Rita Roig

Us quedeu a Barcelona i rodalia per Setmana Santa? Doncs prepareu-vos perquè aquí trobareu un bon grapat d'activitats per fer a Barcelona per a tots els públics entre el dilluns 30 de març al  dilluns 6 d'abril. Si us pregunteu quins plans es poden fer a Barcelona per Setmana Santa, no cal que busqueu més, aquí trobareu de tot; concerts, obres de teatre, exposicions, plans en família... Prepareu l'agenda! NO T'HO PERDIS:  Les millors mones de Pasqua de BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

En Cataluña hay aldeas de montaña y pueblos costeros de ensueño, que parecen sacados de una película. Desde una excursión en tren de primer nivel, hasta un fin de semana romántico son posibles alrededor de los pueblos catalanes más bonitos. ¿Cuáles son los pueblos más bonitos de Barcelona? Estos son, para nosotros, los municipios que hay que visitar para desconectar, escapar de la rutina y potenciar el turismo de proximidad. ¿Qué hacer cerca de Barcelona? ¡En Cataluña hay de todo y para todos los gustos! NO TE LO PIERDAS: Los pueblos más bonitos de España Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido  

¿Quins són els pobles més bonics de Catalunya? Al nostre país podem trobar llogarets que semblen trets de contes de fades i pobles costaners que farien les delícies de Patricia Highsmith a 'El talent de Mr. Ripley'. Vivim en un país ideal per planejar una escapada inoblidable, imaginar excursions en tren, proposar-li a la parella un cap de setmana romàntic perfecte o fer una capbussada a una platja espectacular. Sí, els boscos irlandesos estan molt bé i la costa Amalfitana és preciosa, però a Catalunya també hi ha de tot! Què fer a prop de Barcelona? Aquests són, per a nosaltres, els pobles catalans més bonics. NO T'HO PERDIS: Els pobles més bonics d'Espanya Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut  

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

El precio de las entradas no puede ser la excusa para no visitar exposiciones. Sí, es verdad, en Barcelona hay museos con entradas demasiado caras pero la inmensa mayoría de galerías de arte son de entrada gratuita; el primer domingo de mes hay muchos museos que abren puertas gratis; además están los centros de arte municipales, centros cívicos y otros equipamientos donde no hay que pagar entrada. Aquí una lista de las exposiciones gratuitas que tienen lugar Barcelona, porque el arte siempre será arte, independientemente del valor económico que tenga para algunos. NO TE LO PIERDAS: Otras exposiciones imprescindibles

El preu de les entrades no pot ser l'excusa per no visitar exposicions. Sí, és veritat, a Barcelona hi ha museus amb entrades massa cares, però la immensa majoria de galeries d'art són d'entrada gratuïta; el primer diumenge de mes hi ha molts museus que obren portes gratis; més els centres d'art municipals on no s'ha de pagar entrada. Aquí teniu una llista amb les millors exposicions gratuïtes de Barcelona que podeu veure avui, perquè l'art sempre serà art, independentment del valor econòmic que tingui per a alguns. NO T'HO PERDIS: Altres exposicions imprescindibles de la ciutat.

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Per què aquest escultor desconegut d’època romànica ha rebut el sobrenom de “el Picasso del segle XII”? En les cares geomètriques amb ulls expressius del Mestre de Cabestany i en la desporporció i els volums impactants de les seves escultures hi ha tot allò que des del present hem sabut anomenar modernitat.  En ple romànic, les obres del Mestre de Cabestany tenien un estil característic que el diferenciava dels seus coetanis. Per això, tot i que sabem pocs detalls de la vida d’aquesta figura, el seu treball s’ha reconegut des de la Toscana fins el Migdia francès, passant per Catalunya i Navarra.  Amb aquesta exposició, el MNAC ret homenatge a l'escultor més cèlebre del romànic català tot partint de la incorporació recent de noves peces al museu; concretament, fragments que formaven part de la portalada de marbre del monestir de Sant Pere de Rodes. Per tant, la mostra se centra en la construcció del mite de l’abadia de Rodes, un espai únic, destinació de peregrinatge, vinculat a un paisatge ancestral i a l’antiga Roma. El Mestre de Cabestany va escollir aquell indret per a fer la seva obra mestra, i això ens diu molt de les passions que movien el misteriós escultor, que va admirar els antics en va imitar les tècniques per crear un llenguatge visual molt disruptiu pel segle XII.  Però segles després que Cabestany veiés el seu gran treball fet realitat, Sant Pere de Rodes es va convertir en una ruina. Per això, el primer àmbit de l’exposició no comença a l’Edat Mitjana, sinó al

¿Por qué este escultor desconocido de época románica ha recibido el sobrenombre de “el Picasso del siglo XII”? En los rostros geométricos con ojos expresivos del Maestro de Cabestany, y en la desproporción y los volúmenes impactantes de sus esculturas, reside todo aquello que desde el presente hemos sabido denominar modernidad. En pleno románico, las obras del Maestro de Cabestany poseían un estilo característico que lo diferenciaba de sus coetáneos. Por ello, aunque conocemos pocos detalles de la vida de esta figura, su trabajo ha sido reconocido desde la Toscana hasta el Mediodía francés, pasando por Cataluña y Navarra. Con esta exposición, el MNAC rinde homenaje al escultor más célebre del románico catalán partiendo de la incorporación reciente de nuevas piezas al museo; concretamente, fragmentos que formaban parte de la portada de mármol del monasterio de Sant Pere de Rodes. Por tanto, la muestra se centra en la construcción del mito de la abadía de Rodes, un espacio único, destino de peregrinaje, vinculado a un paisaje ancestral y a la antigua Roma. El Maestro de Cabestany escogió aquel lugar para realizar su obra maestra, lo cual nos dice mucho de las pasiones que movían al misterioso escultor, quien admiró a los antiguos e imitó sus técnicas para crear un lenguaje visual muy disruptivo para el siglo XII. Pero siglos después de que Cabestany viera su gran trabajo hecho realidad, Sant Pere de Rodes se convirtió en una ruina. Por este motivo, el primer ámbito de la exposi

Entre finals del segle XIX i inicis del segle XX, els Nabís volien restalir la unitat de l’art i aplanaven el terreny per la modernitat que vindria. Aquest moviment, situat a la transició entre el modernisme i les primeres avantguardes, es caracteritzava per un diàleg constant entre la pintura, l’arquitectura i les arts decoratives gràcies al joc entre el color, la forma i el ritme de les composicions artístiques. Ara, els Nabís entren dins de La Pedrera en la primera gran exposició monogràfica a Barcelona d’aquest moviment.  La mostra reuneix una àmplia selecció d’entre finals del segle XIX i inicis del segle XX que ens permeten conèixer els principis estètics i conceptuals d’aquest grup artístic que va explorar el caràcter decoratiu de la pintura i la van trobar la manera d’integrar-la en la vida quotidiana.  El nom dels nabís ve de l’hebreu (neviim, que vol dir ‘profetes’) i agrupa les persones que es van ajuntar al voltant de Paul Sérusier i de l’escola d’art alternativa l’Académie Julian de País, com Paul-Élie Ranson, Pierre Bonnard, Édouard Vuillard i Maurice Denis, Henri-Gabriel Ibels, Georges Lacombe, Aristides Maillol, József Rippl-Rónai, Ker-Xavier Roussel, Félix Vallotton i Jan Verkade. Defensaven l’art total i la reconciliació de l’artista i l’artesà, així que van treballar la pintura, el dibuix, el gravat, l’escultura i la fotografia, però també el disseny de papers pintats, les tapisseries, els paravents i els objectes manufacturats, així com en la decoració d’i

Entre finales del siglo XIX e inicios del XX, los Nabis querían restablecer la unidad del arte y allanaban el terreno para la modernidad venidera. Este movimiento, situado en la transición entre el modernismo y las primeras vanguardias, se caracterizaba por un diálogo constante entre la pintura, la arquitectura y las artes decorativas gracias al juego entre el color, la forma y el ritmo de las composiciones artísticas. Ahora, los Nabis entran en La Pedrera en la primera gran exposición monográfica en Barcelona de este movimiento. La muestra reúne una amplia selección de obras de entre finales del siglo XIX e inicios del XX que nos permiten conocer los principios estéticos y conceptuales de este grupo artístico, que exploró el carácter decorativo de la pintura y encontró la manera de integrarla en la vida cotidiana. El nombre de los Nabis proviene del hebreo (neviim, que significa "profetas") y agrupa a las personas que se unieron en torno a Paul Sérusier y a la escuela de arte alternativa Académie Julian de París, como Paul-Élie Ranson, Pierre Bonnard, Édouard Vuillard y Maurice Denis, Henri-Gabriel Ibels, Georges Lacombe, Aristides Maillol, József Rippl-Rónai, Ker-Xavier Roussel, Félix Vallotton y Jan Verkade. Defendían el arte total y la reconciliación entre el artista y el artesano, por lo que trabajaron la pintura, el dibujo, el grabado, la escultura y la fotografía, pero también el diseño de papeles pintados, tapicerías, biombos y objetos manufacturados, así como la deco

El CCCB acollirà, fins al 25 de maig, l'exposició "Rodoreda, un bosc" dedicada a la radicalitat literària i l'imaginari creatiu de l'escriptora en llengua catalana més important del segle XX. Comissariada per l'assagista i crítica literària Neus Penalba, la mostra pretén allunyar-se dels tòpics, sovint ensucrats, que han envoltat la seva figura i mostrar la faceta més contemporània de Rodoreda, on l'escriptura transita entre el realisme i la fantasia per parlar-nos de la innocència, el desig, el suïcidi, el desarrelament, l’escarni o la metafísica.  La mostra se serveix de la metàfora del bosc per concebre l'espai expositiu. Les sales es connecten orgànicament, utilitzant aquest símil per explicar la trajectòria de l'autora a través d'un recorregut per les arrels literàries i l'experiència del desarrelament de l'exili, els troncs marcats per la vivència de la guerra, les branques que dialoguen amb la cultura occidental i les capçades que freguen el cel i acullen ocells. A través d'aquesta estructura es despleguen més de 400 peces entre obra plàstica, instal·lacions, documents i audiovisuals, incorporant originals de la Fundació Mercè Rodoreda. Un dels eixos centrals de la mostra és el diàleg que s'estableix entre la literatura de Rodoreda i creadors de diverses disciplines i èpoques. Entre els artistes exposats hi figuren noms com Remedios Varo, Pina Bausch, Marc Chagall, Leonora Carrington, Pablo Picasso o Joan Ponç. A més, la selecció inclou projectes artístics de nova crea

El CCCB acogerá, hasta el 25 de mayo, la exposición "Rodoreda, un bosque", dedicada a la radicalidad literaria y al imaginario creativo de la escritora en lengua catalana más importante del siglo XX. Comisariada por la ensayista y crítica literaria Neus Penalba, la muestra pretende alejarse de los tópicos, a menudo edulcorados, que han rodeado su figura y mostrar la faceta más contemporánea de Rodoreda, donde la escritura transita entre el realismo y la fantasía para hablarnos de la inocencia, el deseo, el suicidio, el desarraigo, el escarnio o la metafísica. La muestra se sirve de la metáfora del bosque para concebir el espacio expositivo. Las salas se conectan orgánicamente, utilizando este símil para explicar la trayectoria de la autora a través de un recorrido por las raíces literarias y la experiencia del desarraigo del exilio, los troncos marcados por la vivencia de la guerra, las ramas que dialogan con la cultura occidental y las copas que rozan el cielo y acogen pájaros. A través de esta estructura se despliegan más de 400 piezas entre obra plástica, instalaciones, documentos y audiovisuales, incorporando originales de la Fundación Mercè Rodoreda. Uno de los ejes centrales de la muestra es el diálogo que se establece entre la literatura de Rodoreda y creadores de diversas disciplinas y épocas. Entre los artistas expuestos figuran nombres como Remedios Varo, Pina Bausch, Marc Chagall, Leonora Carrington, Pablo Picasso o Joan Ponç. Además, la selección incluye proyectos

Una escultura de franges de colors que s’apilen fins a arribar als set metres d’alçada rebrà els visitants que treguin el cap a la Pedrera fins al 6 de juliol. És una obra de Sean Scully, l’artista abstracte dublinès que va viure a Barcelona durant 14 anys, i que es retroba amb la ciutat ara que la Fundació Catalunya La Pedrera li ha dedicat una exposició retrospectiva.   Així doncs, el pati del passeig de Gràcia de la Casa Milà és només un tastet del que el públic trobarà dins la sala d’exposicions: més de seixanta obres entre pintures, escultures i fotografies, que conformen un recorregut cronològic per les sis dècades de producció de Scully, tot convertint-se en l’exposició més completa de l’artista que s’ha fet mai en aquesta ciutat. De la seva època a Barcelona, el pintor destaca el caràcter vibrant de la ciutat i la seva llum, que entrava per la finestra del seu estudi al carrer Joaquim Costa: “era un espectacle lluminós que feia visible un ball de partícules de pols”, recorda. A més, fruit d’aquesta estada a Barcelona va crear una sèrie d’obres, algunes de les quals es poden veure a La Pedrera, com ara Barcelona Band of Light (2004) i Barcelona Dark Wall (2004).   La repetició és una porta d’entrada a l’espiritualitat i a la humilitat del pintor L’obra de Sean Scully és reconeixible per les franges verticals i horitzontals de color que caracteritzen les seves pintures i escultures. Influenciat per Henri Matisse, Paul Klee i Piet Mondrian, Scully presenta un seguit de l

L’obra de Marria Pratts opera com un diari personal. En els llenços plegats de fantasmes, smileys i gargots de color rosa, la pintora hi desgrana les experiències que l’han marcat com a artista i com a persona. L’exposició que li ha dedicat la Galeria Mayoral es vertebra a través de dos moments vitals: la mort de la seva mare, quan l’artista era encara una criatura, i el naixement del seu fill.  Inspirada en una estada de dos mesos a Son Negre, a Mallorca, que van coincidir amb l’arribada del seu fill al món, l’artista transforma impressions, dibuixos i observacions sobre l’entorn natural en una sèrie de pintures de gran format. En l’exposició també hi ha suports més petits i una peça experimental filmada per la seva mare als anys vuitanta, que converteixen la mostra en un espai on l’art relliga el passat i el futur amb un punt de vista esperançador.  No deixeu que l’estètica aparentment trencadora us enganyi: sí, Pratts innova en la tècnica, però és hereva de la pintura de Tàpies i Miró. I els temes que pinta són universals: la mort, el naixement i l’amor són al centre de la seva obra, que és capaç de sacsejar-nos des de la potència i l’impacte, però també des de la tendresa i la sensibilitat.

La obra de Marria Pratts opera como un diario personal. En los lienzos juntos de fantasmas, smileys y garabatos de color rosa, la pintora desgrana las experiencias que le han marcado como artista y como persona. La exposición que le ha dedicado la Galería Mayoral se vertebra a través de dos momentos vitales: la muerte de su madre, cuando el artista era todavía una criatura, y el nacimiento de su hijo. Inspirada en una estancia de dos meses en Son Negre, en Mallorca, que coincidieron con la llegada de su hijo al mundo, el artista transforma impresiones, dibujos y observaciones sobre el entorno natural en una serie de pinturas de gran formato. En la exposición también hay soportes más pequeños y una pieza experimental filmada por su madre en los años ochenta, que convierten la muestra en un espacio en el que el arte religa el pasado y el futuro con un punto de vista esperanzador. No deje que la estética aparentemente rompedora le engañe: sí, Pratts innova en la técnica, pero es heredera de la pintura de Tàpies y Miró. Y los temas que pinta son universales: la muerte, el nacimiento y el amor están en el centro de su obra, que es capaz de sacudirnos desde la potencia y el impacto, pero también desde la ternura y la sensibilidad.

En aquesta exposició hi ha més de 300 imatges de grans artistes de la cultura europea, totes filtrades pel criteri i el pensament de Georges Didi-Huberman, un dels filòsofs i historiadors de l'art més importants del present. La mostra reivindica el poder transformador de les imatges, la seva capacitat de commocionar-nos, i es pregunta: com hem representat les emocions en l’art? Les respostes les articulen artistes com Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn.  El punt de partida de l’exposició és un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma part del Romancero gitano (1928). Al text, Lorca parla de la noció estètica del duende, un concepte que fascina a Didi-Huberman. Lorca ho plasma amb el vers “en el aire conmovido”, que descriu la tensió i la sensibilitat que hi ha entre l’observador i la imatge observada.  Així doncs, la mostra ens presenta un recorregut per imatges capaces de commocionar-nos al llarg de diverses estacions temàtiques: infanteses, pensaments, cares, gestos, llocs, polítiques i, de nou, infanteses.  Són una selecció personal de Didi-Huberman que inclou fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes, músiques, que exploren com les emocions es transmeten col·lectivament. En formen part treballs d’Aby Warburg, partitures i dibuixos de Nietszche, escultures de Giacometti, filmacions de cantaoras elaborades per Isaki Lacu

En esta exposición hay más de 300 imágenes de grandes artistas de la cultura europea, todas filtradas por el criterio y el pensamiento de Georges Didi-Huberman, uno de los pensadores más importantes del presente. La muestra reivindica el poder transformador de las imágenes, su capacidad de conmocionarnos, y se pregunta: ¿cómo hemos representado las emociones en el arte? Las respuestas las articulan artistas como Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn. El punto de partida de la exposición es un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma parte del Romancero gitano (1928). En el texto, Lorca habla de la noción estética del duende, un concepto que fascina a Didi-Huberman. Lorca lo plasma con el verso “en el aire conmovido”, que describe la tensión y la sensibilidad que hay entre el observador y la imagen observada. Así pues, la muestra nos presenta un recorrido por imágenes capaces de conmocionarnos a lo largo de varias estaciones temáticas: infancias, pensamientos, caras, gestos, lugares, políticas y, de nuevo, infancias. Son una selección personal de Didi-Huberman que incluye fotografías, pinturas, esculturas, películas, grabados, libros, bocetos, poemas, músicas, que exploran cómo las emociones se transmiten colectivamente. Forman parte de ella trabajos de Aby Warburg, partituras y dibujos de Nietzsche, esculturas de Giacometti, filmaciones de cantaoras elaboradas por I

Ningú pinta des de zero. Però veient les pintures matèriques d’Antoni Tàpies, amb els colors llisos, els materials pobres i la simplicitat extrema dels seus símbols, podríem arribar a pensar que l’artista ho va aconseguir. En les seves obres més famoses, Tàpies ens demana silenci i contemplació, precisament perquè aprenguem a mirar amb més força i a parar atenció davant d’un món saturat d’imatges.  El museu es pregunta quin era l’imaginari de Tàpies quan va començar a pintar. Amb una cinquantena d’obres i amb més d’un centenar d’objectes i documents de natures diverses, l’exposició ‘Antoni Tàpies. La imaginació del món’ vol aprofundir en l’entorn visual de l’artista entre mitjans de la dècada dels quaranta i mitjans de la dels cinquanta del segle xx, tot just abans que entrés en l’abstracció. Després del centenari on hem celebrat l’artista, ha arribat el moment de pensar Tàpies des de noves mirades, qüestionant-ne els relats més hegemònics.   La mostra se centra, per exemple, en l’herència surrealista de Tàpies i en el seu interès per la mística o per Llull. A les obres més primerenques s’hi pot detectar una tensió entre l’academicisme i les avantguardes que l’artista va plasmar en retrats gairebé hiperrrealistes, el Retrat de Josep Lluís Samaranch (1951), el Retrat de Teresa (1953) i el Retrat de Joan Brossa (1950-1970). L’exposició també presenta obres de Tàpies que plantegen el cos com a paisatge i el paisatge com a cos, on les imatges mostren cossos no normatius en transf

Barcelona ha viscut un cap de setmana de gran efervescència culinària. El Time Out Fest 2026 ha tancat les seves portes amb una xifra històrica: 14.000 visitants. L’edició era especialment significativa perquè era el primer festival gastronòmic que acollien les instal·lacions del Time Out Market, l'espai gastronòmic inaugurat fa poc més d'un any al Maremagnum, i per tant, també ha estat la primera edició del Time Out Fest amb vistes al mar, al port i a la ciutat.  Time Out BarcelonaTime Out Fest 2026 Cuina amb segell local i opcions per a tothom La 6a edició ha tingut com a eix vertebrador el producte de proximitat i el talent culinari local. Deu dels restaurants més reconeguts de la ciutat han presentat plats creats exclusivament per al festival. En total, el públic ha pogut tastar 21 propostes gastronòmiques –18 plats salats i tres postres– que reflecteixen la riquesa i creativitat de l’escena gastronòmica barcelonina. Time Out BarcelonaTime Out Fest 2026 Entre les propostes més destacades, s'han pogut tastar des dels canelons trufats del xef amb estrella Michelin Fran López, fins a les pizzettes gurmet de La Balmesina o passant per hamburgueses de vedella catalana de La Real. Ara bé, amb producte local també es pot fer un viatge gustatiu a altres llocs del món, i això al Fest ha estat possible gràcies a plats com els gunkans creatius de Monster Sushi, el butter fish de The Fish & Chips Shop o els tacos a la brasa de Darvaza.  Time Out BarcelonaTime Out Fest 2026 Una

Barcelona ha vivido un fin de semana de gran efervescencia culinaria. El Time Out Fest 2026 ha cerrado sus puertas con una cifra histórica: 14.000 visitantes. La edición era especialmente significativa porque era el primer festival gastronómico que acogían las instalaciones del Time Out Market, el espacio gastronómico inaugurado hace poco más de un año en el Maremagnum, y por lo tanto, también ha sido la primera edición del Time Out Fest con vistas al mar, al puerto y a la ciudad.  Time Out BarcelonaTime Out Fest 2026 Cocina con sello local y opciones para todos La sexta edición ha tenido como eje vertebrador el producto de proximidad y el talento culinario local. Diez de los restaurantes más reconocidos de la ciudad han presentado platos creados exclusivamente para el festival. En total, el público ha podido probar 21 propuestas gastronómicas –18 platos salados y tres postres– que reflejan la riqueza y creatividad de la escena gastronómica barcelonesa. Time Out BarcelonaTime Out Fest 2026 Entre las propuestas más destacadas, se han podido probar desde los canelones trufados del chef con estrella Michelin Fran López, hasta las pizzetas gourmet de La Balmesina o pasando por hamburguesas de ternera catalana de La Real. Ahora bien, con producto local también se puede hacer un viaje gustativo a otros lugares del mundo, y esto en el Fest ha sido posible gracias a platos como los gunkans creativos de Monster Sushi, el butter fish de The Fish & Chips Shop o los tacos a la brasa

La colección permanente de la Fundació Miró se ha cambiado de pies a cabeza. Las obras se han “reordenado”, como explicaba la Jefa de Colecciones Teresa Montaner, usando nuevos criterios, y también se han añadido nuevas. Ahora, los visitantes que pisen el edificio Sert de Montjuïc no harán un recorrido cronológico por la obra de Joan Miró, sino que viajarán a través del proceso creativo del artista en una exposición que traspasará las paredes del espacio para salir al exterior, en Montjuïc.  Photograph: Shutterstock “Las esculturas deben estar al aire libre, en medio de la naturaleza”, pontificaba Joan Miró. La nueva muestra hace realidad este deseo con la apertura del histórico Jardí dels Xiprers (Jardín de los Cipreses) de Montjuïc, un espacio que hasta ahora solo era visitable dentro de algunas actividades puntuales del programa de la Miró. El jardín, diseñado por J.C.N Forestier, e integrado dentro del trazado histórico de los Jardines de Laribal, ahora será una sala expositiva más y formará parte del recorrido de la colección. Por este motivo, se ha instalado la escultura Dona (Mujer, 1970), una pieza de bronce que, en este caso, es un ejemplar póstumo que se hizo en el año 1997 con la financiación de la Diputació de Barcelona y que se fundió en Verona, en la Fonderia Artistica Bonvicini. La obra de arte dialogará con el resto de piezas de la exposición, pero también con los cipreses del jardín, que simbolizan la conexión entre el cielo y la tierra, una idea que Miró t

La col·lecció permanent de la Fundació Miró s’ha capgirat de dalt a baix. Les obres s’han “reordenat”, com explicava la Cap de Col·leccions Teresa Montaner, fent servir nous criteris, i també se n’hi han afegit de noves. Ara, els visitants que trepitgin l’edifici Sert de Montjuïc no faran un recorregut cronològic per l’obra de Joan Miró, sinó que viatjaran a través del procés creatiu de l’artista en una exposició que traspassarà les parets de l’espai per sortir a l’exterior, a Montjuïc.  Photograph: Shutterstock “Les escultures han de ser a l’aire lliure, enmig de la natura”, pontificava Joan Miró. La nova mostra fa realitat aquest desig amb l’obertura del l’històric Jardí dels Xiprers de Montjuïc, un espai que fins ara només era visitable dins d’algunes activitats puntuals del programa de la Miró. El jardí, dissenyat per J.C.N Forestier, i integrat dins el traçat històric dels Jardins de Laribal, ara serà una sala expositiva més i formarà part del recorregut de la col·lecció. Per aquest motiu, s’hi ha instal·lat l’escultura Dona (1970), una peça de bronze que, en aquest cas, és un exemplar pòstum que es va fer l’any 1997 amb el finançament de la Diputació de Barcelona i que es va fondre a Verona, a la Fonderia Artistica Bonvicini. L’obra d’art dialogarà amb la resta de peces de l’exposició, però també amb els xiprers del jardí, que simbolitzen la connexió entre el cel i la terra, una idea que Miró mirava de plasmar en el seu art.   Aquesta relectura de la col·lecció duu el

Ya hace tiempo que sabemos que el MNAC se ampliará, pero por fin podemos empezar a poner cara y ojos al nuevo museo. El Museu Nacional d'Art de Catalunya ha iniciado la cuenta atrás para su transformación arquitectónica y museística más importante de las últimas décadas, que empezará a ejecutarse de cara al 2029, por el centenario de la Exposición Internacional. Foto: MNACAmpliació MNAC De acuerdo pues. ¿Cómo será el nuevo MNAC? El proyecto de reforma se centra en la ocupación del Pabellón de Victoria Eugenia, una nave monumental situada justo al lado del Palau Nacional, que permitirá al museo resolver su histórico problema de falta de espacio. Pero no estamos hablando solo de una ampliación de metros cuadrados, sino de una transformación del proyecto museístico, que quiere hacer del MNAC un museo más accesible a la ciudadanía. Foto: MNACMNAC Una de las dudas que planteaba la ampliación era la conexión física entre el Palau Nacional, el museo actual, y los nuevos espacios expositivos que habrá en el Palacio Victoria Eugenia. La duda se resuelve de manera elegante con el proyecto arquitectónico ganador de HArquitectes y Christ & Gantenbein, con un pasillo semisoterrado pero luminoso que conectará el edificio actual con el nuevo pabellón, creando un complejo museístico unificado. El pasaje interior culminará con un puente que conectará los dos palacios, mejorando uno de los puntos débiles del museo: el camino hasta llegar a él. Pero además, el MNAC estrenará también una pue

Ja fa temps que sabem que el MNAC s'ampliarà, però per fi podem començar a posar cara i ulls al nou museu. El Museu Nacional d'Art de Catalunya ha iniciat el compte enrere per a la seva transformació arquitectònica i museística més important de les últimes dècades, que començarà a executar-se de cara al 2029, pel centenari de l' Exposició Internacional. D'acord doncs. Com serà el nou MNAC? El projecte de reforma se centra en l'ocupació del Pavelló de Victòria Eugènia, una nau monumental situada just al costat del Palau Nacional, que permetrà al museu resoldre el seu històric problema de manca d'espai. Però no estem parlant només d'una ampliació de metres quadrats, sinó d'una transformació del projecte museïstic, que vol fer el MNAC un museu més accessble a la ciutadania. Foto: MNACMNAC Un dels dubtes que plantejava l'ampliació era la connexió física entre el Palau Nacional, el museu actual, i els nous espais expositius que hi haurà al Palau Victòria Eugènia. El dubte es resol de manera elegant amb el projecte arquitectònica guanyadora de HArquitectes i Christ & Gantenbein, amb un passadís semisoterrat però lluminós que connectarà l'edifici actual amb el nou pavelló, creant un complex museístic unificat. El passatge interior culminarà amb un pont que connectarà els dos palaus, tot millorant un dels punts dèbils del museu: el camí fins a arribar-hi. Però a més, el MNAC estrenarà també una porta principal a la plaça Carles Buigas, abans del gran reguitzell d'escales que fins a

L’Helena i la Carlota són dues germanes de Barcelona. Comparteixen sang, una energia encomanable i dues passions: la lectura i la bona teca. I malgrat les dues treballen el sector del màrqueting, ara fa un any que van decidir començar un projecte compartit, en les seves estones lliures, que transformés els seus interessos en un espai de trobada. El resultat? Un club de lectura gastronòmic que porta el nom de La Sobretaula.  View this post on Instagram A post shared by La Sobretaula (@_lasobretaula) Un any més tard, el que va començar com una activitat entre amigues s’ha convertit en una de les cites imprescindibles per a les "lletraferides" de la ciutat. El funcionament és tan senzill com atractiu: un cop al mes, el grup es reuneix en un restaurant de Barcelona per sopar i compartir impressions sobre un llibre prèviament escollit, entre tapes i copes de vi, amb bona companyia.  El club aconsegueix reunir una comunitat jove i majoritàriament femenina per xerrar al voltant d’una lectura compartida, a vegades amb la presència del mateix autor o autora i, a part, s’ha convertit en un pont generacional molt interessant. No és estrany trobar-hi també un grup fidel de mares (inclosa la de les fundadores, “la nostra mare és la MVP de La Sobretaula”, riuen les fundadores) creant un ambient de comunitat i intercanvi d'experiències que va més enllà de la simple discussió literària, i que ja ha comptat amb la participació d’autores com Fer Rivas, Maria Climent o Rita

Elena y Carlota son dos hermanas de Barcelona. Comparten sangre, una energía encomiable y dos pasiones: la lectura y la buena comida. Y a pesar de que las dos trabajan en el sector del marketing, hace ahora un año que decidieron empezar un proyecto compartido, en sus ratos libres, que transformase sus intereses en un espacio de encuentro. ¿El resultado? Un club de lectura gastronómico que lleva el nombre de La Sobretaula.  View this post on Instagram A post shared by La Sobretaula (@_lasobretaula) Un año más tarde, lo que comenzó como una actividad entre amigas se ha convertido en una de las citas imprescindibles para las "letraheridas" de la ciudad. El funcionamiento es tan sencillo como atractivo: una vez al mes, el grupo se reúne en un restaurante de Barcelona para cenar y compartir impresiones sobre un libro previamente escogido, entre tapas y copas de vino, con buena compañía.  El club consigue reunir a una comunidad joven y mayoritariamente femenina para charlar en torno a una lectura compartida, a veces con la presencia del mismo autor o autora y, aparte, se ha convertido en un puente generacional muy interesante. No es extraño encontrar también a un grupo fiel de madres (incluida la de las fundadoras, “nuestra madre es la MVP de La Sobretaula”, ríen las fundadoras) creando un ambiente de comunidad e intercambio de experiencias que va más allá de la simple discusión literaria, y que ya ha contado con la participación de autoras como Fer Rivas, Maria

Gimaguas es, sin duda alguna, la marca que define el estilo de la "it-girl" barcelonesa. Sus piezas son modernas y desenfadadas, pero a la vez refinadas y de vanguardia, y no están al alcance de los bolsillos de todo el mundo. Pero ahora las amantes de la moda están de suerte, porque la marca pone a la venta sus piezas más icónicas de colecciones pasadas con una venta de archivo efímera que se celebrará en Barcelona durante tres días.  View this post on Instagram A post shared by gimaguas (@gimaguas) Piezas y precios que encontrarás en el archive sale de Gimaguas La tienda efímera no consistirá en una simple liquidación sino en un recorrido por el universo de la marca donde se ofrecerán una selección cuidada de piezas que ya son parte del imaginario colectivo de la moda local, desde imprescindibles de verano como sus famosos bikinis, tops y vestidos de colores, hasta fondos de armario especiales y únicos como pantalones, faldas y chaquetas, pasando por los accesorios inconfundibles de Gimaguas, como sus conocidos bolsos, pero también otros complementos y artículos de piel.  Los precios oscilarán desde los 19 euros (para los complementos) hasta los 79 euros, precio que la marca se reserva para las chaquetas, bolsos y otros artículos de piel. La mayoría de artículos, sin embargo, se situarán entre los 20 y los 50 euros, haciendo que esta venta de archivo sea una oportunidad única para los que hace tiempo que se mueren por tener un artículo de la marca en su a

Gimaguas és, sense cap mena de dubte, la marca que defineix l'estil de la "it-girl" barcelonina. Les seves peces són modernes i desenfadades, però a la vegada refinades i d'avantguarda, i no estan a l'abast de les butxaques de tothom. Però ara les amants de la moda estan de sort, perquè la marca posa a la venda les seves peces més icòniques de col·leccions passades amb una venda d'arxiu efímera que se celebrarà a Barcelona durant tres dies.   View this post on Instagram A post shared by gimaguas (@gimaguas) Peces i preus que trobaràs a l'archive sale de Gimaguas La botiga efímera no consistirà en una simple liquidació sinó en un recorregut per l'univers de la marca on s'hi oferiran una selecció cuidada de peces que ja són part de l'imaginari col·lectiu de la moda local, des d'imprescindibles d'estiu com els seus famosos bikinis, tops i vestits de colors, fins a fons d'armari especials i únics com pantalons, faldilles i jaquetes, passant pels accessoris inconfusibles de Gimaguas, com les seves conegudes bosses, però també altres complements i articles de pell.  Els preus oscil·laran des dels 19 euros (per als complements) fins als 79 euros, preu que la marca es reserva per a les jaquetes, bosses i altres articles de pell. La majoria d'articles, però, se situaran entre els 20 i els 50 euros, fent que aquesta venda d'arxiu sigui una oportunitat única pels que fa temps que es deleixen per tenir un article de la marca al seu armari.  Horaris i ubicació Si vole

Mirar la ciudad a través del filtro de TikTok puede ser una experiencia frustrante. Entre extranjeros recomendando como cafetería local el 365 y expats quejándose porque los comercios cierran en domingo, es difícil no salir de la app con el corazón hundido hasta los pies. Pero, de vez en cuando, hay sorpresas agradables. Por ejemplo, el amor que la red ha dado a la tienda de géneros de Punto La Torre, que hace más de cien años que vende ropa interior en plaza Universitat. De vez en cuando, en internet asoman verdaderas joyas, como el Pabellón Mies Van der Rohe o la Casa Vicens, que son algunos de los hits arquitectónicos favoritos de los usuarios. Últimamente, a esta lista, hay que añadir un espacio bastante insólito: la tienda Massimo Dutti de Diagonal.  @emiliabreutigam The Massimo Dutti store in Barcelona is on another level!!! #massimodutti #barcelona #shopping ♬ Like a Tattoo Remix - Autotuned Vids “This is the most beautiful store in Barcelona (with a hidden terrace)” o “this shop in Barcelona looks like a museum” son algunas de las frases que acompañan clips de la tienda Massimo Dutti de Diagonal, en el número 96 del Passeig de Gràcia. Nos puede dar rabia que en esta ciudad llena de museos, edificios con historia y galerías de arte excelentes, los turistas decidan que la parada obligatoria de su visita será un establecimiento de Amancio Ortega. Esta vez, sin embargo, les tenemos que dar la razón: la tienda se encuentra nada más y nada menos que en el interior de

Mirar-te la ciutat a través del filtre de TikTok pot ser una experiència fustrant. Entre estrangers recomanant com a cafeteria local el 365 i expats queixant-se perquè els comerços tanquen en diumenge, és difícil no sortir de l’app amb el cor enfonsat fins als peus. Però, de tant en tant, hi ha sorpreses agradables. Per exemple, l’amor que la xarxa ha donat a la botiga de gèneres de Punt La Torre, que fa més de cent anys que ven roba interior a plaça Universitat. De tant en tant, a internet hi treuen el cap veritables joies, com el Pavelló Mies Van der Rohe o la Casa Vicens, que són alguns dels hits arquitectònics preferits dels usuaris. Últimament, a aquesta llista, cal afegir-hi un espai força insòlit: la botiga Massimo Dutti de Diagonal.  @emiliabreutigam The Massimo Dutti store in Barcelona is on another level!!! #massimodutti #barcelona #shopping ♬ Like a Tattoo Remix - Autotuned Vids “This is the most beautiful store in Barcelona (with a hidden terrace)” o “this shop in Barcelona looks like a museum” són algunes de les frases que acompanyen clips de la botiga Massimo Dutti de Diagonal, al número 96 del Passeig de Gràcia. Ens pot fer ràbia que en aquesta ciutat plena de museus, edificis amb història i galeries d’art excel·lents, els turistes decideixin que la parada obligatòria de la seva visita serà un establiment d’Amancio Ortega. Aquest vegada, però, els hem de donar la raó: la botiga es troba ni més ni menys que a l’interior de la Casa Casas-Carbó, un edifici m