Ricard Martín

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡Con estas ideas tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! Amb tantes idees tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Viure a Barcelona és increïble, sí. Però també és car. El lloguer, el cafè, la birra, el vermut... tot suma. Per sort, gaudir de la ciutat no sempre demana gastar diners. Hi ha un munt de plans gratis que no tenen res a envejar als de pagament, i són aquí, tot l’any, esperant que els aprofitis. Així que si et preguntes què pots fer avui a Barcelona gratis, la resposta és clara: moltes coses. Passejades per descobrir obres d’art poc conegudes, museus que obren puntualment gratis i d’altres durant tot l’any, parcs que són autèntics refugis, concerts que no et cobren entrada i centres culturals on sempre passa alguna cosa (i moltes vegades, gratis). No cal sortir de la ciutat ni gastar-se la cartera per descobrir llocs nous o tornar a enamorar-se dels de sempre. Només cal saber on mirar. Aquesta guia és per a tu, que vius a Barcelona i no vols renunciar a gaudir-la encara que el pressupost no doni per a molts luxes. Aquí tens els nostres plans gratuïts preferits: perquè sí, viure aquí és car, però esprémer la ciutat... encara et pot sortir gratis. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Botes, aixetes, anxoves i alegria. Patrimoni material i líquid d’una ciutat amb excés de culte a la novetat i als restaurants acabats d’obrir. Si sou més de la vella escola i us agraden els clàssics a granel que sobreviuen conservant les essències en fusta i tracte familiar, aquesta és la vostra llista. Aquí podreu practicar la sana religió de les millors tapes, la religió de la bona croqueta i la litúrgia del vermut a les bodegues més especials de la ciutat. La nostra selecció Quinze barris, quinze locals. Alguns intactes davant del pas del temps, d’altres reconvertits en gastro-bodegues i bars de tapes que s’esforcen per mantenir l’ànima del seu passat. Són llocs on les agulles del rellotge van a un altre ritme i on encara té sentit entrar 'a fer un got' sense saber quan en sortireu. Prepareu-vos per viure la vida a doll! NO T'HO PERDIS! Els 100 millors bars de Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Botas, grifos, anchoas y alegría. Patrimonio material y líquido de una ciudad con un exceso de culto a la novedad y a los restaurantes recién abiertos. Si sois más de la vieja escuela y os gustan los clásicos a granel que sobreviven conservando su esencia, entre madera y trato familiar, esta es vuestra lista. Aquí podréis practicar la sana religión de las mejores tapas, la religión de la buena croqueta y la liturgia del vermut en las bodegas más especiales de la ciudad. Nuestra selección Quince barrios, quince locales. Algunos intactos ante el paso del tiempo, otros reconvertidos en gastro-bodegas y bares de tapas que se esfuerzan por mantener el alma de su pasado. Son lugares donde las agujas del reloj van a otro ritmo y donde todavía tiene sentido entrar a tomar un trago sin saber cuándo saldréis. ¡Preparaos para vivir la vida a granel! ¡NO TE LO PIERDAS! Los 100 mejores bares de Barcelona Haz clic aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.

Us imagineu la Carrie Bradshaw de Sex and the City sense el seu Cosmopolitan? O en James Bond sense el seu Vesper Martini “agitat, no pas barrejat”? O el Dude de The Big Lebowski sense el seu White Russian? O en Brian Flanagan —Tom Cruise a Cocktail— sense el seu Tequila Sunrise? Nosaltres tampoc. Perquè… qui pot resistir-se a un bon còctel? I per assaborir-lo no cal arribar a l’excés de l’escriptora Dorothy Parker: “M’agrada prendre un martini, dos com a molt. Amb tres estic sota la taula, amb quatre sota l’amfitrió”. Excepte que us vingui de gust, és clar. Barcelona, capital coctelera Per sort, tenim una escena coctelera sòlida i diversa, sempre als primers llocs dels rànquings internacionals. La ciutat és un autèntic laboratori líquid on conviuen tradició i modernitat: des de bars llegendaris que semblen congelats en el temps fins a espais de mixologia d’avantguarda on cada copa frega l’artístic. Tasteu alguns dels millors còctels nascuts aquí i, de pas, deixeu-vos sorprendre pels bàrmans més magnètics, autèntics mestres del shaker. Tant si us atrau un ambient clàssic amb vellut vermell i receptes de sempre com si preferiu llums de neó, còctels d’autor i música en directe, a Barcelona hi ha la barra perfecta per a vosaltres. I si la butxaca no acompanya, tampoc no passa res: aquí teniu els nostres bars de vins favorits i les vermuteries imprescindibles. L’essencial és brindar —amb un Martini sec, un negroni intens o un vermut de barril— perquè en aquesta ciutat mai falten

¿Podéis imaginar a Carrie Bradshaw en Sex and the City sin su Cosmopolitan? ¿A James Bond sin su Vesper Martini “agitado, no mezclado”? ¿Al Dude de The Big Lebowski sin su White Russian? ¿O a Brian Flanagan, Tom Cruise en Cocktail, sin su Tequila Sunrise? Nosotros tampoco, porque… ¿quién puede resistirse a un buen cóctel? Y para saborearlo no hace falta llegar al exceso de la escritora Dorothy Parker —“Me gusta tomar un martini, dos como mucho. Con tres estoy debajo de la mesa, con cuatro debajo de mi anfitrión”—. Salvo que os apetezca, claro. Barcelona, capital coctelera Por suerte, tenemos una escena coctelera sólida y diversa, siempre en los primeros puestos de los rankings internacionales. La ciudad es un auténtico laboratorio líquido donde conviven tradición y modernidad: desde bares legendarios que parecen congelados en el tiempo hasta espacios de mixología de vanguardia donde cada copa roza lo artístico. Probad algunos de los mejores cócteles nacidos aquí y, de paso, dejad que os sorprendan los 'barmen' más magnéticos, verdaderos maestros del shaker. Tanto si os atrae un ambiente clásico con terciopelo rojo y recetas de siempre como si preferís luces de neón, tragos de autor y música en directo, tenemos la barra perfecta para vosotros. Y si el bolsillo no acompaña, no pasa nada: aquí tenéis nuestros bares de vinos favoritos y vermuterías imprescindibles. Lo esencial es brindar —con un Martini seco, un negroni intenso o un vermut de barril— porque en esta ciudad nunca

Poques coses ens defineixen més que la litúrgia del vermut. Invent català? Doncs no. La paraula ve de l’alemany wermut, que significa 'donzell', i ja Hipòcrates es va atrevir amb un primer beuratge a base de vi, donzell i fulles de díctam de Creta. Els italians es pengen la medalla amb el vermut vermell, els francesos amb el blanc, però el tret de sortida del que avui coneixem com a vermut va arribar el 1786, quan Antonio Benedetto Carpano va crear a Torí el primer vermut modern. Made in Catalonia A Catalunya, la història comença amb Perucchi, fundada a Barcelona als anys 1860 per un emigrant italià. Poc després, Reus es va convertir en terra vermutera: la indústria va enlairar-se a la dècada de 1880 i des d’aleshores ja no ens hem aturat. Encara que el vermut mai no ha desaparegut de Barcelona, el que sí que ha fet en els últims anys és multiplicar-se. Cada vegada són més els que queden al migdia per compartir un bon vermut amb amics, acompanyat del que mana la tradició: unes tapes, unes anxoves, una ensaladilla ben feta, unes braves. Avui la ciutat és plena de bars que eleven el vermut a ritual, entre clàssics de tota la vida, temples de referència i noves incorporacions que mereixen un lloc a la vostra llista. Aquí us deixem la nostra selecció d’imprescindibles per gaudir del millor vermut dividida per barris. NO T’HO PERDIS: Els 100 millors bars de Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crea

Pocas cosas nos definen más que la liturgia del vermut. ¿Invento catalán? Pues no. La palabra viene del alemán wermut, que significa 'ajenjo', y ya Hipócrates se atrevió con un primer brebaje a base de vino, ajenjo y hojas de díctamo de Creta. Los italianos se cuelgan la medalla con el vermut rojo, los franceses con el blanco, pero el pistoletazo de salida de lo que hoy conocemos como vermut llegó en 1786, cuando Antonio Benedetto Carpano creó en Turín el primer vermut moderno. Made in Catalonia En Cataluña, la historia arranca con Perucchi, fundada en Barcelona en los años 1860 por un emigrante italiano. Al poco, Reus se convirtió en tierra vermutera: la industria echó a volar en la década de 1880 y desde entonces ya no hemos parado. Aunque el vermut nunca se ha ido de Barcelona, lo que sí ha hecho en los últimos años es multiplicarse. Cada vez son más los que quedan al mediodía para compartir un buen vermut con amigos, acompañado de lo que manda la tradición: unas tapas, unas anchoas, una ensaladilla bien hecha, unas bravas. Hoy la ciudad está llena de bares que elevan el vermut a ritual, entre clásicos de toda la vida, templos de referencia y nuevas incorporaciones que merecen que les hagáis hueco en vuestra lista. Aquí os dejamos nuestra selección de imprescindibles para gozar del mejor vermut.NO TE LO PIERDAS: Los 100 mejores bares de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este conten

On menjar barat a Barcelona? Us ajudem en l’èpica missió de trobar bars i restaurants bons, boníssims i barats per menjar de conya sense deixar-vos-hi el sou. Una tasca que, amb la pujada de l’IPC i el cost de la vida, és cada cop més complicada. Però tranquils: si porteu algú a esmorzar, dinar o sopar a un d’aquests restaurants, l’únic interès que haureu de pagar serà el de la persona que us demani on heu trobat aquell lloc. Perquè tothom sap menjar bé gastant-se 250 euros en un Michelin a Barcelona, però la veritable proesa és trobar un lloc on sortir-ne tip i feliç per 15-20 euros. La nostra selecció Hem dividit la tria en tres seccions: amb les mans, per als que volen fer un mos ràpid, bo i barat; cuines locals, per als que es volen entaular i menjar com si fossin a casa de la iaia; i cuines del món, amb opcions italianes, japoneses, xineses, peruanes i d’altres racons del planeta. NO T'HO PERDIS: Els millors menús de migdia de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Que un restaurante sea muy grande y que pertenezca a un grupo de restauración no quiere decir que las cosas no se puedan hacer muy bien hechas. Y este es el caso del restaurante Nomo Eixample: estamos en un espacio de 570 m² y con capacidad para 120 comensales, y a pesar de ello, no se pierde la sensación de intimidad: el diseño de Ricard Trenchs, de Trenchs Studio, crea un espacio que transmite calma mediante la utilización de pocos materiales, pero que a la vez genera una experiencia cálida y sobria. La separación de las mesas y una sabia utilización de la luz exterior, contrastada con los tonos cromáticos neutros, hacen que el comensal se sienta recogido, a pesar de las grandes dimensiones del espacio de este excelente restaurante de alma japonesa y mediterránea. Pero esto no es un catálogo de interiorismo. Lo que realmente importa de Nomo es la labor del chef Naoyuki Haginoya, que ha conseguido la proeza de armar una carta enorme en la que todos los platos funcionan y, a pesar de la gran variedad de apartados y estilos (nigiris, gyoza, parrilla robata, fideos y arroces, apartado de crudos, plancha y tempura...), a menudo alcanza la excelencia de la hiperespecialización japonesa. Y todo ello sin traicionar su estilo personal de cocina nipona enamorada del Mediterráneo. Ved el ebi chili: fideos kataifi, finísimos y crujientes, con langostinos picantes y un huevo frito, suculento triple paseo mediterráneo, asiático y catalán. O su ya clásica croqueta de rabo de toro. Los nig

Que un restaurant sigui molt gran i que pertanyi a un grup de restauració no vol dir que les coses no es puguin fer molt ben fetes. I aquest és el cas del restaurant Nomo Eixample: som en un restaurant de 570 m² i capacitat per a 120 comensals, i malgrat això, no es perd la sensació d'intimitat: el disseny de Ricard Trenchs de Trenchs Studio crea un espai que transmet calma a través de la utilització de pocs materials, però que alhora genera una experiència càlida i sòbria. La separació de les taules i una sàvia utilització de la llum exterior, contrastada amb els tons cromàtics neutrals, fan que el comensal se senti recollit, malgrat les grans dimensions de l'espai d'aquest excel·lent restaurant d'ànima japonesa i mediterrània.  Però això no és un catàleg d'interiorisme. Allò que realment importa de Nomo és la tasca del xef Naoyuki Haginoya, que ha aconseguit la proesa de bastir una carta enorme on tots els plats funcionen, i on tot i la gran varietat d'apartats i d'estils (ngiris, gyoza, graella robata, fideus i arrossos, apartat de crus, planxa i tempura...) aconsegueix sovint l'excel·lència de la hiperespecialització japonesa. I tot plegat sense trair el seu estil personal de cuina nipona enamorada del Mediterrani. Vegeu l'ebi chili: pasta de fideus kataifi, finíssims i cruixents, amb llagostins picants i un ou ferrat, triple passeig mediterrani, asiàtic i català. O la seva ja clàssica croqueta de cua de bou. Els nigiris són d'una altra galàxia, fa el que li dona la gana,

Viaggio in Italia, con nombre de peli de Rossellini, es un oasis de helado de verdad en medio del bullicio turístico. Justo delante de la Casa Vicens, Fabio Ceresa –un excomercial de maquinaria de frío de Brescia que decidió cambiar de vida en 2017– huye de los toppings y del helado industrial. Su receta es rigurosidad sencilla y laboriosa: pasteuriza leche fresca, elige fruta madura o tritura avellanas de verdad, por ejemplo, sin grasas ni colorantes. Hechos con agua de los Pirineos y poco azúcar, sus helados son "simplemente los que se hacen en una heladería italiana artesana tradicional". Y esto los sitúa entre las mejores heladerías de Barcelona.  En este rinconcito de barrio, Ceresa renueva cada día 14 sabores de helado, la mitad de ellos veganos y sin gluten. Hay clásicos y hallazgos como el sorbete de hibisco y menta –donde masticas las hojas de hierba aromática fresca y no el aroma de pasta de dientes– o un Cappuccino Biscottino cremoso, un helado de sabor cálido e intenso que junta el café y la galleta, y que es pura Italia. En su tierra, la licencia de helado artesano exige obrador propio para proteger al consumidor de la picaresca industrial y Ceresa reclama que se haga lo mismo en España. También encontraréis un rinconcito de café con café a la italiana –que escasea en Barcelona– y el affogato, la combinación entre café exprés italiano y una bola de helado.

Viaggio in Italia, amb nom de peli de Rossellini, és un oasi de gelat de debò al bell mig del guirigall turístic. Just davant de la Casa Vicens, Fabio Ceresa –un excomercial de maquinària de fred de Brescia que va decidir canviar de vida el 2017– fuig dels toppings i el gelat industrial. La seva recepta és rigorositat senzilla i laboriosa: pasteuritza llet fresca, tria fruita madura o tritura avellanes de veritat, per exemple, sense greixos ni colorants. Fets amb aigua dels Pirineus i poc sucre, els seus gelats són "simplement els que es fan en una gelateria italiana artesana tradicional". I això ja la situa entre les millors gelateries de Barcelona.  En aquest raconet de barri, Ceresa renova cada dia 14 sabors de gelat, la meitat d'ells vegans i sense gluten. Hi ha clàssics i troballes com el sorbet d'hibisc i menta –on mastegues les fulles d'herba aromàtica fresca i no l'aroma de pasta de dents– o un Cappuccino Biscottino cremós, un gelat de sabor càlid i intens que ajunta el cafè i la galeta, i que és pura Itàlia. A la seva terra, la llicència de gelat artesà exigeix obrador propi per protegir el consumidor de la picaresca industrial i Ceresa reclama que es faci el mateix a Espanya. També hi trobareu un raconet de cafè amb cafè a la italiana –que escasseja a Barcelona– i l'affogato, la combinació entre cafè exprés italià i una bola de gelat. 

Albert Roca, hijo y jefe de pastelería de la pastelería Badia Roca, que después se convirtió en Sant Croi, es un pastelero innovador por naturaleza, inquieto y comprometido con la excelencia del pastel, el chocolate y la bollería. Y durante una época fue el rey del cruasán: ganó el premio al mejor cruasán de 2009 y de 2018. Pero su pasión siempre ha sido el helado. Y en su tienda El Gelat aplica los mismos principios de heladería de alto nivel que han caracterizado su trayectoria como pastelero (¡recordemos cómo en un Time Out Fest nos sorprendió con un helado de Voll-Damm! ¡En forma de chapa de botella!). Roca cerró la pastelería y se dedicó en cuerpo y alma a su pasión helada. Instalada en una zona turística desde 2025, explica que la intención de El Gelat es difundir productos locales y evitar los horrores del helado industrial con amontonamiento de pastillas de dudoso chocolate o galletas ahogadas en colorantes. El chocolate, hecho de manera artesana, del haba a la tableta de chocolate, tiene un apartado destacado, con elaboraciones que exploren diferentes procedencias y procesos, desde el Chocolate 100% Perú de Kankel hasta propuestas más singulares como el Helado de Cáscara de Cacao. También disponen de sabores que convierten ingredientes familiares en algo inesperado. La Vainilla 3 Orígenes, elaborada con vainillas procedentes de México, Tahití y Madagascar, pero también cercanos, como un helado de Crema Catalana con bizcocho de la abuela, o el Mel i Mató del Pirineo.

L'Albert Roca, fill i cap de pastisseria de la pastisseria Badia Roca, que després va esdevenir Sant Croi, és un pastisser innovador de mena, inquiet i compromès amb l'excel·lència de pastís, xocolata i brioixeria. I durant una època fou el rei del croissant: va guanyar el premi al millor croissant del 2009 i del 2018. Però la seva passió sempre ha sigut el gelat. I a la seva botiga El Gelat hi aplica els mateixos nivells de gelateria d'alta volada que han caracteritzat la seva trajectòria com a pastisser (recordem com en un Time Out Fest ens va sorprendre amb un gelat de Voll-Damm! En forma de xapa d'ampolla!). Roca va tancar la pastisseria i es va dedicar en cos i ànima a la seva passió glaçada. Instal·lada en una zona turística des del 2025, explica que la seva intenció és difondre productes locals i evitar els horrors del gelat industrial amb amuntegament de pastilles de dubtosa xocolata o galetes afogades en colorants. La xocolata, feta de manera artesana, de la fava a la barra de xocolata, té un apartat destacat, amb elaboracions que exploren diferents procedències i processos, des del Xocolata 100% Perú de Kankel fins a propostes més singulars com el Gelat de Clova de Cacau. També disposen de sabors que converteixen ingredients familiars en alguna cosa inesperada. La Vainilla 3 Orígens, elaborada amb vainilles procedents de Mèxic, Tahití i Madagascar, però també propers, com un gelat de Crema Catalana amb pa de pessic de l'àvia, o el Mel i Mató del Pirineu. No hi ha ca

Los hermanos Mani y Magid Alam, creadores de The Fish & Chips Shop, se han asociado con el mexicano Sergio Muñoz para abrir la taquería Tacos Muñoz en Sants. Se trata de un proyecto sencillo y sin inversores externos que apuesta por comer de pie en la barra –desnuda, de cemento, industrial– siguiendo la tradición mexicana, aunque también hay una zona de mesitas. Gracias a la experiencia del chef Guillermo Campos, la carta consigue reinterpretar los clásicos con combinaciones sorprendentes y muy bien ejecutadas –como el taco de chicharrón crujiente con frijol negro o la sorprendente opción vegetariana con mole de dátil y shiitake–, aunque aquí el espíritu se mantiene en la excelencia ortodoxa de la mejor comida de calle mexicana: abundancia, suculencia y todo elaborado con carnes de una ternura impecable y salsas bien trabajadas. Ojo al taco vegetariano: una delicia de chup-chup hecha con guiso de mole de dátil –un ingrediente muy poco usado en México–, shiitake y queso. ¡Todo para mojar totopos!

Es una excelente noticia que el barrio de Les Corts acoja la propuesta familiar y casera de Tacos El Veneno. Después de años rodando por Barcelona en formato food-truck y pop-ups, Manu De la Torre y Tessi Eng –diseñadores con estudios en Elisava, de origen mexicano– en 2026 dieron el salto a un local fijo con su barra taquera. Defienden una cocina sin juegos de manos y de producto, con pescado fresco e ingredientes de mercado, recordando que en México cualquier elaboración, por sencillo que parezca el plato, lleva un proceso casi gourmet detrás para ofrecer la máxima calidad. Como diseñadores, se encargan directamente de toda la imagen de la marca, el merchandising y las ilustraciones de Tessi (de un estilo evocador entre Botero y Nadia Hafid), creando un concepto redondo. Su oferta culinaria es igual de redonda: tacos generosos como el campechano (con chorizo, bistec, torreznos y cilantro), la cochinita pibil marinada doce horas –que se puede pedir en formato Volcán con queso fundido–, o una fresca tostada de atún bluefin con salsa macha. Todo ello acompañado de unas margaritas memorables. El local es mínimo pero acogedor: una barra con taburetes desde la que vemos todas las preparaciones

Els germans Mani i Magid Alam, creadors de The Fish & Chips Shop, s'han associat amb el mexicà Sergio Muñoz per obrir la taqueria Tacos Muñoz a Sants. Es tracta d'un projecte senzill i sense inversors externs que aposta per menjar de peu a la barra –nua, de ciment, industrial– seguint la tradició mexicana, encara que també hi ha una zona de tauletes. I que per qualitat mereix estar entre les millors taqueries de Barcelona.  Gràcies a l'experiència del xef Guillermo Campos, la carta aconsegueix reinterpretar els clàssics amb combinacions sorprenents i molt ben executades –com el taco de chicharrón cruixent amb frijol negre o la sorprenent opció vegetariana amb mole de dàtil i xiitake–, tot i que aquí l'esperit es manté en l'excel·lència ortodoxa del millor menjar de carrer mexicà: abundància, suculència i tot elaborat amb carns d'una tendresa impecable i salses ben treballades. Ull al taco vegetarià: una delícia de xup-xup feta amb guisat de mole de dàtil –un ingredient molt poc emprat a Mèxic– xiitake i formatge. Tot per sucar-hi totopos! 

És una excel·lent notícia que el barri de Les Corts aculli la proposta familiar i casolana de Tacos El Veneno, sens dubte entre les millors taqueries de Barcelona. Després d'anys rodant per Barcelona en format food-truck i pop-ups, en Manu De la Torre i la Tessi Eng –dissenyadors amb estudis a l'Elisava, d'origen mexicà– el 2026 van fer el salt a un local fix amb la seva barra taquera. Defensen una cuina sense jocs de mans i de producte curós, amb peix fresc i ingredients de mercat, recordant que a Mèxic qualsevol elaboració, per senzill que sembli el plat, porta un procés gairebé gourmet al darrere per oferir la màxima qualitat. Com a dissenyadors, s'encarreguen directament de tota la imatge de la marca, el marxandatge i les il·lustracions de la Tessi (d'un estil evocador entre Botero i Nadia Hafid), creant un concepte rodó. La seva oferta culinària és igual de rodona: tacos generosos com el campechano (amb xoriço, bistec, rosta i coriandre), la cochinita pibil marinada dotze hores –que es pot demanar en format Volcán amb formatge fos–, o una fresca tostada de tonyina bluefin amb salsa matxa. Tot plegat acompanyat d'unes margarites memorables. El local és mínim però acollidor: una barra amb tamborets des de la qual veiem totes les preparacions. 

El neotradicionalismo de cocina catalana que se ha extendido por toda Barcelona tiene diversos niveles de seriedad y de rigor. Y de experimentación, claro. Podemos encontrarnos capipotas, fricandós y macarrones decentes hechos en serie, de lo más funcionales o incluso finísimos. Bajo este paraguas de "cocina tradicional" se hace de todo. Pero lo importante es tener una identidad y estilo (y hacerlo muy bien, claro, para situarse entre los mejores de Barcelona). Este es el caso de Finca Nebot, el restaurante que el Grupo No Hay Mañana (Malparit, Bar Bábula 1937) con Leo Chechelnitskiy al frente, abrió en el verano de 2026. Mirar muy atrás con la técnica actual o profundizar en la tradición puede parecer revolucionario, o al menos diferenciarte de la avalancha de croquetas y tortillas. Los chefs Alfredo Samaniego y Josué Dávila, además de aquello que queda tan bien de decir de "hacemos la cocina de la abuela", han investigado en el recetario de Ignasi Domènech y Josep Rondissoni, los dos cocineros más importantes de la cocina catalana de principios a mediados del siglo XX, y prefiguradores de lo que conocemos como "cocina tradicional catalana" hoy. Veamos una coca de escalivada con sardina ahumada –coca de recapte hecha en casa– buenísima, o unos huevos mimosa –también están al tanto de qué está de moda– con el toque juguetón del rábano rusticano. El grupo tiene platos reconocibles: su steak tartar es el del Bábula Bar 1937, acabado en mesa, con huevo poché y las mejores partes

El neotradicionalisme de cuina catalana que s'ha estès per tota Barcelona té diversos nivells de seriositat i de rigor. I d'experimentació, esclar. Podem trobar-nos capipotes i fricandós i macarrons decents fets en sèrie, d'allò més funcionals o fins finíssims. Sota aquest paraigua de "cuina tradicional" s'hi fa de tot. Però el que és important és tenir una identitat i estil (i fer-ho molt bé, clar, per situar-se entre els millors de Barcelona). Aquest és el cas de Finca Nebot, el restaurant que el Grupo No Hay Mañana (Malparit, Bar Bábula 1937) amb en Leo Chechelnitskiy al capdavant, va obrir a l'estiu del 2026. Mirar molt enrere amb la tècnica actual o aprofundir en la tradició pot semblar revolucionari, o si més no diferenciar-te de l'allau de croquetes i truites. Els xefs Alfredo Samaniego i Josué Dávila, a més d'allò que queda tan bé de dir de "fem la cuina de la iaia", han investigat en el receptari d'Ignasi Domènech i Josep Rondissoni, els dos cuiners més importants de la cuina catalana de principis a meitats del segle XX, i prefiguradors del que coneixem com "cuina tradicional catalana" ara. Vegeu una coca d'escalivada amb sardina fumada –coca de recapte feta a casa– boníssima, o uns ous mimosa –també estan a l'aguait de què està de moda– amb el toc juganer del raifort. El grup té plats reconeixibles: el seu steak tartar és el del Babula Bar 1937, acabat a taula, amb ou poché i les millors parts de la vaca. I ull al seu capipota, finíssim i aromàtic, amb la part gelat

No direm allò de "reobre el Sidecar", perquè en realitat mai va no tancar. A finals del 2023, la sala Sidecar, una de les places fortes de la contracultura i la música rock a Barcelona, va anunciar que s'acomiadava, amb una sèrie de concerts al gener del 2024, d'amics de la sala com Azucarillo Kings, Josele Santiago o Ladilla Rusa. Després de més de 40 anys funcionant sota la propietat i la gestió de Roberto Tierz –i la també molt valuosa tasca de programadors com l'enyorat Quim Blanco, Fàtima Mellado o Xavier "Wookie" Zahera– Tierz va anunciar que es jubilava i tancava la paradeta.  Foto: Maria DiasL'equip de la sala Sidecar va pujar a l'escenari el 2016 per celebrar els seus 5000 concerts. El Sidecar va ser, primer, una porta d'entrada de la modernitat a Barcelona, on es feien mil coses, com per exemple projeccions de cinema underground, i després va esdevenir una emblemàtica sala de concerts per on van passar grans artistes internacionals, de Nick Lowe als New York Dolls (i alhora, donava les alternatives a artistes de l'escena local a pujar al seu minúscul però selecte escenari). Va estar tancat sis mesos. A finals del juliol del 2024, un grup d'empresaris de la restauració de Barcelona, encapçalats per la propietat de les cocteleries Creps al Born i Bar Sauvage, el van reobrir.   Una reforma profunda  Sota el nom de Club Sauvage, la reobertura va comportar una reforma profunda, sobretot en termes d'imatge, estil de cocteleria i millores substancials pel que fa a la son

No diremos lo de "reabre el Sidecar", porque en realidad jamás cerró. A finales del 2023, la sala Sidecar, una de las plazas fuertes de la contracultura y la música rock en Barcelona, anunció que se despedía, con una serie de conciertos en enero del 2024, de amigos de la sala como Azucarillo Kings, Josele Santiago o Ladilla Rusa. Después de más de 40 años funcionando bajo la propiedad y la gestión de Roberto Tierz –y la también muy valiosa labor de programadores como el desaparecido Quim Blanco, Fátima Mellado o Xavier "Wookie" Zahera– Tierz anunció que se jubilaba y cerraba el chiringuito.  Foto: Maria DiasEl equipo de la sala Sidecar subió al escenario en 2016 para celebrar sus 5000 conciertos. El Sidecar fue, primero, una puerta de entrada de la modernidad a Barcelona, donde se hacían mil cosas, como por ejemplo proyecciones de cine underground, y después se convirtió en una emblemática sala de conciertos por donde pasaron grandes artistas internacionales, de Nick Lowe a los New York Dolls (y al mismo tiempo, daba la alternativa a artistas de la escena local a subir a su minúsculo pero selecto escenario). Estuvo cerrado seis meses. A finales de julio del 2024, un grupo de empresarios de la restauración de Barcelona, encabezados por la propiedad de las coctelerías Creps al Born y Bar Sauvage, lo reabrieron.   Una reforma profunda  Bajo el nombre de Club Sauvage, la reapertura conllevó una reforma profunda, sobre todo en términos de imagen, estilo de coctelería y mejoras s

Cada comercio de proximidad que cierra en Barcelona es un pequeño drama. Y si el establecimiento que lo hace está en pleno centro de la Rambla del Poblenou, el lugar de Sant Martí más castigado por la gentrificación y la afluencia de negocios (brunch, cafeterías de especialidad...) que no tienen nada que ver con la población autóctona que se aferra al barrio con uñas y dientes, el drama es doble. Y este es el caso que nos ocupa: la panadería y pastelería artesana Cruixent, que abrió en el Poblenou en el año 2013, bajó la persiana el pasado 31 de julio.  Lo anunció en su cuenta de Instagram a finales de julio: "Durante 14 años hemos luchado por adaptarnos a los cambios, reinventarnos y sacar adelante este proyecto con dedicación y pasión. Pero los últimos años, en un contexto socioeconómico cada vez más complicado, nos han acabado haciendo entender que hay batallas que un pequeño negocio no puede ganar solo", explica su publicación. Foto: CruixentJuanita y Uri, con las manos en la masa en el obrador de Cruixent El panadero e ingeniero Josep Anton Ribas aduce diversos motivos por el cierre: Juana, la dueña, "ya hace tiempo que debería poder disfrutar de su jubilación", y su hijo, Uri, "que es ingeniero, podrá desarrollar su profesión en mejores condiciones". La dificultad de mantener un pequeño negocio Pero el motivo de fondo radica en que "mantener vivo un pequeño negocio es cada vez más inviable. Los costes no dejan de subir, los márgenes se estrechan y la cultura del consu

Cada comerç de proximitat que tanca a Barcelona és un petit drama. I si l'establiment que ho fa és al bell mig de la Rambla del Poblenou, el lloc de Sant Martí més castigat per la gentrificació i l'afluència de negocis (brunch, cafeteries d'especialitat...) que no tenen res a veure amb la població autòctona que s'aferra al barri amb dents i ungles, el drama és doble. I aquest és el cas que ens ocupa; la fleca i pastisseria artesana Cruixent, que va obrir al Poblenou l'any 2013, va abaixar la persiana el passat 31 de juliol.  Ho va anunciar al seu compte d'Instagram a finals del mes anterior: "Durant 14 anys hem lluitat per adaptar-nos als canvis, reinventar-nos i tirar endavant aquest projecte amb dedicació i passió. Però els darrers anys, en un context socioeconòmic cada cop més complicat, ens han acabat fent entendre que hi ha batalles que un petit negoci no pot guanyar tot sol", explica la publicació. Foto: CruixentLa Juanita i l'Uri, amb les mans a la massa a l'obrador del Cruixent El flequer i enginyer Josep Anton Ribas addueix diversos motius de tancament: la Juana, la mestressa, "ja fa temps que hauria de poder gaudir de la seva jubilació", i el seu fill, l'Uri, "que és enginyer, podrà desenvolupar la seva professió en unes millors condicions". La dificultat de mantenir un petit negoci Però el motiu de fons rau en el fet que "mantenir viu un petit negoci és cada cop més inviable. Els costos no deixen de pujar, els marges s'estrenyen i la cultura del consum ha canviat

Acceptem-ho: durant dècades, el kebab a Barcelona va ser un pur ritual de supervivència nocturna, gens comparable al de Berlín. Una ruleta russa gàstrica en la qual un bloc compacte de carn de procedència indesxifrable, girando ad eternum sota un tub halogen, servia com a benedicció i penitència després de beure moltes birres en llauna. Però a Barcelona s eli estan esgotant els plats populars sense sofisticar, siguin macarrons o fricandó. Heus aquí Kevabrö, la marca i cadena de kebabs nascuda d'un mem que ha encimbellat el döner i el durum a l'olimp de la moda urbana.  Tot just després catorze mesos de plantar bandera a la plaça Letamendi i a Sants, la cadena (que no franquícia) capitanejada per Samu Catalán, Valentín Ludwig, Oriol Herrero i Sergi Cots, acaba d'inaugurar el seu tercer Kevabrö (Sant Antoni Maria Claret, 220) davant del recinte modernista de Sant Pau. Les xifres d'aquest fenomen pop impressionen: catorze tones de carn servides al mes, més de 350.000 unitats venudes i una taxa de repetició del 80%. Fins i tot celebritats globals com Harry Styles, Charli XCX, Ibai Llanos o la plantilla del Barça s'han empastifat les mans davant dels seus miralls (i tenen en el pare de Lamine Yamal, l'inefable Hustle Hard, el seu millor publicista).  Foto: KevabröHustle Hard cuina, però també demana un Kevabrö La veritable diferència entre Kevabrö i el garito de cartell cridaner al qual tots recorrem de manera més o menys intempestiva, no és només l'estètica d'obsés de la mod

Aceptémoslo: durante décadas, el kebab en Barcelona fue un puro ritual de supervivencia nocturna, para nada comparable al de Berlín. Una ruleta rusa gástrica en la que un bloque compacto de carne de procedencia indescifrable, girando ad eternum bajo un tubo halógeno, servía como bendición y penitencia tras demasiadas birras. Pero en Barcelona, para bien o para mal, ya no queda plato popular sin sofisticar. He aquí Kevabrö, la marca y cadena de kebabs nacida de un meme que ha encumbrado döner y durum y al olimpo de la moda urbana.  Apenas catorce meses después de plantar bandera en la plaza Letamendi y Sants, la cadena (que no franquicia) capitaneada por Samu Catalán, Valentín Ludwig, Oriol Herrero y Sergi Cots acaban de inaugurar su tercer Kevabrö (Sant Antoni Maria Claret, 220) frente al recinto modernista de Sant Pau. Las cifras de este fenómeno pop impresionan: catorce toneladas de carne servidas al mes, más de 350.000 unidades vendidas y una tasa de repetición del 80%. Hasta celebridades globales como Harry Styles, Charli XCX, Ibai Llanos o la plantilla del Barça han pasado a chorrearse las manos frente a sus espejos (y tienen en el padre de Lamine Yamal, el inefable Hustle Hard, a su mejor publicista).  Foto: KevabröHustle Hard cocina, pero tambien se pide un Kevabrö La verdadera diferencia entre Kevabrö y el garito con letrero azul de toda la vida no es solo la estética de obseso de la moda urbana –sí, de los que pujan en internet por bambas carísimas– sino el rigo

Circular per Barcelona en un dia d'ona de calor significa convertir-se en una panerola suada que s'arrossega per l'asfalt, amb l'espasa de Dàmocles del sol, que cau a plom, sempre a punt d'esberlar-li a un la cloïssa (o que t'agafi un cobriment de cor). No som una ciutat que tingui especialment ni massa ombra ni gaires parcs, o sigui que una sorpresa ombrívola com la que us explicaré s'agraeix com un got d'aigua glaçada. Al número 55 del Passeig Manuel Girona hi ha el Portal i Tanca de la Finca Miralles, l'accés a la Casa Miralles, que va construir Antoni Gaudí per encàrrec de l'industrial Hermenegild Miralles. La sinuosa paret –que sembla una pell de serp eixugant-se al sol– té un perfil ondulat, que es va estrenyent a la part superior, i està rematada amb per una xarxa metàl·lica amb punxes. Foto: Ricard MartínPorta Miralles, Barcelona Malgrat ser una de les obres menors de Gaudí, trobar-te amb aquest element, en una zona tan mancada d'encant com són els voltants de la Gran Via Carles III, impacta. A finals dels noranta van posar una estàtua de Gaudí a l'entrada, per allò de la senyalització turística.  Foto: Ricard MartínLa Porta Miralles és una obra menor de Gaudí, però impressiona Passes de l'impacte a l'alleujament quan comproves que, segons traspasses el portal a l'esquerra, t'espera una terrassa secreta i balsàmica: és la del Menudo Ba-Bar (Benet Mateu, 24), una cafeteria incrustada als baixos de la finca cantonera. La meva única experiència aquí va ser prendre un

Circular por Barcelona en día de ola de calor significa convertirse en una cucaracha sudorosa que se arrastra por el asfalto, con la espada de Damocles del sol, que cae a plomo, siempre a punto de cascarle a uno el caparazón (o darle un soponcio). No somos una ciudad que tenga especialmente ni mucha sombra ni muchos parques, o sea que una sorpresa umbría como la que os contaré se agradece como un vaso de agua fresca. En el número 55 del Passeig Manuel Girona está el Portal Miralles, un cercado y puerta de acceso a la Casa Miralles, que construyó Antonio Gaudí por encargo del industrial Hermenegildo Miralles. La sinuosa pared –que parece una piel de serpiente secándose al sol– tiene un perfil ondulado, que se va estrechando en la parte superior, y está rematada en una red metálica con pinchos. Foto: Ricard MartínPuerta Miralles, Barcelona Pese a ser una de las obras menores de Gaudí, toparte con este elemento, en una zona tan ausente de encanto como son las inmediaciones de la Gran Via Carles III, impacta. A finales de los noventa pusieron una estatua de Gaudí en la entrada, por lo de la señalización turística.  Foto: Ricard MartínLa Puerta Miralles es una obra menor de Gaudí, pero impresiona Pasas del impacto al alivio cuando compruebas que, según traspasas el portal a la izquierda, te espera una terraza secreta y balsámica: es la del Menudo Ba-Bar (Benet Mateu, 24), una cafetería incrustada en los bajos de la finca esquinera. Mi única experiencia aquí fue tomar un café c

Es la clásica historia de siempre, que por desgracia cada vez se repite más en Barcelona. Tenemos el restaurante de un cocinero-emprendedor que, después de un buen puñado de años trabajando a destajo, logra consolidar su posición gracias a una oferta de alta calidad y precios asequibles. Con el paso del tiempo, refina su producto y oficio y se convierte en una institución en el barrio y en buena parte de la ciudad. Y entonces llega la subida de la renta del alquiler, a veces hasta casi del doble. Y no es que no tengan clientes: pero por más que trabajen, no logran cubrir los gastos. Pura matemática.  Foto: Maria DiasDr Zhang hará su úlitmo servicio el 29 de julio Pasó no hace demasiado con el Ofis del Raval, pilar del menú de mediodía en Barcelona, y ahora acaba de pasar con el Dr Zhang: el restaurante de dumplings y fideos asiáticos que Elia Caral abrió hace casi diez años en el barrio de Sant Antoni, uno de los mejores de Barcelona en su género, hará su último día de servicio el 29 de julio. "La propiedad del inmueble me comunicó que subía el precio de los 1200 euros de ahora a los 2000. Eso es un 60 %. ¡Una barbaridad! Y les dije que si consideraban que ese era el precio de mercado, pues se lo podían quedar", me cuenta Elia Caral desde la barra de este bar reconvertido en restaurante de hatillos asiáticos artesanos.   "La gente normal, el pequeño empresario, ya no puede pagar el alquiler de su restaurante" Caral considera que "hemos llegado a una situación de precios que

És la clàssica història de sempre, que per desgràcia cada vegada es repeteix més a Barcelona. Tenim el restaurant d'un cuiner-emprenedor que, després d'un bon grapat d'anys treballant de valent, aconsegueix consolidar la seva posició gràcies a una oferta d'alta qualitat i preus assequibles. Amb el pas del temps, refina el seu producte i ofici i es converteix en una institució al barri i a bona part de la ciutat. I aleshores arriba la pujada del lloguer, sovint duplicant la xifra. I no és que no tinguin clients: però per més que treballin, no aconsegueixen cobrir les despeses. Pura matemàtica.  Foto: Maria DiasEl Dr. Zhang farà el seu últim servei el 29 de juliol. Va passar no fa gaire amb l'Ofis del Raval, pilar del menú de migdia a Barcelona, i ara acaba de passar amb el Dr Zhang: el restaurant de dumplings i fideus asiàtics que Elia Caral va obrir fa gairebé deu anys al barri de Sant Antoni, un dels millors de Barcelona en el seu gènere, farà el seu últim dia de servei el 29 de juliol. "La propietat de l'immoble em va comunicar que pujava el preu dels 1200 euros d'ara als 2000. Això és un 60 %. Una barbaritat! I els vaig dir que si consideraven que aquest era el preu de mercat, doncs ja se'l podien quedar", m'explica l'Elia Caral des de la barra d'aquest bar reconvertit en restaurant de farcellets asiàtics artesans.   "La gent normal, el petit empresari, ja no pot pagar el lloguer del seu restaurant" Caral considera que "hem arribat a una situació de preus que la gent nor

El consumo de tabaco en España ha alcanzado mínimos históricos, registrando una caída de hasta 8 puntos porcentuales en fumadores diarios en la última década. Pese a este claro descenso general, que sitúa al país en torno al 20-23 % de fumadores adultos, el Gobierno prosigue con el cerco al tabaco que empezó en 2022: está previsto que el próximo martes se apruebe en Consejo de Ministros una ley que amplía la lista de entornos exteriores en los que no se podrá fumar: terrazas de bares y restaurantes, lugares donde se realicen espectáculos públicos, instalaciones deportivas, parques infantiles o estaciones de transporte, entre otros.  La ley, que después tendrá que ser aprobada en el Congreso de Diputados para que entre en vigor, también prohibirá el consumo de tabaco en menores –hoy por hoy está prohibida la venta o entrega–, y toda forma de publicidad, promoción y patrocinio del tabaco en cualquier medio de comunicación, incluido el ámbito digital.  Foto: ShutterstockLa ley también prohibirá el uso de vapeadores en terrazas Aparte del tabaco convencional, las medidas del anteproyecto de ley también se aplican a cigarrillos electrónicos, bolsas de nicotina para uso oral, productos a base de hierbas y dispositivos para el consumo de productos calentados. El anteproyecto también prohíbe la venta y suministro de cigarrillos electrónicos de un solo uso, tanto por el impacto ambiental como por su accesibilidad entre los jóvenes.  La medida levantó críticas instantáneas en la host

El consum de tabac a Espanya ha assolit mínims històrics, registrant una caiguda de fins a 8 punts percentuals en fumadors diaris en l'última dècada. Malgrat aquest clar descens general, que situa el país entorn del 20-23 % de fumadors adults, el Govern prossegueix amb la guerra al tabac: està previst que el pròxim dimarts s'aprovi en Consell de Ministres una llei que amplia la llista d'entorns exteriors en els quals no es podrà fumar: terrasses de bars i restaurants, llocs on es realitzin espectacles públics, instal·lacions esportives, parcs infantils o estacions de transport, entre d'altres. La llei, que després haurà de ser aprovada al Congrés dels Diputats perquè entre en vigor, també prohibirà el consum de tabac en menors –ara com ara està prohibida la venda o lliurament–, i tota forma de publicitat, promoció i patrocini del tabac en qualsevol mitjà de comunicació, inclòs l'àmbit digital. Foto: ShutterstockLa llei també prohibirà l'ús de vapejadors en terrasses A banda del tabac convencional, les mesures de l'avantprojecte de llei també s'apliquen a cigarettes electròniques, bosses de nicotina per a ús oral, productes a base d'herbes i dispositius per al consum de productes escalfats. L'avantprojecte també prohibeix la venda i subministrament de cigarretes electròniques d'un sol ús, tant per l'impacte ambiental com per la seva accessibilitat entre els joves. La mesura ha aixecat crítiques instantànies en l'hostaleria. El director del Gremi de Restauració de Barcelona,