Ricard Martín

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Paella, l’arròs del senyoret, l’arròs negre, l’arròs a la milanesa, l’arròs al forn, l’arròs caldós de galeres, l’arròs a banda amb pop... Busqueu un restaurant especialitzat en paelles i altres arrossos? Us entenem, perquè a nosaltres també ens encanten els plats que tenen com a protagonista aquesta gramínia meravellosa. Per això, us hem triat restaurants boníssims que claven el punt de cocció amb el millor producte. Si us quedeu amb ganes de més arròs, tasteu el millor sushi de la ciutat! Sou més de menjar a primera línia de mar? Doncs, aquí. NO T'HO PERDIS: Les millors paelles de la Barceloneta     

Paella, el arroz del señorito, el arroz negro, el arroz a la milanesa, el arroz al horno, el arroz caldoso de galeras, el arroz a banda con pulpo... ¿Buscáis un restaurante especializado en paellas y otros arroces? Os entendemos, porque a nosotros también nos encantan los platos cuyo protagonista es esta gramínea maravillosa. Por eso, hemos elegido veintiún restaurantes que la clavan. Si os quedáis con ganas de más arroz, ¡probad el mejor sushi de la ciudad! ¿Sois más de primera línea de mar? Pues aquí. NO TE LO PIERDAS: Las mejores paellas de la Barceloneta Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido  

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡Con estas ideas tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! Amb tantes idees tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

De los años 40 a los 60, la Sexta Flota de los Estados Unidos atracaba en el puerto de Barcelona y soltaba una carga de unos cuantos miles de marines con ganas de juerga. Para atraerlos hacia sus barras de bar, además de llenarlas de señoritas que fuman y que los trataban de you, se abrieron muchos bares con nombre de estado norteamericano: el Arkansas, el Kentucky, el California ... y el Texas. En este último, situado en una esquina de la plaza Reial, el propietario alquilaba el local entero a un regimiento de marines, se desentendía y volvía 24 horas después. Para, nos imaginamos, encontrarse un espectáculo viscoso, con más cuerpos desnudos, inconscientes y horizontales que al revés. Detalles morbosos aparte, el ahora dueño del antiguo Texas se felicita: Roberto Tierz celebra los 30 años de vida del Sidecar, punto cardinal de la plaza Reial, sala ineludible a la hora de hablar de música moderna en Barcelona. La fiesta oficial debería haber sido el 13 de noviembre -día de la apertura hace tres décadas-, pero debido a una afonía del cantante de Arizona Baby, la banda invitada, el bullicio se trasladó al 13 de diciembre. Siempre el trece. Tierz no tiene miedo de la mala suerte. Y como dice, son "la sala de conciertos con la programación ininterrumpida más longeva de Barcelona". Por el camino, clásicos como el Karma, el Magic o Zeleste han caído o han abandonado la música en directo. ¿Cuál es el secreto de esta longevidad? "Un milagro", ríe. "O puede que sea porque esto empezó,

No sigueu pessimistes: de vegades les coses milloren, com ho demostren els croissants o les ensaïmades. Un altre bon exemple és el pa: en les darreres dècades, la gent ha après a valorar-lo, a distingir entre l’industrial i l’artesà. I gràcies a la tecnologia aplicada amb ànima tradicional, el pa artesà s’enforna avui millor que mai: masses mare vives, farines ecològiques i antigues, fermentacions llargues… Ha deixat de ser només un bàsic: és un company de taula infal·lible, des de l’esmorzar fins al sopar. En la varietat hi ha el gust A Barcelona, el panorama flequer és d’allò més variat. Darrere les fogasses i les barres que formen part de la nostra selecció hi ha mans arribades de molts racons del món: Galícia, França, Itàlia, Mèxic, l’Argentina, Alemanya, Turquia o Israel, cosa que es tradueix en una escena panarra extraordinàriament àmplia. Teniu a la vostra disposició el pa de pagès català amb IGP, la clàssica baguette francesa, el pa trenat de la tradició jueva, el 'pan de muertos' mexicà i el 'pebete' argentí. Cada obrador aporta la seva creativitat i ofici en peces úniques capaces de fer-vos salivar sense control. NO T’HO PERDIS! Els millors entrepans de Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

La sala Sidecar, degana del millor rock en viu, arriba als 30 anys en una forma immillorable. Dels anys 40 als 60, la Sisena Flota dels Estats Units atracava al port de Barcelona i deixava anar una càrrega d'uns quants milers de 'marines' amb ganes de gresca. Per atraure'ls a les seves barres del bar, a part d'omplir-les  de senyoretes que fumen i que els tractaven de 'you!', es van obrir molts bars amb nom d'estat nord-americà: l'Arkansas, el Kentucky, el Califòrnia... i el Texas. En aquest darrer, situat en una cantonada de la plaça Reial, el propietari llogava el local sencer a un regiment de 'marines', se'n desentenia i tornava 24 hores després. Per, ens imaginem, trobar-se un espectacle llefiscós, amb més cossos nus, inconscients i horitzontals que a l'inrevés.  Detalls morbosos a banda, l'ara propietari de l'antic Texas se'n felicita: Roberto Tierz celebra els 30 anys de vida del Sidecar, punt cardinal de la plaça Reial, sala ineludible a l'hora de parlar de música moderna a Barcelona. La festa oficial havia de ser el passat 13 de novembre -dia de l'obertura ara fa tres dècades-, però a causa d'una afonia del cantant d'Arizona Baby, la banda convidada, el sarau tindrà lloc el 13 de desembre.  Sempre el tretze. Tierz no té por de la mala sort, doncs. I com diu ell, són "la sala de concerts amb la programació ininterrompuda més longeva de Barcelona". Pel camí, clàssics com el Karma, el Magic o el Zeleste han caigut o han abandonat la música en directe. Quin és el secret d

Barcelona es una ciudad cosmopolita donde podrá encontrar todo tipo de cocinas provenientes de todos los rincones de América Latina. Pero si vuestra obsesión es México, una buena –y fiable– manera de disfrutar de la cocina mexicana es hacerlo mediante los tacos. mordiscos de placer en una elaboradísima comida callejera. ¿Cuál es la taquería más buena de Barcelona? No es tan fácil de decidir (hay de muy buenas, pero también mucho tex-mex regulero). Pero para variar, nos hemos ensuciado las manos por vosotros. NO TE LO PIERDAS: Los mejores restaurantes mexicano de Barcelona

Barcelona és una ciutat cosmopolita on podreu trobar tota mena de cuines provinents de tots els racons d'Amèrica Llatina. Però si la vostra dèria és Mèxic, una bona –i fiable– manera de gaudir de la cuina mexicana és fer-ho mitjançant el taco: mossegades de plaer amb un elaboradíssim menjar ràpid. ¿Quina és la taqueria més bona de Barcelona? No és fàcil de decidir (n'hi ha d'excel·lents, però també molt tex-mex reguler). Però per variar ens hem embrutat les mans per vosaltres. NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants mexicans de Barcelona

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Los hermanos Mani y Magid Alam, creadores de The Fish & Chips Shop, se han asociado con el mexicano Sergio Muñoz para abrir la taquería Tacos Muñoz en Sants. Se trata de un proyecto sencillo y sin inversores externos que apuesta por comer de pie en la barra –desnuda, de cemento, industrial– siguiendo la tradición mexicana, aunque también hay una zona de mesitas. Gracias a la experiencia del chef Guillermo Campos, la carta consigue reinterpretar los clásicos con combinaciones sorprendentes y muy bien ejecutadas –como el taco de chicharrón crujiente con frijol negro o la sorprendente opción vegetariana con mole de dátil y shiitake–, aunque aquí el espíritu se mantiene en la excelencia ortodoxa de la mejor comida de calle mexicana: abundancia, suculencia y todo elaborado con carnes de una ternura impecable y salsas bien trabajadas. Ojo al taco vegetariano: una delicia de chup-chup hecha con guiso de mole de dátil –un ingrediente muy poco usado en México–, shiitake y queso. ¡Todo para mojar totopos!

Es una excelente noticia que el barrio de Les Corts acoja la propuesta familiar y casera de Tacos El Veneno. Después de años rodando por Barcelona en formato food-truck y pop-ups, Manu De la Torre y Tessi Eng –diseñadores con estudios en Elisava, de origen mexicano– en 2026 dieron el salto a un local fijo con su barra taquera. Defienden una cocina sin juegos de manos y de producto, con pescado fresco e ingredientes de mercado, recordando que en México cualquier elaboración, por sencillo que parezca el plato, lleva un proceso casi gourmet detrás para ofrecer la máxima calidad. Como diseñadores, se encargan directamente de toda la imagen de la marca, el merchandising y las ilustraciones de Tessi (de un estilo evocador entre Botero y Nadia Hafid), creando un concepto redondo. Su oferta culinaria es igual de redonda: tacos generosos como el campechano (con chorizo, bistec, torreznos y cilantro), la cochinita pibil marinada doce horas –que se puede pedir en formato Volcán con queso fundido–, o una fresca tostada de atún bluefin con salsa macha. Todo ello acompañado de unas margaritas memorables. El local es mínimo pero acogedor: una barra con taburetes desde la que vemos todas las preparaciones

Els germans Mani i Magid Alam, creadors de The Fish & Chips Shop, s'han associat amb el mexicà Sergio Muñoz per obrir la taqueria Tacos Muñoz a Sants. Es tracta d'un projecte senzill i sense inversors externs que aposta per menjar de peu a la barra –nua, de ciment, industrial– seguint la tradició mexicana, encara que també hi ha una zona de tauletes. I que per qualitat mereix estar entre les millors taqueries de Barcelona.  Gràcies a l'experiència del xef Guillermo Campos, la carta aconsegueix reinterpretar els clàssics amb combinacions sorprenents i molt ben executades –com el taco de chicharrón cruixent amb frijol negre o la sorprenent opció vegetariana amb mole de dàtil i xiitake–, tot i que aquí l'esperit es manté en l'excel·lència ortodoxa del millor menjar de carrer mexicà: abundància, suculència i tot elaborat amb carns d'una tendresa impecable i salses ben treballades. Ull al taco vegetarià: una delícia de xup-xup feta amb guisat de mole de dàtil –un ingredient molt poc emprat a Mèxic– xiitake i formatge. Tot per sucar-hi totopos! 

És una excel·lent notícia que el barri de Les Corts aculli la proposta familiar i casolana de Tacos El Veneno, sens dubte entre les millors taqueries de Barcelona. Després d'anys rodant per Barcelona en format food-truck i pop-ups, en Manu De la Torre i la Tessi Eng –dissenyadors amb estudis a l'Elisava, d'origen mexicà– el 2026 van fer el salt a un local fix amb la seva barra taquera. Defensen una cuina sense jocs de mans i de producte curós, amb peix fresc i ingredients de mercat, recordant que a Mèxic qualsevol elaboració, per senzill que sembli el plat, porta un procés gairebé gourmet al darrere per oferir la màxima qualitat. Com a dissenyadors, s'encarreguen directament de tota la imatge de la marca, el marxandatge i les il·lustracions de la Tessi (d'un estil evocador entre Botero i Nadia Hafid), creant un concepte rodó. La seva oferta culinària és igual de rodona: tacos generosos com el campechano (amb xoriço, bistec, rosta i coriandre), la cochinita pibil marinada dotze hores –que es pot demanar en format Volcán amb formatge fos–, o una fresca tostada de tonyina bluefin amb salsa matxa. Tot plegat acompanyat d'unes margarites memorables. El local és mínim però acollidor: una barra amb tamborets des de la qual veiem totes les preparacions. 

El neotradicionalismo de cocina catalana que se ha extendido por toda Barcelona tiene diversos niveles de seriedad y de rigor. Y de experimentación, claro. Podemos encontrarnos capipotas, fricandós y macarrones decentes hechos en serie, de lo más funcionales o incluso finísimos. Bajo este paraguas de "cocina tradicional" se hace de todo. Pero lo importante es tener una identidad y estilo (y hacerlo muy bien, claro, para situarse entre los mejores de Barcelona). Este es el caso de Finca Nebot, el restaurante que el Grupo No Hay Mañana (Malparit, Bar Bábula 1937) con Leo Chechelnitskiy al frente, abrió en el verano de 2026. Mirar muy atrás con la técnica actual o profundizar en la tradición puede parecer revolucionario, o al menos diferenciarte de la avalancha de croquetas y tortillas. Los chefs Alfredo Samaniego y Josué Dávila, además de aquello que queda tan bien de decir de "hacemos la cocina de la abuela", han investigado en el recetario de Ignasi Domènech y Josep Rondissoni, los dos cocineros más importantes de la cocina catalana de principios a mediados del siglo XX, y prefiguradores de lo que conocemos como "cocina tradicional catalana" hoy. Veamos una coca de escalivada con sardina ahumada –coca de recapte hecha en casa– buenísima, o unos huevos mimosa –también están al tanto de qué está de moda– con el toque juguetón del rábano rusticano. El grupo tiene platos reconocibles: su steak tartar es el del Bábula Bar 1937, acabado en mesa, con huevo poché y las mejores partes

El neotradicionalisme de cuina catalana que s'ha estès per tota Barcelona té diversos nivells de seriositat i de rigor. I d'experimentació, esclar. Podem trobar-nos capipotes i fricandós i macarrons decents fets en sèrie, d'allò més funcionals o fins finíssims. Sota aquest paraigua de "cuina tradicional" s'hi fa de tot. Però el que és important és tenir una identitat i estil (i fer-ho molt bé, clar, per situar-se entre els millors de Barcelona). Aquest és el cas de Finca Nebot, el restaurant que el Grupo No Hay Mañana (Malparit, Bar Bábula 1937) amb en Leo Chechelnitskiy al capdavant, va obrir a l'estiu del 2026. Mirar molt enrere amb la tècnica actual o aprofundir en la tradició pot semblar revolucionari, o si més no diferenciar-te de l'allau de croquetes i truites. Els xefs Alfredo Samaniego i Josué Dávila, a més d'allò que queda tan bé de dir de "fem la cuina de la iaia", han investigat en el receptari d'Ignasi Domènech i Josep Rondissoni, els dos cuiners més importants de la cuina catalana de principis a meitats del segle XX, i prefiguradors del que coneixem com "cuina tradicional catalana" ara. Vegeu una coca d'escalivada amb sardina fumada –coca de recapte feta a casa– boníssima, o uns ous mimosa –també estan a l'aguait de què està de moda– amb el toc juganer del raifort. El grup té plats reconeixibles: el seu steak tartar és el del Babula Bar 1937, acabat a taula, amb ou poché i les millors parts de la vaca. I ull al seu capipota, finíssim i aromàtic, amb la part gelat

La música de los restaurantes es uno de los elefantes en la habitación. ¿Por qué demonios se oye tan mal la música en los restaurantes? Entre atronadora o pinchada con mal gusto de radiofórmula carca. Casa Platos, el primer restaurante de alta fidelidad de Barcelona, pretende resolver este conflicto. Detrás de los platos de Casa Ídem están los jóvenes Ot Salvans, chef, y Víctor Martínez, en la dirección, también artífices de Manda Huevos, un excelente bar de tapas y cocina catalana que ha subvertido el aburrimiento de la tortilla y la croqueta. "En Barcelona ya existen bares de alta fidelidad, y pensamos que tendría mucho sentido abrir un restaurante que siguiera este camino", me explica. Que Casa Platos sea un hi-fi restaurant significa que se han gastado un pastizal en el estudio acústico y en un sistema de sonido con el encanto del sonido analógico. Y se nota: pueden subir la música y, aun así, os entenderéis hablando sin problemas. La cocina también es de alta fidelidad, digna de restaurante de altos vuelos. Y en su propuesta, de inspiración japonesa y mediterránea, no hay clichés ni platos reconocibles. Por ejemplo, nos resuena en la boca un platazo como la marbonara: unos fideos de calamar con pil-pil de jamón ibérico que lo tienen todo, un mar y montaña elegante y sedoso. Salvans es un cocinero directo y de ideas muy claras, sencillas de entender al primer bocado: veamos unas cocochas de merluza al pil-pil con mojo picón, entre Euskadi y Canarias. Y nos deja K.O. un es

Entre grandes grupos de restauración y marketing digital, a veces uno se emociona cuando se topa con un buen restaurante familiar que no tiene más pretensión que dar de comer bien y ganar dinero honrado sin vender humo. Y Emocionar se llama el restaurante que los hermanos Munné, Àlex en sala y Sergi en la cocina, abrieron en una esquina de la discreta calle Saragossa. El tío de los hermanos, Enric Munné, fue el propietario del restaurante 18 d'octubre, en la calle Julián Romea, abierto desde finales de los años setenta hasta 2012, y fue lugar de reunión de los modernos de buen comer de la época, los que sintonizaban con la Nouvelle Cuisine. Cada día, después del colegio, los hermanos volvían al 18 d'octubre, y allí aprendieron el amor por el oficio. Intentaron quedarse con el traspaso, pero fue imposible. En Emocionar mantienen vivo el espíritu de la cocina de su tío mediante la cocina catalana con un margen creativo, sin resultar pretenciosa, con todo hecho desde cero, y un saludable ánimo juguetón. Encontraréis guiños a los años ochenta, y también tal vez os recuerden a las primeras veces que los abuelos os llevaban a comer. Merecen estar en la jungla de los mejores restaurantes de Barcelona. Veamos: un pastel de berenjena, que remite al gran éxito ochentero del pastel de verduras, con la hortaliza en diferentes texturas y cocciones, y un paté de berenjena ahumada, con cebolla confitada. Suave, delicioso. O unas albóndigas con sepia que están hechas de manitas de cerdo desh

La música dels restaurants és un dels elefants a l'habitació gastro. Per què coi se sent tant malament la música en els restaurants? Entre atronadora o punxada amb mal gust de radiofórmula carrinclona. Casa Platos, el primer restaurant d'alta fidelitat de Barcelona, pretén solucionar aquest conflicte.  Rere els plats de Casa ídem hi ha els joves Ot Salvans, xef, i Víctor Martínez, a la direcció, també artífexs de Manda Huevos, un excel·lent bar de tapes i cuina catalana que ha subvertit l'avorriment de la truita i la croqueta. "A Barcelona ja existeixen bars d'alta fidelitat, i vam pensar que tindria molt de sentit obrir un restaurant que seguís aquest camí", m'explica.  Que Casa Platos sigui un hi-fi restaurant significa que s'han gastat una pasta gansa en l'estudi acústic i en un sistema de so amb l'encant del so analògic. I es nota: poden apujar la música i tot i així us entendreu parlant sense problemes. La cuina també és en alta fidelitat, digna de restaurant d'alta volada. I en la seva proposta d'inspiració japonesa i mediterrània no hi ha clixés ni plats reconeixibles. Per exemple, ens ressona a la boca un platàs com la marbonara: uns fideus de calamar, amb pil-pil de pernil ibèric que ho tenen tot, un mar i muntanya elegant i sedós. Salvans és un cuiner directe i d'idees molt clares, senzilles d'entendre a la primera mossegada: vegem unes cocotxes de lluç al pil-pil amb mojo picón, entre Euskadi i Canàries. I ens deixa K.O. un esplèndid filet Wellington, farcit de col

Entre grans grups de restauració i màrqueting digital, a vegades un s'emociona quan es topa amb un bon restaurant familiar que no té cap altra pretensió que donar de menjar bé i guanyar diners sense vendre fum. I Emocionar es diu el restaurant que els germans Munné, Àlex en sala i Sergi a la cuina, van obrir en una cantonada del discret carrer Saragossa. L'oncle dels germans, Enric Munné, va ser el propietari del restaurant 18 d'octubre, al carrer Julián Romea, obert des de finals dels anys setanta fins al 2012, i fou lloc de reunió dels moderns de bon menjar, els que sintonitzaven amb la Nouvelle Cuisine. Cada dia, després de l'escola, els germans tornaven al 18 d'octubre, i allà van aprendre l'amor per l'ofici. Van intentar agafar-ne el traspàs, però fou impossible. Ara bé, a Emocionar mantenen viu l'esperit de la cuina del seu oncle mitjançant cuina catalana amb un marge creatiu, sense esdevenir pretensiosa, amb tot fet des de zero, i un saludable ànim juganer. Hi trobareu picades d'ullet als anys vuitanta, i també potser us recordarà a les primeres vegades que els avis us portaven a dinar, una proposta tant personal que mereix destacar en la jungla dels millors restaurant de la ciutat, Per exemple, un pastís d'albergínia, que remet al gran èxit vuitanter que és el pastís de verdura, amb la verdura en diferents textures i coccions, i un paté d'albergínia fumada, amb ceba confitada. Suau, deliciós, ens recorda que la crema de llet no és el dimoni, si és casolana i es fa ser

"Quería proponer una manera más abierta y cercana de aproximarme a mi cocina, manteniendo el foco en el producto y en el placer de compartir", afirma Martín Berasategui. El chef vasco, astro absoluto de la alta cocina a nivel mundial, y el cocinero de España que tiene más estrellas Michelin, abrió Bera en la primavera de 2026. Y refuerza su apuesta por Barcelona con un proyecto que se presenta como la cara más accesible del chef vasco, alejándose de la rigidez del menú degustación y con una carta de lo más reconocible, pero siempre dentro de los parámetros de la excelencia. Desde los primeros bocados –anchoas del Cantábrico o gildas– hasta elaboraciones que equilibran técnica y materia prima, como un brioche de salmón marinado con anguila ahumada o tacos de steak tartar. Y, cómo no, el famoso Bokata Martintxo, pepito de solomillo de ternera gallega con crema de sardina: cocina fina para comer con las manos, como un bikini de butifarra de perol trufado. La propuesta de principales equilibra la técnica de Berasategui con el confort de lo tradicional, alternando platos de su repertorio, como las cocochas de bacalao con berberechos, con recetas de fuego lento que hacen un guiño al recetario catalán: ved las albóndigas con salsa de cepas, el ahora omnipresente capipota o las alubias del ganxet con almejas. Bajo la dirección ejecutiva del chef Gabriele Milani, el espacio ha sido sometido a una remodelación integral, a medio camino entre la exclusividad del triestrellado Lasarte y l

Estamos en uno de los restaurantes de cocina catalana más singulares de Barcelona. En una discretísima esquina del Clot, Can Pineda abrió en 1904, pocos años después de que Sant Martí de Provençals se anexionara a Barcelona, como bodega. En el año 1972 la familia Cuenca, y poco después con el añadido de la familia Jovells, lo adquirieron tras haber trabajado allí durante años. La refundación implicó la compra de un local anexo para hacer una cocina. El producto se exponía en una barra larga en la primera sala a la vista del público; platos de cuchara, desayunos de tenedor, angulas en una pecera, y clientes que se mantienen fieles desde aquel momento. Con el paso de los años, Can Pineda se ha convertido en una casa de comidas de altísima cocina, con una maestría en la compra y cocina de un producto superlativo a la altura de los grandes restaurantes de Barcelona y Cataluña, Michelin incluidas. Vale la pena recordarlo de vez en cuando: bajo la apariencia de bodega barcelonesa –porque lo es–, aquí ponen en la mesa el mejor producto posible de estricta temporada con una intervención sabia y moderna, pero contenida, que se percibe al primer bocado. Veamos: unas humildes sardinas en escabeche magníficas, fresquísimas y con aroma a naranja. Y entendemos perfectamente aquello del mejor producto con la ensalada de tomates de la explotación agraria de Xavier Carbó. Uno más carnoso y dulce, el otro más ácido y firme. Todos tienen un matiz diferente, pero todos te ponen el verano en la b

No direm allò de "reobre el Sidecar", perquè en realitat mai va no tancar. A finals del 2023, la sala Sidecar, una de les places fortes de la contracultura i la música rock a Barcelona, va anunciar que s'acomiadava, amb una sèrie de concerts al gener del 2024, d'amics de la sala com Azucarillo Kings, Josele Santiago o Ladilla Rusa. Després de més de 40 anys funcionant sota la propietat i la gestió de Roberto Tierz –i la també molt valuosa tasca de programadors com l'enyorat Quim Blanco, Fàtima Mellado o Xavier "Wookie" Zahera– Tierz va anunciar que es jubilava i tancava la paradeta.  Foto: Maria DiasL'equip de la sala Sidecar va pujar a l'escenari el 2016 per celebrar els seus 5000 concerts. El Sidecar va ser, primer, una porta d'entrada de la modernitat a Barcelona, on es feien mil coses, com per exemple projeccions de cinema underground, i després va esdevenir una emblemàtica sala de concerts per on van passar grans artistes internacionals, de Nick Lowe als New York Dolls (i alhora, donava les alternatives a artistes de l'escena local a pujar al seu minúscul però selecte escenari). Va estar tancat sis mesos. A finals del juliol del 2024, un grup d'empresaris de la restauració de Barcelona, encapçalats per la propietat de les cocteleries Creps al Born i Bar Sauvage, el van reobrir.   Una reforma profunda  Sota el nom de Club Sauvage, la reobertura va comportar una reforma profunda, sobretot en termes d'imatge, estil de cocteleria i millores substancials pel que fa a la son

No diremos lo de "reabre el Sidecar", porque en realidad jamás cerró. A finales del 2023, la sala Sidecar, una de las plazas fuertes de la contracultura y la música rock en Barcelona, anunció que se despedía, con una serie de conciertos en enero del 2024, de amigos de la sala como Azucarillo Kings, Josele Santiago o Ladilla Rusa. Después de más de 40 años funcionando bajo la propiedad y la gestión de Roberto Tierz –y la también muy valiosa labor de programadores como el desaparecido Quim Blanco, Fátima Mellado o Xavier "Wookie" Zahera– Tierz anunció que se jubilaba y cerraba el chiringuito.  Foto: Maria DiasEl equipo de la sala Sidecar subió al escenario en 2016 para celebrar sus 5000 conciertos. El Sidecar fue, primero, una puerta de entrada de la modernidad a Barcelona, donde se hacían mil cosas, como por ejemplo proyecciones de cine underground, y después se convirtió en una emblemática sala de conciertos por donde pasaron grandes artistas internacionales, de Nick Lowe a los New York Dolls (y al mismo tiempo, daba la alternativa a artistas de la escena local a subir a su minúsculo pero selecto escenario). Estuvo cerrado seis meses. A finales de julio del 2024, un grupo de empresarios de la restauración de Barcelona, encabezados por la propiedad de las coctelerías Creps al Born y Bar Sauvage, lo reabrieron.   Una reforma profunda  Bajo el nombre de Club Sauvage, la reapertura conllevó una reforma profunda, sobre todo en términos de imagen, estilo de coctelería y mejoras s

Cada comercio de proximidad que cierra en Barcelona es un pequeño drama. Y si el establecimiento que lo hace está en pleno centro de la Rambla del Poblenou, el lugar de Sant Martí más castigado por la gentrificación y la afluencia de negocios (brunch, cafeterías de especialidad...) que no tienen nada que ver con la población autóctona que se aferra al barrio con uñas y dientes, el drama es doble. Y este es el caso que nos ocupa: la panadería y pastelería artesana Cruixent, que abrió en el Poblenou en el año 2013, bajó la persiana el pasado 31 de julio.  Lo anunció en su cuenta de Instagram a finales de julio: "Durante 14 años hemos luchado por adaptarnos a los cambios, reinventarnos y sacar adelante este proyecto con dedicación y pasión. Pero los últimos años, en un contexto socioeconómico cada vez más complicado, nos han acabado haciendo entender que hay batallas que un pequeño negocio no puede ganar solo", explica su publicación. Foto: CruixentJuanita y Uri, con las manos en la masa en el obrador de Cruixent El panadero e ingeniero Josep Anton Ribas aduce diversos motivos por el cierre: Juana, la dueña, "ya hace tiempo que debería poder disfrutar de su jubilación", y su hijo, Uri, "que es ingeniero, podrá desarrollar su profesión en mejores condiciones". La dificultad de mantener un pequeño negocio Pero el motivo de fondo radica en que "mantener vivo un pequeño negocio es cada vez más inviable. Los costes no dejan de subir, los márgenes se estrechan y la cultura del consu

Cada comerç de proximitat que tanca a Barcelona és un petit drama. I si l'establiment que ho fa és al bell mig de la Rambla del Poblenou, el lloc de Sant Martí més castigat per la gentrificació i l'afluència de negocis (brunch, cafeteries d'especialitat...) que no tenen res a veure amb la població autòctona que s'aferra al barri amb dents i ungles, el drama és doble. I aquest és el cas que ens ocupa; la fleca i pastisseria artesana Cruixent, que va obrir al Poblenou l'any 2013, va abaixar la persiana el passat 31 de juliol.  Ho va anunciar al seu compte d'Instagram a finals del mes anterior: "Durant 14 anys hem lluitat per adaptar-nos als canvis, reinventar-nos i tirar endavant aquest projecte amb dedicació i passió. Però els darrers anys, en un context socioeconòmic cada cop més complicat, ens han acabat fent entendre que hi ha batalles que un petit negoci no pot guanyar tot sol", explica la publicació. Foto: CruixentLa Juanita i l'Uri, amb les mans a la massa a l'obrador del Cruixent El flequer i enginyer Josep Anton Ribas addueix diversos motius de tancament: la Juana, la mestressa, "ja fa temps que hauria de poder gaudir de la seva jubilació", i el seu fill, l'Uri, "que és enginyer, podrà desenvolupar la seva professió en unes millors condicions". La dificultat de mantenir un petit negoci Però el motiu de fons rau en el fet que "mantenir viu un petit negoci és cada cop més inviable. Els costos no deixen de pujar, els marges s'estrenyen i la cultura del consum ha canviat

Acceptem-ho: durant dècades, el kebab a Barcelona va ser un pur ritual de supervivència nocturna, gens comparable al de Berlín. Una ruleta russa gàstrica en la qual un bloc compacte de carn de procedència indesxifrable, girando ad eternum sota un tub halogen, servia com a benedicció i penitència després de beure moltes birres en llauna. Però a Barcelona s eli estan esgotant els plats populars sense sofisticar, siguin macarrons o fricandó. Heus aquí Kevabrö, la marca i cadena de kebabs nascuda d'un mem que ha encimbellat el döner i el durum a l'olimp de la moda urbana.  Tot just després catorze mesos de plantar bandera a la plaça Letamendi i a Sants, la cadena (que no franquícia) capitanejada per Samu Catalán, Valentín Ludwig, Oriol Herrero i Sergi Cots, acaba d'inaugurar el seu tercer Kevabrö (Sant Antoni Maria Claret, 220) davant del recinte modernista de Sant Pau. Les xifres d'aquest fenomen pop impressionen: catorze tones de carn servides al mes, més de 350.000 unitats venudes i una taxa de repetició del 80%. Fins i tot celebritats globals com Harry Styles, Charli XCX, Ibai Llanos o la plantilla del Barça s'han empastifat les mans davant dels seus miralls (i tenen en el pare de Lamine Yamal, l'inefable Hustle Hard, el seu millor publicista).  Foto: KevabröHustle Hard cuina, però també demana un Kevabrö La veritable diferència entre Kevabrö i el garito de cartell cridaner al qual tots recorrem de manera més o menys intempestiva, no és només l'estètica d'obsés de la mod

Aceptémoslo: durante décadas, el kebab en Barcelona fue un puro ritual de supervivencia nocturna, para nada comparable al de Berlín. Una ruleta rusa gástrica en la que un bloque compacto de carne de procedencia indescifrable, girando ad eternum bajo un tubo halógeno, servía como bendición y penitencia tras demasiadas birras. Pero en Barcelona, para bien o para mal, ya no queda plato popular sin sofisticar. He aquí Kevabrö, la marca y cadena de kebabs nacida de un meme que ha encumbrado döner y durum y al olimpo de la moda urbana.  Apenas catorce meses después de plantar bandera en la plaza Letamendi y Sants, la cadena (que no franquicia) capitaneada por Samu Catalán, Valentín Ludwig, Oriol Herrero y Sergi Cots acaban de inaugurar su tercer Kevabrö (Sant Antoni Maria Claret, 220) frente al recinto modernista de Sant Pau. Las cifras de este fenómeno pop impresionan: catorce toneladas de carne servidas al mes, más de 350.000 unidades vendidas y una tasa de repetición del 80%. Hasta celebridades globales como Harry Styles, Charli XCX, Ibai Llanos o la plantilla del Barça han pasado a chorrearse las manos frente a sus espejos (y tienen en el padre de Lamine Yamal, el inefable Hustle Hard, a su mejor publicista).  Foto: KevabröHustle Hard cocina, pero tambien se pide un Kevabrö La verdadera diferencia entre Kevabrö y el garito con letrero azul de toda la vida no es solo la estética de obseso de la moda urbana –sí, de los que pujan en internet por bambas carísimas– sino el rigo

Circular per Barcelona en un dia d'ona de calor significa convertir-se en una panerola suada que s'arrossega per l'asfalt, amb l'espasa de Dàmocles del sol, que cau a plom, sempre a punt d'esberlar-li a un la cloïssa (o que t'agafi un cobriment de cor). No som una ciutat que tingui especialment ni massa ombra ni gaires parcs, o sigui que una sorpresa ombrívola com la que us explicaré s'agraeix com un got d'aigua glaçada. Al número 55 del Passeig Manuel Girona hi ha el Portal i Tanca de la Finca Miralles, l'accés a la Casa Miralles, que va construir Antoni Gaudí per encàrrec de l'industrial Hermenegild Miralles. La sinuosa paret –que sembla una pell de serp eixugant-se al sol– té un perfil ondulat, que es va estrenyent a la part superior, i està rematada amb per una xarxa metàl·lica amb punxes. Foto: Ricard MartínPorta Miralles, Barcelona Malgrat ser una de les obres menors de Gaudí, trobar-te amb aquest element, en una zona tan mancada d'encant com són els voltants de la Gran Via Carles III, impacta. A finals dels noranta van posar una estàtua de Gaudí a l'entrada, per allò de la senyalització turística.  Foto: Ricard MartínLa Porta Miralles és una obra menor de Gaudí, però impressiona Passes de l'impacte a l'alleujament quan comproves que, segons traspasses el portal a l'esquerra, t'espera una terrassa secreta i balsàmica: és la del Menudo Ba-Bar (Benet Mateu, 24), una cafeteria incrustada als baixos de la finca cantonera. La meva única experiència aquí va ser prendre un

Circular por Barcelona en día de ola de calor significa convertirse en una cucaracha sudorosa que se arrastra por el asfalto, con la espada de Damocles del sol, que cae a plomo, siempre a punto de cascarle a uno el caparazón (o darle un soponcio). No somos una ciudad que tenga especialmente ni mucha sombra ni muchos parques, o sea que una sorpresa umbría como la que os contaré se agradece como un vaso de agua fresca. En el número 55 del Passeig Manuel Girona está el Portal Miralles, un cercado y puerta de acceso a la Casa Miralles, que construyó Antonio Gaudí por encargo del industrial Hermenegildo Miralles. La sinuosa pared –que parece una piel de serpiente secándose al sol– tiene un perfil ondulado, que se va estrechando en la parte superior, y está rematada en una red metálica con pinchos. Foto: Ricard MartínPuerta Miralles, Barcelona Pese a ser una de las obras menores de Gaudí, toparte con este elemento, en una zona tan ausente de encanto como son las inmediaciones de la Gran Via Carles III, impacta. A finales de los noventa pusieron una estatua de Gaudí en la entrada, por lo de la señalización turística.  Foto: Ricard MartínLa Puerta Miralles es una obra menor de Gaudí, pero impresiona Pasas del impacto al alivio cuando compruebas que, según traspasas el portal a la izquierda, te espera una terraza secreta y balsámica: es la del Menudo Ba-Bar (Benet Mateu, 24), una cafetería incrustada en los bajos de la finca esquinera. Mi única experiencia aquí fue tomar un café c

Es la clásica historia de siempre, que por desgracia cada vez se repite más en Barcelona. Tenemos el restaurante de un cocinero-emprendedor que, después de un buen puñado de años trabajando a destajo, logra consolidar su posición gracias a una oferta de alta calidad y precios asequibles. Con el paso del tiempo, refina su producto y oficio y se convierte en una institución en el barrio y en buena parte de la ciudad. Y entonces llega la subida de la renta del alquiler, a veces hasta casi del doble. Y no es que no tengan clientes: pero por más que trabajen, no logran cubrir los gastos. Pura matemática.  Foto: Maria DiasDr Zhang hará su úlitmo servicio el 29 de julio Pasó no hace demasiado con el Ofis del Raval, pilar del menú de mediodía en Barcelona, y ahora acaba de pasar con el Dr Zhang: el restaurante de dumplings y fideos asiáticos que Elia Caral abrió hace casi diez años en el barrio de Sant Antoni, uno de los mejores de Barcelona en su género, hará su último día de servicio el 29 de julio. "La propiedad del inmueble me comunicó que subía el precio de los 1200 euros de ahora a los 2000. Eso es un 60 %. ¡Una barbaridad! Y les dije que si consideraban que ese era el precio de mercado, pues se lo podían quedar", me cuenta Elia Caral desde la barra de este bar reconvertido en restaurante de hatillos asiáticos artesanos.   "La gente normal, el pequeño empresario, ya no puede pagar el alquiler de su restaurante" Caral considera que "hemos llegado a una situación de precios que

És la clàssica història de sempre, que per desgràcia cada vegada es repeteix més a Barcelona. Tenim el restaurant d'un cuiner-emprenedor que, després d'un bon grapat d'anys treballant de valent, aconsegueix consolidar la seva posició gràcies a una oferta d'alta qualitat i preus assequibles. Amb el pas del temps, refina el seu producte i ofici i es converteix en una institució al barri i a bona part de la ciutat. I aleshores arriba la pujada del lloguer, sovint duplicant la xifra. I no és que no tinguin clients: però per més que treballin, no aconsegueixen cobrir les despeses. Pura matemàtica.  Foto: Maria DiasEl Dr. Zhang farà el seu últim servei el 29 de juliol. Va passar no fa gaire amb l'Ofis del Raval, pilar del menú de migdia a Barcelona, i ara acaba de passar amb el Dr Zhang: el restaurant de dumplings i fideus asiàtics que Elia Caral va obrir fa gairebé deu anys al barri de Sant Antoni, un dels millors de Barcelona en el seu gènere, farà el seu últim dia de servei el 29 de juliol. "La propietat de l'immoble em va comunicar que pujava el preu dels 1200 euros d'ara als 2000. Això és un 60 %. Una barbaritat! I els vaig dir que si consideraven que aquest era el preu de mercat, doncs ja se'l podien quedar", m'explica l'Elia Caral des de la barra d'aquest bar reconvertit en restaurant de farcellets asiàtics artesans.   "La gent normal, el petit empresari, ja no pot pagar el lloguer del seu restaurant" Caral considera que "hem arribat a una situació de preus que la gent nor

El consumo de tabaco en España ha alcanzado mínimos históricos, registrando una caída de hasta 8 puntos porcentuales en fumadores diarios en la última década. Pese a este claro descenso general, que sitúa al país en torno al 20-23 % de fumadores adultos, el Gobierno prosigue con el cerco al tabaco que empezó en 2022: está previsto que el próximo martes se apruebe en Consejo de Ministros una ley que amplía la lista de entornos exteriores en los que no se podrá fumar: terrazas de bares y restaurantes, lugares donde se realicen espectáculos públicos, instalaciones deportivas, parques infantiles o estaciones de transporte, entre otros.  La ley, que después tendrá que ser aprobada en el Congreso de Diputados para que entre en vigor, también prohibirá el consumo de tabaco en menores –hoy por hoy está prohibida la venta o entrega–, y toda forma de publicidad, promoción y patrocinio del tabaco en cualquier medio de comunicación, incluido el ámbito digital.  Foto: ShutterstockLa ley también prohibirá el uso de vapeadores en terrazas Aparte del tabaco convencional, las medidas del anteproyecto de ley también se aplican a cigarrillos electrónicos, bolsas de nicotina para uso oral, productos a base de hierbas y dispositivos para el consumo de productos calentados. El anteproyecto también prohíbe la venta y suministro de cigarrillos electrónicos de un solo uso, tanto por el impacto ambiental como por su accesibilidad entre los jóvenes.  La medida levantó críticas instantáneas en la host

El consum de tabac a Espanya ha assolit mínims històrics, registrant una caiguda de fins a 8 punts percentuals en fumadors diaris en l'última dècada. Malgrat aquest clar descens general, que situa el país entorn del 20-23 % de fumadors adults, el Govern prossegueix amb la guerra al tabac: està previst que el pròxim dimarts s'aprovi en Consell de Ministres una llei que amplia la llista d'entorns exteriors en els quals no es podrà fumar: terrasses de bars i restaurants, llocs on es realitzin espectacles públics, instal·lacions esportives, parcs infantils o estacions de transport, entre d'altres. La llei, que després haurà de ser aprovada al Congrés dels Diputats perquè entre en vigor, també prohibirà el consum de tabac en menors –ara com ara està prohibida la venda o lliurament–, i tota forma de publicitat, promoció i patrocini del tabac en qualsevol mitjà de comunicació, inclòs l'àmbit digital. Foto: ShutterstockLa llei també prohibirà l'ús de vapejadors en terrasses A banda del tabac convencional, les mesures de l'avantprojecte de llei també s'apliquen a cigarettes electròniques, bosses de nicotina per a ús oral, productes a base d'herbes i dispositius per al consum de productes escalfats. L'avantprojecte també prohibeix la venda i subministrament de cigarretes electròniques d'un sol ús, tant per l'impacte ambiental com per la seva accessibilitat entre els joves. La mesura ha aixecat crítiques instantànies en l'hostaleria. El director del Gremi de Restauració de Barcelona,