Ricard Martín i Mireia Font

Per fer tapes, el vermut, una copeta de vi natural o entaular-se; per menjar per quatre duros o amb estovalles fines; cuina tradicional o creativa... A Gràcia s’hi menja molt i molt bé. És un dels barris de Barcelona amb més oferta gastronòmica i, també, més canviant. Les obertures i els tancaments de bodegues, bars i restaurants van a la mateixa velocitat que els desnonaments d’habitatges per part dels fons voltor: ràpid, molt ràpid.   La nostra selecció Aneu al Verdi a veure una pel·li i busqueu un lloc per sopar després? Voleu fer un mos abans o després de veure una obra de teatre al Lliure? Aquí teniu una selecció dels millors locals de la vila per assegurar-vos el tret a l’hora d’agafar la forquilla i el ganivet. És un barri viu, amb places plenes de gent i terrasses on sempre passa alguna cosa. Tant si us ve de gust un pica-pica improvisat com un sopar llarg i tranquil, sempre trobareu una opció a prop. Entre bodegues de tota la vida, locals moderns i cuines de tota mena, aquí hi podreu menjar i beure bé a qualsevol hora del dia. NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.        

Para hacer tapas, el vermut, una copita de vino natural o sentarse a la mesa; para comer por cuatro duros o con manteles finos; cocina tradicional o creativa... En Gràcia se come mucho y muy bien. Es uno de los barrios de Barcelona con mayor oferta gastronómica y, también, más cambiante. Las aperturas y los cierres de bodegas, bares y restaurantes van a la misma velocidad que los desahucios de viviendas por parte de los fondos buitre: rápido, muy rápido. Nuestra selección ¿Vais al Verdi a ver una peli y buscáis un sitio para cenar después? ¿Queréis picar algo antes o después de ver una obra de teatro en el Lliure? Aquí tenéis una selección de los mejores locales de la vila para asegurar el tiro a la hora de coger el tenedor y el cuchillo. Es un barrio vivo, con plazas llenas de gente y terrazas donde siempre pasa algo. Tanto si os apetece un picoteo improvisado como una cena larga y tranquila, siempre encontraréis una opción cerca. Entre bodegas de toda la vida, locales modernos y cocinas de todo tipo, aquí podréis comer y beber bien a cualquier hora del día. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.  

A ver, ¿cuántos barrios de Barcelona conocéis que tengan su propio verbo? ¿Eixamplear? No. ¿Bornear? Tampoco. ¿Ravalejar? Un sí rotundo. Museos, centros culturales, galerías de arte, la Filmoteca, las facultades de la UB, tiendas con personalidad y una vida gastronómica que no se detiene nunca: locales que abren, cierran, se reinventan, recuperan clásicos o desaparecen para siempre. Nuestra selección El barrio ya lo conocéis y seguramente también tenéis vuestros bares y restaurantes de referencia. Nosotros también, y la lista nos ha crecido hasta 26 establecimientos. Encontraréis de todo: lugares caros y asequibles, con estrella Michelin y sin ella, cocina local y propuestas internacionales, espacios para tomar una caña rápida o un cóctel de campeonato, menús de mediodía a buen precio y degustaciones que se alargan hasta el infinito. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.  

A veure, quants barris de Barcelona coneixeu que tinguin el seu propi verb? Eixamplejar? No. Bornejar? Tampoc. Ravalejar? Un sí rotund. Museus, centres culturals, galeries d’art, la Filmo, les facultats de la UB, botigues amb personalitat i una vida gastronòmica que no s’atura mai: locals que obren, tanquen, es reinventen, recuperen clàssics o desapareixen per sempre. La nostra selecció El barri ja el coneixeu i segurament també teniu els vostres bars i restaurants de referència. Nosaltres també, i la llista ens ha crescut fins a 26 establiments. Hi trobareu de tot: llocs cars i assequibles, amb estrella Michelin i sense, cuina local i propostes internacionals, espais per fer una canya ràpida o prendre un còctel de campionat, menús de migdia a bon preu i degustacions que s’allarguen fins a l’infinit. NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.        

"D'acord, anem a sopar a la terrassa, titi. Ep, el paio de la taula del costat em tira el fum d'un paquet i mig a la cara, i aquests 17 suïssos de la taula de l'altra banda sembla que s'hagin begut tot l'aiguardent de l'avi de l'Heidi, pels crits que foten. Millor tornem a sopar al balcó de casa". Sí, això del terrasseig ha substituït criticar el veí com a esport nacional (dues modalitats que sovint es practiquen juntes). ¿On trobar terrasses tranquil·les i boniques a Barcelona? Si n'esteu farts d’adotzenament i clavades a l'aire lliure, asseieu el cul en aquestes discretes i (gairebé) secretes terrasses. Procureu anar-hi amb poca gent, que si no se n'assabenta fins i tot un del darrer poble de la Vall de Boí. I si sou fins i de cartera plena, aquí teniu els millors 'rooftops' d'hotel. NO T'HO PERDIS: Les millors terrasses de Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.        

"De acuerdo, vamos a cenar a la terraza, cari. Oye, pero ese de ahí al lado ya se ha fumado paquete y medio, y esos 17 suizos de la mesa de al lado parece que se hayan bebido todo el aguardiente del abuelo de Heidi, por los gritos que pegan. Vaya, esto del terraceo es como estar apretujado en la barra de un bar, pero pagando un suplemento de aire libre. Mejor vamos al balcón de casa". Sí, el terraceo ha sustituido el criticar al prójimo como deporte nacional (dos modalidades que a menudo van juntas). ¿Dónde encontrar una terraza bonita y tranquila en Barcelona? Si estáis hartos de adocenamiento, apretujones y sablazos, poned los pies en estas discretas y (casi) secretas terrazas, y procurad ir con poca gente, que si no se corre la voz. Y si sois finos y de cartera abultada, aquí los mejores 'rooftops' de hotel.  NO TE LO PIERDAS: Las mejores terrazas de Barcelona  Haz clic aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.

La invasió de turistes que pateix el Gòtic ha portat molts barcelonins i barcelonines a esborrar-lo automàticament del seu radar quan pensen on anar a menjar o a prendre alguna cosa. Error. Greu error. Sí, no ens enganyem: és esgotador esquivar hordes de Johns, Élodies, Giuseppes, Hiroshis i Brunhildes que avancen càmera en mà com si aquesta zona de la ciutat fos un decorat. Però compte, perquè entre botigues de souvenirs i supermercats oberts les 24 hores, el barri amaga autèntiques joies gastronòmiques... i moltes d'elles no apareixen a les seves guies de viatge. La nostra selecció Aquí hi trobareu gairebé una trentena de locals de tota mena: des de restaurants històrics de cuina catalana en estat pur fins a un japonès amb estrella Michelin, un vegà instal·lat en un edifici modernista, una llibreria reconvertida en un espai de degustació, una guingueta amagada al pati d’un museu, una cafeteria amb rebosteria de convent i cocteleries que van del més clàssic al més contemporani. NO T’HO PERDIS!: Els 50 millors restaurants de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.  

La invasión de turistas que sufre el Gòtic ha llevado a muchos barceloneses y barcelonesas a borrarlo automáticamente de su radar cuando piensan en dónde salir a comer o a tomar algo. Error. Grave error. Sí, no vamos a engañarnos: resulta agotador esquivar hordas de Johns, Élodies, Giuseppes, Hiroshis y Brunhildes que avanzan cámara en mano como si esta zona de la ciudad fuera un decorado. Pero ojo, porque entre tiendas de souvenirs y supermercados 24 horas, el barrio esconde auténticas joyas gastronómicas… y muchas de ellas no salen en sus guías de viaje. Nuestra selección Aquí encontraréis casi una treintena de locales de todo tipo: desde restaurantes históricos de cocina catalana en estado puro, hasta un japonés con estrella Michelin, un vegano instalado en un edificio modernista, una librería reconvertida en un espacio de degustación, un chiringuito escondido en el patio de un museo, una cafetería con repostería de convento y coctelerías que van de lo clásico a lo más contemporáneo. ¡NO TE LO PIERDAS!: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.  

El calentamiento global –llamadle cambio climático, si os hace sentir mejor– hace que las olas de calor nos caigan encima con alevosía y virulencia. Y llega la pregunta de oro: ¿hay una buena heladería, cerca de casa? Barcelona no es Florencia, de acuerdo –y no nos engañemos, no comemos helado todo el año– pero sí que disponemos de todo tipo de buenas heladerías, algunas de ellas entre las mejores de Europa. Contra el soponcio, un buen helado (a cualquier hora, pero apetece mucho de postre, después de comer). Eso sí, la otra mejor manera de combatir tu calentamiento global es sentarse en buena compañía a tomar unas cañas y tapas espectaculares. Otra opción, el terraceo en las terrazas más bonitas de Barcelona. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

L'escalfament global –dieu-ne canvi climàtic, si us fa sentir millor– fa que les onades de calor ens caiguin al damunt amb traïdoria i virulència. I arriba la pregunta d'or: tinc una bona gelateria, a prop de casa? Barcelona no és Florència, d'acord –i no ens enganyem, no mengem gelat tot l'any– però sí que disposem de tota mena de bones gelateries, algunes d'elles entre les millors d'Europa. Contra la calor, un bon gelat (i sobretot després de menjar). Ara, l'altra millor manera de combatre el teu escalfament és seure en bona companyia a fer una canya espectacular. Una altra opció, anar a fer el toc a les terrasses més boniques de Barcelona.  NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Situat entre la zona portuària i la plaça d’Espanya, amb l’avinguda del Paral·lel com a frontera amb el Raval i Sant Antoni i el pulmó verd de Montjuïc al costat, el Poble-sec és un barri amb un passat popular, obrer, bohemi i cabareter, i un present marcat per la convivència de comunitats com la pakistanesa, la bangladesa, la dominicana i l’equatoriana. Els seus carrers estrets i places amaguen una escena restauradora viva i variada. De tot una mica En aquest llistat trobareu opcions per menjar i beure per a tots els gustos i butxaques: plats tradicionals, creatius, d'aquí, foranis, llocs per fer el vermut, cellers amb excel·lents vins i terrasses per fer un bon tapeig. NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.        

Barcelona és una ciutat cosmopolita on podreu trobar tota mena de cuines provinents de tots els racons d'Amèrica Llatina. Però si la vostra dèria és Mèxic, una bona –i fiable– manera de gaudir de la cuina mexicana és fer-ho mitjançant el taco: mossegades de plaer amb un elaboradíssim menjar ràpid. ¿Quina és la taqueria més bona de Barcelona? No és fàcil de decidir (n'hi ha d'excel·lents, però també molt tex-mex reguler). Però per variar ens hem embrutat les mans per vosaltres. NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants mexicans de Barcelona

Esta 'trattoria' de barrio se especializa en buenísimas pizzas de masa madre y harina ecológica elaboradas con productos locales, ecológicos y de Km 0. Es por eso que, además de una carta estable, siempre tienen nuevas recetas de temporada que, en muchos casos, llevan ingredientes cultivados en su propio huerto, entre ellos, lechugas y brécoles. Las pizzas están divididas entre clásicas, como la marinara, que pueden montarse con ingredientes al gusto, y las gastronómicas, como la 'tartufata' con 'scamorza afumicata' y huevo de Calaf. Para compartir, destaca el provolone al horno con sofrito de tomate, cebolla caramelizada y tomate, así como postres caseros bien trabajados. No solo pizzas (que, por cierto, se pueden confeccionar a medida con una base y añadiendo ingredientes). Y tienen pinsa, ese pan romano con queso y coberturas, mas ligero que la pizza.  También hay una oferta muy completa de ensaladas abastecidas por dicho huerto, tapas y platos de pasta como Dios manda, todos preparados con un espíritu gourmet y disfrutón, pero sin pretensiones de pureza. Un ejemplo: la bomba de La Aurelia lleva carne mechada y queso Mahón. Para rematar la comida, el meloncello casero, con melón en vez de limón, es lo más recomendable. Si queréis disfrutar de sus pizzas desde el sofá de casa, disponen de servicio delivery. 

Aquesta 'trattoria' de barri s’especialitza en boníssimes pizzes de massa mare i farina ecològica elaborades amb productes locals, ecològics i de Km 0. És per això que, a més d’una carta estable, sempre tenen noves receptes de temporada que, en molts casos, porten ingredients conreats al seu hort propi, entre ells, enciams i bròquils. Les pizzes estan dividides entre clàssiques, com la marinara, que es poden muntar amb ingredients al gust, i les gastronòmiques, com la tartufata amb scamorza affumicata i ou de Calaf. Per compartir, destaca el provolone al forn amb sofregit de tomàquet, ceba caramel·litzada i tomàquet, així com postres casolanes ben treballades. No només pizzes (que, per cert, es poden confeccionar a mida amb una base i afegint-hi ingredients). I tenen pinsa, aquell pa romà amb formatge i cobertures, més lleuger que la pizza. També hi ha una oferta molt completa d'amanides proveïdes pel mateix hort, tapes i plats de pasta com Déu mana, tots preparats con un esperit gurmet i de gaudi, però sense pretensions de puresa. Un exemple: la bomba de La Aurelia porta carn desfilada i formatge de Maó. Per rematar l'àpat, el meloncello casolà, amb meló en comptes de llimona, és el més recomanable. Si voleu gaudir de les vostres pizzes des del sofà de casa, disposen de servei delivery.

En 1977, Teresa Feliu abrió un auténtico restaurante militante de barrio, de esos que fidelizan a los vecinos gracias al buen trato y la constancia. En los fogones, una cocina tradicional basada en producto de mercado y de temporada, alejada de las modas. Su idea era clara: ofrecer un menú de mediodía que alimentara cada día a los trabajadores del barrio, con carnes a la brasa, pescados a la plancha y, como manda la tradición, paella los jueves. Cocina honesta y sin artificios, con una relación calidad-precio difícil de superar. La propietaria lo consiguió con creces y convirtió el establecimiento en toda una institución de Nou Barris. Hoy el bar-restaurante ha pasado a manos de sus hijos Javi, Julio, Jordi y Manel, y de su sobrino Aitor. En 2024 emprendieron una reforma que lo convirtió en una casa de comidas contemporánea. Dijeron adiós al menú de mediodía para dar la bienvenida a una carta de platillos para compartir. Como siempre, todo gira en torno al producto de calidad y la mínima intervención: pescados de lonja, carnes maduradas, verduras de temporada, etc. Y la tradición sigue siendo su norte: albóndigas con sepia, caracoles guisados, bacalao a la llauna, callos, capipota, pies de cerdo con langostinos, calamarcitos a la andaluza, arroces, etc. La carta de vinos la llevan Jordi y el arquitecto y sumiller Pere Cortacans, también responsable de la reforma del local. Es corta, pero muy afinada. Abren solo al mediodía, excepto viernes y sábados, cuando también ofrecen se

El 1977, la Teresa Feliu va obrir un autèntic restaurant militant de barri, d’aquells que fidelitzen veïns gràcies al bon tracte i la constància. Als fogons, una cuina tradicional basada en producte de mercat i de temporada, allunyada de modes. La seva idea era clara: oferir un menú de migdia que alimentés cada dia els treballadors del barri, amb carns a la brasa, peixos a la planxa i, com mana la tradició, paella els dijous. Cuina honesta i sense artificis, amb una relació qualitat-preu difícil de superar. La mestressa ho va aconseguir amb escreix i va converir l'establiment en tota una institució de Nou Barris.  Avui el bar-restaurant ha passat a mans dels seus fills Javi, Julio, Jordi i Manel, i del seu nebot Aitor. El 2024 van emprendre una reforma que el va convertir en una casa de menjars contemporània. Van dir adéu al menú de migdia per donar la benvinguda a una carta de platets per compartir. Com sempre, tot gira al voltant del producte de qualitat i la mínima intervenció: peixos de llotja, carns madurades, verdures de temporada, etc. I la tradició continua sent el seu nord: mandonguilles amb sípia, cargols guisats, bacallà a la llauna, callos, capipota, peus de porc amb escamarlans, calamarsets a l’andalusa, arrossos, etc. La carta de vins la porten en Jordi i l’arquitecte i sommelier Pere Cortacans, també responsable de la reforma del local. És curta, però molt afinada. Obren només al migdia, excepte divendres i dissabtes, quan també fan servei de nit. La seva terra

Jaime J. Renobell es una empresa familiar que nació en 1945 junto al antiguo Mercado del Born, cuando el mismo Jaime tomó el traspaso de un mayorista de frutos secos. Tras el cierre del mercado en 1972, la familia decidió quedarse en el barrio y diversificar su negocio con golosinas y juguetes de feria para feriantes, quioscos y castañeros. En 1989 compraron el emblemático local de Passeig Picasso, donde hoy siguen despachando a granel tres generaciones más tarde. Su fuerte son las legumbres secas, harinas y cereales –¡toda una pared de copos para el desayuno!– pero tienen casi 2.000 referencias que abarcan miel, golosinas y especias. Podéis elegir entre 23 tipos de judías. ¡O nueve variedades de lentejas! Mantienen la filosofía de siempre: servicio cercano, calidad, variedad y precios competitivos, con ese aroma especiado que los ha hecho únicos. Historia viva de la ciudad.  Dirección Passeig de Picasso, 34 (Born) Cómo llegar Metro Barceloneta (L4) Horario De lunes a viernes de 9.15 a 20 h Sábado de 9.15 a 14 h Contacto Teléfono: 93 319 76 36 Web: jrenobell.eu Instagram: @tienda_jjrenobell

Jaime J. Renobell és una empresa familiar que va néixer el 1945 al costat de l’antic Mercat del Born, quan el mateix Jaime va agafar el traspàs d’un majorista de fruits secs. Després del tancament del mercat el 1972, la família va decidir quedar-se al barri i diversificar el negoci amb llaminadures i joguines de fira per a firaires, quioscos i castanyers. El 1989 van comprar l’emblemàtic local del Passeig Picasso, on avui, tres generacions més tard, continuen servint a granel. El seu punt fort són les llegums seques, farines i cereals –tot un mur de flocs per a l’esmorzar!–, però compten amb gairebé 2.000 referències que inclouen mel, llaminadures i espècies. Podreu triar entre 23 tipus de mongetes i 9 varietats de llenties. Mantenen la filosofia de sempre: servei proper, qualitat, varietat i preus competitius, amb aquell aroma especiat que els fa únics. Una història viva de la ciutat. Adreça Passeig de Picasso, 34 (Born) Com arribar-hi Metro Barceloneta (L4) Horari Dilluns a divendres de 9.15 a 20 h Dissabte de 9.15 a 14 h Contacte Telèfon: 93 319 76 36 Web: jrenobell.eu Instagram: @tienda_jjrenobell

El Francisco i el Longi són dos germans arrelats a la Zona Franca que el 2015 van decidir quedar-se un bar que coneixien de tota la vida, per canviar-lo i que anés més enllà dels quintos i les braves batalleres. I van apostar per la qualitat del producte i per especialitzar-se en esmorzars de forquilla i menús de migdia. Un a la cuina i l’altre a la sala, se n’estan sortint de meravella. La qualitat que volen transmetre es percep quan t’apropes a la barra i veus una nevera expositora amb opcions que fan venir salivera. Les aromes d’escabetxos, brasa i guisats obren la gana a qualsevol. Els plats que fan que la clientela del barri torni a l’Iberia com bumerangs són la truita de patates i la tripa amb capipota. 

La fama d’aquest restaurant no és infundada: els seus rotllets són boníssims i molt saborosos, amb opcions de pollastre, gambes o ànec (també amb opció vegetariana). També en fan de vietnamites, amb pasta d’arròs, gambes, verdures i herbes fresques. Si n’hem d’escollir algun altre plat, ens quedem amb la sopa picant d’espècies tailandeses amb gambes, xampinyons i suc de llima que sacseja el cos, i amb els curris i woks combinats amb diferents ingredients, que són top. L’empori Petit Bangkok va néixer fa gairebé dues dècades en aquest petit local del barri del Farró. Des d’aleshores no ha deixat de créixer: avui suma dues adreces més, al Poblenou (Àvila, 87) i a l’Eixample Esquerre (Balmes, 106). Els restaurants Thai Noodles pertanyen al mateix grup restaurador. En teniu tres repartits entre Sarrià-Sant Gervasi (Saragossa, 85), l’Eixample Esquerre (València, 230) i el Poblenou (Pere IV, 93).

El chef Hablar de Carles Gaig es hablar de la cocina tradicional catalana con mayúsculas. Miembro de la cuarta generación de una familia dedicada a cocinar para los demás desde que, en 1869, abrieron la Taverna d’en Gaig en Horta, Gaig se ha convertido en un verdadero referente de la gastronomía de la ciudad. Con los años, su nombre ha pasado a ser sinónimo de calidad, tradición y creatividad, consolidándose como una institución de la cocina catalana. En 1993 fue galardonado con una estrella Michelin, reconocimiento que refleja su maestría y compromiso con el producto. Además, dirige la cocina del restaurante barcelonés Gaig Petit Comitè, heredado del chef Nandu Jubany. Carles Gaig es historia viva de la ciudad. La cocina Su filosofía combina tradición e innovación, siempre con Francia como fuente de inspiración. Cada receta respeta el legado de la cocina clásica, poniendo especial cuidado en los productos para que cada ingrediente brille por sí mismo. Josep Armenteros, chef ejecutivo, y Daniel Alonso, jefe de cocina, trabajan día a día para mantener esa esencia. La carta ofrece platos que son auténticos iconos, como los canelones con crema de trufa o los macarrones del Cardenal, junto a creaciones más atrevidas como el carpaccio de gamba con soja o la lubina salvaje con tupinambo, pak choy y cebollitas glaseadas. Los arroces también destacan: el marinero de calamarcitos y gambitas y el de pichón con setas de Burdeos son un imprescindible. Por supuesto, no faltan clásicos com

El xef Parlar de Carles Gaig és parlar de la cuina tradicional catalana amb majúscules. Membre de la quarta generació d’una família dedicada a cuinar per als altres des que, el 1869, van obrir la Taverna d’en Gaig a Horta, Gaig s’ha convertit en un veritable referent de la gastronomia de la ciutat. Amb els anys, el seu nom s’ha convertit en sinònim de qualitat, tradició i creativitat, consolidant-se com una institució de la cuina catalana. El 1993 va ser guardonat amb una estrella Michelin, reconeixement que reflecteix la seva mestria i compromís amb el producte. A més, dirigeix la cuina del restaurant barceloní Gaig Petit Comitè, heretat del xef Nandu Jubany. Carles Gaig és història viva de la ciutat. La cuina La seva filosofia combina tradició i innovació, sempre amb França com a font d’inspiració. Cada recepta respecta el llegat de la cuina clàssica, posant especial cura en els productes perquè cada ingredient brilli per si mateix. Josep Armenteros, xef executiu, i Daniel Alonso, cap de cuina, treballen dia a dia per mantenir viva aquesta essència. La carta ofereix plats que són autèntics icones, com els canelons amb crema de tòfona o els macarrons del Cardenal, juntament amb creacions més atrevides com el carpaccio de gamba amb soja o la llobarra salvatge amb tupinambur, pak choy i ceba glacejada. Els arrossos també destaquen: el marinero de calamars i gambetes i el de colom amb bolets de Burdeus són imprescindibles. I, per descomptat, no falten els clàssics com el frican

La historia Este bistró de Sant Antoni —que no trattoria— fue una de las aperturas más sonadas de 2021. Detrás del proyecto están Lorenzo Fossi y Gabriele Milani, chef con pasado en Lasarte y en el Monument Hotel, ambos bajo el paraguas de Martín Berasategui. Tras unos cuatro años consolidándose como templo de la buena pasta en el Eixample Esquerre, el éxito empujó al equipo a dar el salto al Eixample Dret. En los dos locales, el gran espectáculo está en la sala: la pasta es fresca, se hace cada día y el pastaiolo la trabaja a la vista del público. La comida Aquí la pasta fresca es sagrada: casera, diaria y elaborada con trigo de primera calidad. Pero también hay sitio para la pasta seca, seleccionada entre pequeños productores artesanos italianos. La carta se mueve entre una decena de entrantes ideales para compartir y otra decena de pastas que cuesta elegir. Apuntad los imprescindibles: el arancino frito de pasta con scamorza ahumada y trufa, y el tartar de ternera Fassona del Piamonte con salsa ligera de trufa y pan carasau. En el apartado de pasta, nos quedamos con los ravioli de ossobuco con salsa de carne y azafrán y los tagliolini al huevo con tinta de sepia, pulpo salteado y salsa de crustáceos. Elijáis lo que elijáis, acertaréis. Sacad agenda: los miércoles en Sant Antoni y los jueves en Eixample Dret toca Carbonara Night; los jueves en Sant Antoni y los viernes en Eixample Dret, Lobster Night. Motivos más que suficientes para repetir. De postre, clásicos bien ejecut

La història Aquest bistró de Sant Antoni —que no trattoria— va ser una de les obertures més sonades del 2021. Darrere del projecte hi ha Lorenzo Fossi i Gabriele Milani, xef amb passat a Lasarte i al Monument Hotel, tots dos sota el paraigua de Martín Berasategui. Després d’uns quatre anys consolidant-se com a temple de la bona pasta a l’Eixample Esquerre, l’èxit va empènyer l’equip a fer el salt a l’Eixample Dret. Als dos locals, el gran espectacle és a la sala: la pasta és fresca, es fa cada dia i el pastaiolo la treballa a la vista del públic. El menjar Aquí la pasta fresca és sagrada: casolana, diària i elaborada amb blat de primera qualitat. Però també hi ha lloc per a la pasta seca, seleccionada entre petits productors artesans italians. La carta es mou entre una desena d’entrants ideals per compartir i una altra desena de pastes que costa triar. Apunteu els imprescindibles: l’arancini fregit de pasta amb scamorza fumada i tòfona, i el tàrtar de vedella Fassona del Piemont amb salsa lleugera de tòfona i pa carasau. A l’apartat de pasta, ens quedem amb els ravioli d’ossobuco amb salsa de carn i safrà i els tagliolini a l’ou amb tinta de sípia, pop saltat i salsa de crustacis. Trieu el que trieu, encertareu. Traieu l’agenda: els dimecres a Sant Antoni i els dijous a l’Eixample Dret toca Carbonara Night; els dijous a Sant Antoni i els divendres a l’Eixample Dret, Lobster Night. Motius més que suficients per repetir. De postres, clàssics ben executats: tiramisú, cannolo sic