diari, la cuina xinesa és sens dubte la més popular del món, i la seva influència arriba molt més enllà de les seves fronteres… inclosa Barcelona. La nostra selecció Per sort, l’escena xinesa d'aquí ha evolucionat molt. Tots recordem els restaurants dels anys 90: locals tirant a kitsch, plens de budes, fonts d’aigua, peixeres, fanalets i molt de vermell, on el menú estava fet a mida del paladar barceloní: arròs tres delícies, rotllets de primavera… poc autèntic, però entrañable. Avui, l’oferta és una altra història: podem explorar cuines regionals espectaculars i provar especialitats de Sichuan, Huanan, Zhejiang, Shaanxi, Yunnan… un viatge gastronòmic que ens porta d’un extrem a l’altre de la Xina sense sortir de la ciutat. I si encara en voleu més, també podeu tastar aquests restaurants japonesos i coreans. NO T'HO PERDIS! La millor cuina xinesa a domicili a Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

En un mundo cada vez más virtual, lo más real ahora mismo es quedar para tomar un café con alguien. Y si juntamos esto con la tendencia que tiene la Generación Z de consumir cada vez menos alcohol... voilà, tenemos las coffee raves, fiestas donde la gente se reúne para mover el culo con un buen café de especialidad en la mano en lugar de un cubata cargado. Y Caffeine Social Club, una aplicación que se dedica a reunir a gente que hace match alrededor de un café, organiza las Coffee Raves: fiestas diurnas de soft clubbing donde la música house se mezcla con café de especialidad, pensada para aquellos que buscan empezar el día con energía y un plan alternativo al ocio nocturno. Planes sociales con vibra de club, pero sin trasnochar ni poner el alcohol en el centro. Aquí la noche se sustituye por la mañana, y las copas por cafeína (exprés, cold brew, matcha…) y un ambiente diferente al noctámbulo. El próximo sarao tendrá lugar en Estació Espai Gastronòmic, el bar-restaurante de la Estación de Francia, y empezará tan tarde (o temprano) como las 11 de la mañana, y los DJ que pincharán serán DJ Petertrax (Venezuela), DJ Phijos (Sudáfrica) y DJ And2One (Francia). Y ahora que lo pienso, quien escribe tiene la sensación de que una rave de café a media mañana también puede ayudar a quienes salen destrozados de la disco buscando un after: al menos sudarán toxinas con un buen café, y no se ensuciarán el alma con un lomo con queso y un gin-tonic de garrafón, como se hacía antes en antros c

En un món cada cop més virtual, el més real ara mateix és quedar per prendre un cafè amb algú. I si ajuntem això amb la tendència que té la Generació Z de consumir cada cop menys alcohol... voilà, tenim les coffee raves, festes on la gent es reuneix per remenar el cul amb un bon cafè d'especialitat a la mà en lloc d'un cubata carregat. I Caffeine Social Club, una aplicació que es dedica a reunir a gent que fa matx al voltant d'un cafè, organitza les Coffee Raves: festes diürnes de soft clubbing on la música house es barreja amb cafè d'especialitat, pensada per a aquells que busquen començar el dia amb energia i un pla alternatiu a l'oci nocturn. Plans socials amb vibra de club, però sense tranuitar ni posar l'alcohol al centre. Aquí la nit se substitueix pel matí, i les copes per cafeïna (exprés, cold brew, matcha…) i un ambient diferent del noctàmbul. El pròxim sarau tindrà lloc a Estació Espai Gastronòmic, el bar-restaurant de l'Estació de França, i començarà tan tard (o aviat) com les 11 del matí, i els DJ que hi punxaran seran DJ Petertrax (Veneçuela), DJ Phijos (Sud-àfrica) i DJ And2One (França). I ara que hi penso, qui escriu té la sensació que una rave de cafè a mig matí també pot ajudar els qui surten destrossats de la disco cercant un after: almenys suaran toxines amb un bon cafè, i no s'embrutiran l'ànima amb un llom amb formatge i un gintònic de garrafa, com es feia abans en antres com aquest. Salvador Sans, CEO de Cafès El Magnífico, m'explica que "sembla que el c

Llamarlo bar de bocadillos es quedarse muy corto –sería como decir que Miles Davis tocaba la trompeta, es un hecho–, pero Ultrapaninos Marín es eso: un bar de bocadillos donde elaboran su propio pan, embutidos, salsas, conservas, encurtidos y pastelería (¡hacen sus propias anchoas!). Este es el invento del cocinero vitoriano Borja García Ordoño, que, tras triunfar con el vecino Ultramarinos Marín –un bar de alto voltaje gastronómico equipado con asador–, quería un espacio de bocadillos para descongestionar colas, reservas y tickets. Aquí la filosofía que manda es el lujo austero de un cocinero que ha pasado por templos de la alta cocina y del producto como Etxebarri o Can Fabes. Para García Ordoño, el valor de la técnica significa tener un asado de falda de ternera impecable –que rellena un planchado de brisket emparentado con el pastrami, adictivo, brutal– o poder fabricar y cortar un jamón cocido braseado que es la estrella del Bocatín, a primera vista una formulación humilde con hojas verdes y mayonesa de la casa que te deja boquiabierto por la combinación y el punch del embutido ahumado. Todo está a la venta: podéis llevaros a casa el garum, los encurtidos, las anchoas e incluso la mantequilla. 

Time Out Market és un concepte únic que té l'objectiu de celebrar els sabors més autèntics i reunir el millor menjar i cuiners d'una ciutat sota un mateix sostre. Allò que va començar l'any 2014 amb l'obertura del Time Out Market Lisboa s'ha convertit en un fenomen global: Time Out Market Barcelona, obert el 5 juliol del 2024, és la novena obertura d'un concepte gastronòmic que és present en grans ciutats del món com Nova York, Montreal, Porto i Ciutat del Cap, entre d'altres.   I a Barcelona el trobeu al Port Vell, a la terrassa-mirador del Maremàgnum, i s’hi pot accedir directament des del carrer a través d’unes escales mecàniques i d’un ascensor. L’espai, de 5.250 metres quadrats, acull una acurada selecció de 8 cuines, un restaurant de servei complet i quatre bars: dos d'ells a l'aire lliure, amb vistes espectaculars al mar i la ciutat, amb edificis tan emblemàtics com la Torre del Rellotge de la Barceloneta i la nova Llotja de Pescadors. Encara que sigui un espai enorme i vibrant, és molt fàcil aconseguir menjar amb comoditat i el mínim esforç: la nostra guia sobre com demanar i recollir menjar i i les FAQ resoldran tots les dubtes que tingueu sobre el Time Out Market Barcelona.  A més d'aquesta impressionant conjunció de grans cuiners i plats deliciosos, al centre del mercat hi ha un escenari amb una visió de 360º, que compta amb una programació de cultura i espectacles a càrrec de la redacció de Time Out Barcelona. Atents a l'Instagram del Market, on aniran anunciant l

Dir-ne bar d'entrepans és fer molt curt –seria com dir que Miles Davis tocava la trompeta, és un fet– però Ultrapaninos Marín és això: un bar d'entrepans on es fan el seu pa, embotits, salses, conserves, envinagrats, i pastisseria (fan les seves pròpies anxoves!). Aquest és l'invent del cuiner de Vitòria Borja Garcia Ordoño, que després de triomfar amb el veí Ultramarinos Marín –un bar d'alt voltatge gastronòmic equipat amb un asador– volia un lloc d'entrepans per descongestionar cues, resrves i tiquets.  Aquí la filosofia que mana és el luxe auster d'un cuiner que ha estat en temples de l'alta cuina i el producte com Etxebarri o Can Fabes. Per Garcia Ordoño, el valor de la tècnica significa tenir un rostit de falda de vedella impecable –que farceix un planxat de brisket agermanat amb el pastrami, addictiu, brutal– o poder fabricar i tallar un pernil dolç brasejat que és l'estrella del Bocatín, a primera vista una humil formulació amb fulles verdes i maionesa de la casa que et fa caure de cul per la combinatòria i el punx de l'embotit fumat. Tot a la venda; us podeu emportar a casa el gàrum, els envinagrats, anxoves i fins i tot la mantega.  

Es inevitable no darse cuenta de que, el mismo mes en que toca Burning en L’Hospitalet, han muerto, con 18 horas de diferencia, dos instituciones del rock español: Jorge Martínez, factótum de Ilegales y coetáneo y amigo de Burning, y Robe Iniesta, alma de Extremoduro. Y no queremos ser pájaros de mal agüero con el incombustible Johnny Cifuentes, cantante, compositor y teclista del mito madrileño; al contrario: solo destacamos el valor que tiene que un tipo de setenta años, leyenda viva del rock español, siga al pie del cañón después de cincuenta años. Burning tocarán en Salamandra para celebrar su cincuenta aniversario, que se dice pronto: solo queda Cifuentes de la formación original, y por un camino –tan azaroso y lleno de drogas como el de los Stones de principios de los setenta, pero con mucho menos dinero– se quedaron el icónico guitarrista Pepe Risi y el cantante Toño Martín. Ir a ver a Cifuentes y a sus solventes acompañantes trasciende el ejercicio de nostalgia: con doce discos a sus espaldas desde 1979, los de La Elipa fueron pioneros o creadores en España de estilos como el rock urbano o la new wave más afilada. No es casual que los artistas de rock clásico que hoy cortan el bacalao –Leiva, Zigarros, Fito Cabrales...– sean directamente hijos suyos. Su último disco de estudio, "Pura Sangre" (2013, ya lejano), es una emotiva colección de melodías que no desmerecen en un setlist con algunas de las mejores canciones de la historia del rock en castellano: No pares de gri

És inevitable no adonar-se que el mes que toca Burning a l'Hospitalet han mort, amb 18 hores de diferència, dues institucions del rock espanyol: Jorge Martínez, factòtum de Ilegales i coetani i amic de Burning, i Robe Iniesta, ànima d'Extremoduro. I no volem fer d'ocellots de mal averany a l'incombustible Johnny Cifuentes, cantant i teclista del mite madrileny, ans al contrari: només remarquem el valor que un paio de setanta anys, que és llegenda viva del rock espanyol, segueixi al peu del canó després de cinquanta anys.  Burning tocaran Salamandra per celebrar el seu cinquanta aniversari, que aviat és dit: només queda Cifuentes de la formació original, i per un camí -tan atzarós i ple de drogues com el dels Stones dels primers setanta, però amb molts menys diners– s'hi han quedat l'icònic guitarrista Pepe Risi i el cantant Toño Martín. Anar a veure Cifuentes i els seus solvents acompanyants  transcendeix l'exercici de nostàlgia: amb dotze discos a les espatlles des del 1979, els de La Elipa han inventat aquí estils com el rock urbà o la new wave més esmolada. No és casualitat que els artistes de rock clàssic que avui tallen el bacallà –Leiva, Zigarros, Fito Cabrales...– siguin directament fills seus. El seu darrer disc d'estudi, 'Pura Sangre' (2013, ja llunyà), és una emotiva col·lecció de melodies que no desmereixen en un setlist amb algunes de les millors cançons de la història del rock en castellà: No pares de gritar, Jim Dinamita, Esto es un atraco en són algunes de la v

¿De dónde viene el sándwich cubano? Pues como la ensalada césar –que se inventó en México– o los espaguetis con albóndigas –de Nueva York–, el sándwich cubano –esta gustosa mezcla de cerdo asado, jamón dulce o beicon, pepinillos, queso y mostaza– no es del Caribe sinó que se creó en Florida, gracias al hambre y la prisa de los trabajadores cubanos para comer entre turno y turno en la fábrica. No es que sea difícil de encontrar en Barcelona –bastantes restaurantes cubanos lo hacen–, pero solo hay un local erigido en honor a este bocado. Y no es cualquier sitio. Mani's Sandwich Cubano es la versión del tema de Mani Alam de Fish & Chips y Edgar Mestre, diseñador de los restaurantes del grupo y socio aquí. El lugar es minimalista, pero con el oficio y el sabor de la casa, en especialidades directas y pornográficamente buenas como estas. Su versión del cubano es un planchado –el pan, similar al de frankfurt, es de su obrador– que comprime y calienta carne de cerdo deshilachada, lacón del bueno, pepinillos confitados, mayonesa con mostaza y salsa cajún. Chute de placer de la lengua al coco. El otro hit de la casa es el bikini de pastrami (12 €, pero comen dos), dos enormes rebanadas de pan de payés planchadas, y llenas de pastrami de ternera de Girona y queso. Y para acompañar, patatas fritas –aquel escándalo de patatas del fish and chips, y también patatas con carne, y los omnipresentes torreznos. Rápido y placentero: una barra de metal frío donde comer bocadillos muy calientes, e

D'on ve el sandvitx cubà? Doncs com l'amanida cèsar –que es va inventar a Mèxic– o els espaguetis amb mandonguilles –de Nova York–, el sandvitx cubà –aquesta gustosa mescla de porc rostit, pernil dolç o bacó, cogombres, formatge i mostassa– no és del Carib sinó creat a Florida, gràcies a la gana i la pressa dels treballadors cubans per menjar entre torn i torn a la fàbrica. No és que sigui difícil de trobar a Barcelona –forces restaurants cubans en fan–, però només hi ha un local erigit en honor a aquest mos. I no és qualsevol lloc. Mani's Sandwich Cubano és la versió del tema d'en Mani Alam de Fish & Chips i l'Edgar Mestre, dissenyador dels restaurants del grup i soci aquí. El lloc és minimalista, però amb l'ofici i el sabor de la casa, en especialitats directes i pornogràficament bones com aquestes. La seva versió del cubà és un planxat –el pa, similar al de frankfurt, és del seu obrador– que comprimeix i escalfa porc esfilagarsat, lacón del bo, cogombres confitats, maionesa amb mostassa i salsa cajún. Xut de plaer de la llengua al coco. L'altre hit de la casa és el bikini de pastrami (12 €, però en mengen dos), dues enormes llesques de pa de pagès planxades, i plenes de pastrami de vedella de Girona i formatge. I per acompanyar, patates fregides –aquell escàndol de patates del fish and chips, i també patatas con calne, i els omnipresents torreznos. Ràpid i plaent: una barra de metall fred on menjar entrepans molt calents, dels millors de Barcelona. 

La deriva ultraconsumidora de la sociedad favorece a todos aquellos lugares que prometen generación de serotonina por la vía rápida. Y un servidor echa de menos esa categoría de bares donde la única moto que te vendían era que "allí pasaban cosas". Bien, en otoño de 2025 abrió Casa Sidral en el Farró, justo en ese enclave tan vecinal donde no sabes si se acaba la Gràcia pija o empieza el Sarrià más de barrio. Estamos en un bar-taberna-vermutería (llámalo como quieras) con una nutrida programación cultural de aires pop que no tiene otra ambición que alimentaros el espíritu y la socialización. Este es un proyecto coral, impulsado por un grupo de socios que aman la cultura y trabajan en este ámbito. Uno de ellos es Victor Asensio, codirector de la Sala Upload. Y el local es bonito, bonito, bonito: han tomado una casa entera de planta baja donde el garaje se ha reconvertido en bar-tasca-vermutería (llámalo como quieras), con paredes de ladrillo a la vista, mucha madera, una barra iluminada y un espacio al fondo que sirve de escenario para las cosas que pasan allí: presentaciones de discos y libros, sesiones musicales a cargo de pinchadiscos con cara y ojos –como gente de la banda Mujeres– y monólogos con humoristas emergentes como La Torrón o Edu Millet: un par de veces o tres a la semana, para no saturar al vecindario. Cañas de cerveza artesana, cerveza bien tirada, y también todo un ejército de pequeños placeres para la hora del vermut –boquerones, sardina ahumada, surtido de m

Reabierto en agosto de 2022, Albert Adrià redefinió su proyecto más personal por tercera vez. El Enigma ha pasado de lo que él llamaba 'fun dining' –maridaje de platillos creativos y coctelería con fiesta por la tarde– a la fórmula tradicional de lo que uno espera de un factótum de elBulli: un menú degustación de 29 pasos por 260 euros, que irá cambiando a medida que lo hagan las estaciones. Las elaboraciones van agrupadas en bloques divididos por enunciados que hacen referencia al producto o el sabor: cuatro pasos de pato, cinco de setas, etcétera. Claro que hablar de fórmula tradicional en un cocinero que mezcla la vanguardia creativa extrema con la sutileza y el sentido del humor no sabemos si tiene mucho sentido. Aquí se han podido comer proezas alegóricas, como una terrina de gelatina de consomé de perdiz (foto), rellena de erizos de mar en escabeche, acompañada por una ensalada césar de escarola con 'garota' (erizo de mar) y juegos suculentos, como un steak tartar de wagyu que, mientras se acaba de montar en la mesa, se convierte en una sobrasada instantánea por el añadido de pimiento Tap de Cortí. Como dice Adrià, la cosa va tanto de la calidad del producto como de la calidad de la idea. Todo aquí va dirigido a centrar la atención en los platos, incluyendo un interiorismo retrofuturista que parece de 'Barbarella' y un servicio que consigue la proeza de hacer el desfile en poco más de dos horas, que culmina en pequeños fours de años diferentes de elBulli. Y la verdad es

La deriva ultraconsumidora de la societat afavoreix tots aquells llocs que prometen generació de serotonina per la via ràpida. I servidor troba a faltar aquella categoria de bars on l'única moto que et venien era que "hi passaven coses". Bé, la tardor de 2025 va obrir Casa Sidral al Farró, just en aquell enclavament tan veïnal on no saps si s'acaba la Gràcia pija o comença el Sarrià més de barri. Som en un bar-taverna-vermuteria (digueu-ne com vulgueu) amb una nodrida programació cultural d'aires pop que no té cap altra ambició que alimentar-vos l'esperit i la socialització. Aquest és un projecte coral, impulsat per un grup de socis que estimen la cultura i treballen en aquest àmbit. Un d'ells és en Victor Asensio, codirector de la Sala Upload.  I el local és guapo, guapo, guapo: han agafat tota una casa de planta baixa on el garatge s'ha reconvertit en bar-tasca-vemuteria (digueu-ne com vulgueu), amb parets de maó a la vista, molta fusta, una barra il·luminada i un espai al fons que serveix d'escenari de les coses que hi passen: presentacions de discos i llibres, sessions musicals a càrrec de punxadiscos amb cara i ulls –com gent de la banda Mujeres– i monòlegs amb humoristes emergents com La Torrón o Edu Millet: un parell de cops o tres a la setmana, per no saturar el veïnat. Canyes de birra artesana, cervesa ben tirada, i també tot un exèrcit de petits plaers per a l'hora del vermut –seitons, sardina fumada, barrejat de musclos, xips, olives i piparra...– i també taules de

Si hi ha un xef-empresari que controla la teoria i la pràctica del negoci de la restauració, aquest és Eugeni de Diego. Qui va ser la part més pragmàtica dels caps de cuina d'elBulli, va passar una bona temporada com a coordinador de continguts de la Bullipedia, l'enciclopèdia de la restauració gastronòmica de Ferran Adrià. I quan el que va ser el millor restaurant del món va reobrir com a museu, de Diego es va llançar a posar en pràctica el seu agut instint de sensatesa i efectivitat en l'alta cuina al servei de projectes aliens i propis (com els exitosos Colmado Wilmot i Bar Lombo).  La Cervecería Seis Cuarenta (av. Diagonal, 640. T. 93 363 08 11) va obrir a mitjan desembre, i a un mes de la seva obertura, en un fred dijous de gener, no hi cap ni una agulla. Després de triomfar de valent amb Colmado Wilmot ("un bar català per sucar-hi pa"), de Diego no volia un bar més: "estem saturats de bars. M'agrada molt el concepte de cerveseria de tota la vida: un local viu, dinàmic, on es trobi la gent, obert cada dia de la setmana. Buscava això: un concepte que és molt madrileny, però fet a la catalana", raona. Foto: Ricard MartínCervecería Seis Cuarenta La part madrilenya es cristal·litza en el fet que aquest enorme bar "és una cerveseria elegant. De pica-pica. De barra i taula alta. La carta és dinàmica, fresca. A escala de cuina busquem la nostra finesa i elegància, però amb un servei de cerveseria, amb ambient, un cert caos... Dinamisme!", explica. El madrilenyisme es percep

Si hay un chef-empresario que controla la teoría y la práctica del negocio de la restauración, ese es Eugeni de Diego. Quien fuera la parte más pragmática de los jefes de cocina de elBulli, pasó una buena temporada como coordinador de contenidos de la Bullipedia, la enciclopedia de la restauración gastronómica de Ferran Adrià. Y cuando el antaño mejor restaurante del mundo reabrió como museo, de Diego se lanzó a poner en práctica su aguzado instinto de sensatez y efectividad en la alta cocina al servicio de proyectos ajenos y propios (como los muy exitosos Colmado Wilmot y Bar Lombo). La Cervecería Seis Cuarenta (Av. Diagonal 640. T. 93 363 08 11) abrió a mitades de diciembre, y a un mes de su obertura, en un frío jueves de enero, no cabe ni un alfiler. Después de triunfar a lo grande con Colmado Wilmot, ("un bar catalán para mojar pan"), de Diego no quería un bar más: "estamos saturados de bares. Me gusta mucho el concepto de cervecería de toda la vida: un local vivo, dinámico, donde se encuentre la gente, abierto cada día de la semana. Buscaba eso: un concepto que es muy madrileño, pero hecho a la catalana", razona. Foto: Ricard MartínCervecería Seis Cuarenta La parte madrileña se cristaliza en el hecho que este enorme bar "es una cervecería elegante. De picoteo. De barra y mesa alta. La carta es dinámica, fresca. A nivel de cocina buscamos nuestra finura y elegancia, pero con un servicio de cervecería, con ambiente, un cierto caos... ¡Dinamismo!", explica. El madrileñis

El confinament del març del 2020 per la COVID-19 va obligar els restaurants de Barcelona a reinventar-se: molts d’alta cuina van començar a oferir servei a domicili de dinars i sopars gourmet. Avui, la majoria ha reprès l’atenció a sala, tot i que alguns han aprofitat l’oportunitat per reconvertir-se en càtering. En aquesta selecció hi trobareu quatre locals que destaquen per les seves propostes per a celebracions i esdeveniments corporatius, juntament amb un que manté la seva cuina a domicili. Des de plats amb productes del Delta de l’Ebre i clàssics de la gastronomia catalana i italiana, fins a fusions eclèctiques amb influències internacionals i una bona dosi de creativitat. XertaXerta 1) Xerta Què? Xerta, que va lluir una Estrella Michelin entre el 2016 i el 2024, és la porta perfecta per descobrir els sabors i la tradició gastronòmica de les Terres de l’Ebre. Ubicat a l’hotel Ohla de l’Eixample, va ser fundat per Fran López, que amb només 25 anys va aconseguir la Michelin a Villa Retiro (Xerta). Avui, els fogons són en mans del xef mexicà José Guadalupe Couoh Pomol. Plats com les angules i les cocotxes al pil-pil, o la cigala amb ou ferrat d’ànec, crema de cigala i escuma de parmentier trufat, són raons més que suficients per apropar-se al restaurant. Però Xerta no es queda només al mar: també destaca en carns i caça, com demostra el seu arròs d’ànec amb carxofa a baixa temperatura, allioli d’alls escalivats, ceps frescos i glace d’ossos. Una excel·lent opció gourmet.

El confinamiento de marzo de 2020 por la COVID-19 obligó a los restaurantes de Barcelona a reinventarse: muchos de alta cocina comenzaron a ofrecer servicio a domicilio de comidas y cenas gourmet. Hoy, la mayoría ha retomado la atención en sala, aunque algunos han aprovechado la oportunidad para reconvertirse en catering. En esta selección encontraréis cuatro locales que destacan por sus propuestas para celebraciones y eventos corporativos, junto con uno que mantiene su cocina a domicilio. Desde platos con productos del Delta del Ebre y clásicos de la gastronomía catalana e italiana, hasta fusiones eclécticas con influencias internacionales y una buena dosis de creatividad. XertaXerta 1) Xerta ¿Qué? Xerta, que lució una Estrella Michelin entre 2016 y 2024, es la puerta perfecta para descubrir los sabores y la tradición gastronómica de las Terres de l’Ebre. Ubicado en el hotel Ohla del Eixample, fue fundado por Fran López, que con solo 25 años logró la Michelin en Villa Retiro (Xerta). Hoy, los fogones están en manos del chef mexicano José Guadalupe Couoh Pomol. Platos como angulas y cocochas al pil pil, o cigala con huevo frito de pato, crema de cigala y espuma de parmentier trufado, son razones más que suficientes para acercarse al restaurante. Pero Xerta no se queda solo en el mar: también sobresale en carnes y caza, como demuestra su arroz de pato con alcachofa a baja temperatura, alioli de ajos asados, ceps frescos y glace de huesos. Una excelente opción gourmet.  ¿Dónd

Va haver-hi un temps en què menjar ramen al Japó era una cosa més aviat de baixa estofa. Locals estrets, tamborets incòmodes, ambient carregat de vapor i males extraccions. Era un menjar vinculat a la immigració xinesa i als treballadors que menjaven ràpid qualsevol cosa per tornar a la trossa (o a la línia de producció d'ordinadors). Gràcies a la prosperitat econòmica del Japó de principis dels vuitanta, el ramen va iniciar un camí de rehabilitació que l'ha portat a ser un dels plats més globals del món; el que era menjar de currants, amb records de postguerra, es va convertir en una icona del menjar interclassista. Bona part del mèrit d'aquesta redempció va ser gràcies al treball de Shigemi Kawahara, un cuiner empresari que va obrir el restaurant Ippudo el 1985, a Hakata, un barri de la ciutat de Fukuoka. Allà es va originar l'estil de ramen de Hakata, clar, famós pel seu brou cremós d'ossos de porc, fideus fins i elàstics i riquesa en col·lagen (sí, estem parlant del tonkotsu ramen). Kawahara, conegut mundialment com el rei del ramen, avui disposa de 150 Ippudos al Japó i uns altres 150 més per tot el món, especialment al sud-est asiàtic i als Estats Units. I ha arribat a Barcelona: a finals de 2025 va obrir Ippudo Barcelona (Diputació, 164). Foto: Marc SanchezShigemi Kawahara, creador de la cadena Ippudo L'obertura no ha passat desapercebuda. Abans de la festa d'inauguració, el local ja funcionava a ple rendiment, amb taules plenes i un ambient poc habitual en un lloc a

Hubo un tiempo en que comer ramen en Japón era algo más bien de baja estofa. Locales estrechos, taburetes incómodos, ambiente cargado de vapor y malas extracciones. Era una comida vinculada a la inmigración china y a los trabajadores que comían rápido cualquier cosa para volver al andamio (o a la línea de producción de ordenadores). Gracias a la prosperidad económica del Japón de principios de los ochenta, el ramen inició un camino de rehabilitación que lo ha llevado a ser uno de los platos más globales del mundo; lo que era comida de currantes, con recuerdos de posguerra, se convirtió en un icono de la comida interclasista. Buena parte del mérito de esa redención fue gracias al trabajo de Shigemi Kawahara, un cocinero empresario que abrió el restaurante Ippudo en 1985, en Hakata, un barrio de la ciudad de Fukuoka. Allí se originó el estilo de ramen de Hakata, claro, famoso por su caldo cremoso de huesos de cerdo, fideos finos y elásticos y riqueza en colágeno (Sí, estamos hablando del tonkotsu ramen). Kawahara, conocido mundialmente como el rey del ramen, hoy dispone de 150 Ippudos en Japón y otros 150 más por todo el mundo, especialmente en el sudeste asiático y Estados Unidos. Y ha llegado a Barcelona: a finales de 2025 abrió Ippudo Barcelona (Diputació, 164).    Foto: Ippudo BarcelonaIppudo Barcelona La apertura no ha pasado desapercibida. Antes de la fiesta de inauguración, el local ya funcionaba a pleno rendimiento, con mesas llenas y un ambiente poco habitual en un s

Els plats de cuina Michelin costen de convertir en elaboracions de cuina a domicili, i per Cap d'Any fa mandra sortir a sopar, per la massificació i els preus. D'aquestes dues afirmacions n'hi ha una que és falsa. I sense dubte és la primera (encara que sigui certa en alguns casos). No pas en el que cas que ens ocupa: el xef Fran López, estrella Michelin al hotel i restaurant Villa Retiro de Xerta, i amb una cuina de nom propi al Time Out Market Barcelona, posa a la venda un menú de Cap d'Any per emportar d'alt voltatge gastronòmic i amb marca de la casa: el d'un cuiner d'avantguarda que té un vessant de sucar-hi pa i la mà trencada a l'hora de fer mar i muntanya. I el ven a un preu que, si tenim en compte el que costa sopar fora la nit de Cap d'Any, no és prohibitiu: 66 euros un menú de vuit passes, sortit directament de la cuina d'un restaurant amb estrella Michelin. El funcionament és molt senzill. La comanda mínima és per a dues persones i la capsa inclou tots els plats ja cuinats, amb els complements separats en envasos individuals per facilitar el muntatge. A dins hi trobareu un codi QR que us redirigirà a un videotutorial on Fran López explica l’ordre dels ingredients, dona alguns trucs i idees per emplatar, a més de totes les indicacions en paper, per si heu decidit passar el Cap d’Any sense cobertura. Foto: Time Out Market BarcelonaFran López, un menú de Cap d'Any d'alta cuina per emportar No cal cuinar res: només escalfar alguns plats —al forn o al microones— i em

Los platos de cocina Michelin son difíciles de convertir en elaboraciones de cocina a domicilio, y en Nochevieja da pereza salir a cenar, por lo inevitable de la masificación y los precios. De estas dos afirmaciones, una es falsa. Y sin duda es la primera (aunque sea cierta en algunos casos). No es así en el que nos ocupa: el chef Fran López, estrella Michelin en el hotel y restaurante Villa Retiro de Xerta, y con una cocina de nombre propio en el Time Out Market Barcelona, pone a la venta un menú de Nochevieja para llevar de alto voltaje gastronómico y con marca de la casa: la de un cocinero vanguardista que tiene una vertiente de mojar pan y la mano rota cuando se trata de idear platos de mar y montaña. Y lo vende a un precio que, si tenemos en cuenta lo que cuesta cenar fuera en la noche de Nochevieja, no es prohibitivo: 66 euros, un menú de ocho pasos, salido directamente de la cocina de un restaurante con estrella Michelin. Foto: Time Out Market BarcelonaFran López, un menú de Nochevieja de alta cocina para llevar El funcionamiento es muy sencillo. La comanda mínima es para dos personas y la caja incluye todos los platos ya cocinados, con los complementos separados en envases individuales para facilitar el montaje. Dentro encontraréis un código QR que os redirigirá a un videotutorial donde Fran López explica el orden de los ingredientes, da algunos trucos e ideas para emplatar, además de todas las indicaciones en papel, por si habéis decidido pasar la Nochevieja sin co

Acaba de abrir al público el restaurante italiano Circolo Popolare del Grupo Big Mamma. Y lo ha hecho en una ubicación de impacto: ni más ni menos que en el número 44 de Paseo de Gracia, en el segundo piso de un inmueble con una planta de 1000 m², una cocina de 140 m²  y una capacidad para 200 comensales. Algo que lo convierte en el segundo restaurante italiano más grande Barcelona (¡después de su primera obertura, Gloria Osteria!). En la Osteria de Barcelona han llegado a servir a 3000 comensales a la semana, y en Circolo Popolare, el concepto de restaurante más asequible del grupo, esperan superar esa cifra. Circolo Popolare de Barcelona representa el restaurante número 35 en todo el mundo de un grupo de restauración que en diez años se ha expandido de una manera vertiginosa por toda Europa. Tienen presencia en Irlanda, Alemania, Reino Unido, Inglaterra, Mónaco, Italia y Alemania, pero también en Emiratos Árabes. Y su versión en la capital de Cataluña sigue el libro de estilo operativo de Big Mamma, claro: todo el producto italiano imprescindible llega dos veces a la semana –como los tomates San Marzano, los embutidos o la burrata– pero la verdura es del Parque Agrario del Baix Llobregat y carne y pescado frescos se compran en Barcelona. No tienen cocina central: todo sale de los fogones de Paseo de Gracia, 44. Incluso la pasta, que fabrican ellos mismos en cada restaurante.    Circolo Popolare es nuestra versión mas asequible, queremos que sea un sitio de celebración  No r

Acaba d'obrir  al públic el restaurant italià Circolo Popolare del Grup Big Mamma a Barcelona. I ho ha fet en una ubicació d'impacte: ni més ni menys que al número 44 de Passeig de Gràcia, al segon pis d'un immoble amb una planta de 1000 m², una cuina de 140 m² i una capacitat per a 200 comensals. Una cosa que el converteix en el segon restaurant italià més gran de Barcelona (després de la seva primera obertura, Gloria Osteria!). A l'Osteria de Barcelona han arribat a servir 3000 comensals a la setmana, i a Circolo Popolare, el concepte de restaurant més assequible del grup, esperen superar aquesta xifra. Circolo Popolare de Barcelona representa el restaurant número 35 a tot el món d'un grup de restauració que en deu anys s'ha expandit d'una manera vertiginosa per tota Europa. Tenen presència a Irlanda, Alemanya, Regne Unit, Anglaterra, Mònaco, Itàlia i Alemanya, però també a Emirats Àrabs. Circolo Popolare és la versió més assequible dels restaurants de Big Mamma I la seva versió a la capital de Catalunya segueix el llibre d'estil operatiu de Big Mamma, és clar: tot el producte italià imprescindible arriba dues vegades a la setmana –com els tomàquets San Marzano, embotits o la burrata– però la verdura –aquí procedeix en part del Parc Agrari del Baix Llobregat– i carn i peix frescos es compren a cada ciutat. No tenen cuina central: tot surt dels fogons de Passeig de Gràcia, 44. Fins i tot la pasta, fresca i seca, que fabriquen ells mateixos a cada restaurant. Foto: Jérôme G

Los catalanes tenemos los canelones y la escudella i carn d’olla en el ADN. Y en fechas navideñas, estos dos platos nos corren por las venas, por decirlo así. El canelón tiene origen italiano, pero los catalanes nos podemos tirar el moco de decir que lo hemos mejorado muchísimo: nuestro aprovechamiento del asado de Navidad con bechamel es un plato estelar, a años luz del sofrito de carne picada entubada de los italianos. Y en los últimos años, el canelón se ha convertido en un plato de moda que comienza a universalizarse: ¡deberíamos esforzarnos todos por difundir el canelón! Nosotros pondremos nuestro granito de arena. El día de San Esteban, 26 de diciembre, se celebrará una canelonada en el Time Out Market con la participación de algunos de los mejores restaurantes de Barcelona. Can Ros, Fran López, Darvaza y RiasKru ofrecerán un plato de canelones por tan solo 12 euros. Y eso es una gran oferta: ya sabéis que un buen plato de canelones en un restaurante solvente la mayoría de las veces no baja de los quince euros. En este caso, estamos hablando de chefs que elevan un plato excelente de por sí a una nueva dimensión. Mi consejo es que vayáis con un grupo de amigos y os montéis un festival de canelones. Pasemos revista a lo que podréis comer y cenar el día después de Navidad. Y a partir de las 16 h, sobremesa de hits pop a cargo de Xexo DJ para hacerlos bajar.  Darvaza: Canelones de ternera asada con bechamel ahumada Foto: Time Out Market BarcelonaCanelones de Darvaza ¡Al l

Els catalans portem els canelons i l'escudella i carn d'olla a l'ADN. I per les dates de Nadal, aquests dos plats ens corren per les venes, com qui diu. El caneló és d'origen italià, però val a dir que els catalans l'hem millorat molt: el nostre aprofitament del rostit de Nadal amb beixamel és un plat estel·lar, a anys llum del sofregit amb carn picada tubular dels italians. I en els darrers anys el caneló s'ha convertit en un plat de moda que comença a universalitzar: hauríem de fer tots empenta per difondre el caneló!  Nosaltres hi posarem el nostre granet de sorra. El Dia de Sant Esteve, 26 de desembre, se celebrarà una canelonada al Time Out Market on participaran alguns dels millors restaurants de Barcelona. Can Ros, Fran López, Darvaza i RiasKru, posaran a la vostra disposició un plat de canelons d'autor a tot just 12 euros. I això és un tros d'oferta: ja sabeu que un bon plat de canelons en un restaurant solvent la major part de les vegades no baixa de quinze euros. I en aquest cas tenim a gent que eleva un plat de per si excel·lent a una nova dimensió. El meu consell és que hi aneu en un grupet d'amics i us munteu un festival de canelons! Passem revista a què podreu menjar l'endemà de Nadal, tant per dinar com per sopar. I a partir de les 16 h, sobretaula de hits pop a càrrec de Xexo DJ per fer-los baixar! Darvaza: Caneló de costella de vedella  Foto: Time Out Market BarcelonaCanelons de Darvaza Ull! El xef Ramón Panés té preparada una bomba de sabor d'alta precisió