Ricard Martín

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Your Barcelona itinerary might be crammed full, but we can bet tapas is pretty high on your list. After all, for many, tapas bars are a religion – a perfect prelude to a hearty dinner or a varied feast that stands on its own. Tapas are the queens of bars and of good eating and drinking – but not all of them are worth your dough.  So where can you find the best in Barcelona? We recommend following this list of bars with foolproof tapas. Long live the tapa. And take note – it’s not an urban myth: there are still places in Barcelona where you’ll get a free tapa with your drink! We’ve sampled more jambon, croquetas and pimientos de padron than we care to admit, but it does make us experts in the stuff. Here are the best places to get tapas in all of Barcelona.  🍴 Ultimate guide to Barcelona’s restaurant scene📍 Ready to book? Discover the best hotels and the best Airbnbs in Barcelona Ricard Martín is the food and drink editor at Time Out Barcelona. At Time Out, all of our travel guides are written by local writers who know their cities inside out. For more about how we curate, see our editorial guidelines.

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Viure a Barcelona és increïble, sí. Però també és car. El lloguer, el cafè, la birra, el vermut... tot suma. Per sort, gaudir de la ciutat no sempre demana gastar diners. Hi ha un munt de plans gratis que no tenen res a envejar als de pagament, i són aquí, tot l’any, esperant que els aprofitis. Així que si et preguntes què pots fer avui a Barcelona gratis, la resposta és clara: moltes coses. Passejades per descobrir obres d’art poc conegudes, museus que obren puntualment gratis i d’altres durant tot l’any, parcs que són autèntics refugis, concerts que no et cobren entrada i centres culturals on sempre passa alguna cosa (i moltes vegades, gratis). No cal sortir de la ciutat ni gastar-se la cartera per descobrir llocs nous o tornar a enamorar-se dels de sempre. Només cal saber on mirar. Aquesta guia és per a tu, que vius a Barcelona i no vols renunciar a gaudir-la encara que el pressupost no doni per a molts luxes. Aquí tens els nostres plans gratuïts preferits: perquè sí, viure aquí és car, però esprémer la ciutat... encara et pot sortir gratis. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

No es ningún secreto que Barcelona está viviendo una auténtica explosión de cocina vegana en los últimos años. Quizás todavía estamos lejos de rivalizar con Londres, que ahora mismo lidera la oferta 'plant-based' en el continente, pero nos vamos acercando (ya ocupamos el cuatro lugar). Constantemente nos enteramos de la apertura de nuevos establecimientos completamente libres de sufrimiento animal –ni carne, ni pescado, ni huevos, ni lácteos–. Y los hay para todos los gustos: sushi y otras delicias asiáticas, sabores mexicanos, gastronomía de autor, tapas, cocina tradicional, hamburguesas e incluso comida rápida, todo lo encontrarás en su opción vegana, es decir, más sana y amable para las personas, para el planeta y, sobre todo, para animales. Aquí tenéis algunos de los mejores, pero esta es una lista en construcción, iremos añadiendo más a medida que los vamos probando. ¡Buen provecho! NO TE LO PIERDAS: También hay un buen puñado de vegetarianos y no vegetarianos, así como pastelerías que tienen alternativas veganas

No és cap secret que Barcelona està vivint una autèntica explosió de cuina vegana en els últims anys. Potser encara estem lluny de rivalitzar amb Londres, que ara mateix lidera l’oferta ‘plant-based’ al continent, però ens hi anem acostant (ja ocupem la quarta posició). Constantment ens assabentem de l’obertura de nous establiments completament lliures de patiment animal –ni carn, ni peix, ni ous, ni lactis–. I n’hi ha per a tots els gustos: sushi i altres delícies asiàtiques, sabors mexicans, gastronomia d’autor, tapes, cuina tradicional, hamburgueses i fins i tot menjar ràpid, tot ho trobaràs en la seva opció vegana, és a dir, més sana i amable per a les persones, per al planeta i, sobretot, pels animals. Aquí en teniu alguns dels millors, però aquesta és una llista en construcció, n’anirem afegint més a mesura que els anem tastant. Bon profit! NO T'HO PERDIS: També hi ha una bona colla de vegetarians i no vegetarians, així com pastisseries que tenen alternatives veganes

Et convidem a descobrir els 39 millors restaurants de Sarrià, un barri que acull bona part dels locals amb més bon gust de Barcelona. La llista inclou alguns dels restaurants més destacats que han estat distingits amb l'estrella Michelin, com l'Àbac, Hisop i Hofmann, entre d'altres. Aquests establiments et transportaran a un món de sabors creatius i sorprenents que et seduiran amb combinacions úniques, presentacions impecables i ingredients d'alta qualitat. No pots visitar Sarrià sense tastar les famoses braves del Tomàs, un dels grans clàssics barcelonins. Aquest plat icònic, elaborat amb patates fregides excelses i una salsa irresistible, et desencaixarà la mandíbula de plaer en cada mos. A més, el barri ofereix un altre encant irresistible: unes terrasses espectaculars. A espais com els que ofereixen Chandirgah Café i Bistró Mató, podràs gaudir del bon temps i cruspir-te plats deliciosos a l'aire lliure. Més enllà de l'experiència culinària, l'ambient de Sarrià et captivarà. Els seus carrers pintorescos i l'atmosfera de comunitat et faran sentir com a casa. Així que no ho dubtis més i vine a descobrir els secrets culinaris que el barri té per oferir. Bon profit! RECOMANAT: Els 50 millors restaurants de Barcelona.

La Xina té 34 províncies, i cada una presumeix de la seva pròpia cuina. A grans trets, el país s’organitza en vuit grans tradicions culinàries: anhui, cantonesa, fujianesa, hunanesa, jiangsu, shandong, sichuanesa i zhejiang. Cada regió té sabors, tècniques i ingredients únics que reflecteixen la seva geografia, el seu clima i la seva cultura, i això es tradueix en una quantitat gairebé infinita de plats. Amb 1.300 milions de persones que l’escullen a diari, la cuina xinesa és sens dubte la més popular del món, i la seva influència arriba molt més enllà de les seves fronteres… inclosa Barcelona. La nostra selecció Per sort, l’escena xinesa d'aquí ha evolucionat molt. Tots recordem els restaurants dels anys 90: locals tirant a kitsch, plens de budes, fonts d’aigua, peixeres, fanalets i molt de vermell, on el menú estava fet a mida del paladar barceloní: arròs tres delícies, rotllets de primavera… poc autèntic, però entranyable. Avui, l’oferta és una altra història: podem explorar cuines regionals espectaculars i tastar especialitats de Sichuan, Huanan, Zhejiang, Shaanxi, Yunnan… un viatge gastronòmic que ens porta d’un extrem a l’altre de la Xina sense sortir de la ciutat. I si encara en voleu més, també podeu tastar aquests restaurants japonesos i coreans. NO T'HO PERDIS! La millor cuina xinesa a domicili a Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

En la zona alta, The Lot busca fidelizar al local con una propuesta que huye del reclamo turístico. A cargo del chef Alejandro Sanahuja, curtido en el muy buen gallego moderno O'Peregrino, el local tiene más capas que una cebolla: desde desayunos y menús de mediodía finos (lo que antes llamaban ejecutivo) hasta cenas que rozan el fine dining desenfadado, pasando por tardes de fútbol en pantalla grande y hamburguesa. La cocina es directa, fácil de entender y de comer, pero muy técnica y suculenta. Por la noche, la carta ofrece buen producto a precios coherentes: desde ostras (al natural o con panko) hasta unas gyozas de pato crujientes y melosas. Destaca el tiradito de lubina nikkei y un tataki de atún de intensidad notable. Para los carnívoros, el cochinillo a baja temperatura —meloso, con parmentier, un clásico de la comida reconfortante— o el steak tartar con mantequilla ahumada completan la oferta. La guinda del pastel la pone la Coctelería del Mar, con tragos de creación propia en presentaciones espectaculares a cargo del bartender Alessandro Calvo. Un "todo en uno" de esos que eran habituales hace años: mañana, mediodía, tarde, noche y copas

A la zona alta, The Lot busca fidelitzar el local amb una proposta que fuig del reclam turístic. A càrrec del xef Alejandro Sanahuja, curtit en el mot bon gallec modern, O'Peregrino, el local té més capes que una ceba: esmorzars i menús de migdia fins (allò que en deien executiu) i sopars que freguen el fine dining desenfadat, i tardes de futbol en pantalla gran i hamburguesa. La cuina és directa, fàcil d'entendre i de menjar, però molt tècnica i suculenta. A la nit, la carta ofereix bon producte a preus coherents: des d'ostres (al natural o amb panko) fins a unes gyozas d'ànec cruixents i meloses. Destaca el tiradito de llobarro nikkei i un tataki de tonyina d'intensitat notable.  Per als carnívors, el garrinet a baixa temperatura -melós, amb parmentier, un clàssic del menjar confortable- o l'steak tartar amb mantega fumada completen l'oferta. La cirereta del pastís la posa la Cocteleria del Mar, amb tragos de creació propis en presentacions espectaculars a càrrec del bartender Alessandro Calvo. Un tot en un d'aquells que eren habituals fa anys: matí, migdia, tarda, nit, copes.  

En este punto de la película, podemos decir que Ariel Rot es un personaje central y de consenso en la escena del rock español, catalán, argentino y universal, vaya. El guitarrista, cantante y compositor, ex-Tequila y Los Rodríguez, acumula una masa crítica de discos en solitario que ya roza la quincena, apuntalada por la etapa Tequila, aquel glorioso pop-rock chicle que se te clava en el cerebro sustentado por un raca-raca guitarrero entre los Ramones y los Stones, y del también éxito sideral de Los Rodríguez, quizás el intento más exitoso de lograr un rock latino comercial pero de calidad artística que jamás se ha hecho. Si le sumamos su faceta de divulgador de la música española (y catalana y asturiana y...) que fueron las cuatro temporadas del programa musical de la tele pública Un país para escucharlo, Rot, si me permiten el chiste, está en ese punto de su carrera en el que puede hacer lo que le rota. Talentoso cantante, guitarrista y compositor (un poco como si Rosendo hubiera estudiado en el Liceo Francés), Rot se vuelve a apuntar al festival de canción de autor Barnasants para ofrecer un resumen de su carrera, justo 50 años después de que un chaval de 16 años llegara al Estado español, acompañado de su familia, huyendo de la dictadura argentina. Los éxitos son muchos, y todos se cantan solos: Quiero besarte, Necesito un trago, Vicios caros, entre otros, y tocan muchos palos de la música popular, de la milonga argentina al rock de aires stonianos o a la balada

La versión barcelonesa de Circolo Popolare de Big Mamma, gigante mundial de la cocina italiana gourmet, se encuentra en una segunda planta de más de 900 m² en Paseo de Gràcia, con capacidad para 250 comensales y una panorámica de 40 metros de ventanales que baña 40.000 botellas. Los números y la estética son espectaculares, la comida también. Estamos en la vertiente más asequible de la casa –ojo, que no barata– y las raciones son enormes, para compartir. Y su versión en la capital de Cataluña sigue el libro de estilo operativo de Big Mamma, claro: todo el producto italiano imprescindible llega dos veces por semana –como los tomates San Marzano, embutidos o la burrata– pero la verdura –aquí procede en parte del Parc Agrari del Baix Llobregat– y carne y pescado frescos se compran en cada ciudad. No tienen cocina central: todo sale de los fogones de Paseo de Gràcia, 44. Por descontado, la pasta, fresca y seca, la fabrican ellos mismos en cada restaurante, pero también el pan, los helados y la mantequilla, algo que lo sitúa entre los mejores restaurantes italianos de Barcelona. ¿Qué pedir? Por poner un ejemplo, un plato de espagueti cacio e pepe –espaguetis caseros con cremosa salsa de pecorino, generosamente condimentados con pimienta negra– es una ración generosa que da para dos primeros, y se puede rematar la faena con una tremenda milanesa de ternera rebozada y frita, con patatas crujientes a las hierbas y espinacas salteadas. O bien optar por su pizza al metro, de 80 cm, que

En aquest punt de la pel·lícula, podem dir que Ariel Rot és un personatge central i de consens en l'escena del rock espanyol, català, argentí i universal, vaja. El guitarrista, cantant i compositor, ex-Tequila i Los Rodríguez, acumula una massa crítica de discos en solitari que ja frega la quinzena, apuntalada per l'etapa Tequila, aquell gloriós pop-rock xiclet que se't clava al cervell sustentat per un raca-raca guitarrer entre els Ramones i els Stones, i del també èxit sideral de Los Rodríguez, potser l'intent més reeixit d'aconseguir un rock llatí comercial però de qualitat artística que mai s'ha fet. Si hi sumem el seu vessant de divulgador de la música espanyola (i catalana i asturiana i...) que foren les quatre temporades del programa musical de la tele pública Un país para escucharlo, Rot, si em permeteu l'acudit, és en aquell punt de la seva carrera que pot fer el que li rota. Talentós cantant, guitarrista i compositor (una mica com si Rosendo hagués estudiat al Liceu Francès) Rot es torna a apuntar al festival de cançó d'autor Barnasants per oferir un resum de la seva carrera, just 50 anys després que un xaval de 16 anys arribés a l’Estat espanyol, acompanyat de la seva família, fugint de la dictadura argentina. Els èxits són molts, i tots es canten sols: Quiero besarte, Necesito un trago, Vicios caros, entre d'altres, i toquen molts pals de la música popular, de la milonga argentina al rock d'aires estonians o a la balada pop sedosa reminiscent de Harry Nilsson. Sen

La versió barcelonina de Circolo Popolare de Big Mamma, gegant mundial de la cuina italiana gurmet, és en una segona planta de més de 900 m² a Passeig de Gràcia, amb capacitat per a 250 comensals i una panoràmica de 40 metres de finestrals que banya 40.000 ampolles. Els números i l'estètica són espectaculars, el menjar també. Som en la vessant més assequible de la casa –ull, que no pas barata– i les racions són enormes, per compartir. I la seva versió a la capital de Catalunya segueix el llibre d'estil operatiu de Big Mamma, és clar: tot el producte italià imprescindible arriba dues vegades a la setmana –com els tomàquets San Marzano, embotits o la burrata– però la verdura –aquí procedeix en part del Parc Agrari del Baix Llobregat– i carn i peix frescos es compren a cada ciutat. No tenen cuina central: tot surt dels fogons de Passeig de Gràcia, 44. Per descomptat, la pasta, fresca i seca, que fabriquen ells mateixos a cada restaurant, però també pa, gelats i mantega, la qual cosa el situa entre els millors restaurants italians de Barcelona. Què demanar? Per posar un exemple, un plat d'espagueti cacio e pepe –espagueti casolans amb cremosa salsa de pecorino, generosament condimentats amb pebre negre és una generosa ració que dona per a dos primers, i es pot rematar la feina amb una tremenda milanesa de vedella arrebossada i fregida, amb patates cruixents a les herbes i espinacs saltejats. O optar per la seva pizza al metre, de 80 cm– que es pot demanar en dos sabors diferents

La Campechana es lo que se llama un restaurante mexicano todoterreno y fiable: es de la misma propiedad que el Tlaxcal y el Costa Pacífico, dos restaurantes mexicanocatalanes que han hecho una gran labor desde principios de la década del 2010 en la difusión de la gastronomía mexicana en Barcelona. Al frente de los fogones está el cocinero Rodrigo Arrio, con una mano tan rigurosa que les ha valido el sello de distinción Copil, que otorga el gobierno de México a los restaurantes de verdadera cocina mexicana en España. Están en un restaurante de lo más informal y funcional, de los de mesa puesta con un bote de metal con los cubiertos, agradable y de mobiliario rústico (si os sentáis por primera vez, os recordará el Costa Pacífico). Eso sí, el inmenso portal de madera de la entrada, estilo masía urbana, impresiona. La carta es breve, directa y sustanciosa: tacos, chilaquiles, nachos de la casa y guacamole como Dios manda, así como pozole, aquella intensa sopa de maíz con chiles, verduras y carne. Hacen las cosas bien: sus nachos son de los buenos, se nota cuando pruebas el equilibrio entre guacamole casero, pico de gallo, frijoles, jalapeños y queso de verdad, con totopos crujientes, y disponen de un trompo para hacer los tacos al pastor como manda la ortodoxia

La Campechana és allò que se'n diu un restaurant mexicà tot terreny i fiable: és de la mateixa propietat que el Tlaxcal i el Costa Pacífico, dos restaurants mexicanocatalans que han fet una gran tasca des de principis de la dècada del 2010 en la difusió de la gastronomia mexicana a Barcelona. Al capdavant dels fogons hi ha el cuiner Rodrigo Arrio, amb tan bona mà i rigor que els ha valgut el segell de distinció Copil, que atorga el govern de Mèxic als restaurants de veritable cuina mexicana a Espanya. Són en un restaurant d'allò més informal i funcional, dels de taula parada amb un pot de metall amb els coberts, agradable i de mobiliari rústic (si hi seieu per primer cop, us recordarà el Costa Pacífico). Això sí, l'immens portal de fusta de l'entrada, estil masia urbana, impressiona. La carta és breu, directa i substanciosa: tacos, chilaquiles, nachos de la casa i guacamole com Déu mana, així com pozole, aquella intensa sopa de blat de moro amb xilis, verdures i carn. Fan les coses bé: els seus nachos són dels bons, es nota quan tastes l'equilibri entre guacamole casolà, pico de gallo, frijoles, jalapeños i formatge de veritat, amb totopos cruixents, i disposen d'un trompo per fer els tacos al pastor com mana l'ortodòxia.

El Finorri está dentro de un precioso local art-déco en el hotel Condal, con una barra majestuosa y coctelería. Abierto en 1893, el Condal alojó a personalidades como Dalí o Lorca. La familia Rama lo adquirió a principios de los años ochenta, y en 2025 tuvo el buen juicio de instalar un restaurante de cocina catalana de altos vuelos en vez de apartamentos turísticos. Ojo con el dream team culinario del Finorri, en el corazón del barrio Gótico: Josep Nicolau es el director gastronómico (creador del Rosal 34, y mil aventuras más) y a los fogones están Marc Vitega (Enigma, Bar Cañete) y Albert Soteras, este último ex-7 Portes en la época del maestro Lladonosa y también en el Neichel en su época dorada. Puro ADN de cocina moderna barcelonesa, comprometido con la modernización y elevación de platos de toda la vida. En el sótano tienen un laboratorio de I+D de fondos, donde dejan en marcha algunas cocciones toda la noche. Esto se traduce en platos como unos calamares rellenos de butifarra de perol con trompetas de la muerte, suntuosos, hidratados por un poco de berenjena en la farsa, sobre un fondo de carne anisado, o un lingote de oveja xisqueta al horno, de sabor tan suave y sutil como su costra de grasa crujiente. No inventan platos, pero hacen una traducción contemporánea exquisita, y eso se ve en unos macarrones con rustido y demiglace de traca, o platos del día con lo mejorcito de la temporada, como una butifarra negra del Pallars con guisantes de lo más fina.

El Finorri és dins un preciós local art-déco a l'hotel Condal, amb una barra majestuosa i cocteleria. Obert el 1893, el Condal va allotjar personalitats com Dalí o Lorca. La família Rama el va adquirir a principis dels anys vuitanta, i el 2025 va tenir el bon senderi d'instal·lar-hi un restaurant de cuina catalana d'alta volada en comptes d'apartaments turístics. Ull amb el dream team culinari del Finorri, al cor del barri Gòtic: en Josep Nicolau és el director gastronòmic (creador del Rosal 34, i mil aventures més) i als fogons hi ha en Marc Vitega (Enigma, Bar Cañete) i l'Albert Soteras, aquest darrer ex-7 Portes en l'època del mestre Lladonosa i també al Neichel en la seva època daurada. Pur ADN de cuina moderna barcelonina, compromès amb la modernització i elevació de plats de tota la vida. Al soterrani hi tenen un laboratori d'I+D de fons, on deixen en marxa algunes coccions tota la nit. Això es tradueix en plats com uns calamars farcits de botifarra de perol amb trompetes de la mort, sumptuosos, hidratats per un xic d'albergínia a la farsa, sobre un fons de carn anisadet, o un lingot d'ovella xisqueta al forn, de sabor tan suau i subtil com la seva crosta de greix cruixent. No inventen plats, però en fan una traducció contemporània exquisida, i això es veu en uns macarrons amb rostit i demiglace de traca, o plats del dia amb el milloret de la temporada, com una botifarra negra del Pallars amb pèsols d'allò més fina.    

La pizza En el safari urbano de la pizza —ese plato que ya ha dado la vuelta al mundo demasiadas veces—, el horno de leña ha dejado de ser sinónimo de calidad. De hecho, algunas de las mejores pizzas de la ciudad se cuecen sin fuego visible, mientras que ciertos templos turísticos presumen de brasas y sirven decepciones monumentales. En Le Romane, regentado por Renato Letizia junto a Loredana Pettirossi (sí, el diploma de pizzaiolo está a la vista), no hay horno de leña… y tampoco lo necesitan. Su seña de identidad es la pizza romana cuadrada y, sobre todo, el sistema para compartir: en una sola base caben dos sabores. Dos personas, cuatro gustos; tres, seis; cuatro, ocho. Matemática aplicada a la felicidad. ¿Aprueba la prueba del mordisco, la famosa pizza al taglio? Sin titubeos. La masa luce burbujas honestas, alveolos generosos y una textura crujiente por fuera, liviana por dentro, fruto de una fermentación de cuatro días. La de guanciale (no, no es bacon) brilla con la grasa justa, el punto tostado del pecorino y una base que aguanta el ritmo sin perder elegancia. No vienen a reinventar el concepto, pero sí a engrosar esa lista tan corta de direcciones fiables cuando el antojo aprieta. Además, el formato invita a ir en grupo y probar todo: aquí nadie se queda con la espina de no haber pedido “la otra que tenía tan buena pinta”. Es un sitio para compartir y volver a pedir otra ronda sin remordimientos. Y eso, en el ecosistema pizza de Barcelona, es casi tan importante como

La pizza En el safari urbà de la pizza —aquest plat que ja ha fet la volta al món massa vegades—, el forn de llenya ha deixat de ser sinònim de qualitat. De fet, algunes de les millors pizzes de la ciutat es couen sense foc visible, mentre que certs temples turístics presumeixen de brases i serveixen decepcions monumentals. A Le Romane, regentat per Renato Letizia juntament amb Loredana Pettirossi (sí, el diploma de pizzaiolo és ben visible), no hi ha forn de llenya… i tampoc no el necessiten. El seu tret distintiu és la pizza romana quadrada i, sobretot, el sistema per compartir: en una sola base per a una persona hi caben dos sabors. Així, dues persones, quatre gustos; tres, sis; quatre, vuit. Matemàtiques aplicades a la felicitat. Supera la prova de la mossegada, la famosa pizza al taglio? Sense dubtar-ho. La massa mostra bombolles honestes, alveols generosos i una textura cruixent per fora, lleugera per dins, fruit d’una fermentació de quatre dies. La de guanciale (no, no és bacó) brilla amb el greix just, el punt torrat del pecorino i una base que aguanta el ritme sense perdre elegància. No venen a reinventar el concepte, però sí a engruixir aquella llista tan curta de direccions fiables quan l’antull apreta. A més, el format convida a anar-hi en grup i tastar sense por: aquí ningú no es queda amb l’espina de no haver demanat “l’altra que feia tan bona pinta”. És un lloc per compartir i tornar a demanar una altra ronda sense remordiments. I això, en l’ecosistema pizzero

Las apariciones públicas de Jordi Roca siempre tienen un meditadísimo –y muy logrado– aire de comedia slapstick autoparódica: en una nave industrial de Poblenou, Roca, metido en su alter ego de DJ Jordi Stone, participó en la presentación del line-up del Brunch Elektronik Festival. En este caso, el astro de la pastelería e hijo de Can Roca emergió desde el centro de una especie de maqueta de prado bucólico donde, en lugar de un ferrocarril de juguete, daba vueltas un bufet libre giratorio cargado de golosinas y bombones.  Foto: Brunch Elektronik. Jordi Roca emerge entre muscaria en la presentación del Brunch Elektronik Y a medida que los platitos quedaban vacíos, gracias a 150 invitados castigando sus dientes a base de azúcar y birra, se podían ver los nombres de los artistas que actuarán en el Parc del Fòrum el 7 y 8 de agosto: Kaytranada, Jeff Mills, Cassius (Live), Syreeta o Luciano, entre otros. Según explica el director creativo del Brunch, Martin Petrik, este año han querido encontrar el punto máximo de equilibrio entre "grandes figuras internacionales, referentes de la escena, y también dar mucha importancia al talento local", con una combinación de emergentes de la escena barcelonesa como PAULA GM y MERCÈ y nuevos artistas del underground electrónico europeo. El Brunch Elektronik, dice Petrik, "empezó colonizando espacios pequeños y singulares de Barcelona; sin el talento local no sería lo que es ahora, y por eso siempre guardamos una parte importante del cartel par

El que per a molts és el millor pastisser del món revela una cara molt poc coneguda: Jordi Roca té l'àlter ego del DJ Jordi Stone. No és un capritx passatger; després de dos anys d'estudis musicals i un debut davant de 6.000 persones, Roca confessa que l'electrònica és la seva recepta "per afrontar la pitopàusia". Les aparicions públiques d'en Jordi Roca sempre tenen un meditadíssim –i molt aconseguit– aire de comèdia slapstick autoparòdica: en una nau industrial de Poblenou, Roca, ficat en el seu alter ego de DJ Jordi Stone, va participar en la presentació del line-up del Brunch Elektronik Festival. En aquest cas, l'astre de la pastisseria fill de Can Roca va emergir des del centre d'una mena de maqueta de prat bucòlic, on enlloc d'un ferrocarril de joguina hi feia voltes un bufet lliure giratori carregat de llaminadures i bombons.  Foto: Brunch ElektronikJordi Roca emeregeix entre muscària en la presentació del Brunch Elektronik I a mesura que els platets quedaven buits, gràcies a 150 convidats castigant-se les dents a base de sucre i birra, s'hi podien llegir podien veure els noms dels artistes que actuaran al Parc del Fòrum el 7 i 8 d'agost: Kaytranada, Jeff Mills, Cassius (Live), Syreeta o Luciano, entre d'altres. Segons explica el director creatiu del Brunch, Martin Petrik, enguany han volgut trobar el punt de màxim d'equilibri entre "grans figures internacionals, referents de l'escena, i també donar molta importància al talent local", amb una combinació d'emergents d

Tenemos el placer de anunciaros una noticia que nos llena la cabeza de ilusión y nos hace rugir la barriga: 9 de Julio, el nuevo restaurante del Grupo 9Reinas, potencia de la alta cocina argentina de Barcelona, acaba de abrir en el Time Out Market. Y llega al food hall del Port Vell con una propuesta que reivindica la esencia de la cocina popular del país del tango: empanadas, milanesas y pasta italoargentina, los tres pilares caseros de esta gastronomía directa y sabrosa. Adrián Gerardi, gerente de 9Reinas, me explica que "pese a que el mundo de la empanada está hoy muy estandarizado, nuestro objetivo es seguir manteniendo la misma calidad que ofrecemos en el resto de los restaurantes del grupo". Es decir, empanadas jugosas y contundentes, donde no tienes que pelearte con la masa para encontrar el relleno. Foto: Arnau Montfort. 9 de Julio, Time Out Market Barcelona Veamos la de ternera 100%, una delicia suave hecha con "exactamente el mismo producto que utilizamos en los restaurantes de 9Reinas, entraña prémium", especifica el chef ejecutivo de 9Reinas, Cristian Rassi. "Todo lo que podamos producir nosotros, lo hacemos nosotros, desde las salsas con tomate fresco hasta las masas, para controlar la calidad", añade. Ya habrá tiempo para experimentar, pero de momento salen con las empanadas más clásicas: de pollo, de ternera, de jamón y queso, de queso y cebolla y de berenjena con queso de cabra y miel.  Foto: Arnau Montfort. 9 de Julio, Time Out Market Barcelona En la cart

Tenim el plaer d'anunciar-vos una notícia que ens omple el cap d'il·lusió i ens fa grunyir la panxa: 9 de Julio, el nou restaurant del Grupo 9Reinas, potència de l'alta cuina argentina de Barcelona, acaba d'obrir al Time Out Market. I arriba al food hall del Port Vell amb una proposta que reivindica l'essència de la cuina popular del país del tango: empanades, milaneses i pasta italoargentina, els tres pilars casolans d'aquesta gastronomia directa i sabrosa. L'Adrián Gerardi, gerent de 9Reinas, m'explica que "malgrat que el món de l'empanada està avui molt estandarditzat, el nostre objectiu és continuar mantenint la mateixa qualitat que oferim a la resta dels restaurants del grup". És a dir, empanades sucoses i contundents, on no t'has de barallar amb la massa per trobar el farcit. Foto: Arnau Montfort9 de Julio, Time Out Market Barcelona Vegem la de vedella 100 %, una delícia suau feta amb "exactament el mateix producte que utilitzem als restaurants de 9Reinas, entranya prèmium", especifica el xef executiu de 9Reinas, Cristian Rassi. "Tot el que puguem produir nosaltres, ho fem nosaltres, des de les salses amb tomàquet fresc fins a les masses, per controla la qualitat", afegeix. Ja hi haurà temps per experimentar, però de moment surten amb les empanades més clàssiques: de pollastre, de vedella, de pernil i formatge, de formatge i ceba i d'albergínia amb formatge de cabra i mel.  Foto: Arnau Montfort9 de Julio, Time Out Market Barcelona A la carta també trobem les seves

Tot i el titular, en Gerard Sans no té cap ànim d'entrar en la polèmica de moda de la temporada passada, la de l'esmorzar de forquilla vs. brunch o la de l'escudella vs. ramen. "No m’agrada gens aquesta polèmica, la veritat, que cadascú foti el que vulgui! Pots anar a comprar roba a Olot o a Cambodja, tu consumeixes com vols. I aquí al costat hi ha el Ramen Ya-Hiro, que fa un ramen que flipes! Però a mi m’agrada ser fidel a la meva feina, que és el sofregit i poc més, i intentar fer-ho ben fet. No té sentit que em posi a fer gyozas, si el que domino jo és l'escudella", resumeix, vehement.  Foto: Ricard MartínBar Veracruz Ara bé, és cert que el restaurant Bar-Restaurant Veracruz (Mallorca, 321. T. 679 64 72 57) està envoltat de locals de brunch: és la xinxeta vermella envoltada de forquilles i ganivets, que són els llocs de brunch. Sans no té cap ambició d'enfrontar-s'hi: només "d'oferir cuina popular catalana pura i dura". El Veracruz va obrir a finals del 2025, en un bar-restaurant que "la Pepi i en Ramon havien portat durant trenta anys. Tenien un menú a 12,50 molt competitiu, però n'estaven tips del desgast que comporta tot això, i vaig agafar el traspàs".  Foto: Google MapsVeracruz, la xinxeta entre forquilles vermelles de brunch El Veracruz és bonic i senzill de nassos. Baixes dos escalons i ets en un bareto amb una barra llarguíssima de ferro, taules de fòrmica amb estovalles de paper i una modernització molt prudent que evita el facsímil de neotasca de Mortadelo i

Pese al titular, Gerard Sans no tiene ninguna intención de entrar en la polémica de moda de la temporada pasada, la del desayuno de cuchillo y tenedor vs. brunch o la de la escudella vs. ramen. "No me gusta nada esta polémica, la verdad, ¡que cada uno haga lo que quiera! Puedes ir a comprar ropa a Olot o a Camboya, tu consumes como quieres. ¡Y aquí al lado está el Ramen Ya-Hiro, que hace un ramen que alucinas! Pero a mí me gusta ser fiel a mi trabajo, que es el sofrito y poco más, e intentar hacerlo bien hecho. No tiene sentido que me ponga a hacer gyozas, si lo que domino yo es la escudella", resume, vehemente.  Foto: Ricard Martín. Bar Veracruz Ahora bien, es cierto que el restaurante Bar-Restaurant Veracruz (Mallorca, 321. T. 679 64 72 57) está rodeado de locales de brunch: es la chincheta roja rodeada de tenedores y cuchillos, que son los sitios de brunch. Sans no tiene ninguna ambición de enfrentarse a ellos: solo "de ofrecer cocina popular catalana pura y dura". El Veracruz abrió a finales de 2025, en un bar-restaurante que "Pepi y Ramon habían llevado durante treinta años. Tenían un menú a 12,50 muy competitivo, pero estaban hartos del desgaste que conlleva todo esto, y cogí el traspaso".  Foto: Google Maps. Veracruz, la chincheta entre tenedores rojos de brunch El Veracruz es bonito y sencillo a más no poder. Bajas dos escalones y estás en un bareto con una barra larguísima de hierro, mesas de fórmica con manteles de papel y una modernización muy prudente que evit

En una ciutat tan venuda a les modes i a les últimes tendències com Barcelona, en Quim Marqués és un cuiner important, que manté un ancoratge identitari barceloní dins la cuina catalana sense perdre el pols contemporani. Ho va fer al Suquet de l’Almirall, on va reivindicar la paella de la Barceloneta; ho va fer liderant el Pepa Tomate i la seva visió de la tapa moderna de km 0, i ho està fent al més recent Santa Magdalena, punta de llança de la revitalització de la cuina catalana i de l'oposició urbanita de l'esmorzar de forquilla al brunch. Foto: PiropoPiropo I ho tornarà a fer al recent Piropo (Topazi, 18. 936 66 50 55), però d'una manera molt divertida. "Al Santa Magdalena tenim una cuina catalana de tota la vida, de cullera i lenta, que ens fa feliços. Però sí que ens feia il·lusió muntar un bistrot que sigui bonic, divertit i efectiu". Bistro té connotacions franceses, oi? "En realitat més aviat russes. Significa un lloc on es menja ràpid. La intenció és que no sigui un lloc per menjar amb pressa, però sí un lloc distès, en el qual la gent estigui tranquil·la", explica. Al capdavant del dia a dia hi ha el cuiner Marcel Olivares, que fa 15 anys que treballa amb Marqués. Foto: Time Out Barcelona. Marcel Olivares i Quim Marqués a la barra de Piropo Recuperació gourmet de plats dels vuitanta Un dels trets d'identitat del Piropo és la seva vocació gastronòmica vuitantera: disposa de "set o vuit platets que reten homenatge als anys vuitanta, coses que gairebé han desapareg

En una ciudad tan vendida a las modas y a las últimas tendencias como Barcelona, Quim Marqués es un cocinero importante, que mantiene un anclaje identitario barcelonés dentro de la cocina catalana sin perder el pulso contemporáneo. Lo hizo en el Suquet de l’Almirall, donde reivindicó la paella de la Barceloneta; lo hizo liderando Pepa Tomate y su visión de la tapa moderna de km 0, y lo está haciendo en el más reciente Santa Magdalena, punta de lanza de la revitalización de la cocina catalana y de la oposición urbanita del esmorzar de forquilla al brunch. Y lo volverá a hacer en el acabado de inaugurar Piropo (Topazi, 18. 936 66 50 55), pero de una manera muy divertida. "En Santa Magdalena tenemos una cocina catalana de toda la vida, de cuchara y lenta, que nos hace felices. Pero sí que nos hacía ilusión montar un bistrot que sea bonito, divertido y efectivo". Bistro tiene connotaciones francesas, ¿no? "En realidad más bien rusas. Significa un lugar donde se come rápido. La intención es que no sea un lugar para comer con prisa, pero sí un sitio distendido, en el que la gente esté tranquila", explica. Al frente del día a día está el cocinero Marcel Olivares, que hace 15 años que trabaja con Marqués.  Foto: Time Out BarcelonaMarcel Olivares y Quim Marqués en la barra de Piropo     Recuperación gourmet de platos de los ochenta Una de las señas de identidad de Piropo es su vocación gastronómica ochentera: dispone de "siete u ocho platitos que rinden homenaje a los años ochenta,

Dimarts passat al vespre, Trü (Còrsega, 232.  T. 932 37 69 98) del xef Artur Martínez va fer el seu primer servei, i ben segur que vam assistir, en primera fila, a unes de les inauguracions de l'any. Martínez, que pronosticava a Trü "una oda a la cuina catalana tradicional, profundament arrelada al territori, però reinterpretada i actualitzada", ha passat del singularíssim format d'alta cuina íntima del Michelin Aürt, a un bar-restaurant amb cuina a la vista i equipat amb brasa, on hi hagué el Palo Verde, a la molt gastrohot cantonada de Còrsega amb Enric Granados (veí de Gresca, Bar Topedo, Nairod, Dry Martini...).  Foto: Ricard MartínMartínez, amb ulleres, remata les primeres elaboracions servides a Trü "Va sortir l'oportunitat i l'hem aprofitada. Ens hi vam llançar perquè l'espai ja estava molt bé, només hi hem fet xapa i pintura", m'explica el xef de Terrassa, just abans d'iniciar el servei. Martínez mai s'ha adaptat als formats de restaurant convencionals –el Capritx va passar de ser una rostisseria a Michelin més petit d'Europa, el primer Aürt era un Michelin de tamboret alt amb 16 places– i ara es troba en un espai més clàssic, a base de tapes i platillos. "A l'Aürt ho teníem tot supercontrolat i ara entrem en un format de cuina de mercat, del que trobem, més petit, és una altra dimensió. És un aprenentage. Ara mateix som aprenents al nostre propi restaurant", diu amb humilitat un dels cuiners més importants de Catalunya, però que no dona res per garantit. Foto: Ric

El pasado martes por la tarde, Trü (Còrsega, 232. T. 932 37 69 98) del chef Artur Martínez realizó su primer servicio, y sin duda asistimos, en primera fila, a una de las inauguraciones del año. Martínez, que pronosticaba en Trü "una oda a la cocina catalana tradicional, arraigada al territorio, pero reinterpretada y actualizada", ha pasado del singularísimo formato de alta cocina íntima del Michelin Aürt a un bar-restaurante con cocina a la vista y equipado con brasa, donde antes estaba el Palo Verde, en la muy gastro-hot esquina de Còrsega con Enric Granados (vecino de Gresca, Bar Topedo, Nairod, Dry Martini...). Foto: Ricard MartínMartínez, con gafas, remata las primeras elaboraciones servidas en Trü. "Salió la oportunidad y la hemos aprovechado. Nos lanzamos porque el espacio ya estaba muy bien, solo hemos puesto chapa y pintura", me explica el chef de Terrassa justo antes de iniciar el servicio. Martínez nunca se ha adaptado a los formatos de restaurante convencionales –el Capritx pasó de ser una rosticería al Michelin más pequeño de Europa, el primer Aürt era un Michelin de taburete alto con 16 plazas– y ahora se encuentra en un espacio más clásico, a base de tapas y platillos. "En Aürt lo teníamos todo supercontrolado y ahora entramos en un formato de cocina de mercado, de lo que encontremos, más pequeño, es otra dimensión. Es un aprendizaje. Ahora mismo somos aprendices en nuestro propio restaurante", dice con humildad uno de los cocineros más importantes de Cataluñ

 ¡Llega la sexta edición del Time Out Fest! El gran festival gastronómico de Time Out se celebrará los días 13, 14 y 15 de marzo en el Time Out Market Barcelona y reunirá a 10 grandes cocineras y cocineros de 10 de los mejores restaurantes de Barcelona, que nos ofrecerán platos hechos con el mejor producto de proximidad de nuestra tierra. No os podéis quejar: os juntamos, bajo el mismo techo, las mejores pizzas, hamburguesas, sushi, croquetas, canelones, comida india, empanadas, carne asada, cocas y postres de toda la ciudad. Con el máximo de inclusividad posible: cada uno de los platos tiene su versión vegana o vegetariana. Todo en formato comida callejera y a precios muy asequibles, para que os podáis hartar de elegir y probar. Os explicamos a fondo los 21 platos, la mayoría exclusivos, que encontraréis en el Time Out Fest 2026, para que vayáis abriendo boca. 1. Dúo de mini hamburguesas de ternera catalana con brie Neu del Cadí y con crema de Montrebei joven, de La Real Foto: Arnau MontfortLa Real, Time Out Fest 2026 Los chefs Eduardo Egui y Arturo López apuestan por la calidad de la ternera catalana para ofrecer un dúo de mini hamburguesas. Aquí se cruza la tradición austera de la cheeseburger estadounidense con el queso catalán artesano. La primera variante incorpora la cremosidad del brie Neu del Cadí con pera y tomillo, mientras que la segunda destaca por la intensidad de la crema de Montrebei joven, con el toque extra de grasa y exquisitez de la papada ibérica curad

Arriba la sisena edició del Time Out Fest. El gran festival gastronòmic de Time Out se celebrarà els dies 13, 14 i 15 de març al Time Out Market Barcelona i reunirà 10 grans cuineres i cuiners de 10 dels millors restaurants de Barcelona, que ens oferiran plats fets amb la millor proximitat nostrada. No us podeu queixar: us ajuntem, sota el mateix sostre, les millors pizzes, hamburgueses, sushi, croquetes, canelons, menjar indi, empanades, carn rostida, coques i postres de tota la ciutat. Amb el màxim d'inclusivitat possible: cadascun dels plats té la seva versió vegana o vegetariana. Tot en format menjar de carrer i a preus molt assequibles, perquè us pugueu fer un bon tip de triar i tastar. Us expliquem a fons els 21 plats, la majoria exclusius, que trobareu al Time to Eat Fest 2026, perquè aneu fent boca.  1. Duet de minihamburgueses de vedella catalana amb brie Neu del Cadí i amb crema de Montrebei jove, de La Real  Foto: Arnau MontfortLa Real, Time Out Fest 2026 Els xefs Eduardo Egui i Arturo López aposten per la qualitat de la vedella catalana per oferir un duet de minihamburgueses. Aquí s'encreua la tradició austera de la cheeseburger nord-americana amb el formatge català artesà. La primera variant incorpora la cremositat del brie Neu del Cadí amb pera i farigola, mentre que la segona destaca per la intensitat de la crema de Montrebei jove, amb el toc extra de greix i gormanderia de la papada ibèrica curada. Tot el conjunt, inclosos els envinagrats i les salses, s'ela