Rita Roig

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Has notado los efectos del otoño? Disfruta de la nueva estación, de los nuevos colores que irán cambiando la fisonomía de la ciudad y de toooodos los grandes planes que llegan en octubre a Barcelona. ¿Quieres saber cuáles son las mejores cosas para hacer en Barcelona durante los próximos 30 días? En esta lista encontrarás de todo, desde festivales, hasta conciertos, estrenos de teatro y de cine, gastronomía, exposiciones y también actividades gratis, porque también se puede disfrutar sin abrir el monedero. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes del fin de semana. Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Heu notat els efectes de la tardor? Gaudiu de la nova estació, dels nous colors que aniran canviant la fisonomia de la ciutat i de toooots els grans plans que arriben a l'octubre a Barcelona. Voleu saber quines són les millors coses per fer a Barcelona durant els 30 dies vinents? En aquesta llista hi trobareu de tot, des de festivals, fins a concerts, estrenes de teatre i de cinema, gastronomia, exposicions i moltes activitats gratuïtes, perquè també es pot gaudir sense obrir el moneder. NO T'HO PERDIS: 50 coses per fer amb nens a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Barcelona és plena de museus i galeries que programen magnífiques mostres i activitats. Art, ciència, disseny, fotografia, història... Tenim exposicions ben curioses que sorprendrien fins i tot els més desconfiats. Ah, i també hi ha moltes obres d'art públiques que decoren els nostres carrers i, que a vegades, passem per alt. Quines són les millors exposicions que es poden veure a Barcelona? Siguin quines siguin les teves preferències, segur que n'hi ha una esperant-te en alguna de les sales de la ciutat que et fascinarà. Dona un cop d'ull al nostre llistat i decideix quina exposició vols visitar en solitari quan pleguis de la feina, quina és la perfecta per tenir una cita o quina vols veure en companyia dels teus amics el pròxim cap de setmana! Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut: https://www.timeout.cat/barcelona/ca/qui-som/directrius-editorials-time-out NO T'HO PERDIS: Els museus que obren gratis el diumenge

Cuando pasas el verano en Barcelona y decides salir de la zona de confort, tienes dos posibilidades: dejarte llevar por la rutina, o aprovechar para descubrir rincones de la ciudad que desconocías. Si decides coger la primera opción la solución es fácil, solo tienes que hacer lo mismo que haces cada día. Pero si quieres aprovechar que en la ciudad quedan pocos autóctonos, te proponemos esta guía para hacer cosas que no puedes hacer el resto del año. ¡En Barcelona siempre hay cosas para hacer! Lo sabemos: en Barcelona, el verano es sinónimo de muchísimo calor. Los meses de Julio y Agosto, estés o no estés de vacaciones, son difíciles de disfrutar en una ciudad llena de turistas y con pocos espacios verdes. Pero la ciudad está llena de propuestas veraniegas que te harán olvidarte del FOMO y redescubrir Barcelona como un sitio donde se puede huir del calor, tomar algo lejos de ruido de la calle, bañarse en playas y piscinas y, sobre todo, descansar. A medida que vayan saliendo planes para este verano 2025 en Barcelona, lo iremos actualizando aquí. NO TE LO PIERDAS: Las mejores cosas para hacer gratis de Barcelona  Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.

Quan se celebra la Mercè? La Mercè se celebra al voltant del 24 de setembre. Enguany serà del 23 al 28 de setembre. Què és la Mercè? La Mercè és la Festa Major de Barcelona, juntament amb les Festes de Santa Eulàlia. Aquesta festivitat ret homenatge a la Mercè, patrona de la ciutat, i s'ha celebrat des del 1868, quan es van començar a celebrar festes religioses i populars en honor de la Mare de Déu de la Mercè. Avui en dia, la Mercè inclou diverses línies de programació amb centenars d'activitats: el festival Mercè Arts de Carrer, les mostres de cultura popular, el festival BAM de música i Acció Cultura Viva. D'entre tota la programació, destaca el matí de festa major, la cavalcada de la Mercè, el correfoc,  la passada de Gegants i Nans i les diades castelleres. Les places i els carrers s'omplen de cultura popular, cercaviles i persones que s'ajunten per celebrar la ciutat de Barcelona. I si amb això no en tens prou, mira quantes coses per fer hi ha al setembre a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

La Mercè del 2025 arriba plena de concerts gratuïts i moltes altres activitats que t'expliquem en detall. Enguany també podreu aprofitar les jornades de portes obertes dels principals museus, monuments i edificis emblemàtics de la ciutat. És una oportunitat imperdible perquè el patrimoni barceloní és extensíssim i no sempre està obert al públic de manera gratuïta. Així que benvinguts, passeu, passeu: en aquesta llista trobareu museus, espais emblemàtics i altres indrets per visitar de franc per celebrar La Mercè!  NO T'HO PERDIS: El millor de les festes de la Mercè 2025 Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Una escultura de franges de colors que s’apilen fins a arribar als set metres d’alçada rebrà els visitants que treguin el cap a la Pedrera fins al 6 de juliol. És una obra de Sean Scully, l’artista abstracte dublinès que va viure a Barcelona durant 14 anys, i que es retroba amb la ciutat ara que la Fundació Catalunya La Pedrera li ha dedicat una exposició retrospectiva.   Així doncs, el pati del passeig de Gràcia de la Casa Milà és només un tastet del que el públic trobarà dins la sala d’exposicions: més de seixanta obres entre pintures, escultures i fotografies, que conformen un recorregut cronològic per les sis dècades de producció de Scully, tot convertint-se en l’exposició més completa de l’artista que s’ha fet mai en aquesta ciutat. De la seva època a Barcelona, el pintor destaca el caràcter vibrant de la ciutat i la seva llum, que entrava per la finestra del seu estudi al carrer Joaquim Costa: “era un espectacle lluminós que feia visible un ball de partícules de pols”, recorda. A més, fruit d’aquesta estada a Barcelona va crear una sèrie d’obres, algunes de les quals es poden veure a La Pedrera, com ara Barcelona Band of Light (2004) i Barcelona Dark Wall (2004).   La repetició és una porta d’entrada a l’espiritualitat i a la humilitat del pintor L’obra de Sean Scully és reconeixible per les franges verticals i horitzontals de color que caracteritzen les seves pintures i escultures. Influenciat per Henri Matisse, Paul Klee i Piet Mondrian, Scully presenta un seguit de l

La obra de Marria Pratts opera como un diario personal. En los lienzos juntos de fantasmas, smileys y garabatos de color rosa, la pintora desgrana las experiencias que le han marcado como artista y como persona. La exposición que le ha dedicado la Galería Mayoral se vertebra a través de dos momentos vitales: la muerte de su madre, cuando el artista era todavía una criatura, y el nacimiento de su hijo. Inspirada en una estancia de dos meses en Son Negre, en Mallorca, que coincidieron con la llegada de su hijo al mundo, el artista transforma impresiones, dibujos y observaciones sobre el entorno natural en una serie de pinturas de gran formato. En la exposición también hay soportes más pequeños y una pieza experimental filmada por su madre en los años ochenta, que convierten la muestra en un espacio en el que el arte religa el pasado y el futuro con un punto de vista esperanzador. No deje que la estética aparentemente rompedora le engañe: sí, Pratts innova en la técnica, pero es heredera de la pintura de Tàpies y Miró. Y los temas que pinta son universales: la muerte, el nacimiento y el amor están en el centro de su obra, que es capaz de sacudirnos desde la potencia y el impacto, pero también desde la ternura y la sensibilidad.

L’obra de Marria Pratts opera com un diari personal. En els llenços plegats de fantasmes, smileys i gargots de color rosa, la pintora hi desgrana les experiències que l’han marcat com a artista i com a persona. L’exposició que li ha dedicat la Galeria Mayoral es vertebra a través de dos moments vitals: la mort de la seva mare, quan l’artista era encara una criatura, i el naixement del seu fill.  Inspirada en una estada de dos mesos a Son Negre, a Mallorca, que van coincidir amb l’arribada del seu fill al món, l’artista transforma impressions, dibuixos i observacions sobre l’entorn natural en una sèrie de pintures de gran format. En l’exposició també hi ha suports més petits i una peça experimental filmada per la seva mare als anys vuitanta, que converteixen la mostra en un espai on l’art relliga el passat i el futur amb un punt de vista esperançador.  No deixeu que l’estètica aparentment trencadora us enganyi: sí, Pratts innova en la tècnica, però és hereva de la pintura de Tàpies i Miró. I els temes que pinta són universals: la mort, el naixement i l’amor són al centre de la seva obra, que és capaç de sacsejar-nos des de la potència i l’impacte, però també des de la tendresa i la sensibilitat.

En esta exposición hay más de 300 imágenes de grandes artistas de la cultura europea, todas filtradas por el criterio y el pensamiento de Georges Didi-Huberman, uno de los pensadores más importantes del presente. La muestra reivindica el poder transformador de las imágenes, su capacidad de conmocionarnos, y se pregunta: ¿cómo hemos representado las emociones en el arte? Las respuestas las articulan artistas como Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn. El punto de partida de la exposición es un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma parte del Romancero gitano (1928). En el texto, Lorca habla de la noción estética del duende, un concepto que fascina a Didi-Huberman. Lorca lo plasma con el verso “en el aire conmovido”, que describe la tensión y la sensibilidad que hay entre el observador y la imagen observada. Así pues, la muestra nos presenta un recorrido por imágenes capaces de conmocionarnos a lo largo de varias estaciones temáticas: infancias, pensamientos, caras, gestos, lugares, políticas y, de nuevo, infancias. Son una selección personal de Didi-Huberman que incluye fotografías, pinturas, esculturas, películas, grabados, libros, bocetos, poemas, músicas, que exploran cómo las emociones se transmiten colectivamente. Forman parte de ella trabajos de Aby Warburg, partituras y dibujos de Nietzsche, esculturas de Giacometti, filmaciones de cantaoras elaboradas por I

En aquesta exposició hi ha més de 300 imatges de grans artistes de la cultura europea, totes filtrades pel criteri i el pensament de Georges Didi-Huberman, un dels filòsofs i historiadors de l'art més importants del present. La mostra reivindica el poder transformador de les imatges, la seva capacitat de commocionar-nos, i es pregunta: com hem representat les emocions en l’art? Les respostes les articulen artistes com Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn.  El punt de partida de l’exposició és un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma part del Romancero gitano (1928). Al text, Lorca parla de la noció estètica del duende, un concepte que fascina a Didi-Huberman. Lorca ho plasma amb el vers “en el aire conmovido”, que descriu la tensió i la sensibilitat que hi ha entre l’observador i la imatge observada.  Així doncs, la mostra ens presenta un recorregut per imatges capaces de commocionar-nos al llarg de diverses estacions temàtiques: infanteses, pensaments, cares, gestos, llocs, polítiques i, de nou, infanteses.  Són una selecció personal de Didi-Huberman que inclou fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes, músiques, que exploren com les emocions es transmeten col·lectivament. En formen part treballs d’Aby Warburg, partitures i dibuixos de Nietszche, escultures de Giacometti, filmacions de cantaoras elaborades per Isaki Lacu

Ningú pinta des de zero. Però veient les pintures matèriques d’Antoni Tàpies, amb els colors llisos, els materials pobres i la simplicitat extrema dels seus símbols, podríem arribar a pensar que l’artista ho va aconseguir. En les seves obres més famoses, Tàpies ens demana silenci i contemplació, precisament perquè aprenguem a mirar amb més força i a parar atenció davant d’un món saturat d’imatges.  El museu es pregunta quin era l’imaginari de Tàpies quan va començar a pintar. Amb una cinquantena d’obres i amb més d’un centenar d’objectes i documents de natures diverses, l’exposició ‘Antoni Tàpies. La imaginació del món’ vol aprofundir en l’entorn visual de l’artista entre mitjans de la dècada dels quaranta i mitjans de la dels cinquanta del segle xx, tot just abans que entrés en l’abstracció. Després del centenari on hem celebrat l’artista, ha arribat el moment de pensar Tàpies des de noves mirades, qüestionant-ne els relats més hegemònics.   La mostra se centra, per exemple, en l’herència surrealista de Tàpies i en el seu interès per la mística o per Llull. A les obres més primerenques s’hi pot detectar una tensió entre l’academicisme i les avantguardes que l’artista va plasmar en retrats gairebé hiperrrealistes, el Retrat de Josep Lluís Samaranch (1951), el Retrat de Teresa (1953) i el Retrat de Joan Brossa (1950-1970). L’exposició també presenta obres de Tàpies que plantegen el cos com a paisatge i el paisatge com a cos, on les imatges mostren cossos no normatius en transf

Per primera vegada a Barcelona, tres versions de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V de Zurbarán es reuneixen en una mateixa sala. Una ve de Lió, una altra de Boston i la tercera ja era a casa, al MNAC. Aquesta trobada inèdita ens permet observar com el geni barroc va jugar amb la llum, la composició i els detalls per donar forma a la seva visió d’una llegenda religiosa, i és el punt de partida de l'exposició que el Museu Nacional dedica al geni barroc.  L'exposició, sota el nom de Zurbarán (sobre)natural, no és una retrospectiva del pintor, sinó que busca establir connexions entre l'artista i creadors catalans contemporanis com Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Francisco Martínez, Aurèlia Muñoz, Marta Povo, Antoni Tàpies, i Eulàlia Valldosera. Enllaçant peces religioses de Zurbarán amb creacions inspirades per l'artista o pels temes que aquest tractava, la mostra evoca una continuïtat en la síntesi formal i en l’aspiració espiritual.  Llena, per exemple, s’hi aproxima amb una sèrie de dibuixos en paper reciclat, en un gest que recorda la pobresa franciscana. Guinovart li ret homenatge amb una obra que beu directament de la seva estètica. Povo juga amb la llum en espais foscos, evocant el mateix efecte clarobscur que va fer famós el pintor barroc. I Valldosera treballa amb projeccions lumíniques que transformen objectes quotidians en imatges espirituals, establint un diàleg amb el passat. La mostra culmina amb dues ima

¿Cómo diseñaremos en un mundo donde cada vez habrá más escasez de materias primas? La nueva exposición permanente del DHub intenta responder a esta pregunta. Bajo el nombre Matter Matters. Diseñar con el mundo, la comisaria Olga Subirós hace un recorrido por el pasado, el presente y el futuro de la materia, desde el extractivismo colonial hasta el actual momento de crisis climática. La exposición responde al cambio de rumbo implantado por el director del DHub, José Luis de Vicente, quien quiere que el nuevo museo aborde las preocupaciones del siglo XXI. El DHub no solo estrena exposición, también inaugura un mirador. Una de las ideas que la comisaria Olga Subirós ha puesto en práctica es la de mostrar la ciudad como una consecuencia más del diseño contemporáneo. Por eso, se han destapado las ventanas de la segunda planta del DHub, que ahora permiten ver la plaza de las Glòries y el mercado dels Encants. Dentro de la muestra, un ventanal que da a la ciudad dialoga con un muro de cerámica. Son 12 metros de piezas que van desde la Edad Media hasta el siglo XX. Todas las cerámicas tienen motivos naturales: se pueden ver peces, pájaros, plantas. “Es una naturaleza romantizada que contrasta con la ciudad que tenemos delante”, explica Subirós. “La manera en que entendemos la naturaleza, como algo separado del ser humano, es lo que nos ha llevado a explotarla”. La exposición reúne, en una superficie de 1.000 m², más de 700 piezas de creadores nacionales e internacionales. Algunas son

Felipe Romero siempre ha fotografiado territorios que son o han sido escenario de tensión, conflicto y reflexión visual. Su obra nos acerca a escenarios como el río Magdalena de Colombia (que en los a los años 50 era un cementerio de los cadáveres derivados de las FARC) o el estrecho de Gibraltar, un lugar donde la migración de jóvenes es una realidad cotidiana.  Este artista colombiano es el ganador de la segunda edición del KBR Photo Award, que tiene el objetivo de reafirmar el compromiso de la institución con la creación artística emergente, y por eso el KBR le dedica una exposición. La práctica fotográfica de Romero Beltrán se sitúa en los límites de la fotografía documental: utiliza elementos propios de este lenguaje, pero los hace dialogar con otros de carácter artístico, pictórico o performativo. El resultado son imágenes que van más allá de lo puramente fotográfico para abarcar todo el ámbito de la visualidad.

Felipe Romero sempre ha fotografiat territoris que són o han estat escenari de tensió, conflicte i reflexió visual. La seva obra ens apropa a escenaris com el riu Magdalena de Colòmbia (que als anys 50 era un cementiri de cadàvers provinents de les FARC) o l'estret de Gibraltar, un lloc on la migració de joves és una realitat quotidiana. Aquest artista colombià és el guanyador de la segona edició del KBR Photo Award, que té l'objectiu de reafirmar el compromís de la institució amb la creació artística emergent, i per això el KBR li dedica una exposició. La pràctica fotogràfica de Romero Beltrán se situa en els límits de la fotografia documental: utilitza elements propis d'aquest llenguatge però els fa dialogar amb altres de caràcter artístic, pictòric o performatiu. El resultat són imatges que van més enllà del purament fotogràfic per abastar tot l'àmbit de la visualitat.

El centro KBR de la Fundación Mapfre reúne las fotografías del artista granadino José Guerrero. Desde hace veinte años, este fotógrafo explora la relación entre paisaje natural, arquitectónico y arqueológico con la actividad humana y el paso del tiempo. Guerrero se interesa por los espacios del límite y por las tensiones que encuentra en los mismos: entre lo rural y lo urbano, el documento y la abstracción, el objeto y su representación, la fotografía y la pintura, la luz y la sombra. La exposición, constituida por 138 fotografías y comisariada por Marta Gili, tiene distintos hilos conductores que pueden parecer contradictorios, pero que llevan al espectador por un viaje desde la representación hasta la experimentación, desde la luz hasta la oscuridad, desde la transparencia hasta la opacidad y desde el documento hasta la abstracción. Además, la muestra incluye una nueva obra realizada por el artista en las calles de la medina de Fez, en Marruecos, gracias al apoyo de esta Fundación.

El centre KBR de la Fundació Mapfre reuneix les fotografies de l'artista granadí José Guerrero. Des de fa vint anys, aquest fotògraf explora la relació entre el paisatge natural, arquitectònic i arqueològic amb l’activitat humana i el pas del temps. Guerrero s'interessa pels espais del límit i per les tensions que hi troba: entre allò rural i allò urbà, el document i l'abstracció, l'objecte i la seva representació, la fotografia i la pintura, la llum i l'ombra. L'exposició, constituïda per 138 fotografies i comissariada per Marta Gili, té diferents fils conductors que poden semblar contradictoris, però que porten l'espectador per un viatge des de la representació fins a l'experimentació, des de la llum fins a la foscor, des de la transparència fins a l'opacitat i des del document fins a l'abstracció. A més, la mostra inclou una nova obra realitzada per l'artista als carrers de la medina de Fez, al Marroc, gràcies al suport d'aquesta Fundació.

“Machacar a Hitler gráficamente”. Este fue el encargo que el Ministerio de Información británico hizo al artista catalán Mario Armengol en el año 1940, cuando lo contrataron como caricaturista. Las palabras las pone Plàcid Garcia-Planas, jefe de la sección Internacional de La Vanguardia y comisario de la exposición Tinta contra Hitler junto con Arnau Gonzàlez i Vilalta. La muestra nos acerca a esta figura desconocidísima que se convirtió en el único artista catalán y español en colaborar masivamente en la propaganda de los aliados durante la Segunda Guerra Mundial. Col·lecció Família Armengol GasullHomage to the few (‘Homenatge als caiguts’), (‘Homenaje a los caídos’), 1943 Su tarea no era fácil: había que ridiculizar al Führer, sí, pero también criticar estrategias militares, avergonzar a los países neutrales y señalar errores, incongruencias y malestares en el enemigo. El humor gráfico, en tiempos de guerra, debía ir acompañado de una sensibilidad especial que obligaba al artista a evitar las bromas absurdas, afilar el ingenio y, sobre todo, estar pendiente de la actualidad bélica. El encargo era crucial para mantener la moral de los Aliados durante la guerra y para empequeñecer, a ojos de los civiles, la amenaza del Eje. Mario (a veces firmaba así sus dibujos, otras con el apellido Armengol) luchó en la Segunda Guerra Mundial como un soldado que disparaba a golpe de tinta. Col·lecció Família Armengol GasullFloods in the Ruhr, floods in Warsaw… (‘Inundacions al Ruhr, i

En Barcelona pasa que te encuentras con alguien que hace tiempo que no ves, pero que vive no muy lejos de donde vives tú, y os decís: “¡tenemos que quedar un día!”, para no volver a veros hasta pasados seis meses. Ahora bien, ante la realidad de una ciudad con un bullicio infinito y llena de trabajo hasta los topes, podemos lamentarnos o podemos comprometernos a encontrarnos con la gente que queremos para hacer algo provechoso. Los integrantes de Vetejous han optado por esta segunda opción y ya hace más de treinta años que, jueves sí y jueves también, se encuentran para hacer lo que más les gusta: caminar. Vetejous viene de “veteranos de los jueves”. El grupo nació el 3 de marzo de 1994 en Collserola, con una primera salida hasta la ermita de Sant Medir en la que participaron una decena de personas. De esta propuesta sencilla –salir a hacer una excursión muy cerca de Barcelona– surgió una costumbre que todavía dura. Primero, hacían excursiones por la sierra de Collserola, que los fines de semana ya estaba bastante masificada, pero entre semana ofrecía paseos más tranquilos y menos concurridos. Pronto, los encuentros se fueron diversificando y los veteranos senderistas expandieron su área de actuación. Ahora, los caminantes se reúnen cada jueves, llueva, nieve o haga sol, para descubrir rincones de Cataluña a golpe de bota. “Tenemos en común que todos somos jubilados: ¿quién más puede salir de excursión un jueves?”, explican. ¿Y cómo funciona la cosa? Pues fácil: cada jueves h

“Matxacar a Hitler gràficament”. Aquest va ser l’encàrrec que el Ministeri d’Informació britànic va fer a l’artista català Mario Armengol l’any 1940, quan el van contractar com a caricaturista. Les paraules posa Plàcid Garcia-Planas, cap de la secció Internacional de La Vanguardia i comissari de l’exposició Tinta contra Hitler juntament amb Arnau Gonzàlez i Vilalta. La mostra ens acosta a aquesta figura desconegudíssima que va convertir-se en l’únic artista català i espanyol en col·laborar massivament en la propaganda dels aliats durant la Segona Guerra Mundial.  Col·lecció Família Armengol GasullHomage to the few (‘Homenatge als caiguts’), (‘Homenaje a los caídos’), 1943   La seva tasca no era fàcil: calia ridiculitzar el Führer, sí, però també criticar estratègies militars, avergonyir els països neutrals i assenyalar errors, incongruències i malestars en l’enemic. L’humor gràfic, en temps de guerra, havia d’anar acompanyat d’una sensibilitat especial que obligava l’artista a evitar les bromes absurdes, afilar l’enginy i, sobretot, estar pendent de l’actualitat bèl·lica. L’encàrrec era crucial per mantenir la moral dels Aliats durant la guerra i per empetitir, a ulls dels civils, l’amenaça de l’Eix. Mario (a vegades signava així els seus dibuixos, altres amb el cognom Armengol) va lluitar en la Segona Guerra Mundial com un soldat que disparava a cop de tinta.  Però abans de combatre el nazisme amb l’humor, Armengol ho va fer amb el fusell. Fill d’industrials tèxtils terras

A Barcelona passa que et trobes algú que fa temps que no veus, però que viu no gaire lluny d’on vius tu, i us dieu: “hem de quedar un dia!”, per no tornar-vos a veure fins al cap de sis mesos. Ara bé, davant de la realitat d’una ciutat amb un bullici infinit i plena de feina a vessar, podem lamentar-nos o podem comprometre’ns a trobar-nos amb la gent que estimem per fer alguna cosa de profit. Els integrants de Vettejous han optat per aquesta segona opció i ja fa més de trenta anys que, dijous sí i dijous també, es troben per fer allò que més els agrada: caminar.  Vettejous ve de “veterans dels dijous”. El grup va néixer el 3 de març de 1994 a Collserola, amb una primera sortida fins a l’ermita de Sant Medir en què hi van participar una desena de persones. D’aquesta proposta senzilla -sortir a fer una excursió ben a prop de Barcelona- en va sorgir un costum que encara dura. Primer, feien excursions per la serra de Collserola, que els caps de setmana ja estava prou massificada, però entre setmana oferia excursions més tranquil·les i menys concorregudes. Aviat, les trobades es van anar diversificant i els veterans senderistes van expandir la seva àrea d’actuació. Ara, els caminaires es troben cada dijous plogui, nevi o faci sol per descobrir racons de Catalunya a cop de bota. “Tenim en comú que tots som jubilats: qui més pot sortir d’excursió un dijous?”, expliquen.   I com funciona la cosa? Doncs fàcil: cada dijous hi ha excursió. La ruta la proposa algú del grup, es comparteix

Por la Mercè, la ciudad está de celebración y podemos hacer cosas que normalmente no tenemos a nuestro alcance: ver a nuestros artistas preferidos en el escenario sin tener que gastar ni un céntimo, entrar en edificios y espacios patrimoniales de manera gratuita y disfrutar de actuaciones y actividades de la cultura popular. La fiesta mayor, ya lo dicen, es una subversión del orden cotidiano. Por eso se sale de noche, el cielo se llena de castillos de fuego y, en vez de quedarnos en casa, nos reunimos en las plazas. Pues esta Mercè, un museo de Barcelona ha querido sumarse a la fiesta mayor rompiendo sus propias normas. Y por eso sacarán una obra de arte a desfilar por las calles.  Foto: MACBASupurant, d'Eva Fàbregas La obra en cuestión es, ni más ni menos, que una escultura de la barcelonesa Eva Fàbregas. Sí, esta artista catalana que ha triunfado en ferias, bienales y museos internacionales, tiene una serie de esculturas inflables expuestas en la colección del MACBA. Las piezas de color rosa pálido, beige, fucsia y magenta, y, alargadas como son, parecen casi órganos humanos. En el museo, ocupan toda una sala en la instalación Supurando, que invita al espectador a pasear entre el mundo táctil, elástico y en movimiento de Fàbregas.  ROBERTO RUIZEva Fàbregas al MACBA El día 24 de septiembre, a las 12 del mediodía, estas formas bulbosas llenas de color saldrán de los muros blancos y las paredes de vidrio del Edificio Meier y, como si fueran un gigante o un cabezudo, desfil

Per la Mercè, la ciutat està de celebració i podem fer coses que normalment no tenim a l’abast: veure els nostres artistes preferits a l’escenari sense haver de gastar ni un ral, entrar en edificis i espais patrimonials de manera gratuïta i gaudir d’actuacions i activitats de la cultura popular. La festa major, ja ho diuen, és una subversió de l’ordre quotidià. Per això se surt de nit, el cel s’omple de castells de foc i, en comptes d’estar-nos a casa, ens reunim a les places. Doncs aquesta Mercè, un museu de Barcelona s’ha volgut sumar a la festa major trencant les seves pròpies normes. I per això trauran una obra d’art a desfilar pels carrers.  Foto: MACBASupurant, d'Eva Fàbregas L’obra en qüestió és, ni més ni menys, que una escultura de la barcelonina Eva Fàbregas. Sí, aquesta artista catalana que ha triomfat a fires, biennals i museus internacionals, té una sèrie d’escultures inflables exposades a la col·lecció del MACBA. Les peces de color rosa pàl·lid, beix, fúcsia i magenta, i, allargassades com són, semblen gairebé òrgans humans. Al museu, ocupen tota una sala en la instal·lació Supurant, que convida l’espectador a passejar entre el món tàctil, elàstic i en moviment de Fàbregas.  ROBERTO RUIZEva Fàbregas al MACBA El dia 24 de setembre, a les 12 del migdia, aquestes formes bulboses plenes de color sortiran dels murs blancs i les parets de vidre de l’Edifici Meier i, com si fossin un gegant o un capgròs, desfilaran pels carrers del Raval. El públic podrà assistir

Vuelve el Barcelona Gallery Weekend, que este año celebra su 11ª edición con exposiciones en 24 galerías, y estrena el nuevo programa FLASH, con 9 muestras exprés que solo se podrán visitar entre el 18 y el 21 de septiembre. Esta cita es una oportunidad para conocer las galerías que tienes cerca de casa y visitarlas. Sí, durante el BGW podréis descubrir artistas fascinantes —ahora os hablaremos de cinco exposiciones que seguro que os encantarán— pero en realidad, las galerías de arte son espacios que siempre se pueden visitar gratis. A veces da vergüenza entrar y simplemente pasear por esos espacios limpios y llenos de obras de arte desconocidas, pero os prometemos que es una experiencia gratificante. Los galeristas son personas que dedican cuerpo y alma a acercar el arte al público, sea el que quiere comprar una obra de arte o el que, simplemente, quiere contemplarla. Esta es nuestra selección particular para el BGW de este año, pero os invitamos a hacer la vuestra y, sobre todo, a no dejar que esta sea la única ocasión en que piséis una galería. Eva CarasolBGW La Galería Bombon Projects presentará obras de nueva creación de Eva Fàbregas, la artista barcelonesa que ha cautivado galerías, museos y ferias de todo el mundo con sus esculturas orgánicas y llenas de color. Quizás las habéis visto salir de una esquina entre las paredes del MACBA: son piezas blandas que recuerdan a membranas e incluso órganos humanos, que Fàbregas crea pensando en cómo funciona nuestro deseo (¿na

Torna el Barcelona Gallery Weekend, que enguany celebra la seva 11a edició amb exposicions a 24 galeries, i estrena el nou programa FLASH, amb 9 mostres exprés que només es podran visitar entre el 18 i el 21 de setembre. Aquesta cita és una oportunitat per conèixer les galeries que tens a prop de casa i visitar-les. Sí, durant el BGW podreu descobrir artistes fascinants -ara us parlarem de cinc exposicions que segur que us encantaran- però en realitat, les galeries d’art són espais que sempre es poden visitar gratis. A vegades fa vergonya entrar-hi i simplement passejar per aquests espais nets i plens d’obres d’art desconegudes, però us prometem que és una experiència gratificant. Els galeristes són persones que dediquen cos i ànima a apropar l’art al públic, sigui el que vol comprar una obra d’art o el que, simplement, vol contemplar-la. Aquesta és la nostra tria particular pel BGW d’enguany, però us convidem a fer la vostra i, sobretot, a no deixar que aquesta sigui l’única ocasió en què trepitjareu una galeria.  Eva CarasolBGW La Galeria Bombon Projects presentarà obres de nova creació d'Eva Fàbregas, l’artista barcelonina que ha captivat galeries, museus i fires d’arreu del món amb les seves escultures orgàniques i plenes de color. Potser les heu vist sortir d’una cantonada entre les parets del MACBA: són peces toves que recorden a membranes i fins i tot òrgans humans, que Fàbregas crea pensant en com funciona el nostre del desig (neix al tacte? A l’oïda?) i en l’eròtic

En verano, Barcelona hierve de fiestas mayores: de Sants a Gràcia, del Poblenou a Horta, cada barrio se engalana con sus mejores galas y saca a pasear mil expresiones de la cultura popular barcelonesa. Y justo cuando las banderolas y los entoldados todavía no se han descolgado del todo, ya estamos a las puertas de la Mercè, la gran cita festiva de la ciudad. Para hablar de gigantes, correfocs, castells y tradiciones, entrevistamos al exdirector de la Casa dels Entremesos y actual vocal de actos y actividades de esta institución que conserva y aviva la cultura popular barcelonesa. Xavier Cordomí es una voz de referencia en el mundo de la cultura popular y conoce en profundidad la tradición festiva de la ciudad que tanto queremos. ¿Cómo valorarías el estado de salud de la cultura popular en Barcelona? ¿Hay relevo generacional? La cultura popular es una parte importante de nuestros barrios y ciudades, en Barcelona tiene múltiples expresiones y está viva. Pero su base radica en el movimiento asociativo y, por lo tanto, está alimentada por el asociacionismo. Tenemos que entender que la cultura popular se adapta a las necesidades del momento: siempre ha habido manifestaciones culturales y estas han ido cambiando. Querer fosilizar cualquier manifestación de cultura popular no es la manera de conservarla. Si hoy hay gigantes y diablos es porque la fiesta en la calle ha ido en este sentido, no porque los hayamos conservado estáticamente desde el origen de los tiempos. La cultura popul

A l’estiu, Barcelona bull de festes majors: de Sants a Gràcia, del Poblenou a Horta, cada barri es guarneix amb les seves millors gales i treu a passejar mil expressions de la cultura popular barcelonina. I just quan les banderoles i els envelats encara no s’han despenjat del tot, ja som a les portes de la Mercè, la gran cita festiva de la ciutat. Per parlar de gegants, correfocs, castells i tradicions, entrevistem a l’exdirector de la Casa dels Entremesos i actual vocal de d’actes i activitats d’aquesta institució que conserva i aviva la cultura popular barcelonina. Xavier Cordomí és una veu de referència en el món de la cultura popular i coneix en profunditat la tradició festiva de la ciutat que tant estimem.  Com valoraries l’estat de salut de la cultura popular a Barcelona? Hi ha relleu generacional? La cultura popular és una part important dels nostres barris i ciutats, a Barcelona té múltiples expressions i està viva. Però la seva base rau en el moviment associatiu i, per tant, està alimentada per l’associacionisme. Hem d’entendre que la cultura popular s’adapta a les necessitats del moment: sempre hi ha hagut manifestacions culturals i aquestes han anat canviant. Voler fossilitzar qualsevol manifestació de cultura popular no és la manera de conservar-la Si avui hi ha gegants i diables és perquè la festa al carrer ha anat en aquest sentit, no perquè els hàgim conservat estàticament des de l’origen dels temps. La cultura popular sempre porta l’adjectiu de “tradicional”.

José Luis Barquero té només vint-i-vuit anys i les seves pintures ocupen llocs privilegiats. Alguns són virals, com les parets de la casa dels Javis, i d’altres el relacionen amb noms amb catxet, com Carmen Thyssen o Palomo Spain. Són obres d’art i inquietants plenes de figures que es troben a la intersecció entre la humanitat i la fantasmagoria, i que ens fan pensar que qui se les ha posat al menjador ho ha fet per algun motiu altre que el simple fet de trobar-les boniques. Beatriz JanerMudalar a la Galeria Mayoral Ara, Barquero inaugura una mostra ‘exprés’ a la Galeria Mayoral, que s’acaba el dimecres 10 de setembre: és una oportunitat breu que s’ha d’aprofitar per topar amb la potència cromàtica que desprenen les seves pintures. Totes elles, per cert, creades des del seu estudi-habitatge de 200 metres quadrats de l’Hospitalet de Llobregat.  Galeria MayoralBarquero Nascut a Barcelona, Barquero es va formar entre la seva ciutat natal i Londres. Als seus quadres de gran format, la llista d’influències que s’hi poden assenyalar són infinites: des de les textures de Tàpies, el blau de Klein o l’assalvatgement de Barceló, passem a la teatralitat de Kiefer, a la genialitat de Zurbaràn i la profunditat de Goya. En els traços, però, també s’hi veu la mirada jove d’algú que va créixer entre còmics i llibres fantàstics, que ha jugat a videojocs i que ha saciat la seva set d’imatges a les profunditats d’internet. Galeria MayoralBarquero El títol de l’exposició, Muladar, fa refer

José Luis Barquero tiene solo 28 años y sus pinturas ocupan lugares privilegiados. Algunas son virales, como las paredes de la casa de los Javis, y otras lo relacionan con nombres con caché, como Carmen Thyssen o Palomo Spain. Son obras de arte inquietantes, llenas de figuras que se encuentran en la intersección entre la humanidad y la fantasmagoría, y que nos hacen pensar que quien las ha puesto en el salón lo ha hecho por algún motivo más que el simple hecho de encontrarlas bonitas.  Beatriz JanerMudalar a la Galeria Mayoral Ahora, Barquero inaugura una muestra “exprés” en la Galería Mayoral, que termina el sábado 6 de septiembre: es una oportunidad breve que hay que aprovechar para encontrarse con la potencia cromática que desprenden sus pinturas. Todas ellas, por cierto, creadas desde su estudio-vivienda de 200 metros cuadrados en L’Hospitalet de Llobregat. Nacido en Barcelona, Barquero se formó entre su ciudad natal y Londres. En sus cuadros de gran formato, la lista de influencias que se pueden señalar es infinita: desde las texturas de Tàpies, el azul de Klein o lo salvaje de Barceló, pasamos a la teatralidad de Kiefer, a la genialidad de Zurbarán y a la profundidad de Goya. En los trazos, sin embargo, también se ve la mirada joven de alguien que creció entre cómics y libros fantásticos, que ha jugado a videojuegos y que ha saciado su sed de imágenes en las profundidades de internet.  Galeria MayoralBarquero El título de la exposición, Muladar, hace referencia al l