Rita Roig

Quan se celebra la Mercè? La Mercè se celebra al voltant del 24 de setembre. Enguany serà del 23 al 28 de setembre. Què és la Mercè? La Mercè és la Festa Major de Barcelona, juntament amb les Festes de Santa Eulàlia. Aquesta festivitat ret homenatge a la Mercè, patrona de la ciutat, i s'ha celebrat des del 1868, quan es van començar a celebrar festes religioses i populars en honor de la Mare de Déu de la Mercè. Avui en dia, la Mercè inclou diverses línies de programació amb centenars d'activitats: el festival Mercè Arts de Carrer, les mostres de cultura popular, el festival BAM de música i Acció Cultura Viva. D'entre tota la programació, destaca el matí de festa major, la cavalcada de la Mercè, el correfoc,  la passada de Gegants i Nans i les diades castelleres. Les places i els carrers s'omplen de cultura popular, cercaviles i persones que s'ajunten per celebrar la ciutat de Barcelona. I si amb això no en tens prou, mira quantes coses per fer hi ha al setembre a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

“Los muebles y la comida son formas en que las personas definen su actitud ante la vida”, decía Terence Conran, el diseñador, gastrónomo, empresario y escritor británico, conocido por ser el creador de las tiendas de decoración Habitat y The Conran Shop, y por acercar el diseño contemporáneo a un público más amplio. Su visión no solo transformó la forma de amueblar casas, sino también la manera de vivir y experimentar los espacios. Un buen mueble te acompaña toda la vida, se hereda y se convierte en parte de la historia familiar, dicen. Y quien dice un mueble, dice una lámpara de sobremesa, una alfombra, esa silla especial, el espejo del comedor, la estantería o cualquier otro objeto con el que vestir tu hogar.  Nuestra lista Si buscas inspiración, Barcelona es una ciudad que ofrece opciones para todos los estilos y presupuestos. Desde tiendas especializadas en muebles vintage con encanto hasta espacios de diseño contemporáneo y minimalista, pasando por firmas de lujo y decoración. En nuestro listado encontrarás los mejores lugares para descubrir piezas que combinan funcionalidad, estética y durabilidad, tanto si buscas renovar por completo tu casa como si solo quieres añadir un detalle que marque la diferencia en una habitación. ¡NO TE LO PIERDAS! Los mejores mercados vintage y de segunda mano de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.   

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

"Els mobles i el menjar són formes amb què les persones defineixen la seva actitud davant la vida”, deia Terence Conran, el dissenyador, gastrònom, empresari i escriptor britànic, conegut per ser el creador de les botigues de decoració Habitat i The Conran Shop, i per acostar el disseny contemporani a un públic més ampli. La seva visió no només va transformar la manera de moblar les cases, sinó també la manera de viure i experimentar els espais. Un bon moble t’acompanya tota la vida, s’hereta i es converteix en part de la història familiar, diuen. I qui diu un moble, diu una làmpada de taula, una catifa, aquella cadira especial, el mirall del menjador, l’estanteria o qualsevol altre objecte amb què vestir la teva llar. La nostra llista Si busques inspiració, Barcelona és una ciutat que ofereix opcions per a tots els estils i pressupostos. Des de botigues especialitzades en mobles vintage amb encant fins a espais de disseny contemporani i minimalista, passant per firmes de luxe i decoració. En el nostre llistat hi trobaràs els millors llocs per descobrir peces que combinen funcionalitat, estètica i durabilitat, tant si vols renovar completament casa teva com si només vols afegir un detall que marqui la diferència en una habitació. NO T’HO PERDIS! Els millors mercats vintage i de segona mà de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Barcelona és plena de museus i galeries que programen magnífiques mostres i activitats. Art, ciència, disseny, fotografia, història... Tenim exposicions ben curioses que sorprendrien fins i tot els més desconfiats. Ah, i també hi ha moltes obres d'art públiques que decoren els nostres carrers i, que a vegades, passem per alt. Quines són les millors exposicions que es poden veure a Barcelona? Siguin quines siguin les teves preferències, segur que n'hi ha una esperant-te en alguna de les sales de la ciutat que et fascinarà. Dona un cop d'ull al nostre llistat i decideix quina exposició vols visitar en solitari quan pleguis de la feina, quina és la perfecta per tenir una cita o quina vols veure en companyia dels teus amics el pròxim cap de setmana! Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut: https://www.timeout.cat/barcelona/ca/qui-som/directrius-editorials-time-out NO T'HO PERDIS: Els museus que obren gratis el diumenge

Barcelona está llena de museos y galerías que programan magníficas muestras y actividades. Arte, ciencia, diseño, fotografía, historia... y otras exposiciones curiosas que te sorprenderán. Además, la ciudad también tiene sus calles llenas de obras de arte escondidas en las que quizás nunca te has fijado. ¿Cuáles son las mejores exposiciones de Barcelona ahora mismo? Sean cuales sean tus preferencias, seguro que hay una esperándote en alguna de las salas de la ciudad que te fascinará. Haz vistazo a nuestro listado y decide qué exposición quieres visitar este fin de semana, en solitario cuando salgas de trabajar, cuál es la perfecta para tener una cita o cuáles quieres ver en compañía de tus amigos. Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido: https://www.timeout.es/barcelona/es/quienes-somos/directrices-editoriales-time-out NO TE LO PIERDAS: Museos que abren gratis los domingos

Si piensas en una exposición, seguro que te imaginas una sala llena de obras de arte o una muestra curiosa sobre ciencia o historia. Y sí, no te equivocas, ¡Barcelona está llena de cultura y hay exposiciones de todo tipo! Por eso tenemos salas, galerías y museos que exponen fotografía: desde el fotoperiodismo a la fotografía histórica, pasando por la práctica más artística y experimental. ¿Cuáles son las mejores exposiciones de fotografía que se pueden ver en Barcelona ahora mismo? En las muestras que listamos a continuación encontrarás grandes nombres de la disciplina, locales e internacionales, ya sea en centros que se dedican exclusivamente o en espacios que apuestan por el octavo arte. NO TE LO PIERDAS: Las mejores exposiciones de Barcelona

Si penses en una exposició, segur que t'imagines una sala plena d'obres d'art o una mostra curiosa sobre ciència o història. I sí, no t'equivoques, Barcelona és plena de cultura i hi ha exposicions de tota mena! Per això tenim sales, galeries i museus que exposen fotografia: des del fotoperiodisme a la fotografia històrica, passant per la pràctica més artística i experimental. Quines són les millors exposicions de fotografia que es poden veure a Barcelona ara mateix? En les mostres que llistem a continuació hi trobaràs grans noms de la disciplina, locals i internacionals, ja sigui en centres que s'hi dediquen exclusivament o en museus i galeries que aposten pel vuitè art. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Una escultura de franges de colors que s’apilen fins a arribar als set metres d’alçada rebrà els visitants que treguin el cap a la Pedrera fins al 6 de juliol. És una obra de Sean Scully, l’artista abstracte dublinès que va viure a Barcelona durant 14 anys, i que es retroba amb la ciutat ara que la Fundació Catalunya La Pedrera li ha dedicat una exposició retrospectiva.   Així doncs, el pati del passeig de Gràcia de la Casa Milà és només un tastet del que el públic trobarà dins la sala d’exposicions: més de seixanta obres entre pintures, escultures i fotografies, que conformen un recorregut cronològic per les sis dècades de producció de Scully, tot convertint-se en l’exposició més completa de l’artista que s’ha fet mai en aquesta ciutat. De la seva època a Barcelona, el pintor destaca el caràcter vibrant de la ciutat i la seva llum, que entrava per la finestra del seu estudi al carrer Joaquim Costa: “era un espectacle lluminós que feia visible un ball de partícules de pols”, recorda. A més, fruit d’aquesta estada a Barcelona va crear una sèrie d’obres, algunes de les quals es poden veure a La Pedrera, com ara Barcelona Band of Light (2004) i Barcelona Dark Wall (2004).   La repetició és una porta d’entrada a l’espiritualitat i a la humilitat del pintor L’obra de Sean Scully és reconeixible per les franges verticals i horitzontals de color que caracteritzen les seves pintures i escultures. Influenciat per Henri Matisse, Paul Klee i Piet Mondrian, Scully presenta un seguit de l

La obra de Marria Pratts opera como un diario personal. En los lienzos juntos de fantasmas, smileys y garabatos de color rosa, la pintora desgrana las experiencias que le han marcado como artista y como persona. La exposición que le ha dedicado la Galería Mayoral se vertebra a través de dos momentos vitales: la muerte de su madre, cuando el artista era todavía una criatura, y el nacimiento de su hijo. Inspirada en una estancia de dos meses en Son Negre, en Mallorca, que coincidieron con la llegada de su hijo al mundo, el artista transforma impresiones, dibujos y observaciones sobre el entorno natural en una serie de pinturas de gran formato. En la exposición también hay soportes más pequeños y una pieza experimental filmada por su madre en los años ochenta, que convierten la muestra en un espacio en el que el arte religa el pasado y el futuro con un punto de vista esperanzador. No deje que la estética aparentemente rompedora le engañe: sí, Pratts innova en la técnica, pero es heredera de la pintura de Tàpies y Miró. Y los temas que pinta son universales: la muerte, el nacimiento y el amor están en el centro de su obra, que es capaz de sacudirnos desde la potencia y el impacto, pero también desde la ternura y la sensibilidad.

L’obra de Marria Pratts opera com un diari personal. En els llenços plegats de fantasmes, smileys i gargots de color rosa, la pintora hi desgrana les experiències que l’han marcat com a artista i com a persona. L’exposició que li ha dedicat la Galeria Mayoral es vertebra a través de dos moments vitals: la mort de la seva mare, quan l’artista era encara una criatura, i el naixement del seu fill.  Inspirada en una estada de dos mesos a Son Negre, a Mallorca, que van coincidir amb l’arribada del seu fill al món, l’artista transforma impressions, dibuixos i observacions sobre l’entorn natural en una sèrie de pintures de gran format. En l’exposició també hi ha suports més petits i una peça experimental filmada per la seva mare als anys vuitanta, que converteixen la mostra en un espai on l’art relliga el passat i el futur amb un punt de vista esperançador.  No deixeu que l’estètica aparentment trencadora us enganyi: sí, Pratts innova en la tècnica, però és hereva de la pintura de Tàpies i Miró. I els temes que pinta són universals: la mort, el naixement i l’amor són al centre de la seva obra, que és capaç de sacsejar-nos des de la potència i l’impacte, però també des de la tendresa i la sensibilitat.

En esta exposición hay más de 300 imágenes de grandes artistas de la cultura europea, todas filtradas por el criterio y el pensamiento de Georges Didi-Huberman, uno de los pensadores más importantes del presente. La muestra reivindica el poder transformador de las imágenes, su capacidad de conmocionarnos, y se pregunta: ¿cómo hemos representado las emociones en el arte? Las respuestas las articulan artistas como Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn. El punto de partida de la exposición es un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma parte del Romancero gitano (1928). En el texto, Lorca habla de la noción estética del duende, un concepto que fascina a Didi-Huberman. Lorca lo plasma con el verso “en el aire conmovido”, que describe la tensión y la sensibilidad que hay entre el observador y la imagen observada. Así pues, la muestra nos presenta un recorrido por imágenes capaces de conmocionarnos a lo largo de varias estaciones temáticas: infancias, pensamientos, caras, gestos, lugares, políticas y, de nuevo, infancias. Son una selección personal de Didi-Huberman que incluye fotografías, pinturas, esculturas, películas, grabados, libros, bocetos, poemas, músicas, que exploran cómo las emociones se transmiten colectivamente. Forman parte de ella trabajos de Aby Warburg, partituras y dibujos de Nietzsche, esculturas de Giacometti, filmaciones de cantaoras elaboradas por I

En aquesta exposició hi ha més de 300 imatges de grans artistes de la cultura europea, totes filtrades pel criteri i el pensament de Georges Didi-Huberman, un dels filòsofs i historiadors de l'art més importants del present. La mostra reivindica el poder transformador de les imatges, la seva capacitat de commocionar-nos, i es pregunta: com hem representat les emocions en l’art? Les respostes les articulen artistes com Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn.  El punt de partida de l’exposició és un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma part del Romancero gitano (1928). Al text, Lorca parla de la noció estètica del duende, un concepte que fascina a Didi-Huberman. Lorca ho plasma amb el vers “en el aire conmovido”, que descriu la tensió i la sensibilitat que hi ha entre l’observador i la imatge observada.  Així doncs, la mostra ens presenta un recorregut per imatges capaces de commocionar-nos al llarg de diverses estacions temàtiques: infanteses, pensaments, cares, gestos, llocs, polítiques i, de nou, infanteses.  Són una selecció personal de Didi-Huberman que inclou fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes, músiques, que exploren com les emocions es transmeten col·lectivament. En formen part treballs d’Aby Warburg, partitures i dibuixos de Nietszche, escultures de Giacometti, filmacions de cantaoras elaborades per Isaki Lacu

Ningú pinta des de zero. Però veient les pintures matèriques d’Antoni Tàpies, amb els colors llisos, els materials pobres i la simplicitat extrema dels seus símbols, podríem arribar a pensar que l’artista ho va aconseguir. En les seves obres més famoses, Tàpies ens demana silenci i contemplació, precisament perquè aprenguem a mirar amb més força i a parar atenció davant d’un món saturat d’imatges.  El museu es pregunta quin era l’imaginari de Tàpies quan va començar a pintar. Amb una cinquantena d’obres i amb més d’un centenar d’objectes i documents de natures diverses, l’exposició ‘Antoni Tàpies. La imaginació del món’ vol aprofundir en l’entorn visual de l’artista entre mitjans de la dècada dels quaranta i mitjans de la dels cinquanta del segle xx, tot just abans que entrés en l’abstracció. Després del centenari on hem celebrat l’artista, ha arribat el moment de pensar Tàpies des de noves mirades, qüestionant-ne els relats més hegemònics.   La mostra se centra, per exemple, en l’herència surrealista de Tàpies i en el seu interès per la mística o per Llull. A les obres més primerenques s’hi pot detectar una tensió entre l’academicisme i les avantguardes que l’artista va plasmar en retrats gairebé hiperrrealistes, el Retrat de Josep Lluís Samaranch (1951), el Retrat de Teresa (1953) i el Retrat de Joan Brossa (1950-1970). L’exposició també presenta obres de Tàpies que plantegen el cos com a paisatge i el paisatge com a cos, on les imatges mostren cossos no normatius en transf

Per primera vegada a Barcelona, tres versions de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V de Zurbarán es reuneixen en una mateixa sala. Una ve de Lió, una altra de Boston i la tercera ja era a casa, al MNAC. Aquesta trobada inèdita ens permet observar com el geni barroc va jugar amb la llum, la composició i els detalls per donar forma a la seva visió d’una llegenda religiosa, i és el punt de partida de l'exposició que el Museu Nacional dedica al geni barroc.  L'exposició, sota el nom de Zurbarán (sobre)natural, no és una retrospectiva del pintor, sinó que busca establir connexions entre l'artista i creadors catalans contemporanis com Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Francisco Martínez, Aurèlia Muñoz, Marta Povo, Antoni Tàpies, i Eulàlia Valldosera. Enllaçant peces religioses de Zurbarán amb creacions inspirades per l'artista o pels temes que aquest tractava, la mostra evoca una continuïtat en la síntesi formal i en l’aspiració espiritual.  Llena, per exemple, s’hi aproxima amb una sèrie de dibuixos en paper reciclat, en un gest que recorda la pobresa franciscana. Guinovart li ret homenatge amb una obra que beu directament de la seva estètica. Povo juga amb la llum en espais foscos, evocant el mateix efecte clarobscur que va fer famós el pintor barroc. I Valldosera treballa amb projeccions lumíniques que transformen objectes quotidians en imatges espirituals, establint un diàleg amb el passat. La mostra culmina amb dues ima

¿Cómo diseñaremos en un mundo donde cada vez habrá más escasez de materias primas? La nueva exposición permanente del DHub intenta responder a esta pregunta. Bajo el nombre Matter Matters. Diseñar con el mundo, la comisaria Olga Subirós hace un recorrido por el pasado, el presente y el futuro de la materia, desde el extractivismo colonial hasta el actual momento de crisis climática. La exposición responde al cambio de rumbo implantado por el director del DHub, José Luis de Vicente, quien quiere que el nuevo museo aborde las preocupaciones del siglo XXI. El DHub no solo estrena exposición, también inaugura un mirador. Una de las ideas que la comisaria Olga Subirós ha puesto en práctica es la de mostrar la ciudad como una consecuencia más del diseño contemporáneo. Por eso, se han destapado las ventanas de la segunda planta del DHub, que ahora permiten ver la plaza de las Glòries y el mercado dels Encants. Dentro de la muestra, un ventanal que da a la ciudad dialoga con un muro de cerámica. Son 12 metros de piezas que van desde la Edad Media hasta el siglo XX. Todas las cerámicas tienen motivos naturales: se pueden ver peces, pájaros, plantas. “Es una naturaleza romantizada que contrasta con la ciudad que tenemos delante”, explica Subirós. “La manera en que entendemos la naturaleza, como algo separado del ser humano, es lo que nos ha llevado a explotarla”. La exposición reúne, en una superficie de 1.000 m², más de 700 piezas de creadores nacionales e internacionales. Algunas son

Felipe Romero siempre ha fotografiado territorios que son o han sido escenario de tensión, conflicto y reflexión visual. Su obra nos acerca a escenarios como el río Magdalena de Colombia (que en los a los años 50 era un cementerio de los cadáveres derivados de las FARC) o el estrecho de Gibraltar, un lugar donde la migración de jóvenes es una realidad cotidiana.  Este artista colombiano es el ganador de la segunda edición del KBR Photo Award, que tiene el objetivo de reafirmar el compromiso de la institución con la creación artística emergente, y por eso el KBR le dedica una exposición. La práctica fotográfica de Romero Beltrán se sitúa en los límites de la fotografía documental: utiliza elementos propios de este lenguaje, pero los hace dialogar con otros de carácter artístico, pictórico o performativo. El resultado son imágenes que van más allá de lo puramente fotográfico para abarcar todo el ámbito de la visualidad.

Felipe Romero sempre ha fotografiat territoris que són o han estat escenari de tensió, conflicte i reflexió visual. La seva obra ens apropa a escenaris com el riu Magdalena de Colòmbia (que als anys 50 era un cementiri de cadàvers provinents de les FARC) o l'estret de Gibraltar, un lloc on la migració de joves és una realitat quotidiana. Aquest artista colombià és el guanyador de la segona edició del KBR Photo Award, que té l'objectiu de reafirmar el compromís de la institució amb la creació artística emergent, i per això el KBR li dedica una exposició. La pràctica fotogràfica de Romero Beltrán se situa en els límits de la fotografia documental: utilitza elements propis d'aquest llenguatge però els fa dialogar amb altres de caràcter artístic, pictòric o performatiu. El resultat són imatges que van més enllà del purament fotogràfic per abastar tot l'àmbit de la visualitat.

El centro KBR de la Fundación Mapfre reúne las fotografías del artista granadino José Guerrero. Desde hace veinte años, este fotógrafo explora la relación entre paisaje natural, arquitectónico y arqueológico con la actividad humana y el paso del tiempo. Guerrero se interesa por los espacios del límite y por las tensiones que encuentra en los mismos: entre lo rural y lo urbano, el documento y la abstracción, el objeto y su representación, la fotografía y la pintura, la luz y la sombra. La exposición, constituida por 138 fotografías y comisariada por Marta Gili, tiene distintos hilos conductores que pueden parecer contradictorios, pero que llevan al espectador por un viaje desde la representación hasta la experimentación, desde la luz hasta la oscuridad, desde la transparencia hasta la opacidad y desde el documento hasta la abstracción. Además, la muestra incluye una nueva obra realizada por el artista en las calles de la medina de Fez, en Marruecos, gracias al apoyo de esta Fundación.

El centre KBR de la Fundació Mapfre reuneix les fotografies de l'artista granadí José Guerrero. Des de fa vint anys, aquest fotògraf explora la relació entre el paisatge natural, arquitectònic i arqueològic amb l’activitat humana i el pas del temps. Guerrero s'interessa pels espais del límit i per les tensions que hi troba: entre allò rural i allò urbà, el document i l'abstracció, l'objecte i la seva representació, la fotografia i la pintura, la llum i l'ombra. L'exposició, constituïda per 138 fotografies i comissariada per Marta Gili, té diferents fils conductors que poden semblar contradictoris, però que porten l'espectador per un viatge des de la representació fins a l'experimentació, des de la llum fins a la foscor, des de la transparència fins a l'opacitat i des del document fins a l'abstracció. A més, la mostra inclou una nova obra realitzada per l'artista als carrers de la medina de Fez, al Marroc, gràcies al suport d'aquesta Fundació.

En verano, Barcelona hierve de fiestas mayores: de Sants a Gràcia, del Poblenou a Horta, cada barrio se engalana con sus mejores galas y saca a pasear mil expresiones de la cultura popular barcelonesa. Y justo cuando las banderolas y los entoldados todavía no se han descolgado del todo, ya estamos a las puertas de la Mercè, la gran cita festiva de la ciudad. Para hablar de gigantes, correfocs, castells y tradiciones, entrevistamos al exdirector de la Casa dels Entremesos y actual vocal de actos y actividades de esta institución que conserva y aviva la cultura popular barcelonesa. Xavier Cordomí es una voz de referencia en el mundo de la cultura popular y conoce en profundidad la tradición festiva de la ciudad que tanto queremos. ¿Cómo valorarías el estado de salud de la cultura popular en Barcelona? ¿Hay relevo generacional? La cultura popular es una parte importante de nuestros barrios y ciudades, en Barcelona tiene múltiples expresiones y está viva. Pero su base radica en el movimiento asociativo y, por lo tanto, está alimentada por el asociacionismo. Tenemos que entender que la cultura popular se adapta a las necesidades del momento: siempre ha habido manifestaciones culturales y estas han ido cambiando. Querer fosilizar cualquier manifestación de cultura popular no es la manera de conservarla. Si hoy hay gigantes y diablos es porque la fiesta en la calle ha ido en este sentido, no porque los hayamos conservado estáticamente desde el origen de los tiempos. La cultura popul

A l’estiu, Barcelona bull de festes majors: de Sants a Gràcia, del Poblenou a Horta, cada barri es guarneix amb les seves millors gales i treu a passejar mil expressions de la cultura popular barcelonina. I just quan les banderoles i els envelats encara no s’han despenjat del tot, ja som a les portes de la Mercè, la gran cita festiva de la ciutat. Per parlar de gegants, correfocs, castells i tradicions, entrevistem a l’exdirector de la Casa dels Entremesos i actual vocal de d’actes i activitats d’aquesta institució que conserva i aviva la cultura popular barcelonina. Xavier Cordomí és una veu de referència en el món de la cultura popular i coneix en profunditat la tradició festiva de la ciutat que tant estimem.  Com valoraries l’estat de salut de la cultura popular a Barcelona? Hi ha relleu generacional? La cultura popular és una part important dels nostres barris i ciutats, a Barcelona té múltiples expressions i està viva. Però la seva base rau en el moviment associatiu i, per tant, està alimentada per l’associacionisme. Hem d’entendre que la cultura popular s’adapta a les necessitats del moment: sempre hi ha hagut manifestacions culturals i aquestes han anat canviant. Voler fossilitzar qualsevol manifestació de cultura popular no és la manera de conservar-la Si avui hi ha gegants i diables és perquè la festa al carrer ha anat en aquest sentit, no perquè els hàgim conservat estàticament des de l’origen dels temps. La cultura popular sempre porta l’adjectiu de “tradicional”.

José Luis Barquero té només vint-i-vuit anys i les seves pintures ocupen llocs privilegiats. Alguns són virals, com les parets de la casa dels Javis, i d’altres el relacionen amb noms amb catxet, com Carmen Thyssen o Palomo Spain. Són obres d’art i inquietants plenes de figures que es troben a la intersecció entre la humanitat i la fantasmagoria, i que ens fan pensar que qui se les ha posat al menjador ho ha fet per algun motiu altre que el simple fet de trobar-les boniques. Beatriz JanerMudalar a la Galeria Mayoral Ara, Barquero inaugura una mostra ‘exprés’ a la Galeria Mayoral, que s’acaba el dimecres 10 de setembre: és una oportunitat breu que s’ha d’aprofitar per topar amb la potència cromàtica que desprenen les seves pintures. Totes elles, per cert, creades des del seu estudi-habitatge de 200 metres quadrats de l’Hospitalet de Llobregat.  Galeria MayoralBarquero Nascut a Barcelona, Barquero es va formar entre la seva ciutat natal i Londres. Als seus quadres de gran format, la llista d’influències que s’hi poden assenyalar són infinites: des de les textures de Tàpies, el blau de Klein o l’assalvatgement de Barceló, passem a la teatralitat de Kiefer, a la genialitat de Zurbaràn i la profunditat de Goya. En els traços, però, també s’hi veu la mirada jove d’algú que va créixer entre còmics i llibres fantàstics, que ha jugat a videojocs i que ha saciat la seva set d’imatges a les profunditats d’internet. Galeria MayoralBarquero El títol de l’exposició, Muladar, fa refer

José Luis Barquero tiene solo 28 años y sus pinturas ocupan lugares privilegiados. Algunas son virales, como las paredes de la casa de los Javis, y otras lo relacionan con nombres con caché, como Carmen Thyssen o Palomo Spain. Son obras de arte inquietantes, llenas de figuras que se encuentran en la intersección entre la humanidad y la fantasmagoría, y que nos hacen pensar que quien las ha puesto en el salón lo ha hecho por algún motivo más que el simple hecho de encontrarlas bonitas.  Beatriz JanerMudalar a la Galeria Mayoral Ahora, Barquero inaugura una muestra “exprés” en la Galería Mayoral, que termina el sábado 6 de septiembre: es una oportunidad breve que hay que aprovechar para encontrarse con la potencia cromática que desprenden sus pinturas. Todas ellas, por cierto, creadas desde su estudio-vivienda de 200 metros cuadrados en L’Hospitalet de Llobregat. Nacido en Barcelona, Barquero se formó entre su ciudad natal y Londres. En sus cuadros de gran formato, la lista de influencias que se pueden señalar es infinita: desde las texturas de Tàpies, el azul de Klein o lo salvaje de Barceló, pasamos a la teatralidad de Kiefer, a la genialidad de Zurbarán y a la profundidad de Goya. En los trazos, sin embargo, también se ve la mirada joven de alguien que creció entre cómics y libros fantásticos, que ha jugado a videojuegos y que ha saciado su sed de imágenes en las profundidades de internet.  Galeria MayoralBarquero El título de la exposición, Muladar, hace referencia al l

¿Cómo era Picasso como padre y la artista Françoise Gilot como madre? La respuesta completa, con sus luces y sombras, solo la han conocido dos personas en el mundo: Paloma Picasso y su hermano Claude, que murió hace dos años. Ahora el Museo Picasso intenta explicar esta historia familiar al mundo, a través de una exposición comisariada por la hija del artista y administradora de la Sucesión Pablo Picasso, junto con Emmanuel Guigon, director del museo. © Edward Quinn Archive, edwardquinn.com © Fotografía: Edward QuinnPablo Picasso con su hijo Claude disfrazado de mosquetero, La Californie, Cannes, 1955 “En el estudio solo pueden entrar niños y animales, a los adultos hay que echarlos porque lo rompen todo”. Eso decía Picasso durante esta época en que el caos, la creación y la felicidad infantil impregnaban el ambiente de su día a día en La Galloise, la casa del artista y Françoise Gilot en Vallauris, en el sur de Francia. La exposición incluye piezas excepcionales como pinturas, esculturas y juguetes creados por el artista, así como pinturas y dibujos de Françoise Gilot que se exponen por primera vez en España.  © Edward Quinn Archive, edwardquinn.com © Fotografía: Edward QuinnHomenatge a Picasso A través del arte, el espectador puede imaginar la vida familiar de los Picasso y sentir los colores y las texturas de aquel universo doméstico y artístico. Lo vemos en pinturas que imitan los juegos de sombras chinescas, pero también en dibujos que el artista regaló a su hijo C

Com era Picasso com a pare i a l’artista François Gilot com a mare? La resposta completa, amb les seves llums i ombres, només l'han coneguda dues persones al món: Paloma Picasso i el seu germà Claude, que va morir fa dos anys. Ara el Museu Picasso intenta explicar aquesta història familiar al món, a través d’una exposició comissariada per la filla de l’artista i administradora de la Successió Pablo Picasso, juntament amb Emmanuel Guigon, director del museu.  © Edward Quinn Archive, edwardquinn.com © Fotografía: Edward QuinnPablo Picasso con su hijo Claude disfrazado de mosquetero, La Californie, Cannes, 1955 “A l’estudi només hi poden entrar nens i animals, els adults cal fer-los fora perquè ho trenquen tot”. Això deia Picasso durant aquesta època en què el caos, la creació i la felicitat infantil impregnaven l’ambient del seu dia a dia a La Galloise, la casa de l’artista i Françoise Gilot a Vallauris, al sud de França. L'exposició inclou peces excepcionals com pintures, escultures i joguines creades per l’artista, així com pintures i dibuixes de Françoise Gilot que s’exposen per primera vegada a l'estat espanyol.  © Edward Quinn Archive, edwardquinn.com © Fotografía: Edward QuinnHomenatge a Picasso A través de l’art, l’espectador es pot imaginar la vida familiar de la família Picasso i sentir els colors i les textures d’aquell univers domèstic i artístic. Ho veiem en pintures que imiten els jocs d’ombres xineses, però també en dibuixos que l’artista va regalar al seu fil

La Fundació Joan Miró va donar el tret de sortida a les celebracions del seu 50è aniversari el passat 10 de juny: es va presentar un programa expositiu i cultural que es desenvoluparà al llarg de 2025 i 2026. El primer pas d’aquesta gran commemoració va ser l’obertura de l’exposició La poesia tot just ha començat —amb una inauguració oberta al públic l’11 de juny—, seguida de La festa tot just ha començat, una jornada de portes obertes celebrada el 15 de juny que va servir com a esdeveniment simbòlic per posar en marxa l’any de celebracions. El títol de la mostra reflecteix la voluntat multidisciplinària que acompanya la institució: La poesia tot just ha començat expressa la visió oberta i poètica que Miró tenia de l’art. Fundació Joan Miró I Foto: Pep Herrero Una exposició que mira enrere i endavant La Fundació Joan Miró proposa una exposició retrospectiva que repassa mig segle d’activitat, però que també qüestiona com s’ha construït la seva història i quin paper pot jugar en el futur. La mostra parteix d’una idea clau: la Fundació no va començar realment el 1975, sinó que és el resultat d’un recorregut més llarg que s’inicia molt abans i que està estretament vinculat amb la Transició i l’obertura democràtica.  Fundació Joan Miró I Foto: Davide Camesasca El projecte expositiu, comissariat per Blanca Arias, Martina Millà i Ramon Balcells, es desplega en set àmbits i ha estat concebut amb un enfocament col·laboratiu, amb la participació d’artistes, comissaris i investiga

Quizás, esperando en el andén de Plaça de Sants, habéis notado que el ambiente cargado y el calor que caracterizan la experiencia de coger el metro en verano no eran tan intensos como esperabais. Quizás, incluso, habéis notado una suave brisa que os ha hecho sospechar. Este verano, los andenes de la L5 de Plaça de Sants están protagonizando la prueba piloto de un sistema de refrigeración del metro que en los próximos días también se aplicará al andén de la L1 de Plaça Catalunya. Foto: Paola de Grenet En estas dos estaciones, pues, se ha instalado un montaje de tubos que expulsa aire en movimiento con la intención de refrescar a los usuarios que esperan el tren. El objetivo principal de esta prueba piloto impulsada por TMB es reducir la temperatura del andén, un espacio de las estaciones de metro que suele ser caluroso y que, en verano, incluso puede resultar incómodo. La instalación estará en funcionamiento en los andenes de Plaça de Sants (L5) y Plaça Catalunya (L1) hasta octubre, es decir, durante los meses de verano. El innovador sistema sitúa en los extremos de los andenes dos grandes máquinas que tratan el aire y lo filtran, con dos ventiladores cada una. Estos aparatos impulsan el aire a través de un tubo que ocupa el andén de lado a lado y expulsa el aire de manera uniforme por unos agujeros bien distribuidos a lo largo de su recorrido. Foto: Shutterstock El diseño de esta nueva tecnología es obra de la empresa FabricAir, especializada en soluciones de difusión de

Potser, esperant a l'andana de Plaça de Sants heu notat que l'ambient carregat i la xafogor que caracteritza l'acció d'agafar el metro a l'estiu no era tan forta com esperàveu. Potser, fins i tot, heu notat una suau brisa que us ha fet sospitar. Aquest estiu, les andanes de l'L5 de Plaça de Sants està protagonitzant la prova pilot d'un sistema de refrigeració del metro que en els dies vinents també s'aplicarà a l'andana de l'L1 de Plaça Catalunya.  Foto: Paola de Grenet A aquestes dues estacions, doncs, se'ls ha instal·lat un muntatge de tubs que expulsa aire en moviment amb la intenció que refresqui els usuaris que esperen el tren. L'objectiu principal d'aquesta prova pilot impulsada per TMB de rebaixar la temperatura de l'andana, un espai de les estacions de metro que sol ser calorós i, a l'estiu, fins i tot pot resultar incòmode.  La instal·lació estarà en funcionament a les andanes de Plaça de Sants (L5) i Plaça Catalunya (L1) fins a l’octubre, és a dir, durant els mesos d'estiu. L'innovador sistema situa als extrems de les andanes dues grans màquines que tracten l'aire i el filtren, amb dos ventiladors cadascun. Aquests aparells impulsen l’aire cap per un tub que ocupa l’andana de banda a banda i expulsa l’aire de manera uniforme per uns forats situats ben distribuïts al llarg del seu recorregut.  Foto: Vicente Zambrano González El disseny d'aquesta nova tecnologia és obra de l'empresa FabricAir, especialitzada en solucions de difusió d’aire mitjançant conductes tèxt

Incluso los objetos más cotidianos son piezas de diseño. Detrás de cualquier artefacto hay siglos de historia y la idea brillante de alguien que se ha atrevido a ponerla en práctica: esta es, de hecho, la premisa de Objetos comunes. Historias locales, debates globales, una de las exposiciones permanentes del DHub. Esta exposición sitúa al mismo nivel los electrodomésticos que usamos para hacernos el desayuno con una motocicleta o, por ejemplo, una silla. DHub'Objectes comuns. Històries locals, debats globals' Ahora, el museo estrena una instalación vinculada a esta muestra centrada exclusivamente en las sillas de diseño que tanto gustan a los visitantes. ¡Toma asiento, por favor! es una propuesta que permite hacer aquello que normalmente no se puede hacer en un museo: tocar, sentarse y experimentar. Y esto es posible gracias a la confección de versiones reeditadas de los diseños originales de sillas icónicas que forman parte de nuestro patrimonio y de la colección del museo, como la silla BKF, la Toledo o el banco Catalano.  DHub'Objectes comuns. Històries locals, debats globals' Se prevé que la instalación tenga una duración de un año y la idea es que, a lo largo de este año, los visitantes que se acerquen al DHub puedan experimentar de primera mano la ergonomía del mobiliario, sus materiales y decidir por ellos mismos si las sillas que se exponen en el museo son cómodas o no. NO TE LO PIERDAS: Las mejores exposiciones de Barcelona ¿Quieres estar al día de todo lo que s

Fins i tot els objectes més quotidians són peces de disseny. Al darrere de qualsevol artefacte hi ha segles d’història i la idea brillant d’algú que s’ha atrevit a posar-la a la pràctica: aquesta és, de fet, la premissa d’Objectes comuns. Històries locals, debats globals, una de les exposicions permanents del DHub. Aquesta exposició situa al mateix nivell els electrodomèstics que fem servir per a fer-nos l’esmorzar amb una motocicleta o, per exemple, una cadira.   DHub'Objectes comuns. Històries locals, debats globals' Ara, el museu estrena una instal·lació vinculada a aquesta mostra centrada exclusivament en les cadires de disseny que tant agraden als visitants. Seu, si us plau! És una proposta que permet fer allò que normalment no es pot fer en un museu: tocar, seure i experimentar. I això és possible gràcies a la confecció de versions reeditades dels dissenys originals de cadires icòniques que formen part del nostre patrimoni i de la col·lecció del museu, com la cadira BKF, la Toledo o el banc Catalano.   DHub'Objectes comuns. Històries locals, debats globals' Es preveu que la instal·lació tingui un any de durada i la idea és que, al llarg d’aquest any, els visitants que s’apropin al DHub puguin experimentar de primera mà l’ergonomia del mobiliari, els seus materials i decidir per ells mateixos si les cadires que s’exposen al museu són còmodes o no.  NO T'HO PERDIS: Coses per fer a Barcelona a l'agost Vols estar al dia de tot el que es mou a la ciutat? Inscriu-te a la

Todo el mundo conoce el Pabellón Mies: por su arquitectura racionalista, los cristales limpios que dejan pasar la luz sobre el mármol travertino, el agua transparente donde flotan nenúfares y se refleja la escultura Alba, de Georg Kolbe. Pero esta mañana, el edificio ha amanecido irreconocible. Podríamos decir que se ha levantado con el pie izquierdo o patas arriba.  MARCELA GRASSIIPavelló Mies Van der Rohe   Hoy lo decoran todo tipo de muebles tradicionales: camas, mesas, sillas, alfombras, sofás e incluso un váter, un fregadero y una bañera cuelgan del techo, como si alguien hubiera querido cambiar el aura contemporánea del edificio por la energía que emiten las casas de las personas mayores. Ese alguien es Xevi Bayona, artista y arquitecto olotense, que ha llenado el edificio con los muebles de su abuela en esta instalación titulada La Padrina y las pertenencias de la domesticidad. Adrià GoulaInstal·lació de Xevi Bayona al Pavelló Mies van der Rohe Todos los muebles que configuran esta casa del revés son los que la abuela del artista tenía en su casa, una mujer que nació en Barcelona en el año 1927, durante el mismo período en que Mies redactaba el proyecto del pabellón. Rita RoigInstal·lació de Xevi Bayona al Pavelló Mies Bayona, por tanto, juega con el contraste que provoca que una misma época pueda contener expresiones estéticas tan distintas y, al mismo tiempo, reivindica la memoria de su abuela, presente en los objetos expuestos. Rita RoigInstal·lació de Xev