Rita Roig

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡Con estas ideas tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! Amb tantes idees tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Quan se celebra la Mercè? La Mercè se celebra al voltant del 24 de setembre. Enguany serà del 23 al 27 de setembre. Què és la Mercè? La Mercè és la Festa Major de Barcelona, juntament amb les Festes de Santa Eulàlia. Aquesta festivitat ret homenatge a la Mercè, patrona de la ciutat, i s'ha celebrat des del 1868, quan es van començar a celebrar festes religioses i populars en honor de la Mare de Déu de la Mercè. Avui en dia, la Mercè inclou diverses línies de programació amb centenars d'activitats: el festival Mercè Arts de Carrer, les mostres de cultura popular, el festival BAM de música i Acció Cultura Viva. D'entre tota la programació, destaca el matí de festa major, la cavalcada de la Mercè, el correfoc,  la passada de Gegants i Nans i les diades castelleres. Les places i els carrers s'omplen de cultura popular, cercaviles i persones que s'ajunten per celebrar la ciutat de Barcelona. I si amb això no en tens prou, mira quantes coses per fer hi ha al setembre a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Barcelona és plena de museus i galeries que programen magnífiques mostres i activitats. Art, ciència, disseny, fotografia, història... Tenim exposicions ben curioses que sorprendrien fins i tot els més desconfiats. Ah, i també hi ha moltes obres d'art públiques que decoren els nostres carrers i, que a vegades, passem per alt. Quines són les millors exposicions que es poden veure a Barcelona? Siguin quines siguin les teves preferències, segur que n'hi ha una esperant-te en alguna de les sales de la ciutat que et fascinarà. Dona un cop d'ull al nostre llistat i decideix quina exposició vols visitar en solitari quan pleguis de la feina, quina és la perfecta per tenir una cita o quina vols veure en companyia dels teus amics el pròxim cap de setmana! Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut: https://www.timeout.cat/barcelona/ca/qui-som/directrius-editorials-time-out NO T'HO PERDIS: Els museus que obren gratis el diumenge

Barcelona está llena de museos y galerías que programan magníficas muestras y actividades. Arte, ciencia, diseño, fotografía, historia... y otras exposiciones curiosas que te sorprenderán. Además, la ciudad también tiene sus calles llenas de obras de arte escondidas en las que quizás nunca te has fijado. ¿Cuáles son las mejores exposiciones de Barcelona ahora mismo? Sean cuales sean tus preferencias, seguro que hay una esperándote en alguna de las salas de la ciudad que te fascinará. Haz vistazo a nuestro listado y decide qué exposición quieres visitar este fin de semana, en solitario cuando salgas de trabajar, cuál es la perfecta para tener una cita o cuáles quieres ver en compañía de tus amigos. Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido: https://www.timeout.es/barcelona/es/quienes-somos/directrices-editoriales-time-out NO TE LO PIERDAS: Museos que abren gratis los domingos

Durante el día de la Mercè hay que dejar la pereza en casa y aprovechar las múltiples propuestas que ofrece la fiesta de la patrona de la ciudad. Una de las más interesantes es la posibilidad de visitar gratis la mayoría de los museos y algunos edificios emblemáticos barceloneses. Aquí tenéis una selección con –¡muy importante!– los horarios en los que encontraréis las puertas abiertas.  No te lo pierdas: Lo mejor de las fiestas de La Mercè Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido  

La Mercè del 2025 arriba plena de concerts gratuïts i moltes altres activitats que t'expliquem en detall. Enguany també podreu aprofitar les jornades de portes obertes dels principals museus, monuments i edificis emblemàtics de la ciutat. És una oportunitat imperdible perquè el patrimoni barceloní és extensíssim i no sempre està obert al públic de manera gratuïta. Així que benvinguts, passeu, passeu: en aquesta llista trobareu museus, espais emblemàtics i altres indrets per visitar de franc per celebrar La Mercè!  NO T'HO PERDIS: El millor de les festes de la Mercè 2026 Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Setembre a Barcelona marca l’inici d’una de les èpoques més vibrants de l’any. La ciutat recupera el seu pols quotidià, però ho fa envoltada de festes i propostes culturals que l’omplen de vida. Un dels moments més esperats és la Mercè, la gran celebració popular que transforma els carrers amb música, espectacles i tradicions que conviden tothom a sortir i gaudir de l’ambient festiu. Més enllà de la gran festa major, l’agenda del mes ofereix una varietat de plans per a tots els gustos. Els amants de la lectura tenen la seva cita amb la Setmana del Llibre en Català, que converteix la literatura en protagonista a través de presentacions, trobades amb autors i activitats familiars. També és un mes especialment potent pel que fa la música en directe, amb concerts com els d'Aitana, Ronnie Wood, Sigur Rós amb la Simfònica del Vallès, la Festa de la Llibertat i el Festival B. S'acaba l'estiu i la ciutat torna a vibrar! NO T'HO PERDIS: Coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Pintor, poeta, crític d’art, activista i agitador cultural. Totes les cares de Josep Maria de Sucre surten a la llum en l’exposició que els Espais Volart de la Fundació Vila Casas dediquen a aquesta polifacètica (i injustament oblidada) figura de la nostra cultura, coincidint amb el 140è aniversari del seu naixement.  Des dels rostres expressius i primitivistes que pintava partint de la misèria i el patiment humà que va viure fent d’oficial criminalista als Jutjats de Barcelona, fins a la numerosa documentació que el situa com a un dels més importants promotors i impulsors de la modernitat a Catalunya, la mostra aprofundeix en aquesta doble cara: del promotor artisticosocial, al pintor ple d’intensitat expressiva.  Josep Maria de Sucre va desenvolupar un paper fonamental com a nexe entre les avantguardes d'abans de la Guerra Civil i les noves generacions de la postguerra, atorgant beques a joves creadors perquè anessin a París des de la presidència del Cercle Maillol de l'Institut Francès, i també impulsant els Salons d'Octubre. Per reflectir aquest paper de mediador, l'exposició als Espais Volart incorpora també obres d'una trentena d'artistes vinculats al seu entorn, com Tàpies, Modest Cuixart, Ràfols-Casamada, Guinovart, Maria Girona o Subirachs, entre d'altres.  En la seva pintura hi conflueixen influències de l'expressionisme europeu, el romànic català, el primitivisme o autors com Edvard Munch i Paul Klee. És per això que sorprèn adonar-se que la seva pintura va tenir u

Pintor, poeta, crítico de arte, activista y agitador cultural. Todas las caras de Josep Maria de Sucre salen a la luz en la exposición que los Espais Volart de la Fundació Vila Casas dedican a esta polifacética (e injustamente olvidada) figura de nuestra cultura, coincidiendo con el 140.º aniversario de su nacimiento. Desde los rostros expresivos y primitivistas que pintaba partiendo de la miseria y el sufrimiento humano que vivió ejerciendo de oficial criminalista en los Juzgados de Barcelona, hasta la numerosa documentación que lo sitúa como uno de los más importantes promotores e impulsores de la modernidad en Cataluña, la muestra profundiza en esta doble cara: del promotor artístico-social al pintor lleno de intensidad expresiva. Josep Maria de Sucre desarrolló un papel fundamental como nexo entre las vanguardias anteriores a la Guerra Civil y las nuevas generaciones de la posguerra, otorgando becas a jóvenes creadores para que fueran a París desde la presidencia del Cercle Maillol del Institut Francès, y también impulsando los Salons d'Octubre. Para reflejar este papel de mediador, la exposición en los Espais Volart incorpora también obras de una treintena de artistas vinculados a su entorno, como Tàpies, Modest Cuixart, Ràfols-Casamada, Guinovart, Maria Girona o Subirachs, entre otros. En su pintura confluyen influencias del expresionismo europeo, el románico catalán, el primitivismo o autores como Edvard Munch y Paul Klee. Es por ello por lo que sorprende darse cuenta

Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas transformen les més de sis dècades que Romà Vallès va dedicar a l’art en una exposició. Vallès va ser una de les veus més destacades de l’informalisme català i sempre va apostar per la modernitat i l’experimentació, allunyant-se de les modes. Sota el comissariat de Conxita Oliver i Bel Vallès, la mostra ens permet descobrir fascetes més desconegudes de l’artista, com la seva vessant pedagògica, interessada en l’art infantil i en l’educació visual.  A Romà Vallès (Barcelona, 1923-2015), la figuració li quedava curta per a plasmar al llenç tot allò que ell volia expressar. Va passar-se la seva trajectòria buscant aquest “horitzó abstracte” que ara serveix de nom per a l’exposició que el reivindica com una figura clau per la renovació de l’avantguarda catalana de la segona meitat del segle XX. Des del seu rebuig a l’academicisme a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, passant per les primeres obres influïdes per Cézanne i Picasso, fins al moment crucial de 1955, quan pinta la seva primera peça abstracta després d’un viatge decisiu a París. L’exposició posa un èmfasi especial en dues de les seves sèries més emblemàtiques. D’una banda, la sèrie Cosmogonies (1956-1964), on el llenç es converteix en un territori mineral i geològic a través de l’ús de sorra, pols de marbre, pigments i serradures i Collages (1964-1967), en què l’artista dialoga amb el Pop Art, Vallès i construeix una visió crítica de la societat de masses, la guerr

Los Espais Volart de la Fundació Vila Casas transforman las más de seis décadas que Romà Vallès dedicó al arte en una exposición. Vallès fue una de las voces más destacadas del informalismo catalán y siempre apostó por la modernidad y la experimentación, alejándose de las modas. Bajo el comisariado de Conxita Oliver y Bel Vallès, la muestra nos permite descubrir facetas más desconocidas del artista, como su vertiente pedagógica, interesada en el arte infantil y en la educación visual. A Romà Vallès (Barcelona, 1923-2015), la figuración se le quedaba corta para plasmar en el lienzo todo lo que él quería expresar. Pasó toda su trayectoria buscando ese “horizonte abstracto” que ahora sirve de título a la exposición que lo reivindica como una figura clave para la renovación de la vanguardia catalana de la segunda mitad del siglo XX. Desde su rechazo al academicismo en la Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, pasando por sus primeras obras influidas por Cézanne y Picasso, hasta el momento crucial de 1955, cuando pinta su primera pieza abstracta tras un viaje decisivo a París. La exposición pone un énfasis especial en dos de sus series más emblemáticas. Por un lado, la serie Cosmogonies (1956-1964), donde el lienzo se convierte en un territorio mineral y geológico mediante el uso de arena, polvo de mármol, pigmentos y serrín; y Collages (1964-1967), donde el artista dialoga con el Pop Art y construye una visión crítica de la sociedad de masas, la guerra y el drama humano gr

El panorama artístico de Barcelona y L’Hospitalet hierve por la 15ª edición de Art Nou, el festival de arte emergente que pone en contacto a los jóvenes artistas, el mercado del arte y las galerías, y ofrece al público exposiciones gratuitas de todo tipo. La programación se desplegará en 22 galerías de arte, 5 instituciones culturales y 22 espacios independientes de Barcelona y L'Hospitalet de Llobregat, donde se podrá ver el trabajo de más de 110 artistas emergentes gracias a un extenso programa de actividades como performances, proyecciones y acciones en galerías, entre otras. Como siempre, los artistas contemporáneos apuestan por lo que preocupa a la sociedad ahora mismo. No es de extrañar que algunas de las exposiciones aborden temáticas como la identidad, la ecología, la diáspora, la realidad multiespecie o la salud mental, que reflejan la pluralidad de ambas ciudades y su tejido creativo. El cierre del festival será el 3 de septiembre en La Capella, donde el público podrá disfrutar de una performance de la artista Alicia Val, organizada en colaboración con Club9. Entre las exposiciones programadas, hay una muestra de la fotógrafa Marta Mas en la Galería H2O, donde explora la herencia generacional y la salud mental a partir de los diarios de su abuela. Por su parte, la Fundación Úniques reflexiona con Generació Úniques 2026: L'arxiu de la memòria volàtil sobre cómo los instantes vividos se convierten en memoria y objetos físicos. Más hacia el terreno onírico, Aura Roig t

Tiberi Kiosk és el nom de la terrassa del pati del Museu Frederic Marès. La besàvia de Roger Vila de Tiberi Club li donava pa amb vi i sucre per berenar. Aquesta elaboració nostrada, que molts vinculem a la família i a èpoques passades, és una de les postres de la carta del Tiberi Kiosk, la guingueta que l’equip de creatius gastronòmics ha obert en un dels llocs amb més encant del barri Gòtic; un verger silenciós amb arbres tarongers i una font amb sortidor situat al costat de la Plaça Sant Iu, a tocar de la Catedral.  Més enllà d'un ambient de somni, el Tiberi Kiosk ofereix una carta amb la signatura ja reconeixible del grup, a qui els encanta jugar amb la tradició i la gastronomia. La guingueta no té cuina, però sí que disposa de cafetera, planxa i altres eines que els permet oferir menjar i beure per a tots els moments del dia. Des de cafès de Nomad i pastes dolces per a esmorzar, fins a entrepans com bikinis de diverses tipologies o una carxofa a la planxa amb stracciatella, passant pel fantàstic món del vermut: embotits, moixama, olives i, evidentment, gildes (diferents de les gildes XXL del Tiberi Bar). I de postres, dos clàssics: pa amb xocolata i pa amb vi i sucre.  La idea d’aquest pa amb vi i sucre do it yourself encaixa amb una filosofia general del Kiosk, que és la del diàleg amb les peces del Museu Marès. Els plats del bar, per exemple, llueixen imatges de les peces d’aquest museu d’escultura i col·leccionisme, que pot presumir de tenir una de les col·leccions mé

Tiberi Kiosk es el nombre de la terraza del patio del Museo Frederic Marès. La bisabuela de Roger Vila, de Tiberi Club, le daba pan con vino y azúcar para merendar. Esta elaboración tradicional, que muchos asociamos a la familia y a tiempos pasados, es uno de los postres de la carta de Tiberi Kiosk, el quiosco gastronómico que el equipo de creativos culinarios ha abierto en uno de los rincones con más encanto del barrio Gótico; un vergel silencioso con naranjos y una fuente con surtidor situado junto a la Plaza Sant Iu, a pocos pasos de la Catedral. Más allá de un ambiente de ensueño, Tiberi Kiosk ofrece una carta con el sello ya reconocible del grupo, al que le encanta jugar con la tradición y la gastronomía. El quiosco no tiene cocina, pero sí dispone de cafetera, plancha y otras herramientas que le permiten ofrecer comida y bebida para todos los momentos del día. Desde cafés de Nomad y bollería dulce para desayunar, hasta bocadillos como bikinis de distintos tipos o una alcachofa a la plancha con stracciatella, pasando por el fantástico mundo del vermut: embutidos, mojama, aceitunas y, por supuesto, gildas (diferentes de las gildas XXL de Tiberi Bar). Y de postre, dos clásicos: pan con chocolate y pan con vino y azúcar. La idea de este pan con vino y azúcar do it yourself encaja con una filosofía general del Kiosk: el diálogo con las piezas del Museo Marès. Los platos del bar, por ejemplo, lucen imágenes de las piezas de este museo de escultura y coleccionismo, que puede p

Khadija Saye va morir el 2017 amb només 24 anys, en l’incendi de la torre Grenfell, juntament amb la seva mare. En la tragèdia d’aquest edifici d’habitatges socials del Regne Unit hi van perdre la vida setanta persones, però també s’hi va cremar una bona part de la seva obra. L’artista gambiano-britànica havia trobat en la fotografia un espai per pensar i explicar la seva realitat: les imatges que capturava parlaven de la diàspora, de la identitat i les creences d’una experiència personal però que a la vegada és universal.   Aquesta exposició que acull el Monestir de Pedralbes (enguany, de celebració pels seus 700 anys d’història) és la primera retrospectiva mundial i, alhora, la primera presentació de l’obra de Saye a Espanya. S’hi exposa la sèrie Dwelling: in this space we breathe, una sèrie de retrats fets amb l’antiga tècnica del col·lodió humit, que es van poder veure al Pavelló de la Diàspora de la Biennal de Venècia de 2017, on Khadija Saye va ser la participant més jove.

Khadija Saye murió en el 2017 con sólo 24 años, en el incendio de la torre Grenfell, junto a su madre. En la tragedia de este edificio de viviendas sociales del Reino Unido perdieron la vida setenta personas, pero también se quemó buena parte de su obra. La artista gambiano-británica había encontrado en la fotografía un espacio para pensar y contar su realidad: las imágenes que capturaba hablaban de la diáspora, de la identidad y las creencias de una experiencia personal pero que a su vez es universal. Esta exposición que acoge el Monestir de Pedralbes (este año, de celebración por sus 700 años de historia) es la primera retrospectiva mundial y, a la vez, la primera presentación de la obra de Saye en España. Se expone la serie 'Dwelling: in this space we breathe', una serie de retratos realizados con la antigua técnica del colodió húmedo, que pudieron verse en el Pabellón de la Diáspora de la Bienal de Venecia de 2017, donde Khadija Saye fue la participante más joven.

Per què aquest escultor desconegut d’època romànica ha rebut el sobrenom de “el Picasso del segle XII”? En les cares geomètriques amb ulls expressius del Mestre de Cabestany i en la desproporció i els volums impactants de les seves escultures hi ha tot allò que des del present hem sabut anomenar modernitat.  En ple romànic, les obres del Mestre de Cabestany tenien un estil característic que el diferenciava dels seus coetanis. Per això, tot i que sabem pocs detalls de la vida d’aquesta figura, el seu treball s’ha reconegut des de la Toscana fins el Migdia francès, passant per Catalunya i Navarra.  Amb aquesta exposició, el MNAC ret homenatge a l'escultor més cèlebre del romànic català tot partint de la incorporació recent de noves peces al museu; concretament, fragments que formaven part de la portalada de marbre del monestir de Sant Pere de Rodes. Per tant, la mostra se centra en la construcció del mite de l’abadia de Rodes, un espai únic, destinació de pelegrinatge, vinculat a un paisatge ancestral i a l’antiga Roma. El Mestre de Cabestany va escollir aquell indret per a fer la seva obra mestra, i això ens diu molt de les passions que movien el misteriós escultor, que va admirar els antics en va imitar les tècniques per crear un llenguatge visual molt disruptiu pel segle XII.  Però segles després que Cabestany veiés el seu gran treball fet realitat, Sant Pere de Rodes es va convertir en una ruina. Per això, el primer àmbit de l’exposició no comença a l’Edat Mitjana, sinó al

¿Por qué este escultor desconocido de época románica ha recibido el sobrenombre de “el Picasso del siglo XII”? En los rostros geométricos con ojos expresivos del Maestro de Cabestany, y en la desproporción y los volúmenes impactantes de sus esculturas, reside todo aquello que desde el presente hemos sabido denominar modernidad. En pleno románico, las obras del Maestro de Cabestany poseían un estilo característico que lo diferenciaba de sus coetáneos. Por ello, aunque conocemos pocos detalles de la vida de esta figura, su trabajo ha sido reconocido desde la Toscana hasta el Mediodía francés, pasando por Cataluña y Navarra. Con esta exposición, el MNAC rinde homenaje al escultor más célebre del románico catalán partiendo de la incorporación reciente de nuevas piezas al museo; concretamente, fragmentos que formaban parte de la portada de mármol del monasterio de Sant Pere de Rodes. Por tanto, la muestra se centra en la construcción del mito de la abadía de Rodes, un espacio único, destino de peregrinaje, vinculado a un paisaje ancestral y a la antigua Roma. El Maestro de Cabestany escogió aquel lugar para realizar su obra maestra, lo cual nos dice mucho de las pasiones que movían al misterioso escultor, quien admiró a los antiguos e imitó sus técnicas para crear un lenguaje visual muy disruptivo para el siglo XII. Pero siglos después de que Cabestany viera su gran trabajo hecho realidad, Sant Pere de Rodes se convirtió en una ruina. Por este motivo, el primer ámbito de la exposi

Entre finals del segle XIX i inicis del segle XX, els Nabís volien restalir la unitat de l’art i aplanaven el terreny per la modernitat que vindria. Aquest moviment, situat a la transició entre el modernisme i les primeres avantguardes, es caracteritzava per un diàleg constant entre la pintura, l’arquitectura i les arts decoratives gràcies al joc entre el color, la forma i el ritme de les composicions artístiques. Ara, els Nabís entren dins de La Pedrera en la primera gran exposició monogràfica a Barcelona d’aquest moviment.  La mostra reuneix una àmplia selecció d’entre finals del segle XIX i inicis del segle XX que ens permeten conèixer els principis estètics i conceptuals d’aquest grup artístic que va explorar el caràcter decoratiu de la pintura i la van trobar la manera d’integrar-la en la vida quotidiana.  El nom dels nabís ve de l’hebreu (neviim, que vol dir ‘profetes’) i agrupa les persones que es van ajuntar al voltant de Paul Sérusier i de l’escola d’art alternativa l’Académie Julian de País, com Paul-Élie Ranson, Pierre Bonnard, Édouard Vuillard i Maurice Denis, Henri-Gabriel Ibels, Georges Lacombe, Aristides Maillol, József Rippl-Rónai, Ker-Xavier Roussel, Félix Vallotton i Jan Verkade. Defensaven l’art total i la reconciliació de l’artista i l’artesà, així que van treballar la pintura, el dibuix, el gravat, l’escultura i la fotografia, però també el disseny de papers pintats, les tapisseries, els paravents i els objectes manufacturats, així com en la decoració d’i

Es innegable que la mano de Gaudí ha dibujado una parte importante de nuestra ciudad. La arquitectura de Barcelona todavía está definida por edificios emblemáticos como la Sagrada Familia, la Pedrera o la Casa Batlló, pero también por otras construcciones gaudinianas menos conocidas como la Casa Vicens o la puerta de la Finca Miralles. Pero, ¿cómo sería la ciudad si se hubieran construido ideas que Gaudí solo había imaginado sobre el papel? ¿Cómo sería el mundo si todos los edificios que el arquitecto imaginaba se hubieran hecho realidad? Ahora, una exposición inmersiva aterriza en Barcelona para que el público lo pueda ver de primera mano.  Espai ImaginaCodi Gaudí La muestra combina realidad virtual y rigor académico bajo el título "Codi Gaudí, l'experiència inèdita" y se encuentra en un nuevo centro de experiencias culturales del barrio del Poblenou, el Espai Imagina (Avenida Diagonal 177). Cuando alguien habla de muestras inmersivas nos imaginamos una sala con pantallas y sonido envolvente, y aunque en la exposición están las proyecciones de rigor que nos transportan al universo gaudiniano a través de la vista, aquí la tecnología también nos permite interactuar con las formas como el arquitecto lo hacía en su taller.   Espai ImaginaCodi Gaudí En las primeras salas, la exposición muestra recursos emblemáticos del arquitecto, como el juego de espejos que le servía para diseñar esculturas con formas naturales y que aplicó en edificios tan primordiales como la Sagrada Fami

És innegable que la mà de Gaudí ha dibuixat una part important de la nostra ciutat. L’arquitectura de Barcelona encara està definida per edificis emblemàtics com la Sagrada Família, la Pedrera o la Casa Batlló, però també per altres construccions gaudinanes menys conegudes com la Casa Vicens o la porta de la Finca Miralles. Però, com seria la ciutat si s’hi haguessin construït idees que Gaudí només havia imaginat sobre el paper? Com seria el món si tots els edificis que l’arquitecte imaginava s’haguessin fet realitat? Ara, una exposició immersiva aterra a la Barcelona perquè el públic ho pugui veure de primera mà.  Espai ImaginaCodi Gaudí La mostra combina realitat virtual i rigor acadèmic sota el títol "Codi Gaudí, l'experiència inèdita" i es troba en un nou centre d’experiències culturals del barri del Poblenou, l’Espai Imagina (Avinguda Diagonal 177). Quan algú parla de mostres immersives ens imaginem una sala amb pantalles i so envolvent, i tot i que a l’exposició hi ha les projeccions de rigor que ens transporten a l’univers gaudinià a través de la vista, aquí la tecnologia també ens permet interactuar amb les formes com l’arquitecte ho feia al seu taller.   Espai ImaginaCodi Gaudí En les primeres sales, l'exposició mostra recursos emblemàtics de l'arquitecte, com el joc de miralls que li servia per dissenyar escultures amb formes naturals i que va aplicar en edificis tan cabdals com la Sagrada Família. Però seguidament passem a una de les sales estrella de la mostra

Se acercan las fiestas de La Mercè, y como siempre, hemos contemplado y comentado el cartel, que este año ha diseñado la artista Cinta Vidal siguiendo una larga e histórica tradición de cartelismo vinculada a la celebración de nuestra patrona. Ahora, en el corazón del barrio gótico se expone el conjunto completo de carteles la Mercè, ordenados cronológicamente desde el 1979 al 2026, para que los barceloneses disfrutemos de un paseo de casi 50 años por la identidad visual de la fiesta y la ciudad.  Solamente hay que ir al patio del Museu Frederic Marès, un espacio singular y escondido entre el bullicio del Gótico, que se ha transformado en una plaza decorada para la Fiesta Mayor decorada con banderines y luces, lista para recibir a sus visitantes. Allí, encontraremos los 48 últimos carteles de La Mercè enmarcados en negro, con tan solo dos datos en blanco: el año y el autor. Ellos por si solos hablan de una ciudad en constante cambio a través de sus artistas, entre los cuales están nombres destacados como Tàpies, Perejaume, Joan Fontcuberta, Nazario, Guinovart, Peret o Malika Favre. Es así como la muestra nos permite descubrir cómo creadores de todo tipo, desde pintores a productoras, han representado los simbolismos de una ciudad tan diversa como Barcelona a lo largo de los años.  Martí PetitMoltes Mercès De la diosa a la metrópoli: ¿Qué nos dicen los carteles de La Mercè de la historia de nuestra ciudad? De Francesc d’Assís Galí a Cinta Vidal, los carteles de la Mercè de

S'acosten les festes de La Mercè i, com sempre, hem contemplat i comentat el cartell, que enguany ha dissenyat l'artista Cinta Vidal seguint una llarga i històrica tradició de cartellisme vinculada a la celebració de la nostra patrona. Ara, al cor del Barri Gòtic s'exposa el conjunt complet de cartells de la Mercè del 1979 fins al 2026 perquè els barcelonins gaudim d'un passeig de gairebé 50 anys per la identitat visual de la festa i de la ciutat. Només cal anar al pati del Museu Frederic Marès, un verger tranquil i amagat entre el bullici del Gòtic, que s'ha transformat en una plaça decorada per a la Festa Major amb banderoles i llums, a punt per rebre els seus visitants. Allà hi trobarem els 48 últims cartells de la Mercè emmarcats en negre, amb només dues dades en blanc: l'any i l'autor. Per si sols, els cartells parlen d'una ciutat en canvi constant a través dels seus artistes, entre els quals hi ha noms destacats com Tàpies, Perejaume, Joan Fontcuberta, Nazario, Guinovart, Peret o Malika Favre. És així com la mostra ens permet descobrir com creadors de tot tipus, des de pintors fins a productores, han representat els simbolismes d'una ciutat tan diversa com Barcelona al llarg dels anys. Martí PetitMoltes Mercès De la deessa a la metròpoli: Què ens diuen els cartells de la Mercè de la història de la nostra ciutat? De Francesc d’Assís Galí a Cinta Vidal, els cartells de la Mercè demostren les mil cares de Barcelona en un recorregut per la memòria urbana d'una ciutat en m

¡Ah, Barcelona, ciudad de mercados! Cada fin de semana la ciudad se llena de puestos donde encontrar gangas de segunda mano, pero también tienen lugar mercados exclusivos en pisos con historia. Ahora, la ciudad acoge una nueva modalidad de mercado que hará salivar a los amantes de los textiles: bajo el título de ‘Mercat de sastre’, este evento pondrá a la venta telas y tejidos con historia. Sábanas bordadas, vestidos de bebé, cortinas hechas a mano… es decir, piezas de esas que te harán exclamar: “¡Las cosas ya no se hacen como las de antes!”  View this post on Instagram A post shared by Taller de Sastre (@taller_desastre) La iniciativa nace de Inés y su proyecto de “arqueología textil” llamado Taller de Sastre, en el que la bordadora recupera telas antiguas y les da una nueva vida ya sea bordándolas a mano o con la ayuda de una máquina de coser Singer. Desde Taller de Sastre, Inés confecciona piezas textiles para el hogar, pero también ofrece talleres de costura y propuestas personalizadas para bodas. Sin embargo, el mercado que ha impulsado tiene un objetivo diferente.  View this post on Instagram A post shared by Taller de Sastre (@taller_desastre) Aunque sí decorará el espacio con las piezas elaboradas por ella y sus creaciones estarán a la venta, el ‘Mercat de sastre’ tiene el objetivo de ofrecer al público una selección de piezas no modificadas, especiales, antiguas y recuperadas para que encuentren un nuevo hogar. Así pues, el públ

  Ah, Barcelona, ciutat de mercats! Cada cap de setmana la ciutat s’omple de llocs on trobar gangues de segona mà, però també hi tenen lloc mercats exclusius en pisos amb història. Ara, la ciutat acull una nova modelitat de mercat que farà salivar als amants dels tèxtils: sota el títol de ‘Mercat de sastre’, aquest esdeveniment posarà a la venda teles i texits amb història. Llençols brodats, vestits de nadó, cortines fetes a mà… és a dir, peces d’aquestes que et faran exclamar: “Les coses ja no es fan com les feien abans!”  View this post on Instagram A post shared by Taller de Sastre (@taller_desastre) La iniciativa neix de la Inés i el seu projecte “d’arqueologia tèxtil” anomenat Taller de Sastre, en què la brodadora recupera teles antigues i els hi dona una nova vida ja sigui brodant-hi a mà o amb l’ajuda d’una màquina de cosir Singer. Des de Taller de Sastre, la Inés confecciona peces textils per la llar, però també ofereix tallers de costura i propostes personalitzades per a casaments. El mercat que ha impulsat, però, té un objectiu diferent.  View this post on Instagram A post shared by Taller de Sastre (@taller_desastre) Tot i que sí que decorarà l’espai amb les peces elaborades per ella i les seves creacions estaran a la venda, el ‘Mercat de sastre’ té l’objectiu d’oferir al públic una selecció de peces no modificades, especials, antigues i recuperades perquè trobin una nova llar. Així doncs, el públic podrà comprar-hi estovalles,

La colección permanente de la Fundació Miró se ha cambiado de pies a cabeza. Las obras se han “reordenado”, como explicaba la Jefa de Colecciones Teresa Montaner, usando nuevos criterios, y también se han añadido nuevas. Ahora, los visitantes que pisen el edificio Sert de Montjuïc no harán un recorrido cronológico por la obra de Joan Miró, sino que viajarán a través del proceso creativo del artista en una exposición que traspasará las paredes del espacio para salir al exterior, en Montjuïc.  Photograph: Shutterstock “Las esculturas deben estar al aire libre, en medio de la naturaleza”, pontificaba Joan Miró. La nueva muestra hace realidad este deseo con la apertura del histórico Jardí dels Xiprers de Montjuïc, un espacio que hasta ahora solo era visitable dentro de algunas actividades puntuales del programa de la Miró. El jardín, diseñado por J.C.N Forestier, e integrado dentro del trazado histórico de los Jardines de Laribal, ahora será una sala expositiva más y formará parte del recorrido de la colección. Por este motivo, se ha instalado la escultura Dona (1970), una pieza de bronce que, en este caso, es un ejemplar póstumo que se hizo en el año 1997 con la financiación de la Diputació de Barcelona y que se fundió en Verona, en la Fonderia Artistica Bonvicini. La obra de arte dialogará con el resto de piezas de la exposición, pero también con los cipreses del jardín, que simbolizan la conexión entre el cielo y la tierra, una idea que Miró trataba de plasmar en su arte.  

Hace poco os explicábamos que el artista Salvador Dalí, uno de los genios más internacionales de nuestra casa, tendrá un espacio inmersivo y permanente en la Casa Amatller. Así, sabíamos que el surrealista tendría presencia en el Passeig de Gràcia y, por tanto, compartiría espacio físico con otros grandes nombres de nuestra cultura como son Antoni Gaudí o Puig i Cadafalch en la llamada manzana de la discordia. Pues precisamente para celebrar la apertura del Dalí Boulevard Cibernètic, desde este sábado hasta el día 22 de septiembre, el Passeig de Gràcia acogerá tres huevos de Dalí, como los que hay en su casa de Portlligat o en la Torre Galatea de Figueres. Los huevos clásicos de Dalí, de grandes dimensiones, ocuparán una parte de la acera que hay frente a la Casa Amatller. Así, los huevos darán la bienvenida al espacio creado por el estudio Layers of Reality y la Fundació Gala-Dalí que se instalará en 1.200 metros cuadrados de la Casa Amatller, a pocos metros de las antiguas Galerías Dalmau, donde el artista de Figueres realizó su primera exposición individual en el año 1925. ¿Cómo será la visita a 'Dalí boulevard cibernètic'? La propuesta renueva, actualiza y remasteriza más del 50% de los contenidos de la gira internacional 'Dalí cibernètic', que nació en el IDEAL de Barcelona y ha recorrido ciudades como Londres, Berlín o Lisboa. A través de una experiencia inmersiva de 24 minutos, gafas de realidad virtual para navegar por el universo del autor y reproducciones digitales

Fa poc us explicàvem que l’artista Salvador Dalí, un dels genis més internacionals de casa nostra, tindrà un espai immersiu i permanent a la Casa Amatller. Així, sabíem que el surrealiasta tindria presència al Passeig de Gràcia i, per tant, compartiria espai físic amb altres grans noms de la nostra cultura com són Antoni Gaudí o Puig i Cadafalch en l’anomenada poma de la discòrdia. Doncs precisament per celebrar l’obertura del Dalí Boulevard Cibernètic, des d’aquest dissabte fins el dia 22 de setembre, el Passeig de Gràcia acollirà tres ous de Dalí, com els que hi ha a la seva casa de Portlligat o a la Torre Galatea de Figueres. Els ous clàssics de Dalí, de grans dimensions, ocuparan una part de la vorera que hi ha davant de la Casa Amatller. Així, els ous donaran la benvinguda a l’espai creat per l'estudi Layers of Reality i la Fundació Gala-Dalí que s'instal·larà en 1.200 metres quadrats de la Casa Amatller, a pocs metres de les antigues Galeries Dalmau, on l'artista de Figueres va realitzar la seva primera exposició individual l'any 1925. Com serà la visita a 'Dalí boulevard cibernètic'? La proposta renova, actualitza i remasteritza més del 50% dels continguts de la gira internacional 'Dalí cibernètic', que va néixer a l'IDEAL de Barcelona i ha recorregut ciutats com Londres, Berlín o Lisboa. A través d'una experiència immersiva de 24 minuts, ulleres de realitat virtual per navegar per l'univers de l'autor i reproduccions digitals en alta resolució, el públic podrà explora

“No pienses cómo hacerlo, hazlo y ya está. Esta es la única manera de sentirte realmente libre”. Lo dice Arnau Orriols, uno de los creadores de Ràdio Mandra, un proyecto de radio en línea, libre y en catalán que apuesta de lleno por la cultura del Do It Yourself (hazlo tú mismo)  en un panorama digital dominado por los algoritmos y la inmediatez. Cuando Orriols habla de hacer las cosas uno mismo, no te quiere convencer para que te levantes cada día a las seis de la mañana para ir al gimnasio o para que montes una start-up y seas tu propio jefe, sino todo lo contrario: “queríamos recuperar el espíritu de las radios piratas de los 90”, ríe. “Esta, en vez de sonar por la FM, lo hace por internet”.  Ràdio Mandra nació de la mano de Arnau y de su tío, Txus. Es un proyecto con pocos recursos, pero que impresiona: han convertido el comedor de casa en un estudio de radio que suena de manera ininterrumpida las 24 horas del día a través de su web (radiomandra.cat) y de plataformas internacionales como Radio Garden. La emisora combina contenido automático y programas en directo gestionados de manera comunitaria, y su origen se remonta a un programa de Punt 6 Ràdio de Reus.  Laura TapiolasLaura Tapiolas Uno de los pilares fundamentales de Ràdio Mandra es la recuperación de Quatricromia, un espacio mítico de músicas globales que se emitía hace tres décadas en esta emisora local. Uno de los integrantes del programa era Txus Asbert, tío de Arnau, que recuerda cómo “en aquel tiempo estába

“No pensis com fer-ho, fes-ho i ja està. Aquesta és l’única manera de sentir-te realment lliure”. Ho diu l’Arnau Orriols, un dels creadors de Ràdio Mandra, un projecte de ràdio en línia, lliure i en català que aposta de ple per la cultura del Do It Yourself (fes-ho tu mateix)  en un panorama digital dominat pels algoritmes i la immediatesa. Quan Orriols parla de fer les coses un mateix, no et vol convèncer perquè et llevis cada dia a les sis del matí per anar al gimnàs o perquè muntis una start-up i siguis el teu propi cap, sinó tot el contrari: “volíem recuperar l’esperit de les ràdios pirates dels 90”, riu. “Aquesta, en comptes de sonar per la FM, ho fa per internet”.  Ràdio Mandra va néixer de la mà de l’Arnau i del seu tiet, el Txus. És un projecte amb pocs recursos, però que impressiona: han convertit el menjador de casa en un estudi de ràdio que sona de manera ininterrompuda les 24 hores del dia a través del seu web (radiomandra.cat) i de plataformes internacionals com Radio Garden. L’emissora combina contingut automàtic i programes en directe gestionats de manera comunitària, i el seu orígen es remunta a un programa de Punt 6 Ràdio de Reus."  Laura TapiolasLaura Tapiolas Un dels pilars fonamentals de Ràdio Mandra és la recuperació de Quatricromia, un espai mític de músiques globals que s'emetia fa tres dècades en aquesta emissora local. Un dels integrants del programa era Txus Asbert, tiet de l’Arnau, que recorda com “en aquell temps estàvem cansats de la música ang

La Catedral de Barcelona es un espacio de culto, pero también una joya de la arquitectura y un punto caliente de la cultura popular de nuestra ciudad, que cada año acoge eventos como el ou com balla. También es un lugar de visita obligada para los turistas y, como tal, cuenta con una tienda donde comprar algún souvenir antes de volver a casa. Ahora, la Catedral ha ampliado la tienda y la ha reformado completamente para que no solo sea un lugar donde comprar recuerdos, sino también donde conocer y profundizar en la historia espiritual, artística y patrimonial de Barcelona.  La nueva tienda de la Catedral será gestionada por la empresa Laie, encargada de otras conocidas librerías de museos de la ciudad, y se ampliará incorporando una nueva área del edificio situada en la capilla de Santa Rita. El objetivo de este comercio es que sea un espacio más de la visita al monumento: como en los museos, donde todo el mundo sabe que la mejor manera de despedirte de una exposición es haciendo una parada de rigor en la tienda, aunque sea solo para cotillear.  Catedral de BarcelonaLaie Catedral de Barcelona ¿Y qué encontraremos en la nueva tienda de la catedral? La propuesta comercial de Laie toma como eje el patrimonio artístico del monumento, su iconografía, sus santos y los episodios más clave de su historia, así como las tradiciones populares que han vinculado la Catedral con la vida de la ciudad a lo largo de los siglos. Entre las principales novedades destacan líneas de diseño propio