Ricard Martín

TARDOR DEL 2025: Un gran restaurant sempre evoluciona. I és el que ha passat amb La Sosenga (1!) i Direkte (ara sense Boqueria, al 6): que han fet un pas endavant en la seva oferta i filosofia i són, sens dubte, dos punts gastronòmics barcelonins de primera magnitud (Michelin, sisplau, passa de llarg). I mereixen estar al capdamunt de la nostra llista. Com també desacomplexadament creatius i barcelonins són els nois d'El Rectangle (10), cuiners joves i amb frescor que presenten una cuina molt seriosa, d'aparença senzilla però treballadíssima. I, per cert, la brasa està de moda: o sempre ho ha estat, perquè és allò que ens ha fet evolucionar com espècie. Cal conèixer Jazminos, elegant i potent reinterpretació de la Mediterrània del Pròxim Orient, feta només amb foc de llenya i producte km 0. Brasa n'hi ha per tot arreu: sobretot a la masia catalana: Tramendu El Caliu de la Brasa (21) porta aquesta tipologia de restaurant cap al segle XXI amb innovacions i una identitat gurmet que marquen la diferència. Dèiem brasa? Paloma Fondita Mexicana (40) també en té, i Paloma Ortiz la domina amb mestratge per portar-nos en un viatge pel gegant gastronòmic nord-americà. I no em cansaré mai de repetir-ho: hi ha vida més enllà del vostre barri. O sigui que feu via a Nou Barris a descobrir la transformació de 5 Hermanos (32), venerable institució popular que ha passat de casa de menjars de barri a restaurant gastronòmic.   Benvinguts a la llista dels 50 millors restaurants de Barcelona, on t

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Viure a Barcelona és increïble, sí. Però també és car. El lloguer, el cafè, la birra, el vermut... tot suma. Per sort, gaudir de la ciutat no sempre demana gastar diners. Hi ha un munt de plans gratis que no tenen res a envejar als de pagament, i són aquí, tot l’any, esperant que els aprofitis. Així que si et preguntes què pots fer avui a Barcelona gratis, la resposta és clara: moltes coses. Passejades per descobrir obres d’art poc conegudes, museus que obren puntualment gratis i d’altres durant tot l’any, parcs que són autèntics refugis, concerts que no et cobren entrada i centres culturals on sempre passa alguna cosa (i moltes vegades, gratis). No cal sortir de la ciutat ni gastar-se la cartera per descobrir llocs nous o tornar a enamorar-se dels de sempre. Només cal saber on mirar. Aquesta guia és per a tu, que vius a Barcelona i no vols renunciar a gaudir-la encara que el pressupost no doni per a molts luxes. Aquí tens els nostres plans gratuïts preferits: perquè sí, viure aquí és car, però esprémer la ciutat... encara et pot sortir gratis. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Tienes ganas de salir de los límites urbanos, ¿verdad? De tomar el aire. De carretera y manta. Muy cerca de Barcelona, tenemos pueblos preciosos y lugares para estar en contacto con la naturaleza. Os hemos preparado esta pequeña –pero cuidadosa– selección de restaurantes y hostales para hacer parada y fonda cualquier fin de semana y disfrutar del territorio catalán por la vista y el paladar. Son pequeñas grandes escapadas muy cerca de la ciudad. ¡Y podremos decir aquel tópico que nos gusta tanto a los barceloneses: se come como en Barcelona, pero más barato! NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Un mes por estrenar, lleno de cosas nuevas y experiencias por vivir. Y también lleno de ocio y cultura que os recogemos aquí mismo. Tenéis exposiciones de las que todo el mundo hablará, festivales y ciclos de cine, actividades para hacer en familia, estrenos de teatro, conciertos.... Esta es la agenda cultural imprescinidble de nuestra ciudad. NO TE LO PIERDAS: 50 lugares para ir con niños. Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Un mes per estrenar, ple de coses noves i experiències per viure. I també farcidet d'oci i cultura que us recollim aquí mateix. Teniu exposicions de les quals tothom parlarà, obres de teatre i dansa, cicles i festivals de cinema, activitats per fer amb la canalla, concerts, exposicions. Aquesta és l'agenda cultural imprescindible de la nostra ciutat! NO T'HO PERDIS: Coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Barcelona continua estant al capdavant de l'avantguarda gastronòmica internacional, com ho demostren les 39 estrelles Michelin que atresora la ciutat, repartides entre 29 restaurants. A la guia vigent per al 2025 entren al tauler de joc amb una estrella els restaurants Teatro, Mae, Prodigi i Fishology, en una aposta de la guia francesa en reconeixement del talent jove i de restaurants amb un servei de sala heterodox. Si voleu fer-vos un homenatge, aquests restaurants no poden fallar. I recordeu que el territori català és ple de talent gastronòmic estrellat. Bon profit!NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Paloma Fondita Mexicana es la nueva aventura de Kim Díaz (Bar Mut, Bodega Solera...), que ha reconvertido su antiguo Burger Kim en un homenaje exuberante a México junto a Paloma Ortiz, ex jefa de cocina del restaurante Oaxaca. La chef comanda sin duda uno de los mejores restaurantes mexicanos de Barcelona. El local, en la calle Bonavista, Gràcia divina, lleva el sello inconfundible de Díaz, con detalles tan singulares como dos capillas incrustadas bajo el suelo –una dedicada al Día de los Muertos con Playmobils y otra al santo Jesús Malverde–. En sala manda Ricardo Aguilar, alias Ricardón, carismático políglota que domina siete idiomas (incluido un catalán perfecto) y que define el estilo de Ortiz como “de manos de fuego”. La carta, breve, pero intensa, abarca sabores de todo México –del centro a Sinaloa y Oaxaca– y parte de una idea sencilla: no hay purismo, sino maíz, técnica y corazón. Aquí todo invita a compartir, a mojar y a disfrutar. El pollo picantón con mole negro oaxaqueño –una receta heredada de la abuela de Ortiz con treinta ingredientes y dos días de cocción– es un viaje profundo entre lo dulce, lo ahumado y lo picante. También brillan la lubina zarandeada con pasta de chiles secos y el codillo a la pibil, braseado en hojas de plátano con adobo de achiote y cebolla xnipec. Y memorables son también los “antojitos”, como la gordita de suadero con queso de Oaxaca elaborado en el Bages, un puente delicioso entre Cataluña y México. Solo hay dos tacos en carta, pero so

Paloma Fondita Mexicana és la nova aventura d’en Kim Díaz (Bar Mut, Bodega Solera...), que ha reconvertit el seu antic Burger Kim en un homenatge exuberant a Mèxic al costat de la Paloma Ortiz, antiga cap de cuina del restaurant Oaxaca. La xef comanda, sens dubte, un dels millors restaurants mexicans de Barcelona. El local, al carrer Bonavista, la Gràcia més divina, porta el segell inconfusible de Díaz, amb detalls tan singulars com dues capelletes incrustades sota el terra, visibles amb metacrilat –una dedicada al Dia de los Muertos amb Playmobils i una altra al sant Jesús Malverde–. A la sala mana en Ricardo Aguilar, àlies Ricardón, carismàtic i políglota que domina set idiomes (inclòs un català perfecte) i que defineix l'estil d'Ortiz com “de mans de foc”. La carta, breu però intensa, abasta sabors de tot Mèxic –del centre fins a Sinaloa i Oaxaca– i parteix d’una idea senzilla: no hi ha purisme, sinó blat de moro, tècnica i cor. Aquí tot convida a compartir, a sucar i a gaudir. El pollastre picantó amb mole negre de Oaxaca –una recepta heretada de l’àvia de l’Ortiz, amb una trentena d’ingredients i dos dies de cocció– és un viatge profund entre el dolç, el fumat i el picant. També hi brillen la lubina zarandeada amb pasta de xilis secs i el garró a la pibil, brasejat en fulles de plàtan amb adob d’achiote i ceba xnipec. I memorables són també els antojitos, com la gordita de suadero amb formatge d’Oaxaca elaborat al Bages, un pont deliciós entre Catalunya i Mèxic. A la car

Uno de los mejores restaurantes de sushi de Barcelona no es japonés, sino chileno: los hermanos Jara, Robby y Jonathan, abrieron el Jara Sushi Omakase, resguardado en una esquina del Putxet, en agosto de 2024. Ambos provienen de la alta hostelería: Robby como director operativo del Grupo Pantea, y Jonathan es un chef que, después de 18 años trabajando en Londres –llegó a ser el chef ejecutivo de las cooperativas Suma–, fue a Japón para formarse en producto y técnica. "Nuestra ambición era abrir un restaurante propio. Y como consideramos que los nigiris del chef son los mejores de Barcelona, por técnica, precisión y contraste, solo nos dedicamos al sushi", explica Robby. No tienen nombre japonés porque, a diferencia de otros restaurantes de omakase (literalmente, 'ponerse en manos del chef') solo hacen sushi frío (olvidad ramen y gyoza, por favor). Entre los mejores ngiris de Barcelona Jara, con un elegante predominio del negro –han buscado el reverso del minimalismo blanco de los omakase–, tiene una barra con capacidad para 14 comensales desde donde contemplar el espectáculo de corte, precisión y ensamblaje de Jonathan. "Mi pieza favorita de sushi son los nigiris, por el equilibrio y la delicadeza que tienen", explica. El sushiman chileno insiste en que Jara no es un restaurante japonés, pero sí de cocina japonesa, y rehúye fusiones brasileñas o californianas. Aquí los nigiris son un festival de producto, corte y sabor puro: un nigiri de vieira japonesa, por ejemplo, con rall

Entro en Jazminos, abierto en verano de 2025, y me sorprende el aspecto espartano de un restaurante que, en teoría, hace cocina de Oriente Próximo: es una estancia alargada con paredes de blanco impoluto, muebles sobrios y firmes de madera oscura y mucha luz sobre el blanco. Ningún cartel en la entrada. La propietaria de Jazminos es Paula Sandoval, una joven cocinera de Barcelona con estudios de cocina en el País Vasco y una experiencia decepcionante en el ecosistema de restaurantes Michelin: "Trabajé contratada, ganando un buen sueldo, y vi que para mí aquello no era cocina", me explica. Como respuesta a esta crisis de identidad culinaria, Sandoval pasó 2019 y 2020 cocinando por Palestina, Líbano, Grecia y Turquía: "Nada de restaurantes. Iba a casas de gente y les preguntaba si podía cocinar con ellos", recuerda. Jazminos no reproduce recetas del mundo árabe literalmente, "más bien es la interpretación que yo, como persona mediterránea, puedo hacer de aquella cocina, haciendo que la brasa y el pan sean el nexo de unión". Aquí no hay ningún fogón de gas, solo fuego de carbón en una pequeña cocina. Me zampo a gusto un babaganoush de primero y, de segundo, un falafel enorme de cordero ecológico marinado y cortado a cuchillo, con el aroma de la brasa presente en cada bocado, con pepino encurtido, salsa tzatziki y "tuneado" por un picadillo de perejil y piparra: una delicia gourmet, primitivismo de alta cocina y totalmente reconocible, sin duda de los mejores kebabs que he comido

Un dels millors restaurants de sushi de Barcelona no és japonès, sinó xilè: els germans Jara, en Robby i en Jonathan, van obrir el Jara Sushi Omakase arrecerat en una cantonada del Putxet l'agost del 2024. Els dos venen de l'alta hostaleria: en Robby com a director operatiu del Grup Pantea, i en Jonathan és un xef que, després de 18 anys treballant a Londres –va arribar a ser el xef executiu de les cooperatives Suma–, va anar al Japó a formar-se en producte i tècnica. "La nostra ambició era obrir un restaurant propi. I com que considerem que els nigiris del xef són els millors de Barcelona, per tècnica, precisió i contrast, només ens dediquem al sushi", explica en Robby. No tenen nom japonès perquè, a diferència d'altres restaurants d'omakase (literalment, 'posar-se en mans del xef') només fan sushi fred. Un festival de sushi d'alta volada  Jara, amb un elegant predomini del negre –han anat a cercar l'inrevés del minimalisme blanc dels omakase–, té una barra amb capacitat per a 14 comensals des d'on contemplar l'espectacle de tall, precisió i assemblatge d'en Jonathan. "La meva peça favorita de sushi són els nigiris, per allò que tenen d'equilibri i delicadesa", explica. El sushiman xilè insisteix en el fet que Jara no és un restaurant japonès, però sí de cuina japonesa, i defuig fusions brasileres o californianes. Aquí els nigiris són un festival de producte, tall i sabor pur: un nigiri de vieira japonesa, per exemple, amb ratlladura de gingebre japonès, o el de chutoro, un

Entro a Jazminos, obert l'estiu del 2025, i em sorprèn l’aspecte espartà d'un restaurant que, en teoria, fa cuina del Pròxim Orient: és una estança allargada amb parets de blanc nu, mobles sobris i ferms de fusta fosca i molta llum sobre el blanc. Cap cartell a l'entrada. La propietària de Jazminos és la Paula Sandoval, una cuinera jove de Barcelona amb estudis de cuina al País Basc i una experiència decebedora en l'ecosistema de restaurants Michelin: "Hi vaig treballar contractada, guanyant un bon sou, i vaig veure que per a mi allò no era cuina", m'explica. Com a resposta a aquesta crisi d'identitat culinària, Sandoval es va passar el 2019 i el 2020 cuinant per Palestina, el Líban, Grècia i Turquia: "Res de restaurants. Anava a cases de gent i els demanava si podia cuinar amb ells", recorda. Jazminos no reprodueix receptes del món àrab literalment, “més aviat és la interpretació que jo pugui fer, com a persona mediterrània, d’aquella cuina i fent que la brasa i el pa siguin el nexe d’unió". Aquí no hi ha cap fogó de gas, només foc de carbó en una petita cuina. Endrapo a plaer un babaganuix de primer i, de segon, un falàfel enorme de xai ecològic marinat i tallat a ganivet, amb l’aroma de la brasa present en cada bocí, amb cogombre envinagrat, salsa tzatziki i "tunejat" per una picada de julivert i piparra: una delícia gurmet, primitivisme d’alta cuina i del tot reconeixible, sens dubte, dels millors kebabs que he menjat en la meva vida (malgrat que no s'ha rostit ni tallat

Más que un hotel, esto es un sueño de piedra y verdor: Mas de Torrent es una masía del siglo XVIII que en 1988 fue reconvertida en hotel de lujo. Tú vas disfrutando del paisaje Tolkeniano del Empordà, y de repente emerge este domo del lujo. Pero no lujo 'bling-bling' o llamativo, sino lleno de serenidad y calma. En 2019, Único Hotels reformó y actualizó el complejo hotelero, que se incorporó al exclusivo sello Relais & Chateaux. El hotel ha conservado su fachada y un interior inmaculado de bóveda catalana y suelos con baldosa de adobe hechos a manos. Si sube al segundo piso, encontrarás murales con escenas catalanas de Josep Maria Sert. Este es un lugar para desconectar, si te lo puedes permitir: hay una piscina, claro –¡muchas suites tienen piscina individual!– y justo enfrente del edificio principal se esconde un spa de 600 m2, con piscina climatizada, cuatro salas de tratamiento, sauna seca y hammam, sala de fitness y circuito de aguas. Comer en cualquiera de los dos restaurantes del hotel es todo un festival: en el gastronómico encontrarás una carta con un espíritu cercano al de la buena mesa de Josep Pla, es decir, al legado del Motel y a la modernización del mar y montaña, además de un menú de mediodía con platos como arroz de butifarra con verduritas de temporada y taps del Empordà con crema de ratafía. El restaurante de la piscina también es una delicia: cocina a la brasa, donde la leña añade un toque delicioso a preparaciones como una escalivada con anchoas, tan fres

Més que un hotel, això és un somni de pedra i verdor: Mas de Torrent és una masia del segle XVIII que el 1988 va ser reconvertida en hotel de luxe. Tu vas gaudint del paisatge Tolkenià de l'Empordà, i de cop i volta emergeix aquest dom del luxe. Però no luxe 'bling-bling' o cridaner, sinó ple de serenitat i calma. El 2019, Único Hotels va reformar i actualitzar el complex hoteler, que es va incorporar a l'exclusiu segell Relais & Chateaux. L'hotel ha conservat la façana i un interior immaculat de volta catalana i terres amb rajola de tova, fets a mans. Si pugeu al segon pis, trobareu murals amb escenes catalanes de Josep Maria Sert. Aquest és un lloc per desconnectar, si t'ho pots permetre: hi ha una piscina, és clar –moltes suites tenen piscina individual!– i davant de l'edifici principal s'amaga un spa de 600 m2, amb piscina climatitzada, quatre sales de tractament, sauna seca i hammam, sala de fitness i circuit d’aigües. Menjar a qualsevol dels dos restaurants de l'hotel és un festival: al gastronòmic, trobaràs una carta amb un esperit proper al de la bona taula de Josep Pla, és a dir, al llegat del Motel i la modernització del mar i muntanya, i també un menú de migdia amb plats com arròs de botifarra amb verduretes de temporada i taps de l’Empordà amb crema de ratafia. El restaurant de la piscina també és una delícia: cuina a la brasa, on la llenya afegeix un toc deliciós a preparacions com una escalivada amb anxoves, tan fresca i matisada de sabors com potent, o unes cos

Es esperanzador comprobar que todavía hay cocineros jóvenes con talento que logran sacar adelante sus proyectos sin querer vender motos pretenciosas y, al mismo tiempo, evitando fórmulas trilladas. El Rectangle, abierto en la primavera de 2025, podría llamarse El Triángulo: los propietarios y trabajadores son dos cocineros, el barcelonés Martí Badia y el venezolano Carlos Arocha, y el sumiller, también de Barcelona, Marcos López. El trío se consolidó después de trabajar varios años juntos en Palo Verde. El Rectangle es anguloso: una barra larga que domina la escena y platos cuadrados de metal de estilo industrial, con recetas que pueden servirse ensartadas en brochetas. Dicen que quieren hacer cocina sencilla y rechazan el ecosistema Michelin. Y aunque Arocha hable de cuatro o cinco ingredientes por plato, hay mucho trabajo y platos complejos. Veamos uno: Seta de castaño, puerro, limón. Bajo este enunciado se esconde una seta de castaño –maitake, para los modernos– a la brasa, sobre un lecho de hummus de puerro escalivado, aderezado con una demi-glace vegetal de garbanzos (el fondo se lo vio a Rodrigo de la Calle, puntualiza Arocha). Un platazo vegano potente y ahumado, que se mastica con ganas y lujuria. La recomendación es compartir unos cinco platos entre dos personas, donde encontrarás éxitos como el Calamar, suquet, lima: calamares a la plancha rellenos de filete y patitas del propio calamar, con cebolla caramelizada. Y un fondo de fumet de cabeza de gamba, cangrejo y ga

És esperançador comprovar que encara hi ha cuiners joves amb talent que aconsegueixen tirar endavant els seus projectes sense voler vendre motos pretensioses i, alhora, evitant fórmules trillades. El Rectangle, obert la primavera del 2025, es podria dir El Triangle: els propietaris i treballadors són dos cuiners, el barceloní Martí Badia i el veneçolà Carlos Arocha, i el sommelier, també de Barcelona, Marcos López. El trio es va compactar després de treballar diversos anys junts al Palo Verde. El Rectangle és angulós: una barra llarga que domina l’escena i plats quadrats de metall d’estil industrial, amb receptes que poden venir enfilades en broquetes. Diuen que volen fer cuina senzilla i rebutgen l’ecosistema Michelin. I tot i que Arocha parli de quatre o cinc ingredients per plat, hi ha molta feina i plats complexos. Vegem-ne un: Gírgola, porro, llimona. Sota aquest enunciat s’hi amaga gírgola de castanyer –maitake, per als moderns– a la brasa, sobre un llit d’hummus de porro escalivat, amanit amb una demi-glace vegetal de cigrons (el fons el va veure a Rodrigo de la Calle, puntualitza Arocha). Un platàs vegà potent i fumat, que es mastega amb ganes i luxúria. La recomanació és compartir uns cinc plats entre dues persones, on hi trobareu hits com el Calamar, suquet, llima: calamars a la planxa farcits de filet i potetes del calamar, amb ceba caramel·litzada. I un fons de fumet de cap de gamba, cranc i galeres –casolà, és clar– combinat amb una punteta de suc de rostit i lli

El Direkte Bokeria, en el verano de 2025, reabrió en la calle París. Y claro, no tenía ningún sentido que conservara el apellido de la Boqueria. Recapitulemos: lo abrió Arnau Muñío en 2018. Era una barra gastronómica en el mercado central de Barcelona, que unía el concepto japonés del chef trabajando frente a unos pocos privilegiados –solo eran ocho comensales por turno–, reunidos ante un menú degustación que combinaba el mejor producto –directo de la Boqueria– con recetas creativas de cocina catalana que dialogaban, sobre todo a golpe de cuchara, con el sudeste asiático. En sus inicios, era un menú degustación fastuoso a precios muy ajustados. Pero los tiempos cambian. Hoy, instalado en el Eixample y huyendo de la turistificación de la Boqueria, Muñío es un cocinero joven y veterano a la vez (nacido en 1982, formó parte del seminal Comerç 24) que se ha convertido en una referencia para los jóvenes chefs de la ciudad. Y las cifras crecen: el Direkte –a secas– tiene dos barras con capacidad para 16 comensales y hacen dos turnos por día (hay que llegar puntualmente). Encontrarás tres menús: uno de siete platos, otro de diez (el Menú Boqueria) y un tercero de doce, solo por encargo. Hace honor a su nombre: sirven con ritmo y dinamismo platos excelentes de creación propia y de altísima complejidad. Si el comensal lo desea, tendrá una explicación detallada. Si no, unas habas con caldo de calamar, y el cefalópodo con el jugo de las habas al lado, se explican por sí solas.

El Direkte Bokeria l'estiu del 2025 va reobrir al carrer París. I esclar, no tenia cap sentit que conservés el cognom de la Boqueria. Recapitulem: el va obrir l'Arnau Muñío el 2018. Era una barra gastronòmica al mercat central de Barcelona, que ajuntava el concepte japonès del xef treballant davant uns pocs privilegiats –només eren vuit comensals per torn–, reunits davant un menú degustació que ajuntava el millor producte –directe de la Boqueria– amb receptes creatives de cuina catalana que dialogava, sobretot a cop de cullera, amb el sud-est asiàtic. En els seus inicis, era un menú degustació fastuós a preus molt ajustats.  Però els temps canvien. Avui, instal·lat a l'Eixample, fugint de la turistificació de la Boqueria, Muñío és un cuiner jove i veterà (nascut el 1982, va estar al seminal Comerç 24) que ha esdevingut referència per als joves cuiners de la ciutat. I els números creixen: el Direkte –a seques– té dues barres amb capacitat per a 16 comensals, i fan dos torns per dia (cal arribar a l'hora en punt). Hi trobareu tres menús: un de set plats, un altre de 10 (El Menú Boqueria) i un tercer de 12, només per encàrrec. Fa honor al seu nom: serveixen amb ritme i dinamisme plats excel·lents de creació pròpia, i d'altíssima complexitat. Si el comensal vol, tindrà una explicació a fons. Si no, unes faves amb caldo de calamar, i el cefalòpode amb el suc de les faves al costat, s'expliquen per si mateixes. 

En un món cada cop més turistificat i on el creixement sense límits (encara) és una norma inqüestionable, sorprèn de manera molt agradable topar amb projectes de cuina i hostaleria contraris a aquests dos vectors. La diversitat del territori català defineix la cuina catalana, diem tot el dia. Però val a dir que la conjuntura del mercat immobiliari també influeix decisivament en el tipus de negocis que s'obren (i, per tant, en l'estil de cuina que practiquen).  En el cas de l'hostal Tots Som Pops (Avinguda Onze de Setembre,7, a Colera, Alt Empordà) el mercat immobiliari va determinar el projecte. "El vam obrir l'any 2008, un minut després que esclatés la bombolla immobiliària", m'explica en Joan Campos, cuiner de l'hostal i copropietari del negoci amb la seva parella cap de sala, la Carme Rodrigo. "El 2007 era impossible comprar res a la Costa Brava. Vam adquirir literalment l'edifici més barat de tot el litoral, i, així i tot, valia una morterada", riu Campos. El que va passar després ho recordem tots.   Foto: Tots Som PopsHostal Tots Som Pops Tots Som Pops no és que estigui amagat, però es troba a l'entrada de Colera, l'avant-penúltim poble de l'Empordà abans de França (el darrer és la fotogènica desolació Portbou). Colera és un enclavament molt particular: és en un dels indrets més bonics de la Costa Brava, però el turista estranger és quasi inexistent, fins i tot en temporada alta. "Només hi ha un altre hotel i un càmping. Això deu ser perquè la carretera no entra al pob

Crec recordar que una vegada vaig comentar amb algú de Sitges que els vilanovins –és a dir, els de Vilanova i la Geltrú– se sentien tan orgullosos del seu poble i la seva cuina com els sitgetans. La resposta va ser: "Doncs hauries d'anar a Cambrils, ja veuràs com s'estimen allà les seves coses". I vaig tenir el plaer de comprovar-ho menjant al restaurant Hiu: un establiment que va obrir el 2024 en Sergi Palacín, un xef amb arrels de Cambrils que va triomfar a Barcelona com a cuiner i soci de The Alchemix. Però així i com The Alchemix és una deliciosa bogeria d'estil lliure que mescla humor, gastronomia i cocteleria –Palacín fa anys que ja no hi és– l'Hiu és un concepte molt específic, que se situa amb un peu al litoral de la Costa Daurada i l'altre a Tailàndia. Deia orgull? El que fa Palacín a Hiu –"tinc gana", en tailandès– és valorar la cuina de casa seva, per afegir-hi quelcom personal i viscut. Ja notes un tarannà ultralocal quan a la sala veig mig equip netejant fonoll marí per fer envinagrats. "El fonoll marí tenia molta tradició en algun suquet que els mariners feien a bord, però en els darrers 30 anys s'ha deixat de treballar. I ens hem posat entre cella i cella reviure'l", m'explica Palacín. Hi ha cuiners que volen atrapar-ho tot, ajuntar totes les influències que han viscut o els hi passen per la seva closca segons la inspiració del moment. Palacín ha fet el contrari: estableix una línia editorial conceptual i amb una línia molt clara, la que ajunta el mar i muntany

En un mundo cada vez más turistificado y donde el crecimiento sin límites (todavía) es una norma incuestionable, sorprende de manera muy agradable toparse con proyectos de cocina y hostelería contrarios a estos dos vectores. La diversidad del territorio catalán define la cocina catalana, no paramos de decir. Pero cabe decir que la coyuntura del mercado inmobiliario también influye decisivamente en el tipo de negocios que se abren (y, por tanto, en el estilo de cocina que practican). En el caso del hostal Tots Som Pops (Avinguda Onze de Setembre, 7, en Colera, Alt Empordà) el mercado inmobiliario determinó el proyecto. "Lo abrimos en 2008, un minuto después de que estallara la burbuja inmobiliaria", me explica Joan Campos, cocinero del hostal y copropietario del negocio, junto a su pareja y jefa de sala, Carme Rodrigo. "En 2007 era imposible comprar nada en la Costa Brava. Adquirimos literalmente el edificio más barato de todo el litoral, y aun así, costaba un dineral", ríe Campos. Lo que pasó después lo recordamos todos. Foto: Tots Som PopsHostal Tots Som Pops Tots Som Pops no es que esté escondido, pero se encuentra en la entrada de Colera, la antepenúltima población de l'Empordà antes de Francia (la última es la fotogénica desolación de Portbou). Colera es un enclave muy particular: está en uno de los lugares más bonitos de la Costa Brava, pero el turista extranjero es casi inexistente, incluso en temporada alta. "Solo hay otro hotel y un camping. Esto debe ser porque la

Creo recordar que una vez comenté con alguien de Sitges que los vilanovinos –es decir, los de Vilanova i la Geltrú– se sentían tan orgullosos de su pueblo y su cocina como los sitgetanos. La respuesta fue: "Pues deberías ir a Cambrils, ya verás cómo allí quieren y valoran lo suyo". Y tuve el placer de comprobarlo comiendo en el restaurante Hiu de Cambrils, un establecimiento que abrió en 2024 Sergi Palacín, un chef con raíces en Cambrils que triunfó en Barcelona como cocinero y socio de The Alchemix. Pero mientras que The Alchemix es una deliciosa locura de estilo libre que mezcla humor, gastronomía y coctelería –Palacín salió hace años– Hiu es un concepto muy centrado y específico, con un pie en el litoral de la Costa Dorada y el otro en Tailandia. ¿Hablábamos de orgullo? Lo que hace Palacín en Hiu –que significa "tengo hambre" en tailandés– es reivindicar la cocina de su tierra y añadirle algo personal y vivido. Se percibe ese espíritu ultralocal nada más entrar: en la sala veo a medio equipo limpiando hinojo marino para hacer encurtidos. “El hinojo marino tenía mucha tradición en algunos suquets que los marineros cocinaban a bordo, pero en los últimos 30 años se ha dejado de utilizar. Y nos hemos propuesto revivirlo”, me explica Palacín. Hay cocineros que quieren abarcarlo todo, mezclar todas las influencias que han vivido o que les pasan por la cabeza según el momento de inspiración. Palacín ha hecho lo contrario: ha establecido una línea conceptual muy clara, la que une

Hi ha notícies que afligeix donar-les, i sens dubte aquesta n'és una: el restaurant Sifó dels argentino-barcelonins Jorge Runnacles (cuiner) i Pablo Antico (sala) tancarà després de 23 anys de servei al barri del Raval i de cara al client local, sempre amb un tarannà humanista, proper i popular. El darrer dia d'obertura serà el dissabte 13 de desembre: "Aquest dia farem un vetllatori alegre: volem que passi la gent a saludar, a acomiadar-se i a prendre's la darrera", m'explica un desolat Runnacles. © Ivan GiménezPablo Antico y Jorge Runnacles Fins al seu dia de tancament, el Sifó oferirà el seu servei habitual d'esmorzars i de menú de migdia, de dilluns a divendres. El motiu del tancament, explica Runnacles, és una tempesta perfecta de diversos factors: "la pujada del lloguer, el canvi dels formats de consum, l'efecte del teletreball, la situació que viu el barri del Raval. I cal tenir en compte els errors propis. Tot plegat és un compendi de dificultats que se'ns han menjat. I va aparèixer un comprador i ens hem traspassat la llicència", resumeix. Foto: Ivan GiménezSifó El cuiner i petit empresari desgrana més a fons aquests problemes: "Al Raval, la profusió de fleques-cafeteria low cost i d'una oferta de restauració de menjar ràpid i barat han canviat els hàbits de consum de la zona, i això està abocant les PIMES del Raval, aquells que tenim un sol local, al tancament". La crisi del lloguer en la restauració també hi fa la seva part: "Aquests 300 euros que ens han pujat

En esta vida hay que ser humilde y tener sentido del humor. Y estas dos cualidades no le faltan a Kim Diaz, empresario de la restauración de Barcelona y propietario de los icónicos Bar Mut y Muticlub. El otro día, comiendo con él en su nuevo restaurante, el no menos fantástico restaurante Paloma Fondita Mexicana, hablábamos de música y me soltó a bocajarro: "Me gusta mucho programar música en directo, pero soy un poco burro, a veces. Piensa que antes de que Rosalía fuera famosa, actuó en el Bar Mutis y consideré que su estilo no era adecuado para nuestro local". © Maria DiasRosalía en 2016, en una sesión de fotos con Time Out Barcelona Díaz tiene anécdotas para parar un tren –es un tipo que en Nueva York orinó al lado de Dick Cheney llevando una falda escocesa–, pero había que tirar de ese hilo, jugoso y relevante. La cosa fue así: en 2019, Björk y Rosalía se presentaron a comer en el Bar Mut. "Las pusieron en la mesa grande, y bajé a saludar –vivo al lado del Mut– porque me hacía mucha ilusión que dos artistas de este calibre comieran aquí".   Scott ChasserotBar Mut (Eixample Dret) Cuando el empresario se acercó, se encontró con este panorama: "Björk vestida de japonesa, divina, impertérrita, mirando al infinito, ni me vio. Pero en un momento en que no estaban concentradas en la conversación, me acerqué y les dije: 'Disculpad que os moleste, pero me gustaría darte la bienvenida, Rosalía. Me parece que eres una artista increíble'", recuerda que dijo.     Una contestació

En aquesta vida cal ser humil i tenir sentit de l'humor. I aquestes dues qualitats no li manquen a en Kim Diaz, empresari de la restauració de Barcelona i propietari dels icònics Bar Mut i Muticlub. L'altre dia, dinant amb ell al seu nou restaurant, el no menys fantàstic restaurant Paloma Fondita Mexicana, parlàvem de música i em va deixar anar a boca de canó: "M'agrada molt programar música en directe, però soc una mica burro, a vegades. Pensa que abans que la Rosalía fos famosa, va actuar al Bar Mutis i vaig considerar que el seu estil no era adequat per al nostre local". © Maria DiasRosalia el 2016, en fotografies d'una sessió de Time Out Barcelona Diaz té anècdotes per parar un tren –és un paio que a Nova York va pixar al costat de Dick Cheney portant una faldilla escocesa!–, però calia estirar aquest fil, sucós i rellevant. La cosa va anar així: El 2019, la Björk i la Rosalía es van presentar a dinar al Bar Mut. "Les van posar en la taula gran, i vaig baixar a saludar –visc al costat del Mut– perquè em feia molta il·lusió que dues artistes d'aquest calibre mengessin al Mut". Scott ChasserotBar Mut: aquí van dinar un dia la Björk i la Rosalia Quan l'empresari s'hi va acostar, es va trobar aquest panorama: "La Björk vestida de japonesa, divina, impertèrrita, mirant a l'infinit, no em va ni veure. Però en un moment que no estaven concentrades en la conversa, m'hi vaig acostar i els vaig dir: 'Perdoneu que us molesti, però m'agradaria donar-te la benvinguda, Rosalía. Tro

Un dels millors restaurants de sushi de Barcelona no és japonès, sinó xilè: els germans Jara, en Robby i en Jonathan, van obrir el Jara Sushi Omakase, arrecerat en una cantonada del Putxet, l'agost del 2024. Tots dos venen de l'alta hostaleria: en Robby va ser director d'operacions del Grup Pantea, i en Jonathan és un xef que, després de 18 anys treballant a Londres –va arribar a ser el xef executiu de les cooperatives Suma–, va anar al Japó a formar-se en producte i tècnica. Foto: Time Out BarcelonaJara Sushi Omakase "La nostra ambició era obrir un restaurant propi. I com que considerem que els nigiris del xef són els millors de Barcelona, per tècnica, precisió i contrast, només ens dediquem al sushi", explica en Robby. No tenen nom japonès perquè, a diferència d'altres restaurants d'omakase (literalment, 'posar-se en mans del xef') només fan sushi fred. Un festival de sushi d'alta volada  Jara, amb un elegant predomini del negre –han anat a cercar l'inrevés del minimalisme blanc dels omakase–, té una barra amb capacitat per a 14 comensals des d'on contemplar l'espectacle de tall, precisió i assemblatge d'en Jonathan. "La meva peça favorita de sushi són els nigiris, per allò que tenen d'equilibri i delicadesa", explica.  Foto: Jara Sushi OmakaseJara Sushi Omakase El sushiman xilè insisteix en el fet que Jara no és un restaurant japonès, però sí de cuina japonesa, i defuig fusions brasileres o californianes. Aquí els nigiris són un festival de producte, tall i sabor pur:

Uno de los mejores restaurantes de sushi de Barcelona no es japonés, sino chileno: los hermanos Jara, Robby y Jonathan, abrieron el Jara Sushi Omakase, resguardado en una esquina del Putxet, en agosto de 2024. Ambos provienen de la alta hostelería: Robby como director operativo del Grupo Pantea, y Jonathan es un chef que, después de 18 años trabajando en Londres –llegó a ser el chef ejecutivo de las cooperativas Suma–, fue a Japón para formarse en producto y técnica.  Foto: Time Out BarcelonaJara Sushi Omakase "Nuestra ambición era abrir un restaurante propio. Y como consideramos que los nigiris del chef son los mejores de Barcelona, por técnica, precisión y contraste, solo nos dedicamos al sushi", explica Robby. No tienen nombre japonés porque, a diferencia de otros restaurantes de omakase (literalmente, 'ponerse en manos del chef') solo hacen sushi frío (olvidad ramen y gyoza, por favor). Entre los mejores ngiris de Barcelona Jara, con un elegante predominio del negro –han buscado el reverso del minimalismo blanco de los omakase–, tiene una barra con capacidad para 14 comensales desde donde contemplar el espectáculo de corte, precisión y ensamblaje de Jonathan. "Mi pieza favorita de sushi son los nigiris, por el equilibrio y la delicadeza que tienen", explica. Foto: Jara Sushi OmakaseJara Sushi Omakase El sushiman chileno insiste en que Jara no es un restaurante japonés, pero sí de cocina japonesa, y rehúye fusiones brasileñas o californianas. Aquí los nigiris son un f

Después de las llamas, quedan las cenizas. Esta frase –que tanto parece un eslogan de barbacoas como un verso de Hank Williams– es el lema de Zendra (Av. Diagonal, 465), el novísimo restaurante de Grupo 9Reinas, especializado en carne de altísima gama, con Darvaza y 9 Reinas como enseña. El grupo de restauración especializado en carne de alta categoría ha asumido el espectacular local de Chez Coco, una rosticería estilo francés, muy querida entre el público del upper como local casual, que cerró en septiembre.  Lo primero que sorprendía al comensal al entrar era una monumental hilera de asts de picantones en perpetuo y grasiento movimiento (en el buen sentido de la palabra, grasa buena y aromática que perfumaba pollos doraditos de primera). El impacto se mantiene: en lugar del asador giratorio, está "la parrilla de carne más grande de Barcelona: tiene cinco metros y medio de largo y nos la han hecho a medida", me cuenta Adrián Gerardi, director de grupo 9Reinas (ejemplo de proporciones: si no hay carril bici, una bici puede circular por una acera de cinco metros). Foto: Ricard MartínZendra Concatenadas, vemos dos lanzas giratorias, espetos que se sirven directamente al comensal con el producto asado, una brasa de pescado, una brasa de carne y un horno de leña. La señal de identidad de Zendra es "el uso de fuego de carbón y leña con espetos, algo que muy pocos pueden hacer en Barcelona", me asegura Gerardi. El impacto, como decía, está garantizado: en breve instalaran en la

Després de les flames, vénen les cendres. Aquesta frase –que tant podria semblar un eslògan de venda de barbacoes com un vers d’una cançó de Hank Williams– és el lema de Zendra (av. Diagonal, 465), el novíssim restaurant del Grup 9Reinas, especialitzat en carn d’altíssima gamma, amb Darvaza i 9 Reinas com a referents. El grup de restauració especialitzat en carn ha assumit l’espectacular local de Chez Coco, una rostisseria fina d’estil francès molt estimada pel públic de l’upper, que va tancar al setembre. El primer que sorprenia el comensal en entrar-hi era una monumental filera d'ast de picantons en perpetu i greixós moviment (en el bon sentit de la paraula: greix bo i aromàtic que perfumava pollastres dauradets de primera). L’impacte es manté: en lloc de l'ast giratori, hi ha "la graella de carn més gran de Barcelona: fa cinc metres i mig de llarg i ens l’han feta a mida”, m’explica Adrián Gerardi, director del grup 9Reinas (per fer-vos una idea: una bicicleta pot circular per una vorera de cinc metres, més estreta que aquesta graella). Foto: Ricard MartínZendra Concatenades, hi veiem dues llances giratòries, espetos que se serveixen directament al comensal amb el producte rostit, una brasa de peix, una de carn i un forn de llenya. El senyal d’identitat de Zendra és "l'ús del foc de carbó i llenya amb broquetes, una cosa que molt pocs poden fer a Barcelona", assegura Gerardi. L’impacte, com deia, està garantit: aviat instal·laran a l’entrada una càmera de carn de tres me

Fondita mexicana"? Més aviat fondón! I no ens referim pas a adquirir un volum toràcic excessiu, cosa que sens dubte pot passar si visiteu massa sovint Paloma Fondita Mexicana (Bonavista, 21. 653 94 04 94). Aquest és el restaurant que acaba d’inaugurar en Kim Diaz (Bar Mut, Bodega Solera...), exquisit i prolífic obridor de locals sempre amb un toc distintiu i un valor afegit en cada projecte. Foto: Paloma OrtizPaloma Ortiz, Jefassa de la cuina mexicana a Barcelona, brasejant al festival Meat & Fire La Paloma Fondita s’erigeix al local que havia estat el difunt Burger Kim, i en l’interiorisme hi veiem la singular personalitat d’en Diaz: hi ha dues capelletes incrustades a terra, darrere de metacrilat transparent! "Una és un homenatge al Dia de los Muertos amb Playmobil, i l’altra és una capelleta dedicada a Jesús Malverde, que a més de ser el sant dels narcos també ho és dels emigrants", explica en Diaz, que afegeix: "El dia que vaig conèixer la Paloma, que porta trossets de Mèxic dins seu, vaig veure clar que havia d’obrir un restaurant amb ella." Un gegant gastronòmic quatre cops més gran que Espanya Completa la direcció de la fondita –perdó, el fondón– el cap de sala Ricardo Aguilar (prefereix que l’anomenin Ricardón), de personalitat expansiva i poliglota –parla set idiomes, el segon un català perfecte, fins al punt que diu "confitat en vinagre" en lloc del castellanisme omnipresent "encurtit"–, que va estudiar cuina amb l’Ortiz a Puebla. "Ella és una dona mans de foc, to