Rita Roig

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

¿Has notado los efectos del otoño? Disfruta de la nueva estación, de los nuevos colores que irán cambiando la fisonomía de la ciudad y de toooodos los grandes planes que llegan en octubre a Barcelona. ¿Quieres saber cuáles son las mejores cosas para hacer en Barcelona durante los próximos 30 días? En esta lista encontrarás de todo, desde festivales, hasta conciertos, estrenos de teatro y de cine, gastronomía, exposiciones y también actividades gratis, porque también se puede disfrutar sin abrir el monedero. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes del fin de semana. Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Heu notat els efectes de la tardor? Gaudiu de la nova estació, dels nous colors que aniran canviant la fisonomia de la ciutat i de toooots els grans plans que arriben a l'octubre a Barcelona. Voleu saber quines són les millors coses per fer a Barcelona durant els 30 dies vinents? En aquesta llista hi trobareu de tot, des de festivals, fins a concerts, estrenes de teatre i de cinema, gastronomia, exposicions i moltes activitats gratuïtes, perquè també es pot gaudir sense obrir el moneder. NO T'HO PERDIS: 50 coses per fer amb nens a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Barcelona és plena de façanes singulars i reconeixibles. Però, com és l’interior dels seus edificis icònics? No hi ha dubte que ens agrada l'arquitectura, per això celebrem la nova edició del 48H Open House Barcelona, que t'obre les portes de més 100 immobles perquè descobreixis les cases particulars, les oficines i les joies arquitectòniques desconegudes de la ciutat. Tindràs 48 hores per gaudir de visites guiades gratuïtes de la mà d’arquitectes professionals! Nosaltres ja hem decidit quins espais volem explorar per dins.  NO T'HO PERDIS: 25 joies arquitectòniques de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Barcelona está llena de fachadas singulares y reconocibles. Pero, ¿Cómo es el interior de sus edificios icónicos? No hay duda de que nos gusta la arquitectura, por eso celebramos la nueva edición del 48H Open House Barcelona, que te abre las puertas de casi 100 inmuebles que descubras las casas particulares, las oficinas y las joyas arquitectónicas desconocidas de la ciudad. ¡Tendrás 48 horas para disfrutar de visitas guiadas gratuitas de la mano de arquitectos profesionales! Nosotros ya hemos decidido qué espacios queremos explorar por dentro. NO TE LO PIERDAS: 25 joyas arquitectónicas de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido  

Barcelona está llena de museos y galerías que programan magníficas muestras y actividades. Arte, ciencia, diseño, fotografía, historia... y otras exposiciones curiosas que te sorprenderán. Además, la ciudad también tiene sus calles llenas de obras de arte escondidas en las que quizás nunca te has fijado. ¿Cuáles son las mejores exposiciones de Barcelona ahora mismo? Sean cuales sean tus preferencias, seguro que hay una esperándote en alguna de las salas de la ciudad que te fascinará. Haz vistazo a nuestro listado y decide qué exposición quieres visitar este fin de semana, en solitario cuando salgas de trabajar, cuál es la perfecta para tener una cita o cuáles quieres ver en compañía de tus amigos. Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido: https://www.timeout.es/barcelona/es/quienes-somos/directrices-editoriales-time-out NO TE LO PIERDAS: Museos que abren gratis los domingos

Una escultura de franges de colors que s’apilen fins a arribar als set metres d’alçada rebrà els visitants que treguin el cap a la Pedrera fins al 6 de juliol. És una obra de Sean Scully, l’artista abstracte dublinès que va viure a Barcelona durant 14 anys, i que es retroba amb la ciutat ara que la Fundació Catalunya La Pedrera li ha dedicat una exposició retrospectiva.   Així doncs, el pati del passeig de Gràcia de la Casa Milà és només un tastet del que el públic trobarà dins la sala d’exposicions: més de seixanta obres entre pintures, escultures i fotografies, que conformen un recorregut cronològic per les sis dècades de producció de Scully, tot convertint-se en l’exposició més completa de l’artista que s’ha fet mai en aquesta ciutat. De la seva època a Barcelona, el pintor destaca el caràcter vibrant de la ciutat i la seva llum, que entrava per la finestra del seu estudi al carrer Joaquim Costa: “era un espectacle lluminós que feia visible un ball de partícules de pols”, recorda. A més, fruit d’aquesta estada a Barcelona va crear una sèrie d’obres, algunes de les quals es poden veure a La Pedrera, com ara Barcelona Band of Light (2004) i Barcelona Dark Wall (2004).   La repetició és una porta d’entrada a l’espiritualitat i a la humilitat del pintor L’obra de Sean Scully és reconeixible per les franges verticals i horitzontals de color que caracteritzen les seves pintures i escultures. Influenciat per Henri Matisse, Paul Klee i Piet Mondrian, Scully presenta un seguit de l

La obra de Marria Pratts opera como un diario personal. En los lienzos juntos de fantasmas, smileys y garabatos de color rosa, la pintora desgrana las experiencias que le han marcado como artista y como persona. La exposición que le ha dedicado la Galería Mayoral se vertebra a través de dos momentos vitales: la muerte de su madre, cuando el artista era todavía una criatura, y el nacimiento de su hijo. Inspirada en una estancia de dos meses en Son Negre, en Mallorca, que coincidieron con la llegada de su hijo al mundo, el artista transforma impresiones, dibujos y observaciones sobre el entorno natural en una serie de pinturas de gran formato. En la exposición también hay soportes más pequeños y una pieza experimental filmada por su madre en los años ochenta, que convierten la muestra en un espacio en el que el arte religa el pasado y el futuro con un punto de vista esperanzador. No deje que la estética aparentemente rompedora le engañe: sí, Pratts innova en la técnica, pero es heredera de la pintura de Tàpies y Miró. Y los temas que pinta son universales: la muerte, el nacimiento y el amor están en el centro de su obra, que es capaz de sacudirnos desde la potencia y el impacto, pero también desde la ternura y la sensibilidad.

L’obra de Marria Pratts opera com un diari personal. En els llenços plegats de fantasmes, smileys i gargots de color rosa, la pintora hi desgrana les experiències que l’han marcat com a artista i com a persona. L’exposició que li ha dedicat la Galeria Mayoral es vertebra a través de dos moments vitals: la mort de la seva mare, quan l’artista era encara una criatura, i el naixement del seu fill.  Inspirada en una estada de dos mesos a Son Negre, a Mallorca, que van coincidir amb l’arribada del seu fill al món, l’artista transforma impressions, dibuixos i observacions sobre l’entorn natural en una sèrie de pintures de gran format. En l’exposició també hi ha suports més petits i una peça experimental filmada per la seva mare als anys vuitanta, que converteixen la mostra en un espai on l’art relliga el passat i el futur amb un punt de vista esperançador.  No deixeu que l’estètica aparentment trencadora us enganyi: sí, Pratts innova en la tècnica, però és hereva de la pintura de Tàpies i Miró. I els temes que pinta són universals: la mort, el naixement i l’amor són al centre de la seva obra, que és capaç de sacsejar-nos des de la potència i l’impacte, però també des de la tendresa i la sensibilitat.

En esta exposición hay más de 300 imágenes de grandes artistas de la cultura europea, todas filtradas por el criterio y el pensamiento de Georges Didi-Huberman, uno de los pensadores más importantes del presente. La muestra reivindica el poder transformador de las imágenes, su capacidad de conmocionarnos, y se pregunta: ¿cómo hemos representado las emociones en el arte? Las respuestas las articulan artistas como Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn. El punto de partida de la exposición es un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma parte del Romancero gitano (1928). En el texto, Lorca habla de la noción estética del duende, un concepto que fascina a Didi-Huberman. Lorca lo plasma con el verso “en el aire conmovido”, que describe la tensión y la sensibilidad que hay entre el observador y la imagen observada. Así pues, la muestra nos presenta un recorrido por imágenes capaces de conmocionarnos a lo largo de varias estaciones temáticas: infancias, pensamientos, caras, gestos, lugares, políticas y, de nuevo, infancias. Son una selección personal de Didi-Huberman que incluye fotografías, pinturas, esculturas, películas, grabados, libros, bocetos, poemas, músicas, que exploran cómo las emociones se transmiten colectivamente. Forman parte de ella trabajos de Aby Warburg, partituras y dibujos de Nietzsche, esculturas de Giacometti, filmaciones de cantaoras elaboradas por I

En aquesta exposició hi ha més de 300 imatges de grans artistes de la cultura europea, totes filtrades pel criteri i el pensament de Georges Didi-Huberman, un dels filòsofs i historiadors de l'art més importants del present. La mostra reivindica el poder transformador de les imatges, la seva capacitat de commocionar-nos, i es pregunta: com hem representat les emocions en l’art? Les respostes les articulen artistes com Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn.  El punt de partida de l’exposició és un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma part del Romancero gitano (1928). Al text, Lorca parla de la noció estètica del duende, un concepte que fascina a Didi-Huberman. Lorca ho plasma amb el vers “en el aire conmovido”, que descriu la tensió i la sensibilitat que hi ha entre l’observador i la imatge observada.  Així doncs, la mostra ens presenta un recorregut per imatges capaces de commocionar-nos al llarg de diverses estacions temàtiques: infanteses, pensaments, cares, gestos, llocs, polítiques i, de nou, infanteses.  Són una selecció personal de Didi-Huberman que inclou fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes, músiques, que exploren com les emocions es transmeten col·lectivament. En formen part treballs d’Aby Warburg, partitures i dibuixos de Nietszche, escultures de Giacometti, filmacions de cantaoras elaborades per Isaki Lacu

Ningú pinta des de zero. Però veient les pintures matèriques d’Antoni Tàpies, amb els colors llisos, els materials pobres i la simplicitat extrema dels seus símbols, podríem arribar a pensar que l’artista ho va aconseguir. En les seves obres més famoses, Tàpies ens demana silenci i contemplació, precisament perquè aprenguem a mirar amb més força i a parar atenció davant d’un món saturat d’imatges.  El museu es pregunta quin era l’imaginari de Tàpies quan va començar a pintar. Amb una cinquantena d’obres i amb més d’un centenar d’objectes i documents de natures diverses, l’exposició ‘Antoni Tàpies. La imaginació del món’ vol aprofundir en l’entorn visual de l’artista entre mitjans de la dècada dels quaranta i mitjans de la dels cinquanta del segle xx, tot just abans que entrés en l’abstracció. Després del centenari on hem celebrat l’artista, ha arribat el moment de pensar Tàpies des de noves mirades, qüestionant-ne els relats més hegemònics.   La mostra se centra, per exemple, en l’herència surrealista de Tàpies i en el seu interès per la mística o per Llull. A les obres més primerenques s’hi pot detectar una tensió entre l’academicisme i les avantguardes que l’artista va plasmar en retrats gairebé hiperrrealistes, el Retrat de Josep Lluís Samaranch (1951), el Retrat de Teresa (1953) i el Retrat de Joan Brossa (1950-1970). L’exposició també presenta obres de Tàpies que plantegen el cos com a paisatge i el paisatge com a cos, on les imatges mostren cossos no normatius en transf

Per primera vegada a Barcelona, tres versions de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V de Zurbarán es reuneixen en una mateixa sala. Una ve de Lió, una altra de Boston i la tercera ja era a casa, al MNAC. Aquesta trobada inèdita ens permet observar com el geni barroc va jugar amb la llum, la composició i els detalls per donar forma a la seva visió d’una llegenda religiosa, i és el punt de partida de l'exposició que el Museu Nacional dedica al geni barroc.  L'exposició, sota el nom de Zurbarán (sobre)natural, no és una retrospectiva del pintor, sinó que busca establir connexions entre l'artista i creadors catalans contemporanis com Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Francisco Martínez, Aurèlia Muñoz, Marta Povo, Antoni Tàpies, i Eulàlia Valldosera. Enllaçant peces religioses de Zurbarán amb creacions inspirades per l'artista o pels temes que aquest tractava, la mostra evoca una continuïtat en la síntesi formal i en l’aspiració espiritual.  Llena, per exemple, s’hi aproxima amb una sèrie de dibuixos en paper reciclat, en un gest que recorda la pobresa franciscana. Guinovart li ret homenatge amb una obra que beu directament de la seva estètica. Povo juga amb la llum en espais foscos, evocant el mateix efecte clarobscur que va fer famós el pintor barroc. I Valldosera treballa amb projeccions lumíniques que transformen objectes quotidians en imatges espirituals, establint un diàleg amb el passat. La mostra culmina amb dues ima

¿Cómo diseñaremos en un mundo donde cada vez habrá más escasez de materias primas? La nueva exposición permanente del DHub intenta responder a esta pregunta. Bajo el nombre Matter Matters. Diseñar con el mundo, la comisaria Olga Subirós hace un recorrido por el pasado, el presente y el futuro de la materia, desde el extractivismo colonial hasta el actual momento de crisis climática. La exposición responde al cambio de rumbo implantado por el director del DHub, José Luis de Vicente, quien quiere que el nuevo museo aborde las preocupaciones del siglo XXI. El DHub no solo estrena exposición, también inaugura un mirador. Una de las ideas que la comisaria Olga Subirós ha puesto en práctica es la de mostrar la ciudad como una consecuencia más del diseño contemporáneo. Por eso, se han destapado las ventanas de la segunda planta del DHub, que ahora permiten ver la plaza de las Glòries y el mercado dels Encants. Dentro de la muestra, un ventanal que da a la ciudad dialoga con un muro de cerámica. Son 12 metros de piezas que van desde la Edad Media hasta el siglo XX. Todas las cerámicas tienen motivos naturales: se pueden ver peces, pájaros, plantas. “Es una naturaleza romantizada que contrasta con la ciudad que tenemos delante”, explica Subirós. “La manera en que entendemos la naturaleza, como algo separado del ser humano, es lo que nos ha llevado a explotarla”. La exposición reúne, en una superficie de 1.000 m², más de 700 piezas de creadores nacionales e internacionales. Algunas son

Felipe Romero siempre ha fotografiado territorios que son o han sido escenario de tensión, conflicto y reflexión visual. Su obra nos acerca a escenarios como el río Magdalena de Colombia (que en los a los años 50 era un cementerio de los cadáveres derivados de las FARC) o el estrecho de Gibraltar, un lugar donde la migración de jóvenes es una realidad cotidiana.  Este artista colombiano es el ganador de la segunda edición del KBR Photo Award, que tiene el objetivo de reafirmar el compromiso de la institución con la creación artística emergente, y por eso el KBR le dedica una exposición. La práctica fotográfica de Romero Beltrán se sitúa en los límites de la fotografía documental: utiliza elementos propios de este lenguaje, pero los hace dialogar con otros de carácter artístico, pictórico o performativo. El resultado son imágenes que van más allá de lo puramente fotográfico para abarcar todo el ámbito de la visualidad.

Felipe Romero sempre ha fotografiat territoris que són o han estat escenari de tensió, conflicte i reflexió visual. La seva obra ens apropa a escenaris com el riu Magdalena de Colòmbia (que als anys 50 era un cementiri de cadàvers provinents de les FARC) o l'estret de Gibraltar, un lloc on la migració de joves és una realitat quotidiana. Aquest artista colombià és el guanyador de la segona edició del KBR Photo Award, que té l'objectiu de reafirmar el compromís de la institució amb la creació artística emergent, i per això el KBR li dedica una exposició. La pràctica fotogràfica de Romero Beltrán se situa en els límits de la fotografia documental: utilitza elements propis d'aquest llenguatge però els fa dialogar amb altres de caràcter artístic, pictòric o performatiu. El resultat són imatges que van més enllà del purament fotogràfic per abastar tot l'àmbit de la visualitat.

El centro KBR de la Fundación Mapfre reúne las fotografías del artista granadino José Guerrero. Desde hace veinte años, este fotógrafo explora la relación entre paisaje natural, arquitectónico y arqueológico con la actividad humana y el paso del tiempo. Guerrero se interesa por los espacios del límite y por las tensiones que encuentra en los mismos: entre lo rural y lo urbano, el documento y la abstracción, el objeto y su representación, la fotografía y la pintura, la luz y la sombra. La exposición, constituida por 138 fotografías y comisariada por Marta Gili, tiene distintos hilos conductores que pueden parecer contradictorios, pero que llevan al espectador por un viaje desde la representación hasta la experimentación, desde la luz hasta la oscuridad, desde la transparencia hasta la opacidad y desde el documento hasta la abstracción. Además, la muestra incluye una nueva obra realizada por el artista en las calles de la medina de Fez, en Marruecos, gracias al apoyo de esta Fundación.

El centre KBR de la Fundació Mapfre reuneix les fotografies de l'artista granadí José Guerrero. Des de fa vint anys, aquest fotògraf explora la relació entre el paisatge natural, arquitectònic i arqueològic amb l’activitat humana i el pas del temps. Guerrero s'interessa pels espais del límit i per les tensions que hi troba: entre allò rural i allò urbà, el document i l'abstracció, l'objecte i la seva representació, la fotografia i la pintura, la llum i l'ombra. L'exposició, constituïda per 138 fotografies i comissariada per Marta Gili, té diferents fils conductors que poden semblar contradictoris, però que porten l'espectador per un viatge des de la representació fins a l'experimentació, des de la llum fins a la foscor, des de la transparència fins a l'opacitat i des del document fins a l'abstracció. A més, la mostra inclou una nova obra realitzada per l'artista als carrers de la medina de Fez, al Marroc, gràcies al suport d'aquesta Fundació.

Blanca Nieto es una artista salmantina que transforma la memoria en materia a través de telas, hilos y pigmentos. Sus creaciones podrán verse en Barcelona hasta el 31 de diciembre, en un espacio singular. No será en una galería, ni en un museo, ni en un centro de arte, sino en el club privado de socias Juno House, que desde 2021 ha convertido un espacio en la calle Aribau en un lugar de encuentro para profesionales de todo tipo. Juno HouseBlanca Nieto Ahora, este club apuesta por el arte como motor de cambio con la segunda edición de Beyond Art, su ciclo cultural dedicado a visibilizar y celebrar el talento femenino en el mundo de la creación contemporánea. Lo hacen tras el éxito de una primera edición encabezada por Joana Santamans, en la que el club ya apostó por romper con la lógica de una galería y abrirse no solo al liderazgo femenino, sino también a la creatividad de las mujeres. Juno HouseBlanca Nieto La nueva muestra de este ciclo se inauguró el 21 de octubre dentro de la Barcelona Design Week y contará con piezas de las series “Estratos”, “Mnemotecnias” y “Saudade”, en las que la artista explora la fragilidad del recuerdo y la belleza a través de una técnica que mezcla pintura y arte textil (visillos, sedas, blondas, encajes…) para construir obras con textura que apelan no solo a la vista, sino también al tacto.  Juno HouseBlanca Nieto La exposición de Nieto invita a mirar hacia adentro, a reconocer cómo los recuerdos tejen nuestra propia historia. Juno Hous

Blanca Nieto és una artista salmantina que transforma la memòria en matèria a través de teles, fils i pigments. Les seves creacions es podran veure a Barcelona fins al 31 de desembre, en un espai singular. No serà en una galeria, ni en un museu, ni en un centre d’art, sinó al club privat de sòcies Juno House, que des de 2021 ha convertit un espai al carrer Aribau en un lloc de trobada per a professionals de tota mena.  Juno HouseBlanca Nieto Ara, aquest club aposta per l’art com a motor de canvi amb la segona edició de Beyond Art, el seu cicle cultural dedicat a visibilitzar i celebrar el talent femení en el món de la creació contemporània. Ho fan després de l’èxit d’una primera edició en encapçalada per Joana Santamans, en què el club ja va apostar per trencar amb la lògica d’una galeria i obrir-se no només al lideratge femení sinó a la creativitat de les dones.  Juno HouseBlanca Nieto La nova mostra d’aquest cicle es va inaugurar el 21 d’octubre dins la Barcelona Design Week i comptarà amb peces de les sèries “Estratos”, “Mnemotecnias" i “Saudade”, en què l’artista explora la fragilitat del record i la bellesa a través d’una tècnica que barreja pintura i art tèxtil (visos, sedes, blonda, puntes…) per construir obres amb textura, que apel·len no només a la vista, sinó també al tacte. L’exposició de Nieto convida a mirar endins, a reconèixer com els records teixeixen la nostra pròpia història. Juno House obrirà aquest espai dedicat a l'art de 9 h a 20 h cada dia entre set

Entre amantes de la arquitectura, curiosos y estetas, el 48H Open House BCN consigue movilizar a unas 60.000 personas por las calles de la ciudad en busca de descubrimientos arquitectónicos. Cada año, este festival abre las puertas de espacios que no suelen estar abiertos al público y ofrece la oportunidad única de descubrir el interior de muchos edificios icónicos de Barcelona de la mano de profesionales de la arquitectura. Quien ha ido siempre repite, porque ya se sabe que el Open House marca el otoño: primero te infiltras en la casa de un desconocido y, después, a hacer el vermut.  Open HouseCasa Rocamora Este año, el Open House tendrá lugar el fin de semana del 25 y 26 de octubre. La programación incluirá casi 200 espacios visitables distribuidos en 7 ciudades (Barcelona, Badalona, L’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Vilassar de Dalt y Sitges), más de 200 actividades y 7 itinerarios que no requerirán inscripción previa. Si el año pasado el festival se centraba en qué es importante en la arquitectura y en el valor que le damos los ciudadanos y usuarios, la edición de 2025 nos invita a sentir la arquitectura. Todos recordamos aquellas arquitecturas que nos han impresionado, edificios con los que nos hemos vinculado emocionalmente. Este año, pues, el Open House nos invita a preguntarnos: ¿Qué espacios nos hacen sentir bien? ¿Cuáles nos incomodan? ¿Qué queda grabado cuando nos marchamos?  Open HouseAntic Convent de la Mercè En la 16.ª edición del Fe

“Treballant amb la comunitat sorda m’he trobat que al principi hi ha una manca de comunicació, que es va desfent a poc a poc, a mesura que et comences a entendre. I per mi el teatre va justament d’això”. Ens ho explica Nico Jongen, director de la companyia teatral Ça Marche. Hem pujat al Casal Font d’En Fargues entomant el carrer principal d’aquest barri costerut plegat de cases modernistes que, fa no tant, havien sigut les segones residències dels burgesos de Barcelona. Una d’aquestes finques ara és un casal d’avis i un centre cívic, amb un auditori renovat recentment. El Nico ens convida a passar i prem un botó que fa que les cadires de la platea, fins ara invisibles als nostres ulls, es despleguin de la paret. La sala on ens trobem s’acaba de convertir en un teatre.  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Ça Marche (@ca.marche) “M’agrada treballar amb intèrprets no professionals”, explica el director. “Podrien ser nens, adolescents, gent gran que sovinteja les arts, però que no té una experiència molt directa amb elles”. Ara fa dos anys, Nico Jongen es va embarcar en un projecte de recerca europeu que el va dur a conèixer la comunitat sorda de diferents ciutats d’Europa: “vaig veure que a la comunitat sorda no se sentia representada als espais escènics i als equipaments culturals, i em va interessar fer un espectacle que posés al centre aquesta problemàtica!”.  Ça Marche | InstagramTrabajos forzados Aquesta és

“La nova Llama té més metres quadrats, una rampa i un espai per fer shows de comèdia. Ah, i aquests arcs de color groc vistós, que ens agraden moltíssim!”. L’Abi i el Kike són els protagonistes de la nostra secció mensual RADAR BCN, on us volem descobrir novetats, persones i projectes singulars de la ciutat. Ells ens obren les portes del nou local de la Llama Store, que abans era al carrer Villarroel i ara s’ha traslladat a Tamarit en un espai més gran just al costat del mercat de Sant Antoni. Estan engrescats amb la nova botiga, però admeten que encara no se la senten seva del tot: “tot està massa nou… li falta ronya!”.  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de La Llama (@lallamastore) Segurament ja la coneixeu. La Llama Store és una llibreria dedicada a exclusivament a l’humor. De fet, és l’única llibreria d’aquestes característiques al món (almenys, que els seus propietaris sàpiguen): “No som una llibreria qualsevol, som una concept store dedicada a l’humor i això vol dir que tenim tres branques: els llibres, que fan la llibreria, objectes de regal i disseny, i una zona d’art i shows”.   Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de La Llama (@lallamastore) Quan traspasses el llindar ja t’adones que has entrat en un lloc com n’hi ha pocs, perquè hi ha objectes insòlits que no has vist abans. Sí, hi pots comprar un clàssic coixí de pets. Però també et fixes en unes figuretes

Serpentejant pels carrers del Gòtic, entre els aparadors de les botigues de souvenirs i la cantarella dels guies turístics, és probable que no us fixeu en aquest edifici. Al carrer de la Palla hi ha un antic hospital del segle XVI: si en traspasseu el llindar, és fàcil oblidar el bullici del centre de Barcelona i quedar suspès en el temps gràcies a bellesa de l’espai i la singularitat de les obres d’art que s’hi amaguen. Ara bé, no ho podeu fer un dia qualsevol. Entrar a l’Hospital de Sant Saver només és possible fent una reserva prèvia. Us ho expliquem. Tot i que l’edifici es va fundar per atendre els clergues malalts sense recursos de la ciutat de Barcelona, l’hospital ha passat per diverses mans i ara té una funció força diferent: és la seu de la Col·lecció Casacuberta Marsans, una col·lecció d’art hispànic, sobretot d’època gòtica i del segle XX. En total, a dins s’hi guarden 300 obres d’art entre pintures, escultures, ceràmiques i objectes litúrgics, repartits entre els 600 metres quadrats d’aquest antic hospital, que té diferents dependències, una capella, una sagristia i una cripta.  Sant SaverHospital de Sant Saver “Nosaltres t’obrim la porta a veure la col·lecció privada d’una família, però apostant per una visita de qualitat, sent conscients que no som un museu, sinó un espai privat amb unes especificitats pròpies”, explica Daniel Tulloch, assistent de Coordinació de la Col·lecció. La visita guiada té els seus punts forts: que l’espai no estigui obert al públic fa

Hem entrat per unes grans portes de fusta al que sembla un magatzem de dimensions interminables. No hi ha gaire llum i intuïm objectes, mobles i altres andròmines cobertes per una capa de pols. Quan la Cristina Thió encén el llum, és impossible no quedar-se amb un pam de nas: cadires de tota mena pengen dels sostres on també hi ha motllures de guix com les dels pisos de l’Eixample, mobles antics, reproduccions de làpides, pots de pintura, rajoles hidràuliques…i una carrossa suspesa d’una biga. “És un carruatge del segle XVIII, que prové d’Olot!”, explica Thió. “Si us hi fixeu encara s’hi poden veure les pintures”, afegeix. I nosaltres acluquem els ulls per afilar la vista i descobrir com la fusta deixa veure un festival de colors apagats pel pas del temps. El seu local, ple d'objectes antics, és només la conseqüència de trenta anys de feina als edificis de la nostra ciutat.  Rita RoigChroma Restauració “La gent no s’imagina el que hi pot haver darrere d’una façana anònima”, ens adverteix Cristina Thió. Llicenciada en Belles Arts, fa trenta anys que lidera una empresa que es dedica a restaurar el patrimoni arquitectònic català. Pel camí, ha vist les cases més boniques de la ciutat i n’ha reconegut la bellesa: “Motllures, esgrafiats, pintures, frescos, treballs de forja i de fosa, cornises, mènsules… tot és bonic, encara que sigui d’una casa que ningú reconeix”. Ens ho diu una experta: hi ha art més enllà de la Casa Batlló i tot el patrimoni arquitectònic de la ciutat, absolu

A l’estiu, Barcelona bull de festes majors: de Sants a Gràcia, del Poblenou a Horta, cada barri es guarneix amb les seves millors gales i treu a passejar mil expressions de la cultura popular barcelonina. I just quan les banderoles i els envelats encara no s’han despenjat del tot, ja som a les portes de la Mercè, la gran cita festiva de la ciutat. Per parlar de gegants, correfocs, castells i tradicions, entrevistem a l’exdirector de la Casa dels Entremesos i actual vocal de d’actes i activitats d’aquesta institució que conserva i aviva la cultura popular barcelonina. Xavier Cordomí és una veu de referència en el món de la cultura popular i coneix en profunditat la tradició festiva de la ciutat que tant estimem.  Com valoraries l’estat de salut de la cultura popular a Barcelona? Hi ha relleu generacional? La cultura popular és una part important dels nostres barris i ciutats, a Barcelona té múltiples expressions i està viva. Però la seva base rau en el moviment associatiu i, per tant, està alimentada per l’associacionisme. Hem d’entendre que la cultura popular s’adapta a les necessitats del moment: sempre hi ha hagut manifestacions culturals i aquestes han anat canviant. Voler fossilitzar qualsevol manifestació de cultura popular no és la manera de conservar-la Si avui hi ha gegants i diables és perquè la festa al carrer ha anat en aquest sentit, no perquè els hàgim conservat estàticament des de l’origen dels temps. La cultura popular sempre porta l’adjectiu de “tradicional”.

Hemos entrado por unas grandes puertas de madera a lo que parece un almacén de dimensiones interminables. No hay mucha luz e intuimos objetos, muebles y otros trastos cubiertos por una capa de polvo. Cuando Cristina Thió enciende la luz, es imposible no quedarse boquiabierto: sillas de todo tipo cuelgan de los techos donde también hay molduras de yeso como las de los pisos del Eixample, muebles antiguos, reproducciones de lápidas, botes de pintura, baldosas hidráulicas… y una carroza suspendida de una viga. “¡Es un carruaje del siglo XVIII, que proviene de Olot!”, explica Thió. “Si os fijáis aún se pueden ver las pinturas”, añade. Y nosotros entornamos los ojos para afinar la vista y descubrir cómo la madera deja entrever un festival de colores apagados por el paso del tiempo. Su local, lleno de objetos antiguos, es solo la consecuencia de treinta años de trabajo en los edificios de nuestra ciudad. Rita RoigChroma Restauració “La gente no se imagina lo que puede haber detrás de una fachada anónima”, nos advierte Cristina Thió. Licenciada en Bellas Artes, hace treinta años que lidera una empresa que se dedica a restaurar el patrimonio arquitectónico catalán. Por el camino, ha visto las casas más bonitas de la ciudad y ha reconocido su belleza: “Molduras, esgrafiados, pinturas, frescos, trabajos de forja y de fundición, cornisas, ménsulas… todo es bonito, aunque sea de una casa que nadie reconoce”. Nos lo dice una experta: hay arte más allá de la Casa Batlló y todo el patrim

En verano, Barcelona hierve de fiestas mayores: de Sants a Gràcia, del Poblenou a Horta, cada barrio se engalana con sus mejores galas y saca a pasear mil expresiones de la cultura popular barcelonesa. Y justo cuando las banderolas y los entoldados todavía no se han descolgado del todo, ya estamos a las puertas de la Mercè, la gran cita festiva de la ciudad. Para hablar de gigantes, correfocs, castells y tradiciones, entrevistamos al exdirector de la Casa dels Entremesos y actual vocal de actos y actividades de esta institución que conserva y aviva la cultura popular barcelonesa. Xavier Cordomí es una voz de referencia en el mundo de la cultura popular y conoce en profundidad la tradición festiva de la ciudad que tanto queremos. ¿Cómo valorarías el estado de salud de la cultura popular en Barcelona? ¿Hay relevo generacional? La cultura popular es una parte importante de nuestros barrios y ciudades, en Barcelona tiene múltiples expresiones y está viva. Pero su base radica en el movimiento asociativo y, por lo tanto, está alimentada por el asociacionismo. Tenemos que entender que la cultura popular se adapta a las necesidades del momento: siempre ha habido manifestaciones culturales y estas han ido cambiando. Querer fosilizar cualquier manifestación de cultura popular no es la manera de conservarla. Si hoy hay gigantes y diablos es porque la fiesta en la calle ha ido en este sentido, no porque los hayamos conservado estáticamente desde el origen de los tiempos. La cultura popul

En Barcelona pasa que te encuentras con alguien que hace tiempo que no ves, pero que vive no muy lejos de donde vives tú, y os decís: “¡tenemos que quedar un día!”, para no volver a veros hasta pasados seis meses. Ahora bien, ante la realidad de una ciudad con un bullicio infinito y llena de trabajo hasta los topes, podemos lamentarnos o podemos comprometernos a encontrarnos con la gente que queremos para hacer algo provechoso. Los integrantes de Vetejous han optado por esta segunda opción y ya hace más de treinta años que, jueves sí y jueves también, se encuentran para hacer lo que más les gusta: caminar. Vetejous viene de “veteranos de los jueves”. El grupo nació el 3 de marzo de 1994 en Collserola, con una primera salida hasta la ermita de Sant Medir en la que participaron una decena de personas. De esta propuesta sencilla –salir a hacer una excursión muy cerca de Barcelona– surgió una costumbre que todavía dura. Primero, hacían excursiones por la sierra de Collserola, que los fines de semana ya estaba bastante masificada, pero entre semana ofrecía paseos más tranquilos y menos concurridos. Pronto, los encuentros se fueron diversificando y los veteranos senderistas expandieron su área de actuación. Ahora, los caminantes se reúnen cada jueves, llueva, nieve o haga sol, para descubrir rincones de Cataluña a golpe de bota. “Tenemos en común que todos somos jubilados: ¿quién más puede salir de excursión un jueves?”, explican. ¿Y cómo funciona la cosa? Pues fácil: cada jueves h

A Barcelona passa que et trobes algú que fa temps que no veus, però que viu no gaire lluny d’on vius tu, i us dieu: “hem de quedar un dia!”, per no tornar-vos a veure fins al cap de sis mesos. Ara bé, davant de la realitat d’una ciutat amb un bullici infinit i plena de feina a vessar, podem lamentar-nos o podem comprometre’ns a trobar-nos amb la gent que estimem per fer alguna cosa de profit. Els integrants de Vettejous han optat per aquesta segona opció i ja fa més de trenta anys que, dijous sí i dijous també, es troben per fer allò que més els agrada: caminar.  Vettejous ve de “veterans dels dijous”. El grup va néixer el 3 de març de 1994 a Collserola, amb una primera sortida fins a l’ermita de Sant Medir en què hi van participar una desena de persones. D’aquesta proposta senzilla -sortir a fer una excursió ben a prop de Barcelona- en va sorgir un costum que encara dura. Primer, feien excursions per la serra de Collserola, que els caps de setmana ja estava prou massificada, però entre setmana oferia excursions més tranquil·les i menys concorregudes. Aviat, les trobades es van anar diversificant i els veterans senderistes van expandir la seva àrea d’actuació. Ara, els caminaires es troben cada dijous plogui, nevi o faci sol per descobrir racons de Catalunya a cop de bota. “Tenim en comú que tots som jubilats: qui més pot sortir d’excursió un dijous?”, expliquen.   I com funciona la cosa? Doncs fàcil: cada dijous hi ha excursió. La ruta la proposa algú del grup, es comparteix