Sebastià Portell Clar

Sebastià Portell és escriptor i dramaturg. També ha desenvolupat una tasca de divulgació cultural des d'una perspectiva de gènere i sexualitat. Col·labora amb mitjans com 'Time Out Barcelona', 'Cadena Ser Catalunya' i el diari 'Ara Balears'. No tothom ho té present, però fa segles que la principal icona queer de Barcelona i de Catalunya és dona, mare soltera i negra. Patrona de tots catalans, diva daurada i mare venerada a totes les cases de bona reputació, la Mare de Deu de Montserrat és una de les reines indiscutibles de la comunitat LGBTI+ catalana. La seva pell és negra i la seva vida, com la de totes les persones que són diferents al que el sistema esperaria d’elles, importa. No és que m’hagi tornat boig. És, senzillament, que volia remarcar com el poder de l’imaginari pot influir en la identitat d’una gent i fins a quin punt cal tenir-ne cura. Potenciar-la, si cal. Si la mare de deu i 'glitter queen' de Catalunya és negra, es pot saber per què no hi ha més referents LGBTI+ coneguts a la ciutat? Barcelona ha estat, al llarg de tota la seva història, una ciutat extremadament diversa, cruïlla de rutes comercials i terra d’acollida de persones de tot el món, més recentment. La celebració dels Jocs Olímics de Barcelona 92 va ser només l’eclosió d’un procés que s’estén enllà del temps i que va evidenciar que, com diu un dels himnes populars i no oficials de la ciutat, 'Barcelona té molt poder' i moltes ganes de festa, de bastardia i de germanor. Com explica Rafael M. Mérida a