Rita Roig

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Si piensas en una exposición, seguro que te imaginas una sala llena de obras de arte o una muestra curiosa sobre ciencia o historia. Y sí, no te equivocas, ¡Barcelona está llena de cultura y hay exposiciones de todo tipo! Por eso tenemos salas, galerías y museos que exponen fotografía: desde el fotoperiodismo a la fotografía histórica, pasando por la práctica más artística y experimental. ¿Cuáles son las mejores exposiciones de fotografía que se pueden ver en Barcelona ahora mismo? En las muestras que listamos a continuación encontrarás grandes nombres de la disciplina, locales e internacionales, ya sea en centros que se dedican exclusivamente o en espacios que apuestan por el octavo arte. NO TE LO PIERDAS: Las mejores exposiciones de Barcelona

Si penses en una exposició, segur que t'imagines una sala plena d'obres d'art o una mostra curiosa sobre ciència o història. I sí, no t'equivoques, Barcelona és plena de cultura i hi ha exposicions de tota mena! Per això tenim sales, galeries i museus que exposen fotografia: des del fotoperiodisme a la fotografia històrica, passant per la pràctica més artística i experimental. Quines són les millors exposicions de fotografia que es poden veure a Barcelona ara mateix? En les mostres que llistem a continuació hi trobaràs grans noms de la disciplina, locals i internacionals, ja sigui en centres que s'hi dediquen exclusivament o en museus i galeries que aposten pel vuitè art. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Un mes por estrenar, lleno de cosas nuevas y experiencias por vivir. Y también lleno de ocio y cultura que os recogemos aquí mismo. Tenéis exposiciones de las que todo el mundo hablará, festivales y ciclos de cine, actividades para hacer en familia, estrenos de teatro, conciertos.... Esta es la agenda cultural imprescinidble de nuestra ciudad. NO TE LO PIERDAS: 50 lugares para ir con niños. Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Un mes per estrenar, ple de coses noves i experiències per viure. I també farcidet d'oci i cultura que us recollim aquí mateix. Teniu exposicions de les quals tothom parlarà, obres de teatre i dansa, cicles i festivals de cinema, activitats per fer amb la canalla, concerts, exposicions. Aquesta és l'agenda cultural imprescindible de la nostra ciutat! NO T'HO PERDIS: Coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

¿Has notado los efectos del otoño? Disfruta de la nueva estación, de los nuevos colores que irán cambiando la fisonomía de la ciudad y de toooodos los grandes planes que llegan en octubre a Barcelona. ¿Quieres saber cuáles son las mejores cosas para hacer en Barcelona durante los próximos 30 días? En esta lista encontrarás de todo, desde festivales, hasta conciertos, estrenos de teatro y de cine, gastronomía, exposiciones y también actividades gratis, porque también se puede disfrutar sin abrir el monedero. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes del fin de semana. Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Una escultura de franges de colors que s’apilen fins a arribar als set metres d’alçada rebrà els visitants que treguin el cap a la Pedrera fins al 6 de juliol. És una obra de Sean Scully, l’artista abstracte dublinès que va viure a Barcelona durant 14 anys, i que es retroba amb la ciutat ara que la Fundació Catalunya La Pedrera li ha dedicat una exposició retrospectiva.   Així doncs, el pati del passeig de Gràcia de la Casa Milà és només un tastet del que el públic trobarà dins la sala d’exposicions: més de seixanta obres entre pintures, escultures i fotografies, que conformen un recorregut cronològic per les sis dècades de producció de Scully, tot convertint-se en l’exposició més completa de l’artista que s’ha fet mai en aquesta ciutat. De la seva època a Barcelona, el pintor destaca el caràcter vibrant de la ciutat i la seva llum, que entrava per la finestra del seu estudi al carrer Joaquim Costa: “era un espectacle lluminós que feia visible un ball de partícules de pols”, recorda. A més, fruit d’aquesta estada a Barcelona va crear una sèrie d’obres, algunes de les quals es poden veure a La Pedrera, com ara Barcelona Band of Light (2004) i Barcelona Dark Wall (2004).   La repetició és una porta d’entrada a l’espiritualitat i a la humilitat del pintor L’obra de Sean Scully és reconeixible per les franges verticals i horitzontals de color que caracteritzen les seves pintures i escultures. Influenciat per Henri Matisse, Paul Klee i Piet Mondrian, Scully presenta un seguit de l

La obra de Marria Pratts opera como un diario personal. En los lienzos juntos de fantasmas, smileys y garabatos de color rosa, la pintora desgrana las experiencias que le han marcado como artista y como persona. La exposición que le ha dedicado la Galería Mayoral se vertebra a través de dos momentos vitales: la muerte de su madre, cuando el artista era todavía una criatura, y el nacimiento de su hijo. Inspirada en una estancia de dos meses en Son Negre, en Mallorca, que coincidieron con la llegada de su hijo al mundo, el artista transforma impresiones, dibujos y observaciones sobre el entorno natural en una serie de pinturas de gran formato. En la exposición también hay soportes más pequeños y una pieza experimental filmada por su madre en los años ochenta, que convierten la muestra en un espacio en el que el arte religa el pasado y el futuro con un punto de vista esperanzador. No deje que la estética aparentemente rompedora le engañe: sí, Pratts innova en la técnica, pero es heredera de la pintura de Tàpies y Miró. Y los temas que pinta son universales: la muerte, el nacimiento y el amor están en el centro de su obra, que es capaz de sacudirnos desde la potencia y el impacto, pero también desde la ternura y la sensibilidad.

L’obra de Marria Pratts opera com un diari personal. En els llenços plegats de fantasmes, smileys i gargots de color rosa, la pintora hi desgrana les experiències que l’han marcat com a artista i com a persona. L’exposició que li ha dedicat la Galeria Mayoral es vertebra a través de dos moments vitals: la mort de la seva mare, quan l’artista era encara una criatura, i el naixement del seu fill.  Inspirada en una estada de dos mesos a Son Negre, a Mallorca, que van coincidir amb l’arribada del seu fill al món, l’artista transforma impressions, dibuixos i observacions sobre l’entorn natural en una sèrie de pintures de gran format. En l’exposició també hi ha suports més petits i una peça experimental filmada per la seva mare als anys vuitanta, que converteixen la mostra en un espai on l’art relliga el passat i el futur amb un punt de vista esperançador.  No deixeu que l’estètica aparentment trencadora us enganyi: sí, Pratts innova en la tècnica, però és hereva de la pintura de Tàpies i Miró. I els temes que pinta són universals: la mort, el naixement i l’amor són al centre de la seva obra, que és capaç de sacsejar-nos des de la potència i l’impacte, però també des de la tendresa i la sensibilitat.

En esta exposición hay más de 300 imágenes de grandes artistas de la cultura europea, todas filtradas por el criterio y el pensamiento de Georges Didi-Huberman, uno de los pensadores más importantes del presente. La muestra reivindica el poder transformador de las imágenes, su capacidad de conmocionarnos, y se pregunta: ¿cómo hemos representado las emociones en el arte? Las respuestas las articulan artistas como Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn. El punto de partida de la exposición es un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma parte del Romancero gitano (1928). En el texto, Lorca habla de la noción estética del duende, un concepto que fascina a Didi-Huberman. Lorca lo plasma con el verso “en el aire conmovido”, que describe la tensión y la sensibilidad que hay entre el observador y la imagen observada. Así pues, la muestra nos presenta un recorrido por imágenes capaces de conmocionarnos a lo largo de varias estaciones temáticas: infancias, pensamientos, caras, gestos, lugares, políticas y, de nuevo, infancias. Son una selección personal de Didi-Huberman que incluye fotografías, pinturas, esculturas, películas, grabados, libros, bocetos, poemas, músicas, que exploran cómo las emociones se transmiten colectivamente. Forman parte de ella trabajos de Aby Warburg, partituras y dibujos de Nietzsche, esculturas de Giacometti, filmaciones de cantaoras elaboradas por I

En aquesta exposició hi ha més de 300 imatges de grans artistes de la cultura europea, totes filtrades pel criteri i el pensament de Georges Didi-Huberman, un dels filòsofs i historiadors de l'art més importants del present. La mostra reivindica el poder transformador de les imatges, la seva capacitat de commocionar-nos, i es pregunta: com hem representat les emocions en l’art? Les respostes les articulen artistes com Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn.  El punt de partida de l’exposició és un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma part del Romancero gitano (1928). Al text, Lorca parla de la noció estètica del duende, un concepte que fascina a Didi-Huberman. Lorca ho plasma amb el vers “en el aire conmovido”, que descriu la tensió i la sensibilitat que hi ha entre l’observador i la imatge observada.  Així doncs, la mostra ens presenta un recorregut per imatges capaces de commocionar-nos al llarg de diverses estacions temàtiques: infanteses, pensaments, cares, gestos, llocs, polítiques i, de nou, infanteses.  Són una selecció personal de Didi-Huberman que inclou fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes, músiques, que exploren com les emocions es transmeten col·lectivament. En formen part treballs d’Aby Warburg, partitures i dibuixos de Nietszche, escultures de Giacometti, filmacions de cantaoras elaborades per Isaki Lacu

Ningú pinta des de zero. Però veient les pintures matèriques d’Antoni Tàpies, amb els colors llisos, els materials pobres i la simplicitat extrema dels seus símbols, podríem arribar a pensar que l’artista ho va aconseguir. En les seves obres més famoses, Tàpies ens demana silenci i contemplació, precisament perquè aprenguem a mirar amb més força i a parar atenció davant d’un món saturat d’imatges.  El museu es pregunta quin era l’imaginari de Tàpies quan va començar a pintar. Amb una cinquantena d’obres i amb més d’un centenar d’objectes i documents de natures diverses, l’exposició ‘Antoni Tàpies. La imaginació del món’ vol aprofundir en l’entorn visual de l’artista entre mitjans de la dècada dels quaranta i mitjans de la dels cinquanta del segle xx, tot just abans que entrés en l’abstracció. Després del centenari on hem celebrat l’artista, ha arribat el moment de pensar Tàpies des de noves mirades, qüestionant-ne els relats més hegemònics.   La mostra se centra, per exemple, en l’herència surrealista de Tàpies i en el seu interès per la mística o per Llull. A les obres més primerenques s’hi pot detectar una tensió entre l’academicisme i les avantguardes que l’artista va plasmar en retrats gairebé hiperrrealistes, el Retrat de Josep Lluís Samaranch (1951), el Retrat de Teresa (1953) i el Retrat de Joan Brossa (1950-1970). L’exposició també presenta obres de Tàpies que plantegen el cos com a paisatge i el paisatge com a cos, on les imatges mostren cossos no normatius en transf

Per primera vegada a Barcelona, tres versions de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V de Zurbarán es reuneixen en una mateixa sala. Una ve de Lió, una altra de Boston i la tercera ja era a casa, al MNAC. Aquesta trobada inèdita ens permet observar com el geni barroc va jugar amb la llum, la composició i els detalls per donar forma a la seva visió d’una llegenda religiosa, i és el punt de partida de l'exposició que el Museu Nacional dedica al geni barroc.  L'exposició, sota el nom de Zurbarán (sobre)natural, no és una retrospectiva del pintor, sinó que busca establir connexions entre l'artista i creadors catalans contemporanis com Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Francisco Martínez, Aurèlia Muñoz, Marta Povo, Antoni Tàpies, i Eulàlia Valldosera. Enllaçant peces religioses de Zurbarán amb creacions inspirades per l'artista o pels temes que aquest tractava, la mostra evoca una continuïtat en la síntesi formal i en l’aspiració espiritual.  Llena, per exemple, s’hi aproxima amb una sèrie de dibuixos en paper reciclat, en un gest que recorda la pobresa franciscana. Guinovart li ret homenatge amb una obra que beu directament de la seva estètica. Povo juga amb la llum en espais foscos, evocant el mateix efecte clarobscur que va fer famós el pintor barroc. I Valldosera treballa amb projeccions lumíniques que transformen objectes quotidians en imatges espirituals, establint un diàleg amb el passat. La mostra culmina amb dues ima

¿Cómo diseñaremos en un mundo donde cada vez habrá más escasez de materias primas? La nueva exposición permanente del DHub intenta responder a esta pregunta. Bajo el nombre Matter Matters. Diseñar con el mundo, la comisaria Olga Subirós hace un recorrido por el pasado, el presente y el futuro de la materia, desde el extractivismo colonial hasta el actual momento de crisis climática. La exposición responde al cambio de rumbo implantado por el director del DHub, José Luis de Vicente, quien quiere que el nuevo museo aborde las preocupaciones del siglo XXI. El DHub no solo estrena exposición, también inaugura un mirador. Una de las ideas que la comisaria Olga Subirós ha puesto en práctica es la de mostrar la ciudad como una consecuencia más del diseño contemporáneo. Por eso, se han destapado las ventanas de la segunda planta del DHub, que ahora permiten ver la plaza de las Glòries y el mercado dels Encants. Dentro de la muestra, un ventanal que da a la ciudad dialoga con un muro de cerámica. Son 12 metros de piezas que van desde la Edad Media hasta el siglo XX. Todas las cerámicas tienen motivos naturales: se pueden ver peces, pájaros, plantas. “Es una naturaleza romantizada que contrasta con la ciudad que tenemos delante”, explica Subirós. “La manera en que entendemos la naturaleza, como algo separado del ser humano, es lo que nos ha llevado a explotarla”. La exposición reúne, en una superficie de 1.000 m², más de 700 piezas de creadores nacionales e internacionales. Algunas son

Felipe Romero siempre ha fotografiado territorios que son o han sido escenario de tensión, conflicto y reflexión visual. Su obra nos acerca a escenarios como el río Magdalena de Colombia (que en los a los años 50 era un cementerio de los cadáveres derivados de las FARC) o el estrecho de Gibraltar, un lugar donde la migración de jóvenes es una realidad cotidiana.  Este artista colombiano es el ganador de la segunda edición del KBR Photo Award, que tiene el objetivo de reafirmar el compromiso de la institución con la creación artística emergente, y por eso el KBR le dedica una exposición. La práctica fotográfica de Romero Beltrán se sitúa en los límites de la fotografía documental: utiliza elementos propios de este lenguaje, pero los hace dialogar con otros de carácter artístico, pictórico o performativo. El resultado son imágenes que van más allá de lo puramente fotográfico para abarcar todo el ámbito de la visualidad.

Felipe Romero sempre ha fotografiat territoris que són o han estat escenari de tensió, conflicte i reflexió visual. La seva obra ens apropa a escenaris com el riu Magdalena de Colòmbia (que als anys 50 era un cementiri de cadàvers provinents de les FARC) o l'estret de Gibraltar, un lloc on la migració de joves és una realitat quotidiana. Aquest artista colombià és el guanyador de la segona edició del KBR Photo Award, que té l'objectiu de reafirmar el compromís de la institució amb la creació artística emergent, i per això el KBR li dedica una exposició. La pràctica fotogràfica de Romero Beltrán se situa en els límits de la fotografia documental: utilitza elements propis d'aquest llenguatge però els fa dialogar amb altres de caràcter artístic, pictòric o performatiu. El resultat són imatges que van més enllà del purament fotogràfic per abastar tot l'àmbit de la visualitat.

El centro KBR de la Fundación Mapfre reúne las fotografías del artista granadino José Guerrero. Desde hace veinte años, este fotógrafo explora la relación entre paisaje natural, arquitectónico y arqueológico con la actividad humana y el paso del tiempo. Guerrero se interesa por los espacios del límite y por las tensiones que encuentra en los mismos: entre lo rural y lo urbano, el documento y la abstracción, el objeto y su representación, la fotografía y la pintura, la luz y la sombra. La exposición, constituida por 138 fotografías y comisariada por Marta Gili, tiene distintos hilos conductores que pueden parecer contradictorios, pero que llevan al espectador por un viaje desde la representación hasta la experimentación, desde la luz hasta la oscuridad, desde la transparencia hasta la opacidad y desde el documento hasta la abstracción. Además, la muestra incluye una nueva obra realizada por el artista en las calles de la medina de Fez, en Marruecos, gracias al apoyo de esta Fundación.

El centre KBR de la Fundació Mapfre reuneix les fotografies de l'artista granadí José Guerrero. Des de fa vint anys, aquest fotògraf explora la relació entre el paisatge natural, arquitectònic i arqueològic amb l’activitat humana i el pas del temps. Guerrero s'interessa pels espais del límit i per les tensions que hi troba: entre allò rural i allò urbà, el document i l'abstracció, l'objecte i la seva representació, la fotografia i la pintura, la llum i l'ombra. L'exposició, constituïda per 138 fotografies i comissariada per Marta Gili, té diferents fils conductors que poden semblar contradictoris, però que porten l'espectador per un viatge des de la representació fins a l'experimentació, des de la llum fins a la foscor, des de la transparència fins a l'opacitat i des del document fins a l'abstracció. A més, la mostra inclou una nova obra realitzada per l'artista als carrers de la medina de Fez, al Marroc, gràcies al suport d'aquesta Fundació.

Algunos fragmentos de una instalación que hace poco lucía en el Espai 13 de la Fundació Miró ahora están sobre una mesa que preside el espacio. Estamos en el taller de la artista, investigadora y activista sorda Hac Vinent, que se encuentra en el interior de la fábrica de creación L’Escocesa, en el Poblenou. Normalmente, los estudios de los artistas son lugares privados, reservados para la creación y la experimentación que requiere el arte antes de ser expuesto, pero la sección de Artes Visuales del Ateneu Barcelonès ha decidido que también pueden ser lugares de interés para el público.  Rita RoigTaller d'Hac Vinent “Estamos acostumbrados a ver la obra de arte, pero no el proceso o el lugar donde ha sido creada”, explica Alba Font, ponente de Artes Visuales del Ateneu. Para mostrar esta cara desconocida del arte contemporáneo han impulsado el ciclo Talent Ixent, un programa de visitas a talleres de creadores catalanes que tiene la intención de divulgar sobre arte enseñando aquello que a menudo no se ve. La propuesta ya ha permitido al público (las visitas son para socios y no socios del Ateneu) visitar talleres como los de los pintores Jan Vallverdú o Diego Hernández. Hac Vinent lleva cinco años trabajando desde la fábrica de creación La Escocesa y tiene su taller allí. El espacio está lleno de materiales y piezas que han sido expuestas en centros de arte, como las de la exposición Accident de la Fundació Miró. “En esta muestra trabajé en torno a la idea del placer: a menu

Isabel Steva Hernández, más conocida como Colita, fotografió a las mujeres de finales de los setenta y las publicó en un libro titulado Antifémina, que hizo junto con María Aurèlia Capmany. La publicación, considerada el primer libro gráfico abiertamente feminista de la Transición, causó mucho revuelo en el año 1977 porque planteaba temas que aún hoy están vigentes, como la prostitución, la cosificación de la mujer o la vejez femenina. © Archivo Colita FotografíaÀvia i neta. Barcelona, 1976. De la sèrie 'La dona marginada en la societat' © Archivo Colita Fotografía El libro nació un día en que Capmany y Colita se adentraron y analizaron el archivo de la misma fotógrafa, que ya estaba lleno de imágenes de mujeres de todo tipo. Ambas detectaron cuáles eran los vacíos en su archivo y Colita salió a fotografiar aquellos temas que no tenían suficiente representación y que era necesario denunciar o reivindicar. Después, las imágenes fueron acompañadas de las palabras de Capmany, transformando las fotos en un libro gráfico inteligente y lleno de humor, que ambas creadoras maquetaron de manera artesanal. © Archivo Colita FotografíaDona darrere la reixa. Sanlúcar de Barrameda, 1969. De la sèrie 'Història d'una solitud' Ahora, el DHub recupera estas imágenes del libro (muchas de las cuales no se habían expuesto antes) y las pone a disposición del público en la exposición Colita. Antifémina, que refleja cómo vivían las mujeres en los años setenta. La muestra ya se pudo ver en 2024

Isabel Steva Hernández, més coneguda com a Colita, va fotografiar les dones de finals de setanta i les va publicar en un llibre titulat Antifémina, que va fer juntament amb Maria Aurèlia Capmany. La publicació, considerada el primer gràfic llibre obertament feminista de la Transició, va causar molt rebombori l’any 1977 perquè plantejava temes que encara són vigents avui en dia, com la prostitució, la cosificació de la dona o la vellesa femenina.  © Archivo Colita FotografíaÀvia i neta. Barcelona, 1976. De la sèrie 'La dona marginada en la societat' © Archivo Colita Fotografía El llibre va néixer un dia que Capmany i Colita van endinsar-se i analitzar l’arxiu de la mateixa fotògrafa, que ja era ple d’imatges de dones de tota mena. Ambdues van detectar quins buits hi havia el seu arxiu i Colita va sortir a fotografiar aquells temes que no tenien prou representació i que calia denunciar o reivindicar. Després, les imatges van ser acompanyades de les paraules de Capmany, transformant les fotos en un llibre gràfic intel·ligent i ple d’humor, que les dues creadores van maquetar de manera artesanal.   © Archivo Colita FotografíaDona darrere la reixa. Sanlúcar de Barrameda, 1969. De la sèrie 'Història d'una solitud' Ara, el DHub recupera aquestes imatges del llibre (moltes de les quals no s’havien exposat abans) i les posa a disposició del públic en l’exposició Colita. Antifémina, que reflecteix com vivien les dones als anys setanta. La mostra es va poder veure l’any 2024 a Madri

Alguns fragments d’una instal·lació que fa poc lluïa l’Espai 13 de la Fundació Miró ara són sobre una taula que presideix l’espai. Som al taller de l’artista, investigadora i activista sorda Hac Vinent, que es troba a l’interior de la fàbrica de creació L’Escocesa, al Poblenou. Normalment, els estudis dels artistes són llocs privats, reservats per a la creació i l’experimentació que requereix l’art abans de ser exposat, però la secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès ha decidit que també poden ser indrets d’interès per al públic.  Rita RoigTaller d'Hac Vinent “Estem acostumats a veure l’obra d’art, però no el procés o el lloc on ha estat creada”, explica l’Alba Font, ponent d’Arts Visuals de l’Ateneu. Per mostrar aquesta cara desconeguda de l’art contemporani han impulsat el cicle Talent Ixent, un programa de visites a tallers de creadors catalans que té la intenció de divulgar sobre art ensenyant allò que sovint no es veu. La proposta ja ha permès al públic (les visites són per a socis i no-socis de l’Ateneu) visitar tallers com el dels pintors Jan Vallverdú o Diego Hernández.  Hac Vinent, fa cinc anys que treballa des de la fàbrica de creació La Escocesa i té el seu taller allà. L’espai és ple de materials i peces que han estat exposades en centres d’art, com les de l’exposició Accident de la Fundació Miró. “En aquesta mostra vaig treballar entorn la idea del plaer: sovint, els cossos de les persones discapacitades s’associen amb el dolor i la incomoditat. Volia tren

Se acerca Todos los Santos y, con esta festividad que honra el más allá, el otoño y las tinieblas, toca poner los pies en los cementerios de la ciudad. El del Poblenou, el de Montjuïc… sí, los cementerios son el escenario de historias curiosas o fantasmagóricas, pero también esconden obras de arte y verdaderas maravillas.  Pobles de CatalunyaPanteó Amatller Además, son el último lugar por donde desfilaron las grandes personalidades de nuestro país: como si fuera un walk of fame, si paseas por un cementerio te encontrarás rodeado de nombres y apellidos reconocidos. En Montjuïc, por ejemplo, te toparás con la sepultura de Àngel Guimerà, Montserrat Roig, Ramon Casas, Joan Miró o Lluís Companys. Y también con familias enteras que han tenido un impacto en la ciudad tal como la conocemos hoy en día. Es el caso de la familia Amatller, que residió en el Passeig de Gràcia 41, en la conocida Casa Amatller, obra del arquitecto Josep Puig i Cadafalch.  Cases SingularsPanteó Amatller Ahora, la iniciativa de visitas culturales Cases Singulars, que se especializa en mostrar al público espacios de la ciudad con interés artístico e histórico, ha impulsado un nuevo formato de visita doble al cementerio de Montjuïc. Durante algunos días de otoño (los sábados 8, 15 y 22 de noviembre), los guías de Cases Singulars ofrecerán una ruta por el Cementerio de Montjuïc que pondrá especial énfasis en la Capilla-Panteón de la familia Amatller. ViquipèdiaPanteó Amatller Esta construcción funeraria

S’acosta Tot Sants i amb aquesta festivitat que honora el més enllà, la tardor i les tenebres, toca posar els peus als cementiris de la ciutat. El del Poblenou, el de Montjuïc… sí, els cementiris són l’escenari d’històries curioses o fantasmagòriques, però també amaguen obres d’art i veritables meravelles. Pobles de CatalunyaPanteó Amatller   A part, també l’últim lloc per on van desfilar les grans personalitats del nostre país: com si fos un walk of fame, si passegeu per un cementiri us trobareu envoltats de noms i cognoms reconeguts. A Montjuïc, per exemple, topareu amb la sepultura d’Àngel Guimerà, Montserrat Roig, Ramon Casas, Joan Miró o Lluís Companys. I també amb famílies senceres que han tingut un impacte en la ciutat tal com la coneixem avui en dia. És el cas de la família Amatller, que va residir al Passeig de Gràcia 41, en la coneguda Casa Amatller, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.  Cases SingularsPanteó Amatller   Ara, la iniciativa de vistes culturals Cases Singulars, que s’especialitza a ensenyar al públic espais de la ciutat amb interès artístic i històric, ha impulsat un nou format de visita doble al cementiri de Montjuïc. Durant alguns dies de tardor (els dissabtes 8, 15 i 22 de novembre), els guies de Cases Singulars oferiran una ruta pel Cementiri de Montjuïc, que posarà especial èmfasi en la Capella-Panteó de la família Amatller. ViquipèdiaPanteó Amatller   Aquesta construcció funerària és un encàrrec de Teresa Amatller, filla de l’indust

Blanca Nieto es una artista salmantina que transforma la memoria en materia a través de telas, hilos y pigmentos. Sus creaciones podrán verse en Barcelona hasta el 31 de diciembre, en un espacio singular. No será en una galería, ni en un museo, ni en un centro de arte, sino en el club privado de socias Juno House, que desde 2021 ha convertido un espacio en la calle Aribau en un lugar de encuentro para profesionales de todo tipo. Juno HouseBlanca Nieto Ahora, este club apuesta por el arte como motor de cambio con la segunda edición de Beyond Art, su ciclo cultural dedicado a visibilizar y celebrar el talento femenino en el mundo de la creación contemporánea. Lo hacen tras el éxito de una primera edición encabezada por Joana Santamans, en la que el club ya apostó por romper con la lógica de una galería y abrirse no solo al liderazgo femenino, sino también a la creatividad de las mujeres. Juno HouseBlanca Nieto La nueva muestra de este ciclo se inauguró el 21 de octubre dentro de la Barcelona Design Week y contará con piezas de las series “Estratos”, “Mnemotecnias” y “Saudade”, en las que la artista explora la fragilidad del recuerdo y la belleza a través de una técnica que mezcla pintura y arte textil (visillos, sedas, blondas, encajes…) para construir obras con textura que apelan no solo a la vista, sino también al tacto.  Juno HouseBlanca Nieto La exposición de Nieto invita a mirar hacia adentro, a reconocer cómo los recuerdos tejen nuestra propia historia. Juno Hous

Blanca Nieto és una artista salmantina que transforma la memòria en matèria a través de teles, fils i pigments. Les seves creacions es podran veure a Barcelona fins al 31 de desembre, en un espai singular. No serà en una galeria, ni en un museu, ni en un centre d’art, sinó al club privat de sòcies Juno House, que des de 2021 ha convertit un espai al carrer Aribau en un lloc de trobada per a professionals de tota mena.  Juno HouseBlanca Nieto Ara, aquest club aposta per l’art com a motor de canvi amb la segona edició de Beyond Art, el seu cicle cultural dedicat a visibilitzar i celebrar el talent femení en el món de la creació contemporània. Ho fan després de l’èxit d’una primera edició en encapçalada per Joana Santamans, en què el club ja va apostar per trencar amb la lògica d’una galeria i obrir-se no només al lideratge femení sinó a la creativitat de les dones.  Juno HouseBlanca Nieto La nova mostra d’aquest cicle es va inaugurar el 21 d’octubre dins la Barcelona Design Week i comptarà amb peces de les sèries “Estratos”, “Mnemotecnias" i “Saudade”, en què l’artista explora la fragilitat del record i la bellesa a través d’una tècnica que barreja pintura i art tèxtil (visos, sedes, blonda, puntes…) per construir obres amb textura, que apel·len no només a la vista, sinó també al tacte. L’exposició de Nieto convida a mirar endins, a reconèixer com els records teixeixen la nostra pròpia història. Juno House obrirà aquest espai dedicat a l'art de 9 h a 20 h cada dia entre set

Entre amantes de la arquitectura, curiosos y estetas, el 48H Open House BCN consigue movilizar a unas 60.000 personas por las calles de la ciudad en busca de descubrimientos arquitectónicos. Cada año, este festival abre las puertas de espacios que no suelen estar abiertos al público y ofrece la oportunidad única de descubrir el interior de muchos edificios icónicos de Barcelona de la mano de profesionales de la arquitectura. Quien ha ido siempre repite, porque ya se sabe que el Open House marca el otoño: primero te infiltras en la casa de un desconocido y, después, a hacer el vermut.  Open HouseCasa Rocamora Este año, el Open House tendrá lugar el fin de semana del 25 y 26 de octubre. La programación incluirá casi 200 espacios visitables distribuidos en 7 ciudades (Barcelona, Badalona, L’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Vilassar de Dalt y Sitges), más de 200 actividades y 7 itinerarios que no requerirán inscripción previa. Si el año pasado el festival se centraba en qué es importante en la arquitectura y en el valor que le damos los ciudadanos y usuarios, la edición de 2025 nos invita a sentir la arquitectura. Todos recordamos aquellas arquitecturas que nos han impresionado, edificios con los que nos hemos vinculado emocionalmente. Este año, pues, el Open House nos invita a preguntarnos: ¿Qué espacios nos hacen sentir bien? ¿Cuáles nos incomodan? ¿Qué queda grabado cuando nos marchamos?  Open HouseAntic Convent de la Mercè En la 16.ª edición del Fe

“Treballant amb la comunitat sorda m’he trobat que al principi hi ha una manca de comunicació, que es va desfent a poc a poc, a mesura que et comences a entendre. I per mi el teatre va justament d’això”. Ens ho explica Nico Jongen, director de la companyia teatral Ça Marche. Hem pujat al Casal Font d’En Fargues entomant el carrer principal d’aquest barri costerut plegat de cases modernistes que, fa no tant, havien sigut les segones residències dels burgesos de Barcelona. Una d’aquestes finques ara és un casal d’avis i un centre cívic, amb un auditori renovat recentment. El Nico ens convida a passar i prem un botó que fa que les cadires de la platea, fins ara invisibles als nostres ulls, es despleguin de la paret. La sala on ens trobem s’acaba de convertir en un teatre.  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Ça Marche (@ca.marche) “M’agrada treballar amb intèrprets no professionals”, explica el director. “Podrien ser nens, adolescents, gent gran que sovinteja les arts, però que no té una experiència molt directa amb elles”. Ara fa dos anys, Nico Jongen es va embarcar en un projecte de recerca europeu que el va dur a conèixer la comunitat sorda de diferents ciutats d’Europa: “vaig veure que a la comunitat sorda no se sentia representada als espais escènics i als equipaments culturals, i em va interessar fer un espectacle que posés al centre aquesta problemàtica!”.  Ça Marche | InstagramTrabajos forzados Aquesta és

“La nova Llama té més metres quadrats, una rampa i un espai per fer shows de comèdia. Ah, i aquests arcs de color groc vistós, que ens agraden moltíssim!”. L’Abi i el Kike són els protagonistes de la nostra secció mensual RADAR BCN, on us volem descobrir novetats, persones i projectes singulars de la ciutat. Ells ens obren les portes del nou local de la Llama Store, que abans era al carrer Villarroel i ara s’ha traslladat a Tamarit en un espai més gran just al costat del mercat de Sant Antoni. Estan engrescats amb la nova botiga, però admeten que encara no se la senten seva del tot: “tot està massa nou… li falta ronya!”.  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de La Llama (@lallamastore) Segurament ja la coneixeu. La Llama Store és una llibreria dedicada a exclusivament a l’humor. De fet, és l’única llibreria d’aquestes característiques al món (almenys, que els seus propietaris sàpiguen): “No som una llibreria qualsevol, som una concept store dedicada a l’humor i això vol dir que tenim tres branques: els llibres, que fan la llibreria, objectes de regal i disseny, i una zona d’art i shows”.   Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de La Llama (@lallamastore) Quan traspasses el llindar ja t’adones que has entrat en un lloc com n’hi ha pocs, perquè hi ha objectes insòlits que no has vist abans. Sí, hi pots comprar un clàssic coixí de pets. Però també et fixes en unes figuretes

Serpentejant pels carrers del Gòtic, entre els aparadors de les botigues de souvenirs i la cantarella dels guies turístics, és probable que no us fixeu en aquest edifici. Al carrer de la Palla hi ha un antic hospital del segle XVI: si en traspasseu el llindar, és fàcil oblidar el bullici del centre de Barcelona i quedar suspès en el temps gràcies a bellesa de l’espai i la singularitat de les obres d’art que s’hi amaguen. Ara bé, no ho podeu fer un dia qualsevol. Entrar a l’Hospital de Sant Saver només és possible fent una reserva prèvia. Us ho expliquem. Tot i que l’edifici es va fundar per atendre els clergues malalts sense recursos de la ciutat de Barcelona, l’hospital ha passat per diverses mans i ara té una funció força diferent: és la seu de la Col·lecció Casacuberta Marsans, una col·lecció d’art hispànic, sobretot d’època gòtica i del segle XX. En total, a dins s’hi guarden 300 obres d’art entre pintures, escultures, ceràmiques i objectes litúrgics, repartits entre els 600 metres quadrats d’aquest antic hospital, que té diferents dependències, una capella, una sagristia i una cripta.  Sant SaverHospital de Sant Saver “Nosaltres t’obrim la porta a veure la col·lecció privada d’una família, però apostant per una visita de qualitat, sent conscients que no som un museu, sinó un espai privat amb unes especificitats pròpies”, explica Daniel Tulloch, assistent de Coordinació de la Col·lecció. La visita guiada té els seus punts forts: que l’espai no estigui obert al públic fa