Rita Roig

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Donem la benvinguda al mes de març, que ens porta la primavera i un munt d'activitats meravelloses per esprémer la ciutat al màxim. Entre moltes altres coses, tenim plans a l'aire lliure, noves i importants exposicions, estrenes de teatre, concerts i pel·lícules per gaudir en pantalla gran. Siguin quins siguin els vostres gustos, segur que trobareu un pla perfecte.   NO T'HO PERDIS:  El cap de setmana ideal a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Le damos la bienvenida al mes de marzo. Con él llega la primavera y un montón de actividades maravillosas para exprimir al máximo la ciudad. Entre muchas otras cosas, tenemos planes al aire libre, nuevas e importantes exposiciones, estrenos de teatro, conciertos y películas para disfrutar en pantalla grande. Sean cuales sean vuestros gustos, seguro que encontraréis el plan ideal.      No te lo pierdas: Las mejores cosas para hacer este fin de semana Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Apenas nos hemos dado cuenta y enero ya ha pasado. ¿Qué hacer en Barcelona en febrero? Es el mes más cortito del año, pero no el menos interesante. Lo encaramos con una gran ilusión, porque se celebran grandes eventos como Llum BCN y los actos y las puertas abiertas de Santa Eulàlia, así como nuevas exposiciones, obras de teatro, estrenos de cine y conciertos. Las actividades y eventos de Barcelona en febrero 2025 son espectaculares. ¡Vamos allá!  NO TE LO PIERDAS: Planes geniales y gratis para hacer en Barcelona

Gairebé no ens n'hem adonat i el gener ja ha passat. Què fer a Barcelona al febrer? Ara toca encetar el febrer, el mes més curtet de l'any però no pas el menys interessant. L'encarem amb una gran il·lusió, perquè se celebren grans esdeveniments com el Llum BCN i els actes i les portes obertes per Santa Eulàlia, així com noves exposicions, obres de teatre, estrenes de cinema i concerts. Els esdeveniments i les activitats de Barcelona per aquest febrer 2025 són espectaculars. Som-hi!  NO T'HO PERDIS: Plans genials i gratis per fer a Barcelona

Barcelona is a cultural powerhouse, with world-class galleries, attractions and museums. If you’re a fan of art and museums, you’re probably happy to pay for the experience. However, if you’re trying to persuade a friend who’d rather hit the beach or browse the city’s many great shops, then finding free museum options could be a great way to convince them to come along. Sunday is a great day to visit museums in Barcelona, since some institutions offer free entry on the first Sunday of every month, while others have free access on Sunday afternoons. Below, our local editors have compiled a list of the Barcelona museums which open for free on Sundays – don’t say we’re not good to you.RECOMMENDED:🥘 The best restaurants in Barcelona🍸 The best things to do for free in Barcelona📍 The best attractions in Barcelona🏨 The best hotels in BarcelonaRita Roig is the Culture and News Editor at Time Out Barcelona. This piece was written by the editorial team. At Time Out, all of our travel guides are written by local writers who know their cities inside out. For more about how we curate, see our editorial guidelines.

El CCCB acollirà, fins al 25 de maig, l'exposició "Rodoreda, un bosc" dedicada a la radicalitat literària i l'imaginari creatiu de l'escriptora en llengua catalana més important del segle XX. Comissariada per l'assagista i crítica literària Neus Penalba, la mostra pretén allunyar-se dels tòpics, sovint ensucrats, que han envoltat la seva figura i mostrar la faceta més contemporània de Rodoreda, on l'escriptura transita entre el realisme i la fantasia per parlar-nos de la innocència, el desig, el suïcidi, el desarrelament, l’escarni o la metafísica.  La mostra se serveix de la metàfora del bosc per concebre l'espai expositiu. Les sales es connecten orgànicament, utilitzant aquest símil per explicar la trajectòria de l'autora a través d'un recorregut per les arrels literàries i l'experiència del desarrelament de l'exili, els troncs marcats per la vivència de la guerra, les branques que dialoguen amb la cultura occidental i les capçades que freguen el cel i acullen ocells. A través d'aquesta estructura es despleguen més de 400 peces entre obra plàstica, instal·lacions, documents i audiovisuals, incorporant originals de la Fundació Mercè Rodoreda. Un dels eixos centrals de la mostra és el diàleg que s'estableix entre la literatura de Rodoreda i creadors de diverses disciplines i èpoques. Entre els artistes exposats hi figuren noms com Remedios Varo, Pina Bausch, Marc Chagall, Leonora Carrington, Pablo Picasso o Joan Ponç. A més, la selecció inclou projectes artístics de nova crea

El CCCB acogerá, hasta el 25 de mayo, la exposición "Rodoreda, un bosque", dedicada a la radicalidad literaria y al imaginario creativo de la escritora en lengua catalana más importante del siglo XX. Comisariada por la ensayista y crítica literaria Neus Penalba, la muestra pretende alejarse de los tópicos, a menudo edulcorados, que han rodeado su figura y mostrar la faceta más contemporánea de Rodoreda, donde la escritura transita entre el realismo y la fantasía para hablarnos de la inocencia, el deseo, el suicidio, el desarraigo, el escarnio o la metafísica. La muestra se sirve de la metáfora del bosque para concebir el espacio expositivo. Las salas se conectan orgánicamente, utilizando este símil para explicar la trayectoria de la autora a través de un recorrido por las raíces literarias y la experiencia del desarraigo del exilio, los troncos marcados por la vivencia de la guerra, las ramas que dialogan con la cultura occidental y las copas que rozan el cielo y acogen pájaros. A través de esta estructura se despliegan más de 400 piezas entre obra plástica, instalaciones, documentos y audiovisuales, incorporando originales de la Fundación Mercè Rodoreda. Uno de los ejes centrales de la muestra es el diálogo que se establece entre la literatura de Rodoreda y creadores de diversas disciplinas y épocas. Entre los artistas expuestos figuran nombres como Remedios Varo, Pina Bausch, Marc Chagall, Leonora Carrington, Pablo Picasso o Joan Ponç. Además, la selección incluye proyectos

Una escultura de franges de colors que s’apilen fins a arribar als set metres d’alçada rebrà els visitants que treguin el cap a la Pedrera fins al 6 de juliol. És una obra de Sean Scully, l’artista abstracte dublinès que va viure a Barcelona durant 14 anys, i que es retroba amb la ciutat ara que la Fundació Catalunya La Pedrera li ha dedicat una exposició retrospectiva.   Així doncs, el pati del passeig de Gràcia de la Casa Milà és només un tastet del que el públic trobarà dins la sala d’exposicions: més de seixanta obres entre pintures, escultures i fotografies, que conformen un recorregut cronològic per les sis dècades de producció de Scully, tot convertint-se en l’exposició més completa de l’artista que s’ha fet mai en aquesta ciutat. De la seva època a Barcelona, el pintor destaca el caràcter vibrant de la ciutat i la seva llum, que entrava per la finestra del seu estudi al carrer Joaquim Costa: “era un espectacle lluminós que feia visible un ball de partícules de pols”, recorda. A més, fruit d’aquesta estada a Barcelona va crear una sèrie d’obres, algunes de les quals es poden veure a La Pedrera, com ara Barcelona Band of Light (2004) i Barcelona Dark Wall (2004).   La repetició és una porta d’entrada a l’espiritualitat i a la humilitat del pintor L’obra de Sean Scully és reconeixible per les franges verticals i horitzontals de color que caracteritzen les seves pintures i escultures. Influenciat per Henri Matisse, Paul Klee i Piet Mondrian, Scully presenta un seguit de l

L’obra de Marria Pratts opera com un diari personal. En els llenços plegats de fantasmes, smileys i gargots de color rosa, la pintora hi desgrana les experiències que l’han marcat com a artista i com a persona. L’exposició que li ha dedicat la Galeria Mayoral es vertebra a través de dos moments vitals: la mort de la seva mare, quan l’artista era encara una criatura, i el naixement del seu fill.  Inspirada en una estada de dos mesos a Son Negre, a Mallorca, que van coincidir amb l’arribada del seu fill al món, l’artista transforma impressions, dibuixos i observacions sobre l’entorn natural en una sèrie de pintures de gran format. En l’exposició també hi ha suports més petits i una peça experimental filmada per la seva mare als anys vuitanta, que converteixen la mostra en un espai on l’art relliga el passat i el futur amb un punt de vista esperançador.  No deixeu que l’estètica aparentment trencadora us enganyi: sí, Pratts innova en la tècnica, però és hereva de la pintura de Tàpies i Miró. I els temes que pinta són universals: la mort, el naixement i l’amor són al centre de la seva obra, que és capaç de sacsejar-nos des de la potència i l’impacte, però també des de la tendresa i la sensibilitat.

La obra de Marria Pratts opera como un diario personal. En los lienzos juntos de fantasmas, smileys y garabatos de color rosa, la pintora desgrana las experiencias que le han marcado como artista y como persona. La exposición que le ha dedicado la Galería Mayoral se vertebra a través de dos momentos vitales: la muerte de su madre, cuando el artista era todavía una criatura, y el nacimiento de su hijo. Inspirada en una estancia de dos meses en Son Negre, en Mallorca, que coincidieron con la llegada de su hijo al mundo, el artista transforma impresiones, dibujos y observaciones sobre el entorno natural en una serie de pinturas de gran formato. En la exposición también hay soportes más pequeños y una pieza experimental filmada por su madre en los años ochenta, que convierten la muestra en un espacio en el que el arte religa el pasado y el futuro con un punto de vista esperanzador. No deje que la estética aparentemente rompedora le engañe: sí, Pratts innova en la técnica, pero es heredera de la pintura de Tàpies y Miró. Y los temas que pinta son universales: la muerte, el nacimiento y el amor están en el centro de su obra, que es capaz de sacudirnos desde la potencia y el impacto, pero también desde la ternura y la sensibilidad.

En aquesta exposició hi ha més de 300 imatges de grans artistes de la cultura europea, totes filtrades pel criteri i el pensament de Georges Didi-Huberman, un dels filòsofs i historiadors de l'art més importants del present. La mostra reivindica el poder transformador de les imatges, la seva capacitat de commocionar-nos, i es pregunta: com hem representat les emocions en l’art? Les respostes les articulen artistes com Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn.  El punt de partida de l’exposició és un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma part del Romancero gitano (1928). Al text, Lorca parla de la noció estètica del duende, un concepte que fascina a Didi-Huberman. Lorca ho plasma amb el vers “en el aire conmovido”, que descriu la tensió i la sensibilitat que hi ha entre l’observador i la imatge observada.  Així doncs, la mostra ens presenta un recorregut per imatges capaces de commocionar-nos al llarg de diverses estacions temàtiques: infanteses, pensaments, cares, gestos, llocs, polítiques i, de nou, infanteses.  Són una selecció personal de Didi-Huberman que inclou fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes, músiques, que exploren com les emocions es transmeten col·lectivament. En formen part treballs d’Aby Warburg, partitures i dibuixos de Nietszche, escultures de Giacometti, filmacions de cantaoras elaborades per Isaki Lacu

En esta exposición hay más de 300 imágenes de grandes artistas de la cultura europea, todas filtradas por el criterio y el pensamiento de Georges Didi-Huberman, uno de los pensadores más importantes del presente. La muestra reivindica el poder transformador de las imágenes, su capacidad de conmocionarnos, y se pregunta: ¿cómo hemos representado las emociones en el arte? Las respuestas las articulan artistas como Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn. El punto de partida de la exposición es un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma parte del Romancero gitano (1928). En el texto, Lorca habla de la noción estética del duende, un concepto que fascina a Didi-Huberman. Lorca lo plasma con el verso “en el aire conmovido”, que describe la tensión y la sensibilidad que hay entre el observador y la imagen observada. Así pues, la muestra nos presenta un recorrido por imágenes capaces de conmocionarnos a lo largo de varias estaciones temáticas: infancias, pensamientos, caras, gestos, lugares, políticas y, de nuevo, infancias. Son una selección personal de Didi-Huberman que incluye fotografías, pinturas, esculturas, películas, grabados, libros, bocetos, poemas, músicas, que exploran cómo las emociones se transmiten colectivamente. Forman parte de ella trabajos de Aby Warburg, partituras y dibujos de Nietzsche, esculturas de Giacometti, filmaciones de cantaoras elaboradas por I

Ningú pinta des de zero. Però veient les pintures matèriques d’Antoni Tàpies, amb els colors llisos, els materials pobres i la simplicitat extrema dels seus símbols, podríem arribar a pensar que l’artista ho va aconseguir. En les seves obres més famoses, Tàpies ens demana silenci i contemplació, precisament perquè aprenguem a mirar amb més força i a parar atenció davant d’un món saturat d’imatges.  El museu es pregunta quin era l’imaginari de Tàpies quan va començar a pintar. Amb una cinquantena d’obres i amb més d’un centenar d’objectes i documents de natures diverses, l’exposició ‘Antoni Tàpies. La imaginació del món’ vol aprofundir en l’entorn visual de l’artista entre mitjans de la dècada dels quaranta i mitjans de la dels cinquanta del segle xx, tot just abans que entrés en l’abstracció. Després del centenari on hem celebrat l’artista, ha arribat el moment de pensar Tàpies des de noves mirades, qüestionant-ne els relats més hegemònics.   La mostra se centra, per exemple, en l’herència surrealista de Tàpies i en el seu interès per la mística o per Llull. A les obres més primerenques s’hi pot detectar una tensió entre l’academicisme i les avantguardes que l’artista va plasmar en retrats gairebé hiperrrealistes, el Retrat de Josep Lluís Samaranch (1951), el Retrat de Teresa (1953) i el Retrat de Joan Brossa (1950-1970). L’exposició també presenta obres de Tàpies que plantegen el cos com a paisatge i el paisatge com a cos, on les imatges mostren cossos no normatius en transf

Per primera vegada a Barcelona, tres versions de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V de Zurbarán es reuneixen en una mateixa sala. Una ve de Lió, una altra de Boston i la tercera ja era a casa, al MNAC. Aquesta trobada inèdita ens permet observar com el geni barroc va jugar amb la llum, la composició i els detalls per donar forma a la seva visió d’una llegenda religiosa, i és el punt de partida de l'exposició que el Museu Nacional dedica al geni barroc.  L'exposició, sota el nom de Zurbarán (sobre)natural, no és una retrospectiva del pintor, sinó que busca establir connexions entre l'artista i creadors catalans contemporanis com Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Francisco Martínez, Aurèlia Muñoz, Marta Povo, Antoni Tàpies, i Eulàlia Valldosera. Enllaçant peces religioses de Zurbarán amb creacions inspirades per l'artista o pels temes que aquest tractava, la mostra evoca una continuïtat en la síntesi formal i en l’aspiració espiritual.  Llena, per exemple, s’hi aproxima amb una sèrie de dibuixos en paper reciclat, en un gest que recorda la pobresa franciscana. Guinovart li ret homenatge amb una obra que beu directament de la seva estètica. Povo juga amb la llum en espais foscos, evocant el mateix efecte clarobscur que va fer famós el pintor barroc. I Valldosera treballa amb projeccions lumíniques que transformen objectes quotidians en imatges espirituals, establint un diàleg amb el passat. La mostra culmina amb dues ima

¿Cómo diseñaremos en un mundo donde cada vez habrá más escasez de materias primas? La nueva exposición permanente del DHub intenta responder a esta pregunta. Bajo el nombre Matter Matters. Diseñar con el mundo, la comisaria Olga Subirós hace un recorrido por el pasado, el presente y el futuro de la materia, desde el extractivismo colonial hasta el actual momento de crisis climática. La exposición responde al cambio de rumbo implantado por el director del DHub, José Luis de Vicente, quien quiere que el nuevo museo aborde las preocupaciones del siglo XXI. El DHub no solo estrena exposición, también inaugura un mirador. Una de las ideas que la comisaria Olga Subirós ha puesto en práctica es la de mostrar la ciudad como una consecuencia más del diseño contemporáneo. Por eso, se han destapado las ventanas de la segunda planta del DHub, que ahora permiten ver la plaza de las Glòries y el mercado dels Encants. Dentro de la muestra, un ventanal que da a la ciudad dialoga con un muro de cerámica. Son 12 metros de piezas que van desde la Edad Media hasta el siglo XX. Todas las cerámicas tienen motivos naturales: se pueden ver peces, pájaros, plantas. “Es una naturaleza romantizada que contrasta con la ciudad que tenemos delante”, explica Subirós. “La manera en que entendemos la naturaleza, como algo separado del ser humano, es lo que nos ha llevado a explotarla”. La exposición reúne, en una superficie de 1.000 m², más de 700 piezas de creadores nacionales e internacionales. Algunas son

Felipe Romero sempre ha fotografiat territoris que són o han estat escenari de tensió, conflicte i reflexió visual. La seva obra ens apropa a escenaris com el riu Magdalena de Colòmbia (que als anys 50 era un cementiri de cadàvers provinents de les FARC) o l'estret de Gibraltar, un lloc on la migració de joves és una realitat quotidiana. Aquest artista colombià és el guanyador de la segona edició del KBR Photo Award, que té l'objectiu de reafirmar el compromís de la institució amb la creació artística emergent, i per això el KBR li dedica una exposició. La pràctica fotogràfica de Romero Beltrán se situa en els límits de la fotografia documental: utilitza elements propis d'aquest llenguatge però els fa dialogar amb altres de caràcter artístic, pictòric o performatiu. El resultat són imatges que van més enllà del purament fotogràfic per abastar tot l'àmbit de la visualitat.

Felipe Romero siempre ha fotografiado territorios que son o han sido escenario de tensión, conflicto y reflexión visual. Su obra nos acerca a escenarios como el río Magdalena de Colombia (que en los a los años 50 era un cementerio de los cadáveres derivados de las FARC) o el estrecho de Gibraltar, un lugar donde la migración de jóvenes es una realidad cotidiana.  Este artista colombiano es el ganador de la segunda edición del KBR Photo Award, que tiene el objetivo de reafirmar el compromiso de la institución con la creación artística emergente, y por eso el KBR le dedica una exposición. La práctica fotográfica de Romero Beltrán se sitúa en los límites de la fotografía documental: utiliza elementos propios de este lenguaje, pero los hace dialogar con otros de carácter artístico, pictórico o performativo. El resultado son imágenes que van más allá de lo puramente fotográfico para abarcar todo el ámbito de la visualidad.

Gimaguas es, sin duda alguna, la marca que define el estilo de la "it-girl" barcelonesa. Sus piezas son modernas y desenfadadas, pero a la vez refinadas y de vanguardia, y no están al alcance de los bolsillos de todo el mundo. Pero ahora las amantes de la moda están de suerte, porque la marca pone a la venta sus piezas más icónicas de colecciones pasadas con una venta de archivo efímera que se celebrará en Barcelona durante tres días.  View this post on Instagram A post shared by gimaguas (@gimaguas) Piezas y precios que encontrarás en el archive sale de Gimaguas La tienda efímera no consistirá en una simple liquidación sino en un recorrido por el universo de la marca donde se ofrecerán una selección cuidada de piezas que ya son parte del imaginario colectivo de la moda local, desde imprescindibles de verano como sus famosos bikinis, tops y vestidos de colores, hasta fondos de armario especiales y únicos como pantalones, faldas y chaquetas, pasando por los accesorios inconfundibles de Gimaguas, como sus conocidos bolsos, pero también otros complementos y artículos de piel.  Los precios oscilarán desde los 19 euros (para los complementos) hasta los 79 euros, precio que la marca se reserva para las chaquetas, bolsos y otros artículos de piel. La mayoría de artículos, sin embargo, se situarán entre los 20 y los 50 euros, haciendo que esta venta de archivo sea una oportunidad única para los que hace tiempo que se mueren por tener un artículo de la marca en su a

Gimaguas és, sense cap mena de dubte, la marca que defineix l'estil de la "it-girl" barcelonina. Les seves peces són modernes i desenfadades, però a la vegada refinades i d'avantguarda, i no estan a l'abast de les butxaques de tothom. Però ara les amants de la moda estan de sort, perquè la marca posa a la venda les seves peces més icòniques de col·leccions passades amb una venda d'arxiu efímera que se celebrarà a Barcelona durant tres dies.   View this post on Instagram A post shared by gimaguas (@gimaguas) Peces i preus que trobaràs a l'archive sale de Gimaguas La botiga efímera no consistirà en una simple liquidació sinó en un recorregut per l'univers de la marca on s'hi oferiran una selecció cuidada de peces que ja són part de l'imaginari col·lectiu de la moda local, des d'imprescindibles d'estiu com els seus famosos bikinis, tops i vestits de colors, fins a fons d'armari especials i únics com pantalons, faldilles i jaquetes, passant pels accessoris inconfusibles de Gimaguas, com les seves conegudes bosses, però també altres complements i articles de pell.  Els preus oscil·laran des dels 19 euros (per als complements) fins als 79 euros, preu que la marca es reserva per a les jaquetes, bosses i altres articles de pell. La majoria d'articles, però, se situaran entre els 20 i els 50 euros, fent que aquesta venda d'arxiu sigui una oportunitat única pels que fa temps que es deleixen per tenir un article de la marca al seu armari.  Horaris i ubicació Si vole

Mirar la ciudad a través del filtro de TikTok puede ser una experiencia frustrante. Entre extranjeros recomendando como cafetería local el 365 y expats quejándose porque los comercios cierran en domingo, es difícil no salir de la app con el corazón hundido hasta los pies. Pero, de vez en cuando, hay sorpresas agradables. Por ejemplo, el amor que la red ha dado a la tienda de géneros de Punto La Torre, que hace más de cien años que vende ropa interior en plaza Universitat. De vez en cuando, en internet asoman verdaderas joyas, como el Pabellón Mies Van der Rohe o la Casa Vicens, que son algunos de los hits arquitectónicos favoritos de los usuarios. Últimamente, a esta lista, hay que añadir un espacio bastante insólito: la tienda Massimo Dutti de Diagonal.  @emiliabreutigam The Massimo Dutti store in Barcelona is on another level!!! #massimodutti #barcelona #shopping ♬ Like a Tattoo Remix - Autotuned Vids “This is the most beautiful store in Barcelona (with a hidden terrace)” o “this shop in Barcelona looks like a museum” son algunas de las frases que acompañan clips de la tienda Massimo Dutti de Diagonal, en el número 96 del Passeig de Gràcia. Nos puede dar rabia que en esta ciudad llena de museos, edificios con historia y galerías de arte excelentes, los turistas decidan que la parada obligatoria de su visita será un establecimiento de Amancio Ortega. Esta vez, sin embargo, les tenemos que dar la razón: la tienda se encuentra nada más y nada menos que en el interior de

Mirar-te la ciutat a través del filtre de TikTok pot ser una experiència fustrant. Entre estrangers recomanant com a cafeteria local el 365 i expats queixant-se perquè els comerços tanquen en diumenge, és difícil no sortir de l’app amb el cor enfonsat fins als peus. Però, de tant en tant, hi ha sorpreses agradables. Per exemple, l’amor que la xarxa ha donat a la botiga de gèneres de Punt La Torre, que fa més de cent anys que ven roba interior a plaça Universitat. De tant en tant, a internet hi treuen el cap veritables joies, com el Pavelló Mies Van der Rohe o la Casa Vicens, que són alguns dels hits arquitectònics preferits dels usuaris. Últimament, a aquesta llista, cal afegir-hi un espai força insòlit: la botiga Massimo Dutti de Diagonal.  @emiliabreutigam The Massimo Dutti store in Barcelona is on another level!!! #massimodutti #barcelona #shopping ♬ Like a Tattoo Remix - Autotuned Vids “This is the most beautiful store in Barcelona (with a hidden terrace)” o “this shop in Barcelona looks like a museum” són algunes de les frases que acompanyen clips de la botiga Massimo Dutti de Diagonal, al número 96 del Passeig de Gràcia. Ens pot fer ràbia que en aquesta ciutat plena de museus, edificis amb història i galeries d’art excel·lents, els turistes decideixin que la parada obligatòria de la seva visita serà un establiment d’Amancio Ortega. Aquest vegada, però, els hem de donar la raó: la botiga es troba ni més ni menys que a l’interior de la Casa Casas-Carbó, un edifici m

Barcelona se ha despertado hoy con la vista puesta en el cielo. Ayer, las redes sociales de la basílica de la Sagrada Familia anunciaban que durante esta mañana, el templo retransmitiría en directo a través de su canal de Instagram la colocación de una pieza clave que nos acerca un poco más al sueño del genial arquitecto modernista. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Basílica de la Sagrada Família (@basilicasagradafamilia) "Si las condiciones meteorológicas y de seguridad lo permiten, mañana se colocará el brazo superior de la cruz de la torre de Jesús de la Sagrada Familia. La maniobra se realizará durante la mañana y se podrá ver desde la calle", indicaban desde el templo de Gaudí. Además, la colocación de esta última pieza de la torre de Jesús, la más alta de la Sagrada Familia, se puede ver también en directo en Instagram, TikTok y YouTube durante esta mañana, en un ejercicio de transparencia y modernidad que acerca al público general a este momento histórico, y que quedará grabado para la posteridad.  Como ya explicamos en Time Out Barcelona, la colocación de esta pieza es clave para el templo. Cuando esté situada en lo alto de la torre de Jesucristo, esta quedará culminada por una gran cruz tridimensional de cuatro brazos de 17 metros de altura, casi como un edificio de cinco pisos, que convertirá a la Sagrada Familia en el edificio más alto de la trama urbana de Barcelona.  ¿Cuándo se terminará el trabajo? Este nuevo h

Barcelona s’ha despertat avui amb la vista posada al cel. Ahir, les xarxes socials de la basílica de la Sagrada Família anunciaven que durant aquest matí, el temple retransmetria en directe a través del seu canal d’Instagram la col·locació d’una peça clau que ens acosta una mica més al somni del genial arquitecte modernista. View this post on Instagram A post shared by Basílica de la Sagrada Família (@basilicasagradafamilia) "Si les condicions meteorològiques i de seguretat ho permeten, demà es col·locarà el braç superior de la creu de la torre de Jesús de la Sagrada Família. La maniobra es realitzarà durant del matí i es podrà veure des del carrer", indicaven des del temple de Gaudí. A més, la col·locació d'aquesta darrera peça de la torre de Jesús, la més alta de la Sagrada Família, es pot veure també en directe a Instagram, TikTok i YouTube durant aquest matí, en un exercici de transparència i modernitat que apropa al públic general a aquest moment històric.  Com ja vam explicar a Time Out Barcelona, la col·locació d'aquesta peça és clau per al temple. Quan estigui situada dalt de la torre de Jesucrist, aquesta quedarà culminada per una gran creu tridimensional de quatre braços de 17 metres d’alçària, gairebé com un edifici de cinc pisos, que convertirà la Sagrada Família en l'edifici més alt de la trama urbana de Barcelona.  Quan s’acabarà la feina? Aquesta nova fita ens recorda que el compte enrere ha començat. Amb l'objectiu fixat a l'horitzó del juny

Si paseáis por el centro de Ciutat Vella, quizás os crucéis con una ventana especial donde siempre hay una obra de arte expuesta. Si la encontráis, fijaos aún más: descubriréis que solo se exponen piezas hechas por mujeres. La vitrina es una iniciativa de la Fundació Úniques, un espacio situado en el Barri Gòtic (calle de les Magdalenes, 2) que nació con una misión concreta, la de "rectificar el pasado del arte y modificar el presente y el futuro de las mujeres artistas". Estas son las palabras que usa la directora del proyecto, Natàlia Foguet, para describirlo. Desde que abrió las persianas en abril de 2024, la Fundació Úniques ha despertado el interés de más de 300 artistas, demostrando que el circuito del arte contemporáneo todavía tiene muchos deberes pendientes en cuanto a la igualdad. Foguet lo tiene claro: hay que promover el arte de mujeres que siempre han estado menos representadas en las colecciones públicas y privadas, para acabar impactando al público: "Queremos contribuir a que, de una manera militante, la población se dé cuenta de que puede ver exposiciones solo de mujeres". Además, cada exposición siempre corre a cargo de una comisaria, para poner también de relieve el valor de este rol en el mundo del arte. Además, en la fundación entienden que el arte no debe ser un espacio cerrado. Por eso, el proyecto de "La Finestra" (La Ventana) funciona en paralelo a las exposiciones comisariadas del interior. El objetivo es que lo que se ve desde fuera genere suficiente

Si passegeu pel centre de Ciutat Vella, potser topeu amb una finestra especial on sempre hi ha una obra d'art exposada. Si la trobeu, fixeu-vos-hi encara més: descobrireu que només s'hi exposen peces fetes per dones. La vitrina és una iniciativa de la Fundació Úniques, un espai situat al Barri Gòtic (carrer de les Magdalenes, 2) que va néixer amb una missió concreta, la de "rectificar el passat de l'art i modificar el present i el futur de les dones artistes". Aquestes són les paraules que fa servir la directora del projecte, la Natàlia Foguet, per descriure'l. Des que va obrir les persianes l'abril de 2024, la Fundació Úniques ha despertat l'interès de més de 300 artistes, demostrant que el circuit de l'art contemporani encara té molts deures pendents pel que fa a la igualtat. Foguet ho té clar, cal promoure l'art de dones que sempre han estat menys representades en les col·leccions públiques i privades, per acabar impactant al públic: "Volem contribuir al fet que, d’una manera militant, la població s'adoni que pot veure exposicions només de dones". A més, cada exposició sempre va a càrrec d'una comissària, per posar també en relleu el valor d'aquest rol en el món de l'art.  A més, a la fundació entenen que l'art no ha de ser un espai tancat. Per això, el projecte de "La Finestra" funciona en paral·lel a les exposicions comissariades de l'interior, L'objectiu és que el que es veu des de fora generi prou curiositat per convidar a tothom a entrar, de forma totalment gratuïta

Sí, el olivo de la Fundación Miró se vistió de novia. Fue el año 1988, por una ocasión muy especial: el matrimonio entre el monumento de Colón de Barcelona y la Estatua de la Libertad. La gran efeméride formaba parte del proyecto Honeymoon de Antoni Miralda, en el que el casamiento simbólico entre estas dos grandes obras de arte para unir dos mundos antagónicos separados por el Atlántico. Como todas las bodas importantes, la celebración tuvo diversos actos, implicó a una multitud de invitados, se alargó meses y tuvo muchísimos escenarios. En la Fundación Miró se celebraron las prenupcias.  Col·lecció MACBA. Centre d'Estudis i DocumentacióPrenúpcies Del olivo centenario brotaron blancas flores artificiales, convirtiendo el árbol en un ramo y un velo. Un larguísimo tul rosa y azul en forma de bacalao recorrió casi cien metros de las salas de exposiciones. Durante tres semanas, la Fundación Miró se convirtió en un espacio dedicado al amor entre estas dos obras de arte que, al fin y al cabo, sirven para que dos culturas se expliquen a ellas mismas y hagan una alianza para mantener el poder en el orden mundial. View this post on Instagram A post shared by Fundació Joan Miró, Barcelona (@fundaciomiro) Ahora, como parte de la celebración de los 50 años de la Fundación, artistas contemporáneos revisan, reinterpretan y recuperan diversos “momentos culturales” del pasado en los que la Miró fue protagonista en un ciclo de acciones performativas llamado Reencarnacio

Sí, l’olivera de la Fundació Miró es va vestir de núvia. Va ser l’any 1988, per ocasió molt especial: el matrimoni entre el monument de Colom de Barcelona i l’Estàtua de la Llibertat. La gran efemèride formava part del projecte Honeymoon d’Antoni Miralda, en què el casament simbòlic entre aquestes dues grans obres d’art per unir dos móns antagònics separats per l’Atlàntic. Com totes les noces importants, la celebració va tenir diversos actes, va implicar una munió de convidats, es va allargar mesos i va tenir moltíssims escenaris. A la Fundació Miró s’hi van celebrar les prenuncies.  Col·lecció MACBA. Centre d'Estudis i DocumentacióPrenúpcies De l'olivera centenària van brollar blanques flors artificials, convertint l’arbre en un ram i un vel. Un llarguíssim tul rosa i blau en forma de bacallà va recórrer gairebé cent metres de les sales d'exposicions. Durant tres setmanes, la Fundació Miró es va convertir en un espai dedicat a l’amor entre aquestes dues obres d’art que, al capdavall, serveixen perquè dues cultures s’expliquin a elles mateixes i facin una aliança per mantenir el poder en l’ordre mundial.  View this post on Instagram A post shared by Fundació Joan Miró, Barcelona (@fundaciomiro) Ara, com a part de la celebració dels 50 anys de la Fundació, artistes contemporanis revisen, reinterpreten i recuperen diversos “moments culturals” del passat en què la Miró va ser-ne protagonista en un cicle d'accions performatives anomenat Reencarnacions. Aquest

El Museu d’Història de Catalunya celebra el seu 30è aniversari amb una jornada especial de portes obertes i accés gratuït, però també convidant la ciutadania a jugar. Així, el 28 de febrer, l’edifici situat al Palau de Mar de Barcelona serà l’escenari d’un gran torneig de jocs de taula, simulació i estratègia perquè el públic pugui submergir-se en el passat de la ciutat a través del joc. Després de l’èxit de les edicions anteriors, el Cronomàster d’enguany durarà una jornada sencera, és a dir, de 10 a 19 h. I qui hi està convidat? Doncs tothom qui vulgui, és clar, però l’activitat és un caramelet per als apassionats de la història, l’estratègia, els jocs de taula i la recreació d’esdeveniments històrics.  El programa s’organitza en diversos àmbits cronològics, que van des de la Prehistòria fins al futur i les distopies, passant per l’edat antiga, medieval, moderna i contemporània. Cada espai oferirà jocs adaptats a diferents nivells de dificultat, amb taules d’iniciació, demostracions guiades, partides per a persones expertes i zones d’observació. A més, hi haurà un espai específic està dedicat als jocs de guerra, amb recreacions de batalles històriques com Waterloo, Stalingrad o Trafalgar. Així, el públic podrà participar en partides lliures, demostracions guiades, recreacions de batalles, però també xerrades a l’Auditori a càrrec de dissenyadors de jocs i creadors de contingut en català. El programa inclou també el torneig de Cronocartes, un joc ràpid sobre la història de C

El Museo de Historia de Cataluña celebra su 30º aniversario con una jornada especial de puertas abiertas y acceso gratuito, pero también invitando a la ciudadanía a jugar. Así, el 28 de febrero, el edificio situado en el Palau de Mar de Barcelona será el escenario de un gran torneo de juegos de mesa, simulación y estrategia para que el público pueda sumergirse en el pasado de la ciudad a través del juego. Después del éxito de las ediciones anteriores, el Cronomaster de este año durará una jornada entera, es decir, de 10 a 19 h. ¿Y quién está invitado? Pues todo el mundo que quiera, claro, pero la actividad es un caramelo para los apasionados de la historia, la estrategia, los juegos de mesa y la recreación de eventos históricos. El programa se organiza en diversos ámbitos cronológicos, que van desde la Prehistoria hasta el futuro y las distopías, pasando por la edad antigua, medieval, moderna y contemporánea. Cada espacio ofrecerá juegos adaptados a diferentes niveles de dificultad, con mesas de iniciación, demostraciones guiadas, partidas para personas expertas y zonas de observación. Además, habrá un espacio específico dedicado a los juegos de guerra, con recreaciones de batallas históricas como Waterloo, Stalingrado o Trafalgar. Así, el público podrá participar en partidas libres, demostraciones guiadas, recreaciones de batallas, pero también charlas en el Auditorio a cargo de diseñadores de juegos y creadores de contenido en catalán. El programa incluye también el torneo