Ricard Ruiz Garzón

Michel PastoureauConfluencias118 pàg. 16 € 1. El cosí: poc estimatPorc, bacó, garrí, marrà, verro... Si donem tants noms a un animal és que el creiem important. La seva mala fama, però, impedia que ningú en fes un bon estudi cultural. Amb el subtítol 'Historia de un primo malquerido', l’historiador Pastoreau ho acaba de corregir, seguint en la seva evolució la dels humans. Del bosc a la ciutat, del clima a la dieta i de la neteja a les religions, aquest és un llibre ‘pota negra’.2. la creença familiarSempre associat a la brutícia i la golafreria, el porc ha estat impur per a jueus, cristians i musulmans. Pastoreau indaga en les coincidències genètiques, en el gust de la seva carn –com la nostra, segons els caníbals–, en l’art, la ciència i la fe... Malgrat Miss Piggy, Babe i Porky, el cert és que la lluita entre menjar-lo i prohibir-lo té moltes claus, i el fragment d’El Bosco que iŀlustra la coberta d’aquest llibre en palesa les principals. 3. La traducció: taronjaEditat pel petit segell Confluencias, 'El cerdo' ha trigat sis anys a arribar-nos. El mestre Pastoreau, però, es mereix l’esforç, sobretot després de triomfar amb els seus estudis dels colors, els plantígrads i la iconografia bíblica i medieval. Expert en simbolisme occidental, demostra amb aquesta breu troballa que les fonts menys oficials ofereixen claus revolucionàries. No debades, hi inclou fins i tot... un porc regicida i un d’imperial.

Jules RenardSidillà216 pàg. 15 € La infància: l’infernHa dit Vila-Matas que aquest és “un clàssic de la novel·la infantil per a persones madures”. N'hi ha per a això i per a molt més: traduït pel poeta Antoni Clapés per a Sidillà, amb exceŀlent coberta de Montse Mayol, 'Pèl de panotxa' és la narració autobiogràfica d’un adult que de petit va ser ignorat, menyspreat i escarnit per pares i germans. Sense nom, sense amor i amb un diable a dins, en Panotxa és la crueltat i el record del mal... però amb sarcasme. La ironia: sobreviureL’obra més coneguda de Renard, al costat del seu 'Diari', destiŀla el bo i millor de l’autor: la seva venjança és dura però plena d’humor, la família apareix salvatgement representada, la seva rebeŀlió final no es troba a les pàgines que tanquen el text sinó en la seva vigència més d’un segle més tard. En les estampes del clàssic hi ha un magistral ironista que en passar comptes no només reviu: sobreviu, fa la viu-viu... i sobretot caça la vida. La traducció: taronjaL’original 'Poil de carotte' va ser Pèl-roig a La Magrana el 1984, va ser 'Pelo de zanahoria' segons Anna Moix el 2006 i havia estat obra de teatre al Romea el 1907 amb el títol ara recuperat per Clapés. Un encert, com el de Sidillà, de triar-lo, com els que el poeta encadena en la traducció. Lírica, suggeridora, precisa, moderna i tradicional, lluu, evoca, llisca com si fos... suc de Renard. Ras i curt: sembla un gran original en un gran català.

El nadador en el mar secretoWilliam KotzwinkleEd. Navona96 pàg. 11,50 €. 1. L'encert: rescatar-loDesprés de la mort del seu primer fill, Kotzwinkle va pujar el seu petit cos a un trineu, el va enterrar i es va tancar a fer aquest llibre d’un glop. El 1975 es va publicar amb èxit i premis, i després es va oblidar... fins que Ian McEwan el va citar en una obra seva el 2012 i 'El nadador en el mar secreto' va tornar a surar. Molt ben traduït ara per Enrique de Hériz, és un text contundent però obligat. Literalment inoblidable. 2. La mort: inefableQuè hi ha de més difícil que escriure alhora sobre la mort i el naixement? Sobre una vida que carrega una mort? Com es fa, això? Kotzwinkle, fins aleshores autor de fantasia, ho resol de l’única manera possible: amb la prosa mínima, sense artificis, amb la poesia de les coses petites. Primer hi ha el naixement, després la mort, i després? Res de redempcions; després, el secret del llibre: nedar cap a l’horitzó... o cedir a la força del mar. 3. El després: i ara què?Tan impossible d’explicar com el fet que l’inspira, tan secreta com la mar i la decisió final del nedador, aquest tros de nouvelle que ja ha assolit tres edicions no comença ni acaba pel fet central. Com David Vann a 'Sukkwan Island', segueix quan no es pot seguir, recorda Sèneca sense cap mena de sentimentalisme: l’endemà serà pitjor. I això canvia l’abans, l’ara, l’esdevenir. Coses que fa només la gran literatura. No el deixeu escapar.

David GálvezMales Herbes132 pàg. 13 € 1. La maduixa: distòpicaAndorrà de Vilanova i la Geltrú, Gálvez sorprèn amb 'Res no és real' fins i tot els qui ja havia sorprès amb 'Cartes mortes'. Del risc d’aquell debut cortazarià passa ara als camps de maduixes d’un món distòpic que torna a apostar per la forma: capítols breus, numeració marciana, 'Strawberry fields forever' i el poder de la paraula. Afegint-hi sequeres i vigilants anònims, som com el seu Campverd: no ho sabem tot, però frisem. 2. La llengua: tot i resSi res no és real, què són els camps de maduixes que omplen el llibre, què són l’aigua o les eines, què les desaparicions, l’horror? Què és tot fins que no té nom i per escrit, i fins i tot després? Filosòfic i narratiu, reflexió sobre el llenguatge, aventura mítica i mirall de les nostres rutines, el segon títol de Gálvez és breu però inesgotable. No debades, és metalingüístic i existencial. Com un 'mix' de Dick i Wittgenstein amb John Lennon de fons.3. El risc: canvi realMetàfora de la condició humana i de la nostra tendència a buscar déus i no qüestionar lleis, 'Res no és real' mostra un Campverd que repeteix cicles, que menja sempre el mateix, que té por del canvi. I el canvi no és una altra paraula, al capdavall? O és potser més? Val la pena seguir Gálvez, les llavors que planta a cada text. I al seu editor, aquestes Males Herbes cada cop més fortes, més fèrtils. Ja és un bon canvi...

La música dels camaleonsJordi CerveraEdicions Bromera444 pàg. 19,95 € 1. L'enemic: a casaNingú no és qui sembla en aquesta novel·la, negra de color i gènere però amb personatges que muden tant la pell com suggereix el títol. Dones que s’amaguen, homes que disparen, una mare assassinada i una família on més d’una peça falla formen el nou trencaclosques del reusenc Cervera, que ha indagat al GEI, el grup d’elit dels Mossos d’Esquadra, per muntar una trama endimoniada on l’enemic sovint és menys lluny que a prop. 2. El ritme: constantPacient i psicològica d’entrada, addictiva quan tot va quadrant, és una novel·la musical, on cada capítol du el títol d’una cançó. Del 'Me olvidé de vivir' del Julio Iglesias als indies The National, i de Miles Davis a Rufus Wainwright, la 'playlist' de l’obra és més que un caprici: modula la narració i connota personatges. Un 'bonus track' amb significat. 3. Sospitosos: habitualsBarcelona i el gènere negre són vells coneguts. A ningú no sobtarà, doncs, que al llibre hi hagi un homenatge a Vázquez Montalbán, Casa Leopoldo inclosa, i picades d’ull a Pepe Carvalho. Tampoc, que el títol soni a Capote, amb menció inicial, ni que altres sospitosos habituals, de Camilleri a Donna Leon i de Márkaris a Jean-Claude Izzo, treguin el cap per l’obra. Cervera és un bon autor. Dels que llegeixen!

El meu llibre dels mesos de l'anyRamon Besora120 pàg. 15,95 € 1. Els mesos: folletsVet aquí un llibre obligat a tota llar amb infants. Arrenca amb un relat de dotze follets de quatre colors, els mesos i les estacions, i ofereix de mil maneres (poemes, refranys, jocs i les il·lustracions d’Anna Clariana) els trets de cada un d’ells. Amb la Mar, el Pol i l’esquirol Talp, els nens i les nenes de vuit anys en amunt –i algun adult– aprendran sense adonar-se’n... No, millor: adonant-se del pas del temps! 2. El joc: del temps“Fins a meitat de maig / l’hivern no diu: ‘Me’n vaig’”. Ben pensat, treballat i compaginat, aquest nou àlbum de l’autor i editor Besora inclou textos propis, però també populars i d’autors que van de Martí i Pol a Gianni Rodari. Sorprenen, a més, els jocs i les endevinalles: trobar cadells, interpretar petjades, saber qui et bufa sense que el vegis... I tot, al seu lloc. Pocs ‘calendaris’ divulguen i diverteixen a aquest nivell. 3. La tradició: vivaDel Carnestoltes a Sant Jordi, del mes de les carxofes al de les castanyes, de Sant Joan als Reis, de l’oreneta a la mel, dels bolets a l’home dels nassos... Jugant, jugant, 'El meu llibre dels mesos de l’any' és un repàs viu a la tradició, que permet ser llegit de cop i rellegit després cada temporada. És un àlbum, doncs, cíclic i arrelat, que renaixerà ufanós si un dia es panseix a la prestatgeria. No li cauran fulles, però en passareu fulls volant!

La formació d'una identitatJosep FontanaEumo Editorial485 pàg. 25 € 1. La lliçó: únicaDesprés d’anys amb llibres, llibrets i llibrots sobre el debat sobiranista, l’historiador Fontana, deixeble de Vilar i Vicens Vives, ha publicat el més ric, el més oportú, el millor. I alhora el menys essencialista: la identitat catalana ve de lluny i es mou, afecta tant reis com camperols, i es barreja amb les d’Espanya i d’Europa. Vertical, horitzontal i ple de dades i d’idees, és com el mestre Fontana l’ha pensat: per als seus veïns. Per a nosaltres. 2. El procés: diversLa història no s’inventa: es descobreix. Després de l’èxit del seu 'Por el bien del imperio', el barceloní ha emprat els seus lúcids 83 anys per sintetitzar el que van dir de Borja de Riquer a Ferran Soldevila, però també per reinterpretar amb rigor crític el temps recent: cronistes, llibres de memòries, notes, dades sobre el clima i l’actual “insurrecció de les classes mitjanes” l’ajuden a ser tan necessari... com “la voluntat d’existir dels catalans”. 3. L’arrel: profundaLlegida com un camí i no com a finalitat, sàvies paraules, la identitat és en aquest llibre un terreny fèrtil però no dúctil. Lluny de manipulacions, fins i tot les oficials, parla de la terra per explicar un sentiment, de les arrels per mirar amb volada, dels papers però també dels homes i les dones, fins i tot dels nens. La història la fem tots, però molt pocs la saben explicar així.

Benito BermejoRBA. 272 pàg. 23,75 € 1. La data: 70 anysQuan el passat 5 de maig es van complir 70 anys de l’alliberament del camp de Mauthausen, RBA va tenir l’encert de reeditar 'El fotògraf de l’horror'. En millor format, amb noves imatges, més material i un pròleg de Javier Cercas, el llibre de l’historiador Bermejo sobre Francesc Boix i les 20.000 fotos que ell i altres van robar als SS –de les quals només en queda un miler– és un document excepcional. 2. El testimoni: boixOblidat durant dècades, el ‘fotògraf de Mauthausen’ va esdevenir heroi (amb ombres) perquè va permetre documentar la barbàrie amb fotos amagades per una altra heroïna, l’austríaca Pointner. Però el llibre és més que la seva vida i el seu testimoni a Nuremberg: és també una història del camp, on van morir 4.761 republicans espanyols igualment retratats, i és el conjunt d’imatges, alguna d’inèdita, que ho proven... tot. 3. L’‘outsider’: BermejoHeterodox de l’acadèmia, Bermejo és conegut per haver destapat el cas d’Enric Marco, el fals supervivent que ha inspirat 'El impostor' de Cercas. Com el de Boix, el seu treball discret va donar fruit, i ara permet reconèixer la tasca pionera d’aquest títol millorat. En qüestions d’història, però, importa poc la fama, ser mediàtic o sortir en una novel·la. El temps subratlla els fets, i aquí hi ha memòria i ben fidel.

La companyia Trànsit Dansa capitanejada per Maria Rovira presenta un espectacle inspirat en el salt que va fer el ballarí Vaslav Nijinsky, malalt d'esquizofrènia, veient un company ballant. Un muntatge que explora la memòria i la metàfora del salt, a través d'ins intèrprets que tant passen pel ball clàssic, el contact, el hip-hop o el breakdance.