Rita Roig

Un mes por estrenar, lleno de cosas nuevas y experiencias por vivir. Y también lleno de ocio y cultura que os recogemos aquí mismo. Tenéis exposiciones de las que todo el mundo hablará, festivales y ciclos de cine, actividades para hacer en familia, estrenos de teatro, conciertos.... Esta es la agenda cultural imprescinidble de nuestra ciudad. NO TE LO PIERDAS: 50 lugares para ir con niños. Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Un mes per estrenar, ple de coses noves i experiències per viure. I també farcidet d'oci i cultura que us recollim aquí mateix. Teniu exposicions de les quals tothom parlarà, obres de teatre i dansa, cicles i festivals de cinema, activitats per fer amb la canalla, concerts, exposicions. Aquesta és l'agenda cultural imprescindible de la nostra ciutat! NO T'HO PERDIS: Coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡Con estas ideas tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! Amb tantes idees tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Heu notat els efectes de la tardor? Gaudiu de la nova estació, dels nous colors que aniran canviant la fisonomia de la ciutat i de toooots els grans plans que arriben a l'octubre a Barcelona. Voleu saber quines són les millors coses per fer a Barcelona durant els 30 dies vinents? En aquesta llista hi trobareu de tot, des de festivals, fins a concerts, estrenes de teatre i de cinema, gastronomia, exposicions i moltes activitats gratuïtes, perquè també es pot gaudir sense obrir el moneder. NO T'HO PERDIS: 50 coses per fer amb nens a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Has notado los efectos del otoño? Disfruta de la nueva estación, de los nuevos colores que irán cambiando la fisonomía de la ciudad y de toooodos los grandes planes que llegan en octubre a Barcelona. ¿Quieres saber cuáles son las mejores cosas para hacer en Barcelona durante los próximos 30 días? En esta lista encontrarás de todo, desde festivales, hasta conciertos, estrenos de teatro y de cine, gastronomía, exposiciones y también actividades gratis, porque también se puede disfrutar sin abrir el monedero. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes del fin de semana. Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Viure a Barcelona és increïble, sí. Però també és car. El lloguer, el cafè, la birra, el vermut... tot suma. Per sort, gaudir de la ciutat no sempre demana gastar diners. Hi ha un munt de plans gratis que no tenen res a envejar als de pagament, i són aquí, tot l’any, esperant que els aprofitis. Així que si et preguntes què pots fer avui a Barcelona gratis, la resposta és clara: moltes coses. Passejades per descobrir obres d’art poc conegudes, museus que obren puntualment gratis i d’altres durant tot l’any, parcs que són autèntics refugis, concerts que no et cobren entrada i centres culturals on sempre passa alguna cosa (i moltes vegades, gratis). No cal sortir de la ciutat ni gastar-se la cartera per descobrir llocs nous o tornar a enamorar-se dels de sempre. Només cal saber on mirar. Aquesta guia és per a tu, que vius a Barcelona i no vols renunciar a gaudir-la encara que el pressupost no doni per a molts luxes. Aquí tens els nostres plans gratuïts preferits: perquè sí, viure aquí és car, però esprémer la ciutat... encara et pot sortir gratis. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

La sala noble de La Pedrera acull fins al 24 de gener l'exposició La vida secreta de les plantes. Anselm Kiefer a la Col·lecció Grothe, que ofereix una immersió a l'univers de l'artista alemany a través de pintures de gran format, escultures, vitrines i llibres d'artista. Sota el comissariat  de Walter Smerling, la mostra proposa un diàleg entre les formes orgàniques de l'arquitectura de Gaudí i l'ús característic que Kiefer fa dels materials com el plom, la cendra, la palla, la terra, les plantes, el vidre o els objectes trobats, que gràcies a la mirada i la mà de l'artista es converteixen en obres d'art sobre els mites, la destrucció, el renaixement i el pas del temps. Anselm Kiefer (Donaueschingen, 1945) és un dels grans noms de l'art contemporani i és conegut pel seu singular univers matèric marcat per reflexions sobre la memòria, la història europea i les ferides del passat, però també per referències constants a la literatura, la mitologia, la ciència, l'alquímia i el cosmos.  Els visitants podran recórrer entre vitrines inèdites fins a grans constel·lacions, procedents principalment de la prestigiosa Col·lecció Grothe, entre les quals hi ha obres que s'exposen per primera vegada a l'Estat espanyol com el conjunt Opus Magnum, una sèrie de vitrines concebudes com a arxius de memòria amb llibres, robes, roques i elements naturals que expliquen històries. O la sèrie que dona nom a l'exposició, The Secret Life of Plants, for Robert Fludd, formada per catorze pintures de gra

La sala noble de La Pedrera acoge hasta el 24 de enero la exposición La vida secreta de las plantas. Anselm Kiefer en la Colección Grothe, que ofrece una inmersión en el universo del artista alemán a través de pinturas de gran formato, esculturas, vitrinas y libros de artista. Bajo el comisariado de Walter Smerling, la muestra propone un diálogo entre las formas orgánicas de la arquitectura de Gaudí y el uso característico que Kiefer hace de materiales como el plomo, la ceniza, la paja, la tierra, las plantas, el vidrio o los objetos encontrados, que gracias a la mirada y la mano del artista se convierten en obras de arte sobre los mitos, la destrucción, el renacimiento y el paso del tiempo. Anselm Kiefer (Donaueschingen, 1945) es uno de los grandes nombres del arte contemporáneo y es conocido por su singular universo matérico signado por reflexiones sobre la memoria, la historia europea y las heridas del pasado, pero también por referencias constantes a la literatura, la mitología, la ciencia, la alquimia y el cosmos. Los visitantes podrán recorrer desde vitrinas inéditas hasta grandes constelaciones, procedentes principalmente de la prestigiosa Colección Grothe, entre las cuales hay obras que se exponen por primera vez en el Estado español, como el conjunto Opus Magnum, una serie de vitrinas concebidas como archivos de memoria con libros, ropas, rocas y elementos naturales que cuentan historias. O la serie que da nombre a la exposición, The Secret Life of Plants, for Robert

Pintor, poeta, crític d’art, activista i agitador cultural. Totes les cares de Josep Maria de Sucre surten a la llum en l’exposició que els Espais Volart de la Fundació Vila Casas dediquen a aquesta polifacètica (i injustament oblidada) figura de la nostra cultura, coincidint amb el 140è aniversari del seu naixement.  Des dels rostres expressius i primitivistes que pintava partint de la misèria i el patiment humà que va viure fent d’oficial criminalista als Jutjats de Barcelona, fins a la numerosa documentació que el situa com a un dels més importants promotors i impulsors de la modernitat a Catalunya, la mostra aprofundeix en aquesta doble cara: del promotor artisticosocial, al pintor ple d’intensitat expressiva.  Josep Maria de Sucre va desenvolupar un paper fonamental com a nexe entre les avantguardes d'abans de la Guerra Civil i les noves generacions de la postguerra, atorgant beques a joves creadors perquè anessin a París des de la presidència del Cercle Maillol de l'Institut Francès, i també impulsant els Salons d'Octubre. Per reflectir aquest paper de mediador, l'exposició als Espais Volart incorpora també obres d'una trentena d'artistes vinculats al seu entorn, com Tàpies, Modest Cuixart, Ràfols-Casamada, Guinovart, Maria Girona o Subirachs, entre d'altres.  En la seva pintura hi conflueixen influències de l'expressionisme europeu, el romànic català, el primitivisme o autors com Edvard Munch i Paul Klee. És per això que sorprèn adonar-se que la seva pintura va tenir u

Pintor, poeta, crítico de arte, activista y agitador cultural. Todas las caras de Josep Maria de Sucre salen a la luz en la exposición que los Espais Volart de la Fundació Vila Casas dedican a esta polifacética (e injustamente olvidada) figura de nuestra cultura, coincidiendo con el 140.º aniversario de su nacimiento. Desde los rostros expresivos y primitivistas que pintaba partiendo de la miseria y el sufrimiento humano que vivió ejerciendo de oficial criminalista en los Juzgados de Barcelona, hasta la numerosa documentación que lo sitúa como uno de los más importantes promotores e impulsores de la modernidad en Cataluña, la muestra profundiza en esta doble cara: del promotor artístico-social al pintor lleno de intensidad expresiva. Josep Maria de Sucre desarrolló un papel fundamental como nexo entre las vanguardias anteriores a la Guerra Civil y las nuevas generaciones de la posguerra, otorgando becas a jóvenes creadores para que fueran a París desde la presidencia del Cercle Maillol del Institut Francès, y también impulsando los Salons d'Octubre. Para reflejar este papel de mediador, la exposición en los Espais Volart incorpora también obras de una treintena de artistas vinculados a su entorno, como Tàpies, Modest Cuixart, Ràfols-Casamada, Guinovart, Maria Girona o Subirachs, entre otros. En su pintura confluyen influencias del expresionismo europeo, el románico catalán, el primitivismo o autores como Edvard Munch y Paul Klee. Es por ello por lo que sorprende darse cuenta

Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas transformen les més de sis dècades que Romà Vallès va dedicar a l’art en una exposició. Vallès va ser una de les veus més destacades de l’informalisme català i sempre va apostar per la modernitat i l’experimentació, allunyant-se de les modes. Sota el comissariat de Conxita Oliver i Bel Vallès, la mostra ens permet descobrir fascetes més desconegudes de l’artista, com la seva vessant pedagògica, interessada en l’art infantil i en l’educació visual.  A Romà Vallès (Barcelona, 1923-2015), la figuració li quedava curta per a plasmar al llenç tot allò que ell volia expressar. Va passar-se la seva trajectòria buscant aquest “horitzó abstracte” que ara serveix de nom per a l’exposició que el reivindica com una figura clau per la renovació de l’avantguarda catalana de la segona meitat del segle XX. Des del seu rebuig a l’academicisme a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, passant per les primeres obres influïdes per Cézanne i Picasso, fins al moment crucial de 1955, quan pinta la seva primera peça abstracta després d’un viatge decisiu a París. L’exposició posa un èmfasi especial en dues de les seves sèries més emblemàtiques. D’una banda, la sèrie Cosmogonies (1956-1964), on el llenç es converteix en un territori mineral i geològic a través de l’ús de sorra, pols de marbre, pigments i serradures i Collages (1964-1967), en què l’artista dialoga amb el Pop Art, Vallès i construeix una visió crítica de la societat de masses, la guerr

Los Espais Volart de la Fundació Vila Casas transforman las más de seis décadas que Romà Vallès dedicó al arte en una exposición. Vallès fue una de las voces más destacadas del informalismo catalán y siempre apostó por la modernidad y la experimentación, alejándose de las modas. Bajo el comisariado de Conxita Oliver y Bel Vallès, la muestra nos permite descubrir facetas más desconocidas del artista, como su vertiente pedagógica, interesada en el arte infantil y en la educación visual. A Romà Vallès (Barcelona, 1923-2015), la figuración se le quedaba corta para plasmar en el lienzo todo lo que él quería expresar. Pasó toda su trayectoria buscando ese “horizonte abstracto” que ahora sirve de título a la exposición que lo reivindica como una figura clave para la renovación de la vanguardia catalana de la segunda mitad del siglo XX. Desde su rechazo al academicismo en la Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, pasando por sus primeras obras influidas por Cézanne y Picasso, hasta el momento crucial de 1955, cuando pinta su primera pieza abstracta tras un viaje decisivo a París. La exposición pone un énfasis especial en dos de sus series más emblemáticas. Por un lado, la serie Cosmogonies (1956-1964), donde el lienzo se convierte en un territorio mineral y geológico mediante el uso de arena, polvo de mármol, pigmentos y serrín; y Collages (1964-1967), donde el artista dialoga con el Pop Art y construye una visión crítica de la sociedad de masas, la guerra y el drama humano gr

El panorama artístico de Barcelona y L’Hospitalet hierve por la 15ª edición de Art Nou, el festival de arte emergente que pone en contacto a los jóvenes artistas, el mercado del arte y las galerías, y ofrece al público exposiciones gratuitas de todo tipo. La programación se desplegará en 22 galerías de arte, 5 instituciones culturales y 22 espacios independientes de Barcelona y L'Hospitalet de Llobregat, donde se podrá ver el trabajo de más de 110 artistas emergentes gracias a un extenso programa de actividades como performances, proyecciones y acciones en galerías, entre otras. Como siempre, los artistas contemporáneos apuestan por lo que preocupa a la sociedad ahora mismo. No es de extrañar que algunas de las exposiciones aborden temáticas como la identidad, la ecología, la diáspora, la realidad multiespecie o la salud mental, que reflejan la pluralidad de ambas ciudades y su tejido creativo. El cierre del festival será el 3 de septiembre en La Capella, donde el público podrá disfrutar de una performance de la artista Alicia Val, organizada en colaboración con Club9. Entre las exposiciones programadas, hay una muestra de la fotógrafa Marta Mas en la Galería H2O, donde explora la herencia generacional y la salud mental a partir de los diarios de su abuela. Por su parte, la Fundación Úniques reflexiona con Generació Úniques 2026: L'arxiu de la memòria volàtil sobre cómo los instantes vividos se convierten en memoria y objetos físicos. Más hacia el terreno onírico, Aura Roig t

Tiberi Kiosk és el nom de la terrassa del pati del Museu Frederic Marès. La besàvia de Roger Vila de Tiberi Club li donava pa amb vi i sucre per berenar. Aquesta elaboració nostrada, que molts vinculem a la família i a èpoques passades, és una de les postres de la carta del Tiberi Kiosk, la guingueta que l’equip de creatius gastronòmics ha obert en un dels llocs amb més encant del barri Gòtic; un verger silenciós amb arbres tarongers i una font amb sortidor situat al costat de la Plaça Sant Iu, a tocar de la Catedral.  Més enllà d'un ambient de somni, el Tiberi Kiosk ofereix una carta amb la signatura ja reconeixible del grup, a qui els encanta jugar amb la tradició i la gastronomia. La guingueta no té cuina, però sí que disposa de cafetera, planxa i altres eines que els permet oferir menjar i beure per a tots els moments del dia. Des de cafès de Nomad i pastes dolces per a esmorzar, fins a entrepans com bikinis de diverses tipologies o una carxofa a la planxa amb stracciatella, passant pel fantàstic món del vermut: embotits, moixama, olives i, evidentment, gildes (diferents de les gildes XXL del Tiberi Bar). I de postres, dos clàssics: pa amb xocolata i pa amb vi i sucre.  La idea d’aquest pa amb vi i sucre do it yourself encaixa amb una filosofia general del Kiosk, que és la del diàleg amb les peces del Museu Marès. Els plats del bar, per exemple, llueixen imatges de les peces d’aquest museu d’escultura i col·leccionisme, que pot presumir de tenir una de les col·leccions mé

Tiberi Kiosk es el nombre de la terraza del patio del Museo Frederic Marès. La bisabuela de Roger Vila, de Tiberi Club, le daba pan con vino y azúcar para merendar. Esta elaboración tradicional, que muchos asociamos a la familia y a tiempos pasados, es uno de los postres de la carta de Tiberi Kiosk, el quiosco gastronómico que el equipo de creativos culinarios ha abierto en uno de los rincones con más encanto del barrio Gótico; un vergel silencioso con naranjos y una fuente con surtidor situado junto a la Plaza Sant Iu, a pocos pasos de la Catedral. Más allá de un ambiente de ensueño, Tiberi Kiosk ofrece una carta con el sello ya reconocible del grupo, al que le encanta jugar con la tradición y la gastronomía. El quiosco no tiene cocina, pero sí dispone de cafetera, plancha y otras herramientas que le permiten ofrecer comida y bebida para todos los momentos del día. Desde cafés de Nomad y bollería dulce para desayunar, hasta bocadillos como bikinis de distintos tipos o una alcachofa a la plancha con stracciatella, pasando por el fantástico mundo del vermut: embutidos, mojama, aceitunas y, por supuesto, gildas (diferentes de las gildas XXL de Tiberi Bar). Y de postre, dos clásicos: pan con chocolate y pan con vino y azúcar. La idea de este pan con vino y azúcar do it yourself encaja con una filosofía general del Kiosk: el diálogo con las piezas del Museo Marès. Los platos del bar, por ejemplo, lucen imágenes de las piezas de este museo de escultura y coleccionismo, que puede p

Khadija Saye va morir el 2017 amb només 24 anys, en l’incendi de la torre Grenfell, juntament amb la seva mare. En la tragèdia d’aquest edifici d’habitatges socials del Regne Unit hi van perdre la vida setanta persones, però també s’hi va cremar una bona part de la seva obra. L’artista gambiano-britànica havia trobat en la fotografia un espai per pensar i explicar la seva realitat: les imatges que capturava parlaven de la diàspora, de la identitat i les creences d’una experiència personal però que a la vegada és universal.   Aquesta exposició que acull el Monestir de Pedralbes (enguany, de celebració pels seus 700 anys d’història) és la primera retrospectiva mundial i, alhora, la primera presentació de l’obra de Saye a Espanya. S’hi exposa la sèrie Dwelling: in this space we breathe, una sèrie de retrats fets amb l’antiga tècnica del col·lodió humit, que es van poder veure al Pavelló de la Diàspora de la Biennal de Venècia de 2017, on Khadija Saye va ser la participant més jove.

Khadija Saye murió en el 2017 con sólo 24 años, en el incendio de la torre Grenfell, junto a su madre. En la tragedia de este edificio de viviendas sociales del Reino Unido perdieron la vida setenta personas, pero también se quemó buena parte de su obra. La artista gambiano-británica había encontrado en la fotografía un espacio para pensar y contar su realidad: las imágenes que capturaba hablaban de la diáspora, de la identidad y las creencias de una experiencia personal pero que a su vez es universal. Esta exposición que acoge el Monestir de Pedralbes (este año, de celebración por sus 700 años de historia) es la primera retrospectiva mundial y, a la vez, la primera presentación de la obra de Saye en España. Se expone la serie 'Dwelling: in this space we breathe', una serie de retratos realizados con la antigua técnica del colodió húmedo, que pudieron verse en el Pabellón de la Diáspora de la Bienal de Venecia de 2017, donde Khadija Saye fue la participante más joven.

Per què aquest escultor desconegut d’època romànica ha rebut el sobrenom de “el Picasso del segle XII”? En les cares geomètriques amb ulls expressius del Mestre de Cabestany i en la desproporció i els volums impactants de les seves escultures hi ha tot allò que des del present hem sabut anomenar modernitat.  En ple romànic, les obres del Mestre de Cabestany tenien un estil característic que el diferenciava dels seus coetanis. Per això, tot i que sabem pocs detalls de la vida d’aquesta figura, el seu treball s’ha reconegut des de la Toscana fins el Migdia francès, passant per Catalunya i Navarra.  Amb aquesta exposició, el MNAC ret homenatge a l'escultor més cèlebre del romànic català tot partint de la incorporació recent de noves peces al museu; concretament, fragments que formaven part de la portalada de marbre del monestir de Sant Pere de Rodes. Per tant, la mostra se centra en la construcció del mite de l’abadia de Rodes, un espai únic, destinació de pelegrinatge, vinculat a un paisatge ancestral i a l’antiga Roma. El Mestre de Cabestany va escollir aquell indret per a fer la seva obra mestra, i això ens diu molt de les passions que movien el misteriós escultor, que va admirar els antics en va imitar les tècniques per crear un llenguatge visual molt disruptiu pel segle XII.  Però segles després que Cabestany veiés el seu gran treball fet realitat, Sant Pere de Rodes es va convertir en una ruina. Per això, el primer àmbit de l’exposició no comença a l’Edat Mitjana, sinó al

Què tenen en comú una sabata d’Antonio Miró, una ceràmica de Miquel Barceló o un bust de Josep Llimona? En un espai del Poblenou (C/Pere IV, 78), aquests objectes dialoguen amb altres antiguitats i obres d’art sota una única premissa: formen part de la col·lecció personal de l’arquitecte, artista i dissenyador Oscar Tusquets, que ara obre al públic gràcies a unes visites privades que es programaran fins el 18 de desembre.  HereuSegona Residència L’exposició, titulada 'SEGONA RESIDÈNCIA - Vol. 2: Oscar Tusquets' és una iniciativa de la marca HEREU, especialitzada amb calçat, bosses de mà i altres accessoris de pell. Concretament, es tracta de la segona mostra que plantegen amb l'objectiu d’obrir al públic algunes col·leccions personals de grans figures de la cultura visual (en la primera exposició, el protagonista era el fotògraf Daniel Riera). View this post on Instagram A post shared by @segonaresidencia La gràcia d’aquestes exposicions és que no hi ha cap jerarquia, cada objecte és susceptible de ser mirat durant hores i hores, sigui obra de Salvador Dalí, Pablo Gargallo o de Javier Mariscal o bé d’autoria desconeguda, com alguns dels flascons de vidre i altres antiguitats que s’hi exposen. Si Tusquets va decidir que era una peça prou important perquè passés a ser de la seva propietat, ara també ho és per presidir una vitrina. Així, sense pretencions, la col·lecció fa un viatge per més de dos mil anys de la cultura mediterrània des de la mirada d’algú

¿Qué tienen en común un zapato de Antonio Miró, una cerámica de Miquel Barceló o un busto de Josep Llimona? En un espacio del Poblenou (C/Pere IV, 78), estos objetos dialogan con otras antigüedades y obras de arte bajo una única premisa: forman parte de la colección personal del arquitecto, artista y diseñador Oscar Tusquets, que ahora abre al público gracias a unas visitas privadas que se programarán hasta el 18 de diciembre.  HereuSegona Residència La exposición, titulada 'SEGONA RESIDÈNCIA - Vol. 2: Oscar Tusquets' es una iniciativa de la marca HEREU, especializada en calzado, bolsos de mano y otros accesorios de piel. Concretamente, se trata de la segunda muestra que plantean con el objetivo de abrir al público algunas colecciones personales de grandes figuras de la cultura visual (en la primera exposición, el protagonista fue el fotógrafo Daniel Riera). View this post on Instagram A post shared by @segonaresidencia La gracia de estas exposiciones es que no hay ninguna jerarquía: cada objeto es susceptible de ser mirado durante horas y horas, sea obra de Salvador Dalí, Pablo Gargallo o de Javier Mariscal o bien de autoría desconocida, como algunos de los frascos de vidrio y otras antigüedades que se exponen. Si Tusquets decidió que era una pieza lo suficientemente importante como para que pasara a ser de su propiedad, ahora también lo es para presidir una vitrina. Así, sin pretensiones, la colección realiza un viaje por más de dos mil años de la cu

En la calle de Terol, en el barrio de Gràcia, hay una pequeña tienda con las paredes de color verde de donde cuelgan una infinidad de abrigos. No son chaquetas cualquiera, sino de la marca Barbour. Es decir, los impermeables encerados con el cuello de pana que identificamos con la campiña inglesa y que asociamos a personalidades como Lady Di, Kate Middleton, Daniel Craig o Alexa Chung. Pero, ¿qué hace una tienda de este tipo en Barcelona?  View this post on Instagram A post shared by British | Vintage | Waxed | Outerwear (@drapsbarcelona) Los abrigos llegan de la mano de Arturo, un napolitano que dejó su trabajo en el sector textil en Italia, donde había trabajado ocho años para un gran grupo de distribución, pero que en ningún caso tenía previsto llegar a nuestra ciudad: “Quería ir a Ibiza a trabajar y aquí pasaba para sacarme el título de patrón para llevar veleros”, explica. Arturo siente que la ciudad lo eligió, y decidió quedarse aquí más tiempo del previsto… hasta que acabó abriendo un negocio.  View this post on Instagram A post shared by British | Vintage | Waxed | Outerwear (@drapsbarcelona) La pasión por la icónica marca británica Barbour no era un amor de toda la vida de nuestro protagonista, más bien fue un hallazgo accidental. La chispa saltó cuando un amigo le propuso vender algunas prendas vintage de su armario para ganar un dinero extra. Entre tesoros de Max Mara o Stone Island había dos chaquetas Barbour, qu

Al carrer de Terol, al barri de Gràcia, hi ha una petita botiga amb les parets de color verd d’on hi pengen una infinitat d’abrics. No són jaquetes qualsevols, sinó de la marca Barbour. És a dir, els impermeables encerats amb el coll de pana que identifiquem amb els prats verds de Gran Bretanya i que associem a personalitats com Lady Di, Kate Middleton, Daniel Craig o Alexa Chung. Però, què hi fa una botiga d’aquesta mena a Barcelona?  View this post on Instagram A post shared by British | Vintage | Waxed | Outerwear (@drapsbarcelona) Les jaquetes hi arriben de la mà de l’Arturo, un napolità que va deixar la seva feina al sector tèxtil a Itàlia, on havia treballat vuit anys per a un gran grup de distribució, però que en cap cas tenia previst arribar a la nostra ciutat: “Volia anar a Eivissa a treballar i aquí passava per treure'm el títol de patró per portar velers”, explica. L’Arturo sent que la ciutat el va triar, i va decidir quedar-s’hi més temps del previst… fins que va acabar obrint-hi un negoci.  View this post on Instagram A post shared by British | Vintage | Waxed | Outerwear (@drapsbarcelona) La passió per la icònica marca britànica Barbour no era un amor de tota la vida del nostre protagonista, sinó una troballa accidental. La guspira va saltar quan un amic li va proposar vendre algunes peces vintage del seu armari per guanyar uns diners extres. Entre tresors de Max Mara, Stone Island hi havia dues jaquetes Barbour, que l

¿Cuántas veces, si no es que vives allí, has puesto los pies en la Barceloneta? Seguramente has ido para jugar al vóley en la playa, para tomar el aperitivo o para salir a correr. Pero, más allá de comerte una tapa de boquerones, seguramente no has hecho nada relacionado con los orígenes del barrio marinero. Esto es lo que quiere revertir el proyecto Xarxa Oberta, una iniciativa cargada de actividades gratuitas y comunitarias para combatir la pérdida de los oficios tradicionales del mar.  View this post on Instagram A post shared by Oceanographies Collective (@oceanographies_collective) Entre las actividades programadas, hay un taller de reparar redes de pescadores, para acercar al público general este oficio hoy casi desaparecido en la Barceloneta, de la mano de los profesionales que aún se dedican a él. Pero, ¿por qué es necesario este taller? Rafael Aguilera, pescador de la Barceloneta, denuncia que las redes se dañan "porque el mar está sucio por culpa de las depuradoras" y, por tanto, hay una responsabilidad colectiva de los residuos que generamos como sociedad: "La gente tira las cosas al mar sin darse cuenta y no ven el problema que tenemos", lamenta. Rita RoigXarxa Oberta Esta problemática tiene un impacto directo en el día a día de los pescadores de la Barceloneta, sobre todo aquellos que trabajan con la pesca artesanal, como es el caso de Rafael, su hija Alba y su yerno, Cristian. Los tres saben que, como se dedican a este tipo de pesca m

Quantes vegades, si no és que hi vius, has posat els peus a la Barceloneta? Segurament hi has anat per jugar a vòlei a la platja, per fer el vermut o per sortir a córrer. Però, més enllà de menjar-te una tapa de seitons, segurament no hi has fet res relacionat amb els orígens del barri pescador. Això és el que vol revertir el projecte Xarxa Oberta, una iniciativa carregada d’activitats gratuïtes i comunitàries per combatre la pèrdua dels oficis tradicionals del mar.  View this post on Instagram A post shared by Oceanographies Collective (@oceanographies_collective) Entre les activitats programades, hi ha un taller de reparar xarxes de pescadors, per acostar al públic general aquest ofici avui gairebé desaparegut a la Barceloneta, de la mà dels professionals que encara s’hi dediquen. Però, per què és necessari aquest taller? Rafael Aguilera, pescador de la Barceloneta, denuncia que les xarxes es malmeten "perquè el mar està brut per culpa de les depuradores" i, per tant, hi ha una responsabilitat col·lectiva del residus que generem com a societat: "La gent tira les coses al mar sense adonar-se'n i no veuen el problema que tenim", lamenta. Rita RoigXarxa Oberta Aquesta problemàtica té un impacte directe en el dia a dia dels pescadors de la Barceloneta, sobretot aquells que treballen amb la pesca artesanal, com és el cas del Rafael, la seva filla Alba i el seu gendre, el Cristian. Tots tres saben que, com que es dediquen a aquest tipus de pesca menor, són un

Entre amants de l’arquitectura, xafarders i estetes, el 48H Open House BCN aconsegueix mobilitzar unes 60.000 persones pels carrers de la ciutat a la cerca de descobertes arquitectòniques. Cada any, aquest festival obre les portes d'espais que no acostumen a obrir al públic i ofereix l’oportunitat única de descobrir l’interior de molts edificis icònics de Barcelona de la mà de professionals de l’arquitectura. Qui hi ha anat sempre repeteix, perquè ja se sap que l'Open House fa tardor: primer t'infiltres a casa d'un desconegut i, després, a fer el vermut.  Open HouseCasa Rocamora Aquest any, l’Open House serà el cap de setmana del 24 i 25 d’octubre.  La programació inclourà gairebé 200 espais visitables distribuïts en 5 municipis (Barcelona, Badalona, L'Hospitalet, Sant Joan Despí, Sitges i Vilassar de Dalt ), i un programa d'activitats i itineraris que no requeriran inscripció prèvia. Si l’any passat el festival ens convidava a sentir l'arquitectura, l'edició del 2026 se centrarà en l'arquitectura quotidiana. És a dir: el festival ens aproparà als espais que habitem, perquè ens preguntem com condicionen la vida urbana i els observem una mirada renovada. Parlem d'edificis, sí, però també de carrers, places i parcs on busquem refugi i vivim moments importants de les nostres vides. Jose HeviaCasa de l'Arquitectura   En la 17a edició del Festival d’Arquitectura 48h Open House BCN, un 30% dels edificis visitables seran novetats. Això vol dir que no hauran format mai part de la

Entre amantes de la arquitectura, curiosos y estetas, el 48H Open House BCN consigue movilizar a unas 60.000 personas por las calles de la ciudad en busca de descubrimientos arquitectónicos. Cada año, este festival abre las puertas de espacios que no suelen estar abiertos al público y ofrece la oportunidad única de descubrir el interior de muchos edificios icónicos de Barcelona de la mano de profesionales de la arquitectura. Quien ha ido siempre repite, porque ya se sabe que el Open House marca el otoño: primero te infiltras en la casa de un desconocido y, después, a hacer el vermut.  Open HouseCasa Rocamora Este año, el Open House tendrá lugar el fin de semana del 24 y 26 de octubre. La programación incluirá casi 200 espacios visitables distribuidos en 5 municipios (Barcelona, ​​Badalona, ​​Hospitalet, Sant Joan Despí, Sitges y Vilassar de Dalt ), y un programa de actividades e itinerarios.   Si el pasado año el Open House nos invitaba a sentir la arquitectura, la edición del 2026 se centrará en la arquitectura cotidiana. Es decir: el festival nos acercará a los espacios que habitamos para que nos preguntemos cómo condicionan la vida urbana y los observemos con una mirada renovada. Hablamos de edificios, sí, pero también de calles, plazas y parques en los que buscamos refugio y vivimos momentos importantes de nuestras vidas.  Jose HeviaCasa de l'Arquitectura En la 17.ª edición del Festival de Arquitectura 48h Open House BCN, un 30% de los edificios visitables serán nov

Es una casa que grita “modernismo” a kilómetros de distancia. Popularmente conocida como la Torre dels Ous por las singulares cúpulas redondeadas que coronan el edificio, esta construcción de Josep Maria Jujol es una de las joyas modernistas más conocidas de Sant Joan Despí, por su aspecto y porque se sabe que la ideó uno de los grandes colaboradores de Gaudí.  Josep Maria Jujol, arquitecto, dibujante, diseñador y pintor, recibió el encargo de su tía Josefa Romeu en 1916. Quería que construyera una residencia de verano. Esta fue la semilla de la Torre de la Creu, que con sus más de cien años de historia ha tenido usos muy diversos. Ahora, el público podrá visitarla por dentro en el marco del 48H BCN Open House, y descubrir los motivos que la han convertido en Bien Cultural de Interés Nacional, así como ver de cerca detalles que a menudo pasan desapercibidos desde la calle: las escaleras de caracol, los trabajos de hierro, la singular distribución de los espacios y la manera en que Jujol convierte la luz y las formas en los protagonistas del edificio.  © Ajuntament de Sant Joan Despí, Albert GifreuTorre de la Creu ¿Por qué es especial la Torre de la Creu? La casa está formada por cinco cilindros de diferentes alturas y diámetros que se intersecan entre sí. En origen alojaban dos viviendas independientes destinadas a los hijos de la propietaria, pero más adelante una reforma las unió en una vivienda unifamiliar. Entre estos volúmenes se esconden unas escaleras helicoidales qu

És una casa que crida “modernisme” a quilòmetres de distància. Popularment coneguda com la Torre dels Ous per les singulars cúpules arrodonides que coronen l’edifici, aquesta construcció de Josep Maria Jujol és una de les joies modernistes més conegudes de Sant Joan Despí, pel seu aspecte i perquè se sap que la va idear un dels grans col·laboradors de Gaudí.  Josep Maria Jujol, arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor, va rebre l’encàrrec de la seva tieta Josefa Romeu, el 1916. Volia que construís una residència d’estiu. Aquesta va ser la llavor de la Torre de la Creu, que amb els seus més de cent anys d’història ha tingut usos molt diversos. Ara, el públic podrà visitar-la per dins en el marc del 48H BCN Open House, i descobrir els motius que l’han convertida en Bé Cultural d'Interès Nacional així com veure de prop detalls que sovint passen desapercebuts des del carrer: les escales de cargol, els treballs de forja, la singular distribució dels espais i la manera com Jujol converteix la llum i les formes en els protagonistes de l’edifici.  © Ajuntament de Sant Joan Despí, Albert GifreuTorre de la creu Per què és especial, la Torre de la Creu? La casa està formada per cinc cilindres de diferents alçades i diàmetres que s'intersequen entre si. En origen allotjaven dos habitatges independents destinats als fills de la propietària, però més endavant una reforma els va ajuntar en un habitatge unifamiliar. Entre aquests volums s'amaguen unes escales helicoïdals que reforcen la

Què seria Barcelona sense la seva riquesa multicultural? Per a aquells que ho van deixar tot enrere a la cerca d'alguna cosa millor, el Museu Migrant Migrant arriba a la Plaça del Canòdrom amb una instal·lació itinerant i participativa que recopila fotografies, testimonis i objectes significatius. Dins del cridaner contenidor marítim hi ha algunes de les històries de persones migrants, a més d'un estudi fotogràfic on qualsevol pot sumar el seu propi relat al projecte. Les experiències es recullen de quatre maneres diferents: història escrita, gravació d'àudio, retrats fotogràfics i objectes físics. Es busca recollir els testimonis de manera intergeneracional, des de migrants de primera generació fins a persones amb històries familiars vinculades a la mobilitat. Maria Robledo SalazarTestimoni d'un dels participants Com funciona el projecte? El projecte del Museu Migrant està dividit en dues línies: un contenidor marítim que actua com a arxiu mòbil i espai expositiu, i MMM en Moviment, que mitjançant activitats participatives apropa el projecte a llocs on el contenidor no s'instal·la. A més, compta amb un arxiu digital accessible de manera gratuïta, en el qual també hi ha un apartat d'educació, amb una proposta educativa dirigida a docents, mediadors culturals i estudiants d'art. Veure aquesta publicació a Instagram A post shared by @museomigrantemigrante Rere aquesta iniciativa hi ha la fotògrafa hispanobrasilera Angélica Dass (coneguda per la seva in

¿Qué paisajes de Barcelona se han perdido para siempre jamás? Para poner de relieve la transformación silenciosa que ha sufrido nuestra ciudad debido a la presión urbanística y las nuevas construcciones, el centro cívico Pati Llimona acoge hasta el 31 de octubre la exposición Paisajes perdidos, donde las imágenes de una Barcelona del pasado coexisten con los retratos del presente para que el público pueda constatar el cambio. Impulsada por la Federación de Asociaciones Vecinales de Barcelona (Favb) y comisariada por Dolors Canudas y Mariano Serrano, la muestra se enmarca en la programación de la Capital Mundial de la Arquitectura, que Barcelona ha encabezado este 2026. WikipediaTrinxet El plato fuerte de la exposición es un juego visual de impacto: un cara a cara fotográfico entre el estado actual de calles, plazas, masías y espacios verdes, y las imágenes históricas de estos mismos lugares aportadas por el propio vecindario. Las fotografías no son solo de monumentos o edificios excepcionales, sino que también aparecen rincones (calles, plazas y edificios sencillos) que forman parte de la memoria del barrio, pero que tal vez no son considerados "importantes" a los ojos de la historia.  WikipediaCine Comèdia Así pues, la exposición recupera paisajes perdidos, pero sobre todo refuerza el vínculo emocional de vecinas y vecinos con sus espacios de toda la vida en una acción de memoria colectiva que reivindica el paisaje cotidiano de los barceloneses.  COACHoteles de Plaça Es