Rita Roig

Gairebé no ens n'hem adonat i el gener ja ha passat. Què fer a Barcelona al febrer? Ara toca encetar el febrer, el mes més curtet de l'any però no pas el menys interessant. L'encarem amb una gran il·lusió, perquè se celebren grans esdeveniments com el Llum BCN i els actes i les portes obertes per Santa Eulàlia, així com noves exposicions, obres de teatre, estrenes de cinema i concerts. Els esdeveniments i les activitats de Barcelona per aquest febrer 2025 són espectaculars. Som-hi!  NO T'HO PERDIS: Plans genials i gratis per fer a Barcelona

Apenas nos hemos dado cuenta y enero ya ha pasado. ¿Qué hacer en Barcelona en febrero? Es el mes más cortito del año, pero no el menos interesante. Lo encaramos con una gran ilusión, porque se celebran grandes eventos como Llum BCN y los actos y las puertas abiertas de Santa Eulàlia, así como nuevas exposiciones, obras de teatro, estrenos de cine y conciertos. Las actividades y eventos de Barcelona en febrero 2025 son espectaculares. ¡Vamos allá!  NO TE LO PIERDAS: Planes geniales y gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Donem la benvinguda al mes de març, que ens porta la primavera i un munt d'activitats meravelloses per esprémer la ciutat al màxim. Entre moltes altres coses, tenim plans a l'aire lliure, noves i importants exposicions, estrenes de teatre, concerts i pel·lícules per gaudir en pantalla gran. Siguin quins siguin els vostres gustos, segur que trobareu un pla perfecte.   NO T'HO PERDIS:  El cap de setmana ideal a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Si penses en una exposició, segur que t'imagines una sala plena d'obres d'art o una mostra curiosa sobre ciència o història. I sí, no t'equivoques, Barcelona és plena de cultura i hi ha exposicions de tota mena! Per això tenim sales, galeries i museus que exposen fotografia: des del fotoperiodisme a la fotografia històrica, passant per la pràctica més artística i experimental. Quines són les millors exposicions de fotografia que es poden veure a Barcelona ara mateix? En les mostres que llistem a continuació hi trobaràs grans noms de la disciplina, locals i internacionals, ja sigui en centres que s'hi dediquen exclusivament o en museus i galeries que aposten pel vuitè art. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Si piensas en una exposición, seguro que te imaginas una sala llena de obras de arte o una muestra curiosa sobre ciencia o historia. Y sí, no te equivocas, ¡Barcelona está llena de cultura y hay exposiciones de todo tipo! Por eso tenemos salas, galerías y museos que exponen fotografía: desde el fotoperiodismo a la fotografía histórica, pasando por la práctica más artística y experimental. ¿Cuáles son las mejores exposiciones de fotografía que se pueden ver en Barcelona ahora mismo? En las muestras que listamos a continuación encontrarás grandes nombres de la disciplina, locales e internacionales, ya sea en centros que se dedican exclusivamente o en espacios que apuestan por el octavo arte. NO TE LO PIERDAS: Las mejores exposiciones de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

El CCCB acogerá, hasta el 25 de mayo, la exposición "Rodoreda, un bosque", dedicada a la radicalidad literaria y al imaginario creativo de la escritora en lengua catalana más importante del siglo XX. Comisariada por la ensayista y crítica literaria Neus Penalba, la muestra pretende alejarse de los tópicos, a menudo edulcorados, que han rodeado su figura y mostrar la faceta más contemporánea de Rodoreda, donde la escritura transita entre el realismo y la fantasía para hablarnos de la inocencia, el deseo, el suicidio, el desarraigo, el escarnio o la metafísica. La muestra se sirve de la metáfora del bosque para concebir el espacio expositivo. Las salas se conectan orgánicamente, utilizando este símil para explicar la trayectoria de la autora a través de un recorrido por las raíces literarias y la experiencia del desarraigo del exilio, los troncos marcados por la vivencia de la guerra, las ramas que dialogan con la cultura occidental y las copas que rozan el cielo y acogen pájaros. A través de esta estructura se despliegan más de 400 piezas entre obra plástica, instalaciones, documentos y audiovisuales, incorporando originales de la Fundación Mercè Rodoreda. Uno de los ejes centrales de la muestra es el diálogo que se establece entre la literatura de Rodoreda y creadores de diversas disciplinas y épocas. Entre los artistas expuestos figuran nombres como Remedios Varo, Pina Bausch, Marc Chagall, Leonora Carrington, Pablo Picasso o Joan Ponç. Además, la selección incluye proyectos

El CCCB acollirà, fins al 25 de maig, l'exposició "Rodoreda, un bosc" dedicada a la radicalitat literària i l'imaginari creatiu de l'escriptora en llengua catalana més important del segle XX. Comissariada per l'assagista i crítica literària Neus Penalba, la mostra pretén allunyar-se dels tòpics, sovint ensucrats, que han envoltat la seva figura i mostrar la faceta més contemporània de Rodoreda, on l'escriptura transita entre el realisme i la fantasia per parlar-nos de la innocència, el desig, el suïcidi, el desarrelament, l’escarni o la metafísica.  La mostra se serveix de la metàfora del bosc per concebre l'espai expositiu. Les sales es connecten orgànicament, utilitzant aquest símil per explicar la trajectòria de l'autora a través d'un recorregut per les arrels literàries i l'experiència del desarrelament de l'exili, els troncs marcats per la vivència de la guerra, les branques que dialoguen amb la cultura occidental i les capçades que freguen el cel i acullen ocells. A través d'aquesta estructura es despleguen més de 400 peces entre obra plàstica, instal·lacions, documents i audiovisuals, incorporant originals de la Fundació Mercè Rodoreda. Un dels eixos centrals de la mostra és el diàleg que s'estableix entre la literatura de Rodoreda i creadors de diverses disciplines i èpoques. Entre els artistes exposats hi figuren noms com Remedios Varo, Pina Bausch, Marc Chagall, Leonora Carrington, Pablo Picasso o Joan Ponç. A més, la selecció inclou projectes artístics de nova crea

Una escultura de franges de colors que s’apilen fins a arribar als set metres d’alçada rebrà els visitants que treguin el cap a la Pedrera fins al 6 de juliol. És una obra de Sean Scully, l’artista abstracte dublinès que va viure a Barcelona durant 14 anys, i que es retroba amb la ciutat ara que la Fundació Catalunya La Pedrera li ha dedicat una exposició retrospectiva.   Així doncs, el pati del passeig de Gràcia de la Casa Milà és només un tastet del que el públic trobarà dins la sala d’exposicions: més de seixanta obres entre pintures, escultures i fotografies, que conformen un recorregut cronològic per les sis dècades de producció de Scully, tot convertint-se en l’exposició més completa de l’artista que s’ha fet mai en aquesta ciutat. De la seva època a Barcelona, el pintor destaca el caràcter vibrant de la ciutat i la seva llum, que entrava per la finestra del seu estudi al carrer Joaquim Costa: “era un espectacle lluminós que feia visible un ball de partícules de pols”, recorda. A més, fruit d’aquesta estada a Barcelona va crear una sèrie d’obres, algunes de les quals es poden veure a La Pedrera, com ara Barcelona Band of Light (2004) i Barcelona Dark Wall (2004).   La repetició és una porta d’entrada a l’espiritualitat i a la humilitat del pintor L’obra de Sean Scully és reconeixible per les franges verticals i horitzontals de color que caracteritzen les seves pintures i escultures. Influenciat per Henri Matisse, Paul Klee i Piet Mondrian, Scully presenta un seguit de l

La obra de Marria Pratts opera como un diario personal. En los lienzos juntos de fantasmas, smileys y garabatos de color rosa, la pintora desgrana las experiencias que le han marcado como artista y como persona. La exposición que le ha dedicado la Galería Mayoral se vertebra a través de dos momentos vitales: la muerte de su madre, cuando el artista era todavía una criatura, y el nacimiento de su hijo. Inspirada en una estancia de dos meses en Son Negre, en Mallorca, que coincidieron con la llegada de su hijo al mundo, el artista transforma impresiones, dibujos y observaciones sobre el entorno natural en una serie de pinturas de gran formato. En la exposición también hay soportes más pequeños y una pieza experimental filmada por su madre en los años ochenta, que convierten la muestra en un espacio en el que el arte religa el pasado y el futuro con un punto de vista esperanzador. No deje que la estética aparentemente rompedora le engañe: sí, Pratts innova en la técnica, pero es heredera de la pintura de Tàpies y Miró. Y los temas que pinta son universales: la muerte, el nacimiento y el amor están en el centro de su obra, que es capaz de sacudirnos desde la potencia y el impacto, pero también desde la ternura y la sensibilidad.

L’obra de Marria Pratts opera com un diari personal. En els llenços plegats de fantasmes, smileys i gargots de color rosa, la pintora hi desgrana les experiències que l’han marcat com a artista i com a persona. L’exposició que li ha dedicat la Galeria Mayoral es vertebra a través de dos moments vitals: la mort de la seva mare, quan l’artista era encara una criatura, i el naixement del seu fill.  Inspirada en una estada de dos mesos a Son Negre, a Mallorca, que van coincidir amb l’arribada del seu fill al món, l’artista transforma impressions, dibuixos i observacions sobre l’entorn natural en una sèrie de pintures de gran format. En l’exposició també hi ha suports més petits i una peça experimental filmada per la seva mare als anys vuitanta, que converteixen la mostra en un espai on l’art relliga el passat i el futur amb un punt de vista esperançador.  No deixeu que l’estètica aparentment trencadora us enganyi: sí, Pratts innova en la tècnica, però és hereva de la pintura de Tàpies i Miró. I els temes que pinta són universals: la mort, el naixement i l’amor són al centre de la seva obra, que és capaç de sacsejar-nos des de la potència i l’impacte, però també des de la tendresa i la sensibilitat.

En esta exposición hay más de 300 imágenes de grandes artistas de la cultura europea, todas filtradas por el criterio y el pensamiento de Georges Didi-Huberman, uno de los pensadores más importantes del presente. La muestra reivindica el poder transformador de las imágenes, su capacidad de conmocionarnos, y se pregunta: ¿cómo hemos representado las emociones en el arte? Las respuestas las articulan artistas como Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn. El punto de partida de la exposición es un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma parte del Romancero gitano (1928). En el texto, Lorca habla de la noción estética del duende, un concepto que fascina a Didi-Huberman. Lorca lo plasma con el verso “en el aire conmovido”, que describe la tensión y la sensibilidad que hay entre el observador y la imagen observada. Así pues, la muestra nos presenta un recorrido por imágenes capaces de conmocionarnos a lo largo de varias estaciones temáticas: infancias, pensamientos, caras, gestos, lugares, políticas y, de nuevo, infancias. Son una selección personal de Didi-Huberman que incluye fotografías, pinturas, esculturas, películas, grabados, libros, bocetos, poemas, músicas, que exploran cómo las emociones se transmiten colectivamente. Forman parte de ella trabajos de Aby Warburg, partituras y dibujos de Nietzsche, esculturas de Giacometti, filmaciones de cantaoras elaboradas por I

En aquesta exposició hi ha més de 300 imatges de grans artistes de la cultura europea, totes filtrades pel criteri i el pensament de Georges Didi-Huberman, un dels filòsofs i historiadors de l'art més importants del present. La mostra reivindica el poder transformador de les imatges, la seva capacitat de commocionar-nos, i es pregunta: com hem representat les emocions en l’art? Les respostes les articulen artistes com Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn.  El punt de partida de l’exposició és un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma part del Romancero gitano (1928). Al text, Lorca parla de la noció estètica del duende, un concepte que fascina a Didi-Huberman. Lorca ho plasma amb el vers “en el aire conmovido”, que descriu la tensió i la sensibilitat que hi ha entre l’observador i la imatge observada.  Així doncs, la mostra ens presenta un recorregut per imatges capaces de commocionar-nos al llarg de diverses estacions temàtiques: infanteses, pensaments, cares, gestos, llocs, polítiques i, de nou, infanteses.  Són una selecció personal de Didi-Huberman que inclou fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes, músiques, que exploren com les emocions es transmeten col·lectivament. En formen part treballs d’Aby Warburg, partitures i dibuixos de Nietszche, escultures de Giacometti, filmacions de cantaoras elaborades per Isaki Lacu

Ningú pinta des de zero. Però veient les pintures matèriques d’Antoni Tàpies, amb els colors llisos, els materials pobres i la simplicitat extrema dels seus símbols, podríem arribar a pensar que l’artista ho va aconseguir. En les seves obres més famoses, Tàpies ens demana silenci i contemplació, precisament perquè aprenguem a mirar amb més força i a parar atenció davant d’un món saturat d’imatges.  El museu es pregunta quin era l’imaginari de Tàpies quan va començar a pintar. Amb una cinquantena d’obres i amb més d’un centenar d’objectes i documents de natures diverses, l’exposició ‘Antoni Tàpies. La imaginació del món’ vol aprofundir en l’entorn visual de l’artista entre mitjans de la dècada dels quaranta i mitjans de la dels cinquanta del segle xx, tot just abans que entrés en l’abstracció. Després del centenari on hem celebrat l’artista, ha arribat el moment de pensar Tàpies des de noves mirades, qüestionant-ne els relats més hegemònics.   La mostra se centra, per exemple, en l’herència surrealista de Tàpies i en el seu interès per la mística o per Llull. A les obres més primerenques s’hi pot detectar una tensió entre l’academicisme i les avantguardes que l’artista va plasmar en retrats gairebé hiperrrealistes, el Retrat de Josep Lluís Samaranch (1951), el Retrat de Teresa (1953) i el Retrat de Joan Brossa (1950-1970). L’exposició també presenta obres de Tàpies que plantegen el cos com a paisatge i el paisatge com a cos, on les imatges mostren cossos no normatius en transf

Per primera vegada a Barcelona, tres versions de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V de Zurbarán es reuneixen en una mateixa sala. Una ve de Lió, una altra de Boston i la tercera ja era a casa, al MNAC. Aquesta trobada inèdita ens permet observar com el geni barroc va jugar amb la llum, la composició i els detalls per donar forma a la seva visió d’una llegenda religiosa, i és el punt de partida de l'exposició que el Museu Nacional dedica al geni barroc.  L'exposició, sota el nom de Zurbarán (sobre)natural, no és una retrospectiva del pintor, sinó que busca establir connexions entre l'artista i creadors catalans contemporanis com Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Francisco Martínez, Aurèlia Muñoz, Marta Povo, Antoni Tàpies, i Eulàlia Valldosera. Enllaçant peces religioses de Zurbarán amb creacions inspirades per l'artista o pels temes que aquest tractava, la mostra evoca una continuïtat en la síntesi formal i en l’aspiració espiritual.  Llena, per exemple, s’hi aproxima amb una sèrie de dibuixos en paper reciclat, en un gest que recorda la pobresa franciscana. Guinovart li ret homenatge amb una obra que beu directament de la seva estètica. Povo juga amb la llum en espais foscos, evocant el mateix efecte clarobscur que va fer famós el pintor barroc. I Valldosera treballa amb projeccions lumíniques que transformen objectes quotidians en imatges espirituals, establint un diàleg amb el passat. La mostra culmina amb dues ima

¿Cómo diseñaremos en un mundo donde cada vez habrá más escasez de materias primas? La nueva exposición permanente del DHub intenta responder a esta pregunta. Bajo el nombre Matter Matters. Diseñar con el mundo, la comisaria Olga Subirós hace un recorrido por el pasado, el presente y el futuro de la materia, desde el extractivismo colonial hasta el actual momento de crisis climática. La exposición responde al cambio de rumbo implantado por el director del DHub, José Luis de Vicente, quien quiere que el nuevo museo aborde las preocupaciones del siglo XXI. El DHub no solo estrena exposición, también inaugura un mirador. Una de las ideas que la comisaria Olga Subirós ha puesto en práctica es la de mostrar la ciudad como una consecuencia más del diseño contemporáneo. Por eso, se han destapado las ventanas de la segunda planta del DHub, que ahora permiten ver la plaza de las Glòries y el mercado dels Encants. Dentro de la muestra, un ventanal que da a la ciudad dialoga con un muro de cerámica. Son 12 metros de piezas que van desde la Edad Media hasta el siglo XX. Todas las cerámicas tienen motivos naturales: se pueden ver peces, pájaros, plantas. “Es una naturaleza romantizada que contrasta con la ciudad que tenemos delante”, explica Subirós. “La manera en que entendemos la naturaleza, como algo separado del ser humano, es lo que nos ha llevado a explotarla”. La exposición reúne, en una superficie de 1.000 m², más de 700 piezas de creadores nacionales e internacionales. Algunas son

Felipe Romero siempre ha fotografiado territorios que son o han sido escenario de tensión, conflicto y reflexión visual. Su obra nos acerca a escenarios como el río Magdalena de Colombia (que en los a los años 50 era un cementerio de los cadáveres derivados de las FARC) o el estrecho de Gibraltar, un lugar donde la migración de jóvenes es una realidad cotidiana.  Este artista colombiano es el ganador de la segunda edición del KBR Photo Award, que tiene el objetivo de reafirmar el compromiso de la institución con la creación artística emergente, y por eso el KBR le dedica una exposición. La práctica fotográfica de Romero Beltrán se sitúa en los límites de la fotografía documental: utiliza elementos propios de este lenguaje, pero los hace dialogar con otros de carácter artístico, pictórico o performativo. El resultado son imágenes que van más allá de lo puramente fotográfico para abarcar todo el ámbito de la visualidad.

Felipe Romero sempre ha fotografiat territoris que són o han estat escenari de tensió, conflicte i reflexió visual. La seva obra ens apropa a escenaris com el riu Magdalena de Colòmbia (que als anys 50 era un cementiri de cadàvers provinents de les FARC) o l'estret de Gibraltar, un lloc on la migració de joves és una realitat quotidiana. Aquest artista colombià és el guanyador de la segona edició del KBR Photo Award, que té l'objectiu de reafirmar el compromís de la institució amb la creació artística emergent, i per això el KBR li dedica una exposició. La pràctica fotogràfica de Romero Beltrán se situa en els límits de la fotografia documental: utilitza elements propis d'aquest llenguatge però els fa dialogar amb altres de caràcter artístic, pictòric o performatiu. El resultat són imatges que van més enllà del purament fotogràfic per abastar tot l'àmbit de la visualitat.

El Museu d’Història de Catalunya celebra el seu 30è aniversari amb una jornada especial de portes obertes i accés gratuït, però també convidant la ciutadania a jugar. Així, el 28 de febrer, l’edifici situat al Palau de Mar de Barcelona serà l’escenari d’un gran torneig de jocs de taula, simulació i estratègia perquè el públic pugui submergir-se en el passat de la ciutat a través del joc. Després de l’èxit de les edicions anteriors, el Cronomàster d’enguany durarà una jornada sencera, és a dir, de 10 a 19 h. I qui hi està convidat? Doncs tothom qui vulgui, és clar, però l’activitat és un caramelet per als apassionats de la història, l’estratègia, els jocs de taula i la recreació d’esdeveniments històrics.  El programa s’organitza en diversos àmbits cronològics, que van des de la Prehistòria fins al futur i les distopies, passant per l’edat antiga, medieval, moderna i contemporània. Cada espai oferirà jocs adaptats a diferents nivells de dificultat, amb taules d’iniciació, demostracions guiades, partides per a persones expertes i zones d’observació. A més, hi haurà un espai específic està dedicat als jocs de guerra, amb recreacions de batalles històriques com Waterloo, Stalingrad o Trafalgar. Així, el públic podrà participar en partides lliures, demostracions guiades, recreacions de batalles, però també xerrades a l’Auditori a càrrec de dissenyadors de jocs i creadors de contingut en català. El programa inclou també el torneig de Cronocartes, un joc ràpid sobre la història de C

El Museo de Historia de Cataluña celebra su 30º aniversario con una jornada especial de puertas abiertas y acceso gratuito, pero también invitando a la ciudadanía a jugar. Así, el 28 de febrero, el edificio situado en el Palau de Mar de Barcelona será el escenario de un gran torneo de juegos de mesa, simulación y estrategia para que el público pueda sumergirse en el pasado de la ciudad a través del juego. Después del éxito de las ediciones anteriores, el Cronomaster de este año durará una jornada entera, es decir, de 10 a 19 h. ¿Y quién está invitado? Pues todo el mundo que quiera, claro, pero la actividad es un caramelo para los apasionados de la historia, la estrategia, los juegos de mesa y la recreación de eventos históricos. El programa se organiza en diversos ámbitos cronológicos, que van desde la Prehistoria hasta el futuro y las distopías, pasando por la edad antigua, medieval, moderna y contemporánea. Cada espacio ofrecerá juegos adaptados a diferentes niveles de dificultad, con mesas de iniciación, demostraciones guiadas, partidas para personas expertas y zonas de observación. Además, habrá un espacio específico dedicado a los juegos de guerra, con recreaciones de batallas históricas como Waterloo, Stalingrado o Trafalgar. Así, el público podrá participar en partidas libres, demostraciones guiadas, recreaciones de batallas, pero también charlas en el Auditorio a cargo de diseñadores de juegos y creadores de contenido en catalán. El programa incluye también el torneo

Si eres de los que cada octubre hace cola para husmear en edificios icónicos que solo abren por el 48H Open House, el 2026 es tu año. No te hará falta esperar hasta el otoño: como celebramos que Barcelona es la Capital Mundial de la Arquitectura, la ciudad se llenará de iniciativas para descubrir su patrimonio, entre las cuales está el nacimiento de una nueva versión del Open House: el Open Barri. ¿Qué es el Open Barri? Pues un festival de arquitectura focalizado en el patrimonio periférico y la riqueza social de los barrios menos turísticos. En vez de concentrar todas las visitas en un solo fin de semana intenso en octubre, el Open Barri se articulará a través de tres eventos repartidos a lo largo del año (uno en invierno, uno en primavera y uno en verano). Durante quince días, un barrio periférico de Barcelona abrirá sus espacios ocultos al público y ofrecerá charlas, talleres y debates sobre arquitectura. ¿Qué edificios de Nou Barris se podrán visitar gratis en febrero? Ahora en febrero, el pistoletazo de salida del Open Barri en la edición de invierno nos lleva hacia Nou Barris donde, del 16 de febrero al 1 de marzo de 2026, se podrán visitar espacios que normalmente son inaccesibles al público por motivos de seguridad, conservación o funcionamiento, y que tienen un gran interés histórico, patrimonial o infraestructural. Son los siguientes: Almacén de Patrimonio Canyelles (lunes 16 de febrero a las 17, 18 y 19 h y lunes 23 de febrero a las 17, 18 y 19 h) ATL Estación

Si ets dels que cada octubre fa cua per ficar el nas dins d’edificis icònics que només obren pel 48H Open House, el 2026 és el teu any. No et caldrà esperar fins a la tardor: com que celebrem que Barcelona és la Capital Mundial de l’Arquitectura, la ciutat s’omplirà d’iniciatives per descobrir el seu patrimoni, entre les quals hi ha el naixement d’una nova versió de l’Open House: l’Open Barri.  Què és l’Open Barri? Doncs un festival d’arquitectura focalitzat en el patrimoni perifèric i la riquesa social dels barris menys turístics. En comptes de concentrar totes les visites en un sol cap de setmana intens a l’octubre, l’Open Barri s’articularà a través de tres esdeveniments repartits al llarg de l'any (un a l’hivern, un a la primavera i un a l’estiu). Durant quinze dies, un barri perifèric de Barcelona obrirà els seus espais ocults al públic i oferirà xerrades, tallers i debats sobre arquitectura.  Quins edificis de Nou Barris es podran visitar gratis al febrer? Ara al febrer, el tret de sortida de l’Open Barri en l’edició d’hivern ens porta cap a Nou Barris on, del 16 de febrer a l’1 de març de 2026, es podran visitar espais que normalment són inaccessibles al públic per motius de seguretat, conservació o funcionament, i que tenen un gran interès històric, patrimonial o infraestructural. Són els següents. Magatzem de Patrimoni Canyelles (dilluns 16 de febrer a les 17, 18 i 19 h i dilluns 23 de febrer a les 17, 18 i 19 h) ATL Estació Distribuïdora Trinitat (dimecres 18 de fe

Antoni Gaudí’s glorious Sagrada Familia is on every traveller’s Barcelona bucket list, but the chance to soak up all its architectural splendour without spending a single cent? That’s an opportunity too good to pass up.  To mark this year’s Festa Santa Eulàlia – that’s Barcelona’s annual Winter Festival, which celebrates the eponymous patron saint of the city – 8,500 tickets to visit the Basilica, the museum and its shiny new immersive room (which only opened its doors in December), plus the Schools, are being raffled off.  Recommended: The 31 best things to do in Barcelona, according to Time Out.  Open days will take place on February 14 and 15, with free ticket holders eligible to enter between 3pm – 5.30pm and 3pm – 7pm respectively. Planning to be in Barcelona on those dates? Listen up.  To enter the competition for free tickets, you’ll need to register via the form on the official website by 9pm local time on Sunday February 8. The lucky list of winners will be published there on Monday February 9, and should you be successful, you’ll be granted not two, not three, but four tickets for your selected time slot.  Oh, and if you’re a Barcelona resident but have no luck in the draw this time, never fear. To mark the centenary of Gaudí’s passing, 2026 has been dubbed ‘Gaudí Year’ by the city, and locals can benefit from 50 percent discounts on Sagrada Familia tickets.  ICYMI: A brand-new art gallery has just opened in Gaudí’s house in Barcelona. Did you see that locals in thi

Seguro que tenéis alguno cerca: Barcelona tiene más de 3.300 naranjos amargos repartidos por sus calles, representan aproximadamente un 1,5% de los árboles en la ciudad. Y, pese a algún turista despistado creyendo que se trata de una naranja normal y corriente, los barceloneses paseamos ajenos entre estos frutos que, aunque tienen un sabor amargo, son perfectamente comestibles. Históricamente, las naranjas acababan en la basura como residuos orgánicos, ya hace cinco años que la ciudad les ha querido dar una segunda vida. Ahora, los vecinos que lo desean participan en recogidas comunitarias y, después, las naranjas se convierten en 'La Marga', una mermelada 100% natural y solidaria. Esto es posible gracias a esta inocente iniciativa llamada Barcelona Espigola, que este 2026 se celebrará del 6 al 11 de febrero en ocho distritos de la ciudad. Como novedad, este año se suma Sarrià-Sant Gervasi, que se añade a los veteranos de Ciutat Vella, les Corts, l'Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Martí y Sant Andreu. Ajuntament de BarcelonaBarcelona Espigola Después de recoger las naranjas por grupos y por barrios, la mermelada se distribuye entre entidades sociales que atienden a colectivos vulnerables, personas en situación de pobreza alimentaria o riesgo de exclusión social. Antes, pero, pasan por un control estricto de la Agencia de Salud Pública, donde son analizadas para garantizar su calidad. Entonces, las naranjas se dirigen hacia el obrador de la empresa Es Im-perfect, un p

Segur que en teniu algun a la vora: Barcelona té més de 3.300 tarongers amargs repartits pels seus carrers, representen aproximadament un 1,5% dels arbres a la ciutat. I, malgrat algun turista despistat creient que es tracta d'una taronja normal i corrent, els barcelonins passegem aliens entre aquests fruits que, encara que tenen un gust amarg, són perfectament comestibles. Històricament, les taronges acabaven a les escombraries com a residus orgànics, ja fa cinc anys que la ciutat els ha volgut donar una segona vida. Ara, els veïns que ho desitgen participen en recollides comunitàries i, després, les taronges es converteixen en 'La Marga', una melmelada 100% natural i solidària.  Ajuntament de BarcelonaBarcelona Espigola Això és possible gràcies a aquesta innocent iniciativa anomenada Barcelona Espigola, que aquest 2026 se celebrarà del 6 a l’11 de febrer en vuit districtes de la ciutat. Com a novetat, aquest any s'hi suma Sarrià-Sant Gervasi, que s'afegeix als veterans de Ciutat Vella, les Corts, l'Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Martí i Sant Andreu.  Després de collir les taronges per grups i per barris, la melmelada es distribueix entre entitats socials que atenen col·lectius vulnerables, persones en situació de pobresa alimentària o risc d’exclusió social. Abans, però passen per un control estricte de l'Agència de Salut Pública, on són analitzades per garantir-ne la qualitat. Aleshores, les taronges fan via cap a l'obrador de l'empresa Es Im-perfect, un projecte

No siempre se tiene la oportunidad de pisar el interior de la obra más espectacular de Gaudí completamente gratis. Para celebrar las fiestas de Santa Eulalia, la Sagrada Familia sorteará 8.500 entradas para visitar el interior de la Basílica, además del museo y las Escuelas. Las jornadas de puertas abiertas se celebrarán los días 14 y 15 de febrero, el sábado de 15 a 17.30 h y el domingo de 15 a 18 h. Aunque no es la primera vez que la Sagrada Familia ofrece la oportunidad de visitarla gratis, esta vez la experiencia incluye la novedad de poder descubrir la nueva sala inmersiva del museo, que se inauguró el pasado mes de diciembre. ¿Cómo participar? Si queréis participar en el sorteo, tenéis que inscribiros a través de un formulario de la página web del edificio entre las 10 h del 2 de febrer y las 21 h del 8 de febrero. El sorteo tendrá lugar el domingo 8 y se podrá consultar la lista de todas las personas ganadoras en la página web de la Basílica el día 9 de febrero. Si resulta que estáis entre los afortunados, recibiréis cuatro entradas para la franja horaria escogida. Si no ha habido suerte y no has conseguido entradas, te recordamos que durante todo 2026, la Sagrada Familia ofrece un 50% de descuento a todos los residentes de Barcelona. Esta promoción la ha lanzado el templo para celebrar el Año Gaudí.  NO TE LO PIERDAS: Los planes imprescindibles para hacer en febrero en Barcelona ¿Quieres estar al día de todo lo que se mueve en la ciudad? Inscríbete en nuestra newslett

No sempre es té l'oportunitat de trepitjar l'interior de l'obra més espectacular de Gaudí completament gratis. Per celebrar les festes de Santa Eulàlia, la Sagrada Família sortejarà 8.500 entrades per visitar l'interior de la Basílica, a més del museu i les Escoles. Les jornades de portes obertes se celebraran els dies 14 i 15 de febrer, de 15 a 17.30 h i de 15 a 19 h, respectivament. Tot i que no és el primer cop que la Sagrada Família ofereix l'oportunitat de visitar-la de franc, aquest cop l'experiència inclou la novetat de poder descobrir la nova sala immersiva del museu, que es va inaugurar el passat mes de desembre.  Com participar-hi? Si voleu participar en el sorteig, us heu d'inscriure a través d'un formulari de la pàgina web de l'edifici entre el 2 de febrer i les 21 h 8 de febrer. El sorteig tindrà lloc el 8 de febrer i es podrà consultar la llista de totes les persones guanyadores a la pàgina web de la Basílica a partir del 9 de febrer. Si resulteu ser entre els afortunats, rebreu quatre entrades per a la franja horària escollida.  Si no has guanyat i ets resident de Barcelona, tenim una bona notícia. Et pots consolar adherint-te al 50% de descompte a les entrades del temple més famós de Gaudí, una promoció especial per a residents que la Sagrada Família ha posat en marxa durant aquest 2026, per celebrar l'Any Gaudí.  NO T'HO PERDIS: Els millors plans del febrer al Barcelona Vols estar al dia de tot el que es mou a la ciutat? Inscriu-te a la nostra newsletter i

Este 2026 veremos la Sagrada Família, si bien no terminada (todavía hemos de esperar a 2035), llegando a su altura máxima. Esto pasará cuando se acabe de construir la torre de Jesucristo, que quedará culminada por una gran cruz tridimensional de cuatro brazos de 17 metros de altura, casi como un edificio de cinco pisos. De momento, la construcción todavía está en proceso y se prevé que el gran hito sea el 10 de junio, cuando se inaugurará la torre, se bendecirá y se celebrará una gran misa solemne. Josep DaudeSagrada Família Pero hasta que llegue la fecha, la fisonomía de la Sagrada Familia vivirá cambios que serán visibles desde la calle, a medida que se vayan colocando las diferentes piezas que forman la cruz. Así, los peatones que pasean por las calles que rodean el templo de Gaudí han podido encontrarse, por ejemplo, con la llegada de alguno de los grandes paneles de la cruz que llegan a la catedral por la calle Mallorca. Una vez en la Basílica, las piezas se guardan en las cubiertas (a 54 metros de altura), donde se colocan los vidrios y se hacen los últimos retoques interiores.  Sagrada FamíliaCreu de la torre de Jesucrist En estos momentos, la cruz ya tiene núcleo y tres brazos (el último fue colocado este lunes mismo) y, por tanto, solo queda por añadir el cuarto brazo horizontal y el brazo vertical por encima del núcleo central. El exterior de estos brazos está revestido con cerámica blanca esmaltada y vidrios, materiales que destacan por la luminosidad y resis

Aquest 2026 veurem la Sagrada Família, si bé no enllestida (encara hem d’esperar a 2035), arribant a la seva alçada màxima. Això passarà quan s’acabi de construir la torre de Jesucrist, que quedarà culminada per una gran creu tridimensional de quatre braços de 17 metres d’alçària, gairebé com un edifici de cinc pisos. De moment, la construcció encara està en procés i es preveu que la gran fita sigui el 10 de juny, quan s'inaugurarà la torre, es beneirà i se celebrarà una gran missa solemne.  Josep DaudeSagrada Família Però fins que arribi la data, la fisonomia de la Sagrada Família viurà canvis que seran visibles des del carrer, a mesura que s’hi vagin col·locant les diferents peces que formen la creu. Així, els vianants que passegen pels carrers que rodegen el temple de Gaudí han pogut topar, per exemple, amb l’arribada d’algun dels grans panells de la creu que arriben a la catedral pel carrer Mallorca. Un cop a la Basílica, les peces es guarden a les cobertes (a 54 metres d’alçària), on es col·loquen els vidres i es fan els últims retocs interiors.  Sagrada FamíliaCreu de la torre de Jesucrist En aquests moments, la creu ja té nucli i tres braços (el darrer va ser col·locat aquest dilluns mateix) i, per tant, només queda per afegir el quart braç horitzontal i el braç vertical per sobre del nucli central. L’exterior d’aquests braços està revestit amb ceràmica blanca esmaltada i vidres, materials que destaquen per la lluminositat i resistència a les condicions atmosfèriqu

La mañana de la entrevista, el Mercado de Sant Antoni da gusto. Estamos en esas fechas entre Navidad y Reyes en las que nadie sabe qué día de la semana es y todo el mundo camina por la ciudad haciendo compras de última hora. El mercado, aquí, juega un papel especial: "la gente que durante el año no compra cerezas, ahora me compra cerezas", explica Marina. "Cuando vienen a la parada, muchos me dicen la misma cosa: ¡quiero quedar bien con mis invitados!". Ella acaba de cumplir veinticinco años, pero la parada que regenta tiene más de 140. La abrió su tatarabuela, y ella es la quinta generación de la familia que se dedica en cuerpo y alma al Mercado. Primero, era una parada de intercambio de trastos viejos. Después, de patatas y cebollas. Ahora ya hace años que la Frutería Giró es un establecimiento de referencia, pero desde que Marina trabaja allí, el negocio familiar también tiene presencia en TikTok. La joven aprovecha las redes para divulgar conocimientos sobre la fruta y verdura, explicar la vida en el mercado y hacer llegar la parada a nuevos públicos. ¿Ha cambiado mucho la parada desde sus inicios? Mi abuela recuerda el día que compró kiwi por primera vez. Cada generación se adapta a los cambios que llegan, cambian los hábitos alimentarios, pero lo que no cambia es que la gente siempre tiene que comer. ¡Aquí vendemos un bien de primera necesidad! ¡Pero ahora el mercado tiene nuevos competidores más baratos! ¿Cómo se sobrevive entre la competencia? El mercado es una mini-s