Rita Roig

Barcelona está llena de museos y galerías que programan magníficas exposiciones y actividades. Arte, ciencia, diseño, fotografía, historia... y otras exposiciones curiosas que te sorprenderán. Además, la ciudad también tiene sus calles llenas de obras de arte escondidas en las que quizás nunca te has fijado. ¿Cuáles son las mejores exposiciones de Barcelona ahora mismo? Sean cuales sean tus preferencias, seguro que hay una muestra esperándote en alguna de las salas de la ciudad que te fascinará. Haz vistazo a nuestro listado y decide qué exposición quieres visitar en solitario cuando salgas de trabajar, cuál es la perfecta para tener una cita o cuáles quieres ver en compañía de tus amigos. NO TE LO PIERDAS: Museos que abren gratis los domingos.   

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a Barcelona

Barcelona és plena de museus i galeries que programen magnífiques exposicions i activitats. Art, ciència, disseny, fotografia, història... Tenim exposicions ben curioses que sorprendrien fins i tot als més escèptics. Ah, i també hi ha moltes obres d'art públiques que decoren els nostres carrers i, que a vegades, passem per alt. Quines són les millors exposicions que es poden veure a Barcelona? Siguin quines siguin les teves preferències, segur que hi ha una mostra esperant-te en alguna de les sales de la ciutat que et fascinarà. Dona un cop d'ull al nostre llistat i decideix quina exposició vols visitar en solitari quan pleguis de la feina, quina és la perfecta per tenir una cita o quina vols veure en companyia dels teus amics. NO T'HO PERDIS: Els museus que obren gratis el diumenge

Que el arte tiene una presencia indiscutible en la ciudad no es ninguna novedad. Tenemos museos de todo tipo que atesoran colecciones muy valiosas; galerías de arte que sirven de escaparate para nuevos talentos y también para artistas consagrados; exposiciones gratuitas e incluso arte en la calle que te sorprende a cada paso. Pero aún hay más, y dentro de la programación artística de Barcelona encontramos exposiciones que, ya sea por su temática, por la disciplina del artista o por su contenido, las hemos catalogado como las más curiosas de la ciudad. ¿Cuáles son las exposiciones más sorprendentes de Barcelona ahora mismo? ¡Dejad que os sorprendan! NO TE LO PIERDAS: Las exposiciones de Barcelona que no debes perderte.

Que l'art té una presència indiscutible a la ciutat no és cap novetat. Tenim museus de tota mena que atresoren col·leccions molt valuoses; galeries d'art que serveixen d'aparador per a nous talents i també per a artistes consagrats; exposicions gratuïtes i fins i tot art al carrer que et sorprèn a cada pas. Però encara hi ha més, i dins de la programació artística de Barcelona trobem exposicions que, ja sigui per la seva temàtica, per la disciplina de l'artista o pel seu contingut, les hem catalogat com les més curioses de la ciutat. Quines són les exposicions més sorprenents de Barcelona ara mateix? Deixeu que us sorprenguin! NO T'HO PERDIS: Les exposicions de Barcelona que has de veure.

La Mercè és una i és moltes. La del Piromusical, les arts escèniques, la dels concerts del BAM, la que està pensada per als més petits. Aquí teniu tot el que cal saber per treure tot el suc a la Festa Major del 2023. Are you ready?

Santa Eulàlia es la fiesta mayor de invierno de Barcelona y uno de los mejores momentos para disfrutar de la cultura popular en la ciudad: la 'gegantona' Laia, otros gigantes y las gigantes, los dragones, los diablos... Ahora bien, por Santa Eulàlia también tenemos la suerte de que muchos jardines, centros de arte, edificios históricos, museos y otras instituciones abren sus puertas totalmente gratis para que puedas descubrir todo lo que esconden en su interior. NO TE LO PIERDAS: ¿Cuándo puedo visitar gratis los museos de Barcelona?

Santa Eulàlia és la festa major d’hivern de Barcelona i un dels millors moments per gaudir de la cultura popular a la ciutat: la gegantona Laia, altres gegants i gegantes, els dracs, els diables... Ara bé, per Santa Eulàlia també tenim la sort que molts jardins, centres d'art, edificis històrics, museus i altres institucions obren les portes totalment gratis perquè puguis descobrir tot el que amaguen al seu interior. NO T'HO PERDIS: Quan visitar gratis els museus de Barcelona?

Busqueu plans per fer amb la canalla durant les festes de Nadal? Prepareu l'agenda perquè hi ha coses per fer gairebé cada dia. Teniu cinema, teatre, circ, pessebres, festes i concerts per passar-ho genial amb la família. Els petits de casa viuen aquestes dates amb especial il·lusió, i amb aquests plans segur que vosaltres també us endinseu en l'emoció de Nadal.  NO T'HO PERDIS: Nadal 2022 a Barcelona: guia completa

¿Buscáis planes para hacer con los más pequeños durante las vacaciones de Navidad? Preparad la agenda porque hay cosas para hacer casi cada día. Tenéis teatro, cine, pesebres, fiestas y conciertos para pasarlo genial en familia. Los pequeños de casa viven estas fechas con especial ilusión, y con estos planes lo harán aún más. NO TE LO PIERDAS: Encuentra muchos más planes en la guía completa de la Navidad en Barcelona.

Si piensas en una exposición, seguro que te imaginas una sala llena de obras de arte o una muestra curiosa sobre ciencia o historia. Y sí, no te equivocas, ¡Barcelona está llena de cultura y hay exposiciones de todo tipo! Por eso tenemos salas, galerías y museos que exponen fotografía: desde el fotoperiodismo a la fotografía histórica, pasando por la práctica más artística y experimental. ¿Cuáles son las mejores exposiciones de fotografía que se pueden ver en Barcelona ahora mismo? En las muestras que listamos a continuación encontrarás grandes nombres de la disciplina, locales e internacionales, ya sea en centros que se dedican exclusivamente o en espacios que apuestan por el octavo arte. NO TE LO PIERDAS: Las mejores exposiciones de Barcelona

Si penses en una exposició, segur que t'imagines una sala plena d'obres d'art o una mostra curiosa sobre ciència o història. I sí, no t'equivoques, Barcelona és plena de cultura i hi ha exposicions de tota mena! Per això tenim sales, galeries i museus que exposen fotografia: des del fotoperiodisme a la fotografia històrica, passant per la pràctica més artística i experimental. Quines són les millors exposicions de fotografia que es poden veure a Barcelona ara mateix? En les mostres que llistem a continuació hi trobaràs grans noms de la disciplina, locals i internacionals, ja sigui en centres que s'hi dediquen exclusivament o en museus i galeries que aposten pel vuitè art. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona

El Maestro de Cabestany es uno de los escultores más importantes del románico catalán. Ahora bien, en Barcelona tenemos muy pocas piezas suyas (una de las más bonitas es la 'Aparición de Jesús a sus discípulos en el mar' que se encuentra en el Museu Frederic Marès!), lo que pone en evidencia lo excepcional que es esta exposición de la Galería Artur Ramon Art. Allí encontraréis cuatro piezas procedentes de la portalada de Sant Pere de Rodes que la Generalitat compró a finales del año pasado, gracias a los anticuarios Artur Ramon, Sergi Clavell y Albert Martí Palau. Ellos mismos lo explican así: “el Maestro y el azar nos han reunido en tres anticuarios que representamos a una nueva generación profesional a través de cuatro piezas que ni en el mejor de nuestros sueños hubiéramos aspirado a tener”. A las piezas de la portalada de Sant Pere de Rodes les hacen compañía otras esculturas del mismo autor y origen, que forman parte de la colección Barrachina, hoy en día en el Museu del Castell Peralada.

Las esculturas contemporáneas de la colección Bassat dialogan con piezas del Museu Frederic Marès “Vimos a la Virgen de los Dolores y dijimos: aquí pondremos al Chillida”. Ricard Mas, comisario de la muestra 'Confluències', explica así el proceso de creación de la exposición que contrapone esculturas contemporáneas de la colección Bassat con obras de arte del Museu Frederic Marès. Al parecer, Chillida empezó a interesarse por el espacio haciendo de portero de la Real Sociedad. Defender el área pequeña con las manos le llevó a querer dominar el vacío en sus esculturas. En las salas del Museo Marès, la 'Lotura XIV' de Chillida hacen que paremos la atención en otras manos: las de una Virgen de los Dolores barroca. Sus dedos se pliegan como las curvas de acero que Chillida se esforzaba en dominar con sus manos. En total, la exposición presenta 25 confluencias como esta que surgen del diálogo entre dos colecciones bien diferentes y que permite, también, hacer una nueva lectura de la colección permanente del Museu Frederic Marès. Otro ejemplo: la Constelación silenciosa de Miró y una Inmaculada Concepción del siglo XVIII comparten un símbolo de la fertilidad: el huevo. La obsesión siempre ha sido la misma, ir al origen de todo: en algunas épocas esto ha significado hablar de la concepción de María y en otras del Big Bang que creó el mundo. La exposición invita al visitante a adivinar por qué las esculturas han sido llamadas a dialogar sin hacerle sentir que únicamente hay una respu

“Vam veure una Mare de Déu dels Dolors i vam dir: aquí hi posarem el Chillida”. Ricard Mas, comissari de la mostra ‘Confluències’, explica així el procés de creació de l’exposició que contraposa escultures contemporànies de la col·lecció Bassat amb obres d’art del Museu Frederic Marès.  Es veu que Chillida va començar a interessar-se per l’espai fent de porter de la Reial Societat. Defensar l’àrea petita amb les mans va portar-lo a voler dominar el buit en les seves escultures. A les sales del Museu Marès, la ‘Lotura XIV’ de Chillida fan que parem l’atenció en unes altres mans: les d’una Mare de Déu dels Dolors barroca. Els seus dits es pleguen com les corbes d’acer que Chillida s’esforçava a dominar amb les mans.   En total, l’exposició presenta 25 confluències com aquesta que sorgeixen del diàleg entre dues col·leccions ben diferents i que permet, també, fer una nova lectura de la col·lecció permanent del Museu Frederic Marès. Un altre exemple: la ‘Constel·lació silenciosa’ de Miró i una Immaculada Concepció del segle XVIII comparteixen un símbol de la fertilitat: l’ou. L’obsessió sempre ha estat la mateixa, anar a l’origen de tot: en algunes èpoques això ha significat parlar de la concepció de Maria i en d’altres del Big Bang que va crear el món. L’exposició convida al visitant a endevinar perquè han estat cridades a dialogar sense fer-li sentir que només hi ha una resposta correcta. De fet, no totes les escultures que es troben estan d’acord. Algunes es barallen i d’altre

Luis Marsans és el principal intèrpret de l’obra literària de Marcel Proust. Aquesta mostra de la Vila Casas vol acostar al públic l’escriptor excepcional i l’artista que va dedicar la seva trajectòria a recrear personatges, escenes i escenaris proustians.  A través de tres seccions, l’exposició vol actuar com una introducció d’’A la recerca del temps perdut’, posant èmfasi concretament en el paper de l’art i la música. Ho fa exposant una àmplia selecció dels dibuixos, aquarel·les, guaixos i gravats amb què Marsans va evocar a Proust, donant vida al seu món literari a través de les arts plàstiques.  D’altra banda, l’exposició també para atenció a com va ser rebuda l’obra de Proust a Catalunya des dels anys vint del segle passat (de la mà dels escriptors i periodistes de l’època comPla, Sagarra o Gaziel) fins a l’actualitat.  

Als noranta semblava que abandonaríem la fusta per sempre: joguines de plàstic, estris d’acer inoxidable i parets de formigó. Però venim a explicar-vos que la fusta ha tornat (esperem) per a quedar-se i convertir-se en la protagonista indiscutible de la cultura, el disseny l’arquitectura. El Museu del Disseny li dedica tota una exposició a aquest material. Comissariada per Pilar Vélez i Martí Boada, 'Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat' aglutina objectes des de les llances de Schöningen (l’artefacte de fusta més antic de la humanitat, de fa 300.000 anys) fins a la peça d’una aeronau que ha anat fins a Mart, feta de suro.  Tots són de fusta i han impulsat algun canvi cultural, però Boada defensa que l’objecte més significatiu de la mostra és el cullerot: “Existeix a tot el món! Cada cultura l’ha fabricat amb la fusta de l’arbre que té més a prop”.  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Time Out Barcelona (@timeoutbcn) La mostra és un homenatge a l’arbre, considerat el disseny més antic del món. “Els arbres que han arribat als nostres dies han tingut la capacitat de canviar per adaptar-se a les condicions ambientals… Això és el disseny!”, diu Boada.  A més, els visitants també podran veure una reproducció a escala humana (de 90m2!) d'una casa sostenible feta amb fusta, suro i palla. És l'habitatge MHM i ha estat dissenyat per a aguantar les exigències de la crisi climàtica. Ah, i podran construir amb les seves pròpies man

Les obres realistes de Jaime Valero i Kike Meana arriben al MEAM en aquesta exposició que se centra en el que els uneix: més de 30 anys d’amistat, i tota una vida dedicada a l’art. La mostra reuneix més de 100 obres d’art creades per tots dos autors al llarg de les seves trajectòries i que revelen la devoció compartida pel realisme, que arriba al seu màxim exponent en la representació de figures humanes.  De les obres de Kike Meana en destaquen sèries com ‘Autòmats’ on l’artista denuncia un món deshumanitza, mentre que una altra part de la seva obra ensenya entorns urbans de l’Havana, Madrid o Londres. D’altra banda, Jaime Valero ens presenta retrats que fan una captura detallada de les emocions, trets i gestos que delaten els sentiments humans. 

¿Se puede leer la religión desde una mirada LGBTI? Esta exposición demuestra que sí es posible a través de obras de arte que se reapropian de elementos propios de espiritualidades y religiones para construir nuevos relatos en torno a las diversidades sexuales, afectivas y de género. Una docena de artistas y colectivos activistas de Europa y América Latina se exponen todas juntas por primera vez bajo la curaduría de Julia Pardo y Xeito Fole, del equipo de programación del Centro LGTBI. Así, la exposición se convierte en un paseo por un templo queer, con altares llenos de brujas, magos, espiritistas, curanderas y chamanas, pero también de santas, ángeles y deidades. Entre las obras expuestas destaca el Santo Coño Insumiso de Barcelona, ​​una instalación confeccionada por activistas andaluzas en Barcelona en solidaridad con las feministas de Sevilla y Málaga que fueron imputadas por presuntos delitos de odio contra los sentimientos religiosos al llevar esta figura en procesión en el contexto de una manifestación. La muestra forma parte del ciclo de actividades 'Espiritualidades' del Centro LGTBI de Barcelona, ​​que quiere recuperar la espiritualidad más allá de las religiones monoteístas como camino de liberación personal y colectiva.

Es pot llegir la religió des d’una mirada LGBTI? Aquesta exposició demostra que sí que és possible a través d’obres d’art que es reapropien d’elements propis d’espiritualitats i religions per construir nous relats al voltant les diversitats sexuals, afectives i de gènere. Una dotzena d’artistes i col·lectius activistes d’Europa i Amèrica Llatina s’exposen totes juntes per primera vegada sota la curadoria de Julia Pardo i Xeito Fole, de l’equip de programació del Centre LGTBI. Així, l’exposició es converteix en un passeig per un temple queer, amb altars plens de bruixes, mags, espiritistes, curanderes i xamanes, però també de santes, àngels i deïtats. Entre les obres exposades hi destaca el Santo Coño Insumiso de Barcelona, una instal·lació confeccionada per activistes andaluses a Barcelona en solidaritat amb les feministes de Sevilla i Màlaga que van ser imputades per presumptes delictes d’odi contra els sentiments religiosos en portar aquesta figura en processó en el context d’una manifestació. La mostra forma part del cicle d’activitats ‘Espiritualitats’ del Centre LGTBI de Barcelona, que vol recuperar l’espiritualitat més enllà de les religions monoteistes com a camí d’alliberament personal i col·lectiu. 

'Crims' es uno de los podcasts más exitosos del país y un programa de televisión que ha batido récords de audiencia. Y ahora, 'Crims' también es una exposición que consiste en un recorrido inmersivo por las Salas del Palau Robert, para conocer en profundidad los casos más recientes de la crónica negra que se han convertido en capítulos del programa de televisión. ¿Y cómo es por dentro esta exposición? Pues la muestra consiste en una experiencia física e interactiva que permite a los visitantes interactuar con los diferentes casos y conocer los tres puntos de vista que siempre están presentes en 'Crims': el del entorno de las víctimas, el de los criminales y el de los que los investigan. La exposición permite conocer la mente de los asesinos y los métodos de trabajo de los investigadores, ofreciendo al público la posibilidad de sentarse en una mesa de interrogatorios o participar en una ronda de reconocimiento policial. Al final de la muestra, los visitantes podrán entrar en la habitación oculta de la exposición, eso sí, solamente si han ganado el juego de pistas interactivo -accesible a través de un código QR- que les invita a resolver enigmas escondidos en todas las salas de la muestra.

'Crims' és un dels podcasts més exitosos del país i un programa de televisió que ha batut rècords d'audiència. I ara, 'Crims' també és una exposició que consisteix en un recorregut immersiu per les Sales del Palau Robert, per conèixer en profunditat els casos més recents de la crònica negra que s’han convertit en capítols del programa de televisió. I com és per dins aquesta exposició? Doncs la mostra consisteix en una experiència física i interactiva que permet als visitants interactuar amb els diferents casos i conèixer els tres punts de vista que sempre són presents a 'Crims': el de l’entorn de les víctimes, el dels criminals i el dels que els investiguen. L'exposició permet conèixer la ment dels assassins i els mètodes de treball dels investigadors, i ofereix al públic la possibilitat de seure en una taula d'interrogatoris o participar en una ronda de reconeixement policial. Al final de la mostra, els visitants podran entrar a l'habitació oculta de l'exposició, això sí, només si han guanyat el joc de pistes interactiu -accessible a través d'un codi QR- que els convida a resoldre enigmes amagats a totes les sales de la mostra. 

“A mí no me interesa el arte muerto. Creo que la vida es el arte y mi cuerpo es mi arte vivo”. Esta frase de María Teresa Hincapié define a la perfección su práctica artística, centrada en la performance. De hecho, el arte de María Teresa Hincapié se considera "poética de lo doméstico" porque sus performances convierten las acciones cotidianas en rituales sagrados. Su práctica artística tiene una vocación mística, ética y política que se hace palpable en las performances que realiza. Por ejemplo, en 1990, Hincapié ganó el primer premio del XXXIII Salón Nacional de Artistas (Colombia) con su performance de larga duración 'Una cosa es una cosa', en la que la artista colocó al espacio expositivo todas las cosas que tenía en su casa, interactuando durante ocho horas seguidas a lo largo de varios días. Otra acción destacada de Hincapié llevaba el nombre de 'Hacia lo sagrado', que consistió en un viaje a pie de 550 kilómetros que duró 21 días, desde Bogotá hasta San Agustín, pasando por zonas de conflicto armado y alimentando cese con semillas y panela (azúcar sin refinar). La exposición, que es coproducción entre el Museo de Arte Moderno de Medellín y el Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona, ​​recoge una selección extensa y diversa de sus obras -fotos, vídeos, escritos de la artista, diapositivas, testimonios visuales y material de archivo- con el objetivo de intentar definir a esta artista inclasificable a quien todavía no se le había dedicado una muestra retrospectiva.  

“A mi no m’interessa l’art mort. Crec que la vida és l’art i el meu cos és el meu art viu”. Aquesta frase de María Teresa Hincapié defineix a la perfecció la seva pràctica artística, centrada en la performance. De fet, l’art de Maria Teresa Hincapié es considera “poètica d’allò domèstic” perquè les seves performances converteixen les accions quotidianes en rituals sagrats.  La seva pràctica artística té una vocació mística, ètica i política que es fa palpable en les performances que duu a terme. Per exemple, l’any 1990, Hincapié va guanyar el primer premi del XXXIII Salón Nacional de Artistas (Colòmbia) amb la seva performance de llarga durada ‘Una cosa es una cosa’, en la qual l’artista va col·locar a l’espai expositiu totes les coses que tenia a casa seva, interactuant-hi durant vuit hores seguides al llarg de diversos dies. Una altra acció destacada d’Hincapié duia el nom de ‘Hacia lo sagrado’, que va consistir en un viatge a peu de 550 quilòmetres que va durar 21 dies, des de Bogotà fins a San Agustín, passant per zones de conflicte armat i alimentant-se amb llavors i panela (sucre sense refinar).  L’exposició, que és coproducció entre el Museo de Arte Moderno de Medellín i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, recull una selecció extensa i diversa de les seves obres -fotos, vídeos, escrits de l’artista, diapositives, testimonis visuals i material d’arxiu- amb l’objectiu d’intentar definir aquesta artista inclassificable a qui encara no s’havia dedicat una mostra retr

La pintora de Poblenou, le dicen. Neus Martín Royo nos recibe en el taller que ha instalado en la Torre de les Aigües del Besós por la muestra 'Poblenou. La memoria pintada'. Allí pinta delante de grupos escolares y les enseña las pinturas que ha hecho del barrio y que se exponen en la torre y en el MUHBA Oliva Artés. Todo empezó hace un par de años, cuando el Archivo Histórico de Poblenou le propuso hacer una exposición. “Yo no sabía cuántos cuadros del barrio había hecho… ¡contamos 130!”, exclama. ¿Cómo llegas a pintar tantos cuadros de Poblenou? Cuando salí de la Facultad de Bellas Artes hice una serie sobre mi barrio. Quería documentar la gran transformación que sufría, era un cambio evidente de apertura hacia el mar. ¡Lo que yo no sabía en ese momento es que 30 años más tarde todavía pintaría el Poblenou! ¿También tienes interés por otros barrios? ¡Claro! He pintado sobre ciudades como La Habana, Nueva York, Londres. Pero siempre que hago exposiciones de otros sitios, hay unos 'infiltrados'. Son paisajes de Poblenou que les hago pasar por otros lugares del mundo. ¿Qué buscas, cuando pintas paisajes de Poblenou? Como decía Edward Hopper, cuando un artista pinta un paisaje en realidad está pintando su interior. Yo, con el paisaje, intento pintarme a mí misma. Y, sin quererlo, he ido reflejando la transformación de mi barrio. Has documentado muchos espacios desaparecidos. Sí, yo pinto el presente, pero después el barrio cambia. Por ejemplo, me han construido seis pisos fren

La pintora del Poblenou, li diuen. La Neus Martín Royo ens rep al taller que ha instal·lat a la Torre de les Aigües del Besós per la mostra 'Poblenou. La memòria pintada'. Allà pinta davant de grups escolars i els ensenya les pintures que ha fet del barri i que s’exposen a la torre i al MUHBA Oliva Artés. Tot va començar fa un parell d’anys, quan l’Arxiu Històric del Poblenou li va proposar fer una exposició. “Jo no sabia quants quadres del barri havia fet… en vam comptar 130!”, exclama.  Com arribes a pintar tants quadres del Poblenou?  Quan vaig sortir de la Facultat de Belles arts vaig fer una sèrie sobre el meu barri. Volia documentar la gran transformació que patia, era un canvi molt evident d’obertura cap al mar. El que jo no sabia en aquell moment és que trenta anys més tard encara pintaria el Poblenou! També tens interès per altres barris? És clar! He pintat sobre ciutats com l’Havana, Nova York, Londres. Però sempre que faig exposicions d’altres llocs hi ha uns “infiltrats”. Són paisatges del Poblenou que els faig passar per altres llocs del món.  Què busques, quan pintes paisatges del Poblenou? Com deia Edward Hopper, quan un artista pinta un paisatge en realitat està pintant el seu interior. Jo, amb el paisatge, intento pintar-me a mi mateixa. I, sense voler, he anat reflectint la transformació del meu barri.  N’has documentat molts espais desapareguts.   Sí, jo pinto el present, però després el barri canvia. Per exemple, m’han construït sis pisos al davant de la f

Aprieta el lápiz contra el papel y de ahí salen seres que gritan, fruncen las cejas y gesticulan exageradamente. Las animaciones de Rocío Quillahuaman son un oasis de odio de clase en el Instagram del postureo. Ahora ha publicado su primer libro, "Marrón". Puede parecer raro que alguien de 28 escriba unas memorias, pero no lo es: la vida de Rocío pasa entre Lima y Barcelona y está llena de situaciones que nos obligan a hablar de temas que nos incomodan. Racismo, inmigración, pobreza y pertenencia. Es su historia, pero también es la experiencia de muchísimas personas migrantes y marrones como ella. En el libro se intuye que el proceso de escritura ha sido duro. Acepté el encargo del libro para que niñas como yo pudieran leer una historia como la suya y se sintieran acompañadas. Pero rápidamente vino lo todo que implicaba escribir un libro sobre mí, sobre mi historia: tener que mirar al pasado para hablar de qué significa ser migrante desde los once años. ¿Cómo te ha afectado esto? Yo siempre había mirado hacia delante. El libro me hizo fijarme en cómo me sentía de niña y adolescente, plantearme de dónde venía esa sensación de no encajar en ninguna parte. De hecho, en 2020 empecé a ir a terapia, debido al libro, pero también por más motivos. ¡Muchos migrantes hacemos esto de únicamente mirar adelante! Mi madre también ha mirado siempre al futuro y no se ha parado a pensar en lo traumático de algunas experiencias que nos tocó vivir.  View this post on Instagram A p

Prem el llapis contra el paper i en surten éssers que criden, arrufen les celles i gesticulen exageradament. Les animacions de la Rocío Quillahuaman són un oasi d’odi de classe a l’Instagram del postureig. Ara ha publicat el seu primer llibre, “Marrón”. Pot semblar estrany que algú de 28 escrigui unes memòries, però no ho és: la vida de la Rocío passa entre Lima i Barcelona i és plena de situacions que ens obliguen a parlar de temes que ens incomoden. Racisme, immigració, pobresa i pertinença. És la seva història, però també és l’experiència de moltíssimes persones migrants i “marrons” com ella. Al llibre s’intueix que el procés d’escriptura ha estat dur. Vaig acceptar l’encàrrec del llibre perquè nenes com jo poguessin llegir una història com la seva i se sentissin acompanyades. Però ràpidament vaig veure què implicava escriure un llibre sobre mi, sobre la meva història: haver de mirar al passat per parlar de què vol dir ser migrant des dels onze anys. Com t’ha afectat, això? Jo sempre havia mirat endavant. El llibre em va fer fixar-me en com em sentia de petita i d’adolescent, plantejar-me d’on venia la sensació de no encaixar enlloc. De fet, el 2020 vaig començar a anar a teràpia, a causa del llibre però també per més motius. Molts migrants fem això de només mirar endavant! La meva mare també ha mirat sempre al futur i no s’ha parat a pensar en com van ser de traumàtiques, algunes experiències que ens va tocar viure. Què va pensar ella, del llibre? La reacció de la meva ma

Confirmado: El Celebration Tour de Maddona pasará por Barcelona y tendremos la oportunidad de ver en directo a la Madre de Dios del Pop dos de los mejores conciertos que la ciudad acogerá este 2023. ¿Ya sabes cómo comprar entradas para el único concierto de Madonna en Barcelona? La gira contará con una invitada especial, quizás desconocida por algunos, pero adorada por los fans del transformismo y los seguidores de la franquicia audiovisual 'RuPaul's Drag Race': Bob the Drag Queen, que ganó la 8a temporada de este conocido programa. View this post on Instagram A post shared by Bob/ Caldwell Tidicue (@bobthedragqueen) Pero, ¿quién es Bob the Drag Queen, y cómo ha llegado a ser telonera de Madonna? Esta drag queen estadounidense ha compartido escenario con la famosa artista en otras ocasiones. El 24 de junio de 2022, durante el concierto especial del Orgullo que Madonna hizo en Nueva York —sí, aquel espectáculo donde ¡se comió la boca con Tokischa!—, la cantante reunió en el escenario diversas drag-queens. Bob the Drag Queen bailó con Madonna 'Celebration' y la gira, en la que la artista quiera hacer un homenaje a la ciudad de Nueva York, que la vio nacer profesionalmente, lleva el nombre de esta canción, con un gesto conmemorativo para los 40 años de trayectoria como diva del pop, que se dice pronto. Bob the Drag Queen, transformista de Georgia que ha hecho carrera también en la ciudad que nunca duerme, acompañará a Madonna en todas las fechas del tour y,

Confirmat: El Celebration Tour de Madonna passarà per Barcelona i tindrem l’oportunitat de veure en directe la Mare de Déu del Pop en dos dels millors concerts que la ciutat acollirà aquest 2023, l'1 i el 2 de novembre. Ja saps com comprar entrades per l'únic concert de Madonna a Barcelona? La gira comptarà amb una convidada especial, potser desconeguda per a alguns, però adorada pels fans del transformisme i els seguidors de la franquícia audiovisual RuPaul’s Drag Race: Bob the Drag Queen, que va guanyar la 8a temporada d'aquest conegut programa.  View this post on Instagram A post shared by Bob/ Caldwell Tidicue (@bobthedragqueen) Però qui és Bob the Drag Queen, i com ha arribat a ser telonera de Madonna? Aquesta drag queen estatunidenca ha compartit escenari amb la famosa artista en altres ocasions. El 24 de juny de 2022, durant el concert especial per l’Orgull que Madonna va fer a Nova York —sí, aquell espectacle on es va morrejar amb Tokischa!—, la cantant va reunir a l’escenari diverses drag-queens.  Bob the Drag Queen va ballar amb Madonna 'Celebration' i la gira, en què l’artista vol fer un homenatge a la ciutat de Nova York, que la va veure néixer professionalment, duu el nom d’aquesta cançó, com un gest celebratiu pels 40 anys de trajectòria com a diva del Pop, que es diu aviat. Bob the Drag Queen, transformista de Geòrgia que ha fet carrera també a la ciutat que mai no dorm, acompanyarà a Madonna en totes les dates del tour i, per tan

El Antic Teatre es un símbolo de resistencia y contracultura de la ciudad. El espacio, todo un referente internacional en el ámbito de la creación comunitaria e independiente, lleva años luchando contra una propiedad que amenaza con subidas abusivas del alquiler, que imposibilitarían la continuación del proyecto. Sin embargo, ayer Ada Colau anunció que garantiza el futuro del Antic Teatre: el Ajuntament de Barcelona comprará el local y llegará, si es necesario, a la expropiación del edificio. La buena noticia llega cuando el equipamiento celebra su 20 aniversario. Por el momento, el gobierno municipal está en conversaciones con la propiedad y la alcaldesa ha asegurado que se inicia el expediente para sacar adelante la expropiación. De este modo, el Antic Teatre se convertirá en un equipamiento público o Casa de Cultura, tal y como ha pasado con El Molino o la Sala Paral·lel 62, con el objetivo de que la sala conserve su singularidad e independencia. Así pues, este espacio queda blindado frente a la amenaza de desaparición debido a la especulación inmobiliaria. La propiedad del inmueble, que data del siglo XVII, había comunicado al Antic Teatre su intención de multiplicar por cinco el alquiler al vencimiento del actual contrato. La fundadora y directora del Antic Teatre, Semolina Tomic, se mostró muy satisfecha con la noticia y anunció la renovada programación de este teatro de vanguardia, que de enero a junio incluirá nombres como Macarena Recuerda, Sociedad Doctor Alonso, Az

L’Antic Teatre és un símbol de resistència i contracultura de la ciutat. L’espai, tot un referent internacional en l’àmbit de la creació comunitària i independent, fa anys que lluita contra una propietat que amenaça amb pujades abusives del lloguer, que impossibilitarien la continuació del projecte. Ahir, però, Ada Colau va anunciar que garanteix el futur de l’Antic Teatre: l’Ajuntament de Barcelona en comprarà el local i arribarà, si cal, a l’expropiació de l’edifici.  La bona notícia arriba quan l’equipament celebra el 20è aniversari. De moment, el govern municipal està en converses amb la propietat i l’alcaldessa ha assegurat que s’inicia l’expedient per tirar endavant l’expropiació. D’aquesta manera, l’Antic Teatre esdevindrà un equipament públic o Casa de Cultura, tal com ha passat amb El Molino o la Sala Paral·lel 62, amb l’objectiu que la sala conservi la seva singularitat i independència. Així doncs, aquest espai queda blindat davant l’amenaça de desaparició a causa de l’especulació immobiliària. La propietat de l’immoble, que data del segle XVII, havia comunicat a l’Antic Teatre la seva intenció de multiplicar per cinc el lloguer al venciment de l’actual contracte.  La fundadora i directora de l’Antic Teatre, Semolina Tomic, es va mostrar molt satisfeta amb la notícia i va anunciar la renovada programació d’aquest teatre d’avantguarda, que de gener a juny inclourà noms com Macarena Recuerda, Sociedad Doctor Alonso, AzkonToloza&Rodrigo Rammsy, Alessandra Garcia, i com

Quizás habréis dicho que haréis más deporte, dejaréis de fumar o que os quejaréis menos. Y no os juzgaremos: todos estos propósitos están muy bien, pero nosotros somos partidarios de saludar el año nuevo con propósitos en positivo: probar nuevos restaurantes, ir a más conciertos, hacer más cosas con los niños. Salir más de casa, que siempre sienta bien. He aquí uno de nuestros propósitos para este 2023: consumir más cultura. Y, concretamente, aprovechar la cantidad de museos y galerías de Barcelona que programan exposiciones y actividades fantásticas. No tenemos excusa: están cerca de casa, muchos tienen días de apertura gratuita y, además, este año nuevo se llenan de novedades bien golosas. 1. 2023, ¡el Año Picasso! El 2023 es el Año Picasso: hace 50 años que el artista murió y por eso el museo que lleva su nombre ha preparado una buena programación. Ahora le dedican una muestra a Daniel-Henry Kahnweiler, uno de sus marchantes de arte que esconde historia fascinante y, de cara al próximo año, inaugurarán 'Miró-Picasso'. Esta exposición la han preparado de la mano de la Fundación Joan Miró, y tendrá lugar en ambas sedes (¡es la primera vez que los dos museos colaboran de esta manera!). ¿El tema? La amistad entre Miró y Picasso y la relación que ambos mantuvieron con Barcelona. También para conmemorar el medio siglo de la muerte del genio malagueño, el Museu del Disseny acogerá la exposición ‘La voluntad de Picasso. Las cerámicas que inspiraron al artista', con 16 piezas de ce

Potser heu dit que fareu més esport, deixareu de fumar o us queixareu menys sovint. I no us jutjarem: tots aquests propòsits estan molt bé, però nosaltres som partidaris de saludar l'any nou amb propòsits en positiu: provar nous restaurants, anar a més concerts, fer més coses amb la canalla. Sortir més de casa en general, que sempre senta bé. Vet aquí un dels nostres propòsits per aquest 2023: consumir més cultura. I, concretament, aprofitar la quantitat de museus i galeries de Barcelona que programen exposicions i activitats fantàstiques. No tenim excusa: són a prop de casa, molts fan dies d'obertura gratuïta i, a més, aquest any nou s'omplen de novetats ben llamineres.  1. 2023, l’Any Picasso! El 2023 és l’Any Picasso: fa 50 anys que l’artista va morir i per això el museu que duu el seu nom ha preparat teca de la bona. Ara li dediquen una mostra a Daniel-Henry Kahnweiler, un dels seus marxants d’art que amaga història fascinant i, de cara a l’any vinent, inauguraran ‘Miró-Picasso’. Aquesta exposició l’han preparat de la mà de la Fundació Joan Miró, i tindrà lloc a totes dues seus (és la primera vegada que els dos museus col·laboren d’aquesta manera!). El tema? L’amistat entre Miró i Picasso i la relació que els dos van mantenir amb Barcelona. També per a commemorar el mig segle de la mort del geni malagueny, el Museu del Disseny acollirà l'exposició ‘La voluntat de Picasso. Les ceràmiques que van inspirar l’artista’, amb 16 peces de ceràmica donades pel mateix creador 2. La

La Plaça de la Mercè es uno de los rincones más tranquilos del Barrio Gótico: rodeada de varias fincas del siglo XIX, destacan la Iglesia de la Mercè, una pastelería con cuatro mesitas fuera y una fuente dedicada a Neptuno. Ahora, sin embargo, la plaza estrena un equipamiento cultural. Será en uno de los edificios neoclásicos del Carrer Ample, el Palau Martorell, que reabre como un espacio donde se expondrán regularmente muestras de colecciones internacionales. El Palau Martorell es un antiguo palacete neoclásico con más de 1.600 m² que había acogido la Antigua Sociedad del Crédito Mercantil. Los gestores culturales Jesús Rodríguez y José Félix Bentz han montado allí un espacio polivalente dedicado al arte, que quiere complementar la oferta cultural que ya existe en la ciudad con exposiciones dedicadas a grandes maestros como Chagall, Calder, Basquiat o Tamara de Lempicka. El palacio también acogerá actividades familiares, una línea dedicada a la proyección de artistas contemporáneos y un atractivo programa de conferencias. Para inaugurar el espacio, las puertas del Palau Martorell se abren con una exposición sobre Joaquín Sorolla, que presenta al público 193 óleos en pequeño formato de la colección del Museo Sorolla. Es una muestra única y que nunca se había visto en Barcelona, que podrá visitarse del 21 de diciembre al 5 de marzo de 2023. Palau Martorell‘Sorolla. Caçant Impressions’ Bajo el nombre 'Sorolla. Cazando impresiones', la exposición quiere descubrirnos los óleos

La Plaça de la Mercè és un dels racons més tranquils del Barri Gòtic: envoltada de diverses finques del segle XIX, hi destaquen només l’Església de la Mercè, una pastisseria amb quatre tauletes a fora i una font dedicada a Neptú. Ara, però, la plaça estrena un equipament cultural. Serà en un dels edificis neoclàssics del carrer Ample, el Palau Martorell, que reobre com un espai on s’exposaran regularment mostres de col·leccions internacionals.   Palau MartorellPalau Martorell El Palau Martorell és un antic palauet neoclàssic amb més de 1.600 m² que havia acollit l'Antiga Societat del Crèdit Mercantil. Els gestors culturals Jesús Rodríguez i José Félix Bentz hi han muntat un espai polivalent dedicat a l’art, que vol complementar l’oferta cultural que ja existeix a la ciutat amb exposicions dedicades a grans mestres com Chagall, Calder, Basquiat o Tamara de Lempicka. El Palau també acollirà activitats familiars, una línia dedicada a la projecció d'artistes contemporanis i un atractiu programa de conferències.  Per inaugurar l’espai, les portes del Palau Martorell s’obren amb una exposició sobre Joaquín Sorolla, que presenta al públic 193 olis en petit format de la col·lecció del Museu Sorolla. És una mostra única i que mai s’havia vist a Barcelona, que podrà visitar-se del 21 de desembre fins al 5 de març de 2023.  Palau Martorell‘Sorolla. Caçant Impressions’ Sota el nom ‘Sorolla. Caçant Impressions’, l’exposició vol descobrir-nos els olis que l’artista valencià pintava sob