Ricard Martín

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Viure a Barcelona és increïble, sí. Però també és car. El lloguer, el cafè, la birra, el vermut... tot suma. Per sort, gaudir de la ciutat no sempre demana gastar diners. Hi ha un munt de plans gratis que no tenen res a envejar als de pagament, i són aquí, tot l’any, esperant que els aprofitis. Així que si et preguntes què pots fer avui a Barcelona gratis, la resposta és clara: moltes coses. Passejades per descobrir obres d’art poc conegudes, museus que obren puntualment gratis i d’altres durant tot l’any, parcs que són autèntics refugis, concerts que no et cobren entrada i centres culturals on sempre passa alguna cosa (i moltes vegades, gratis). No cal sortir de la ciutat ni gastar-se la cartera per descobrir llocs nous o tornar a enamorar-se dels de sempre. Només cal saber on mirar. Aquesta guia és per a tu, que vius a Barcelona i no vols renunciar a gaudir-la encara que el pressupost no doni per a molts luxes. Aquí tens els nostres plans gratuïts preferits: perquè sí, viure aquí és car, però esprémer la ciutat... encara et pot sortir gratis. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Penses que estem vivint en una distopia de malson i no vas mal encaminat. Contra la cutresa i l'horror de la realitat ara i aquí –que a banda d'espantar i deprimir, avorreix les cabres i estressa a Buda– clava't un bon xut de terror cinematogràfic pur, catàrtic i entretingut. Un fet indiscutible: les plataformes van petades de pel·lícules d'horror de tota mena ( slashers, possessions, activitat paranormal, assassins en sèrie ...) i totes et prometen ensurt d'alçada. Però en realitat, com diria Chiquito de la Calzada, hi posen més pa que formatge i abunda la patilla i la sèrie B poc substanciosa. Doncs bé, nosaltres hem fet un cribratge extensiu del catàleg de Netflix i altres plataformes per recomanar-te tretze pel·lícules de terror impecables (onze ficcions i dos documentals) amb les que et cagaràs de por amb tot el plaer del món. I com que som tan macos, aquí teniu aquesta nutritiva llista de les millors pel·lícules de vampirs de la història. Repetiu amb mi: la sang és vida! NO T'HO PERDIS: Els llocs abandonats més terrorífics de Catalunya Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Contra el horror de la realidad aquí y ahora –cambio climático, crisis energética, pandemia persistente, el single nuevo de Leticia Sabater...– métete un buen chute de terror cinematográfico puro, catártico y entretenido. Un hecho indiscutible: las plataformas van petadas de películas de horror de toda índole (slashers, posesiones, actividad paranormal, asesinos en serie...) y todas te prometen sustos de altura. Pero en realidad, algunas te la dan con queso y abunda la patilla y la serie B poco sustanciosa. Pues bien, nosotros hemos hecho un cribaje extensivo del catálogo de Netflix y otras plataformas para recomendarte seis películas de terror impecables con las que te cagarás por la pata baja con todo el placer del mundo. Y como somos tan majos, aquí tenéis esta nutritiva lista de las mejores películas de vampiros de la historia. Repetid conmigo: ¡la sangre es vida! NO TE LO PIERDAS: Los sitios abandonados más terroríficos de Cataluña Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Tienes ganas de salir de los límites urbanos, ¿verdad? De tomar el aire. De carretera y manta. Muy cerca de Barcelona, tenemos pueblos preciosos y lugares para estar en contacto con la naturaleza. Os hemos preparado esta pequeña –pero cuidadosa– selección de restaurantes y hostales para hacer parada y fonda cualquier fin de semana y disfrutar del territorio catalán por la vista y el paladar. Son pequeñas grandes escapadas muy cerca de la ciudad. ¡Y podremos decir aquel tópico que nos gusta tanto a los barceloneses: se come como en Barcelona, pero más barato! NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

Teniu ganes de sortir dels límits urbans, oi? D'escampar la boira. De carretera i manta. Ben a prop de Barcelona, tenim pobles preciosos i llocs per estar en contacte amb la natura. Us hem preparat aquesta petita –però acurada– tria de restaurants i hostals perquè feu parada i fonda qualsevol cap de setmana i gaudiu del territori català als ulls i a la panxa. Són petites grans escapades molt a prop de la ciutat. I podrem dir aquell tòpic que ens agrada tant als barcelonins: s'hi menja com a Barcelona, però més barat!  NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Enrotllat amb pa 'dürüm', dins d’una pita, en brotxeta o en plat; de xai, pollastre, vedella o vegà; marinat amb mil i una espècies; d’estil turc, alemany, sirià, palestí o pakistanès. Aquí teniu opcions per donar i per vendre. N’hi ha per als molt carnívors, i també per als vegans. Quins són els millors kebabs de Barcelona? No ens enganyem: a l’hora d’escollir un bon kebab, cal afinar. Si no, us podeu trobar, tu i la teva panxa, asseguts sobre un petit volcà en erupció amb un cràter de porcellana (el vàter, vaja). Perquè això no us passi, ens hem empassat aquesta llista de kebabs, que van dels preus més alts fins als més populars, i tots, tots, són saborosos i de confiança. NO T'HO PERDIS: Les millors hamburgueses de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué es? Un restaurante 'nuevo' en un emplazamiento histórico: abierto en 1918, el restaurante Buenavista fue uno de los lugares más de moda en el Raval y en toda Barcelona. Por lo que dicen las crónicas, los dos restaurantes más modernos y chic de principios del siglo XX eran Buenavista y 7 Portes. En los años 20, la parte más 'hot' de Barcelona era la que enlazaba el Paral·lel con Universitat, y Buenavista era una parada obligatoria. Durante los años 50 y 60, apostó por las influencias francesas –que era la cocina asiática de vanguardia de la época, para entendernos– y se convirtió en un clásico de banquetes, bodas y comuniones de altos vuelos (cerró a finales de los setenta, y los más veteranos recordaréis que a finales de los noventa aquí hubo un bazar de electrónica inmenso). A finales de 2022 los propietarios del restaurante desde sus inicios, la familia Moraví, reabrió el Buenavista como Casa de Comidas Buenavista, con un coqueto hotel boutique anexo. ¿Qué se come? Una carta asesorada por el chef Marc Roca (ex Zuberoa y Gaig), de cocina catalana y producto excelente que juega la carta del sofrito y la cuchara de verdad, sin postureo; nada de cebiches ni guiños en Japón (¡sólo uno!). Todo va de tapas, cuchara y brasa: aquí se come una cocina reconfortante y bien hecha, como una tortilla de bacalao al pil-pil tremenda, o un guiso de sepia con garbanzos donde notas la potencia del fumet de pescado y la melsa de la sepia en cada cucharada. La carta de comidas y cenas se or

El equipo Nino Redruello es, junto a otros dos cocineros y empresarios de restauración, Patxi Zumárraga y Jaime Santianes, socio del restaurante Molino de Pez, dentro del hotel Seventy. Y lo cierto es que no es irrelevante citar el nombre de los propietarios para abrir la reseña, ya que Redruello es descendiente de la estirpe de La Ancha de Madrid, un restaurante como una casa de pagès que abrió en la capital de España a principios del siglo XX, en origen una casa de comidas y taberna. Y esto es lo que vende de forma excepcional Molino de Pez: una actualización excelsa y con toques de innovación de los antecedentes culinarios del trío protagonista, que son vascos, asturianos y madrileños, y que conectan con el resto de negocios del grupo empresarial, como el Fismuler –míticos escalopes– o la Tortillas de Gabino.  La carta La carta es extensa: como quien dice, una panorámica de la cocina española recopilada al estilo Luján y Perucho, cuyos entrantes comprenden más de una cincuentena de platos (¿Molino de Pez? Traducción literal al castellano de Fismuler). El trío protagonista se conoció trabajando en elBulli. Y este aprendizaje, sumado al de la tradición, se nota en unas increíbles tortillas de patatas, pura jugosidad y de silueta afrancesada; en unos callos a la madrileña extraordinarios; en una merluza rebozada con salsa de chipirones que te transporta de golpe a San Sebastián; en una ensaladilla rusa que fluye cuello abajo como agua fresca... Si te los quieres gastar bien c

Què és? Un restaurant 'nou' en un emplaçament històric: obert el 1918, el restaurant Buenavista va ser un dels llocs més de moda del Raval i de tota Barcelona. Segons diuen les cròniques, els dos restaurants més moderns i chic de principis del segle XX eren Buenavista i 7 Portes. Als anys 20, la zona més 'hot' de Barcelona era la que enllaçava el Paral·lel amb Universitat, i Buenavista era una parada obligatòria. Durant els anys 50 i 60, va apostar per les influències franceses —que llavors eren la cuina d’avantguarda, per entendre’ns— i es va convertir en un clàssic de banquets, casaments i comunions d’alt nivell (va tancar a finals dels setanta, i els més veterans recordareu que a finals dels noranta aquí hi va haver un gran bazar d’electrònica). A finals del 2022, els propietaris del restaurant des dels seus inicis, la família Moraví, van reobrir el Buenavista com a Casa de Comidas Buenavista, amb un coquetó hotel boutique annex. Què es menja? Una carta assessorada pel xef Marc Roca (ex Zuberoa i Gaig), de cuina catalana i producte excel·lent, que aposta pel sofregit i la cullera de veritat, sense postureig; res de ceviches ni guiños a Japó (només un!). Tot va de tapes, cullera i brasa: aquí es menja una cuina reconfortant i ben feta, com una truita de bacallà al pil-pil espectacular, o un guisat de sèpia amb cigrons on es nota la potència del fumet i la melsa de la sèpia a cada cullerada. La carta de dinars i sopars s’organitza en seccions: plats per compartir, verd i cru

L’equip El pas del temps pot convertir-se en un aliat de la perfecció, i això és exactament el que ha aconseguit el Windsor. De la mà de l’emprenedor Joan Junyent (Premi Nacional al Millor Cap de Sala per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició), el restaurant ha sabut adaptar-se als gustos i necessitats d’una clientela cada cop més fidel. El xef de la casa, David Rodríguez, elabora plats que respecten la tradició catalana i afegeixen sempre un toc creatiu i sorprenent, fruit de la seva experiència amb mestres com Carles Gaig i Nando Jubany. La carta Windsor ofereix una carta panoràmica i exquisida amb clàssics de la cuina catalana i francesa; un receptari actualitzat que aposta per la temporada, la proximitat i el mercat. Disposa de plats a la carta i quatre menús: Windsor (65 euros sense vins), Gran Windsor (95 euros sense vins), Tradicions (39,90  euros sense vins) i Catalunya (69  euros sense vins), un recorregut gastronòmic per tot el país que combina aperitius, costa, interior, muntanya i postres deliciosos. També compta amb carta de tapes i mitges racions dels plats principals, perfectes per compartir o tastar diverses opcions (de 8,70 a 26,80  euros). Plats com l’arròs ‘a banda’ amb anguila fumada, el mar i muntanya d’albondigues amb sèpia o el caneló de cérvol, són exemples clars de la creativitat i l’esforç que es cou a les seves cuines. El celler La proposta vinícola inclou més de 450 referències nacionals i internacionals, seleccionades amb criteri i bon gus

L’equip Nino Redruello és, juntament amb altres dos cuiners i empresaris de la restauració, Patxi Zumárraga i Jaime Santianes, soci del restaurant Molino de Pez, situat dins de l’hotel Seventy. I la veritat és que no és irrellevant esmentar el nom dels propietaris per començar la ressenya, ja que Redruello és descendent de la nissaga de La Ancha de Madrid, un restaurant com una casa de pagès que va obrir a la capital d’Espanya a principis del segle XX, originàriament una casa de menjars i taverna. I això és exactament el que ofereix de manera excepcional Molino de Pez: una actualització excel·lent i amb tocs d’innovació dels antecedents culinaris del trio protagonista, que són bascos, asturians i madrilenys, i que connecten amb la resta de negocis del grup empresarial, com el Fismuler –mítics escalopes– o Las Tortillas de Gabino. La carta La carta és extensa: una panoràmica de la cuina espanyola recopilada a l’estil Luján i Perucho, amb entrants que comprenen més d’una cinquantena de plats (Molino de Pez? Traducció literal al castellà de Fismuler). El trio protagonista es va conèixer treballant a elBulli. Aquest aprenentatge, sumat al de la tradició, es nota en unes increïbles truites de patates, pura suculència i de silueta afrancesada; en uns callos a la madrilenya extraordinaris; en una lluç arrebossada amb salsa de xipirons que et transporta de cop a Sant Sebastià; en una amanida russa que flueix coll avall com aigua fresca... Si vols gastar-te els diners bé menjant, però

Time Out Market es un concepto global único cuyo objetivo es celebrar los sabores más auténticos y reunir la mejor comida y cocineros de una ciudad bajo un mismo techo. Lo que empezó en 2014 con la apertura del Time Out Market Lisboa se ha convertido en un fenómeno global: Time Out Market Barcelona, ​​abierto en julio de 2024, es la novena apertura de un concepto gastronómico que está presente en grandes ciudades del mundo como Nueva York, Montreal, Oporto y Ciudad del Cabo, entre otras. Y en Barcelona lo encontraréis en el Port Vell, en la terraza-mirador del Maremagnum, y se puede acceder directamente desde la calle a través de unas escaleras mecánicas y de un ascensor. El espacio, de 5.250 metros cuadrados, acoge una cuidada selección de 8 cocinas, un restaurante de servicio completo y cuatro bares: dos de ellos al aire libre, con espectaculares vistas al mar y la ciudad, con edificios tan emblemáticos como la Torre del Reloj de la Barceloneta y la nueva lonja de Pescadores.   Aunque sea un espacio enorme y vibrante, es muy fácil conseguir comida con comodidad y el mínimo esfuerzo: nuestra guía sobre cómo pedir y recoger comida y las FAQ resolverán todas las dudas que tengáis sobre el Time Out Market Barcelona.  Además de esta impresionante conjunción de grandes cocineros y deliciosos platos, en el centro del mercado hay un escenario con una visión de 360º, que cuenta con una programación de cultura y espectáculos a cargo de la redacción de Time Out Barcelona. Atentos al I

Time Out Market is a unique global concept, celebrating authentic flavours and bringing together the best food and chefs of the city, all under one roof. What started in 2014 with the opening of Time Out Market Lisbon has turned into a global phenomenon: Time Out Market Barcelona, which opened in July 2024, is the ninth location of this culinary concept, following in the footsteps of major cities around the world (New York, Montreal, Porto, Cape Town and more).  You’ll find Time Out Market Barcelona at Port Vell, on the terrace-viewpoint of Maremagnum. Directly accessible from the street via escalators and a lift, the 5,250 square metre space features a curated selection of 8 chefs, a full-service restaurant and four bars, two of which are outdoors with spectacular views of the sea and the city, including iconic buildings like the Torre del Reloj in Barceloneta and the new fish market. All about the market  🥘 Feeling hungry? Check out our ultimate guide to food and drink at Time Out Market Barcelona.  📍 Wondering where to find us? You’ll find a full public transport guide and an interactive map on on our getting here guide.   🎤 Want to know what else we’ve got going on? You’ll find all our events right here.  ❓ Got more burning questions? We’ve got answers. Head to our FAQs page for the full lowdown.  🍽️ For everything else, head to our Market homepage. 

Time Out Market és un concepte únic que té l'objectiu de celebrar els sabors més autèntics i reunir el millor menjar i cuiners d'una ciutat sota un mateix sostre. Allò que va començar l'any 2014 amb l'obertura del Time Out Market Lisboa s'ha convertit en un fenomen global: Time Out Market Barcelona, obert el 5 juliol del 2024, és la novena obertura d'un concepte gastronòmic que és present en grans ciutats del món com Nova York, Montreal, Porto i Ciutat del Cap, entre d'altres.   I a Barcelona el trobeu al Port Vell, a la terrassa-mirador del Maremàgnum, i s’hi pot accedir directament des del carrer a través d’unes escales mecàniques i d’un ascensor. L’espai, de 5.250 metres quadrats, acull una acurada selecció de 8 cuines, un restaurant de servei complet i quatre bars: dos d'ells a l'aire lliure, amb vistes espectaculars al mar i la ciutat, amb edificis tan emblemàtics com la Torre del Rellotge de la Barceloneta i la nova Llotja de Pescadors. Encara que sigui un espai enorme i vibrant, és molt fàcil aconseguir menjar amb comoditat i el mínim esforç: la nostra guia sobre com demanar i recollir menjar i i les FAQ resoldran tots les dubtes que tingueu sobre el Time Out Market Barcelona.  A més d'aquesta impressionant conjunció de grans cuiners i plats deliciosos, al centre del mercat hi ha un escenari amb una visió de 360º, que compta amb una programació de cultura i espectacles a càrrec de la redacció de Time Out Barcelona. Atents a l'Instagram del Market, on aniran anunciant l

El restaurante Mussol frente al teatro Tívoli reabrió en 2024 con nueva carta, interiorismo y decoración a cargo de Carlos Martínez Interiors. La carta incorpora novedades como platillos de xup-xup y sofrito, entrecots de ternera a la losa, la sección de huevos de Calaf o postres como el catalanet con chocolate o ratafía. Se mantienen los clásicos presentes en el resto de Mussols: pollo de payés, butifarra con patatas, verduras a la brasa o cocas de recapte —también con nuevas propuestas—, además de la crema catalana. Todo con producto DO Catalunya y un sutil toque contemporáneo. Y no todo es carne: hay una buena variedad de platos de cocina catalana en cada apartado; si no apetece un entrecot, siempre se puede recurrir a un buen fricandó. En el caso de la carne a la losa, llega a la mesa al punto escogido y reposada sobre una losa caliente que la mantiene en su temperatura —muy distinto de los fogoncillos donde a veces se arruina la cocción—. Con la reforma, el espacio ofrece rincones más íntimos, más cocina a la brasa y un guiño al refranero catalán y a las personas detrás de los productos de la carta. Sin artificios y sin perder de vista la tradición ni los orígenes, Mussol evoluciona.

El restaurant Mussol de davant el teatre Tívoli el 2024 va reobrir portes amb nova carta, interiorisme i decoració, a càrrec de Carlos Martínez Interiors. Carta nova: destaquen els platets de xup-xup i sofregit, els entrecots de vedella a la llosa, la secció d’ous de Calaf, o postres noves com el catalanet amb xocolata o ratafia. Sense oblidar clàssics també presents en la resta de Mussols: pollastre de pagès, botifarra amb patates, verdures a la brasa o coques de recapte (també amb novetats). I una crema catalana, tot amb producte DO Catalunya i un petit toc contemporani. Recordeu que això no només és un restaurant de carn: hi ha una bona varietat de plats de cuina catalana en cadascun dels apartats. Si no et ve de gust una mitjana, sempre pots optar per un bon fricandó.  Ara bé, si opteu per l'opció de la carn a la llosa, us arribarà a taula un plat amb el punt de la carn escollit, i reposant sobre una llosa calenta que us el mantindrà calent (que és molt diferent d'allò de portar fogonets i que la gent a vegades faci desgràcies amb els punts de cocció). Amb la reforma hi trobareu racons més íntims, més cuina de brasa i un petit homenatge al refranyer català i a les persones darrere dels productes de la carta. Sense grans artificis, i sense perdre de vista la tradició i els orígens, el Mussol evoluciona. 

En Barcelona hay brunches para todos los gustos: los saludables, los pijos, los que sirven solo de 12 a 15 y los que parecen una discoteca de reguetón con aguacates. Pero luego está Billy Brunch, un imperio del brunch ininterrumpido que ya cuenta con varios locales, y el de Bailén 115 es uno de los más agradecidos si buscas comer bien, a cualquier hora y minimizando el postureo. El espacio es luminoso, con plantas colgantes, suelo hidráulico y sillas cómodas, y el servicio, aunque a veces algo desbordado por el éxito, siempre tiene una sonrisa. La carta deja claro el público al que se dirige (turista joven con hambre de eggs benedict), pero aquí se cocina con seriedad. El full breakfast inglés es para valientes, con salchichas caseras, huevos al gusto, hash browns, alubias, champiñones y tomate a la plancha: un chute de energía en toda regla. Los huevos Benedict, con salmón o bacon, tienen una holandesa suave y bien emulsionada, y el pan no se convierte en una esponja blanda como en tantos otros sitios. También hay opciones vegetarianas bien pensadas, como la tostada con hummus, remolacha y aguacate, o los pancakes XL con sirope y frutas, perfectos para compartir sin miedo. El café es de especialidad, servido con mimo, y los zumos naturales y smoothies completan una oferta que no flojea en ningún turno. ¿Brunch a las cinco de la tarde un martes? Aquí no es pecado, es rutina.

Convertir el tostado del café en un arte es la esencia del Café de Indias. El origen de este negocio se encuentra en los Cafès Garriga, que se fundaron en 1850 como un pequeño establecimiento en el casco antiguo de Barcelona, ​​donde tostaban y vendían café y la gente también podía tomarlo. A principios del siglo XX, Cafès Garriga se convirtieron en un punto de encuentro de artistas de vanguardia y de tertulia cultural y política. Hoy todavía utilizan la fórmula de tostado artesanal establecida en 1850, con el fin de obtener una exquisita selección de cafés naturales con una combinación única de sabor, cuerpo y aroma en cada taza. Los elaboran con granos procedentes de las altas montañas de Jamaica y Colombia, donde se producen algunos de los mejores cafés del mundo. Y los encontrarás en Café de Indias, la cafetería del Time Out Market. ¿Qué tienen en común 9 de las mejores cocinas de Barcelona y ​​un grandioso restaurante de servicio completo? Que la mejor forma de culminar la comida es hacerlo con un café impecable. 

La majoria de les vegades els àpats a quatre mans –és a dir, dos xefs col·laborant en un menú degustació– es planteja com a la fusió dels seus respectius estils culinaris. De la reunió d'un xinès i un italià en podem treure, potser, wantun farcits de ragú de llebre. No va ser el cas del que vam viure i menjar a un dels sopars a quatre mans que se celebren cada dilluns d'octubre al vespre a Casa Amàlia Port Vell, a Time Out Market. La reunió del resident Roberto Quispe i el xef del Tempura-Ya, Koji Koji Nishiumi –veterà mestre del finíssim arrebossat japonès i el sushi– es va traduir en un menú omakase cent per cent nipó on la tècnica japonesa es va ajuntar amb la filosofia de producte de proximitat català d'alta volada de Casa Amàlia. "Hem optat per aquesta via: que en Koji cuini els seus plats, però amb la nostra matèria primera, perquè la conjunció és espectacular", m'explica en Sergi Suaña, copropietari de Casa Amàlia. I li dono la raó: un menú de sis passes a 70 euros, maridatge il·limitat inclòs, que va ser una demostració d'ofici i talent.  Vam començar amb tofu shiraee (amanida de tofu cremós) amb moniato rostit i caramel·litzat i raïm verd, un aperitiu refrescant i llaminer on sí que es nota la mà de Quispe, d'origen peruà.  Foto: Jaume MuñozCasa Amàlia Port Vell El segon plat fou una sopa de miso Akadashi –pasta de soja fermentada– amb cloïssa gallega de Cambados: barreja sabor ferm i molt d'umami i notes de fum que lliguen d'allò més bé amb la carnositat marina de

La mayoría de las veces, las cenas a cuatro manos –es decir, dos chefs colaborando en un menú degustación– se conciben como una fusión de sus respectivos estilos culinarios. De la unión de un chino y un italiano puede salir, quizá, un wantán relleno de ragú de liebre. No fue el caso de lo que vivimos (y comimos) en una de las cenas a cuatro manos que se celebran cada lunes de octubre por la noche en Casa Amàlia Port Vell, en el Time Out Market. La colaboración entre el chef residente Roberto Quispe y el cocinero del Tempura-Ya, Koji Koji Nishiumi –veterano maestro del delicado rebozado japonés y de sushi– se tradujo en un menú omakase cien por cien nipón, donde la técnica japonesa se combinó con la filosofía de producto de proximidad catalana de Casa Amàlia. "Hemos optado por este camino: que Koji cocine sus platos, pero con nuestra materia prima, porque la conjunción es espectacular", me explica Sergi Suaña, copropietario de Casa Amàlia. Y tiene razón: comimos un menú de seis pases por 70 euros, con maridaje ilimitado incluido, que fue una demostración de oficio y talento. Foto: Casa AmàliaCasa Amàlia Time Out Market Empezamos con tofu shiraee (ensalada de tofu cremoso) con boniato asado y caramelizado y uva verde, un aperitivo refrescante y goloso donde sí se nota la mano de Quispe, de origen peruano. Foto: Jaume MuñozCasa Amàlia Port Vell El segundo plato fue una sopa de miso Akadashi –pasta de soja fermentada– con almeja gallega de Cambados: mezcla de sabor intenso, m

Creo recordar que una vez comenté con alguien de Sitges que los vilanovinos –es decir, los de Vilanova i la Geltrú– se sentían tan orgullosos de su pueblo y su cocina como los sitgetanos. La respuesta fue: "Pues deberías ir a Cambrils, ya verás cómo allí quieren y valoran lo suyo". Y tuve el placer de comprobarlo comiendo en el restaurante Hiu de Cambrils, un establecimiento que abrió en 2024 Sergi Palacín, un chef con raíces en Cambrils que triunfó en Barcelona como cocinero y socio de The Alchemix. Pero mientras que The Alchemix es una deliciosa locura de estilo libre que mezcla humor, gastronomía y coctelería –Palacín salió hace años– Hiu es un concepto muy centrado y específico, con un pie en el litoral de la Costa Dorada y el otro en Tailandia. ¿Hablábamos de orgullo? Lo que hace Palacín en Hiu –que significa "tengo hambre" en tailandés– es reivindicar la cocina de su tierra y añadirle algo personal y vivido. Se percibe ese espíritu ultralocal nada más entrar: en la sala veo a medio equipo limpiando hinojo marino para hacer encurtidos. “El hinojo marino tenía mucha tradición en algunos suquets que los marineros cocinaban a bordo, pero en los últimos 30 años se ha dejado de utilizar. Y nos hemos propuesto revivirlo”, me explica Palacín. Hay cocineros que quieren abarcarlo todo, mezclar todas las influencias que han vivido o que les pasan por la cabeza según el momento de inspiración. Palacín ha hecho lo contrario: ha establecido una línea conceptual muy clara, la que une

Crec recordar que una vegada vaig comentar amb algú de Sitges que els vilanovins –és a dir, els de Vilanova i la Geltrú– se sentien tan orgullosos del seu poble i la seva cuina com els sitgetans. La resposta va ser: "Doncs hauries d'anar a Cambrils, ja veuràs com s'estimen allà les seves coses". I vaig tenir el plaer de comprovar-ho menjant al restaurant Hiu: un establiment que va obrir el 2024 en Sergi Palacín, un xef amb arrels de Cambrils que va triomfar a Barcelona com a cuiner i soci de The Alchemix. Però així i com The Alchemix és una deliciosa bogeria d'estil lliure que mescla humor, gastronomia i cocteleria –Palacín fa anys que ja no hi és– l'Hiu és un concepte molt específic, que se situa amb un peu al litoral de la Costa Daurada i l'altre a Tailàndia. Deia orgull? El que fa Palacín a Hiu –"tinc gana", en tailandès– és valorar la cuina de casa seva, per afegir-hi quelcom personal i viscut. Ja notes un tarannà ultralocal quan a la sala veig mig equip netejant fonoll marí per fer envinagrats. "El fonoll marí tenia molta tradició en algun suquet que els mariners feien a bord, però en els darrers 30 anys s'ha deixat de treballar. I ens hem posat entre cella i cella reviure'l", m'explica Palacín. Hi ha cuiners que volen atrapar-ho tot, ajuntar totes les influències que han viscut o els hi passen per la seva closca segons la inspiració del moment. Palacín ha fet el contrari: estableix una línia editorial conceptual i amb una línia molt clara, la que ajunta el mar i muntany

Barcelona es una ciudad tan azotada por los cambios y la industria turística –Marco d’Eramo, en El selfie del mundo: una investigación sobre la era del turismo (2020, Anagrama), nos recuerda que el turismo es la gran industria pesada del siglo XXI, y que a menudo no somos conscientes de ello– que sorprende y emociona encontrarte con un pedazo de tu ciudad inalterado, incorrupto, tal como era la última vez que tus posaderas descansaron allí. Ha sobrevivido a la apisonadora de las modas y los cruceristas. Tú has cambiado, pero el bar no, y eso reconforta (el 99 % de las veces han cambiado ambas cosas, y la sensación es alienante). Todo este circunloquio viene a cuento por la alegría que supuso reencontrarme con el Bar Kentucky (Arc del Teatre 11. J. de 22 a 2 h. V. y S. de 22 a 3 h) la noche de la Mercè, y la certeza de que el tiempo me ha erosionado a mí, pero el bar nocturno más mítico de mi juventud sigue igual. “Toda una vida contigo”, dice su Instagram, y no podría ser más cierto. Para ciertos universitarios, entrar en el Kentucky era como aquel disco de Sisa: la magia del estudiante. Era como estar dentro de una bola de espejos de discoteca encendida, inundada de ron con cola: sabías cómo entrabas, pero no cómo saldrías. Pero siempre con buen rollo: a diferencia de antros horribles donde quemabas el último cartucho (como el Popof), la nocturnidad sórdida era muy secundaria; el plus del Kentucky era que podías presentarte solo o acompañado y siempre conocías a alguien inte

Barcelona és una ciutat tan assotada pels canvis i la indústria turística –Marco d'Eramo a El selfie del mundo: Una investigación sobre la era del turismo (2020, Anagrama) ens recorda que el turisme és la gran indústria pesant del segle XXI i sovint no en som conscients – que sobta i emociona trobar-te un bocí de la teva ciutat inalterat, incorrupte, tal com era la darrera vegada que les teves natges hi van reposar. Ha sobreviscut la piconadora de modes i creueristes. Tu has canviat, però el bar no, i això és reconfortant (el 99 % de les vegades s'han modificat les dues circumstàncies, i la sensació és alienant).  Tot aquest circumloqui ve a tomb per l'alegria que va ser retrobar el Bar Kentucky (Arc del Teatre 11. Dj. de 22 a 2 h. Dv. i ds. de 22 a 3 h) la nit de la Mercè, i la certesa que el temps m'ha erosionat a mi, però el bar de nit més mític de la meva joventut segueix igual. "Tota una vida amb tu", diu el seu Instagram, i no pot ser més veritat. Per a certs universitaris, entrar al Kentucky era com aquell disc d'en Sisa: la màgia de l'estudiant. Era com estar dins una bola de miralls de discoteca encesa, inundada de rom amb cola: sabies com hi entraves, però no pas com en sortiries. Però sempre de bon rotllo: a diferència d'antres horrorosos on cremaves el darrer cartutx (com el Popof), la nocturnitat sòrdida era molt secundària, el plus del Kentucky era podies presentar-t'hi sol o acompanyat i sempre hi coneixies algú interessant (aconseguissis establir contacte carn

Barcelona puede presumir, una vez más, de hacer los mejores croissants del país. Toni Vera, de la pastelería Mervier Canal, se ha llevado el título de Mejor Croissant Artesano de Mantequilla de España 2025, un galardón que cada año reconoce la excelencia de los hornos y pastelerías artesanas. El concurso se ha celebrado esta mañana en la Escuela de Pastelería del Gremio de Barcelona, donde una veintena de participantes han presentado sus creaciones. A partir de las once, el jurado ha comenzado la cata, con un grupo de maestros pasteleros y chefs que saben muy bien qué juzgar cuando muerden un buen croissant. Foto: Gremi de Pastisseria de BarcelonaCroissant de la pastisseria Mervier Canal Entre ellos, Miguel Moreno (Pan y Cacao, Madrid) ha presidido un tribunal en el que también estaban nombres como Miquel Zaguirre, Andreu Sayó (ganador en 2024 con Brunells, reyes del croissant creativo, incluso de chocolate Dubai), Jon García (Jon Cake) y Carles Carreras (Pastisseria Núria). Este año, coincidiendo con la distinción de Cataluña como Región Mundial de la Gastronomía, también han participado tres cocineros de primer nivel: Oriol Castro (Disfrutar), Artur Martínez (Aürt) y Jordi Vilà (Alkimia). El jurado ha probado y puntuado los croissants presentados teniendo en cuenta los siguientes criterios: sabor (40 puntos), alveolado (15 puntos), hojaldrado (15 puntos), color (10 puntos), formato (10 puntos) y acabado (10 puntos). Foto: Gremi de Pastisseria de BarcelonaToni Vera, de Me

Barcelona pot presumir, un cop més, de fer els millors croissants del país. Toni Vera de la pastisseria Mervier Canal s’ha endut el títol de Millor Croissant Artesà de Mantega de l’Estat 2025, un guardó que cada any reconeix l’excel·lència dels forns i pastisseries artesanes. El concurs s’ha celebrat aquest matí a l’Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona, on una vintena de participants han presentat les seves creacions. A partir de les onze, el jurat ha començat el tast, amb un grup de mestres pastissers i xefs que saben molt bé què cal jutjar quan mosseguen un bon croissant. Foto: Gremi de Pastisseria de BarcelonaToni Vera, de Mervier Canal Entre ells, Miguel Moreno (Pan y Cacao, Madrid) ha presidit un tribunal on també hi havia noms com Miquel Zaguirre, Andreu Sayó (guanyador del 2024 amb Brunells, reis del croissant creatiu, fins i tot de xocolata Dubai), Jon García (Jon Cake) i Carles Carreras (Pastisseria Núria). Enguany, coincidint amb la distinció de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia, també hi han participat tres cuiners de primera línia: Oriol Castro (Disfrutar), Artur Martínez (Aürt) i Jordi Vilà (Alkimia). El jurat ha tastat i puntuat els croissants presentats tenint en compte els següents criteris: sabor (40 punts), alveolat (15 punts), fullat (15 punts), color (10 punts), format (10 punts) i acabat (10 punts). La competició d'enguany ha sigut disputadíssima: el seu croissant ha estat el més ben valorat en una edició amb un nivell altíssim i p

Por suerte, parece que ya ha pasado la fiebre por convertirse en el siguiente mini-Jordi Cruz. Curiosamente, algunas de las recetas que se han vuelto más populares en las redes sociales son las de sofrito y toma pan y moja, en detrimento de las esferificaciones y las alegorías comestibles (se me escapa una lágrima de risa cuando recuerdo el inenarrable León Come Gamba). Hace poco, Frank Monrabà del Haddock nos reveló la receta de sus fabulosos macarrones al brandi, inspirados en su tía Enriqueta. Y hoy es Alberto Soriano, jefe de cocina de la Fonda de Pirenaicas, quien nos explica cómo preparar en casa sus adictivos y melosos fideos a la cazuela, los más famosos de Barcelona ahora mismo. Aceptamos encantados vuestra gratitud eterna (pero mejor que nos invitéis a dos o tres cervezas bien tiradas). Porque la Fonda de Pirenaicas siempre está a rebosar y cuesta encontrar mesa para zamparse este platazo hedonista. Pero con estas instrucciones y un poco de paciencia, hasta un chimpancé puede preparar un guiso que dejará boquiabierto a vuestro cuñado (ese que piensa que solo sabéis freír varitas de merluza, y no se equivoca). INGREDIENTES 200 gramos de butifarra 200 gramos de abanico de cerdo ibérico 2 cebollas de Figueres 1 pimiento verde italiano 2 dientes de ajo 1 cucharada de tomate concentrado 20 centilitros de vino tinto 1 cucharadita de pimentón dulce de la Vera 200 g de fideos Gramigna De Cecco (los de la forma de herradura) 1,5 litros de caldo de pollo Sal y pimienta Sofreí

Per sort, sembla que ja ha passat la fal·lera per esdevenir el següent mini-Jordi Cruz. Curiosament, algunes de les receptes que han esdevingut més populars a les xarxes socials són les de sofregit i sucar-hi pa, i no pas tant les d'esferificacions amateurs i les al·legories comestibles (se m'escapa una llàgrima de riure quan recordo l'inenarrable León Come Gamba). Fa poc, en Frank Monrabà del Haddock ens va revelar la recepta dels seus fabulosos macarrons al brandi, inspirats en la seva tieta Enriqueta. I avui és l'Alberto Soriano, cap de cuina de la Fonda de Pirenaicas, qui ens explica com preparar a casa els seus addictius i melosos fideus a la cassola, els més famosos de Barcelona ara mateix. Acceptem encantats la vostra gratitud eterna (i també que ens convideu a dues o tres birres ben tirades). Perquè la Fonda de Pirenaicas sempre és plena de gom a gom i costa trobar-hi taula per halar aquest platàs hedonista. Però amb aquestes instruccions i un xic de paciència, fins i tot un ximpanzé pot preparar un guisat que desencaixarà la boca del vostre cunyat  (que es pensa que només sabeu fregir varetes de lluç, i té raó).    INGREDIENTS 200 grams de botifarra 200 grams de ventall de porc  2 cebes de Figueres 1 pebrot verd italià 2 grans d'all 1 cullerada de tomàquet concentrat 20 centilitres de vi negre 1 culleradeta de pebre vermell dolç de la Vera 200 g de fideus Gramigna De Cecco (aquells amb forma de ferradura) 1,5 litres de brou de pollastre Sal i pebre Sofregim en una ca

La sensación de salir de Barcelona y notar un alivio en la presión de los precios que pagas en bares y restaurantes no es ninguna sensación: es real. Servidor siempre pone el ejemplo de tomar una cerveza bien tirada en el paradisíaco chiringuito de la playa de Sant Pere Pescador (rodeado de dunas, sierra y en un paraje natural protegido): 2,30 euros. Exactamente, el mismo precio que pago en la terraza del bar de debajo de casa, rodeado de humos de tubo de escape y grupos de turistas que te pasan por encima para subir al bus turístico de la esquina. Y esto viene a cuento porque el Ayuntamiento de Barcelona acaba de publicar la Encuesta de Actividad del Sector de Restauración de Barcelona correspondiente al año 2024. El estudio refleja los cambios y la evolución del sector de la restauración en Barcelona mediante 1000 encuestas realizadas entre el 16 de septiembre y el 1 de noviembre de 2024. Foto: Time Out Barcelona Y uno de los principales titulares de este año es el aumento del precio de la cerveza: el precio medio de tomarse una birra en nuestra ciudad hoy es de 2,40 euros, un 7,1 % más caro que en 2023, cuando costaba 2,27 euros. El incremento es más pronunciado que el que hubo de 2022 a 2023, de un 6,5 %; tomar una cerveza en 2022 costaba 2,13 euros. Y hay que retroceder hasta 2021 para encontrar la cifra mágica de una cerveza a menos de dos euros: 1,98, costaba entonces. El otro gran titular de precios lo tenemos en el incremento del menú de mediodía: el precio de los

La sensació de sortir de Barcelona i notar un alleujament en la pressió dels preus que pagues als bars i restaurants no és cap sensació: és ben real. Servidor sempre posa l'exemple de prendre una cervesa ben tirada al paradisíac xiringuito de la platja de Sant Pere Pescador (envoltat de dunes, serralades i en un paratge natural protegit): 2.30 euros. Exactament, el mateix preu que pago a la terrassa del bar de sota casa, envoltat de fums de tub d'escampament i grups de turistes que et passen pal damunt per accedir al bus turístic de la cantonada.  I això ve tomb perquè l'Ajuntament de Barcelona acaba de publicar l'Enquesta d’Activitat del Sector de Restauració de Barcelona corresponent a l'any 2024. L'estudi reflecteix els canvis i l'evolució del sector de la restauració a Barcelona mitjançant 1000 enquestes realitzades entre el 16 de setembre i l’1 de novembre de 2024. Foto: Time Out Barcelona I un dels principals titulars  d'enguany és l'augment del preu de la cervesa: el preu mitjà de fer una birra a la nostra ciutat avui és de 2,40 euros, un 7,1 % més car que el 2023, quan costava 2,27 euros. L'increment és més pronunciat que el que va haver-hi del 2022 al 2023, d'un 6,5 %; prendre una birra el 2022 costava 2,13 euros. I hem de retrocedir fins al 2021 per la xifra màgica d'una cervesa a menys de dos euros: 1,98 costava aleshores. L'altre gran titular de preus el tenim en l'increment del menú de migdia: el preu dels menús és de 14 euros de mitjana als bars, i pugen un 6,