Rita Roig

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer gratis a Barcelona

Cuando pasas el verano en Barcelona y decides salir de la zona de confort, tienes dos posibilidades: dejarte llevar por la rutina, o aprovechar para descubrir rincones de la ciudad que desconocías. Si decides coger la primera opción la solución es fácil, solo tienes que hacer lo mismo que haces cada día. Pero si quieres aprovechar que en la ciudad quedan pocos autóctonos, te proponemos esta guía para hacer cosas que no puedes hacer el resto del año. ¡En Barcelona siempre hay cosas para hacer! Lo sabemos: en Barcelona, el verano es sinónimo de muchísimo calor. Los meses de Julio y Agosto, estés o no estés de vacaciones, son difíciles de disfrutar en una ciudad llena de turistas y con pocos espacios verdes. Pero la ciudad está llena de propuestas veraniegas que te harán olvidarte del FOMO y redescubrir Barcelona como un sitio donde se puede huir del calor, tomar algo lejos de ruido de la calle, bañarse en playas y piscinas y, sobre todo, descansar.  A medida que vayan saliendo planes para este verano 2025 en Barcelona, lo iremos actualizando aquí.

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Julio en Barcelona es ese momento del año en que la ciudad parece decir: “Venga, sal a la calle, que no te vas a aburrir”. El calor se lleva con cerveza fría, sombra bien elegida y un plan tras otro. El Festival Grec se adueña de teatros y rincones con teatro, danza y música (atención al escenario en Montjuïc), la Sala Montjuïc que este año lleva su cine al aire libre a las Tres Chimeneas de Sant Adrià y los conciertos grandes no se hacen esperar: Imagine Dragons en el Estadi Olímpic, Robbie Williams en el RCDE Stadium y Jennifer Lopez en el Sant Jordi. Todo suena a verano, y todo invita a vivir la ciudad un poco más hacia fuera, con ropa ligera y agenda llena. Pero no todo son grandes nombres. También están las fiestas del Raval, con comida, cultura y ritmos para todos los gustos; los mercados de verano como La Canya, en el Moll de la Fusta, con moda local y ambiente relajado; o los ciclos de música al atardecer en lugares como el jardín de la UB. Incluso las terrazas parecen ponerse más guapas en julio, con sesiones de DJ, vistas y mojitos que saben mejor con la puesta de sol. Si estás en Barcelona este mes, prepárate: aquí te dejamos una selección con algunos de los mejores planes para que aproveches julio como se merece. NO TE LO PIERDAS: Las mejores cosas para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Juliol a Barcelona és aquell moment de l’any en què la ciutat sembla dir-te: “Va, surt al carrer, que avorrir-te no et passarà”. La calor es porta amb cervesa freda, ombra ben triada i un pla rere l’altre. El Festival Grec s’apodera de teatres i racons amb teatre, dansa i música (atenció a l’escenari de Montjuïc), la Sala Montjuïc que aquest any porta el seu cinema a la fresca a les Tres Xemeneies de Sant Adrià, i els grans concerts no es fan esperar: Imagine Dragons a l’Estadi Olímpic, Robbie Williams al RCDE Stadium i Jennifer Lopez al Palau Sant Jordi. Tot sona a estiu, i tot convida a viure la ciutat una mica més cap enfora, amb roba lleugera i l’agenda ben plena. Però no tot són grans noms. També hi ha les festes del Raval, amb menjar, cultura i ritmes per a tots els gustos; els mercats d’estiu com La Canya, al Moll de la Fusta, amb moda local i ambient relaxat; o els cicles de música al capvespre en llocs com el jardí de la UB. Fins i tot les terrasses semblen posar-se més guapes al juliol, amb sessions de DJ, vistes i mojitos que entren millor amb la posta de sol. Si ets a Barcelona aquest mes, prepara’t: aquí et deixem una selecció amb alguns dels millors plans perquè aprofitis el juliol com cal. NO T'HO PERDIS: Les millors coses que pots fer gratis a Barcelona

Barcelona está llena de museos y galerías que programan magníficas muestras y actividades. Arte, ciencia, diseño, fotografía, historia... y otras exposiciones curiosas que te sorprenderán. Además, la ciudad también tiene sus calles llenas de obras de arte escondidas en las que quizás nunca te has fijado. ¿Cuáles son las mejores exposiciones de Barcelona ahora mismo? Sean cuales sean tus preferencias, seguro que hay una esperándote en alguna de las salas de la ciudad que te fascinará. Haz vistazo a nuestro listado y decide qué exposición quieres visitar este fin de semana, en solitario cuando salgas de trabajar, cuál es la perfecta para tener una cita o cuáles quieres ver en compañía de tus amigos. NO TE LO PIERDAS: Museos que abren gratis los domingos

Barcelona és plena de museus i galeries que programen magnífiques mostres i activitats. Art, ciència, disseny, fotografia, història... Tenim exposicions ben curioses que sorprendrien fins i tot els més desconfiats. Ah, i també hi ha moltes obres d'art públiques que decoren els nostres carrers i, que a vegades, passem per alt. Quines són les millors exposicions que es poden veure a Barcelona? Siguin quines siguin les teves preferències, segur que n'hi ha una esperant-te en alguna de les sales de la ciutat que et fascinarà. Dona un cop d'ull al nostre llistat i decideix quina exposició vols visitar en solitari quan pleguis de la feina, quina és la perfecta per tenir una cita o quina vols veure en companyia dels teus amics el pròxim cap de setmana! NO T'HO PERDIS: Els museus que obren gratis el diumenge

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Arriba el juny i, boom!, hi ha una explosió d'activitats i festes amb motiu del mes de l'Orgull LGBTIQ+. Barcelona és una ciutat orgullosa, plena de llocs que han marcat la història del col·lectiu LGBTIQ+ i d'espais d'oci com bars i sales on veure shows de drag, sortir de festa o prendre una copa. A més, el Centre LGBTIQ+ de Barcelona està sempre actiu i s'encarrega de programar activitats, tallers i exposicions per a tots els públics. Així que, sí, no ens sembla estrany que quan s'apropa el juny, et saturis amb la quantitat d'opcions que hi ha i et preguntis: Quines són les millors activitats del mes de l'orgull i el Pride a Barcelona? A la següent llista trobaràs les propostes més reivindicatives, festives, diverses i interessants. NO T'HO PERDIS: Els 10 bars LGBTIQ+ més actius i divertits de Barcelona

Una escultura de franges de colors que s’apilen fins a arribar als set metres d’alçada rebrà els visitants que treguin el cap a la Pedrera fins al 6 de juliol. És una obra de Sean Scully, l’artista abstracte dublinès que va viure a Barcelona durant 14 anys, i que es retroba amb la ciutat ara que la Fundació Catalunya La Pedrera li ha dedicat una exposició retrospectiva.   Així doncs, el pati del passeig de Gràcia de la Casa Milà és només un tastet del que el públic trobarà dins la sala d’exposicions: més de seixanta obres entre pintures, escultures i fotografies, que conformen un recorregut cronològic per les sis dècades de producció de Scully, tot convertint-se en l’exposició més completa de l’artista que s’ha fet mai en aquesta ciutat. De la seva època a Barcelona, el pintor destaca el caràcter vibrant de la ciutat i la seva llum, que entrava per la finestra del seu estudi al carrer Joaquim Costa: “era un espectacle lluminós que feia visible un ball de partícules de pols”, recorda. A més, fruit d’aquesta estada a Barcelona va crear una sèrie d’obres, algunes de les quals es poden veure a La Pedrera, com ara Barcelona Band of Light (2004) i Barcelona Dark Wall (2004).   La repetició és una porta d’entrada a l’espiritualitat i a la humilitat del pintor L’obra de Sean Scully és reconeixible per les franges verticals i horitzontals de color que caracteritzen les seves pintures i escultures. Influenciat per Henri Matisse, Paul Klee i Piet Mondrian, Scully presenta un seguit de l

La obra de Marria Pratts opera como un diario personal. En los lienzos juntos de fantasmas, smileys y garabatos de color rosa, la pintora desgrana las experiencias que le han marcado como artista y como persona. La exposición que le ha dedicado la Galería Mayoral se vertebra a través de dos momentos vitales: la muerte de su madre, cuando el artista era todavía una criatura, y el nacimiento de su hijo. Inspirada en una estancia de dos meses en Son Negre, en Mallorca, que coincidieron con la llegada de su hijo al mundo, el artista transforma impresiones, dibujos y observaciones sobre el entorno natural en una serie de pinturas de gran formato. En la exposición también hay soportes más pequeños y una pieza experimental filmada por su madre en los años ochenta, que convierten la muestra en un espacio en el que el arte religa el pasado y el futuro con un punto de vista esperanzador. No deje que la estética aparentemente rompedora le engañe: sí, Pratts innova en la técnica, pero es heredera de la pintura de Tàpies y Miró. Y los temas que pinta son universales: la muerte, el nacimiento y el amor están en el centro de su obra, que es capaz de sacudirnos desde la potencia y el impacto, pero también desde la ternura y la sensibilidad.

L’obra de Marria Pratts opera com un diari personal. En els llenços plegats de fantasmes, smileys i gargots de color rosa, la pintora hi desgrana les experiències que l’han marcat com a artista i com a persona. L’exposició que li ha dedicat la Galeria Mayoral es vertebra a través de dos moments vitals: la mort de la seva mare, quan l’artista era encara una criatura, i el naixement del seu fill.  Inspirada en una estada de dos mesos a Son Negre, a Mallorca, que van coincidir amb l’arribada del seu fill al món, l’artista transforma impressions, dibuixos i observacions sobre l’entorn natural en una sèrie de pintures de gran format. En l’exposició també hi ha suports més petits i una peça experimental filmada per la seva mare als anys vuitanta, que converteixen la mostra en un espai on l’art relliga el passat i el futur amb un punt de vista esperançador.  No deixeu que l’estètica aparentment trencadora us enganyi: sí, Pratts innova en la tècnica, però és hereva de la pintura de Tàpies i Miró. I els temes que pinta són universals: la mort, el naixement i l’amor són al centre de la seva obra, que és capaç de sacsejar-nos des de la potència i l’impacte, però també des de la tendresa i la sensibilitat.

En esta exposición hay más de 300 imágenes de grandes artistas de la cultura europea, todas filtradas por el criterio y el pensamiento de Georges Didi-Huberman, uno de los pensadores más importantes del presente. La muestra reivindica el poder transformador de las imágenes, su capacidad de conmocionarnos, y se pregunta: ¿cómo hemos representado las emociones en el arte? Las respuestas las articulan artistas como Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn. El punto de partida de la exposición es un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma parte del Romancero gitano (1928). En el texto, Lorca habla de la noción estética del duende, un concepto que fascina a Didi-Huberman. Lorca lo plasma con el verso “en el aire conmovido”, que describe la tensión y la sensibilidad que hay entre el observador y la imagen observada. Así pues, la muestra nos presenta un recorrido por imágenes capaces de conmocionarnos a lo largo de varias estaciones temáticas: infancias, pensamientos, caras, gestos, lugares, políticas y, de nuevo, infancias. Son una selección personal de Didi-Huberman que incluye fotografías, pinturas, esculturas, películas, grabados, libros, bocetos, poemas, músicas, que exploran cómo las emociones se transmiten colectivamente. Forman parte de ella trabajos de Aby Warburg, partituras y dibujos de Nietzsche, esculturas de Giacometti, filmaciones de cantaoras elaboradas por I

En aquesta exposició hi ha més de 300 imatges de grans artistes de la cultura europea, totes filtrades pel criteri i el pensament de Georges Didi-Huberman, un dels filòsofs i historiadors de l'art més importants del present. La mostra reivindica el poder transformador de les imatges, la seva capacitat de commocionar-nos, i es pregunta: com hem representat les emocions en l’art? Les respostes les articulen artistes com Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn.  El punt de partida de l’exposició és un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma part del Romancero gitano (1928). Al text, Lorca parla de la noció estètica del duende, un concepte que fascina a Didi-Huberman. Lorca ho plasma amb el vers “en el aire conmovido”, que descriu la tensió i la sensibilitat que hi ha entre l’observador i la imatge observada.  Així doncs, la mostra ens presenta un recorregut per imatges capaces de commocionar-nos al llarg de diverses estacions temàtiques: infanteses, pensaments, cares, gestos, llocs, polítiques i, de nou, infanteses.  Són una selecció personal de Didi-Huberman que inclou fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes, músiques, que exploren com les emocions es transmeten col·lectivament. En formen part treballs d’Aby Warburg, partitures i dibuixos de Nietszche, escultures de Giacometti, filmacions de cantaoras elaborades per Isaki Lacu

Ningú pinta des de zero. Però veient les pintures matèriques d’Antoni Tàpies, amb els colors llisos, els materials pobres i la simplicitat extrema dels seus símbols, podríem arribar a pensar que l’artista ho va aconseguir. En les seves obres més famoses, Tàpies ens demana silenci i contemplació, precisament perquè aprenguem a mirar amb més força i a parar atenció davant d’un món saturat d’imatges.  El museu es pregunta quin era l’imaginari de Tàpies quan va començar a pintar. Amb una cinquantena d’obres i amb més d’un centenar d’objectes i documents de natures diverses, l’exposició ‘Antoni Tàpies. La imaginació del món’ vol aprofundir en l’entorn visual de l’artista entre mitjans de la dècada dels quaranta i mitjans de la dels cinquanta del segle xx, tot just abans que entrés en l’abstracció. Després del centenari on hem celebrat l’artista, ha arribat el moment de pensar Tàpies des de noves mirades, qüestionant-ne els relats més hegemònics.   La mostra se centra, per exemple, en l’herència surrealista de Tàpies i en el seu interès per la mística o per Llull. A les obres més primerenques s’hi pot detectar una tensió entre l’academicisme i les avantguardes que l’artista va plasmar en retrats gairebé hiperrrealistes, el Retrat de Josep Lluís Samaranch (1951), el Retrat de Teresa (1953) i el Retrat de Joan Brossa (1950-1970). L’exposició també presenta obres de Tàpies que plantegen el cos com a paisatge i el paisatge com a cos, on les imatges mostren cossos no normatius en transf

Per primera vegada a Barcelona, tres versions de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V de Zurbarán es reuneixen en una mateixa sala. Una ve de Lió, una altra de Boston i la tercera ja era a casa, al MNAC. Aquesta trobada inèdita ens permet observar com el geni barroc va jugar amb la llum, la composició i els detalls per donar forma a la seva visió d’una llegenda religiosa, i és el punt de partida de l'exposició que el Museu Nacional dedica al geni barroc.  L'exposició, sota el nom de Zurbarán (sobre)natural, no és una retrospectiva del pintor, sinó que busca establir connexions entre l'artista i creadors catalans contemporanis com Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Francisco Martínez, Aurèlia Muñoz, Marta Povo, Antoni Tàpies, i Eulàlia Valldosera. Enllaçant peces religioses de Zurbarán amb creacions inspirades per l'artista o pels temes que aquest tractava, la mostra evoca una continuïtat en la síntesi formal i en l’aspiració espiritual.  Llena, per exemple, s’hi aproxima amb una sèrie de dibuixos en paper reciclat, en un gest que recorda la pobresa franciscana. Guinovart li ret homenatge amb una obra que beu directament de la seva estètica. Povo juga amb la llum en espais foscos, evocant el mateix efecte clarobscur que va fer famós el pintor barroc. I Valldosera treballa amb projeccions lumíniques que transformen objectes quotidians en imatges espirituals, establint un diàleg amb el passat. La mostra culmina amb dues ima

¿Cómo diseñaremos en un mundo donde cada vez habrá más escasez de materias primas? La nueva exposición permanente del DHub intenta responder a esta pregunta. Bajo el nombre Matter Matters. Diseñar con el mundo, la comisaria Olga Subirós hace un recorrido por el pasado, el presente y el futuro de la materia, desde el extractivismo colonial hasta el actual momento de crisis climática. La exposición responde al cambio de rumbo implantado por el director del DHub, José Luis de Vicente, quien quiere que el nuevo museo aborde las preocupaciones del siglo XXI. El DHub no solo estrena exposición, también inaugura un mirador. Una de las ideas que la comisaria Olga Subirós ha puesto en práctica es la de mostrar la ciudad como una consecuencia más del diseño contemporáneo. Por eso, se han destapado las ventanas de la segunda planta del DHub, que ahora permiten ver la plaza de las Glòries y el mercado dels Encants. Dentro de la muestra, un ventanal que da a la ciudad dialoga con un muro de cerámica. Son 12 metros de piezas que van desde la Edad Media hasta el siglo XX. Todas las cerámicas tienen motivos naturales: se pueden ver peces, pájaros, plantas. “Es una naturaleza romantizada que contrasta con la ciudad que tenemos delante”, explica Subirós. “La manera en que entendemos la naturaleza, como algo separado del ser humano, es lo que nos ha llevado a explotarla”. La exposición reúne, en una superficie de 1.000 m², más de 700 piezas de creadores nacionales e internacionales. Algunas son

Felipe Romero siempre ha fotografiado territorios que son o han sido escenario de tensión, conflicto y reflexión visual. Su obra nos acerca a escenarios como el río Magdalena de Colombia (que en los a los años 50 era un cementerio de los cadáveres derivados de las FARC) o el estrecho de Gibraltar, un lugar donde la migración de jóvenes es una realidad cotidiana.  Este artista colombiano es el ganador de la segunda edición del KBR Photo Award, que tiene el objetivo de reafirmar el compromiso de la institución con la creación artística emergente, y por eso el KBR le dedica una exposición. La práctica fotográfica de Romero Beltrán se sitúa en los límites de la fotografía documental: utiliza elementos propios de este lenguaje, pero los hace dialogar con otros de carácter artístico, pictórico o performativo. El resultado son imágenes que van más allá de lo puramente fotográfico para abarcar todo el ámbito de la visualidad.

Felipe Romero sempre ha fotografiat territoris que són o han estat escenari de tensió, conflicte i reflexió visual. La seva obra ens apropa a escenaris com el riu Magdalena de Colòmbia (que als anys 50 era un cementiri de cadàvers provinents de les FARC) o l'estret de Gibraltar, un lloc on la migració de joves és una realitat quotidiana. Aquest artista colombià és el guanyador de la segona edició del KBR Photo Award, que té l'objectiu de reafirmar el compromís de la institució amb la creació artística emergent, i per això el KBR li dedica una exposició. La pràctica fotogràfica de Romero Beltrán se situa en els límits de la fotografia documental: utilitza elements propis d'aquest llenguatge però els fa dialogar amb altres de caràcter artístic, pictòric o performatiu. El resultat són imatges que van més enllà del purament fotogràfic per abastar tot l'àmbit de la visualitat.

El centro KBR de la Fundación Mapfre reúne las fotografías del artista granadino José Guerrero. Desde hace veinte años, este fotógrafo explora la relación entre paisaje natural, arquitectónico y arqueológico con la actividad humana y el paso del tiempo. Guerrero se interesa por los espacios del límite y por las tensiones que encuentra en los mismos: entre lo rural y lo urbano, el documento y la abstracción, el objeto y su representación, la fotografía y la pintura, la luz y la sombra. La exposición, constituida por 138 fotografías y comisariada por Marta Gili, tiene distintos hilos conductores que pueden parecer contradictorios, pero que llevan al espectador por un viaje desde la representación hasta la experimentación, desde la luz hasta la oscuridad, desde la transparencia hasta la opacidad y desde el documento hasta la abstracción. Además, la muestra incluye una nueva obra realizada por el artista en las calles de la medina de Fez, en Marruecos, gracias al apoyo de esta Fundación.

El centre KBR de la Fundació Mapfre reuneix les fotografies de l'artista granadí José Guerrero. Des de fa vint anys, aquest fotògraf explora la relació entre el paisatge natural, arquitectònic i arqueològic amb l’activitat humana i el pas del temps. Guerrero s'interessa pels espais del límit i per les tensions que hi troba: entre allò rural i allò urbà, el document i l'abstracció, l'objecte i la seva representació, la fotografia i la pintura, la llum i l'ombra. L'exposició, constituïda per 138 fotografies i comissariada per Marta Gili, té diferents fils conductors que poden semblar contradictoris, però que porten l'espectador per un viatge des de la representació fins a l'experimentació, des de la llum fins a la foscor, des de la transparència fins a l'opacitat i des del document fins a l'abstracció. A més, la mostra inclou una nova obra realitzada per l'artista als carrers de la medina de Fez, al Marroc, gràcies al suport d'aquesta Fundació.

“Treballant amb la comunitat sorda m’he trobat que al principi hi ha una manca de comunicació, que es va desfent a poc a poc, a mesura que et comences a entendre. I per mi el teatre va justament d’això”. Ens ho explica Nico Jongen, director de la companyia teatral Ça Marche. Hem pujat al Casal Font d’En Fargues entomant el carrer principal d’aquest barri costerut plegat de cases modernistes que, fa no tant, havien sigut les segones residències dels burgesos de Barcelona. Una d’aquestes finques ara és un casal d’avis i un centre cívic, amb un auditori renovat recentment. El Nico ens convida a passar i prem un botó que fa que les cadires de la platea, fins ara invisibles als nostres ulls, es despleguin de la paret. La sala on ens trobem s’acaba de convertir en un teatre.  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Ça Marche (@ca.marche) “M’agrada treballar amb intèrprets no professionals”, explica el director. “Podrien ser nens, adolescents, gent gran que sovinteja les arts, però que no té una experiència molt directa amb elles”. Ara fa dos anys, Nico Jongen es va embarcar en un projecte de recerca europeu que el va dur a conèixer la comunitat sorda de diferents ciutats d’Europa: “vaig veure que a la comunitat sorda no se sentia representada als espais escènics i als equipaments culturals, i em va interessar fer un espectacle que posés al centre aquesta problemàtica!”.  Ça Marche | InstagramTrabajos forzados Aquesta és la lla

Serpenteando por las calles del Gótico, entre los escaparates de las tiendas de souvenirs y la cantinela de los guías turísticos, es probable que no te fijes en este edificio. En la calle de la Palla hay un antiguo hospital del siglo XVI: si cruzas su umbral, es fácil olvidar el bullicio del centro de Barcelona y quedar suspendido en el tiempo gracias a la belleza del espacio y a la singularidad de las obras de arte que esconde. Eso sí, no se puede hacer cualquier día. Entrar en el Hospital de Sant Sever solo es posible con reserva previa. Te lo contamos. Aunque el edificio se fundó para atender a los clérigos enfermos sin recursos de la ciudad de Barcelona, el hospital ha pasado por varias manos y ahora tiene una función muy distinta: es la sede de la Colección Casacuberta Marsans, una colección de arte hispánico, sobre todo de época gótica y del siglo XX. En total, alberga 300 obras de arte entre pinturas, esculturas, cerámicas y objetos litúrgicos, distribuidos en los 600 metros cuadrados de este antiguo hospital, que cuenta con diferentes dependencias, una capilla, una sacristía y una cripta. Sant SaverHospital de Sant Saver “Nosotros te abrimos la puerta para ver la colección privada de una familia, pero apostando por una visita de calidad, siendo conscientes de que no somos un museo, sino un espacio privado con especificidades propias”, explica Daniel Tulloch, asistente de Coordinación de la Colección. La visita guiada tiene puntos fuertes: el hecho de que el espacio

Serpentejant pels carrers del Gòtic, entre els aparadors de les botigues de souvenirs i la cantarella dels guies turístics, és probable que no us fixeu en aquest edifici. Al carrer de la Palla hi ha un antic hospital del segle XVI: si en traspasseu el llindar, és fàcil oblidar el bullici del centre de Barcelona i quedar suspès en el temps gràcies a bellesa de l’espai i la singularitat de les obres d’art que s’hi amaguen. Ara bé, no ho podeu fer un dia qualsevol. Entrar a l’Hospital de Sant Saver només és possible fent una reserva prèvia. Us ho expliquem. Tot i que l’edifici es va fundar per atendre els clergues malalts sense recursos de la ciutat de Barcelona, l’hospital ha passat per diverses mans i ara té una funció força diferent: és la seu de la Col·lecció Casacuberta Marsans, una col·lecció d’art hispànic, sobretot d’època gòtica i del segle XX. En total, a dins s’hi guarden 300 obres d’art entre pintures, escultures, ceràmiques i objectes litúrgics, repartits entre els 600 metres quadrats d’aquest antic hospital, que té diferents dependències, una capella, una sagristia i una cripta.  Sant SaverHospital de Sant Saver “Nosaltres t’obrim la porta a veure la col·lecció privada d’una família, però apostant per una visita de qualitat, sent conscients que no som un museu, sinó un espai privat amb unes especificitats pròpies”, explica Daniel Tulloch, assistent de Coordinació de la Col·lecció. La visita guiada té els seus punts forts: que l’espai no estigui obert al públic fa

Antoni Gaudí no era només un reconegudíssim arquitecte, sinó un cristià amb una profunda fe que el va acompanyar en tots els edificis que dissenyava. El 10 de juny de 1926, Gaudí moria atropellat per un tramvia mentre s'encaminava cap a la Sagrada Família des de l'església de Sant Felip Neri. El seu enterrament va ser un dels més multitudinaris que ha vist Barcelona, amb nombroses misses i homenatges d’admiració i afecte. Arran de la seva mort, l'historiador de l'art Manel Trens i Ribas va batejar-lo com "l'arquitecte de Déu" ja havia concebut la Sagrada Família com una "Bíblia de pedra". Avui, el Papa Francesc ha signat un decret que podria acabar convertint-lo en sant.  Foto: Sagrada Família Gaudí ha estat declarat «venerable servent de Déu» pel papa Francesc, després d'haver acceptat els vots favorables dels Consultors Historiadors, Teòlegs i Cardenals i Bisbes membres del Diacasteri de les Causes dels Sants de la Santa Seu. I això què vol dir? Ser nomenat «venerable» és el primer pas cap a la santificació i és un reconeixement per haver viscut d'acord amb les virtuts cristianes. El següent pas per acabar sent considerat sant és ser beatificat, que és l'últim estadi abans de la canonització.  Sagrada FamiliaFaçana de la Passió, Sagrada Família Aquesta notícia té el seu origen a finals de 2023, quan l'Arquebisbat de Barcelona es va implicar en la nova Associació Canònica Pro Canonització d'Antoni Gaudí i van presentar una petició a la Santa Seu per demanar que Gaudí sig

Antoni Gaudí no fue solo un arquitecto reconocidísimo, sino un cristiano con una profunda fe que lo acompañó en todos los edificios que diseñaba. El 10 de junio de 1926, Gaudí murió atropellado por un tranvía mientras se dirigía a la Sagrada Familia desde la iglesia de Sant Felip Neri. Su entierro fue uno de los más multitudinarios que ha visto Barcelona, con numerosas misas y homenajes de admiración y afecto. A raíz de su muerte, el historiador del arte Manel Trens i Ribas lo bautizó como “el arquitecto de Dios”, ya que había concebido la Sagrada Familia como una “Biblia de piedra”. Hoy, el Papa Francisco ha firmado un decreto que podría acabar convirtiéndolo en santo.   Foto: Sagrada Família   Gaudí ha sido declarado «venerable siervo de Dios» por el papa Francisco, tras aceptar los votos favorables de los Consultores Historiadores, Teólogos, Cardenales y Obispos miembros del Dicasterio de las Causas de los Santos de la Santa Sede. ¿Y qué significa eso? Ser nombrado «venerable» es el primer paso hacia la santificación y es un reconocimiento por haber vivido de acuerdo con las virtudes cristianas. El siguiente paso para acabar siendo considerado santo es la beatificación, que es la última etapa antes de la canonización.   Sagrada FamiliaFaçana de la Passió, Sagrada Família   Esta noticia tiene su origen a finales de 2023, cuando el Arzobispado de Barcelona se implicó en la nueva Asociación Canónica Pro Canonización de Antoni Gaudí y presentaron una petición a la Santa Se

És una icona de la ciutat. La Font Màgica de Montjuïc és al primer pla de la famosa portada de Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa. Hi acomiadem l'any quan Nadal s'acaba i, per les festes de la Mercè, donem la benvinguda al curs escolar mentre el cel espetega en mil colors. Tant si sou uns habituals de la nostra muntanya màgica o, al contrari, si ignoreu totes les possibilitats que Montjuïc té per oferir-vos, la veritat és que tots sentíem una mica de pena a dins cada vegada que veiem la seva inconfusible font seca, eixuta i trista per dins. Celebrem, doncs, que de cara al setembre podrà tornar a esquitxar-nos.  Photograph: Shutterstock Ara que la sequera recula (per fi!), Barcelona es prepara per tornar a posar en marxa les seves fonts ornamentals. Ara bé, aquest procés no es farà de cop, sinó que serà un retorn progressiu en tres fases i que s’allargarà fins al primer semestre del 2026. Quan s'acabi, les 245 fonts que estan aturades des del novembre del 2022 funcionaran amb normalitat. De moment, els tècnics municipals han començat a revisar i adequar les instal·lacions, ja que després de dos anys i mig de desús, poden haver quedat malmeses. Quines són les primeres fonts que tornaran a funcionar? La primera fase del procés comença ara i s'acaba al mes de juny. Durant aquests dies, es posaran en marxa un total de 74 fonts ornamentals, la majoria de les quals són petites (d'una superfície menor de 40 m²). La llista també inclou les cinc fonts de l’eix del passei

Es un icono de la ciudad. La Fuente Mágica de Montjuïc aparece en primer plano en la famosa portada de Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa. Allí despedimos el año cuando termina la Navidad y, por las fiestas de la Mercè, damos la bienvenida al curso escolar mientras el cielo estalla en mil colores. Tanto si sois habituales de nuestra montaña mágica como si, por el contrario, desconocéis todas las posibilidades que Montjuïc tiene para ofreceros, la verdad es que todos sentíamos un poco de pena por dentro cada vez que veíamos su inconfundible fuente seca, apagada y triste por dentro. Así que celebremos que, de cara a septiembre, podrá volver a salpicarnos.  Photograph: Shutterstock Ahora que la sequía remite (¡por fin!), Barcelona se prepara para volver a poner en funcionamiento sus fuentes ornamentales. Eso sí, este proceso no se hará de golpe, sino que será un retorno progresivo dividido en tres fases y que se alargará hasta el primer semestre de 2026. Cuando finalice, las 245 fuentes que están paradas desde noviembre de 2022 funcionarán con normalidad. De momento, los técnicos municipales han comenzado a revisar y adecuar las instalaciones, ya que tras dos años y medio sin uso, pueden haberse deteriorado. ¿Cuáles son las primeras fuentes que volverán a funcionar? La primera fase del proceso comienza ahora y finaliza en junio. Durante estos meses, se pondrán en marcha un total de 74 fuentes ornamentales, la mayoría de las cuales son pequeñas (con una superficie m

Visitar un dels museus i galeries de la ciutat sempre és un bon pla, i si és gratis, encara ho és més. Alguns centres de Barcelona obren de franc el primer diumenge de cada mes i d'altres tenen l'accés gratuït tots els diumenges a la tarda. Tot i que el Museu Picasso ja formava part d'aquesta llista, i es podia visitar de franc els dijous a la tarda i el primer diumenge de cada mes, ara ampliarà el seu horari per fer la seva col·lecció accessible a tothom, tal com ho va fer l'estiu passat.  A partir del 15 d'abril, l'equipament renovarà el seu horari d'estiu: obrirà més aviat i tancarà més tard i, la novetat més rellevant és que l'entrada serà gratis tres dies a la setmana. Els dijous, divendres i dissabte tothom podrà accedir al museu de forma lliure i gratuïta de les 19 h a les 21 h sense necessitat de reservar prèviament. La resta de la setmana, l'equipament mantindrà el preu habitual de les seves entrades i romandrà obert des de les 9 h fins a les 20 h. L'objectiu del canvi d'horari i l'ampliació dels dies gratuïts té l'objectiu de fer més accessible l'art per a tothom i apropar-lo al públic local. Aquest horari de portes obertes estarà en actiu fins al 12 d'octubre.  © Juan ÁvilaMuseu Picasso Una de les iniciatives que sí que s'han confirmat són les visites guiades de franc en català. Durant l'horari d'accés gratis dels vespres de dijous, divendres i dissabte, el Museu Picasso també oferirà visites guiades a la col·lecció en català i sense necessitat de fer una inscrip

Deia Gabriel García Márquez que, per raons misterioses, Barcelona no era només la millor ciutat del món, sinó també la millor ciutat on escriure. Potser ho va pensar algun dia assegut a la seva tauleta predilecta del bar Mundial, al barri del Born. En un racó del local prop de la porta, aquella taula gaudia d’una situació ideal: des dels vidres podia veia el bullici de la Plaça de Sant Agustí Vell, plena d’arbres, amb la seva font i el convent gòtic. Ara sabem que el bar va acollir la ploma del Gabo tornarà a obrir ben aviat. I també sabem que la taula i la cadira que van acomodar-lo seran al mateix lloc de sempre.  Foto: Grup Confiteria El bar Mundial mantindrà la seva essència, i això inclou la seva icònica barra de marbre, els quadres que decoraven les parets, les rajoles, les taules i les cadires del local. L’establiment emblemàtic va haver de tancar el 2021 per culpa de la covid, però el Grup Confiteria –propietari d’establiments com les cocteleries Paradiso, Monk i Stravinsky, i altres bars com el Cafè del Centre i el Bar Muy Buenas– l’ha comprat i s’ha compromès a conservar-ne els trets més característics. També prometen que el bar obrirà ben aviat, segurament de cara al març d’aquest 2025, any en què el local compleix 100 anys. Rodó, oi?  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Time Out Barcelona (@timeoutbcn) Passem a l’interior de l’edifici per veure com avancen les obres. S’hi treballa de pressa i hi ha molta pols, però

“La nueva Llama tiene más metros cuadrados, una rampa y un espacio para hacer espectáculos de comedia. Ah, y estos arcos de color amarillo llamativo, que nos encantan”. Abi y Kike son los protagonistas de nuestra sección mensual RADAR BCN, donde queremos descubrir novedades, personas y proyectos singulares de la ciudad. Nos abren las puertas del nuevo local de la Llama Store, que antes estaba en la calle Villarroel y ahora se ha trasladado a Tamarit, en un espacio más grande justo al lado del mercado de Sant Antoni. Están entusiasmados con la nueva tienda, pero admiten que aún no la sienten completamente suya: “Todo está demasiado nuevo… ¡le falta mugre!”. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de La Llama (@lallamastore) Seguramente ya la conoces. La Llama Store es una librería dedicada exclusivamente al humor. De hecho, es la única librería de estas características en el mundo (al menos, que sus propietarios sepan): “No somos una librería cualquiera, somos una concept store dedicada al humor, y eso significa que tenemos tres ramas: los libros, que conforman la librería, objetos de regalo y diseño, y una zona de arte y espectáculos”.  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de La Llama (@lallamastore) Cuando cruzas el umbral, te das cuenta de que has entrado en un lugar como pocos, porque hay objetos insólitos que nunca habías visto antes. Sí, puedes comprar un clásico cojín de pedos. Pero t

“La nova Llama té més metres quadrats, una rampa i un espai per fer shows de comèdia. Ah, i aquests arcs de color groc vistós, que ens agraden moltíssim!”. L’Abi i el Kike són els protagonistes de la nostra secció mensual RADAR BCN, on us volem descobrir novetats, persones i projectes singulars de la ciutat. Ells ens obren les portes del nou local de la Llama Store, que abans era al carrer Villarroel i ara s’ha traslladat a Tamarit en un espai més gran just al costat del mercat de Sant Antoni. Estan engrescats amb la nova botiga, però admeten que encara no se la senten seva del tot: “tot està massa nou… li falta ronya!”.  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de La Llama (@lallamastore) Segurament ja la coneixeu. La Llama Store és una llibreria dedicada a exclusivament a l’humor. De fet, és l’única llibreria d’aquestes característiques al món (almenys, que els seus propietaris sàpiguen): “No som una llibreria qualsevol, som una concept store dedicada a l’humor i això vol dir que tenim tres branques: els llibres, que fan la llibreria, objectes de regal i disseny, i una zona d’art i shows”.   Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de La Llama (@lallamastore) Quan traspasses el llindar ja t’adones que has entrat en un lloc com n’hi ha pocs, perquè hi ha objectes insòlits que no has vist abans. Sí, hi pots comprar un clàssic coixí de pets. Però també et fixes en unes figuretes en

Al Pau Martí li agradaven molt els jocs de taula, i un dia va fer servir l'aplicació meetup, on s'anuncien activitats variades, per trobar un grup de gent que es reunia per jugar a Barcelona. "Al cap de cinc mesos, jo ja era l'encarregat de dur els jocs i la persona que havia creat l'esdeveniment se'n va desvincular. Vaig acabar aprofitant la situació per a muntar la quedada de jocs a la qual a mi m'hagués agradat assistir", explica. El projecte ha anat creixent fins a convertir-se en una de les trobades més populars per als amants dels jocs de taula a la ciutat. De fet, Kleff (aquest és el nom de la trobada) s'ha convertit en la comunitat dedicada als jocs de taula més gran d'Europa. Ara són els protagonistes de la nostra secció mensual RADAR BCN, on us volem descobrir novetats, persones i projectes singulars de la ciutat.  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de KLEFF - Barcelona (@kleff.bcn)   Amb més de 9.700 membres, la comunitat es troba cada setmana al restaurant de l'estació de França, en aquestes trobades on participen més de 185 persones. El públic és divers, d'entre 20 i 40 anys, i hi ofereixen més de 300 jocs de taula diferents, de manera que tothom pot triar i remenar. "Hi ha qui ve en solitari per a conèixer a gent, però també amics que ho fan servir com a pla de tarda". De fet, la gràcia de Kleff és que es planteja com una trobada espontània i casual, oberta a qualsevol persona interessada en els jocs d