Rita Roig

Septiembre nos trae la Mercè, ¡y muchas cosas más! Aquí tenéis los mejores planes de ocio y cultura que nos esperan los próximos 30 días, para que todos los amantes de salir de casa para pasarlo en grande encuentren ideas para hacer en Barcelona. ¡Bienvenido septiembre! NO TE LO PIERDAS: 50 lugares para ir con niños Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

No compareu, només passegeu pels carrers i places de Sants que els veïns i veïnes han guarnit amb il·lusió i esforç durant tot un any. Creacions que s'inspiren en el món del cinema, la natura, en fets històrics, personatges il·lustres i jocs. Fem una volta per Sants i us ensenyem com està de maco el barri aquests dies de Festa Major. NO T'HO PERDIS: Guia de la Festa Major de Sants 2025

No comparéis, solo pasead por las calles y plazas de Sants que los vecinos y vecinas han adornado con ilusión y esfuerzo durante todo un año. Creaciones que se inspiran en el mundo del cine, la naturaleza, en hechos históricos, personajes ilustres y juegos. Damos una vuelta por Sants y os enseñamos lo bonito que está el barrio estos días de fiesta mayor. NO TE LO PIERDAS: Guía de la Fiesta Mayor de Sants 2025

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Quedar-se a Barcelona durant l’agost no ha de ser sinònim de calor sufocant i carrers plens de turistes. De fet, per a aquells que decideixen passar l'estiu a la ciutat, abunden els plans pensats per gaudir sense necessitat de fugir. Des de capbussades a piscines municipals com la de Montjuïc fins a tallers i activitats familiars en centres culturals, la ciutat ofereix alternatives per a tots els públics. A més, és el moment ideal per redescobrir espais que durant l’any passen desapercebuts: xiringuitos amb encant, terrasses tranquil·les al capvespre i mercats d’estiu on l’artesania i la gastronomia local van de bracet. L’agost, lluny de ser un mes mort, és una invitació a reconnectar amb Barcelona des d’una altra mirada. Un dels grans atractius per als barcelonins són les festes de barri, que mantenen viva l’essència comunitària de la ciutat. La Festa Major de Gràcia (del 15 al 21 d’agost) és un clàssic ineludible, amb carrers guarnits pels veïns, concerts gratuïts, vermuts populars i correfocs. Tot just acaba, comença la Festa Major de Sants, que ofereix un ambient similar però amb identitat pròpia. Aquests esdeveniments, més que atraccions turístiques, són celebracions del teixit veïnal i una oportunitat per trobar-se amb la gent del barri en un entorn festiu. També destaca la programació de cinema a l’aire lliure com el Cinema Lliure a la Platja, propostes ideals per a nits fresques sense sortir de la ciutat. A més, l’agost permet gaudir d’una Barcelona més calmada, on fi

Quedarse en Barcelona durante agosto no tiene por qué ser sinónimo de calor sofocante y calles llenas de turistas. De hecho, para quienes deciden pasar el mes en la ciudad, abundan los planes pensados para disfrutar sin necesidad de escapar. Desde chapuzones en piscinas municipales como la de Montjuïc hasta talleres y actividades familiares en centros culturales, la ciudad ofrece alternativas para todos los públicos. Además, es el momento ideal para redescubrir espacios que durante el año pasan desapercibidos: chiringuitos con encanto, terrazas tranquilas al atardecer, y mercados de verano donde la artesanía y la gastronomía local se dan la mano. Agosto, lejos de ser un mes muerto, es una invitación a reconectar con Barcelona desde otra mirada. Uno de los grandes atractivos para los barceloneses son las fiestas de barrio, que mantienen viva la esencia comunitaria de la ciudad. La Festa Major de Gràcia (del 15 al 21 de agosto) es un clásico ineludible, con calles decoradas por los vecinos, conciertos gratuitos, vermuts populares y correfocs. Apenas acaba, comienza la Festa Major de Sants, que ofrece un ambiente similar pero con identidad propia. Estos eventos, más que atracciones turísticas, son celebraciones del tejido vecinal y una oportunidad para encontrarse con la gente del barrio en un entorno festivo. También destaca la programación de cine al aire libre como el Cinema Lliure a la Platja, propuestas ideales para noches frescas sin salir de la ciudad. Además, agosto perm

Una escultura de franges de colors que s’apilen fins a arribar als set metres d’alçada rebrà els visitants que treguin el cap a la Pedrera fins al 6 de juliol. És una obra de Sean Scully, l’artista abstracte dublinès que va viure a Barcelona durant 14 anys, i que es retroba amb la ciutat ara que la Fundació Catalunya La Pedrera li ha dedicat una exposició retrospectiva.   Així doncs, el pati del passeig de Gràcia de la Casa Milà és només un tastet del que el públic trobarà dins la sala d’exposicions: més de seixanta obres entre pintures, escultures i fotografies, que conformen un recorregut cronològic per les sis dècades de producció de Scully, tot convertint-se en l’exposició més completa de l’artista que s’ha fet mai en aquesta ciutat. De la seva època a Barcelona, el pintor destaca el caràcter vibrant de la ciutat i la seva llum, que entrava per la finestra del seu estudi al carrer Joaquim Costa: “era un espectacle lluminós que feia visible un ball de partícules de pols”, recorda. A més, fruit d’aquesta estada a Barcelona va crear una sèrie d’obres, algunes de les quals es poden veure a La Pedrera, com ara Barcelona Band of Light (2004) i Barcelona Dark Wall (2004).   La repetició és una porta d’entrada a l’espiritualitat i a la humilitat del pintor L’obra de Sean Scully és reconeixible per les franges verticals i horitzontals de color que caracteritzen les seves pintures i escultures. Influenciat per Henri Matisse, Paul Klee i Piet Mondrian, Scully presenta un seguit de l

La obra de Marria Pratts opera como un diario personal. En los lienzos juntos de fantasmas, smileys y garabatos de color rosa, la pintora desgrana las experiencias que le han marcado como artista y como persona. La exposición que le ha dedicado la Galería Mayoral se vertebra a través de dos momentos vitales: la muerte de su madre, cuando el artista era todavía una criatura, y el nacimiento de su hijo. Inspirada en una estancia de dos meses en Son Negre, en Mallorca, que coincidieron con la llegada de su hijo al mundo, el artista transforma impresiones, dibujos y observaciones sobre el entorno natural en una serie de pinturas de gran formato. En la exposición también hay soportes más pequeños y una pieza experimental filmada por su madre en los años ochenta, que convierten la muestra en un espacio en el que el arte religa el pasado y el futuro con un punto de vista esperanzador. No deje que la estética aparentemente rompedora le engañe: sí, Pratts innova en la técnica, pero es heredera de la pintura de Tàpies y Miró. Y los temas que pinta son universales: la muerte, el nacimiento y el amor están en el centro de su obra, que es capaz de sacudirnos desde la potencia y el impacto, pero también desde la ternura y la sensibilidad.

L’obra de Marria Pratts opera com un diari personal. En els llenços plegats de fantasmes, smileys i gargots de color rosa, la pintora hi desgrana les experiències que l’han marcat com a artista i com a persona. L’exposició que li ha dedicat la Galeria Mayoral es vertebra a través de dos moments vitals: la mort de la seva mare, quan l’artista era encara una criatura, i el naixement del seu fill.  Inspirada en una estada de dos mesos a Son Negre, a Mallorca, que van coincidir amb l’arribada del seu fill al món, l’artista transforma impressions, dibuixos i observacions sobre l’entorn natural en una sèrie de pintures de gran format. En l’exposició també hi ha suports més petits i una peça experimental filmada per la seva mare als anys vuitanta, que converteixen la mostra en un espai on l’art relliga el passat i el futur amb un punt de vista esperançador.  No deixeu que l’estètica aparentment trencadora us enganyi: sí, Pratts innova en la tècnica, però és hereva de la pintura de Tàpies i Miró. I els temes que pinta són universals: la mort, el naixement i l’amor són al centre de la seva obra, que és capaç de sacsejar-nos des de la potència i l’impacte, però també des de la tendresa i la sensibilitat.

En esta exposición hay más de 300 imágenes de grandes artistas de la cultura europea, todas filtradas por el criterio y el pensamiento de Georges Didi-Huberman, uno de los pensadores más importantes del presente. La muestra reivindica el poder transformador de las imágenes, su capacidad de conmocionarnos, y se pregunta: ¿cómo hemos representado las emociones en el arte? Las respuestas las articulan artistas como Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn. El punto de partida de la exposición es un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma parte del Romancero gitano (1928). En el texto, Lorca habla de la noción estética del duende, un concepto que fascina a Didi-Huberman. Lorca lo plasma con el verso “en el aire conmovido”, que describe la tensión y la sensibilidad que hay entre el observador y la imagen observada. Así pues, la muestra nos presenta un recorrido por imágenes capaces de conmocionarnos a lo largo de varias estaciones temáticas: infancias, pensamientos, caras, gestos, lugares, políticas y, de nuevo, infancias. Son una selección personal de Didi-Huberman que incluye fotografías, pinturas, esculturas, películas, grabados, libros, bocetos, poemas, músicas, que exploran cómo las emociones se transmiten colectivamente. Forman parte de ella trabajos de Aby Warburg, partituras y dibujos de Nietzsche, esculturas de Giacometti, filmaciones de cantaoras elaboradas por I

En aquesta exposició hi ha més de 300 imatges de grans artistes de la cultura europea, totes filtrades pel criteri i el pensament de Georges Didi-Huberman, un dels filòsofs i historiadors de l'art més importants del present. La mostra reivindica el poder transformador de les imatges, la seva capacitat de commocionar-nos, i es pregunta: com hem representat les emocions en l’art? Les respostes les articulen artistes com Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn.  El punt de partida de l’exposició és un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma part del Romancero gitano (1928). Al text, Lorca parla de la noció estètica del duende, un concepte que fascina a Didi-Huberman. Lorca ho plasma amb el vers “en el aire conmovido”, que descriu la tensió i la sensibilitat que hi ha entre l’observador i la imatge observada.  Així doncs, la mostra ens presenta un recorregut per imatges capaces de commocionar-nos al llarg de diverses estacions temàtiques: infanteses, pensaments, cares, gestos, llocs, polítiques i, de nou, infanteses.  Són una selecció personal de Didi-Huberman que inclou fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes, músiques, que exploren com les emocions es transmeten col·lectivament. En formen part treballs d’Aby Warburg, partitures i dibuixos de Nietszche, escultures de Giacometti, filmacions de cantaoras elaborades per Isaki Lacu

Ningú pinta des de zero. Però veient les pintures matèriques d’Antoni Tàpies, amb els colors llisos, els materials pobres i la simplicitat extrema dels seus símbols, podríem arribar a pensar que l’artista ho va aconseguir. En les seves obres més famoses, Tàpies ens demana silenci i contemplació, precisament perquè aprenguem a mirar amb més força i a parar atenció davant d’un món saturat d’imatges.  El museu es pregunta quin era l’imaginari de Tàpies quan va començar a pintar. Amb una cinquantena d’obres i amb més d’un centenar d’objectes i documents de natures diverses, l’exposició ‘Antoni Tàpies. La imaginació del món’ vol aprofundir en l’entorn visual de l’artista entre mitjans de la dècada dels quaranta i mitjans de la dels cinquanta del segle xx, tot just abans que entrés en l’abstracció. Després del centenari on hem celebrat l’artista, ha arribat el moment de pensar Tàpies des de noves mirades, qüestionant-ne els relats més hegemònics.   La mostra se centra, per exemple, en l’herència surrealista de Tàpies i en el seu interès per la mística o per Llull. A les obres més primerenques s’hi pot detectar una tensió entre l’academicisme i les avantguardes que l’artista va plasmar en retrats gairebé hiperrrealistes, el Retrat de Josep Lluís Samaranch (1951), el Retrat de Teresa (1953) i el Retrat de Joan Brossa (1950-1970). L’exposició també presenta obres de Tàpies que plantegen el cos com a paisatge i el paisatge com a cos, on les imatges mostren cossos no normatius en transf

Per primera vegada a Barcelona, tres versions de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V de Zurbarán es reuneixen en una mateixa sala. Una ve de Lió, una altra de Boston i la tercera ja era a casa, al MNAC. Aquesta trobada inèdita ens permet observar com el geni barroc va jugar amb la llum, la composició i els detalls per donar forma a la seva visió d’una llegenda religiosa, i és el punt de partida de l'exposició que el Museu Nacional dedica al geni barroc.  L'exposició, sota el nom de Zurbarán (sobre)natural, no és una retrospectiva del pintor, sinó que busca establir connexions entre l'artista i creadors catalans contemporanis com Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Francisco Martínez, Aurèlia Muñoz, Marta Povo, Antoni Tàpies, i Eulàlia Valldosera. Enllaçant peces religioses de Zurbarán amb creacions inspirades per l'artista o pels temes que aquest tractava, la mostra evoca una continuïtat en la síntesi formal i en l’aspiració espiritual.  Llena, per exemple, s’hi aproxima amb una sèrie de dibuixos en paper reciclat, en un gest que recorda la pobresa franciscana. Guinovart li ret homenatge amb una obra que beu directament de la seva estètica. Povo juga amb la llum en espais foscos, evocant el mateix efecte clarobscur que va fer famós el pintor barroc. I Valldosera treballa amb projeccions lumíniques que transformen objectes quotidians en imatges espirituals, establint un diàleg amb el passat. La mostra culmina amb dues ima

¿Cómo diseñaremos en un mundo donde cada vez habrá más escasez de materias primas? La nueva exposición permanente del DHub intenta responder a esta pregunta. Bajo el nombre Matter Matters. Diseñar con el mundo, la comisaria Olga Subirós hace un recorrido por el pasado, el presente y el futuro de la materia, desde el extractivismo colonial hasta el actual momento de crisis climática. La exposición responde al cambio de rumbo implantado por el director del DHub, José Luis de Vicente, quien quiere que el nuevo museo aborde las preocupaciones del siglo XXI. El DHub no solo estrena exposición, también inaugura un mirador. Una de las ideas que la comisaria Olga Subirós ha puesto en práctica es la de mostrar la ciudad como una consecuencia más del diseño contemporáneo. Por eso, se han destapado las ventanas de la segunda planta del DHub, que ahora permiten ver la plaza de las Glòries y el mercado dels Encants. Dentro de la muestra, un ventanal que da a la ciudad dialoga con un muro de cerámica. Son 12 metros de piezas que van desde la Edad Media hasta el siglo XX. Todas las cerámicas tienen motivos naturales: se pueden ver peces, pájaros, plantas. “Es una naturaleza romantizada que contrasta con la ciudad que tenemos delante”, explica Subirós. “La manera en que entendemos la naturaleza, como algo separado del ser humano, es lo que nos ha llevado a explotarla”. La exposición reúne, en una superficie de 1.000 m², más de 700 piezas de creadores nacionales e internacionales. Algunas son

Felipe Romero siempre ha fotografiado territorios que son o han sido escenario de tensión, conflicto y reflexión visual. Su obra nos acerca a escenarios como el río Magdalena de Colombia (que en los a los años 50 era un cementerio de los cadáveres derivados de las FARC) o el estrecho de Gibraltar, un lugar donde la migración de jóvenes es una realidad cotidiana.  Este artista colombiano es el ganador de la segunda edición del KBR Photo Award, que tiene el objetivo de reafirmar el compromiso de la institución con la creación artística emergente, y por eso el KBR le dedica una exposición. La práctica fotográfica de Romero Beltrán se sitúa en los límites de la fotografía documental: utiliza elementos propios de este lenguaje, pero los hace dialogar con otros de carácter artístico, pictórico o performativo. El resultado son imágenes que van más allá de lo puramente fotográfico para abarcar todo el ámbito de la visualidad.

Felipe Romero sempre ha fotografiat territoris que són o han estat escenari de tensió, conflicte i reflexió visual. La seva obra ens apropa a escenaris com el riu Magdalena de Colòmbia (que als anys 50 era un cementiri de cadàvers provinents de les FARC) o l'estret de Gibraltar, un lloc on la migració de joves és una realitat quotidiana. Aquest artista colombià és el guanyador de la segona edició del KBR Photo Award, que té l'objectiu de reafirmar el compromís de la institució amb la creació artística emergent, i per això el KBR li dedica una exposició. La pràctica fotogràfica de Romero Beltrán se situa en els límits de la fotografia documental: utilitza elements propis d'aquest llenguatge però els fa dialogar amb altres de caràcter artístic, pictòric o performatiu. El resultat són imatges que van més enllà del purament fotogràfic per abastar tot l'àmbit de la visualitat.

El centro KBR de la Fundación Mapfre reúne las fotografías del artista granadino José Guerrero. Desde hace veinte años, este fotógrafo explora la relación entre paisaje natural, arquitectónico y arqueológico con la actividad humana y el paso del tiempo. Guerrero se interesa por los espacios del límite y por las tensiones que encuentra en los mismos: entre lo rural y lo urbano, el documento y la abstracción, el objeto y su representación, la fotografía y la pintura, la luz y la sombra. La exposición, constituida por 138 fotografías y comisariada por Marta Gili, tiene distintos hilos conductores que pueden parecer contradictorios, pero que llevan al espectador por un viaje desde la representación hasta la experimentación, desde la luz hasta la oscuridad, desde la transparencia hasta la opacidad y desde el documento hasta la abstracción. Además, la muestra incluye una nueva obra realizada por el artista en las calles de la medina de Fez, en Marruecos, gracias al apoyo de esta Fundación.

El centre KBR de la Fundació Mapfre reuneix les fotografies de l'artista granadí José Guerrero. Des de fa vint anys, aquest fotògraf explora la relació entre el paisatge natural, arquitectònic i arqueològic amb l’activitat humana i el pas del temps. Guerrero s'interessa pels espais del límit i per les tensions que hi troba: entre allò rural i allò urbà, el document i l'abstracció, l'objecte i la seva representació, la fotografia i la pintura, la llum i l'ombra. L'exposició, constituïda per 138 fotografies i comissariada per Marta Gili, té diferents fils conductors que poden semblar contradictoris, però que porten l'espectador per un viatge des de la representació fins a l'experimentació, des de la llum fins a la foscor, des de la transparència fins a l'opacitat i des del document fins a l'abstracció. A més, la mostra inclou una nova obra realitzada per l'artista als carrers de la medina de Fez, al Marroc, gràcies al suport d'aquesta Fundació.

La Fundació Joan Miró va donar el tret de sortida a les celebracions del seu 50è aniversari el passat 10 de juny: es va presentar un programa expositiu i cultural que es desenvoluparà al llarg de 2025 i 2026. El primer pas d’aquesta gran commemoració va ser l’obertura de l’exposició La poesia tot just ha començat —amb una inauguració oberta al públic l’11 de juny—, seguida de La festa tot just ha començat, una jornada de portes obertes celebrada el 15 de juny que va servir com a esdeveniment simbòlic per posar en marxa l’any de celebracions. El títol de la mostra reflecteix la voluntat multidisciplinària que acompanya la institució: La poesia tot just ha començat expressa la visió oberta i poètica que Miró tenia de l’art. Fundació Joan Miró I Foto: Pep Herrero Una exposició que mira enrere i endavant La Fundació Joan Miró proposa una exposició retrospectiva que repassa mig segle d’activitat, però que també qüestiona com s’ha construït la seva història i quin paper pot jugar en el futur. La mostra parteix d’una idea clau: la Fundació no va començar realment el 1975, sinó que és el resultat d’un recorregut més llarg que s’inicia molt abans i que està estretament vinculat amb la Transició i l’obertura democràtica.  Fundació Joan Miró I Foto: Davide Camesasca El projecte expositiu, comissariat per Blanca Arias, Martina Millà i Ramon Balcells, es desplega en set àmbits i ha estat concebut amb un enfocament col·laboratiu, amb la participació d’artistes, comissaris i investiga

Com era Picasso com a pare i a l’artista François Gilot com a mare? La resposta completa, amb les seves llums i ombres, només l'han coneguda dues persones al món: Paloma Picasso i el seu germà Claude, que va morir fa dos anys. Ara el Museu Picasso intenta explicar aquesta història familiar al món, a través d’una exposició comissariada per la filla de l’artista i administradora de la Successió Pablo Picasso, juntament amb Emmanuel Guigon, director del museu.  © Edward Quinn Archive, edwardquinn.com © Fotografía: Edward QuinnPablo Picasso con su hijo Claude disfrazado de mosquetero, La Californie, Cannes, 1955 “A l’estudi només hi poden entrar nens i animals, els adults cal fer-los fora perquè ho trenquen tot”. Això deia Picasso durant aquesta època en què el caos, la creació i la felicitat infantil impregnaven l’ambient del seu dia a dia a La Galloise, la casa de l’artista i François Gilot a Vallauris, al sud de França. L'exposició inclou peces excepcionals com pintures, escultures i joguines creades per l’artista, així com pintures i dibuixes de Françoise Gilot que s’exposen per primera vegada a l'estat espanyol.  © Edward Quinn Archive, edwardquinn.com © Fotografía: Edward QuinnHomenatge a Picasso A través de l’art, l’espectador es pot imaginar la vida familiar de la família Picasso i sentir els colors i les textures d’aquell univers domèstic i artístic. Ho veiem en pintures que imiten els jocs d’ombres xineses, però també en dibuixos que l’artista va regalar al seu fill

Quizás, esperando en el andén de Plaça de Sants, habéis notado que el ambiente cargado y el calor que caracterizan la experiencia de coger el metro en verano no eran tan intensos como esperabais. Quizás, incluso, habéis notado una suave brisa que os ha hecho sospechar. Este verano, los andenes de la L5 de Plaça de Sants están protagonizando la prueba piloto de un sistema de refrigeración del metro que en los próximos días también se aplicará al andén de la L1 de Plaça Catalunya. Foto: Paola de Grenet En estas dos estaciones, pues, se ha instalado un montaje de tubos que expulsa aire en movimiento con la intención de refrescar a los usuarios que esperan el tren. El objetivo principal de esta prueba piloto impulsada por TMB es reducir la temperatura del andén, un espacio de las estaciones de metro que suele ser caluroso y que, en verano, incluso puede resultar incómodo. La instalación estará en funcionamiento en los andenes de Plaça de Sants (L5) y Plaça Catalunya (L1) hasta octubre, es decir, durante los meses de verano. El innovador sistema sitúa en los extremos de los andenes dos grandes máquinas que tratan el aire y lo filtran, con dos ventiladores cada una. Estos aparatos impulsan el aire a través de un tubo que ocupa el andén de lado a lado y expulsa el aire de manera uniforme por unos agujeros bien distribuidos a lo largo de su recorrido. Foto: Shutterstock El diseño de esta nueva tecnología es obra de la empresa FabricAir, especializada en soluciones de difusión de

Potser, esperant a l'andana de Plaça de Sants heu notat que l'ambient carregat i la xafogor que caracteritza l'acció d'agafar el metro a l'estiu no era tan forta com esperàveu. Potser, fins i tot, heu notat una suau brisa que us ha fet sospitar. Aquest estiu, les andanes de l'L5 de Plaça de Sants està protagonitzant la prova pilot d'un sistema de refrigeració del metro que en els dies vinents també s'aplicarà a l'andana de l'L1 de Plaça Catalunya.  Foto: Paola de Grenet A aquestes dues estacions, doncs, se'ls ha instal·lat un muntatge de tubs que expulsa aire en moviment amb la intenció que refresqui els usuaris que esperen el tren. L'objectiu principal d'aquesta prova pilot impulsada per TMB de rebaixar la temperatura de l'andana, un espai de les estacions de metro que sol ser calorós i, a l'estiu, fins i tot pot resultar incòmode.  La instal·lació estarà en funcionament a les andanes de Plaça de Sants (L5) i Plaça Catalunya (L1) fins a l’octubre, és a dir, durant els mesos d'estiu. L'innovador sistema situa als extrems de les andanes dues grans màquines que tracten l'aire i el filtren, amb dos ventiladors cadascun. Aquests aparells impulsen l’aire cap per un tub que ocupa l’andana de banda a banda i expulsa l’aire de manera uniforme per uns forats situats ben distribuïts al llarg del seu recorregut.  Foto: Vicente Zambrano González El disseny d'aquesta nova tecnologia és obra de l'empresa FabricAir, especialitzada en solucions de difusió d’aire mitjançant conductes tèxt

Incluso los objetos más cotidianos son piezas de diseño. Detrás de cualquier artefacto hay siglos de historia y la idea brillante de alguien que se ha atrevido a ponerla en práctica: esta es, de hecho, la premisa de Objetos comunes. Historias locales, debates globales, una de las exposiciones permanentes del DHub. Esta exposición sitúa al mismo nivel los electrodomésticos que usamos para hacernos el desayuno con una motocicleta o, por ejemplo, una silla. DHub'Objectes comuns. Històries locals, debats globals' Ahora, el museo estrena una instalación vinculada a esta muestra centrada exclusivamente en las sillas de diseño que tanto gustan a los visitantes. ¡Toma asiento, por favor! es una propuesta que permite hacer aquello que normalmente no se puede hacer en un museo: tocar, sentarse y experimentar. Y esto es posible gracias a la confección de versiones reeditadas de los diseños originales de sillas icónicas que forman parte de nuestro patrimonio y de la colección del museo, como la silla BKF, la Toledo o el banco Catalano.  DHub'Objectes comuns. Històries locals, debats globals' Se prevé que la instalación tenga una duración de un año y la idea es que, a lo largo de este año, los visitantes que se acerquen al DHub puedan experimentar de primera mano la ergonomía del mobiliario, sus materiales y decidir por ellos mismos si las sillas que se exponen en el museo son cómodas o no. NO TE LO PIERDAS: Las mejores exposiciones de Barcelona ¿Quieres estar al día de todo lo que s

Fins i tot els objectes més quotidians són peces de disseny. Al darrere de qualsevol artefacte hi ha segles d’història i la idea brillant d’algú que s’ha atrevit a posar-la a la pràctica: aquesta és, de fet, la premissa d’Objectes comuns. Històries locals, debats globals, una de les exposicions permanents del DHub. Aquesta exposició situa al mateix nivell els electrodomèstics que fem servir per a fer-nos l’esmorzar amb una motocicleta o, per exemple, una cadira.   DHub'Objectes comuns. Històries locals, debats globals' Ara, el museu estrena una instal·lació vinculada a aquesta mostra centrada exclusivament en les cadires de disseny que tant agraden als visitants. Seu, si us plau! És una proposta que permet fer allò que normalment no es pot fer en un museu: tocar, seure i experimentar. I això és possible gràcies a la confecció de versions reeditades dels dissenys originals de cadires icòniques que formen part del nostre patrimoni i de la col·lecció del museu, com la cadira BKF, la Toledo o el banc Catalano.   DHub'Objectes comuns. Històries locals, debats globals' Es preveu que la instal·lació tingui un any de durada i la idea és que, al llarg d’aquest any, els visitants que s’apropin al DHub puguin experimentar de primera mà l’ergonomia del mobiliari, els seus materials i decidir per ells mateixos si les cadires que s’exposen al museu són còmodes o no.  NO T'HO PERDIS: Coses per fer a Barcelona a l'agost Vols estar al dia de tot el que es mou a la ciutat? Inscriu-te a la

Todo el mundo conoce el Pabellón Mies: por su arquitectura racionalista, los cristales limpios que dejan pasar la luz sobre el mármol travertino, el agua transparente donde flotan nenúfares y se refleja la escultura Alba, de Georg Kolbe. Pero esta mañana, el edificio ha amanecido irreconocible. Podríamos decir que se ha levantado con el pie izquierdo o patas arriba.  MARCELA GRASSIIPavelló Mies Van der Rohe   Hoy lo decoran todo tipo de muebles tradicionales: camas, mesas, sillas, alfombras, sofás e incluso un váter, un fregadero y una bañera cuelgan del techo, como si alguien hubiera querido cambiar el aura contemporánea del edificio por la energía que emiten las casas de las personas mayores. Ese alguien es Xevi Bayona, artista y arquitecto olotense, que ha llenado el edificio con los muebles de su abuela en esta instalación titulada La Padrina y las pertenencias de la domesticidad. Adrià GoulaInstal·lació de Xevi Bayona al Pavelló Mies van der Rohe Todos los muebles que configuran esta casa del revés son los que la abuela del artista tenía en su casa, una mujer que nació en Barcelona en el año 1927, durante el mismo período en que Mies redactaba el proyecto del pabellón. Rita RoigInstal·lació de Xevi Bayona al Pavelló Mies Bayona, por tanto, juega con el contraste que provoca que una misma época pueda contener expresiones estéticas tan distintas y, al mismo tiempo, reivindica la memoria de su abuela, presente en los objetos expuestos. Rita RoigInstal·lació de Xev

Hemos entrado por unas grandes puertas de madera a lo que parece un almacén de dimensiones interminables. No hay mucha luz e intuimos objetos, muebles y otros trastos cubiertos por una capa de polvo. Cuando Cristina Thió enciende la luz, es imposible no quedarse boquiabierto: sillas de todo tipo cuelgan de los techos donde también hay molduras de yeso como las de los pisos del Eixample, muebles antiguos, reproducciones de lápidas, botes de pintura, baldosas hidráulicas… y una carroza suspendida de una viga. “¡Es un carruaje del siglo XVIII, que proviene de Olot!”, explica Thió. “Si os fijáis aún se pueden ver las pinturas”, añade. Y nosotros entornamos los ojos para afinar la vista y descubrir cómo la madera deja entrever un festival de colores apagados por el paso del tiempo. Su local, lleno de objetos antiguos, es solo la consecuencia de treinta años de trabajo en los edificios de nuestra ciudad. Rita RoigChroma Restauració “La gente no se imagina lo que puede haber detrás de una fachada anónima”, nos advierte Cristina Thió. Licenciada en Bellas Artes, hace treinta años que lidera una empresa que se dedica a restaurar el patrimonio arquitectónico catalán. Por el camino, ha visto las casas más bonitas de la ciudad y ha reconocido su belleza: “Molduras, esgrafiados, pinturas, frescos, trabajos de forja y de fundición, cornisas, ménsulas… todo es bonito, aunque sea de una casa que nadie reconoce”. Nos lo dice una experta: hay arte más allá de la Casa Batlló y todo el patrim

Tothom coneix el Pavelló Mies: per la seva arquitectura racionalista, per les parets de vidre que deixen passar la llum sobre el marbre travertí, o per l’aigua transparent del seu voltant, on floten nenúfars i on es reflecteix l’escultura Alba, de Georg Kolbe. Però aquest matí, l’edifici s’ha llevat irreconeixible. Podríem dir que s’ha llevat amb el peu esquerre o de cap per avall.  MARCELA GRASSIIPavelló Mies Van der Rohe Avui el decoren tot de mobles tradicionals: llits, taules, cadires, catifes, sofàs i fins i tot un vàter, una pica i una banyera pengen del sostre, com si algú hagués volgut canviar l’aura contemporània de l’edifici per l’energia que emeten les cases de la gent gran. Aquest algú és Xevi Bayona, artista i arquitecte olotí, que ha omplert l’edifici dels mobles de la seva àvia en aquesta instal·lació titulada La Padrina i les pertinences de la domesticitat. Adrià GoulaInstal·lació de Xevi Bayona al Pavelló Mies van der Rohe Tots els mobles que configuren aquesta casa de cap per avall són els que l’àvia de l’artista tenia a casa seva, una dona que va néixer a Barcelona l’any 1927, durant el mateix període que Mies redactava el projecte del pavelló. Rita RoigInstal·lació de Xevi Bayona al Pavelló Mies Bayona, doncs, juga amb el contrast que provoca que una mateixa època pugui contenir expressions estètiques tan diferents i, a la vegada, reivindica la memòria de la seva padrina, present en els objectes exposats.  Rita RoigInstal·lació de Xevi Bayona al P

Hem entrat per unes grans portes de fusta al que sembla un magatzem de dimensions interminables. No hi ha gaire llum i intuïm objectes, mobles i altres andròmines cobertes per una capa de pols. Quan la Cristina Thió encén el llum, és impossible no quedar-se amb un pam de nas: cadires de tota mena pengen dels sostres on també hi ha motllures de guix com les dels pisos de l’Eixample, mobles antics, reproduccions de làpides, pots de pintura, rajoles hidràuliques…i una carrossa suspesa d’una biga. “És un carruatge del segle XVIII, que prové d’Olot!”, explica Thió. “Si us hi fixeu encara s’hi poden veure les pintures”, afegeix. I nosaltres acluquem els ulls per afilar la vista i descobrir com la fusta deixa veure un festival de colors apagats pel pas del temps. El seu local, ple d'objectes antics, és només la conseqüència de trenta anys de feina als edificis de la nostra ciutat.  Rita RoigChroma Restauració “La gent no s’imagina el que hi pot haver darrere d’una façana anònima”, ens adverteix Cristina Thió. Llicenciada en Belles Arts, fa trenta anys que lidera una empresa que es dedica a restaurar el patrimoni arquitectònic català. Pel camí, ha vist les cases més boniques de la ciutat i n’ha reconegut la bellesa: “Motllures, esgrafiats, pintures, frescos, treballs de forja i de fosa, cornises, mènsules… tot és bonic, encara que sigui d’una casa que ningú reconeix”. Ens ho diu una experta: hi ha art més enllà de la Casa Batlló i tot el patrimoni arquitectònic de la ciutat, absolu

Bajar del metro y entrar directamente al DHub. La nueva entrada a la estación de Glòries será la primera de toda la ciudad en conectar directamente con un equipamiento público, y el Ayuntamiento de Barcelona ya ha revelado cómo será su aspecto. Se prevé que este nuevo acceso entre en funcionamiento en verano de 2026, y será un espacio con un diseño contemporáneo que apuesta por una configuración fluida y accesible, obra del estudio de arquitectos AMOO STUDIO, ganadores del concurso convocado por el DHub y el FAD.  Ajuntament de BarcelonaDHub La nueva entrada de la L1 será como un vestíbulo del propio museo dedicado al diseño: contará con un bar de estación, de estilo moderno, y un banco multifuncional que servirá como punto de encuentro, pero también como antesala del DHub. En el techo habrá un falso techo suspendido de geometría orgánica con iluminación, señalización del metro, pantallas audiovisuales y los sistemas técnicos necesarios para que funcione como estación. Este acceso, sin embargo, funcionará solo de 9 a 21 h (excepto los lunes, cuando la apertura se retrasará hasta las 15:30 h), y ha tenido un coste de aproximadamente 1.100.000 €.  Foto: Edgar Ortiz NO TE LO PIERDAS: Las mejores exposiciones de Barcelona ¿Quieres estar al día de todo lo que se mueve en la ciudad? Inscríbete en nuestra newsletter y tendrás toda la info y los planes que te gustan para disfrutar de Barcelona

Baixar del metro i entrar directament al DHub. La nova entrada a l'estació de Glòries serà la primera de tota la ciutat en connectar directament amb un equipament públic, i l'Ajuntament de Barcelona ja ha revelat com serà el seu aspecte.  Es preveu que aquest nou accés entri en funcionament l'estiu del 2026, i serà un espai amb un disseny contemporani que aposta per una configuració fluida i accessible, obra de l'estudi d’arquitectes AMOO STUDIO, guanyadors del concurs convocat pel DHub i el FAD.  Ajuntament de BarcelonaDHub La nova entrada de l'L1 serà com un vestíbul del mateix museu dedicat al disseny: tindrà un bar d'estació, d'estil modern, i un banc multifuncional que servirà com a punt de trobada, però també com a avantsala del DHUb. Al sostre hi haurà un cel ras suspès de geometria orgànica amb la il·luminació, la senyalística del metro, unes pantalles audiovisuals i sistemes tècnics necessaris perquè funcioni com a estació.   © Maria DiasDHUB, Glòries Aquest accés, però, funcionarà només de 9 a 21 h (excepte els dilluns, quan l’obertura s’endarrerirà a les 15.30 h), i ha tingut un cost d'aproximadament 1.100.000 €.  NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions que pots veure a Barcelona  Vols estar al dia de tot el que es mou a la ciutat? Inscriu-te a la nostra newsletter i tindràs tota la info i els plans que t'agraden per gaudir de Barcelona