Ricard Martín i Mireia Font

Potser Sant Antoni és un dels barris de Barcelona que més ràpid s’ha gentrificat. On abans l’iaia Carmeta empenyia el seu carretó de la compra pel mercat encara sense restaurar, ara hi ha en Björn, un nòmada digital del nord d’Europa que no renuncia al seu 'flat white' de bon matí a la cafeteria d’especialitat de la cantonada. Malgrat els canvis i la pressió turística, el barri continua lluitant per conservar aquell caràcter popular que el definia, mentre els lloguers pugen i apareixen locals pensats per a un públic estranger amb la cartera generosa. Però no tot està perdut: encara val la pena gaudir del barri fins a l’últim glop i mos.  La nostra selecció  En aquesta llista hi trobaràs de tot: cafeteries, bars, vermuteries, bodegues i restaurants; un munt d’opcions per esmorzar, fer tapes, vermutejar, dinar i sopar a gust. Des d’un cafè amb llet servit en got alt fins a un 'matcha latte', des d’un vermut de Reus fins a una caipirinha de fruita de la passió, des d’un capipota fins al seu equivalent filipí, des d’una crema catalana fins a una 'torta tres leches' llatinoamericana. Sant Antoni no és precisament barat, però aquí també hi ha opcions per a totes les butxaques. NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Quizá Sant Antoni sea uno de los barrios de Barcelona que más rápido se ha gentrificado. Donde antes la ‘iaia Carmeta’ empujaba su carrito de la compra por el mercado aún sin restaurar, ahora está Björn, un nómada digital del norte de Europa que no renuncia a su 'flat white' mañanero en la cafetería de especialidad de la esquina. A pesar de los cambios y la presión turística, el barrio sigue luchando por conservar ese carácter popular que lo definía, mientras los alquileres suben y aparecen locales pensados para un público extranjero con la cartera generosa. Pero no todo está perdido: aún merece la pena disfrutar del barrio hasta el último sorbo y bocado. Nuestra selección En nuestro listado encontrarás de todo: cafeterías, bares, vermuterías, bodegas y restaurantes; un montón de opciones para desayunar, tapear, vermutear, comer y cenar a gusto. Desde un café con leche servido en vaso alto hasta un 'matcha latte', desde un vermut de Reus hasta una caipiriña de maracuyá, desde un 'capipota' hasta su equivalente filipino, desde una crema catalana hasta una torta tres leches latinoamericana. Sant Antoni no es precisamente barato, pero aquí también hay opciones para todos los bolsillos y apetitos. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido. 

Hemos recogido en una lista los mejores restaurantes de Sants, uno de los barrios con mayor personalidad de la ciudad. Aquí encontraréis un poco de todo y para todos los bolsillos; gastronomías locales y foráneas, cocina tradicional y de vanguardia, bares de toda la vida, bodegas y estrellas Michelin. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

Hem recollit en una llista els millors restaurants de Sants, un dels barris amb més personalitat de la ciutat. Aquí hi trobareu una mica de tot i per a totes les butxaques; gastronomies locals i foranes, cuina tradicional i d'avantguarda, bars de tota la vida, bodegues i estrelles Michelin.  NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Si un día estáis paseando por el casco antiguo de Barcelona y os entra hambre, tranquilos que tenéis muchas opciones para elegir. Desde cocina tradicional catalana llevada a los fogones modernos, pasando por restaurantes de sushi de primera y hasta bares de toda la vida para sentirse como en casa, el Gòtic acoge toda una variedad de restaurantes y locales para que encontréis vuestro cubierto. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

No es ningún secreto que el barrio de Poblenou, con su ambiente vecinal y turístico combinado con una acogedora Rambla y la playa, es una zona idónea para acoger locales que hacen barrio. Aquí tenéis una lista de los restaurantes, clubes y bares que no os podéis perder de este barrio. Desde coctelerías hasta cocina catalana, pasando por las mejores tapas, ¡estos locales son para todos los gustos y bolsillos! NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

La cuina japonesa ha arrelat amb molta força a Barcelona, en molts vessants i formats, i aquest llistat ho reflecteix: hi trobareu des de tavernes tradicionals i petits locals de ramen –d'ús quotidià amb picades d'ullet a la cultura pop nipona– fins a extraordinaris restaurants de sushi, passant per la visió que tenen del Japó cuiners occidentals d'alta cuina. I si voleu fer un viatge saborós per l'Orient, tasteu els millors restaurants asiàtics de Barcelona.  NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Sobre l'avinguda del Paral·lel, trobareu el barri popular del Poble-sec, amb una oferta que cada cop creix més gràcies a la diversitat cultural i a les propostes d'un munt de restaurants i bars de gran qualitat. Busqueu un lloc per menjar alguna cosa a prop de Montjuïc i de la Fira de plaça d'Espanya? Doncs en aquest llistat trobareu opcions per a tots els gustos i butxaques: plats tradicionals, creatius, d'aquí, foranis, llocs per fer el vermut i cellers amb excel·lents vins. NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Barcelona és una ciutat cosmopolita on podreu trobar tota mena de cuines provinents de tots els racons d'Amèrica Llatina. Però si la vostra dèria és Mèxic, una bona –i fiable– manera de gaudir de la cuina mexicana és fer-ho mitjançant el taco: mossegades de plaer amb un elaboradíssim menjar ràpid. ¿Quina és la taqueria més bona de Barcelona? No és fàcil de decidir (n'hi ha d'excel·lents, però també molt tex-mex reguler). Però per variar ens hem embrutat les mans per vosaltres. NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants mexicans de Barcelona

Si un dia us trobeu passejant pel casc antic de Barcelona i us agafa gana, teniu moltes opcions per triar! Des de cuina tradicional catalana portada als fogons moderns, passant per restaurants de sushi de primera i fins a bars de tota la vida per sentir-vos com a casa, el Gòtic acull tota una varietat de restaurants i locals perquè trobeu el vostre cobert.  NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

El barri de Les Corts és ideal per passejar i gaudir de les seves places i carrers. I també ho és per gaudir de la seva gastronomia! Cuina tailandesa, mediterrània, japonesa… Siguin quins siguin els vostres gustos —i calés!— en aquesta selecció trobareu l’opció perfecta per dinar o prendre alguna cosa en aquest barri que viu en una ambigüitat molt interessant: amb un peu en l''upper' diagonal i l'altre en el barri de classe mitjana que fou popular.  NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Ponerle a un restaurante del barrio Gòtico un nombre extraído del 'Libre del Sent Soví' –el recetario catalán más antiguo conocido, de 1324– es toda una declaración de principios e intenciones. Marc Pérez –ex-chef de The Greenhouse y La Esquina– y Tània Doblas en sala han puesto un negocio propio de cocina catalana de verdad: sin tacos ni patas de pulpo con parmentier. Situado donde estuvo Mercè Vins, una tasca catalana con 35 años de servicio, la intención de La Sosenga –sofrito medieval– es ofrecer una cocina catalana arraigada en el territorio e incluso con ciertos aires medievales, sobre todo en los contrastes entre dulce y salado (ya sabéis que la cocina de la edad media no diferenciaba entre platos principales y postres). "Tenemos ingredientes buenos y técnica sin pasarnos, pero aplicada con matices, que es lo que nos gusta", dicen. Aquí la creatividad viene más dada por la combinatoria de sabores –siempre con un anclaje en la tradición catalana– que en el asesinato y renacimiento de un producto en texturas. Y lo hacen con vocación popular: con un excelente menú de mediodía ¡degustación! Con ocho pasos que cambian cada semana, a 24'50 euros. Con platos de traca, como un magret de pato curado con naranja, café y anchoa, o sopa de cebolla con queso de cabra, manzana y arenque, fieles a su espíritu agridulce y medieval. Por las noches, una carta breve y acertada, donde prima el espíritu de mojar pan de altos vuelos y mucha imaginación, sin perder de vista la cocina de la t

Posar-li a un restaurant del barri Gòtic un nom extret del 'Llibre del Sent Soví' –el receptari català més antic conegut, del 1324– és tota una declaració de principis i intencions. En Marc Pérez –ex-chef de The Greenhouse i La Esquina– i la Tania Doblas a sala han posat un negoci propi de cuina catalana de veritat: sense tacos ni potes de pop amb parmentier. Situat on hi hagué Mercè Vins, una tasca catalana del Gòtic amb 35 anys de servei, la intenció de La Sosenga –sofregit medieval– és oferir una cuina catalana arrelada al territori i fins i tot amb certs aires medievals, sobretot en els contrastos entre dolç i salat (ja sabeu que la cuina de l'edat mitjana no diferenciava entre plats principals i postres).  "Tenim ingredients bons i tècnica sense passar-nos, però aplicada amb matisos, que és el que ens agrada". Aquí la creativitat ve més donada per la combinatòria de sabors –sempre amb un ancoratge en la tradició catalana– que no en l'assassinat i renaixement d'un producte en textures. I ho fan amb una vocació popular per la banda alta gastronòmica: un menú degustació mensual de 7 passes a 35 euros, tant a la nit com al migdia, on tots els vegetals són ecològics i de proximitat, i tots els proveïdors es llisten al final de la carta. Amb plats de traca, com una mongeta, patata, trompetes de la mort: trompetes guisades amb papada ibèrica; mongeta groga a la brasa i nyoquis de patata fets a casa i que actualitzen el pur esperit català amb creativitat: ho veiem en un plat com

"Es una brasería sin pretensiones", pero con un giro gastronómico importante. Lo cuentan Rafa Panatieri y Jorge Sastre Bravo, que han abierto Brabo en Gràcia, un restaurante en el que las brasas y una carne inmejorable son las protagonistas. "Giro gastronómico" lo añadimos nosotros, después de haber podido probar la propuesta de este restaurante de los chefs creadores de Sartoria Panatieri, una de las mejores pizzerías de Europa. En Brabo la cosa va de fuego y producto. La carta es relativamente breve, con casi 20 platos. Todo gira en torno a una parrilla a la vista en un local con capacidad para unas 40 personas y una zona en la parte superior que puede acoger hasta 16 comensales. Elaboraciones sencillas, acompañamientos trabajados y unos entrantes (paté de campaña con mostaza de Jerez casera, selección de embutidos hechos en casa...) que rivalizan en interés con los platos principales. Recordad que, como en Sartoria, muchos de los embutidos son de producción propia. Y vemos más fuego que brasa cerca de la carne, lo que aleja al restaurante de los cánones de la cocina de parrilla tradicional. Y algunas salsas de acompañamiento nos recuerdan más a una 'steak house' que a un asador. El ahumado acompaña en todo momento los platos, sin comprometer el sabor, y la apuesta por un producto excelso y la filosofía de proximidad total, una personalidad heredada de Sartoria Panateri.

"És una braseria sense pretensions", però amb un gir gastronòmic important. Ho expliquen Rafa Panatieri i Jorge Sastre Bravo, que han obert Brabo a la Gràcia, un restaurant on les brases són les protagonistes i on ofereixen una carn immillorable. "Gir gastronòmic" ho afegim nosaltres, després d'haver pogut tastar la proposta d'aquest restaurant dels chefs creadors de Sartoria Panatieri, una de les millors pizzeries d'Europa. A Brabo la cosa va de foc i producte. La carta és relativament breu, amb quasi 20 plats. Tot gira al voltant d'una graella a la vista en un local amb capacitat per a unes 40 persones i una zona a la part superior que pot acollir fins a 16 comensals. Elaboracions senzilles, acompanyaments treballats i uns entrants (paté de campanya amb mostassa al Xerès casolana, selecció d'embotits fets a casa...) que rivalitzen en interès amb els plats principals. Recordeu que, com a Sartoria, molts dels embotits són de producció pròpia.  I veiem més foc que brasa a prop de la carn, cosa que allunya el restaurant dels cànons de la cuina de graella tradicional. I algunes salses d'acompanyament ens recorden més a una 'steak house' que a un rostidor. El fumat acompanya en tot moment els plats, sense comprometre el sabor, i l'aposta per un producte excels i la filosofia de proximitat total, una personalitat heretada de Sartoria Panateri.  

El equipo del Parking Pizza de la calle de Londres, que impulsó la renovación pizzera en la ciudad, está detrás del Parking Pita del passeig de Sant Joan, un antiguo aparcamiento de 500 metros cuadrados reconvertido en pura comodidad minimalista de cemento y acero. Un ala aloja la pizzería. La otra, su visión del Mediterráneo libanés. La breve carta dispone de siete entrantes, todos vegetarianos, y cuatro pitas. La aparente sencillez esconde buena cocina: para el kebab usan solo hombro y pierna de cordero a cocción lenta, el pan lo hornean los pizzeros, todo es de primera.  La carta de Parking Pita van mucho más allá de los bocadillos que le dan nombre. Conviven platos frescos y sabrosos como la ensalada raita con pepino, tomate seco, manzana verde, cebolla y salsa de yogur o un puerro a la brasa con dukkah de avellanas y cebollino, un plato de sabor minimalista y adictivo del que te zampas hasta la monda abrasada del puerro, cuál calçotada de Oriente próximo. También brillan recetas contundentes como la shakshuka —huevos escalfados al carbón con salsa especiada de tomate, cilantro y crema agria—, el kofta de cordero y pistachos o el pulled beef siete especias. Y para terminar, una tarta fría con miel y tomillo que cierra el viaje con un punto dulce y aromático. Las pitas no son las más grandes que os zamparéis, pero son una delicia por la precisión de la cocción y la calidad de la materia primera. 

L’equip del Parking Pizza del carrer de Londres, que va impulsar la renovació pizzera a la ciutat, és darrere del Parking Pita del passeig de Sant Joan, un antic aparcament de 500 metres quadrats reconvertit en pura comoditat minimalista de ciment i acer. Una ala allotja la pizzeria. L’altra, la seva visió del Mediterrani libanès. La breu carta disposa de set entrants, tots vegetarians, i quatre pites. L’aparent senzillesa amaga bona cuina: per al kebab fan servir només espatlla i cuixa de xai a cocció lenta, el pa el fornegen els pizzers, tot és de primera, i plats com la coliflor rostida amb fonoll i curri justifiquen, per si sols, la visita al restaurant. La carta de Parking Pita va molt més enllà dels entrepans que li donen nom (però són dels millors de Barcelona). Hi conviuen plats frescos i saborosos com l’amanida raita amb cogombre, tomàquet sec, poma verda, ceba i salsa de iogurt, o un porro a la brasa amb dukkah d’avellanes i cibulet, un plat de sabor minimalista i addictiu del qual et cruspeixes fins i tot la pela socarrimada del porro, com una calçotada del Pròxim Orient. També hi brillen receptes contundents com la shakshuka —ous escalfats al carbó amb salsa especiada de tomàquet, coriandre i crema agra—, la kefta de xai i festucs o vedella esfilagarsada amb set espècies. I per acabar, un pastís fred amb mel i farigola que tanca el viatge amb un punt dolç i aromàtic. Les pites no són les més grans que us menjareu, però es mengen soles, tota una delícia per la prec

Con unos caldos que han pasado diez horas cociéndose a fuego lento y la pasta elaborada artesanalmente, ya nos hacemos una idea de que aquí se come buen ramen. Sin duda, sigue siendo uno de los mejores establecimientos de ramen de la ciudad, para comerlo en el restaurante o para llevarse. En Ramen Ya-Hiro reinan las tres recetas clásicas: de soja (con un caldo de pollo y cerdo, con salsa de soja), de miso (el mismo pero con miso en lugar de soja) y de marisco. Los fideos de producción artesanal son una maravilla: los pones en el plato, los aprietas con los palillos y sueltan caldo, manteniéndose a la vez elásticos. Las gyozas –excelentes, la segunda razón de su éxito–, el bambú guisado y los onigiris completan la elección. Hiro abrió este establecimiento en 2012 y tiene el doble mérito de haber sido pionero del ramen en Barcelona –¡y en España!– y, media vida después, mantenerse como uno de los tres lugares imprescindibles para comer caldo asiático en la ciudad. Empezó con tres recetas y, con los años, no se ha complicado la vida demasiado, aunque sí ha añadido algunos platos: un ramen vegetal de soja con caldo de alga kombu y shiitake seco (con cebolla tierna, algas, brotes de soja, maíz y tofu) y un par de fideos fríos. Si a todo esto sumáis una buena variedad de toppings, postres caseros de matcha y precios populares, el resultado es una cola de fieles que aún da la vuelta a la manzana.

Amb uns brous que han passat deu hores fent-se a foc lent i la pasta preparada artesanalment, ja tenim una idea que aquí menjarem bon ramen. Continua sent un dels millors establiments de ramen de la ciutat per menjar-ne, sens dubte, i per endur-se’n. Al Ramen Ya-Hiro hi regnen les tres receptes clàssiques: de soja (amb un brou fet de pollastre i porc, amb salsa de soja), de miso (el mateix amb miso en lloc de soja) i de marisc. Els fideus de producció artesana són una meravella: els pots posar al plat i prémer-los amb els bastonets i deixen anar brou i, alhora, es mantenen elàstics. Les gyozes –excel·lents, la segona raó del seu triomf–, el bambú guisat i els onigiris poden acabar de completar la tria. En Hiro va obrir aquest establiment el 2012, i té el doble mèrit d'haver aconseguit ser pioner del ramen a Barcelona –i a Espanya!–, i, mitja vida després, mantenir-se com un dels tres llocs imprescindibles per menjar caldo asiàtic a casa nostra. Va començar amb tres receptes, i amb el pas dels anys no s'ha complicat massa la vida, però sí que ha afegit alguns plats: un ramen vegetal de soja amb brou d’alga kombu i xiitake sec (amb ceba tendra, algues, brots de soja, blat de moro i tofu) i un parell de fideus freds. Si a tot això hi sumeu una bona varietat de cobertures, postres casolanes de matcha i preus populars, el resultat és una cua de fidels que encara fa la volta a l’illa de cases.

Fue en 1897 cuando Pere Romeu y los pintores Santiago Rusiñol, Ramon Casas y Miquel Utrillo abrieron los 4 Gats a imagen y semejanza del cabaret Le Chat Noir de París en los bajos de la Casa Martí, edificio modernista de Josep Puig i Cadafalch (1896). Rápidamente, se convirtió en un punto de reunión del talento cultural de esos tiempos y centro ideológico de la vanguardia artística. Por su sala y sus tenedores, pasaron, entre otros ilustres personajes, Gaudí, Albéniz, Enric Granados y un joven Picasso, que creó la imagen de la carta. Este icono del Gòtic quizás ya no sea un punto clave en la escena creativa de este país, pero sí que ha conseguido mantener la identidad en la zona cero del turismo. Por un lado, gracias al inmaculado mantenimiento de su valioso patrimonio modernista. Por otro, mediante una carta de cocina catalana con una modernización prudente y producto de alto nivel, llena de pescado fresco, arroces y platos que hablan de la cultura catalana: buñuelos de bacalao, esqueixada, mar y montaña...

Va ser el 1897 quan en Pere Romeu i els pintors Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo van obrir els 4 Gats a imatge i semblança del cabaret Le Chat Noir de París als baixos de la Casa Martí, edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (1896). Ràpidament, es va convertir en un punt de reunió del talent cultural d’aquells temps i centre ideològic de l’avantguarda artística. Per la seva sala i les seves forquilles, hi van passar, entre altres il·lustres personatges, Gaudí, Albéniz, Enric Granados i un jove Picasso, que creà la imatge de la carta. El 4 Gats, una icona del Gòtic, potser ja no és un punt clau en l'escena creativa d'aquest país, però sí que ha aconseguit mantenir la identitat en la zona zero del turisme. Per una banda, gràcies a l'immaculat manteniment del seu valuós patrimoni modernista. Per l'altra, mitjançant una carta de cuina catalana amb una modernització prudent i producte d'alta volada, plena de peix fresc, arrossos i plats que parlen de la cultura catalana: bunyols de bacallà, esqueixada, mar i muntanya... 

¿Cuántas veces hemos oído aquello de “hay que acercar el vino a los jóvenes”? Pues en un momento que la cerveza artesana cada vez se estiliza más, La Graciosa lo hace. No digáis 'wine bar': La Graciosa es la casa de Debora (sarda, hija de viñas). En unos bajos de Gracia, estos apasionados del vino natural manejan unas cincuenta referencias de pequeños productores, expuestas con el precio pintado en la botella, y centrados en la selección afinada más que en la extensión. Tienen un patio interior delicioso: a los diez minutos de abrir, la gente hace cola para disfrutar de sus vinos y de una picapica con queso y embutidos de Cerdeña.

Quantes vegades hem sentit allò de “cal apropar el vi als joves”? Doncs en un moment que la cervesa artesana cada cop s’eslititza més, La Graciosa ho fa. No en digueu wine bar: La Graciosa és la casa de la Debora (sarda, filla de productors de vi). En uns baixos de Gràcia, aquests apassionats del vi natural manegen unes cinquanta referències de petits productors, exposades amb el preu pintat a l’ampolla per triar i remenar, i centrats en la selecció afinada més que en l’extensió. Tenen un pati interior deliciós: al cap de deu minuts d’obrir, la gent fa cua per gaudir dels seus vins i d’un pica-pica amb formatge i embotits de Sardenya.