Rita Roig

¿Qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis? Muchas cosas. El dinero no es excusa para quedarse en el sillón de casa sin hacer nada. En Barcelona (todavía) hay un montón de propuestas culturales muy interesantes por las que no hay que desembolsar ni un euro prácticamente todos los días de la semana. Desde mercados y exposiciones a conciertos y talleres. En esta lista encontraréis un montón de actividades para hacer en Barcelona totalmente gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine, planes de fin de semana y muchas cosas para hacer en la ciudad.  NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona

A més dels grans museus admirats per tots –Picasso, la Fundació Miró, el MACBA, CaixaForum i la Tàpies, entre d'altres–Barcelona en té uns quants de més petits i desconeguts. Alguns, tècnicament, no són museus ni estan reconeguts com a tals, però apleguen unes col·leccions de gran interès i de diferents especialitats: des de perfums a màquines de cosir, des de fòssils prehistòrics a objectes de tribus africanes i amazòniques, des de la història de la perruqueria als Mossos d’Esquadra. Són els altres museus. NO T'HO PERDIS: Les exposicions que has de veure

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer gratis a Barcelona

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a Barcelona

Que l'art té una presència indiscutible a la ciutat no és cap novetat. Tenim museus de tota mena que atresoren col·leccions molt valuoses; galeries d'art que serveixen d'aparador per a nous talents i també per a artistes consagrats; exposicions gratuïtes i fins i tot exposicions de caràcter immersiu. Però encara hi ha més, i dins de la programació artística de Barcelona trobem exposicions que, ja sigui per la seva temàtica, per la disciplina de l'artista o pel seu contingut, les hem catalogat com les més curioses i originals de la ciutat. Quines són les exposicions més sorprenents de Barcelona ara mateix? Deixeu que us sorprenguin! NO T'HO PERDIS: Les exposicions de Barcelona que has de veure.

Que el arte tiene una presencia indiscutible en la ciudad no es ninguna novedad. Tenemos museos de todo tipo que atesoran colecciones muy valiosas; galerías de arte que sirven de escaparate para nuevos talentos y también para artistas consagrados; muestras gratuitas e incluso exposiciones inmersivas para sumergirte dentro de obras de arte. Pero aún hay más, y dentro de la programación artística de Barcelona encontramos exposiciones que, ya sea por su temática, por la disciplina del artista o por su contenido, las hemos catalogado como las más curiosas y originales de la ciudad. ¿Cuáles son las exposiciones más sorprendentes de Barcelona ahora mismo? ¡Dejad que os sorprendan! NO TE LO PIERDAS: Las exposiciones de Barcelona que no debes perderte.

¿Los museos canónicos de Barcelona? El Picasso, la Fundació Miró, el MACBA, CaixaForum y la Tàpies, entre otros, pero Barcelona tiene unos cuantos más pequeños y desconocidos. Algunos, técnicamente, no son museos ni están reconocidos como tales, pero reúnen unas colecciones de gran interés y de diferentes especialidades: desde perfumes a máquinas de coser, desde fósiles prehistóricos a objetos de tribus africanas y amazónicas, de la historia de la peluquería a los Mossos d'Esquadra. Son los otros museos. No te lo pierdas: las mejores exposiciones de la ciudad.

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona

Hi ha moltes maneres de celebrar Sant Jordi a Barcelona. Ja sigui passejant per la ciutat, comprant flors i llibres a les paradetes o aprofitant per visitar edificis emblemàtics gràcies a les jornades de portes obertes. Cada any són molts els museus i institucions que conviden els ciutadans a visitar les seves instal·lacions totalment gratis. Aquí teniu la llista dels edificis als quals podreu entrar després de passejar pels carrers, entre parades, amb un llibre sota el braç.  NO T'HO PERDIS: Així serà el Sant Jordi 2024 a Barcelona

Suzanne Valadon va ser pintora, dibuixant i gravadora al Montmartre bohemi d’inicis del segle XX. Abans, però, va ser model: la van retratar grans artistes com Toulouse-Lautrec i Degas. Aquest últim va ser qui es va adonar del seu talent, fins al punt d’ajudar-la a aprendre gravat, al seu propi taller. Ara, el MNAC ofereix un viatge per la seva trajectòria artística trepidant que es plasma entre línies sinuoses, una empremta cromàtica intensíssima i unes pintures plenes a vessar d’objectes i figures.  La mostra t’acompanya a poc a poc per aquesta transició de musa a artista Valadon va passar de ser acròbata eqüestre a fer de model per a artistes de renom amb només quinze anys. Era una professió que estigmatitzada, però que li va permetre entrar al món de l’art, encara que fos per la porta del darrere. A l’entrada ens donen la benvinguda els retrats d’ella signats per Utter, Steinlen, Renoir, Rusiñol i Utrillo, qui fou també la seva parella. Però la mostra t’acompanya a poc a poc per aquesta transició de musa a artista, que comença amb dibuixos i esbossos de nus femenins i acaba amb l’explosió pictòrica de Valadon, que com diu el comissari de la mostra, Eduard Vallès, “practicà tots els gèneres, des del retrat i el nu a la natura morta i el paisatge”. Tot i que als quadres s’hi veuen influències de Matisse, Van Gogh, Degas i altres grans artistes, Vallès destaca la capacitat de Valadon per desviar-se del circuit central: “com que no participa dels -ismes, va ser més moderna qu

CosmoCaixa és el resultat de la remodelació de l'antic Museu de la Ciència de Barcelona. Es va inaugurar el 2004 i ocupa el que va ser un asil per a cecs, obra modernista de Josep Domènech i Estapà. El museu es divideix en diferents espais que apropen la ciència a tots els públics, de manera pròxima, didàctica i entretinguda. Passegeu pel Mur Geològic, el Bosc Inundat, el Planetari, la Plaça de la Ciència, Clik, el Creactivity, el Planetari Bombolla i la Sala Univers. A part, ofereix exposicions temporals de tota mena i la seva mostra permanent dedica 3.500 metres quadrats a explicar des del Big Bang i l'origen de la vida a les últimes fronteres del coneixement. Quant val l'entrada pel CosmoCaixa? L'entrada general del museu val 8 € a partir del 30 d'abril, i permet accedir a totes les exposicions temporals i permanents.  Com es pot entrar gratis al CosmoCaixa? El museu ofereix l'entrada gratis als clients de CaixaBank i als menors de 16 anys (no inclou grups escolars). A més, obren gratis els dies 11 de febrer (amb motiu de Santa Eulàlia), 18 de maig (pel Dia Internacional dels Museus) i 24 de setembre (per La Mercè).  Què fer amb nens al Museu de la Ciència CosmoCaixa Passejar pel bosc inundat, saludar el capibara que s’hi amaga, o llepar un tros de gel gegant quan no mira ningú són alguns dels ‘hits’ del Cosmocaixa, que actualment ofereix un ventall d’activitats adaptades als nous temps. Podeu visitar, per exemple, el Planetari Bombolla o gaudir d’un taller d’il·lustració

CosmoCaixa es el resultado de la remodelación del antiguo Museo de la Ciencia de Barcelona. Se inauguró en 2004 y ocupa el que fue un asilo para ciegos, obra modernista de Josep Domènech i Estapà. El museo se divide en diferentes espacios que acercan la ciencia a todos los públicos, de forma próxima, didáctica y entretenida. Allí puedes pasear por el Muro Geológico, el Bosque Inundado, el Planetario, la Plaza de la Ciencia, Clik, el Creactivity, el Planetario Burbuja y la Sala Universo. Aparte, ofrece exposiciones temporales de todo tipo y su muestra permanente dedica 3.500 metros cuadrados a contar desde el Big Bang y el origen de la vida en las últimas fronteras del conocimiento. ¿Cuánto vale la entrada por CosmoCaixa? La entrada general del museo cuesta 8 € a partir del 30 de abril, y permite acceder a todas las exposiciones temporales y permanentes. ¿Cómo entrar gratis CosmoCaixa? El museo ofrece la entrada gratis a los clientes de CaixaBank ya menores de 16 años (no incluye grupos escolares). Además, abren gratis los días 11 de febrero (con motivo de Santa Eulalia), 18 de mayo (por el Día Internacional de los Museos) y 24 de septiembre (por La Mercè). Qué hacer con niños en Museu de la Ciència Cosmo Caixa Pasear por el bosque inundado, saludar a la capibara que se esconde, o tocar un trozo de hielo gigante cuando no mira nadie son algunos de los hits del Cosmocaixa, que actualmente ofrece un abanico de actividades adaptadas a los nuevos tiempos. Puedes visitar, por ejemp

El Palau Martorell és un edifici neoclàssic reconvertit en un espai expositiu que acull exposicions d'artistes de renom. Es troba a la plaça de la Mercè, un dels racons més tranquils del Barri Gòtic: envoltada de diverses finques del segle XIX, amb una gran església, una pastisseria i una font dedicada a Neptú.   Des de la seva obertura el 2022, el Palau Marorell ha exposat l'obra de Joaquim Sorolla, Alphonse Mucha o Marc Chagall, convertint-se en un lloc de referència per aquelles persones que volen visitar exposicions de qualitat a Barcelona. L'espai, que és una iniciativa creada pals gestors culturals Jesús Rodríguez i José Félix Bentz, vol complementar l’oferta cultural i oferir també  activitats familiars, una línia dedicada a la projecció d'artistes contemporanis i un atractiu programa de conferències. Quan obre el Palau Martorell? El Palau Martorell obre cada dia, de dilluns a diumenge, de 10h a 20h (últim accés a les 19h). Aquest horari pot variar quan hi hagi alguna festivitat. A més, els dies 25 de desembre i 1 de gener, l'espai roman tancat al públic. Quant val l'entrada pel Palau Martorell? L'entrada general costa 14 euros, l'entrada amb grup 8 euros, i l'entrada reduïda 10 euros. Poden demanar l'entrada reduïda els col·lectius següents: els ​majors de 65 anys, els jubilats, els discapacitats i el seu acompanyat, les persones que estiguin en situació de l’atur (DARDO), els estudiants, els titulars del Carnet Jove i les persones que formin part d'una família nombro

El Palau Martorell es un edificio neoclásico reconvertido en un espacio expositivo que alberga exposiciones de artistas de renombre. Se encuentra en la plaza de la Mercè, uno de los rincones más tranquilos del Barri Gòtic: rodeada de varias fincas del siglo XIX, con una gran iglesia, una pastelería y una fuente dedicada a Neptuno. Desde su apertura en 2022, el Palau Marorell ha expuesto la obra de Joaquín Sorolla, Alphonse Mucha o Marc Chagall, convirtiéndose en un lugar de referencia para aquellas personas que quieren visitar exposiciones de calidad en Barcelona. El espacio, que es una iniciativa creada palos gestores culturales Jesús Rodríguez y José Félix Bentz, quiere complementar la oferta cultural y ofrecer actividades familiares, una línea dedicada a la proyección de artistas contemporáneos y un atractivo programa de conferencias. ¿Cuándo abre el Palau Martorell? El Palau Martorell abre todos los días, de lunes a domingo, de 10 h a 20 h (último acceso a las 19 h). Este horario puede variar cuando exista alguna festividad. Además, los días 25 de diciembre y 1 de enero, el espacio permanece cerrado al público. ¿Cuánto vale la entrada de el Palau Martorell? La entrada general cuesta 14 euros, la entrada en grupo 8 euros, y la entrada reducida 10 euros. Pueden pedir la entrada reducida los siguientes colectivos: los mayores de 65 años, los jubilados, los discapacitados y su acompañado, las personas que estén en situación del paro (DARDO), los estudiantes, los titulares del

Valentina Alvarado Matos i Carlos Vásquez Méndez, cineastes, han treballat individualment i conjunta en una obra autoreferencial, en un cinema que parla del cinema. A través d’una narrativa emocional i sensible que parteix de l’experiència, el seu cinema es fixa en qüestions com l'existència lumínica de la imatge en moviment, els seus efectes en la nostra retina, o fins i tot a comprendre’n l’artifici —el cel·luloide, el projector, la pantalla— sota una concepció escultòrica. La seva obra fílmica, doncs, dilueix les fronteres entre el cinema i les arts visuals. 

Valentina Alvarado Matos y Carlos Vásquez Méndez, cineastas, han trabajado individual y conjuntamente en una obra autorreferencial, en un cine que habla del cine. A través de una narrativa emocional y sensible que parte de la experiencia, su cine se fija en cuestiones como la existencia lumínica de la imagen en movimiento, sus efectos en nuestra retina, o incluso comprenderlos el artificio -el celuloide, el proyector, la pantalla- bajo una concepción escultórica. Así, su obra fílmica diluye las fronteras entre el cine y las artes visuales.

Consuelo Kanaga, fotògrafa nord-americana, va retratar els conflictes socials de la seva època al llarg de sis dècades. Des de la pobresa urbana fins a la lluita pels drets dels treballadors, passant pel terror de la segregació racial i la desigualtat social, Kanaga va abordar gèneres de tota mena i es va fer especialment famosa pels retrats de la comunitat afroamericana, que mostraven amb emotivitat, tècniques formals modernistes i una política documental radical, la realitat social d’aquest grup. Aquesta mostra, organitzada pel Brooklyn Museum en col·laboració amb la Fundació MAPFRE i el San Francisco Museum of Modern Art, pretén donar a conèixer la seva obra, així com atorgar a l’artista el lloc que correspon a la història de la fotografia.

Consuelo Kanaga, fotógrafa estadounidense, retrató los conflictos sociales de su época a lo largo de seis décadas. Desde la pobreza urbana hasta la lucha por los derechos de los trabajadores, pasando por el terror de la segregación racial y la desigualdad social, Kanaga abordó géneros de todo tipo y se hizo especialmente famosa por los retratos de la comunidad afroamericana, que mostraban con emotividad, técnicas formales modernistas y una política documental radical, la realidad social de este grupo. Esta muestra, organizada por el Brooklyn Museum en colaboración con la Fundación MAPFRE y el San Francisco Museum of Modern Art, pretende dar a conocer su obra, así como otorgar al artista el sitio que corresponde a la historia de la fotografía.

Us imagineu fer-vos un retrat per primera vegada, i ser una de les primeres persones de tot Catalunya a poder-se representar a si mateixa? Aquesta exposició explora la cultura fotogràfica popular a casa nostra, que va créixer amb força entre finals del segle XIX i fins a l’esclat de la guerra civil, en el mateix moment que la fotografia amateur arribava també en altres zones d’Europa. La mostra revisa aquest fenomen parant atenció a una selecció de temes i motius visuals recurrents en aquest període. 

¿Os imagináis hacer un retrato por primera vez, y ser una de las primeras personas de toda Cataluña en poder representarse a sí misma? Esta exposición explora la cultura fotográfica popular en nuestro país, que creció con fuerza entre finales del siglo XIX y hasta el estallido de la Guerra Civil, en el mismo momento en que la fotografía amateur llegaba también a otras zonas de Europa. La muestra revisa este fenómeno prestando atención a una selección de temas y motivos visuales recurrentes en este período.

Una casa unifamiliar de propietat, envoltada de gespa, amb piscina al jardí del darrere i un parell de cotxes dormint al garatge. Segurament aquesta és la idea que aflora al cap de la majoria quan sent l’expressió “somni americà”. El CCCB dedica una mostra als reptes de la ciutat agafant d’excusa aquest model urbanístic suburbial, que va tenir com a raó de ser la segregació social, ètnica o de gènere, i analitzant-ne les contradiccions. Des de l’inici dels suburbis amb la revolució industrial, passant per l’auge de la vida en urbanitzacions perifèriques després de la Segona Guerra Mundial, l’exposició explora també la part fosca de la vida residencial i els futurs postsuburbials que ens esperen.  Amb abundant material històric, fotografies, pintures, audiovisuals, literatura, obres d’art i objectes quotidians, la mostra ens ubica en el paradís mental del model de barri residencial inspirat en la subúrbia americana, amb l’objectiu de repensar el valor de la ciutat i l’espai públic avui. L’exposició vol servir de recordatori que les ciutats són per naturalesa espais contradictoris i ambivalents, però llocs de memòria, experiència viscuda i representació, i que estan carregades d’històries personals i col·lectives.  El periodista Philipp Engel comissaria aquesta exposició que es podrà veure al CCCB del 20 de març al 8 de setembre de 2024, però l’espai dedicat a analitzar els espais suburbials al context local ha rebut l’assessorament del geògraf Francesc Muñoz.

El acceso a la planta -2 de la Fundació Tàpies ha amanecido cubierto de un hilo rojo que teje una inmensa tela de araña. Las escaleras que nos conducen a las salas de exposición parecen ahora una cueva hacia el infierno, pero en realidad solamente nos dan la bienvenida a las creaciones de Chiharu Shiota, una artista japonesa que presenta esta muestra sorprendente y llena de simbolismos.  Rita RoigEntrada de l'exposició La obra de Chiharu Shiota nos habla de la fragilidad de la vida, de la memoria y del vínculo con la tierra a través de estas telarañas de color carmín que, dentro, atrapan objetos cotidianos como zapatos o llaves. Fotografia: Daniel Solano. © VEGAP, Madrid, 2024 i l’artista.Chiharu Shiota. Everyone, a Universe, 2024. Fundacio Antoni Tàpies, Barcelona. Los elementos atrapados entre las mallas rojas forman parte de la obra de arte, al igual que lo hace el espectador: la muestra, que es a la vez una instalación inmersiva, convierte a los cuerpos de los visitantes en sujetos que, como los objetos, interactúan con estas telarañas. Los hilos simbolizan los vasos sanguíneos que existen dentro del cuerpo y, al mismo tiempo, las conexiones que nos vinculan con los demás, unificando así el microcosmos y el macrocosmos.  Fotografia: Daniel Solano. © VEGAP, Madrid, 2024 i l’artista.Chiharu Shiota. Everyone, a Universe, 2024. Fundacio Antoni Tàpies, Barcelona. Chiharu Shiota nació en Osaka, Japón y estudió en Alemania, donde vive desde hace más de veinticinco años.

Comprar entrada 'Todos somos griegos'. Con este nombre, que hace referencia a la admiración por las civilizaciones que vivieron y crearon antes que nosotros, se ha bautizado la exposición de cerámicas de Miquel Barceló en La Pedrera. Cuando entras, de una pared azul se asoman las caras de peces salvajes. Después te cruzas con atunes y toros, cangrejos y ciervos, calaveras y piedras volcánicas. La muestra comprende tres décadas de trabajo, desde las primeras obras africanas, de 1994, hasta su producción más reciente. Toda la exposición es una oda en la naturaleza y en la cerámica, y cierra con sus últimos trabajos casi recién salidos del horno. Barceló se muestra satisfecho, aunque echa de menos algunas de sus creaciones más recientes en la muestra: “Pienso en las piezas que hice ayer, o hace una semana. Como no sé hacia dónde voy, siempre me interesa lo que estoy haciendo en este momento". Le fascina la sorpresa de la cerámica: “La obra es tan diferente cuando está cruda que cuando está hecha, que únicamente puedo pensar en cómo saldrán del horno las próximas creaciones”. Te interesa el azar. Sí, mucho, porque el horno es alquimia y transformación. Esperas que la cerámica salga mejorada del horno, ¡pero no siempre es así! La gracia es arriesgarse, llevarla al límite, hasta el punto de dudar de si tu creación sobrevivirá a la transformación. Por ejemplo, hice una pieza inspirándome en la imagen de un atún partida por la mitad, una imagen que me parecía bíblica y sanguinaria. Q

Potser heu dit que fareu més esport, deixareu de fumar o us queixareu menys sovint. I no us jutjarem: tots aquests propòsits estan molt bé, però nosaltres som partidaris de saludar l'any nou amb propòsits en positiu: provar nous restaurants, anar a més concerts, fer més coses amb la canalla. Sortir més de casa en general, que sempre senta bé. Vet aquí un dels nostres propòsits per aquest 2023: consumir més cultura. I, concretament, aprofitar la quantitat de museus i galeries de Barcelona que programen exposicions i activitats fantàstiques. No tenim excusa: són a prop de casa, molts fan dies d'obertura gratuïta i, a més, aquest any nou s'omplen de novetats ben llamineres.  1. 2023, l’Any Picasso! Comprar Ticket El 2023 és l’Any Picasso: fa 50 anys que l’artista va morir i per això el museu que duu el seu nom ha preparat teca de la bona. Ara li dediquen una mostra a Daniel-Henry Kahnweiler, un dels seus marxants d’art que amaga història fascinant i, de cara a l’any vinent, inauguraran ‘Miró-Picasso’. Aquesta exposició l’han preparat de la mà de la Fundació Joan Miró, i tindrà lloc a totes dues seus (és la primera vegada que els dos museus col·laboren d’aquesta manera!). El tema? L’amistat entre Miró i Picasso i la relació que els dos van mantenir amb Barcelona. També per a commemorar el mig segle de la mort del geni malagueny, el Museu del Disseny acollirà l'exposició ‘La voluntat de Picasso. Les ceràmiques que van inspirar l’artista’, amb 16 peces de ceràmica donades pel matei

En la manzana de la discordia, las colas frente a la Casa Batlló roban el protagonismo a su vecina. Los balcones en forma de antifaz y el mito que acompaña el nombre de Gaudí atrapan la mirada de los que pasean por Passeig de Gràcia y quizás por este motivo la Casa Amatller pasa desapercibida, tanto para los turistas como para los barceloneses de toda la vida. Con los primeros no hay nada que hacer, pero que haya de gente de Barcelona que nunca ha pisado el edificio de Puig i Cadafalch es un grave error. Es el único interior modernista de la ciudad que conserva todo el mobiliario original, lo que convierte la visita en un viaje en el tiempo en toda regla.  Comprar entrada Foto: Shutterstock Para entrar es obligatorio llevar patucos. “El parquet es el mismo que había en la casa en 1900, cuando se construyó”, nos explica Isabel Vallès, impulsora de Cases Singulars, la empresa que gestiona sus visitas. Bien, de hecho, todo lo que hay en la casa es de 1900, con la excepción del vestidor de Teresa Amatller, que la hija del industrial del chocolate se hizo actualizar durante los años 30. El resto de detalles han quedado congelados en el tiempo desde que Antoni Amatller, su padre, estrenó la casa. Por suerte, el señor Amatller era un apasionado de la fotografía y se hizo un reportaje para celebrar su nuevo hogar. En cada estancia puedes comprobar que la disposición de los muebles y la decoración están intactas.  Cases SingularsFotografia del menjador, 1900 Antes de pasar al come

L’accés a la planta -2 de la Fundació Tàpies s’ha llevat cobert d’un fil vermell que teixeix una immensa teranyina. Les escales que ens condueixen a les sales d’exposició ara semblen una cova cap a l’infern, però en realitat només ens donen la benvinguda a les creacions de Chiharu Shiota, una artista japonesa que presenta aquesta mostra sorprenent i plena de simbolismes.  Rita RoigEntrada de l'exposició L’obra de Chiharu Shiota ens parla de la fragilitat de la vida, de la memòria i del vincle amb la terra a través d’aquestes teranyines de color carmí que, a dins, atrapen objectes quotidians com unes sabates o unes claus.  Fotografia: Daniel Solano. © VEGAP, Madrid, 2024 i l’artista.Chiharu Shiota. Everyone, a Universe, 2024. Fundacio Antoni Tàpies, Barcelona. Els elements atrapats entre les malles vermelles formen part de l’obra d’art, de la mateixa manera que ho fa l’espectador: la mostra, que és alhora una instal·lació immersiva, converteix els cossos dels visitants en subjectes que, com els objectes, interactuen amb aquestes teranyines. Els fils simbolitzen els vasos sanguinis que hi ha a dins del cos i, alhora, les connexions que ens vinculen amb els altres, unificant així el microcosmos i el macrocosmos.  Fotografia: Daniel Solano. © VEGAP, Madrid, 2024 i l’artista.Chiharu Shiota. Everyone, a Universe, 2024. Fundacio Antoni Tàpies, Barcelona. Chiharu Shiota va néixer a Osaka, al Japó i va estudiar a Alemanya, on viu des de ja fa més de vint-i-cinc anys. L’any 2005

‘Tots som grecs’. Amb aquest nom, que fa referència a l'admiració per les civilitzacions que van viure i crear abans que nosaltres, s’ha batejat l’exposició de ceràmiques de Miquel Barceló a La Pedrera. Quan entres, d’una paret blava treuen el cap peixos salvatges. Després topes amb tonyines i toros, crancs i cérvols, calaveres i pedres volcàniques. La mostra comprèn tres dècades de treball, des de les primeres obres africanes, de 1994, fins a la producció més recent. Tota l’exposició és una oda a la natura i a la ceràmica, i tanca amb els seus darrers treballs gairebé acabats de sortir del forn. Barceló es mostra satisfet, tot i que troba a faltar algunes de les seves creacions més recents a la mostra: “Penso en les peces que vaig fer ahir, o fa una setmana. Com que no sé cap a on vaig, sempre m’interessa el que estic fent al moment". Li fascina la sorpresa de la ceràmica: “L'obra és tan diferent en cru i en cuit, que només puc pensar en com sortiran del forn les pròximes creacions”.  T’interessa l’atzar.  Sí, molt, perquè el forn és alquímia i transformació. Sempre esperes que la ceràmica surti millorada del forn, però no sempre és així! La gràcia és arriscar-se, portar-la al límit, fins al punt de dubtar si la teva creació sobreviurà a la transformació. Per exemple, vaig fer una peça inspirant-me en la imatge d’una tonyina partida per la meitat, una imatge que em semblava bíblica i sanguinària. Volia que la ceràmica s’obrís al màxim, dur el material al límit del que podia

Coges el turno en una sala de espera. Cuando te llaman, entras en una sala, te tumbas en una cama y te mueres. Así comienza el recorrido laberíntico, inmersivo y lúdico en el que consiste la nueva exposición del Arts Santa Mònica. Bajo el título 'El otro lado', la muestra te invita a abandonar la vida material para explorar el más allá: para algunos artistas esto significa los sueños, para otros, el inconsciente, el placer, la muerte o la resurrección. Jordi PlayL'altre costat Los encargados de escoger a los 10 artistas locales e internacionales que han participado en esta exposición laberíntica son el director de teatro Ferran Utzet y Enric Puig Punyet, director del Arts Santa Mònica. Y la primera de las obras con las que choca el visitante (tras transitar por una sala a la que es invitado, si quiere, a disfrazarse y convertirse en otro) es la experiencia misma de la muerte. La ha ideado la artista Iara Solano junto al grupo Sleepwalk Collective y consiste en una cama que te propone transitar entre la vida y el más allá. Es el paso previo a entrar en el laberinto y se titula 'Usted está aquí'. Una expresión que, pertinentemente, en tibetano se refiere al estado intermedio entre la muerte y la reencarnación. Jordi PlayL'altre costat Entramos en el laberinto. Nos recibe una pintura de Pere Llobera que hace referencia a un concierto de la banda psicodélica Gong en el Monasterio de Montserrat, una efeméride recordada por pocos que nos invita a situarnos en el abismo entre

Agafes el torn en una sala d’espera. Quan et criden, entres en una sala, t’estires en un llit i et mors. Així comença el recorregut laberíntic, immersiu i lúdic en què consisteix la nova exposició de l’Arts Santa Mònica. Sota el títol ‘L’altre costat’, la mostra et convida a abandonar la vida material per explorar el més enllà: per alguns artistes això vol dir els somnis, per altres, l’inconscient, el plaer, la mort o la resurrecció.  Jordi PlayL'altre costat Els encarregats d’escollir els 10 artistes locals i internacionals que han participat en aquesta exposició laberíntica són el director de teatre Ferran Utzet i Enric Puig Punyet, director de l’Arts Santa Mònica. I la primera de les obres amb què topa el visitant (després de transitar per una sala on és convidat, si vol, a disfressar-se i convertir-se en algú altre) és l’experiència mateixa de la mort. L’ha ideada l’artista Iara Solano juntament amb el grup Sleepwalk Collective i consisteix en un llit que et proposa transitar entre la vida i el més enllà. És el pas previ a entrar al laberint i es titula ‘Vostè és aquí’. Una expressió que, pertinentment, en tibetà fa referència a l’estat intermedi entre la mort i la reencarnació.  Jordi PlayL'altre costat Entrem al laberint. Ens rep una pintura de Pere Llobera que fa referència a un concert de la banda psicodèlica Gong al Monestir de Montserrat, una efemèride recordada per pocs que ens convida a situar-nos a l’abisme entre la realitat, la memòria, els somnis i la imagi

En el Poble Espanyol había un taller de artesanía dedicado al vidrio soplado. El espacio es bastante especial: tiene forma circular, los techos de madera, claraboias que dejaban pasar la luz y un horno donde se calentaba el cristal a altísimas temperaturas, para poder ser moldeado. El edificio había quedado vacío, pero ahora alberga un nuevo centro de arte, la galería Vidreart, que quiere convertirse en un referente del arte contemporáneo en Barcelona. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Vidre Art Gallery (@vidreartgallery) Situada en el antiguo taller de vidrio soplado del recinto, la galería tiene expuestas piezas en las que las técnicas tradicionales del arte y las innovaciones creativas se fusionan. El pistoletazo de salida del espacio coincide con la inauguración de dos exposiciones “Arena y Silicio” y la “Manzana infinita”, que ejemplifican esta fusión entre la tradición y la modernidad en un solo espacio. Rita RoigVidre Art Gallery “Arena y Silicio” es una muestra que dedican al material sin el que Vidre Art Gallery no existiría. No tienen la intención de programar artistas que trabajan exclusivamente con cristal -eso sería muy limitante- pero sí querían honrar la tradición de la que forma parte el espacio. Por eso hay expuestas obras de Pròsper Riba (alias The Glass Apprentic), uno de los pocos artistas que trabaja con la técnica del vidrio soplado desde la contemporaneidad. Son piezas juguetonas y llamativas que d

Al Poble Espanyol hi havia hagut un taller d’artesania dedicat al vidre bufat. L’espai era força especial: té forma circular, els sostres de fusta, lluernes que deixaven passar la claror i un forn on s’hi escalfava el vidre a altíssimes temperatures, per poder ser modelat. L’edifici havia quedat buit, però ara acull un nou centre d’art, la galeria Vidre Art, que vol convertir-se en un referent de l’art contemporani a Barcelona. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Vidre Art Gallery (@vidreartgallery) Situada a l’antic taller de vidre bufat del recinte, la galeria té exposades peces on les tècniques tradicionals de l’art i les innovacions creatives es fusionen. El tret de sortida de l’espai coincideix amb la inauguració de dues exposicions “Sorra i Silici” i la “Poma infinita”, que exemplifiquen aquesta fusió entre la tradició i la modernitat en un sol espai. Rita RoigVidre Art Gallery “Sorra i Silici” és una mostra que dediquen al material sense el qual Vidre Art Gallery no existiria. No tenen la intenció de programar artistes que treballen exclusivament amb vidre -això seria molt limitant- però sí que volien honorar la tradició de la qual forma part l’espai. Per això hi ha exposades obres d’en Pròsper Riba (àlies The Glass Apprentice), un dels pocs artistes que treballa amb la tècnica del vidre bufat des de la contemporaneïtat. Són peces juganeres i llampants que dilueixen la frontera entre l’art, l’artesania i el disseny, de la

Nace un nuevo museo para explicar el arte barroco catalán. Abrirá sus puertas en breve, el 21 de febrero, coincidiendo con la Festa de la Llum de Manresa, que será la ciudad encargada de acoger el nuevo equipamiento cultural. “Manresa es la ciudad barroca por excelencia”, explica Pepe Serra, director del MNAC, “y, a partir de ahora, quien quiera conocer el barroco no tendrá que ir a Barcelona; sino en Manresa”. En el nuevo museo habrá obras que hasta hace poco ocupaban las salas del Museo Nacional, del Museo de Manresa y varios centros de arte, pero también piezas de la Colección de Arte de la Generalitat de Catalunya y otras han comprado expresamente para la ocasión. Museu del Barroc de CatalunyaSales expositives El Museo del Barroco tiene un objetivo claro: llenar un vacío que hasta ahora no estaba cubierto, que es explicar el barroco catalán y, además, darle valor. El barroco -una palabra de etimología portuguesa que significa 'perla imperfecta'- nació ya menospreciado por las academias de arte, que le veían con malos ojos ante el estilo neoclásico que se iba poniendo de moda. Por eso algunas grandes obras no se conservaron debidamente y han llegado a nuestros tiempos degradadas. Txus GarciaInterior del Museu del Barroc Aún así, la colección de 182 piezas del nuevo museo es un testimonio del esplendor de este arte que dominaron artistas catalanes como Joaquim Juncosa, Francesc Tramulles Roig, Francesc Pla i Duran o Pere Cuquet. Entre las obras destacan tres pinturas de

A l’illa de la discòrdia, les cues davant la Casa Batlló roben el protagonisme a la seva veïna. Els balcons en forma d’antifaç i el mite que acompanya el nom de Gaudí atrapen la mirada dels vianants del passeig de Gràcia i potser per aquest motiu la Casa Amatller passa desapercebuda, tant pels turistes com pels barcelonins de tota la vida. Als primers els deixarem estar, però que la de gent de Barcelona no hagi posat mai els peus a l’edifici de Puig i Cadafalch és un gran error que cal corregir. És l’únic interior modernista de la nostra ciutat que conserva tot el mobiliari original i això converteix la visita en un viatge en el temps en tota regla.  Comprar entrada Cases SingularsCasa Museu Amatller Per entrar-hi cal posar-se peücs. “El parquet és el mateix que hi havia a la casa l’any 1900, quan es va construir”, ens explica la Isabel Vallès, impulsora de Cases Singulars, l’empresa que en gestiona les visites. Bé, de fet, tot el que hi ha a la casa és del 1900, amb l’excepció del vestidor de Teresa Amatller, que la filla de l’industrial de la xocolata es va fer actualitzar durant els anys 30. La resta de detalls han quedat congelats en el temps des que Antoni Amatller, el seu pare, va estrenar la casa. Per sort, el senyor Amatller era un apassionat de la fotografia i va fer-se fer un reportatge per celebrar la seva nova llar. A cada estança pots comprovar que la disposició dels mobles i la decoració està intacte.  Cases SingularsFotografia del menjador, 1900 Abans de pa