Rita Roig

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡Con estas ideas tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! Amb tantes idees tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Quan se celebra la Mercè? La Mercè se celebra al voltant del 24 de setembre. Enguany serà del 23 al 28 de setembre. Què és la Mercè? La Mercè és la Festa Major de Barcelona, juntament amb les Festes de Santa Eulàlia. Aquesta festivitat ret homenatge a la Mercè, patrona de la ciutat, i s'ha celebrat des del 1868, quan es van començar a celebrar festes religioses i populars en honor de la Mare de Déu de la Mercè. Avui en dia, la Mercè inclou diverses línies de programació amb centenars d'activitats: el festival Mercè Arts de Carrer, les mostres de cultura popular, el festival BAM de música i Acció Cultura Viva. D'entre tota la programació, destaca el matí de festa major, la cavalcada de la Mercè, el correfoc,  la passada de Gegants i Nans i les diades castelleres. Les places i els carrers s'omplen de cultura popular, cercaviles i persones que s'ajunten per celebrar la ciutat de Barcelona. I si amb això no en tens prou, mira quantes coses per fer hi ha al setembre a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Quedarse en Barcelona durante agosto no tiene por qué ser sinónimo de calor sofocante y calles llenas de turistas. De hecho, para quienes deciden pasar el mes en la ciudad, abundan los planes pensados para disfrutar sin necesidad de escapar. Desde chapuzones en piscinas municipales como la de Montjuïc hasta talleres y actividades familiares en centros culturales, la ciudad ofrece alternativas para todos los públicos. Además, es el momento ideal para redescubrir espacios que durante el año pasan desapercibidos: chiringuitos con encanto, terrazas tranquilas al atardecer, y mercados de verano donde la artesanía y la gastronomía local se dan la mano. Agosto, lejos de ser un mes muerto, es una invitación a reconectar con Barcelona desde otra mirada. Uno de los grandes atractivos para los barceloneses son las fiestas de barrio, que mantienen viva la esencia comunitaria de la ciudad. La Festa Major de Gràcia (del 15 al 21 de agosto) es un clásico ineludible, con calles decoradas por los vecinos, conciertos gratuitos, vermuts populares y correfocs. Apenas acaba, comienza la Festa Major de Sants, que ofrece un ambiente similar pero con identidad propia. Estos eventos, más que atracciones turísticas, son celebraciones del tejido vecinal y una oportunidad para encontrarse con la gente del barrio en un entorno festivo. También destaca la programación de cine al aire libre como el Cinema Lliure a la Platja, propuestas ideales para noches frescas sin salir de la ciudad. Además, agosto perm

Quedar-se a Barcelona durant l’agost no ha de ser sinònim de calor sufocant i carrers plens de turistes. De fet, per a aquells que decideixen passar l'estiu a la ciutat, abunden els plans pensats per gaudir sense necessitat de fugir. Des de capbussades a piscines municipals com la de Montjuïc fins a tallers i activitats familiars en centres culturals, la ciutat ofereix alternatives per a tots els públics. A més, és el moment ideal per redescobrir espais que durant l’any passen desapercebuts: xiringuitos amb encant, terrasses tranquil·les al capvespre i mercats d’estiu on l’artesania i la gastronomia local van de bracet. L’agost, lluny de ser un mes mort, és una invitació a reconnectar amb Barcelona des d’una altra mirada. Un dels grans atractius per als barcelonins són les festes de barri, que mantenen viva l’essència comunitària de la ciutat. La Festa Major de Gràcia (del 15 al 21 d’agost) és un clàssic ineludible, amb carrers guarnits pels veïns, concerts gratuïts, vermuts populars i correfocs. Tot just acaba, comença la Festa Major de Sants, que ofereix un ambient similar però amb identitat pròpia. Aquests esdeveniments, més que atraccions turístiques, són celebracions del teixit veïnal i una oportunitat per trobar-se amb la gent del barri en un entorn festiu. També destaca la programació de cinema a l’aire lliure com el Cinema Lliure a la Platja, propostes ideals per a nits fresques sense sortir de la ciutat. A més, l’agost permet gaudir d’una Barcelona més calmada, on fi

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

El universo de Gaudí está lleno de colores vivos, detalles sorprendentes, curvas sinuosas y referencias a los tres motores de su arquitectura: la naturaleza, Cataluña y Dios. El reusense es nuestro arquitecto más internacional, y eso a veces nos impide salir de los tópicos. Si visitas Barcelona es muy probable que hayas pensado en dejarte maravillar por la Sagrada Familia o que quieras hacer cola para ver por dentro la Casa Batlló. Lo entendemos: cuando entres, te quedarás de piedra. Pero la huella de Gaudí se desborda más allá de la Manzana de la Discordia así que, para conocer en profundidad la obra de esta gran figura del modernismo catalán, te proponemos una ruta por la ciudad con 12 paradas: desde los edificios más famosos a casas familiares, pasando por joyas arquitectónicas desconocidas. Todas, evidentemente, diseñadas por la singular mirada de Antoni Gaudí, que transformó la ciudad con sus creaciones partiendo de una premisa que ya se ha hecho internacional: "Primero el amor, y después la técnica".   Y para que las podáis visitar de la manera más eficiente, os las hemos organizado en un recorrido que podéis hacer por tramos para que las podáis visitar y dedicarles el tiempo que se merecen: la ruta está pensada para hacerla en tres días (¡si vas a un ritmo ágil!), ya que permite agrupar los edificios por zonas geográficas. Dejando de lado la Colònia Güell, que requiere salir de la ciudad, la ruta quedaría así: el primer día habría que visitar los edificios de la zona a

L'univers de Gaudí és ple de colors vius, detalls sorprenents, corbes sinuoses i referències als tres motors de la seva arquitectura: la natura, la pàtria i Déu. El reusenc és el nostre arquitecte més internacional, i això a vegades ens impedeix sortir dels tòpics. Si no ho has fet ja, és ben probable que hagis pensat a deixar-te meravellar per la Sagrada Família i que vulguis fer la cua per veure per dins la Casa Batlló. Ho entenem: quan hi entris, cauràs de cul a terra. Però la petjada de Gaudí es desborda més enllà de la Poma de la Discòrdia així que, per conèixer en profunditat l'obra d'aquesta gran figura del modernisme català, et proposem una ruta per la ciutat amb 12 parades: des dels edificis més famosos a cases familiars, passant per joies arquitectòniques desconegudes. Totes, evidentment, dissenyades per la singular mirada d'Antoni Gaudí, que va transformar la ciutat amb les seves creacions tot partint d'una premissa que ja s'ha fet internacional: "Primer l'amor, i després la tècnica".  I perquè les pugueu visitar de la manera més eficient, us les hem organitzat en un recorregut que podeu fer per trams, per tal que hi pugueu dedicar el temps que es mereixen: la ruta està pensada per fer-la en tres dies (si vas a un ritme àgil!) ja que permet agrupar els edificis per zones geogràfiques. Deixant de banda la Colònia Güell, que requereix sortir de la ciutat, la ruta quedaria així: el primer dia caldria visitar els edificis de la zona alta de Barcelona (la Torre Bellesgu

Viure a Barcelona és increïble, sí. Però també és car. El lloguer, el cafè, la birra, el vermut... tot suma. Per sort, gaudir de la ciutat no sempre demana gastar diners. Hi ha un munt de plans gratis que no tenen res a envejar als de pagament, i són aquí, tot l’any, esperant que els aprofitis. Així que si et preguntes què pots fer avui a Barcelona gratis, la resposta és clara: moltes coses. Passejades per descobrir obres d’art poc conegudes, museus que obren puntualment gratis i d’altres durant tot l’any, parcs que són autèntics refugis, concerts que no et cobren entrada i centres culturals on sempre passa alguna cosa (i moltes vegades, gratis). No cal sortir de la ciutat ni gastar-se la cartera per descobrir llocs nous o tornar a enamorar-se dels de sempre. Només cal saber on mirar. Aquesta guia és per a tu, que vius a Barcelona i no vols renunciar a gaudir-la encara que el pressupost no doni per a molts luxes. Aquí tens els nostres plans gratuïts preferits: perquè sí, viure aquí és car, però esprémer la ciutat... encara et pot sortir gratis. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

El panorama artístico de Barcelona y L’Hospitalet hierve por la 15ª edición de Art Nou, el festival de arte emergente que pone en contacto a los jóvenes artistas, el mercado del arte y las galerías, y ofrece al público exposiciones gratuitas de todo tipo. La programación se desplegará en 22 galerías de arte, 5 instituciones culturales y 22 espacios independientes de Barcelona y L'Hospitalet de Llobregat, donde se podrá ver el trabajo de más de 110 artistas emergentes gracias a un extenso programa de actividades como performances, proyecciones y acciones en galerías, entre otras. Como siempre, los artistas contemporáneos apuestan por lo que preocupa a la sociedad ahora mismo. No es de extrañar que algunas de las exposiciones aborden temáticas como la identidad, la ecología, la diáspora, la realidad multiespecie o la salud mental, que reflejan la pluralidad de ambas ciudades y su tejido creativo. El cierre del festival será el 3 de septiembre en La Capella, donde el público podrá disfrutar de una performance de la artista Alicia Val, organizada en colaboración con Club9. Entre las exposiciones programadas, hay una muestra de la fotógrafa Marta Mas en la Galería H2O, donde explora la herencia generacional y la salud mental a partir de los diarios de su abuela. Por su parte, la Fundación Úniques reflexiona con Generació Úniques 2026: L'arxiu de la memòria volàtil sobre cómo los instantes vividos se convierten en memoria y objetos físicos. Más hacia el terreno onírico, Aura Roig t

Tiberi Kiosk es el nombre de la terraza del patio del Museo Frederic Marès. La bisabuela de Roger Vila, de Tiberi Club, le daba pan con vino y azúcar para merendar. Esta elaboración tradicional, que muchos asociamos a la familia y a tiempos pasados, es uno de los postres de la carta de Tiberi Kiosk, el quiosco gastronómico que el equipo de creativos culinarios ha abierto en uno de los rincones con más encanto del barrio Gótico; un vergel silencioso con naranjos y una fuente con surtidor situado junto a la Plaza Sant Iu, a pocos pasos de la Catedral. Más allá de un ambiente de ensueño, Tiberi Kiosk ofrece una carta con el sello ya reconocible del grupo, al que le encanta jugar con la tradición y la gastronomía. El quiosco no tiene cocina, pero sí dispone de cafetera, plancha y otras herramientas que le permiten ofrecer comida y bebida para todos los momentos del día. Desde cafés de Nomad y bollería dulce para desayunar, hasta bocadillos como bikinis de distintos tipos o una alcachofa a la plancha con stracciatella, pasando por el fantástico mundo del vermut: embutidos, mojama, aceitunas y, por supuesto, gildas (diferentes de las gildas XXL de Tiberi Bar). Y de postre, dos clásicos: pan con chocolate y pan con vino y azúcar. La idea de este pan con vino y azúcar do it yourself encaja con una filosofía general del Kiosk: el diálogo con las piezas del Museo Marès. Los platos del bar, por ejemplo, lucen imágenes de las piezas de este museo de escultura y coleccionismo, que puede p

Tiberi Kiosk és el nom de la terrassa del pati del Museu Frederic Marès. La besàvia de Roger Vila de Tiberi Club li donava pa amb vi i sucre per berenar. Aquesta elaboració nostrada, que molts vinculem a la família i a èpoques passades, és una de les postres de la carta del Tiberi Kiosk, la guingueta que l’equip de creatius gastronòmics ha obert en un dels llocs amb més encant del barri Gòtic; un verger silenciós amb arbres tarongers i una font amb sortidor situat al costat de la Plaça Sant Iu, a tocar de la Catedral.  Més enllà d'un ambient de somni, el Tiberi Kiosk ofereix una carta amb la signatura ja reconeixible del grup, a qui els encanta jugar amb la tradició i la gastronomia. La guingueta no té cuina, però sí que disposa de cafetera, planxa i altres eines que els permet oferir menjar i beure per a tots els moments del dia. Des de cafès de Nomad i pastes dolces per a esmorzar, fins a entrepans com bikinis de diverses tipologies o una carxofa a la planxa amb stracciatella, passant pel fantàstic món del vermut: embotits, moixama, olives i, evidentment, gildes (diferents de les gildes XXL del Tiberi Bar). I de postres, dos clàssics: pa amb xocolata i pa amb vi i sucre.  La idea d’aquest pa amb vi i sucre do it yourself encaixa amb una filosofia general del Kiosk, que és la del diàleg amb les peces del Museu Marès. Els plats del bar, per exemple, llueixen imatges de les peces d’aquest museu d’escultura i col·leccionisme, que pot presumir de tenir una de les col·leccions mé

Khadija Saye murió en el 2017 con sólo 24 años, en el incendio de la torre Grenfell, junto a su madre. En la tragedia de este edificio de viviendas sociales del Reino Unido perdieron la vida setenta personas, pero también se quemó buena parte de su obra. La artista gambiano-británica había encontrado en la fotografía un espacio para pensar y contar su realidad: las imágenes que capturaba hablaban de la diáspora, de la identidad y las creencias de una experiencia personal pero que a su vez es universal. Esta exposición que acoge el Monestir de Pedralbes (este año, de celebración por sus 700 años de historia) es la primera retrospectiva mundial y, a la vez, la primera presentación de la obra de Saye en España. Se expone la serie 'Dwelling: in this space we breathe', una serie de retratos realizados con la antigua técnica del colodió húmedo, que pudieron verse en el Pabellón de la Diáspora de la Bienal de Venecia de 2017, donde Khadija Saye fue la participante más joven.

Khadija Saye va morir el 2017 amb només 24 anys, en l’incendi de la torre Grenfell, juntament amb la seva mare. En la tragèdia d’aquest edifici d’habitatges socials del Regne Unit hi van perdre la vida setanta persones, però també s’hi va cremar una bona part de la seva obra. L’artista gambiano-britànica havia trobat en la fotografia un espai per pensar i explicar la seva realitat: les imatges que capturava parlaven de la diàspora, de la identitat i les creences d’una experiència personal però que a la vegada és universal.   Aquesta exposició que acull el Monestir de Pedralbes (enguany, de celebració pels seus 700 anys d’història) és la primera retrospectiva mundial i, alhora, la primera presentació de l’obra de Saye a Espanya. S’hi exposa la sèrie Dwelling: in this space we breathe, una sèrie de retrats fets amb l’antiga tècnica del col·lodió humit, que es van poder veure al Pavelló de la Diàspora de la Biennal de Venècia de 2017, on Khadija Saye va ser la participant més jove.

¿Por qué este escultor desconocido de época románica ha recibido el sobrenombre de “el Picasso del siglo XII”? En los rostros geométricos con ojos expresivos del Maestro de Cabestany, y en la desproporción y los volúmenes impactantes de sus esculturas, reside todo aquello que desde el presente hemos sabido denominar modernidad. En pleno románico, las obras del Maestro de Cabestany poseían un estilo característico que lo diferenciaba de sus coetáneos. Por ello, aunque conocemos pocos detalles de la vida de esta figura, su trabajo ha sido reconocido desde la Toscana hasta el Mediodía francés, pasando por Cataluña y Navarra. Con esta exposición, el MNAC rinde homenaje al escultor más célebre del románico catalán partiendo de la incorporación reciente de nuevas piezas al museo; concretamente, fragmentos que formaban parte de la portada de mármol del monasterio de Sant Pere de Rodes. Por tanto, la muestra se centra en la construcción del mito de la abadía de Rodes, un espacio único, destino de peregrinaje, vinculado a un paisaje ancestral y a la antigua Roma. El Maestro de Cabestany escogió aquel lugar para realizar su obra maestra, lo cual nos dice mucho de las pasiones que movían al misterioso escultor, quien admiró a los antiguos e imitó sus técnicas para crear un lenguaje visual muy disruptivo para el siglo XII. Pero siglos después de que Cabestany viera su gran trabajo hecho realidad, Sant Pere de Rodes se convirtió en una ruina. Por este motivo, el primer ámbito de la exposi

Per què aquest escultor desconegut d’època romànica ha rebut el sobrenom de “el Picasso del segle XII”? En les cares geomètriques amb ulls expressius del Mestre de Cabestany i en la desproporció i els volums impactants de les seves escultures hi ha tot allò que des del present hem sabut anomenar modernitat.  En ple romànic, les obres del Mestre de Cabestany tenien un estil característic que el diferenciava dels seus coetanis. Per això, tot i que sabem pocs detalls de la vida d’aquesta figura, el seu treball s’ha reconegut des de la Toscana fins el Migdia francès, passant per Catalunya i Navarra.  Amb aquesta exposició, el MNAC ret homenatge a l'escultor més cèlebre del romànic català tot partint de la incorporació recent de noves peces al museu; concretament, fragments que formaven part de la portalada de marbre del monestir de Sant Pere de Rodes. Per tant, la mostra se centra en la construcció del mite de l’abadia de Rodes, un espai únic, destinació de pelegrinatge, vinculat a un paisatge ancestral i a l’antiga Roma. El Mestre de Cabestany va escollir aquell indret per a fer la seva obra mestra, i això ens diu molt de les passions que movien el misteriós escultor, que va admirar els antics en va imitar les tècniques per crear un llenguatge visual molt disruptiu pel segle XII.  Però segles després que Cabestany veiés el seu gran treball fet realitat, Sant Pere de Rodes es va convertir en una ruina. Per això, el primer àmbit de l’exposició no comença a l’Edat Mitjana, sinó al

Entre finales del siglo XIX e inicios del XX, los Nabis querían restablecer la unidad del arte y allanaban el terreno para la modernidad venidera. Este movimiento, situado en la transición entre el modernismo y las primeras vanguardias, se caracterizaba por un diálogo constante entre la pintura, la arquitectura y las artes decorativas gracias al juego entre el color, la forma y el ritmo de las composiciones artísticas. Ahora, los Nabis entran en La Pedrera en la primera gran exposición monográfica en Barcelona de este movimiento. La muestra reúne una amplia selección de obras de entre finales del siglo XIX e inicios del XX que nos permiten conocer los principios estéticos y conceptuales de este grupo artístico, que exploró el carácter decorativo de la pintura y encontró la manera de integrarla en la vida cotidiana. El nombre de los Nabis proviene del hebreo (neviim, que significa "profetas") y agrupa a las personas que se unieron en torno a Paul Sérusier y a la escuela de arte alternativa Académie Julian de París, como Paul-Élie Ranson, Pierre Bonnard, Édouard Vuillard y Maurice Denis, Henri-Gabriel Ibels, Georges Lacombe, Aristides Maillol, József Rippl-Rónai, Ker-Xavier Roussel, Félix Vallotton y Jan Verkade. Defendían el arte total y la reconciliación entre el artista y el artesano, por lo que trabajaron la pintura, el dibujo, el grabado, la escultura y la fotografía, pero también el diseño de papeles pintados, tapicerías, biombos y objetos manufacturados, así como la deco

Entre finals del segle XIX i inicis del segle XX, els Nabís volien restalir la unitat de l’art i aplanaven el terreny per la modernitat que vindria. Aquest moviment, situat a la transició entre el modernisme i les primeres avantguardes, es caracteritzava per un diàleg constant entre la pintura, l’arquitectura i les arts decoratives gràcies al joc entre el color, la forma i el ritme de les composicions artístiques. Ara, els Nabís entren dins de La Pedrera en la primera gran exposició monogràfica a Barcelona d’aquest moviment.  La mostra reuneix una àmplia selecció d’entre finals del segle XIX i inicis del segle XX que ens permeten conèixer els principis estètics i conceptuals d’aquest grup artístic que va explorar el caràcter decoratiu de la pintura i la van trobar la manera d’integrar-la en la vida quotidiana.  El nom dels nabís ve de l’hebreu (neviim, que vol dir ‘profetes’) i agrupa les persones que es van ajuntar al voltant de Paul Sérusier i de l’escola d’art alternativa l’Académie Julian de País, com Paul-Élie Ranson, Pierre Bonnard, Édouard Vuillard i Maurice Denis, Henri-Gabriel Ibels, Georges Lacombe, Aristides Maillol, József Rippl-Rónai, Ker-Xavier Roussel, Félix Vallotton i Jan Verkade. Defensaven l’art total i la reconciliació de l’artista i l’artesà, així que van treballar la pintura, el dibuix, el gravat, l’escultura i la fotografia, però també el disseny de papers pintats, les tapisseries, els paravents i els objectes manufacturats, així com en la decoració d’i

El CCCB acogerá, hasta el 25 de mayo, la exposición "Rodoreda, un bosque", dedicada a la radicalidad literaria y al imaginario creativo de la escritora en lengua catalana más importante del siglo XX. Comisariada por la ensayista y crítica literaria Neus Penalba, la muestra pretende alejarse de los tópicos, a menudo edulcorados, que han rodeado su figura y mostrar la faceta más contemporánea de Rodoreda, donde la escritura transita entre el realismo y la fantasía para hablarnos de la inocencia, el deseo, el suicidio, el desarraigo, el escarnio o la metafísica. La muestra se sirve de la metáfora del bosque para concebir el espacio expositivo. Las salas se conectan orgánicamente, utilizando este símil para explicar la trayectoria de la autora a través de un recorrido por las raíces literarias y la experiencia del desarraigo del exilio, los troncos marcados por la vivencia de la guerra, las ramas que dialogan con la cultura occidental y las copas que rozan el cielo y acogen pájaros. A través de esta estructura se despliegan más de 400 piezas entre obra plástica, instalaciones, documentos y audiovisuales, incorporando originales de la Fundación Mercè Rodoreda. Uno de los ejes centrales de la muestra es el diálogo que se establece entre la literatura de Rodoreda y creadores de diversas disciplinas y épocas. Entre los artistas expuestos figuran nombres como Remedios Varo, Pina Bausch, Marc Chagall, Leonora Carrington, Pablo Picasso o Joan Ponç. Además, la selección incluye proyectos

El CCCB acollirà, fins al 25 de maig, l'exposició "Rodoreda, un bosc" dedicada a la radicalitat literària i l'imaginari creatiu de l'escriptora en llengua catalana més important del segle XX. Comissariada per l'assagista i crítica literària Neus Penalba, la mostra pretén allunyar-se dels tòpics, sovint ensucrats, que han envoltat la seva figura i mostrar la faceta més contemporània de Rodoreda, on l'escriptura transita entre el realisme i la fantasia per parlar-nos de la innocència, el desig, el suïcidi, el desarrelament, l’escarni o la metafísica.  La mostra se serveix de la metàfora del bosc per concebre l'espai expositiu. Les sales es connecten orgànicament, utilitzant aquest símil per explicar la trajectòria de l'autora a través d'un recorregut per les arrels literàries i l'experiència del desarrelament de l'exili, els troncs marcats per la vivència de la guerra, les branques que dialoguen amb la cultura occidental i les capçades que freguen el cel i acullen ocells. A través d'aquesta estructura es despleguen més de 400 peces entre obra plàstica, instal·lacions, documents i audiovisuals, incorporant originals de la Fundació Mercè Rodoreda. Un dels eixos centrals de la mostra és el diàleg que s'estableix entre la literatura de Rodoreda i creadors de diverses disciplines i èpoques. Entre els artistes exposats hi figuren noms com Remedios Varo, Pina Bausch, Marc Chagall, Leonora Carrington, Pablo Picasso o Joan Ponç. A més, la selecció inclou projectes artístics de nova crea

El panorama artístic de Barcelona i L’Hospitalet bull per la 15a edició d’Art Nou, el festival d’art emergent que posa en contacte els joves artistes, el mercat de l’art i les galeries i ofereix al públic exposicions gratuïtes de tota mena. La programació es desplegarà en 22 galeries d'art, 5 institucions culturals i 22 espais independents de Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat, on s'hi podrà veure el treball més de 110 artistes emergents gràcies a un extens programa d’activitats com performances, projeccions i accions a galeries, entre d’altres. Com sempre, els artistes contemporanis aposten pel que preocupa a la societat ara mateix. No és d'estranyar que algunes de les exposicions abordin temàtiques com la identitat, l'ecologia, la diàspora, la realitat multiespècie o la salut mental, que reflecteixen la pluralitat de les dues ciutats i el seu teixit creatiu. El tancament del festival serà el 3 de setembre a La Capella, on el públic podrà gaudir d'una performance de l'artista Alicia Val, organitzada en col·laboració amb Club9. Entre les exposicions programades, hi ha una mostra de la fotògrafa Marta Mas a la Galeria H2O, on explora l'herència generacional i la salut mental a partir dels diaris de la seva àvia. Per la seva banda, la Fundació Úniques reflexiona amb Generació Úniques 2026: L'arxiu de la memòria volàtil sobre com els instants viscuts es converteixen en memòria i objectes físics. Més cap al terreny oníric, Aura Roig transforma Prats Nogueras Blanchard amb The

La Catedral de Barcelona es un espacio de culto, pero también una joya de la arquitectura y un punto caliente de la cultura popular de nuestra ciudad, que cada año acoge eventos como el ou com balla. También es un lugar de visita obligada para los turistas y, como tal, cuenta con una tienda donde comprar algún souvenir antes de volver a casa. Ahora, la Catedral ha ampliado la tienda y la ha reformado completamente para que no solo sea un lugar donde comprar recuerdos, sino también donde conocer y profundizar en la historia espiritual, artística y patrimonial de Barcelona.  La nueva tienda de la Catedral será gestionada por la empresa Laie, encargada de otras conocidas librerías de museos de la ciudad, y se ampliará incorporando una nueva área del edificio situada en la capilla de Santa Rita. El objetivo de este comercio es que sea un espacio más de la visita al monumento: como en los museos, donde todo el mundo sabe que la mejor manera de despedirte de una exposición es haciendo una parada de rigor en la tienda, aunque sea solo para cotillear.  Catedral de BarcelonaLaie Catedral de Barcelona ¿Y qué encontraremos en la nueva tienda de la catedral? La propuesta comercial de Laie toma como eje el patrimonio artístico del monumento, su iconografía, sus santos y los episodios más clave de su historia, así como las tradiciones populares que han vinculado la Catedral con la vida de la ciudad a lo largo de los siglos. Entre las principales novedades destacan líneas de diseño propio

La Catedral de Barcelona és un espai de culte, però també una joia de l’arquitectura i un punt calent de la cultura popular de la nostra ciutat, que cada any acull esdeveniments com l’ou com balla. També és un lloc de visita obligada per als turistes i, com a tal, compta amb una botiga on firar-te amb algun souvenir abans de tornar a casa. Ara, la Catedral ha ampliat la botiga i l’ha reformada completament perquè no només sigui un lloc on comprar records, sinó també on conèixer i aprofundir en la història espiritual, artística i patrimonial de Barcelona.  La nova botiga de la Catedral serà gestionada per l’empresa Laie, encarregada d’altres conegudes llibreries de museus de la ciutat, i s’ampliarà incorporant una nova àrea de l’edifici situada a la capella de Santa Rita. L’objectiu d’aquest comerç és que sigui un espai més de la visita al monument: com als museus, on tothom sap que la millor manera d’acomiadar-te d’una exposició és fent una parada de rigor a la botiga, encara que sigui només per xafardejar.  Catedral de BarcelonaLaie Catedral de Barcelona I què hi trobarem a la nova botiga de la catedral? La proposta comercial de Laie pren com a eix el patrimoni artístic del monument, la seva iconografia, els seus sants i els episodis més claus de la seva història, així com les tradicions populars que han vinculat la Catedral amb la vida de la ciutat al llarg dels segles. Entre les principals novetats destaquen línies de disseny propi i producció local (com col·leccions exc

¿Qué tienen en común Annie Hall, Vacaciones en Roma, Algo pasa con Mary, Cuatro bodas y un funeral y Tienes un e-m@il? Sí, son películas fantásticas. Pero también comparten el paraguas de la “comedia romántica”, un género que en la Filmoteca de Catalunya describen como uno de los “más populares, mutantes y persistentes de la historia del cine”. Por eso, y seguramente porque son un tipo de películas que “huelen a verano”, la Filmoteca ha programado un ciclo de cine que gira en torno a la comedia romántica.  Foto: Filmoteca de CatalunyaFilmoteca de Catalunya Bajo el título “Tu i jo, què?” (¿Tú y yo, qué?), el programa cuenta con 22 películas que abordan el amor de pareja, las relaciones sexoafectivas, el deseo, las convenciones sociales, el enamoramiento esporádico o la búsqueda de la propia identidad, que se podrán ver en la sede del Raval de la Filmoteca de Catalunya hasta el 30 de septiembre.  View this post on Instagram A post shared by Filmoteca de Catalunya (@filmotecacat) En la cartelera los espectadores encontrarán desde clásicos en blanco y negro como Vacaciones en Roma (William Wyler) o Ámame esta noche (Rouben Mamoulian), hasta los grandes éxitos generacionales de las décadas de los setenta, ochenta y noventa. Obras fundamentales como Annie Hall (Woody Allen), Clueless (Fuera de onda) (Amy Heckerling), Alta fidelidad (Stephen Frears), Algo pasa con Mary (hermanos Farrelly), Cuatro bodas y un funeral (Mike Newell) o Tienes un e-m@il (Nora Eph

Què tenen en comú Annie Hall, Vacances a Roma, There's Something About Mary, Quatre bodes i un funeral i Tens un e-m@il? Sí, són films fantàstics. Però també comparteixen el paraigua de la “comèdia romàntica”, un gènere que a la Filmoteca de Catalunya descriuen com un dels “més populars, mutants i persistents de la història del cinema”. Per això, i segurament perquè són un tipus de pel·lícules que “fan estiu”, la Filmoteca ha programat un cicle de cinema que gira al voltant de la comèdia romàntica.  Foto: Filmoteca de CatalunyaFilmoteca de Catalunya Sota el títol “Tu i jo, què?”, el programa compta amb 22 pel·lícules que aborden l’amor de parella, les relacions sexoafectives, el desig, les convencions socials, l’enamorament esporàdic o la recerca de la pròpia identitat, que es podran veure a la seu del Raval de la Filmoteca de Catalunya fins al 30 de setembre.  View this post on Instagram A post shared by Filmoteca de Catalunya (@filmotecacat) A la cartellera els espectadors hi trobaran des de clàssics en blanc i negre com Vacances a Roma (William Wyler) o Estima'm aquesta nit (Rouben Mamoulian), fins als grans èxits generacionals de les dècades dels setanta, vuitanta i noranta. Obres fonamentals com Annie Hall (Woody Allen), Clueless (Amy Heckerling), Alta fidelitat (Stephen Frears), Alguna cosa passa amb la Mary (germans Farrelly), Quatre bodes i un funeral (Mike Newell) o Tens un e-m@il (Nora Ephron). Tot i que el gruix del programa repassa títols ine

Per alguns, la Barcelona de sobre la Diagonal és tot un misteri. Un indret exòtic i tan diferent de la ciutat que coneixem que hi podem anar a fer de turistes. A l’upper, ser turista consisteix comptar les famílies nombroses, les manicures impecables i la ràtio de raquetes de tennis per càpita que es veuen als carrers. O vol dir refugiar-se a les ombres de la zona alta, que sabem que són més frondoses que les d’altres barris. Però també pots fer turisme cultural. A l’upper hi ha el CosmoCaixa, el gran claustre gòtic del Monestir de Pedralbes i edificis de Gaudí com els Pavellons Güell o la preciosa Torre Bellesguard. Però si encara queda algun secret gaudinià a la ciutat, el trobareu a l’upper: es tracta del portal de la Finca Miralles que Gaudí va dissenyar l’any 1901.  COACPortal de la Finca Miralles Només heu de pujar al Passeig de Manuel de Girona i buscar-hi les ones que han fet famosos edificis com La Pedrera o la Casa Batlló. Les trobareu en un mur de pedra de morter i trencadís blanc (on els més imaginatius hi veuran referències a algun rèptil), rematat amb una reixa de malla metàl·lica amb punxes, similar a la forma d’una xarxa de pescar. L’exhuberant portal compta amb dues portes d’accés, una per a carruatges i una per a persones, té forma d’arc lobulat i està cobert per una marquesina.  Consell GaudíPortal de la Finca Miralles Però, què hi fa aquí una porta d’Antoni Gaudí? I per què dona pas a un bloc de pisos més modern? La història ens porta a parlar d’Herme

Para algunos, la Barcelona de encima de la Diagonal es todo un misterio. Un lugar exótico y tan diferente de la ciudad que conocemos que podemos ir a hacer de turistas. En el upper, ser turista consiste en contar las familias numerosas, las manicuras impecables y la ratio de raquetas de tenis por cápita que se ven en las calles. O significa refugiarse en las sombras de la zona alta, que sabemos que son más frondosas que las de otros barrios. Pero también puedes hacer turismo cultural. En el upper está el CosmoCaixa, el gran claustro gótico del Monestir de Pedralbes y edificios de Gaudí como los Pavellons Güell o la preciosa Torre Bellesguard. Pero si todavía queda algún secreto gaudiniano en la ciudad, lo encontraréis en el upper: se trata del portal de la Finca Miralles que Gaudí diseñó en el año 1901.  COACPortal de la Finca Miralles Solo tenéis que subir al Paseo de Manuel de Girona y buscar allí las olas que han hecho famosos a edificios como La Pedrera o la Casa Batlló. Las encontraréis en un muro de piedra de mortero y trencadís blanco (en el que los más imaginativos verán referencias a algún reptil), rematado con una reja de malla metálica con pinchos, similar a la forma de una red de pescar. An el exuberante portal cuenta con dos puertas de acceso, una para carruajes y otra para personas, tiene forma de arco lobulado y está cubierto por una marquesina.  Consell GaudíPortal de la Finca Miralles Pero, ¿qué hace aquí una puerta de Antoni Gaudí? ¿Y por qué da paso a u

Cuando entras en ÚNICO, te reciben dos bandejas doradas. En una, hay una pila de hojas donde, por un lado, te piden que escribas el nombre de tres arquitectos. Al reverso de la misma hoja, pone: “Ahora, escribe el nombre de tres artesanos”. La segunda bandeja te permite cotillear las respuestas del público que ha visitado la galería y darte cuenta de que una de las preguntas es más fácil de responder que la otra. Le Corbusier, Gaudí, Calatrava, Norman Foster… y al otro lado: silencio. ¿Cómo se llaman las personas que han hecho los cristales de nuestras ventanas, las mesas donde trabajamos o las barandillas de nuestro balcón?  Cecilia Diaz BetzÚNICO Hubo un momento de la historia en el que la arquitectura y la artesanía iban de la mano: “Gaudí concibió la Sagrada Familia pensando en las cerámicas de Antoni Cumella”, ejemplifica Victoria Pont, responsable de la programación cultural de la Galería ÚNICO. Pero el mundo ha cambiado mucho desde el modernismo, y nuestra relación con la artesanía también. Por eso, esta galería del Poblenou se propuso exponer piezas de artesanía hechas por creadores de nuestra casa que trabajan con la cerámica, la madera o el textil, y vincularlos a estudios de arquitectura de renombre.  Cecília Díaz BetzÚNICO Pero, ¿de dónde nace este proyecto? ÚNICO es un proyecto impulsado por la firma ICÓNICO, una empresa especializada en grifería de baño y cocina orientada a arquitectos, interioristas y profesionales del sector. Hace ahora un año decidieron a

Quan entres a ÚNICO, et reben dues plates daurades. En una, hi ha una pila de fulls on, per un cantó, et demanen que escriguis el nom de tres arquitectes. Al revers del mateix full, hi posa: “Ara, escriu el nom de tres artesans”. La segona safata et permet xafardejar les respostes del públic que ha visitat la galeria i adonar-te que una de les preguntes és més fàcil de respondre que l’altra. Le Corbusier, Gaudí, Calatrava, Norman Foster… i a l’altre costat: silenci. Com es diuen les persones que han fet els vidres de les nostres finestres, les taules on treballem o les baranes del nostre balcó?  Cecilia Diaz BetzÚNICO Hi havia un moment de la història en què l’arquitectura i l’artesania anaven de bracet: “Gaudí va concebre la Sagrada Família pensant en les ceràmiques d’Antoni Cumella”, exemplifica Victoria Pont, responsable de la programació cultural de la Galeria ÚNICO. Però el món ha canviat molt des del modernisme, i la nostra relació amb l’artesania també. Per això, aquesta galeria del Poblenou es va proposar exposar peces d’artesania fetes per creadors de casa nostra que treballen amb la ceràmica, la fusta o el tèxtil, i vincular-los a estudis d’arquitectura de renom.  Cecília Díaz BetzÚNICO Però, d’on neix aquest projecte? ÚNICO és un projecte impulsat per la signatura ICÓNICO, una empresa especialitzada en aixeteria de bany i cuina orientada a arquitectes, interioristes i professionals del sector. Ara fa un any van decidir ampliar horitzons i obrir un showroom al 2

El modernismo catalán fue un movimiento provinciano que dejó huella más allá de Barcelona. Por todo el país, desde el Palau Maricel de Sitges hasta la Casa Coll i Regàs de Mataró, pasando por la maravillosa Casa Navàs de Reus, hay pueblos y ciudades que pueden presumir de alguna joya arquitectónica modernista. Terrassa no es una excepción: esta ciudad, vinculada históricamente a la industria textil, tiene edificios singulares como la Casa Alegre o la Escola Industrial, y celebra cada año la Fira Modernista, dedicada al movimiento. Pero la joya de la corona del modernismo tarrasense es la Masia Freixa, una construcción de Lluís Muncunill.  View this post on Instagram A post shared by Ajuntament de Terrassa (@ajterrassa) Los tarrasenses la conocen bien, aunque hasta ahora solo podían verla desde el exterior. Si pasean al perro en el Parc de Sant Jordi, pueden admirar su tejado ondulante, los arcos parabólicos de inspiración gaudiniana, la fachada encalada o la torre octogonal. Ahora, el Ayuntamiento de Terrassa ha anunciado que la Masia Freixa reabre al público y se podrá visitar gratis para que todo aquel que lo desee pueda descubrir su interior.   Turisme de CatalunyaMasia Freixa   La planta baja del edificio (que hasta 2025 acogía las oficinas del Síndic Municipal de Greuges y de la Oficina de Turismo del Ayuntamiento) será de acceso libre para todo el mundo. Ahora bien, para visitar las plantas superiores y la torre será necesario hacer una reserva pre

La planta baixa del DHub s’ha omplert d’objectes de tota mena. Pots passejar entre làmpades, tubs de busseig, estris de cuina, mobiliari infantil i bicicletes i preguntar-te: què tenen tots aquests artefactes en comú? La resposta te la dona el títol de l’exposició, ‘Premis Delta 2026. Disseny industrial i cultura del disseny’: són objectes premiats dins dels Delta, els guardons més emblemàtics del disseny industrial al país, que enguany arriben a la seva 43a edició. D’entre les 422 propostes presentades, el jurat ha escollit 203 productes destacats, que es poden visitar a les sales del DHub fins el 6 de setembre.  DHubPremis Delta 2026. Disseny industrial i cultura del disseny Lluny de ser un simple recull de productes, l'exposició ofereix una panoràmica de l’actualitat del disseny industrial al nostre país. Comissariada per un comitè d'experts i amb disseny expositiu d'Adriana Mas i gràfica d'Studio Albert Romagosa, la mostra està organitzada per dotze àmbits que guien el visitant a través d'un itinerari temàtic que va des de la mobilitat, equipaments interiors, dispositius electrònics, il·luminació, packaging, eines fins arribar al disseny per al cos o els nous materials. El resultat és una una selecció que posa en relleu l’excel·lència de la professió a través d’objectes que aporten valor a les persones, respecten l’entorn i reflecteixen bones pràctiques professionals i industrials.  DHubNebra (Cenlitros/ a·emotional light) Premis Delta 2026. Disseny industrial i cultur

El modernisme català va ser un moviment provincià que va deixar empremta més enllà de Barcelona. Arreu del país, des del Palau Maricel de Sitges fins a la Casa Coll i Ragàs de Mataró, passant per la meravellosa Casa Navàs de Reus, hi ha pobles i ciutats que poden presumir d’alguna joia arquitectònica modernista. Terrassa no n’és una excepció: aquesta ciutat, vinculada històricament a la indústria tèxtil, té edificis singulars com la Casa Alegre o l’Escola Industrial, i celebra cada any la Fira Modernista, dedicada al moviment. Però la joia de la corona del modernisme terrassenc és la Masia Freixa, una construcció de Lluís Muncunill.  View this post on Instagram A post shared by Ajuntament de Terrassa (@ajterrassa) Els terrassencs la coneixen bé, tot i que fins ara només podien veure-la des de l’exterior. Si passegen el gos al Parc de Sant Jordi, poden admirar-ne la teulada ondulant, els arcs parabòlics d’inspiració gaudiniana, la façana emblanquinada o la torre octogonal. Ara, l’Ajuntament de Terrassa ha anunciat que la Masia Freixa reobre al públic i es podrà visitar gratis perquè tothom qui ho desitgi en pugui descobrir l’interior.   Turisme de CatalunyaMasia Freixa   La planta baixa de l’edifici (que fins al 2025 acollia les oficines del Síndic Municipal de Greuges i de l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament) serà d’accés lliure per a tothom. Ara bé, per visitar les plantes superiors i la torre caldrà fer una reserva prèvia al web del servei municipal de

Cuando nos encontramos con conocidos lejanos por la calle durante el verano, los barceloneses nos sentimos aliviados. A diferencia de otros momentos del año, tenemos en el bolsillo un tema de conversación infalible para hacer small-talk: el calor. “¡Uy, en mi piso no se puede estar, es un tercero bajo tejado!”, exclamamos. Y preguntamos: “¿Tú qué, cómo lo llevas? ¿Tienes aire acondicionado? ¿Ventilador de techo?”. Ahora, a la lista de preguntas relacionadas con la canícula, podemos sumar una cuestión cultural: “¿Has visitado el refugio climático del Santa Mònica?”.  Jordi PlayRefugio climático en la terraza del Arts Santa Mònica. 08.06.2026, Barcelona foto: Jordi Play Si bajáis al final de la Rambla, podéis entrar en el Santa Mònica, un centro de arte contemporáneo (¡ahora está esta muestra!) que es, por sí mismo, un espacio ideal donde resguardarse del calor. Ahora bien, en la terraza del centro se ha instalado un refugio climático al aire libre, diseñado por el estudio Naked Space, que combina tejidos reactivos a los rayos UV e estructuras hinchables para ofrecer un espacio sombrío, gratuito y comunitario.  Jordi PlayRefugio climático en la terraza del Arts Santa Mònica. 08.06.2026, Barcelona foto: Jordi Play El refugio es de carácter efímero (se desmontará cuando acabe el verano), pero también artístico: la propuesta arquitectónica de Naked Space quiere ir más allá de ofrecer una simple sombra donde esquivar el bochorno y está pensada como un dispositivo espacial que h