Rita Roig

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Cuando pasas el verano en Barcelona y decides salir de la zona de confort, tienes dos posibilidades: dejarte llevar por la rutina, o aprovechar para descubrir rincones de la ciudad que desconocías. Si decides coger la primera opción la solución es fácil, solo tienes que hacer lo mismo que haces cada día. Pero si quieres aprovechar que en la ciudad quedan pocos autóctonos, te proponemos esta guía para hacer cosas que no puedes hacer el resto del año. ¡En Barcelona siempre hay cosas para hacer! Lo sabemos: en Barcelona, el verano es sinónimo de muchísimo calor. Los meses de Julio y Agosto, estés o no estés de vacaciones, son difíciles de disfrutar en una ciudad llena de turistas y con pocos espacios verdes. Pero la ciudad está llena de propuestas veraniegas que te harán olvidarte del FOMO y redescubrir Barcelona como un sitio donde se puede huir del calor, tomar algo lejos de ruido de la calle, bañarse en playas y piscinas y, sobre todo, descansar.  Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido:https://www.timeout.es/barcelona/es/quienes-somos/directrices-editoriales-time-out A medida que vayan saliendo planes para este verano 2025 en Barcelona, lo iremos actualizando aquí. NO TE LO PIERDAS: Las mejores cosas para hacer gratis de Barcelona 

Quan passes l'estiu a Barcelona i decideixes sortir de la zona de confort de la fresca de casa, tens dues possibilitats: deixar-te guiar per la rutina, o aprofitar per descobrir racons de la ciutat que desconeixies. Si decideixes agafar la primera via tens una solució ben fàcil, només has de fer el mateix que fas cada dia. Però si ets més aventurer i vols aprofitar que a la ciutat queden pocs autòctons, et proposem aquesta guia per passar un estiu més productiu i fer coses que no pots fer la resta de l'any. A Barcelona sempre hi ha coses per fer! Ho sabem: a Barcelona, l’estiu és sinònim de molta calor. Els mesos de juliol i agost, siguis o no de vacances, són difícils de gaudir en una ciutat plena de turistes i amb pocs espais verds. Però la ciutat està plena de propostes d’estiu que et faran oblidar el FOMO i redescobrir Barcelona com un lloc on es pot fugir de la calor, prendre alguna cosa lluny del soroll del carrer, banyar-se a platges i piscines i, sobretot, descansar. Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut: https://www.timeout.cat/barcelona/ca/qui-som/directrius-editorials-time-out A mesura que vagin programant plans per aquest estiu 2025 a Barcelona, ho anirem actualitzant aquí.

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Quedar-se a Barcelona durant l’agost no ha de ser sinònim de calor sufocant i carrers plens de turistes. De fet, per a aquells que decideixen passar l'estiu a la ciutat, abunden els plans pensats per gaudir sense necessitat de fugir. Des de capbussades a piscines municipals com la de Montjuïc fins a tallers i activitats familiars en centres culturals, la ciutat ofereix alternatives per a tots els públics. A més, és el moment ideal per redescobrir espais que durant l’any passen desapercebuts: xiringuitos amb encant, terrasses tranquil·les al capvespre i mercats d’estiu on l’artesania i la gastronomia local van de bracet. L’agost, lluny de ser un mes mort, és una invitació a reconnectar amb Barcelona des d’una altra mirada. Un dels grans atractius per als barcelonins són les festes de barri, que mantenen viva l’essència comunitària de la ciutat. La Festa Major de Gràcia (del 15 al 21 d’agost) és un clàssic ineludible, amb carrers guarnits pels veïns, concerts gratuïts, vermuts populars i correfocs. Tot just acaba, comença la Festa Major de Sants, que ofereix un ambient similar però amb identitat pròpia. Aquests esdeveniments, més que atraccions turístiques, són celebracions del teixit veïnal i una oportunitat per trobar-se amb la gent del barri en un entorn festiu. També destaca la programació de cinema a l’aire lliure com el Cinema Lliure a la Platja, propostes ideals per a nits fresques sense sortir de la ciutat. A més, l’agost permet gaudir d’una Barcelona més calmada, on fi

Quedarse en Barcelona durante agosto no tiene por qué ser sinónimo de calor sofocante y calles llenas de turistas. De hecho, para quienes deciden pasar el mes en la ciudad, abundan los planes pensados para disfrutar sin necesidad de escapar. Desde chapuzones en piscinas municipales como la de Montjuïc hasta talleres y actividades familiares en centros culturales, la ciudad ofrece alternativas para todos los públicos. Además, es el momento ideal para redescubrir espacios que durante el año pasan desapercibidos: chiringuitos con encanto, terrazas tranquilas al atardecer, y mercados de verano donde la artesanía y la gastronomía local se dan la mano. Agosto, lejos de ser un mes muerto, es una invitación a reconectar con Barcelona desde otra mirada. Uno de los grandes atractivos para los barceloneses son las fiestas de barrio, que mantienen viva la esencia comunitaria de la ciudad. La Festa Major de Gràcia (del 15 al 21 de agosto) es un clásico ineludible, con calles decoradas por los vecinos, conciertos gratuitos, vermuts populares y correfocs. Apenas acaba, comienza la Festa Major de Sants, que ofrece un ambiente similar pero con identidad propia. Estos eventos, más que atracciones turísticas, son celebraciones del tejido vecinal y una oportunidad para encontrarse con la gente del barrio en un entorno festivo. También destaca la programación de cine al aire libre como el Cinema Lliure a la Platja, propuestas ideales para noches frescas sin salir de la ciudad. Además, agosto perm

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer gratis a Barcelona

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Llega junio y, ¡boom!, hay una explosión de actividades y fiestas en motivo del mes del Orgullo LGBTIQ+. Barcelona es una ciudad orgullosa, llena de lugares que han marcado historia del colectivo LGBTIQ+ y de espacios de ocio como bares y salas donde ver shows de drag, salir de fiesta o tomar una copa. Además, el Centro LGBTIQ+ de Barcelona está siempre activo y se encarga de programar actividades, talleres y exposiciones para todos los públicos. Así que, sí, no nos parece raro que cuando se acerca junio, te satures con la cantidad de opciones que hay y te preguntes: ¿Cuáles son las mejores actividades del mes del orgullo y el Pride en Barcelona? Pride! BCN celebra su edición 2025 del 28 de junio al 20 de julio en varios escenarios de la ciudad: la plaza Universitat, el paseo de Lluís Companys (Arc de Triomf) y otros espacios. Los días con los conciertos y actos más potentes son el 17, 18 y 19 de julio, con escenarios principales en la plaza Universitat y el paseo de Lluís Companys, que acogen actuaciones musicales, DJs y espectáculos para todos los públicos. El mítico pregón del Orgullo se celebrará el jueves 17 de julio en la plaza Universitat. Entre el 28 de junio y el 16 de julio, Barcelona se llena con más de 60 actividades sociales y culturales gratuitas, como conciertos, obras de teatro, exposiciones, talleres y fiestas organizadas por colectivos y entidades locales. Algunos de los actos destacados de esta edición son: la Vermutada LGTBIQ+ (25 de junio) en el Centro Un

Una escultura de franges de colors que s’apilen fins a arribar als set metres d’alçada rebrà els visitants que treguin el cap a la Pedrera fins al 6 de juliol. És una obra de Sean Scully, l’artista abstracte dublinès que va viure a Barcelona durant 14 anys, i que es retroba amb la ciutat ara que la Fundació Catalunya La Pedrera li ha dedicat una exposició retrospectiva.   Així doncs, el pati del passeig de Gràcia de la Casa Milà és només un tastet del que el públic trobarà dins la sala d’exposicions: més de seixanta obres entre pintures, escultures i fotografies, que conformen un recorregut cronològic per les sis dècades de producció de Scully, tot convertint-se en l’exposició més completa de l’artista que s’ha fet mai en aquesta ciutat. De la seva època a Barcelona, el pintor destaca el caràcter vibrant de la ciutat i la seva llum, que entrava per la finestra del seu estudi al carrer Joaquim Costa: “era un espectacle lluminós que feia visible un ball de partícules de pols”, recorda. A més, fruit d’aquesta estada a Barcelona va crear una sèrie d’obres, algunes de les quals es poden veure a La Pedrera, com ara Barcelona Band of Light (2004) i Barcelona Dark Wall (2004).   La repetició és una porta d’entrada a l’espiritualitat i a la humilitat del pintor L’obra de Sean Scully és reconeixible per les franges verticals i horitzontals de color que caracteritzen les seves pintures i escultures. Influenciat per Henri Matisse, Paul Klee i Piet Mondrian, Scully presenta un seguit de l

La obra de Marria Pratts opera como un diario personal. En los lienzos juntos de fantasmas, smileys y garabatos de color rosa, la pintora desgrana las experiencias que le han marcado como artista y como persona. La exposición que le ha dedicado la Galería Mayoral se vertebra a través de dos momentos vitales: la muerte de su madre, cuando el artista era todavía una criatura, y el nacimiento de su hijo. Inspirada en una estancia de dos meses en Son Negre, en Mallorca, que coincidieron con la llegada de su hijo al mundo, el artista transforma impresiones, dibujos y observaciones sobre el entorno natural en una serie de pinturas de gran formato. En la exposición también hay soportes más pequeños y una pieza experimental filmada por su madre en los años ochenta, que convierten la muestra en un espacio en el que el arte religa el pasado y el futuro con un punto de vista esperanzador. No deje que la estética aparentemente rompedora le engañe: sí, Pratts innova en la técnica, pero es heredera de la pintura de Tàpies y Miró. Y los temas que pinta son universales: la muerte, el nacimiento y el amor están en el centro de su obra, que es capaz de sacudirnos desde la potencia y el impacto, pero también desde la ternura y la sensibilidad.

L’obra de Marria Pratts opera com un diari personal. En els llenços plegats de fantasmes, smileys i gargots de color rosa, la pintora hi desgrana les experiències que l’han marcat com a artista i com a persona. L’exposició que li ha dedicat la Galeria Mayoral es vertebra a través de dos moments vitals: la mort de la seva mare, quan l’artista era encara una criatura, i el naixement del seu fill.  Inspirada en una estada de dos mesos a Son Negre, a Mallorca, que van coincidir amb l’arribada del seu fill al món, l’artista transforma impressions, dibuixos i observacions sobre l’entorn natural en una sèrie de pintures de gran format. En l’exposició també hi ha suports més petits i una peça experimental filmada per la seva mare als anys vuitanta, que converteixen la mostra en un espai on l’art relliga el passat i el futur amb un punt de vista esperançador.  No deixeu que l’estètica aparentment trencadora us enganyi: sí, Pratts innova en la tècnica, però és hereva de la pintura de Tàpies i Miró. I els temes que pinta són universals: la mort, el naixement i l’amor són al centre de la seva obra, que és capaç de sacsejar-nos des de la potència i l’impacte, però també des de la tendresa i la sensibilitat.

En esta exposición hay más de 300 imágenes de grandes artistas de la cultura europea, todas filtradas por el criterio y el pensamiento de Georges Didi-Huberman, uno de los pensadores más importantes del presente. La muestra reivindica el poder transformador de las imágenes, su capacidad de conmocionarnos, y se pregunta: ¿cómo hemos representado las emociones en el arte? Las respuestas las articulan artistas como Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn. El punto de partida de la exposición es un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma parte del Romancero gitano (1928). En el texto, Lorca habla de la noción estética del duende, un concepto que fascina a Didi-Huberman. Lorca lo plasma con el verso “en el aire conmovido”, que describe la tensión y la sensibilidad que hay entre el observador y la imagen observada. Así pues, la muestra nos presenta un recorrido por imágenes capaces de conmocionarnos a lo largo de varias estaciones temáticas: infancias, pensamientos, caras, gestos, lugares, políticas y, de nuevo, infancias. Son una selección personal de Didi-Huberman que incluye fotografías, pinturas, esculturas, películas, grabados, libros, bocetos, poemas, músicas, que exploran cómo las emociones se transmiten colectivamente. Forman parte de ella trabajos de Aby Warburg, partituras y dibujos de Nietzsche, esculturas de Giacometti, filmaciones de cantaoras elaboradas por I

En aquesta exposició hi ha més de 300 imatges de grans artistes de la cultura europea, totes filtrades pel criteri i el pensament de Georges Didi-Huberman, un dels filòsofs i historiadors de l'art més importants del present. La mostra reivindica el poder transformador de les imatges, la seva capacitat de commocionar-nos, i es pregunta: com hem representat les emocions en l’art? Les respostes les articulen artistes com Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn.  El punt de partida de l’exposició és un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma part del Romancero gitano (1928). Al text, Lorca parla de la noció estètica del duende, un concepte que fascina a Didi-Huberman. Lorca ho plasma amb el vers “en el aire conmovido”, que descriu la tensió i la sensibilitat que hi ha entre l’observador i la imatge observada.  Així doncs, la mostra ens presenta un recorregut per imatges capaces de commocionar-nos al llarg de diverses estacions temàtiques: infanteses, pensaments, cares, gestos, llocs, polítiques i, de nou, infanteses.  Són una selecció personal de Didi-Huberman que inclou fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes, músiques, que exploren com les emocions es transmeten col·lectivament. En formen part treballs d’Aby Warburg, partitures i dibuixos de Nietszche, escultures de Giacometti, filmacions de cantaoras elaborades per Isaki Lacu

Ningú pinta des de zero. Però veient les pintures matèriques d’Antoni Tàpies, amb els colors llisos, els materials pobres i la simplicitat extrema dels seus símbols, podríem arribar a pensar que l’artista ho va aconseguir. En les seves obres més famoses, Tàpies ens demana silenci i contemplació, precisament perquè aprenguem a mirar amb més força i a parar atenció davant d’un món saturat d’imatges.  El museu es pregunta quin era l’imaginari de Tàpies quan va començar a pintar. Amb una cinquantena d’obres i amb més d’un centenar d’objectes i documents de natures diverses, l’exposició ‘Antoni Tàpies. La imaginació del món’ vol aprofundir en l’entorn visual de l’artista entre mitjans de la dècada dels quaranta i mitjans de la dels cinquanta del segle xx, tot just abans que entrés en l’abstracció. Després del centenari on hem celebrat l’artista, ha arribat el moment de pensar Tàpies des de noves mirades, qüestionant-ne els relats més hegemònics.   La mostra se centra, per exemple, en l’herència surrealista de Tàpies i en el seu interès per la mística o per Llull. A les obres més primerenques s’hi pot detectar una tensió entre l’academicisme i les avantguardes que l’artista va plasmar en retrats gairebé hiperrrealistes, el Retrat de Josep Lluís Samaranch (1951), el Retrat de Teresa (1953) i el Retrat de Joan Brossa (1950-1970). L’exposició també presenta obres de Tàpies que plantegen el cos com a paisatge i el paisatge com a cos, on les imatges mostren cossos no normatius en transf

Per primera vegada a Barcelona, tres versions de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V de Zurbarán es reuneixen en una mateixa sala. Una ve de Lió, una altra de Boston i la tercera ja era a casa, al MNAC. Aquesta trobada inèdita ens permet observar com el geni barroc va jugar amb la llum, la composició i els detalls per donar forma a la seva visió d’una llegenda religiosa, i és el punt de partida de l'exposició que el Museu Nacional dedica al geni barroc.  L'exposició, sota el nom de Zurbarán (sobre)natural, no és una retrospectiva del pintor, sinó que busca establir connexions entre l'artista i creadors catalans contemporanis com Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Francisco Martínez, Aurèlia Muñoz, Marta Povo, Antoni Tàpies, i Eulàlia Valldosera. Enllaçant peces religioses de Zurbarán amb creacions inspirades per l'artista o pels temes que aquest tractava, la mostra evoca una continuïtat en la síntesi formal i en l’aspiració espiritual.  Llena, per exemple, s’hi aproxima amb una sèrie de dibuixos en paper reciclat, en un gest que recorda la pobresa franciscana. Guinovart li ret homenatge amb una obra que beu directament de la seva estètica. Povo juga amb la llum en espais foscos, evocant el mateix efecte clarobscur que va fer famós el pintor barroc. I Valldosera treballa amb projeccions lumíniques que transformen objectes quotidians en imatges espirituals, establint un diàleg amb el passat. La mostra culmina amb dues ima

¿Cómo diseñaremos en un mundo donde cada vez habrá más escasez de materias primas? La nueva exposición permanente del DHub intenta responder a esta pregunta. Bajo el nombre Matter Matters. Diseñar con el mundo, la comisaria Olga Subirós hace un recorrido por el pasado, el presente y el futuro de la materia, desde el extractivismo colonial hasta el actual momento de crisis climática. La exposición responde al cambio de rumbo implantado por el director del DHub, José Luis de Vicente, quien quiere que el nuevo museo aborde las preocupaciones del siglo XXI. El DHub no solo estrena exposición, también inaugura un mirador. Una de las ideas que la comisaria Olga Subirós ha puesto en práctica es la de mostrar la ciudad como una consecuencia más del diseño contemporáneo. Por eso, se han destapado las ventanas de la segunda planta del DHub, que ahora permiten ver la plaza de las Glòries y el mercado dels Encants. Dentro de la muestra, un ventanal que da a la ciudad dialoga con un muro de cerámica. Son 12 metros de piezas que van desde la Edad Media hasta el siglo XX. Todas las cerámicas tienen motivos naturales: se pueden ver peces, pájaros, plantas. “Es una naturaleza romantizada que contrasta con la ciudad que tenemos delante”, explica Subirós. “La manera en que entendemos la naturaleza, como algo separado del ser humano, es lo que nos ha llevado a explotarla”. La exposición reúne, en una superficie de 1.000 m², más de 700 piezas de creadores nacionales e internacionales. Algunas son

Felipe Romero siempre ha fotografiado territorios que son o han sido escenario de tensión, conflicto y reflexión visual. Su obra nos acerca a escenarios como el río Magdalena de Colombia (que en los a los años 50 era un cementerio de los cadáveres derivados de las FARC) o el estrecho de Gibraltar, un lugar donde la migración de jóvenes es una realidad cotidiana.  Este artista colombiano es el ganador de la segunda edición del KBR Photo Award, que tiene el objetivo de reafirmar el compromiso de la institución con la creación artística emergente, y por eso el KBR le dedica una exposición. La práctica fotográfica de Romero Beltrán se sitúa en los límites de la fotografía documental: utiliza elementos propios de este lenguaje, pero los hace dialogar con otros de carácter artístico, pictórico o performativo. El resultado son imágenes que van más allá de lo puramente fotográfico para abarcar todo el ámbito de la visualidad.

Felipe Romero sempre ha fotografiat territoris que són o han estat escenari de tensió, conflicte i reflexió visual. La seva obra ens apropa a escenaris com el riu Magdalena de Colòmbia (que als anys 50 era un cementiri de cadàvers provinents de les FARC) o l'estret de Gibraltar, un lloc on la migració de joves és una realitat quotidiana. Aquest artista colombià és el guanyador de la segona edició del KBR Photo Award, que té l'objectiu de reafirmar el compromís de la institució amb la creació artística emergent, i per això el KBR li dedica una exposició. La pràctica fotogràfica de Romero Beltrán se situa en els límits de la fotografia documental: utilitza elements propis d'aquest llenguatge però els fa dialogar amb altres de caràcter artístic, pictòric o performatiu. El resultat són imatges que van més enllà del purament fotogràfic per abastar tot l'àmbit de la visualitat.

El centro KBR de la Fundación Mapfre reúne las fotografías del artista granadino José Guerrero. Desde hace veinte años, este fotógrafo explora la relación entre paisaje natural, arquitectónico y arqueológico con la actividad humana y el paso del tiempo. Guerrero se interesa por los espacios del límite y por las tensiones que encuentra en los mismos: entre lo rural y lo urbano, el documento y la abstracción, el objeto y su representación, la fotografía y la pintura, la luz y la sombra. La exposición, constituida por 138 fotografías y comisariada por Marta Gili, tiene distintos hilos conductores que pueden parecer contradictorios, pero que llevan al espectador por un viaje desde la representación hasta la experimentación, desde la luz hasta la oscuridad, desde la transparencia hasta la opacidad y desde el documento hasta la abstracción. Además, la muestra incluye una nueva obra realizada por el artista en las calles de la medina de Fez, en Marruecos, gracias al apoyo de esta Fundación.

El centre KBR de la Fundació Mapfre reuneix les fotografies de l'artista granadí José Guerrero. Des de fa vint anys, aquest fotògraf explora la relació entre el paisatge natural, arquitectònic i arqueològic amb l’activitat humana i el pas del temps. Guerrero s'interessa pels espais del límit i per les tensions que hi troba: entre allò rural i allò urbà, el document i l'abstracció, l'objecte i la seva representació, la fotografia i la pintura, la llum i l'ombra. L'exposició, constituïda per 138 fotografies i comissariada per Marta Gili, té diferents fils conductors que poden semblar contradictoris, però que porten l'espectador per un viatge des de la representació fins a l'experimentació, des de la llum fins a la foscor, des de la transparència fins a l'opacitat i des del document fins a l'abstracció. A més, la mostra inclou una nova obra realitzada per l'artista als carrers de la medina de Fez, al Marroc, gràcies al suport d'aquesta Fundació.

Hemos dicho que se encuentra en medio del bosque, pero quizá una de las grandes sorpresas de la Vil·la Joana es lo bien conectada que está con la ciudad. Sí, está rodeada de árboles y situada en lo alto de una colina que le otorga unas vistas privilegiadas de la sierra de Collserola, pero se llega fácilmente en ferrocarril, tras un paseo de cinco minutos desde la estación de Baixador de Vallvidrera. Diez minutos en tren y te plantas en el barrio de Sarrià, pero no lo parece: cantan los pájaros y el follaje se mueve al ritmo del viento, transportándote a un universo donde los correos electrónicos han sido sustituidos por largas siestas. La calma hace que sea casi imposible percibir que las paredes de esta masía han vivido en primera persona algunos momentos clave de nuestra historia. Rita RoigVil·la Joana La casa existe desde el siglo XIV, cuando aparece documentada como una granja con el nombre de Can Ferrer. En el siglo XIX, cambia de manos. El alcalde de Sarrià, Ramon Miralles, la compró para que fuera su casa de veraneo y la bautizó con el nombre de su esposa: Joana. Fue Miralles quien invitó a Jacint Verdaguer a instalarse en una habitación de Vil·la Joana, cuando el escritor ya estaba muy enfermo y los médicos le habían recomendado aire de montaña. Rita RoigVil·la Joana En una habitación tranquila con vistas al bosque, el poeta de la Renaixença se quedó tres semanas, solamente, hasta que le llegó la muerte. Ahora, la habitación donde murió Verdaguer forma parte de

Hem dit que es troba al mig del bosc, però potser una de les grans sorpreses de la Vil·la Joana és com de connectada està amb la ciutat. Sí, està envoltada d’arbres i col·locada a dalt d’un turonet que li atorga unes vistes privilegiades la serra de Collserola, però s’hi arriba fàcilment amb ferrocarrils, després d’un passeig de cinc minuts des de l’estació de Baixador de Vallvidrera. Deu minuts en tren i et plantes al barri de Sarrià, però no ho sembla: piulen els ocells i el fullam es mou al ritme del vent, transportant-te a un univers els mails han estat substituïts per migdiades molt llargues. La calma fa que gairebé sigui impossible de detectar que les parets d’aquesta masia han viscut de primera mà alguns moments clau de la nostra història.  Rita RoigVil·la Joana   La casa existeix des del segle XIV, quan apareix documentada com una granja amb el nom de Can Ferrer. Al segle XIX, canvia de mans. L’alcalde de Sarrià, Ramon Miralles, la va comprar perquè fos la seva casa d’estiueig i la va batejar amb el nom de la seva esposa: Joana. És Miralles qui convida Jacint Verdaguer a instal·lar-se en una cambra de Vil·la Joana, quan l’escriptor ja estava molt malalt i els metges li havien recomanat aire de muntanya.  Rita RoigVil·la Joana   En una cambra tranquil·la amb vista al bosc, el poeta de la Renaixença s’hi està tres setmanes, només, fins que li arriba la mort. Ara, l'habitació on va morir Verdaguer forma part de la casa MUHBA Vil·la Joana, un petit museu dedicat a la

Son las cinco de la mañana. Por las calles de la ciudad parece que solo hay dos tipos de personas: las que van al trabajo y las que vuelven de fiesta. Se distinguen fácilmente. Pero si os fijáis, quizá haréis contacto visual con un tercer tipo de barcelonés madrugador que, despierto y feliz, baja hacia la playa con mallas o una camisa de lino. O quizá me veréis a mí: tengo mucho sueño, no me he peinado, y también bajo hacia la playa para descubrir quiénes son las personas que se reunirán allí de madrugada, qué harán y (¡sobre todo!) por qué lo hacen a estas horas intempestivas. Un poco al estilo de 21 días con Samanta, he decidido probar actividades de una Barcelona que no es la mía. Ponerme en los zapatos de personas que pisan los panots con la flor cada día, como yo, pero lo hacen para ir a lugares bastante diferentes de los que frecuento. Con mis amigas, a menudo hablamos de esta gente diciendo que “están permanentemente de Erasmus en Barcelona”: se apuntan a actividades, buscan comunidades donde encontrarse, hablan en otros idiomas y, quizá trabajan aquí, pero parece que estén permanentemente de vacaciones. Son lo que hemos bautizado como expats. Rita RoigShow up. Sunrise session Hemos llegado a la playa cinco minutos antes de que empiece la actividad, que lleva el nombre de Sunrise Session in Spanish y la organiza una plataforma llamada Show Up. En su biografía de Instagram (veinte mil seguidores) me informan de que sus pilares son el breathwork (la respiración), el c

Són les cinc del matí. Pels carrers de la ciutat només sembla que només hi hagi dos tipus de persones: les que van a la feina i les que tornen de festa. Són fàcilment distingibles. Però si us hi fixeu, potser fareu contacte visual amb un tercer tipus de barceloní matiner que, desvetllat i feliç, baixa cap a la platja amb malles o una camisa de lli. O potser em veureu a mi: tinc molta son, no m’he pentinat, i també baixo cap a la platja per descobrir qui són les persones que s'hi reuniran de matinada, què hi faran i (sobretot!) per què ho fan a aquestes hores intempestives.  Una mica a l’estil de 21 días con Samanta, he decidit provar activitats d’una Barcelona que no és la meva. Posar-me a les sabates de persones que trepitgen els panots amb la flor cada dia, com jo, però ho fan per anar a llocs força diferents dels que freqüento. Amb les meves amigues, sovint parlem d’aquesta gent dient que “estan permanentment d’Erasmus a Barcelona”: s’apunten a activitats, busquen comunitats on trobar-se, parlen en altres idiomes i, potser treballen aquí, però sembla que estiguin permanentment de vacances. Són el que hem batejat com a expats.  Rita RoigShow up. Sunrise session Hem arribat a la platja cinc minuts abans que comenci l’activitat, que duu el nom de Sunrise Session in Spanish i ho organitza una plataforma que es diu Show Up. A la seva biografia d’Instagram (vint mil seguidors) m’informen que els seus pilars són el breathwork (la respiració) el cold plunge (els banys en fred) i

El Parque de las Glòries ha transformado nuestra ciudad en un lugar más verde y más agradable: su apertura ha marcado un antes y un después para los vecinos de la zona, que ahora tienen un lugar donde descansar, hacer pícnics, jugar y refugiarse del calor. Este último hecho es especialmente importante si tenemos en cuenta que la ola de calor de finales de junio ha mantenido a los barceloneses pegados al ventilador, al Meteocat y a cualquier oportunidad para refrescarse. Uno de los elementos más nuevos de esta plaza es una fuente ornamental, llamada El espejo del agua, que rápidamente dejó de serlo para convertirse en una zona de baño improvisada para los niños de los barrios cercanos a las Glòries. En su momento, el Ayuntamiento ya alertó a la ciudadanía y avisó de los riesgos de bañarse en la fuente: el peligro de resbalones, de engancharse el pie con el pavimento o de provocar caídas. Ahora, después de semanas insistiendo en que el Espejo de Agua “no es un espacio adaptado para el baño”, el consistorio ha tomado la decisión de clausurar la fuente durante el verano, con el objetivo de “garantizar la seguridad y evitar accidentes” derivados de este “mal uso” de la fuente. La primera teniente de alcaldía, Laia Bonet, ha prometido que después del verano, la fuente volverá a funcionar con normalidad. Por otro lado, el Ayuntamiento ha puesto a disposición de la ciudadanía una lista de espacios donde sí están permitidos los juegos de agua, y que funcionan con un sistema de uso res

El Parc de les Glòries ha transformat la nostra ciutat en un lloc més verd i més agradable: la seva obertura ha marcat un abans i un després pels veïns de la zona, que ara tenen un lloc on descansar, fer pícnics, jugar i refugiar-se de la calor. Aquest últim fet és especialment important si tenim en compte que l'onada de calor de finals de Juny ha mantingut els barcelonins enganxats al ventilador, al Meteocat i a qualsevol oportunitat per a refrescar-se.   Un dels elements més nous d'aquesta plaça és una font ornamental, anomenada 'El mirall de l'aigua', que ràpidament va deixar de ser-ho per convertir-se en una zona de bany improvisada pels infants dels barris propers a les Glòries. En el seu moment, l'Ajuntament ja va alertar la ciutadania i va avisar dels riscos de banyar-se a la font: el perill de relliscades, d'enganxar-se el peu amb el paviment o de provocar caigudes.  Ara, després de setmanes d'insistir que el Mirall d’Aigua "no és un espai adaptat per al bany", el consistori ha pres la decisió de clausurar la font durant l'estiu, amb l'objectiu de “garantir la seguretat i evitar accidents" provinents d'aquest "mal ús" de la font. La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha promès que després de l'estiu, la font tornarà a funcionar amb normalitat.  D'altra banda, l'Ajuntament ha posat a la disposició de la ciutadania una llista d'espais on sí que són permesos els jocs d'aigua, i que funcionen amb un sistema d’ús responsable amb polsador que no permet començar un cicl

La plaza de Sant Just es un pequeño oasis en medio del Barrio Gótico. Detrás de las riadas de gente que pasan por la plaza Sant Jaume y la calle Ferran está este pequeño refugio con unas escaleras que suben hacia una preciosa iglesia gótica, la de los Màrtirs Sant Just i Pastor. Si alzáis la cabeza, sobre la puerta veréis una Moreneta, como la de Montserrat. Y si hacéis un giro de 180 grados, os llamará la atención un precioso palacio que destaca entre el resto de casas de la plaza. Sus paredes están llenas de esgrafiados con pájaros, ángeles, flores y hojas, data de 1770 y lleva el nombre de Palacio Moxó.  Mercer Residences BarcelonaPalau Moxó Pero, ¿cómo es por dentro este palacio? El edificio tiene una planta baja (donde estaban las caballerizas y los establos), un entresuelo y tres plantas: la primera, que es la planta noble, y dos pisos más. Se accede por una gran portalada de madera que da a la plaza de Sant Just y, una vez dentro, se puede subir por unas escaleras que rodean el patio descubierto alrededor del cual se articulan las estancias.  MIREIA RODRIGUEZPalau Moxó El interior del palacio, tras una reforma de la mano de TdB Architects, se ha convertido en salas para eventos y apartamentos de lujo. A pesar de este cambio de uso, de residencia privada a espacio privado para fiestas de alto standing, el palacio no ha perdido su esencia barroca, porque muchos de los elementos arquitectónicos y decorativos del edificio están protegidos. Os los explicamos.  MIREI

La plaça de Sant Just és un petit oasi al mig de Ciutat Vella. Darrere de les riuades de gent que passen per la plaça Sant Jaume i el carrer Ferran hi ha aquest petit recer amb unes escales que pugen cap a una església gòtica preciosa, la dels Màrtirs Sant Just i Pastor. Si alceu el cap, sobre la porta hi veureu una Moreneta, com la de Montserrat. I si feu un gir de 180 graus, us cridarà l’atenció un palau preciós que destaca entre la resta de cases de la plaça. Les seves parets són plenes d’esgrafiats amb ocells, àngels, flors i fulles de vinya, data del 1770 i té el nom de Palau Moxó.  Mercer Residences BarcelonaPalau Moxó Però, com és per dins aquest palau? L’edifici té una planta baixa (on hi havia les cavallerisses i els estables), un entresol i tres plantes: la primera, que és la planta noble i dos pisos més. S’hi entra per una gran portalada de fusta que dona a la plaça de Sant Just i, un cop dins, es poden pujar unes escales que envolten el pati descobert al voltant del qual s’articulen les estances.  MIREIA RODRIGUEZPalau Moxó L'interior del palau, després d’una reforma de la mà de TdB Architects, s’ha convertit en sales per a esdeveniments i apartaments de luxe. Malgrat aquest canvi d’ús, de residència privada a espai privat per a festes d’alt standing, el palau no ha perdut la seva essència barroca, perquè molts dels elements arquitectònics i decoratius de l’edifici estan protegits. Us els expliquem.   MIREIA RODRIGUEZPalau Moxó En traspassar el llindar podre

“Treballant amb la comunitat sorda m’he trobat que al principi hi ha una manca de comunicació, que es va desfent a poc a poc, a mesura que et comences a entendre. I per mi el teatre va justament d’això”. Ens ho explica Nico Jongen, director de la companyia teatral Ça Marche. Hem pujat al Casal Font d’En Fargues entomant el carrer principal d’aquest barri costerut plegat de cases modernistes que, fa no tant, havien sigut les segones residències dels burgesos de Barcelona. Una d’aquestes finques ara és un casal d’avis i un centre cívic, amb un auditori renovat recentment. El Nico ens convida a passar i prem un botó que fa que les cadires de la platea, fins ara invisibles als nostres ulls, es despleguin de la paret. La sala on ens trobem s’acaba de convertir en un teatre.  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Ça Marche (@ca.marche) “M’agrada treballar amb intèrprets no professionals”, explica el director. “Podrien ser nens, adolescents, gent gran que sovinteja les arts, però que no té una experiència molt directa amb elles”. Ara fa dos anys, Nico Jongen es va embarcar en un projecte de recerca europeu que el va dur a conèixer la comunitat sorda de diferents ciutats d’Europa: “vaig veure que a la comunitat sorda no se sentia representada als espais escènics i als equipaments culturals, i em va interessar fer un espectacle que posés al centre aquesta problemàtica!”.  Ça Marche | InstagramTrabajos forzados Aquesta és la lla

Serpenteando por las calles del Gótico, entre los escaparates de las tiendas de souvenirs y la cantinela de los guías turísticos, es probable que no te fijes en este edificio. En la calle de la Palla hay un antiguo hospital del siglo XVI: si cruzas su umbral, es fácil olvidar el bullicio del centro de Barcelona y quedar suspendido en el tiempo gracias a la belleza del espacio y a la singularidad de las obras de arte que esconde. Eso sí, no se puede hacer cualquier día. Entrar en el Hospital de Sant Sever solo es posible con reserva previa. Te lo contamos. Aunque el edificio se fundó para atender a los clérigos enfermos sin recursos de la ciudad de Barcelona, el hospital ha pasado por varias manos y ahora tiene una función muy distinta: es la sede de la Colección Casacuberta Marsans, una colección de arte hispánico, sobre todo de época gótica y del siglo XX. En total, alberga 300 obras de arte entre pinturas, esculturas, cerámicas y objetos litúrgicos, distribuidos en los 600 metros cuadrados de este antiguo hospital, que cuenta con diferentes dependencias, una capilla, una sacristía y una cripta. Sant SaverHospital de Sant Saver “Nosotros te abrimos la puerta para ver la colección privada de una familia, pero apostando por una visita de calidad, siendo conscientes de que no somos un museo, sino un espacio privado con especificidades propias”, explica Daniel Tulloch, asistente de Coordinación de la Colección. La visita guiada tiene puntos fuertes: el hecho de que el espacio

Serpentejant pels carrers del Gòtic, entre els aparadors de les botigues de souvenirs i la cantarella dels guies turístics, és probable que no us fixeu en aquest edifici. Al carrer de la Palla hi ha un antic hospital del segle XVI: si en traspasseu el llindar, és fàcil oblidar el bullici del centre de Barcelona i quedar suspès en el temps gràcies a bellesa de l’espai i la singularitat de les obres d’art que s’hi amaguen. Ara bé, no ho podeu fer un dia qualsevol. Entrar a l’Hospital de Sant Saver només és possible fent una reserva prèvia. Us ho expliquem. Tot i que l’edifici es va fundar per atendre els clergues malalts sense recursos de la ciutat de Barcelona, l’hospital ha passat per diverses mans i ara té una funció força diferent: és la seu de la Col·lecció Casacuberta Marsans, una col·lecció d’art hispànic, sobretot d’època gòtica i del segle XX. En total, a dins s’hi guarden 300 obres d’art entre pintures, escultures, ceràmiques i objectes litúrgics, repartits entre els 600 metres quadrats d’aquest antic hospital, que té diferents dependències, una capella, una sagristia i una cripta.  Sant SaverHospital de Sant Saver “Nosaltres t’obrim la porta a veure la col·lecció privada d’una família, però apostant per una visita de qualitat, sent conscients que no som un museu, sinó un espai privat amb unes especificitats pròpies”, explica Daniel Tulloch, assistent de Coordinació de la Col·lecció. La visita guiada té els seus punts forts: que l’espai no estigui obert al públic fa

Antoni Gaudí no era només un reconegudíssim arquitecte, sinó un cristià amb una profunda fe que el va acompanyar en tots els edificis que dissenyava. El 10 de juny de 1926, Gaudí moria atropellat per un tramvia mentre s'encaminava cap a la Sagrada Família des de l'església de Sant Felip Neri. El seu enterrament va ser un dels més multitudinaris que ha vist Barcelona, amb nombroses misses i homenatges d’admiració i afecte. Arran de la seva mort, l'historiador de l'art Manel Trens i Ribas va batejar-lo com "l'arquitecte de Déu" ja havia concebut la Sagrada Família com una "Bíblia de pedra". Avui, el Papa Francesc ha signat un decret que podria acabar convertint-lo en sant.  Foto: Sagrada Família Gaudí ha estat declarat «venerable servent de Déu» pel papa Francesc, després d'haver acceptat els vots favorables dels Consultors Historiadors, Teòlegs i Cardenals i Bisbes membres del Diacasteri de les Causes dels Sants de la Santa Seu. I això què vol dir? Ser nomenat «venerable» és el primer pas cap a la santificació i és un reconeixement per haver viscut d'acord amb les virtuts cristianes. El següent pas per acabar sent considerat sant és ser beatificat, que és l'últim estadi abans de la canonització.  Sagrada FamiliaFaçana de la Passió, Sagrada Família Aquesta notícia té el seu origen a finals de 2023, quan l'Arquebisbat de Barcelona es va implicar en la nova Associació Canònica Pro Canonització d'Antoni Gaudí i van presentar una petició a la Santa Seu per demanar que Gaudí sig