Rita Roig

Quedarse en Barcelona durante agosto no tiene por qué ser sinónimo de calor sofocante y calles llenas de turistas. De hecho, para quienes deciden pasar el mes en la ciudad, abundan los planes pensados para disfrutar sin necesidad de escapar. Desde chapuzones en piscinas municipales como la de Montjuïc hasta talleres y actividades familiares en centros culturales, la ciudad ofrece alternativas para todos los públicos. Además, es el momento ideal para redescubrir espacios que durante el año pasan desapercibidos: chiringuitos con encanto, terrazas tranquilas al atardecer, y mercados de verano donde la artesanía y la gastronomía local se dan la mano. Agosto, lejos de ser un mes muerto, es una invitación a reconectar con Barcelona desde otra mirada. Uno de los grandes atractivos para los barceloneses son las fiestas de barrio, que mantienen viva la esencia comunitaria de la ciudad. La Festa Major de Gràcia (del 15 al 21 de agosto) es un clásico ineludible, con calles decoradas por los vecinos, conciertos gratuitos, vermuts populares y correfocs. Apenas acaba, comienza la Festa Major de Sants, que ofrece un ambiente similar pero con identidad propia. Estos eventos, más que atracciones turísticas, son celebraciones del tejido vecinal y una oportunidad para encontrarse con la gente del barrio en un entorno festivo. También destaca la programación de cine al aire libre como el Cinema Lliure a la Platja, propuestas ideales para noches frescas sin salir de la ciudad. Además, agosto perm

Quedar-se a Barcelona durant l’agost no ha de ser sinònim de calor sufocant i carrers plens de turistes. De fet, per a aquells que decideixen passar l'estiu a la ciutat, abunden els plans pensats per gaudir sense necessitat de fugir. Des de capbussades a piscines municipals com la de Montjuïc fins a tallers i activitats familiars en centres culturals, la ciutat ofereix alternatives per a tots els públics. A més, és el moment ideal per redescobrir espais que durant l’any passen desapercebuts: xiringuitos amb encant, terrasses tranquil·les al capvespre i mercats d’estiu on l’artesania i la gastronomia local van de bracet. L’agost, lluny de ser un mes mort, és una invitació a reconnectar amb Barcelona des d’una altra mirada. Un dels grans atractius per als barcelonins són les festes de barri, que mantenen viva l’essència comunitària de la ciutat. La Festa Major de Gràcia (del 15 al 21 d’agost) és un clàssic ineludible, amb carrers guarnits pels veïns, concerts gratuïts, vermuts populars i correfocs. Tot just acaba, comença la Festa Major de Sants, que ofereix un ambient similar però amb identitat pròpia. Aquests esdeveniments, més que atraccions turístiques, són celebracions del teixit veïnal i una oportunitat per trobar-se amb la gent del barri en un entorn festiu. També destaca la programació de cinema a l’aire lliure com el Cinema Lliure a la Platja, propostes ideals per a nits fresques sense sortir de la ciutat. A més, l’agost permet gaudir d’una Barcelona més calmada, on fi

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! Amb tantes idees tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡Con estas ideas tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

El universo de Gaudí está lleno de colores vivos, detalles sorprendentes, curvas sinuosas y referencias a los tres motores de su arquitectura: la naturaleza, Cataluña y Dios. El reusense es nuestro arquitecto más internacional, y eso a veces nos impide salir de los tópicos. Si visitas Barcelona es muy probable que hayas pensado en dejarte maravillar por la Sagrada Familia o que quieras hacer cola para ver por dentro la Casa Batlló. Lo entendemos: cuando entres, te quedarás de piedra. Pero la huella de Gaudí se desborda más allá de la Manzana de la Discordia así que, para conocer en profundidad la obra de esta gran figura del modernismo catalán, te proponemos una ruta por la ciudad con 12 paradas: desde los edificios más famosos a casas familiares, pasando por joyas arquitectónicas desconocidas. Todas, evidentemente, diseñadas por la singular mirada de Antoni Gaudí, que transformó la ciudad con sus creaciones partiendo de una premisa que ya se ha hecho internacional: "Primero el amor, y después la técnica".   Y para que las podáis visitar de la manera más eficiente, os las hemos organizado en un recorrido que podéis hacer por tramos para que las podáis visitar y dedicarles el tiempo que se merecen: la ruta está pensada para hacerla en tres días (¡si vas a un ritmo ágil!), ya que permite agrupar los edificios por zonas geográficas. Dejando de lado la Colònia Güell, que requiere salir de la ciudad, la ruta quedaría así: el primer día habría que visitar los edificios de la zona a

L'univers de Gaudí és ple de colors vius, detalls sorprenents, corbes sinuoses i referències als tres motors de la seva arquitectura: la natura, la pàtria i Déu. El reusenc és el nostre arquitecte més internacional, i això a vegades ens impedeix sortir dels tòpics. Si no ho has fet ja, és ben probable que hagis pensat a deixar-te meravellar per la Sagrada Família i que vulguis fer la cua per veure per dins la Casa Batlló. Ho entenem: quan hi entris, cauràs de cul a terra. Però la petjada de Gaudí es desborda més enllà de la Poma de la Discòrdia així que, per conèixer en profunditat l'obra d'aquesta gran figura del modernisme català, et proposem una ruta per la ciutat amb 12 parades: des dels edificis més famosos a cases familiars, passant per joies arquitectòniques desconegudes. Totes, evidentment, dissenyades per la singular mirada d'Antoni Gaudí, que va transformar la ciutat amb les seves creacions tot partint d'una premissa que ja s'ha fet internacional: "Primer l'amor, i després la tècnica".  I perquè les pugueu visitar de la manera més eficient, us les hem organitzat en un recorregut que podeu fer per trams, per tal que hi pugueu dedicar el temps que es mereixen: la ruta està pensada per fer-la en tres dies (si vas a un ritme àgil!) ja que permet agrupar els edificis per zones geogràfiques. Deixant de banda la Colònia Güell, que requereix sortir de la ciutat, la ruta quedaria així: el primer dia caldria visitar els edificis de la zona alta de Barcelona (la Torre Bellesgu

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Viure a Barcelona és increïble, sí. Però també és car. El lloguer, el cafè, la birra, el vermut... tot suma. Per sort, gaudir de la ciutat no sempre demana gastar diners. Hi ha un munt de plans gratis que no tenen res a envejar als de pagament, i són aquí, tot l’any, esperant que els aprofitis. Així que si et preguntes què pots fer avui a Barcelona gratis, la resposta és clara: moltes coses. Passejades per descobrir obres d’art poc conegudes, museus que obren puntualment gratis i d’altres durant tot l’any, parcs que són autèntics refugis, concerts que no et cobren entrada i centres culturals on sempre passa alguna cosa (i moltes vegades, gratis). No cal sortir de la ciutat ni gastar-se la cartera per descobrir llocs nous o tornar a enamorar-se dels de sempre. Només cal saber on mirar. Aquesta guia és per a tu, que vius a Barcelona i no vols renunciar a gaudir-la encara que el pressupost no doni per a molts luxes. Aquí tens els nostres plans gratuïts preferits: perquè sí, viure aquí és car, però esprémer la ciutat... encara et pot sortir gratis. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

El panorama artístico de Barcelona y L’Hospitalet hierve por la 15ª edición de Art Nou, el festival de arte emergente que pone en contacto a los jóvenes artistas, el mercado del arte y las galerías, y ofrece al público exposiciones gratuitas de todo tipo. La programación se desplegará en 22 galerías de arte, 5 instituciones culturales y 22 espacios independientes de Barcelona y L'Hospitalet de Llobregat, donde se podrá ver el trabajo de más de 110 artistas emergentes gracias a un extenso programa de actividades como performances, proyecciones y acciones en galerías, entre otras. Como siempre, los artistas contemporáneos apuestan por lo que preocupa a la sociedad ahora mismo. No es de extrañar que algunas de las exposiciones aborden temáticas como la identidad, la ecología, la diáspora, la realidad multiespecie o la salud mental, que reflejan la pluralidad de ambas ciudades y su tejido creativo. El cierre del festival será el 3 de septiembre en La Capella, donde el público podrá disfrutar de una performance de la artista Alicia Val, organizada en colaboración con Club9. Entre las exposiciones programadas, hay una muestra de la fotógrafa Marta Mas en la Galería H2O, donde explora la herencia generacional y la salud mental a partir de los diarios de su abuela. Por su parte, la Fundación Úniques reflexiona con Generació Úniques 2026: L'arxiu de la memòria volàtil sobre cómo los instantes vividos se convierten en memoria y objetos físicos. Más hacia el terreno onírico, Aura Roig t

Tiberi Kiosk es el nombre de la terraza del patio del Museo Frederic Marès. La bisabuela de Roger Vila, de Tiberi Club, le daba pan con vino y azúcar para merendar. Esta elaboración tradicional, que muchos asociamos a la familia y a tiempos pasados, es uno de los postres de la carta de Tiberi Kiosk, el quiosco gastronómico que el equipo de creativos culinarios ha abierto en uno de los rincones con más encanto del barrio Gótico; un vergel silencioso con naranjos y una fuente con surtidor situado junto a la Plaza Sant Iu, a pocos pasos de la Catedral. Más allá de un ambiente de ensueño, Tiberi Kiosk ofrece una carta con el sello ya reconocible del grupo, al que le encanta jugar con la tradición y la gastronomía. El quiosco no tiene cocina, pero sí dispone de cafetera, plancha y otras herramientas que le permiten ofrecer comida y bebida para todos los momentos del día. Desde cafés de Nomad y bollería dulce para desayunar, hasta bocadillos como bikinis de distintos tipos o una alcachofa a la plancha con stracciatella, pasando por el fantástico mundo del vermut: embutidos, mojama, aceitunas y, por supuesto, gildas (diferentes de las gildas XXL de Tiberi Bar). Y de postre, dos clásicos: pan con chocolate y pan con vino y azúcar. La idea de este pan con vino y azúcar do it yourself encaja con una filosofía general del Kiosk: el diálogo con las piezas del Museo Marès. Los platos del bar, por ejemplo, lucen imágenes de las piezas de este museo de escultura y coleccionismo, que puede p

Tiberi Kiosk és el nom de la terrassa del pati del Museu Frederic Marès. La besàvia de Roger Vila de Tiberi Club li donava pa amb vi i sucre per berenar. Aquesta elaboració nostrada, que molts vinculem a la família i a èpoques passades, és una de les postres de la carta del Tiberi Kiosk, la guingueta que l’equip de creatius gastronòmics ha obert en un dels llocs amb més encant del barri Gòtic; un verger silenciós amb arbres tarongers i una font amb sortidor situat al costat de la Plaça Sant Iu, a tocar de la Catedral.  Més enllà d'un ambient de somni, el Tiberi Kiosk ofereix una carta amb la signatura ja reconeixible del grup, a qui els encanta jugar amb la tradició i la gastronomia. La guingueta no té cuina, però sí que disposa de cafetera, planxa i altres eines que els permet oferir menjar i beure per a tots els moments del dia. Des de cafès de Nomad i pastes dolces per a esmorzar, fins a entrepans com bikinis de diverses tipologies o una carxofa a la planxa amb stracciatella, passant pel fantàstic món del vermut: embotits, moixama, olives i, evidentment, gildes (diferents de les gildes XXL del Tiberi Bar). I de postres, dos clàssics: pa amb xocolata i pa amb vi i sucre.  La idea d’aquest pa amb vi i sucre do it yourself encaixa amb una filosofia general del Kiosk, que és la del diàleg amb les peces del Museu Marès. Els plats del bar, per exemple, llueixen imatges de les peces d’aquest museu d’escultura i col·leccionisme, que pot presumir de tenir una de les col·leccions mé

Khadija Saye murió en el 2017 con sólo 24 años, en el incendio de la torre Grenfell, junto a su madre. En la tragedia de este edificio de viviendas sociales del Reino Unido perdieron la vida setenta personas, pero también se quemó buena parte de su obra. La artista gambiano-británica había encontrado en la fotografía un espacio para pensar y contar su realidad: las imágenes que capturaba hablaban de la diáspora, de la identidad y las creencias de una experiencia personal pero que a su vez es universal. Esta exposición que acoge el Monestir de Pedralbes (este año, de celebración por sus 700 años de historia) es la primera retrospectiva mundial y, a la vez, la primera presentación de la obra de Saye en España. Se expone la serie 'Dwelling: in this space we breathe', una serie de retratos realizados con la antigua técnica del colodió húmedo, que pudieron verse en el Pabellón de la Diáspora de la Bienal de Venecia de 2017, donde Khadija Saye fue la participante más joven.

Khadija Saye va morir el 2017 amb només 24 anys, en l’incendi de la torre Grenfell, juntament amb la seva mare. En la tragèdia d’aquest edifici d’habitatges socials del Regne Unit hi van perdre la vida setanta persones, però també s’hi va cremar una bona part de la seva obra. L’artista gambiano-britànica havia trobat en la fotografia un espai per pensar i explicar la seva realitat: les imatges que capturava parlaven de la diàspora, de la identitat i les creences d’una experiència personal però que a la vegada és universal.   Aquesta exposició que acull el Monestir de Pedralbes (enguany, de celebració pels seus 700 anys d’història) és la primera retrospectiva mundial i, alhora, la primera presentació de l’obra de Saye a Espanya. S’hi exposa la sèrie Dwelling: in this space we breathe, una sèrie de retrats fets amb l’antiga tècnica del col·lodió humit, que es van poder veure al Pavelló de la Diàspora de la Biennal de Venècia de 2017, on Khadija Saye va ser la participant més jove.

¿Por qué este escultor desconocido de época románica ha recibido el sobrenombre de “el Picasso del siglo XII”? En los rostros geométricos con ojos expresivos del Maestro de Cabestany, y en la desproporción y los volúmenes impactantes de sus esculturas, reside todo aquello que desde el presente hemos sabido denominar modernidad. En pleno románico, las obras del Maestro de Cabestany poseían un estilo característico que lo diferenciaba de sus coetáneos. Por ello, aunque conocemos pocos detalles de la vida de esta figura, su trabajo ha sido reconocido desde la Toscana hasta el Mediodía francés, pasando por Cataluña y Navarra. Con esta exposición, el MNAC rinde homenaje al escultor más célebre del románico catalán partiendo de la incorporación reciente de nuevas piezas al museo; concretamente, fragmentos que formaban parte de la portada de mármol del monasterio de Sant Pere de Rodes. Por tanto, la muestra se centra en la construcción del mito de la abadía de Rodes, un espacio único, destino de peregrinaje, vinculado a un paisaje ancestral y a la antigua Roma. El Maestro de Cabestany escogió aquel lugar para realizar su obra maestra, lo cual nos dice mucho de las pasiones que movían al misterioso escultor, quien admiró a los antiguos e imitó sus técnicas para crear un lenguaje visual muy disruptivo para el siglo XII. Pero siglos después de que Cabestany viera su gran trabajo hecho realidad, Sant Pere de Rodes se convirtió en una ruina. Por este motivo, el primer ámbito de la exposi

Per què aquest escultor desconegut d’època romànica ha rebut el sobrenom de “el Picasso del segle XII”? En les cares geomètriques amb ulls expressius del Mestre de Cabestany i en la desproporció i els volums impactants de les seves escultures hi ha tot allò que des del present hem sabut anomenar modernitat.  En ple romànic, les obres del Mestre de Cabestany tenien un estil característic que el diferenciava dels seus coetanis. Per això, tot i que sabem pocs detalls de la vida d’aquesta figura, el seu treball s’ha reconegut des de la Toscana fins el Migdia francès, passant per Catalunya i Navarra.  Amb aquesta exposició, el MNAC ret homenatge a l'escultor més cèlebre del romànic català tot partint de la incorporació recent de noves peces al museu; concretament, fragments que formaven part de la portalada de marbre del monestir de Sant Pere de Rodes. Per tant, la mostra se centra en la construcció del mite de l’abadia de Rodes, un espai únic, destinació de pelegrinatge, vinculat a un paisatge ancestral i a l’antiga Roma. El Mestre de Cabestany va escollir aquell indret per a fer la seva obra mestra, i això ens diu molt de les passions que movien el misteriós escultor, que va admirar els antics en va imitar les tècniques per crear un llenguatge visual molt disruptiu pel segle XII.  Però segles després que Cabestany veiés el seu gran treball fet realitat, Sant Pere de Rodes es va convertir en una ruina. Per això, el primer àmbit de l’exposició no comença a l’Edat Mitjana, sinó al

Entre finales del siglo XIX e inicios del XX, los Nabis querían restablecer la unidad del arte y allanaban el terreno para la modernidad venidera. Este movimiento, situado en la transición entre el modernismo y las primeras vanguardias, se caracterizaba por un diálogo constante entre la pintura, la arquitectura y las artes decorativas gracias al juego entre el color, la forma y el ritmo de las composiciones artísticas. Ahora, los Nabis entran en La Pedrera en la primera gran exposición monográfica en Barcelona de este movimiento. La muestra reúne una amplia selección de obras de entre finales del siglo XIX e inicios del XX que nos permiten conocer los principios estéticos y conceptuales de este grupo artístico, que exploró el carácter decorativo de la pintura y encontró la manera de integrarla en la vida cotidiana. El nombre de los Nabis proviene del hebreo (neviim, que significa "profetas") y agrupa a las personas que se unieron en torno a Paul Sérusier y a la escuela de arte alternativa Académie Julian de París, como Paul-Élie Ranson, Pierre Bonnard, Édouard Vuillard y Maurice Denis, Henri-Gabriel Ibels, Georges Lacombe, Aristides Maillol, József Rippl-Rónai, Ker-Xavier Roussel, Félix Vallotton y Jan Verkade. Defendían el arte total y la reconciliación entre el artista y el artesano, por lo que trabajaron la pintura, el dibujo, el grabado, la escultura y la fotografía, pero también el diseño de papeles pintados, tapicerías, biombos y objetos manufacturados, así como la deco

Entre finals del segle XIX i inicis del segle XX, els Nabís volien restalir la unitat de l’art i aplanaven el terreny per la modernitat que vindria. Aquest moviment, situat a la transició entre el modernisme i les primeres avantguardes, es caracteritzava per un diàleg constant entre la pintura, l’arquitectura i les arts decoratives gràcies al joc entre el color, la forma i el ritme de les composicions artístiques. Ara, els Nabís entren dins de La Pedrera en la primera gran exposició monogràfica a Barcelona d’aquest moviment.  La mostra reuneix una àmplia selecció d’entre finals del segle XIX i inicis del segle XX que ens permeten conèixer els principis estètics i conceptuals d’aquest grup artístic que va explorar el caràcter decoratiu de la pintura i la van trobar la manera d’integrar-la en la vida quotidiana.  El nom dels nabís ve de l’hebreu (neviim, que vol dir ‘profetes’) i agrupa les persones que es van ajuntar al voltant de Paul Sérusier i de l’escola d’art alternativa l’Académie Julian de País, com Paul-Élie Ranson, Pierre Bonnard, Édouard Vuillard i Maurice Denis, Henri-Gabriel Ibels, Georges Lacombe, Aristides Maillol, József Rippl-Rónai, Ker-Xavier Roussel, Félix Vallotton i Jan Verkade. Defensaven l’art total i la reconciliació de l’artista i l’artesà, així que van treballar la pintura, el dibuix, el gravat, l’escultura i la fotografia, però també el disseny de papers pintats, les tapisseries, els paravents i els objectes manufacturats, així com en la decoració d’i

El CCCB acogerá, hasta el 25 de mayo, la exposición "Rodoreda, un bosque", dedicada a la radicalidad literaria y al imaginario creativo de la escritora en lengua catalana más importante del siglo XX. Comisariada por la ensayista y crítica literaria Neus Penalba, la muestra pretende alejarse de los tópicos, a menudo edulcorados, que han rodeado su figura y mostrar la faceta más contemporánea de Rodoreda, donde la escritura transita entre el realismo y la fantasía para hablarnos de la inocencia, el deseo, el suicidio, el desarraigo, el escarnio o la metafísica. La muestra se sirve de la metáfora del bosque para concebir el espacio expositivo. Las salas se conectan orgánicamente, utilizando este símil para explicar la trayectoria de la autora a través de un recorrido por las raíces literarias y la experiencia del desarraigo del exilio, los troncos marcados por la vivencia de la guerra, las ramas que dialogan con la cultura occidental y las copas que rozan el cielo y acogen pájaros. A través de esta estructura se despliegan más de 400 piezas entre obra plástica, instalaciones, documentos y audiovisuales, incorporando originales de la Fundación Mercè Rodoreda. Uno de los ejes centrales de la muestra es el diálogo que se establece entre la literatura de Rodoreda y creadores de diversas disciplinas y épocas. Entre los artistas expuestos figuran nombres como Remedios Varo, Pina Bausch, Marc Chagall, Leonora Carrington, Pablo Picasso o Joan Ponç. Además, la selección incluye proyectos

El CCCB acollirà, fins al 25 de maig, l'exposició "Rodoreda, un bosc" dedicada a la radicalitat literària i l'imaginari creatiu de l'escriptora en llengua catalana més important del segle XX. Comissariada per l'assagista i crítica literària Neus Penalba, la mostra pretén allunyar-se dels tòpics, sovint ensucrats, que han envoltat la seva figura i mostrar la faceta més contemporània de Rodoreda, on l'escriptura transita entre el realisme i la fantasia per parlar-nos de la innocència, el desig, el suïcidi, el desarrelament, l’escarni o la metafísica.  La mostra se serveix de la metàfora del bosc per concebre l'espai expositiu. Les sales es connecten orgànicament, utilitzant aquest símil per explicar la trajectòria de l'autora a través d'un recorregut per les arrels literàries i l'experiència del desarrelament de l'exili, els troncs marcats per la vivència de la guerra, les branques que dialoguen amb la cultura occidental i les capçades que freguen el cel i acullen ocells. A través d'aquesta estructura es despleguen més de 400 peces entre obra plàstica, instal·lacions, documents i audiovisuals, incorporant originals de la Fundació Mercè Rodoreda. Un dels eixos centrals de la mostra és el diàleg que s'estableix entre la literatura de Rodoreda i creadors de diverses disciplines i èpoques. Entre els artistes exposats hi figuren noms com Remedios Varo, Pina Bausch, Marc Chagall, Leonora Carrington, Pablo Picasso o Joan Ponç. A més, la selecció inclou projectes artístics de nova crea

El panorama artístic de Barcelona i L’Hospitalet bull per la 15a edició d’Art Nou, el festival d’art emergent que posa en contacte els joves artistes, el mercat de l’art i les galeries i ofereix al públic exposicions gratuïtes de tota mena. La programació es desplegarà en 22 galeries d'art, 5 institucions culturals i 22 espais independents de Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat, on s'hi podrà veure el treball més de 110 artistes emergents gràcies a un extens programa d’activitats com performances, projeccions i accions a galeries, entre d’altres. Com sempre, els artistes contemporanis aposten pel que preocupa a la societat ara mateix. No és d'estranyar que algunes de les exposicions abordin temàtiques com la identitat, l'ecologia, la diàspora, la realitat multiespècie o la salut mental, que reflecteixen la pluralitat de les dues ciutats i el seu teixit creatiu. El tancament del festival serà el 3 de setembre a La Capella, on el públic podrà gaudir d'una performance de l'artista Alicia Val, organitzada en col·laboració amb Club9. Entre les exposicions programades, hi ha una mostra de la fotògrafa Marta Mas a la Galeria H2O, on explora l'herència generacional i la salut mental a partir dels diaris de la seva àvia. Per la seva banda, la Fundació Úniques reflexiona amb Generació Úniques 2026: L'arxiu de la memòria volàtil sobre com els instants viscuts es converteixen en memòria i objectes físics. Més cap al terreny oníric, Aura Roig transforma Prats Nogueras Blanchard amb The

Cuando nos encontramos con conocidos lejanos por la calle durante el verano, los barceloneses nos sentimos aliviados. A diferencia de otros momentos del año, tenemos en el bolsillo un tema de conversación infalible para hacer small-talk: el calor. “¡Uy, en mi piso no se puede estar, es un tercero bajo tejado!”, exclamamos. Y preguntamos: “¿Tú qué, cómo lo llevas? ¿Tienes aire acondicionado? ¿Ventilador de techo?”. Ahora, a la lista de preguntas relacionadas con la canícula, podemos sumar una cuestión cultural: “¿Has visitado el refugio climático del Santa Mònica?”.  Jordi PlayRefugio climático en la terraza del Arts Santa Mònica. 08.06.2026, Barcelona foto: Jordi Play Si bajáis al final de la Rambla, podéis entrar en el Santa Mònica, un centro de arte contemporáneo (¡ahora está esta muestra!) que es, por sí mismo, un espacio ideal donde resguardarse del calor. Ahora bien, en la terraza del centro se ha instalado un refugio climático al aire libre, diseñado por el estudio Naked Space, que combina tejidos reactivos a los rayos UV e estructuras hinchables para ofrecer un espacio sombrío, gratuito y comunitario.  Jordi PlayRefugio climático en la terraza del Arts Santa Mònica. 08.06.2026, Barcelona foto: Jordi Play El refugio es de carácter efímero (se desmontará cuando acabe el verano), pero también artístico: la propuesta arquitectónica de Naked Space quiere ir más allá de ofrecer una simple sombra donde esquivar el bochorno y está pensada como un dispositivo espacial que h

Quan ens trobem a coneguts llunyans pel carrer durant l’estiu, els barcelonins ens sentim alleujats. A diferència d’altres moments de l’any, tenim a la butxaca un tema de conversa infalible per a fer small-talk: la calor. “Ui, al meu pis no s’hi pot estar, és un tercer sota terrat!” exclamem. I preguntem: “Tu què, com ho portes? Tens aire acondicionat? Ventilador de sostre?”. Ara, al llistat de preguntes relacionades amb la canícula, podem sumar-hi una qüestió cultural: “Has vistat el refugi climàtic del Santa Mònica?”.  Jordi PlayRefugi climàtic a la terrassa de l'Arts Santa Mònica. 08.06.2026, Barcelona foto: Jordi Play Si baixeu al final de la Rambla, podeu entrar al Santa Mònica, un centre d’art contemporani (ara hi ha aquesta mostra!) que és, per si mateix, un espai ideal on resguardar-se de la calor. Ara bé, a la terrassa del centre s’hi ha instal·lat un refugi climàtic a l’aire lliure, dissenyat per l'estudi Naked Space, que combina teixits reactius als rajos UV i estructures inflables per oferir un espai ombrívol, gratuït i comunitari.  Jordi PlayRefugi climàtic a la terrassa de l'Arts Santa Mònica. 08.06.2026, Barcelona foto: Jordi Play El refugi és de caràcter efímer (es desmuntarà quan acabi l’estiu), però també artístic: la proposta arquitectònica de Naked Space vol anar més enllà d'oferir una simple ombra on defugir la xafogor i està pensada com un dispositiu espacial que fa visible la força del sol en temps real.  Jordi PlayRefugi climàtic a la terrassa de

La planta baja del DHub se ha llenado de objetos de todo tipo. Puedes pasear entre lámparas, tubos de buceo, utensilios de cocina, mobiliario infantil y bicicletas y preguntarte: ¿qué tienen todos estos artefactos en común? La respuesta te la da el título de la exposición, ‘Premios Delta 2026. Diseño industrial y cultura del diseño’: son objetos premiados dentro de los Delta, los galardones más emblemáticos del diseño industrial en el país, que este año llegan a su 43ª edición. De entre las 422 propuestas presentadas, el jurado ha escogido 203 productos destacados, que se pueden visitar en las salas del DHub hasta el 6 de septiembre.  DHubPremios Delta 2026. Diseño industrial y cultura del diseño Lejos de ser un simple recopilatorio de productos, la exposición ofrece una panorámica de la actualidad del diseño industrial en nuestro país. Comisariada por un comité de expertos y con diseño expositivo de Adriana Mas y gráfica de Studio Albert Romagosa, la muestra está organizada por doce ámbitos que guían al visitante a través de un itinerario temático que va desde la movilidad, equipamientos interiores, dispositivos electrónicos, iluminación, packaging, herramientas hasta llegar al diseño para el cuerpo o los nuevos materiales. El resultado es una selección que pone de relieve la excelencia de la profesión a través de objetos que aportan valor a las personas, respetan el entorno y reflejan buenas prácticas profesionales e industriales.  DHubNebra (Cenlitros/ a·emotional light

La planta baixa del DHub s’ha omplert d’objectes de tota mena. Pots passejar entre làmpades, tubs de busseig, estris de cuina, mobiliari infantil i bicicletes i preguntar-te: què tenen tots aquests artefactes en comú? La resposta te la dona el títol de l’exposició, ‘Premis Delta 2026. Disseny industrial i cultura del disseny’: són objectes premiats dins dels Delta, els guardons més emblemàtics del disseny industrial al país, que enguany arriben a la seva 43a edició. D’entre les 422 propostes presentades, el jurat ha escollit 203 productes destacats, que es poden visitar a les sales del DHub fins el 6 de setembre.  DHubPremis Delta 2026. Disseny industrial i cultura del disseny Lluny de ser un simple recull de productes, l'exposició ofereix una panoràmica de l’actualitat del disseny industrial al nostre país. Comissariada per un comitè d'experts i amb disseny expositiu d'Adriana Mas i gràfica d'Studio Albert Romagosa, la mostra està organitzada per dotze àmbits que guien el visitant a través d'un itinerari temàtic que va des de la mobilitat, equipaments interiors, dispositius electrònics, il·luminació, packaging, eines fins arribar al disseny per al cos o els nous materials. El resultat és una una selecció que posa en relleu l’excel·lència de la professió a través d’objectes que aporten valor a les persones, respecten l’entorn i reflecteixen bones pràctiques professionals i industrials.  DHubNebra (Cenlitros/ a·emotional light) Premis Delta 2026. Disseny industrial i cultur

Por primera vez, el cartel de las fiestas de La Mercè también será un mural. Lo ha hecho la pintora Cinta Vidal, experta en murales a gran escala, en la Biblioteca Francesc Candel de la Marina del Port. En el cartel de este año, la artista ha creado una composición que se repliega y ofrece múltiples puntos de vista de la ciudad con algunos de sus elementos más reconocibles. Ajuntament de BarcelonaCartel de La Mercè 2026 Concretamente, en él se pueden identificar lugares de cada uno de los 10 distritos de Barcelona, así como algunas referencias a la cultura popular, actividades y escenarios de las fiestas de La Mercè. Te los explicamos:  1. Plaça de Catalunya Para encontrar la Plaça Catalunya en el cartel de La Mercè, tenéis que buscar a dos castellers haciendo un pilar y haciendo ondear una señera. Al lado, hay una escultura de mármol travertino en forma de escalera invertida que significa la construcción constante de Cataluña: es el Monumento a Francesc Macià que el escultor Josep Maria Subirachs ideó para esta plaza central de la ciudad. Delante de la pieza de Subirachs, el mural también muestra una alberca trapezoidal de la que sobresale una escultura clásica, que es otra obra de arte que se encuentra en la Plaça Catalunya. Lleva por nombre La deessa (La diosa) o L'enigma y es obra del escultor Josep Clarà i Ayats. De estilo noucentista, esta escultura fue encargada por el Ayuntamiento al artista con motivo de la Exposición Internacional de 1929.  2. Catedral de Barcelo

Per primera vegada, el cartell de les festes de La Mercè també serà un mural. L’ha fet la pintora Cinta Vidal, experta en murals a gran escala, a la Biblioteca Francesc Candel de la Marina del Port. Al cartell d’enguany, l’artista ha creat una composició que es replega i ofereix múltiples punts de vista de la ciutat amb alguns dels seus elements més reconeixibles. Ajuntament de BarcelonaCartell de La Mercè 2026 Concretament, s’hi poden identificar indrets de cadascun dels 10 districtes de Barcelona, així com algunes referències a la cultura popular, activitats i escenaris de les festes de La Mercè. Te’ls expliquem:  1. Plaça de Catalunya Per trobar la Plaça Catalunya al cartell de La Mercè, heu de buscar dos castellers fent un pilar i fent onejar una senyera. Al costat, hi ha una escultura de marbre travertí que en forma d’escala invertida que significa la construcció constant de Catalunya: és el Monument a Francesc Macià que l’escultor Josep Maria Subirachs va idear per aquesta plaça central de la ciutat. Al davant de la peça de Subirachs, el mural també mostra una bassa trapezoidal de la qual sobresurt una escultura clàssica, que és una altra obra d’art que es troba a la Plaça Catalunya. Porta per nom La deessa o L'enigma i és obra de ll'escultor Josep Clarà i Ayats. D’estil noucentista, aquesta escultura va ser encarregada per l’Ajuntament a l’artista amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929.  2. Catedral de Barcelona Va, aquesta ha de ser fàcil. De la nostra cate

Sobre el viaducte de Vallcarca s’alça un palau del segle XX amb una zona enjardinada. Alguns el recorden com l’antic consolat de Dinamarca a la ciutat, però abans havia estat el xalet on vivien la científica i pedagoga Dolors Canals i el pintor Joan Junyer abans de la Guerra Civil. I ara? Doncs fa més de dos anys que als jardins s’hi va establir una guingueta, La Dolors Bar, de la mà de la restauradora Cristina Mas. I el palau, després de diversos estires i arronses, el gestiona la mateixa cooperativa amb l’objectiu d'oferir un "retorn social" i omplir de vida el barri. Rita RoigEspai Canals i Junyer "En aquesta part de Gràcia i de Vallcarca feia falta un espai que fos com la plaça del barri, on es pogués trobar gent de totes les generacions: nens, adults, grans", explica la Cristina Mas, membre de la cooperativa i veïna de tota la vida. Segons Mas, l'espai s'ha convertit en un refugi ideal on "els nens poden estar tranquils i no passen cotxes", atraient fins i tot veïns de la zona baixa de Gràcia que busquen fugir de la saturació. Així doncs, l’Espai Canal i Junyer afronta una nova etapa sota la gestió de la cooperativa La Dolors Coop, integrada per la Cristina Mas, la Clara Juan i la Mireia Boya, que també regenten la guingueta.  Carles Enrich StudioLa Dolors Bar Quan els seus propietaris originals van tornar de l'exili un cop mort Franco, van decidir deixar la finca a la Diputació de Barcelona amb una condició estricta: "que fos un lloc dedicat a la divulgació de la cu

Sobre el viaducto de Vallcarca se alza un palacio del siglo XX con jardín. Algunos lo recuerdan como el antiguo consulado de Dinamarca en la ciudad, pero antes había sido la casa donde vivían la científica y pedagoga Dolors Canals y el pintor Joan Junyer antes de la Guerra Civil. ¿Y ahora? Pues hace más de dos años que en los jardines se estableció un chiringuito, La Dolors Bar, de la mano de la restauradora Cristina Mas. Y ahora, después de algunos movimientos, el palacio lo gestiona la misma cooperativa con el objetivo de ofrecer un "retorno social" y llenar de vida el barrio. Rita RoigEspai Canals i Junyer "En esta parte de Gràcia y de Vallcarca hacía falta un espacio que fuera como la plaza del barrio, donde se pudiera encontrar gente de todas las generaciones: niños, adultos, mayores", explica Cristina Mas, miembro de la cooperativa y vecina de toda la vida. Según Mas, el espacio se ha convertido en un refugio ideal donde "los niños pueden estar tranquilos y no pasan coches", atrayendo incluso a vecinos de la zona baja de Gràcia que buscan huir de la saturación. Así pues, el Espai Canals i Junyer afronta una nueva etapa bajo la gestión de la cooperativa La Dolors Coop, integrada por Cristina Mas, Clara Juan y Mireia Boya, que también regentan el chiringuito.  Carles Enrich StudioLa Dolors Bar Cuando sus propietarios originales volvieron del exilio una vez muerto Franco, decidieron dejar la finca a la Diputación de Barcelona con una condición estricta: "que fuera un l

Els museus i les exposicions ja són, d’entrada, bons refugis climàtics per esquivar la calor de l’estiu. Com l’any passat, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha volgut dur la idea més enllà obrint un espai lúdic per a infants de 0 a 10 anys centrat a repensar i construir les ciutats del futur. Sota el nom de Petites, mitjanes i grans, aquesta zona gratuïta del CCCB funcionarà com un refugi climàtic i cultural i, a més, oferirà tallers setmanals gratuïts fins al setembre. Fins al 6 de setembre, en aquesta àrea fresca i tranquil·la, situada a l’Arxiu CCCB, s’hi podrà descansar, llegir, dibuixar, pintar i participar d’activitats que comparteixen una premissa: la d’imaginar noves ciutats possibles. L’horari general d’aquest espai familiar serà de dimarts a divendres de 16.30 a 19.30 h i els dissabtes, diumenges i festius d'11 a 14 i de 16.30 a 19.30 h.  Pel que fa als tallers, s’hi podrà fer el taller Quiosc de mapes fets de memòria (del 16 al 21 de juny, del 14 al 19 de juliol i de l’11 al 16 d’agost), que consisteix en la creació d’un mapa d’un lloc preferit de la ciutat, plegar-lo com un mapa i desar-lo perquè pugui ser descobert per altres persones. També hi haurà Panots exquisits (del 23 al 28 de juny, del 21 al 26 de juliol i del 18 al 23 d’agost), un taller de disseny d’un panot de vorera que permetrà als assistents a enrajolar una part del terra amb el seu dibuix de panot. El ballet de les voreres (del 30 de juny al 5 de juliol, del 28 de juliol al 2 d’agost

Para algunos, la Barcelona de encima de la Diagonal es todo un misterio. Un lugar exótico y tan diferente de la ciudad que conocemos que podemos ir a hacer de turistas. En el upper, ser turista consiste en contar las familias numerosas, las manicuras impecables y la ratio de raquetas de tenis por cápita que se ven en las calles. O significa refugiarse en las sombras de la zona alta, que sabemos que son más frondosas que las de otros barrios. Pero también puedes hacer turismo cultural. En el upper está el CosmoCaixa, el gran claustro gótico del Monestir de Pedralbes y edificios de Gaudí como los Pavellons Güell o la preciosa Torre Bellesguard. Pero si todavía queda algún secreto gaudiniano en la ciudad, lo encontraréis en el upper: se trata del portal de la Finca Miralles que Gaudí diseñó en el año 1901.  COACPortal de la Finca Miralles Solo tenéis que subir al Paseo de Manuel de Girona y buscar allí las olas que han hecho famosos a edificios como La Pedrera o la Casa Batlló. Las encontraréis en un muro de piedra de mortero y trencadís blanco (en el que los más imaginativos verán referencias a algún reptil), rematado con una reja de malla metálica con pinchos, similar a la forma de una red de pescar. An el exuberante portal cuenta con dos puertas de acceso, una para carruajes y otra para personas, tiene forma de arco lobulado y está cubierto por una marquesina.  Consell GaudíPortal de la Finca Miralles Pero, ¿qué hace aquí una puerta de Antoni Gaudí? ¿Y por qué da paso a u

Per alguns, la Barcelona de sobre la Diagonal és tot un misteri. Un indret exòtic i tan diferent de la ciutat que coneixem que hi podem anar a fer de turistes. A l’upper, ser turista consisteix comptar les famílies nombroses, les manicures impecables i la ràtio de raquetes de tennis per càpita que es veuen als carrers. O vol dir refugiar-se a les ombres de la zona alta, que sabem que són més frondoses que les d’altres barris. Però també pots fer turisme cultural. A l’upper hi ha el CosmoCaixa, el gran claustre gòtic del Monestir de Pedralbes i edificis de Gaudí com els Pavellons Güell o la preciosa Torre Bellesguard. Però si encara queda algun secret gaudinià a la ciutat, el trobareu a l’upper: es tracta del portal de la Finca Miralles que Gaudí va dissenyar l’any 1901.  COACPortal de la Finca Miralles Només heu de pujar al Passeig de Manuel de Girona i buscar-hi les ones que han fet famosos edificis com La Pedrera o la Casa Batlló. Les trobareu en un mur de pedra de morter i trencadís blanc (on els més imaginatius hi veuran referències a algun rèptil), rematat amb una reixa de malla metàl·lica amb punxes, similar a la forma d’una xarxa de pescar. L’exhuberant portal compta amb dues portes d’accés, una per a carruatges i una per a persones, té forma d’arc lobulat i està cobert per una marquesina.  Consell GaudíPortal de la Finca Miralles Però, què hi fa aquí una porta d’Antoni Gaudí? I per què dona pas a un bloc de pisos més modern? La història ens porta a parlar d’Herme

Los museos y las exposiciones ya son, de entrada, buenos refugios climáticos para esquivar el calor del verano. Como el año pasado, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha querido llevar la idea más allá abriendo un espacio lúdico para niños de 0 a 10 años centrado en repensar y construir las ciudades del futuro. Bajo el nombre de Petites, mitjanes i grans (Pequeñas, medianas y grandes), esta zona gratuita del CCCB funcionará como un refugio climático y cultural y, además, ofrecerá talleres semanales gratuitos hasta septiembre. Hasta el 6 de septiembre, en esta área fresca y tranquila, situada en el Arxiu CCCB, se podrá descansar, leer, dibujar, pintar y participar en actividades que comparten una premisa: la de imaginar nuevas ciudades posibles. El horario general de este espacio familiar será de martes a viernes de 16:30 a 19:30 y los sábados, domingos y festivos de 11:00 a 14:00 y de 16:30 a 19:30.  En cuanto a los talleres, se podrá realizar el taller Quiosc de mapes fets de memòria (Quiosco de mapas hechos de memoria) (del 16 al 21 de junio, del 14 al 19 de julio y del 11 al 16 de agosto), que consiste en la creación de un mapa de un lugar preferido de la ciudad, plegarlo como un mapa y guardarlo para que pueda ser descubierto por otras personas. También estará Panots exquisits (Panots exquisitos) (del 23 al 28 de junio, del 21 al 26 de julio y del 18 al 23 de agosto), un taller de diseño de un panot de acera que permitirá a los asistentes pavimentar una parte