Rita Roig

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Barcelona está llena de museos y galerías que programan magníficas muestras y actividades. Arte, ciencia, diseño, fotografía, historia... y otras exposiciones curiosas que te sorprenderán. Además, la ciudad también tiene sus calles llenas de obras de arte escondidas en las que quizás nunca te has fijado. ¿Cuáles son las mejores exposiciones de Barcelona ahora mismo? Sean cuales sean tus preferencias, seguro que hay una esperándote en alguna de las salas de la ciudad que te fascinará. Haz vistazo a nuestro listado y decide qué exposición quieres visitar este fin de semana, en solitario cuando salgas de trabajar, cuál es la perfecta para tener una cita o cuáles quieres ver en compañía de tus amigos. Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido: https://www.timeout.es/barcelona/es/quienes-somos/directrices-editoriales-time-out NO TE LO PIERDAS: Museos que abren gratis los domingos

Barcelona és plena de museus i galeries que programen magnífiques mostres i activitats. Art, ciència, disseny, fotografia, història... Tenim exposicions ben curioses que sorprendrien fins i tot els més desconfiats. Ah, i també hi ha moltes obres d'art públiques que decoren els nostres carrers i, que a vegades, passem per alt. Quines són les millors exposicions que es poden veure a Barcelona? Siguin quines siguin les teves preferències, segur que n'hi ha una esperant-te en alguna de les sales de la ciutat que et fascinarà. Dona un cop d'ull al nostre llistat i decideix quina exposició vols visitar en solitari quan pleguis de la feina, quina és la perfecta per tenir una cita o quina vols veure en companyia dels teus amics el pròxim cap de setmana! Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut: https://www.timeout.cat/barcelona/ca/qui-som/directrius-editorials-time-out NO T'HO PERDIS: Els museus que obren gratis el diumenge

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Viure a Barcelona és increïble, sí. Però també és car. El lloguer, el cafè, la birra, el vermut... tot suma. Per sort, gaudir de la ciutat no sempre demana gastar diners. Hi ha un munt de plans gratis que no tenen res a envejar als de pagament, i són aquí, tot l’any, esperant que els aprofitis. Així que si et preguntes què pots fer avui a Barcelona gratis, la resposta és clara: moltes coses. Passejades per descobrir obres d’art poc conegudes, museus que obren puntualment gratis i d’altres durant tot l’any, parcs que són autèntics refugis, concerts que no et cobren entrada i centres culturals on sempre passa alguna cosa (i moltes vegades, gratis). No cal sortir de la ciutat ni gastar-se la cartera per descobrir llocs nous o tornar a enamorar-se dels de sempre. Només cal saber on mirar. Aquesta guia és per a tu, que vius a Barcelona i no vols renunciar a gaudir-la encara que el pressupost no doni per a molts luxes. Aquí tens els nostres plans gratuïts preferits: perquè sí, viure aquí és car, però esprémer la ciutat... encara et pot sortir gratis. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Junio es un gran mes. Empieza el verano –y queda menos para las vacaciones–, se celebra la verbena de San Juan, hay más actividades al aire libre y tenemos más ganas de salir de casa. Si os faltan ideas, aquí tenéis un centenar entre exposiciones, festivales, ferias, fiestas y conciertos, ¡y muchas de ellas son gratis! NO TE LO PIERDAS: Las mejores cosas para hacer el próximo fin de semana en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Què fer al juny a Barcelona? El juny és un gran mes. Comença l'estiu –i queda menys per a les vacances–, arriba la revetlla de Sant Joan, hi ha més activitats a l'aire lliure, i tenim més ganes de sortir de casa! Si us falten idees, aquí teniu un centenar entre exposicions, festivals, fires, festes i concerts i moltes són gratis! NO T'HO PERDES: Els millor plans del pròxim cap de setmana Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Tiberi Kiosk es el nombre de la terraza del patio del Museo Frederic Marès. La bisabuela de Roger Vila, de Tiberi Club, le daba pan con vino y azúcar para merendar. Esta elaboración tradicional, que muchos asociamos a la familia y a tiempos pasados, es uno de los postres de la carta de Tiberi Kiosk, el quiosco gastronómico que el equipo de creativos culinarios ha abierto en uno de los rincones con más encanto del barrio Gótico; un vergel silencioso con naranjos y una fuente con surtidor situado junto a la Plaza Sant Iu, a pocos pasos de la Catedral. Más allá de un ambiente de ensueño, Tiberi Kiosk ofrece una carta con el sello ya reconocible del grupo, al que le encanta jugar con la tradición y la gastronomía. El quiosco no tiene cocina, pero sí dispone de cafetera, plancha y otras herramientas que le permiten ofrecer comida y bebida para todos los momentos del día. Desde cafés de Nomad y bollería dulce para desayunar, hasta bocadillos como bikinis de distintos tipos o una alcachofa a la plancha con stracciatella, pasando por el fantástico mundo del vermut: embutidos, mojama, aceitunas y, por supuesto, gildas (diferentes de las gildas XXL de Tiberi Bar). Y de postre, dos clásicos: pan con chocolate y pan con vino y azúcar. La idea de este pan con vino y azúcar do it yourself encaja con una filosofía general del Kiosk: el diálogo con las piezas del Museo Marès. Los platos del bar, por ejemplo, lucen imágenes de las piezas de este museo de escultura y coleccionismo, que puede p

Tiberi Kiosk és el nom de la terrassa del pati del Museu Frederic Marès. La besàvia de Roger Vila de Tiberi Club li donava pa amb vi i sucre per berenar. Aquesta elaboració nostrada, que molts vinculem a la família i a èpoques passades, és una de les postres de la carta del Tiberi Kiosk, la guingueta que l’equip de creatius gastronòmics ha obert en un dels llocs amb més encant del barri Gòtic; un verger silenciós amb arbres tarongers i una font amb sortidor situat al costat de la Plaça Sant Iu, a tocar de la Catedral.  Més enllà d'un ambient de somni, el Tiberi Kiosk ofereix una carta amb la signatura ja reconeixible del grup, a qui els encanta jugar amb la tradició i la gastronomia. La guingueta no té cuina, però sí que disposa de cafetera, planxa i altres eines que els permet oferir menjar i beure per a tots els moments del dia. Des de cafès de Nomad i pastes dolces per a esmorzar, fins a entrepans com bikinis de diverses tipologies o una carxofa a la planxa amb stracciatella, passant pel fantàstic món del vermut: embotits, moixama, olives i, evidentment, gildes (diferents de les gildes XXL del Tiberi Bar). I de postres, dos clàssics: pa amb xocolata i pa amb vi i sucre.  La idea d’aquest pa amb vi i sucre do it yourself encaixa amb una filosofia general del Kiosk, que és la del diàleg amb les peces del Museu Marès. Els plats del bar, per exemple, llueixen imatges de les peces d’aquest museu d’escultura i col·leccionisme, que pot presumir de tenir una de les col·leccions mé

Khadija Saye murió en el 2017 con sólo 24 años, en el incendio de la torre Grenfell, junto a su madre. En la tragedia de este edificio de viviendas sociales del Reino Unido perdieron la vida setenta personas, pero también se quemó buena parte de su obra. La artista gambiano-británica había encontrado en la fotografía un espacio para pensar y contar su realidad: las imágenes que capturaba hablaban de la diáspora, de la identidad y las creencias de una experiencia personal pero que a su vez es universal. Esta exposición que acoge el Monestir de Pedralbes (este año, de celebración por sus 700 años de historia) es la primera retrospectiva mundial y, a la vez, la primera presentación de la obra de Saye en España. Se expone la serie 'Dwelling: in this space we breathe', una serie de retratos realizados con la antigua técnica del colodió húmedo, que pudieron verse en el Pabellón de la Diáspora de la Bienal de Venecia de 2017, donde Khadija Saye fue la participante más joven.

Khadija Saye va morir el 2017 amb només 24 anys, en l’incendi de la torre Grenfell, juntament amb la seva mare. En la tragèdia d’aquest edifici d’habitatges socials del Regne Unit hi van perdre la vida setanta persones, però també s’hi va cremar una bona part de la seva obra. L’artista gambiano-britànica havia trobat en la fotografia un espai per pensar i explicar la seva realitat: les imatges que capturava parlaven de la diàspora, de la identitat i les creences d’una experiència personal però que a la vegada és universal.   Aquesta exposició que acull el Monestir de Pedralbes (enguany, de celebració pels seus 700 anys d’història) és la primera retrospectiva mundial i, alhora, la primera presentació de l’obra de Saye a Espanya. S’hi exposa la sèrie Dwelling: in this space we breathe, una sèrie de retrats fets amb l’antiga tècnica del col·lodió humit, que es van poder veure al Pavelló de la Diàspora de la Biennal de Venècia de 2017, on Khadija Saye va ser la participant més jove.

¿Por qué este escultor desconocido de época románica ha recibido el sobrenombre de “el Picasso del siglo XII”? En los rostros geométricos con ojos expresivos del Maestro de Cabestany, y en la desproporción y los volúmenes impactantes de sus esculturas, reside todo aquello que desde el presente hemos sabido denominar modernidad. En pleno románico, las obras del Maestro de Cabestany poseían un estilo característico que lo diferenciaba de sus coetáneos. Por ello, aunque conocemos pocos detalles de la vida de esta figura, su trabajo ha sido reconocido desde la Toscana hasta el Mediodía francés, pasando por Cataluña y Navarra. Con esta exposición, el MNAC rinde homenaje al escultor más célebre del románico catalán partiendo de la incorporación reciente de nuevas piezas al museo; concretamente, fragmentos que formaban parte de la portada de mármol del monasterio de Sant Pere de Rodes. Por tanto, la muestra se centra en la construcción del mito de la abadía de Rodes, un espacio único, destino de peregrinaje, vinculado a un paisaje ancestral y a la antigua Roma. El Maestro de Cabestany escogió aquel lugar para realizar su obra maestra, lo cual nos dice mucho de las pasiones que movían al misterioso escultor, quien admiró a los antiguos e imitó sus técnicas para crear un lenguaje visual muy disruptivo para el siglo XII. Pero siglos después de que Cabestany viera su gran trabajo hecho realidad, Sant Pere de Rodes se convirtió en una ruina. Por este motivo, el primer ámbito de la exposi

Per què aquest escultor desconegut d’època romànica ha rebut el sobrenom de “el Picasso del segle XII”? En les cares geomètriques amb ulls expressius del Mestre de Cabestany i en la desproporció i els volums impactants de les seves escultures hi ha tot allò que des del present hem sabut anomenar modernitat.  En ple romànic, les obres del Mestre de Cabestany tenien un estil característic que el diferenciava dels seus coetanis. Per això, tot i que sabem pocs detalls de la vida d’aquesta figura, el seu treball s’ha reconegut des de la Toscana fins el Migdia francès, passant per Catalunya i Navarra.  Amb aquesta exposició, el MNAC ret homenatge a l'escultor més cèlebre del romànic català tot partint de la incorporació recent de noves peces al museu; concretament, fragments que formaven part de la portalada de marbre del monestir de Sant Pere de Rodes. Per tant, la mostra se centra en la construcció del mite de l’abadia de Rodes, un espai únic, destinació de pelegrinatge, vinculat a un paisatge ancestral i a l’antiga Roma. El Mestre de Cabestany va escollir aquell indret per a fer la seva obra mestra, i això ens diu molt de les passions que movien el misteriós escultor, que va admirar els antics en va imitar les tècniques per crear un llenguatge visual molt disruptiu pel segle XII.  Però segles després que Cabestany veiés el seu gran treball fet realitat, Sant Pere de Rodes es va convertir en una ruina. Per això, el primer àmbit de l’exposició no comença a l’Edat Mitjana, sinó al

Entre finales del siglo XIX e inicios del XX, los Nabis querían restablecer la unidad del arte y allanaban el terreno para la modernidad venidera. Este movimiento, situado en la transición entre el modernismo y las primeras vanguardias, se caracterizaba por un diálogo constante entre la pintura, la arquitectura y las artes decorativas gracias al juego entre el color, la forma y el ritmo de las composiciones artísticas. Ahora, los Nabis entran en La Pedrera en la primera gran exposición monográfica en Barcelona de este movimiento. La muestra reúne una amplia selección de obras de entre finales del siglo XIX e inicios del XX que nos permiten conocer los principios estéticos y conceptuales de este grupo artístico, que exploró el carácter decorativo de la pintura y encontró la manera de integrarla en la vida cotidiana. El nombre de los Nabis proviene del hebreo (neviim, que significa "profetas") y agrupa a las personas que se unieron en torno a Paul Sérusier y a la escuela de arte alternativa Académie Julian de París, como Paul-Élie Ranson, Pierre Bonnard, Édouard Vuillard y Maurice Denis, Henri-Gabriel Ibels, Georges Lacombe, Aristides Maillol, József Rippl-Rónai, Ker-Xavier Roussel, Félix Vallotton y Jan Verkade. Defendían el arte total y la reconciliación entre el artista y el artesano, por lo que trabajaron la pintura, el dibujo, el grabado, la escultura y la fotografía, pero también el diseño de papeles pintados, tapicerías, biombos y objetos manufacturados, así como la deco

Entre finals del segle XIX i inicis del segle XX, els Nabís volien restalir la unitat de l’art i aplanaven el terreny per la modernitat que vindria. Aquest moviment, situat a la transició entre el modernisme i les primeres avantguardes, es caracteritzava per un diàleg constant entre la pintura, l’arquitectura i les arts decoratives gràcies al joc entre el color, la forma i el ritme de les composicions artístiques. Ara, els Nabís entren dins de La Pedrera en la primera gran exposició monogràfica a Barcelona d’aquest moviment.  La mostra reuneix una àmplia selecció d’entre finals del segle XIX i inicis del segle XX que ens permeten conèixer els principis estètics i conceptuals d’aquest grup artístic que va explorar el caràcter decoratiu de la pintura i la van trobar la manera d’integrar-la en la vida quotidiana.  El nom dels nabís ve de l’hebreu (neviim, que vol dir ‘profetes’) i agrupa les persones que es van ajuntar al voltant de Paul Sérusier i de l’escola d’art alternativa l’Académie Julian de País, com Paul-Élie Ranson, Pierre Bonnard, Édouard Vuillard i Maurice Denis, Henri-Gabriel Ibels, Georges Lacombe, Aristides Maillol, József Rippl-Rónai, Ker-Xavier Roussel, Félix Vallotton i Jan Verkade. Defensaven l’art total i la reconciliació de l’artista i l’artesà, així que van treballar la pintura, el dibuix, el gravat, l’escultura i la fotografia, però també el disseny de papers pintats, les tapisseries, els paravents i els objectes manufacturats, així com en la decoració d’i

El CCCB acogerá, hasta el 25 de mayo, la exposición "Rodoreda, un bosque", dedicada a la radicalidad literaria y al imaginario creativo de la escritora en lengua catalana más importante del siglo XX. Comisariada por la ensayista y crítica literaria Neus Penalba, la muestra pretende alejarse de los tópicos, a menudo edulcorados, que han rodeado su figura y mostrar la faceta más contemporánea de Rodoreda, donde la escritura transita entre el realismo y la fantasía para hablarnos de la inocencia, el deseo, el suicidio, el desarraigo, el escarnio o la metafísica. La muestra se sirve de la metáfora del bosque para concebir el espacio expositivo. Las salas se conectan orgánicamente, utilizando este símil para explicar la trayectoria de la autora a través de un recorrido por las raíces literarias y la experiencia del desarraigo del exilio, los troncos marcados por la vivencia de la guerra, las ramas que dialogan con la cultura occidental y las copas que rozan el cielo y acogen pájaros. A través de esta estructura se despliegan más de 400 piezas entre obra plástica, instalaciones, documentos y audiovisuales, incorporando originales de la Fundación Mercè Rodoreda. Uno de los ejes centrales de la muestra es el diálogo que se establece entre la literatura de Rodoreda y creadores de diversas disciplinas y épocas. Entre los artistas expuestos figuran nombres como Remedios Varo, Pina Bausch, Marc Chagall, Leonora Carrington, Pablo Picasso o Joan Ponç. Además, la selección incluye proyectos

El CCCB acollirà, fins al 25 de maig, l'exposició "Rodoreda, un bosc" dedicada a la radicalitat literària i l'imaginari creatiu de l'escriptora en llengua catalana més important del segle XX. Comissariada per l'assagista i crítica literària Neus Penalba, la mostra pretén allunyar-se dels tòpics, sovint ensucrats, que han envoltat la seva figura i mostrar la faceta més contemporània de Rodoreda, on l'escriptura transita entre el realisme i la fantasia per parlar-nos de la innocència, el desig, el suïcidi, el desarrelament, l’escarni o la metafísica.  La mostra se serveix de la metàfora del bosc per concebre l'espai expositiu. Les sales es connecten orgànicament, utilitzant aquest símil per explicar la trajectòria de l'autora a través d'un recorregut per les arrels literàries i l'experiència del desarrelament de l'exili, els troncs marcats per la vivència de la guerra, les branques que dialoguen amb la cultura occidental i les capçades que freguen el cel i acullen ocells. A través d'aquesta estructura es despleguen més de 400 peces entre obra plàstica, instal·lacions, documents i audiovisuals, incorporant originals de la Fundació Mercè Rodoreda. Un dels eixos centrals de la mostra és el diàleg que s'estableix entre la literatura de Rodoreda i creadors de diverses disciplines i èpoques. Entre els artistes exposats hi figuren noms com Remedios Varo, Pina Bausch, Marc Chagall, Leonora Carrington, Pablo Picasso o Joan Ponç. A més, la selecció inclou projectes artístics de nova crea

Una escultura de franges de colors que s’apilen fins a arribar als set metres d’alçada rebrà els visitants que treguin el cap a la Pedrera fins al 6 de juliol. És una obra de Sean Scully, l’artista abstracte dublinès que va viure a Barcelona durant 14 anys, i que es retroba amb la ciutat ara que la Fundació Catalunya La Pedrera li ha dedicat una exposició retrospectiva.   Així doncs, el pati del passeig de Gràcia de la Casa Milà és només un tastet del que el públic trobarà dins la sala d’exposicions: més de seixanta obres entre pintures, escultures i fotografies, que conformen un recorregut cronològic per les sis dècades de producció de Scully, tot convertint-se en l’exposició més completa de l’artista que s’ha fet mai en aquesta ciutat. De la seva època a Barcelona, el pintor destaca el caràcter vibrant de la ciutat i la seva llum, que entrava per la finestra del seu estudi al carrer Joaquim Costa: “era un espectacle lluminós que feia visible un ball de partícules de pols”, recorda. A més, fruit d’aquesta estada a Barcelona va crear una sèrie d’obres, algunes de les quals es poden veure a La Pedrera, com ara Barcelona Band of Light (2004) i Barcelona Dark Wall (2004).   La repetició és una porta d’entrada a l’espiritualitat i a la humilitat del pintor L’obra de Sean Scully és reconeixible per les franges verticals i horitzontals de color que caracteritzen les seves pintures i escultures. Influenciat per Henri Matisse, Paul Klee i Piet Mondrian, Scully presenta un seguit de l

La obra de Marria Pratts opera como un diario personal. En los lienzos juntos de fantasmas, smileys y garabatos de color rosa, la pintora desgrana las experiencias que le han marcado como artista y como persona. La exposición que le ha dedicado la Galería Mayoral se vertebra a través de dos momentos vitales: la muerte de su madre, cuando el artista era todavía una criatura, y el nacimiento de su hijo. Inspirada en una estancia de dos meses en Son Negre, en Mallorca, que coincidieron con la llegada de su hijo al mundo, el artista transforma impresiones, dibujos y observaciones sobre el entorno natural en una serie de pinturas de gran formato. En la exposición también hay soportes más pequeños y una pieza experimental filmada por su madre en los años ochenta, que convierten la muestra en un espacio en el que el arte religa el pasado y el futuro con un punto de vista esperanzador. No deje que la estética aparentemente rompedora le engañe: sí, Pratts innova en la técnica, pero es heredera de la pintura de Tàpies y Miró. Y los temas que pinta son universales: la muerte, el nacimiento y el amor están en el centro de su obra, que es capaz de sacudirnos desde la potencia y el impacto, pero también desde la ternura y la sensibilidad.

Es verano y Barcelona echa humo: estamos rodeados de festivales, conciertos multitudinarios y turistas que coexisten con la visita del Papa de Roma a la ciudad. En este contexto, Martín Rietti y Pedro Vian han decidido que en Barcelona no es que sobren eventos, sino que falta calma. Pedro Vian es el creador de Modern Obscure Music, y junto con Martín Rietti han impulsado SPA, unos encuentros de escucha activa de música ambient en espacios tranquilos, entre cojines y sin móvil. La primera sesión se celebrará este sábado 13 de junio en un piso modernista de l’Eixample.  View this post on Instagram A post shared by Modern Obscure Music (@modernobscuremusic) Será en La Culture House, un emblemático piso modernista ubicado en el número 36 de la calle Bailén que la empresaria cultural Helena Agustí ha convertido en una plataforma multidisciplinaria de cultura donde se organizan exposiciones y otros saraos relacionados con la cultura. Bajo la premisa de que tanto la arquitectura modernista catalana como la música ambient tienen la capacidad de construir atmósferas habitables, el primer SPA de Modern Obscure Music se celebrará en Barcelona, pero tiene el objetivo de llegar a otras ciudades del mundo: “La idea es hacerlo en momentos de estrés de grandes metrópolis, como durante la Fashion Week de París, para contribuir a la bajada de ritmo”, explica Martín Rietti.  View this post on Instagram A post shared by La Culture House (@la_cultureh

És estiu i Barcelona treu fum: estem envoltats de festivals, concerts multitudinaris i turistes que coexisteixen amb la visita del Papa de Roma a la ciutat. En aquest context, en Martín Rietti i en Pedro Vian, han decidit que a Barcelona no és que hi sobrin esdeveniments, sinó que hi falta calma. Pedro Vian és el creador de Modern Obscure Music, i amb en Martín Rietti han impulsat SPA, unes trobades d’escolta activa de música ambient en espais tranquils, entre coixins i sense mòbil. La primera sessió se celebrarà aquest dissabte 13 de juny en un pis modernista de l’Eixample.  View this post on Instagram A post shared by Modern Obscure Music (@modernobscuremusic) Serà a La Culture House, un emblemàtic pis modernista ubicat al número 36 del carrer Bailén que l’empresària cultural Helena Agustí ha convertit en un plataforma multidisicplinària de cultura on s’organitzen exposicions i altres saraus relacionats amb la cultura. Sota la premissa que tant l'arquitectura modernista catalana com la música ambient tenen la capacitat de construir atmosferes habitables, el primer SPA de Modern Obscure Music se celebrarà a Barcelona, però té l’objectiu d’arribar a altres ciutats del món: “La idea és fer-ho en moments d’estrés de grans metròpolis, com durant la Faishon Week de París, per contribuir a la baixada de ritme”, explica Martín Rietti.  View this post on Instagram A post shared by La Culture House (@la_culturehouse) Però, en què consisteix

Cerca del bullicio de Barcelona, pero aislada del alboroto por las calles ajardinadas de la urbanización Ciutat Diagonal, se alza una casa que es una de las iconos arquitectónicas del racionalismo catalán. La Casa Moratiel, obra del arquitecto Josep Maria Sostres, fue concebida como segunda residencia para una familia burguesa de Barcelona, pero fue cambiando de uso hasta convertirse en la sede de la Cátedra Batlleiroig-UPC. De hecho, ha sido el estudio de arquitectura Batlleiroig el encargado de la restauración minuciosa que recupera por completo el proyecto original y que permite, por primera vez, abrir la casa a la ciudadanía de manera gratuita.  Simone MarcolinCasa Moratiel Diseñada en 1956, esta vivienda del municipio de Esplugues de Llobregat fue uno de los intentos de Sostres de recuperar los principios de la arquitectura moderna en la España de la posguerra y la autarquía. El arquitecto formaba parte del Grup R (revisión, recuperación o rescate del movimiento moderno) y planteó una casa de ideas bastante radicales, que fusionaba la arquitectura con la historia contemporánea y el medio natural.   View this post on Instagram A post shared by Batlleiroig (@batlleiroig) El resultado es una vivienda de una sola planta, ligeramente sobreelevada respecto al terreno, con un sótano y un anexo en la cubierta con una terraza-jardín y un estudio, atravesada por una escalera de caracol. Es una casa de color teja y de geometrías puras que se articula alrededor

A tocar del bullici de Barcelona, però aïllada del rebombori pels carrers enjardinats de l’urbanització Ciutat Diagonal, s’alça una casa que és una icona arquitectònica del racionalisme català. La Casa Moratiel, obra de l’arquitecte Josep Maria Sostres, va ser concebuda com a segona residència per a una família burgesa de Barcelona, però va anar canviant d’us fins a esdevenir la seu de la Catedra Batlleiroig-UPC. De fet, ha estat l’estudi d’arquitectura Batlleroig l’encarregat de la restauració minuciosa que recupera completament el projecte original i que permet, per primera vegada, obrir la casa a la ciutadania de manera gratuïta.  Simone MarcolinCasa Moratiel Dissenyada el 1956, aquest habitatge del municipi d’Esplugues de Llobregat va ser un dels intents de Sostres de recuperar els principis de l'arquitectura moderna a l'Espanya de després de l'autarquia. L’arquitecte formava part del Grup R (revisió, recuperació o rescat del moviment modern) i va plantejar una casa d’idees força radicals, que fusionava l’arquitectura amb la història contemporània i el medi natural.   View this post on Instagram A post shared by Batlleiroig (@batlleiroig) El resultat és un habitatge d’una sola planta, una mica aixecada respecte del terreny, amb un soterrani i un annex a la coberta amb una terrassa-jardí i un estudi, travessada per una escala de cargol. És una casa de color teula i de geometries pures que s’articula al voltant d’un pati de vidre enjardinat que integra

La besàvia de Roger Vila de Tiberi Club li donava pa amb vi i sucre per berenar. Aquesta elaboració nostrada, que molts vinculem a la família i a èpoques passades, serà una de les postres de la carta del Tiberi Kiosk, la guingueta que l’equip de creatius gastronòmics ha obert en un dels llocs amb més encant del barri gòtic. Es tracta del pati del Museu Frederic Marès, un verger silenciós amb arbres tarongers i una font amb sortidor (on just ara podeu veure l’ou com balla!) situat al costat de la Plaça Sant Iu, a tocar de la Catedral.  View this post on Instagram A post shared by Tiberi Kiosk (@tiberi.kiosk) Potser alguns recordareu que, fa uns anys, en aquest mateix pati hi havia hagut el Cafè d’Estiu, una cafeteria que obria només d’abril a setembre i que va tancar les portes el 2019. El relleu d’aquesta concessió de l’Ajuntament de Barcelona que agafen els de Tiberi Club, però, serà de caràcter permanent i obrirà tot l’any, els quatre anys que dura la licitació. De moment, els horaris del bar seran els mateixos que els del museu (de dimarts a dissabte de 10:00 a 19:00 h, i diumenges i festius de 11:00 a 20:00) però ja ens avisen que tenen ganes d’ampliar-lo com més aviat millor perquè es pugui gaudir de l’espai també a l’hora de sopar.  Ajuntament de BarcelonaMuseu Frederic Marès Més enllà d'un ambient de somni, el Tiberi Kiosk oferirà una carta amb la signatura ja reconeixible del grup, a qui els encanta jugar amb la tradició i la gastronomia. Ara

La bisabuela de Roger Vila de Tiberi Club le daba pan con vino y azúcar para merendar. Esta elaboración tan nuestra, que muchos vinculamos a la familia y a épocas pasadas, será uno de los postres de la carta del Tiberi Kiosk, el quiosco que el equipo de creativos gastronómicos ha abierto en uno de los lugares con más encanto del barrio Gótico. Se trata del patio del Museu Frederic Marès, un vergel silencioso con naranjos y una fuente con surtidor (¡donde justo ahora podéis ver el ou com balla!) situado al lado de la Plaza Sant Iu, al lado de la Catedral.  View this post on Instagram A post shared by Tiberi Kiosk (@tiberi.kiosk) Quizás algunos recordaréis que, hace unos años, en este mismo patio había estado el Cafè d’Estiu, una cafetería que abría solo de abril a septiembre y que cerró sus puertas en 2019. El relevo de esta concesión del Ayuntamiento de Barcelona que toman los de Tiberi Club, sin embargo, será de carácter permanente y abrirá todo el año, los cuatro años que dura la licitación. De momento, los horarios del bar serán los mismos que los del museo (de martes a sábado de 10:00 a 19:00 h, y domingos y festivos de 11:00 a 20:00) pero ya nos avisan de que tienen ganas de ampliarlo cuanto antes para que se pueda disfrutar del espacio también a la hora de cenar.  Ajuntament de BarcelonaMuseu Frederic Marès Más allá de un ambiente de ensueño, el Tiberi Kiosk ofrecerá una carta con la firma ya reconocible del grupo, al que le encanta jugar con la tra

Ouineta és una popstar construïda perquè la mirem, la gaudim i desitgem ser com ella. L’artífex d’aquest ventríloc a mig camí entre monstre de Frankenstein i Britney Spears és Marta Ros, una coreògrafa de la Roca del Vallès que, després d’anys de treballar per a fer brillar els altres –ha treballat amb artistes com Rigoberta Bandini o Amaia– va decidir que ella també volia jugar. De fet, Ouineta sembla que jugui: amb la música, amb l’escenari, amb el cos i amb tots nosaltres. I és veritat que s’ho passa bé! Però darrere d’una imatge naïf i gairebé edulcorada hi ha passió per l’art i una necessitat visceral de crear, crear i crear. Ara ja han començat els concerts del seu primer àlbum Ouineta Verificada. Ens confirma que estan anant molt bé.  Què vol dir que un concert vagi bé, per tu? Un concert va bé quan m’ho passo bé. Jo sí que havia actuat en concerts de com a ballarina. Vaig fer una gira, de fet, amb un projecte que ja anava molt bé, el de la Rigoberta Bandini. I em vaig acostumar a actuar davant de masses de públic que estava a tope! El més important és l’energia, perquè un concert amb tres persones de públic pot anar bé! Però a vegades, en festes majors o ambients en què la gent no coneix el meu projecte, he sentit una mica d’hostilitat. Jo ho entenc eh! Jo soc de poble, entenc que per la festa major, vols sortir de festa i ja està… i després et trobes amb el meu show, i no és el que esperaves!  Natàlia CornudellaOuineta Ouineta no és per a tothom? Crec que la meva m

Ouineta es una popstar construida para que la miremos, la gocemos y deseemos ser como ella. El artífice de este ventrílocuo a medio camino entre monstruo de Frankenstein y Britney Spears es Marta Ros, una coreógrafa de la Roca del Vallès que, tras años de trabajar para hacer brillar a los demás –ha trabajado con artistas como Rigoberta Bandini o Amaia– decidió que ella también quería jugar. De hecho, Ouineta parece que juegue: con la música, con el escenario, con el cuerpo y con todos nosotros. ¡Y es verdad que se lo pasa bien! Pero detrás de una imagen naïf y casi edulcorada hay pasión por el art y una necesidad visceral de crear, crear y crear. Ahora ya han empezado los conciertos de su primer álbum Ouineta Verificada. Nos confirma que están yendo muy bien.  ¿Qué significa que un concierto vaya bien, para ti? Un concierto va bien cuando me lo paso bien. Yo sí que había actuado en conciertos como bailarina. Hice una gira, de hecho, con un proyecto que ya iba muy bien, el de Rigoberta Bandini. ¡Y mi acostumbré a actuar ante masas de público que estaba a tope! Lo más importante es la energía, ¡porque un concierto con tres personas de público puede ir bien! Pero a veces, en fiestas mayores o ambientes en los que la gente no conoce mi proyecto, he sentido un poco de hostilidad. ¡Yo lo entiendo eh! Yo soy de pueblo, entiendo que por la fiesta mayor, quieres salir de fiesta y ya está… y después te encuentras con mi show, ¡y no es lo que esperabas!  Natàlia CornudellaOuineta ¿Oui

Tothom coneix la Casa Vicens com la primera llar que va dissenyar Antoni Gaudí. Situada al Carrer de les Carolines, prop de la plaça Lesseps, és tot un manifest fundacional de l’arquitecte on ja es pot veure el seu amor pel color, les formes sinuoses i la inspiració de la natura. Qui la conegui potser sap que cada 22 de maig, aquesta casa celebra una tradició molt arrelada a l’equipament des de l’any 1927: el dia de Santa Rita. Doncs aquest divendres, coincidint amb la festivitat, la Casa Vicens obrirà un any més el seu jardí al veïnat per celebrar la tradicional benedicció de roses de Santa Rita. Amb aquesta celebració històrica, el carrer de les Carolines s’omplirà de flors, activitats de caràcter solidari i una intervenció floral contemporània.  View this post on Instagram A post shared by Casa Vicens by Gaudí Barcelona (@casavicens) La relació d’aquest espai amb Santa Rita es remunta a una font del segle XVIII, quan els Carmelites Descalços de Josepets tenien en aquest terreny una casa de convalescència. La ràpida recuperació dels malalts que bevien de la font va portar els frares a consagrar el lloc a la santa. Més endavant, el 1927, l'arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez va aixecar una capella sobre la font, que va ser enderrocada posteriorment el 1963.  View this post on Instagram A post shared by Casa Vicens by Gaudí Barcelona (@casavicens) Els propietaris de la casa, però, va inventar-se una tradició. Entre el 1899 i

Todo el mundo conoce la Casa Vicens como la primera casa que diseñó Antoni Gaudí. Situada en la calle de las Carolines, cerca de la plaza Lesseps, es todo un manifiesto fundacional del arquitecto donde ya se puede ver su amor por el color, las formas sinuosas y la inspiración de la naturaleza. Quien la conozca tal vez sepa que cada 22 de mayo, esta casa celebra una tradición muy arraigada en el equipamiento desde el año 1927: el día de Santa Rita. Pues este viernes, coincidiendo con la festividad, la Casa Vicens abrirá un año más su jardín al vecindario para celebrar la tradicional bendición de rosas de Santa Rita. Con esta celebración histórica, la calle de las Carolines se llenará de flores, actividades de carácter solidario una intervención floral contemporánea.  View this post on Instagram A post shared by Casa Vicens by Gaudí Barcelona (@casavicens) La relación de este espacio con Santa Rita se remonta a una fuente del siglo XVIII, cuando los Carmelitas Descalzos de Josepets tenían en este terreno una casa de convalecencia. La rápida recuperación de los enfermos que bebían de la fuente llevó a los frailes a consagrar el lugar a la santa. Más adelante, en 1927, el arquitecto Joan Baptista Serra de Martínez levantó una capilla sobre la fuente, que fue derribada posteriormente en 1963.  View this post on Instagram A post shared by Casa Vicens by Gaudí Barcelona (@casavicens) Los propietarios de la casa, sin embargo, se inventar

En la calle Canigó de Barcelona, muy cerca de la Ronda de Dalt, hay un pequeño local donde el ruido de la ciudad disminuye y solo se escuchan conversaciones, risas y el repicar de una máquina de coser. Es la sede de la Xarxa de Dones Cosidores, que ha pasado de ser un grupo de apoyo a convertirse en un auténtico motor de autoempleo que ya es referente en toda Barcelona.  View this post on Instagram A post shared by Xarxa de Dones Cosidores (@donescosidores) “La red nació en 2019, después de un viaje a Marruecos donde conocimos un proyecto similar. Vimos cómo trabajaban las mujeres de allí y nos gustó mucho cómo se organizaban, la ayuda mutua que se prestaban”, explica Martha, una de las fundadoras del grupo. Con el acompañamiento de la Fundació Pare Manel y la cooperativa Etcèteres, ella y muchas otras mujeres han demostrado que el textil puede ser una vía de salida profesional digna. La clave es la profesionalización de unas habilidades que muchas mujeres ya poseen y que ahora se convierten en su medio de vida.  Laura TapiolasXarxa de Dones Cosidores de Barcelona “El objetivo inicial era encontrar una salida laboral a través del hilo, la aguja y el textil”, apunta Eva, otra de las fundadoras.  Las integrantes, mujeres que conviven en los barrios de Horta y Nou Barris, no solo cosen: gestionan, eligen proveedores y deciden el rumbo de la producción con una gestión no jerárquica que garantiza precios justos, salarios dignos y horarios conciliadore

Al carrer Canigó de Barcelona, ben a tocar de la Ronda de Dalt, hi ha un petit local on el soroll de la ciutat disminueix i només s’hi senten converses, rialles i el repicar d’una màquina de cosir. És la seu de la Xarxa de Dones Cosidores, que ha passat de ser un grup de suport a convertir-se en un autèntic motor d’autoocupació que ja és referent a tot Barcelona.  View this post on Instagram A post shared by Xarxa de Dones Cosidores (@donescosidores) “La xarxa va néixer el 2019, després d’un viatge al Marroc on vam conèixer un projecte similar. Vam veure com treballaven les dones d’allà i ens va agradar molt com s’organitzaven, l’ajuda mútua que es donaven”, explica la Martha, una de les fundadores del grup. Amb l’acompanyament de la Fundació Pare Manel i la cooperativa Etcèteres, ella i moltes altres dones han demostrat que el tèxtil pot ser una via de sortida professional digna. La clau és la professionalització d’unes habilitats que moltes dones ja tenen i que ara es converteixen en el seu mitjà de vida.  Laura TapiolasXarxa de Dones Cosidores de Barcelona “L’objectiu inicial era trobar una sortida laboral a través del fil, l'agulla i el tèxtil”, apunta l’Eva, una altra de les fundadores.  Les integrants, dones que conviuen als barris d’Horta i Nou Barris, no només cusen: gestionen, trien proveïdors i decideixen el rumb de la producció amb una gestió no jeràrquica que garanteix preus justos, sal·laris dignes i horaris conciliadors, compatibles amb les