Get us in your inbox

Òscar Broc

Òscar Broc

Exerceix de crític de televisió al programa Arucitys de 8TV. També al Via Lliure de Rac1. Col·labora amb diversos mitjans i blogs. Ha escrit el llibre 'Barcelona És Una Merda', la guia definitiva sobre vàters de la ciutat. La seva prosa tòxica és antiinflamatori contra la carrincloneria i la correcció política que imperen en l'actualitat.

Articles (52)

Els 100 millors bars de Barcelona

Els 100 millors bars de Barcelona

Novembre del 2022: Al número u de la nostra llista hi trobem el Paradiso –consolidat com a un dels millors bars d'Europa i del món!– seguit de ben aprop pel Negroni, una debilitat 'alcoòlica' nostra: el 'bartender' et coneix tan bé que sembla que sigui el professor mutant telèpata aquell. Puja al tercer lloc Sips, un altre prodigi de barra fina que en poc temps s'ha  les seves normes. I al 10 hi brilla Monk, una cocteleria rere un colmado 24 h que ret homenatge a l'art lumínic i, com qui diu, té una església dins! Però no tot és luxe i avantguarda: entra al número 9 la Bodega Montferry, paradigma de la renovació bodeguera de Barcelona que, per sort, ha trobat una casa nova sense sortir del barri. I com una segona casa pels veïns de Vallcarca és La Riera, un bar i celler àcrata i anticapitalista, ple de bon mam i teca a preus populars de veritat.   Benvinguts a la llista d'Els 100 millors bars de Barcelona, un curós recull –fet en viu i en primera persona, amb l'alcohol tacant-nos la camisa!– del millor del mam barceloní. Hi trobareu els abeuradors més creatius (o també els memorables, sovint les dues coses no van juntes) seleccionats pels nostres experts locals. Pentinem la ciutat cada nit de la setmana cercant begudes acollonants, valor afegit i informació concreta (que pot anar des d'un lavabo inenarrable fins a una 'happy hour'). Quin és el teu verí? Cervesa, còctel o vermut? Aquí només hi trobaràs el bo i millor. NO T'HO PERDIS: Tens gana? Aquests són els millors restaura

10 restaurantes mexicanos de Barcelona para gritar '¡Viva México!'

10 restaurantes mexicanos de Barcelona para gritar '¡Viva México!'

La cocina mexicana ya hace tiempo que llegó a Barcelona, y se ha aposentado como Dios manda. Atrás quedan aquellos tiempos en que bajo esta denominación solo podíamos hablar de nauseabundos locales de comida rápida tex-mex. Ahora encontramos la gastronomía de México, barroca y exuberante, patrimonio de la humanidad, en todas sus variantes: desde restaurantes donde comer tacos fenomenales, hasta locales que ejecutan con mano maestra una cocina hecha con paciencia de santo, tradición precolombina y más de 50 ingredientes para plato. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

Els millors restaurants mexicans de Barcelona

Els millors restaurants mexicans de Barcelona

La cuina mexicana ja fa temps que va arribar a Barcelona, i s'hi ha aposentat com Déu mana. Enrere queden aquells temps en què sota aquesta denominació només podíem parlar de nauseabunds locals de menjar ràpid tex-mex. Ara trobem la gastronomia de Mèxic, barroca i exuberant, patrimoni de la humanitat, en totes les seves variants: des de restaurants on menjar ràpid un taco fenomenal, fins a locals que executen amb mà mestra una cuina feta amb paciència de sant, tradició precolombina i més de 50 ingredients per plat.  NO T'HO PERDIS: La llista de les llistes, els 50 millors restaurants de Barcelona

Els millors bars de rock de Barcelona

Els millors bars de rock de Barcelona

Aquell bar heavy llardós amb neons de prostíbul ("¡pide tu disco!") on vas anestesiar la teva joventut a base de litrones... Sento dir-te que ja no existeix. Però això no vol dir que els bars de rock hagin desaparegut. A Barcelona resisteix una selecta escena de bars musicals dedicats en cos i ànima a totes les variants del rock and roll guitarrer: heavy metal, post punk, grunge, punk'77,  so Manchester, pop i rock clàssic, power-pop, garage-punk... En lloc de somicar i dir fàstics com un tita vella sobre el trap i el reggaeton, ves a passar la nit a qualsevol d'aquests antres i arrebossa't en la teva música favorita i alcohol a plaer. Nostàlgia? No pas. Una cosa bona d'internet és que ha fet irrellevants les línies temporals.  NO T'HO PERDIS: Les millors discos i clubs de Barcelona 

Las mejores cervecerías artesanas de Barcelona

Las mejores cervecerías artesanas de Barcelona

Cuando hablamos de cerveza fuera del país y nos preguntan de dónde somos, el sentimiento generalizado cuando respondemos “Barcelona” siempre es el mismo: envidia, sana envidia. Incluso en Madrid, los amantes de la buena cerveza lo tienen claro: Barcelona ahora mismo es 'the place to be'. Una ciudad con una militancia fiel, que no duda en hacer del agua, la malta, el lúpulo y la cebada su causa. Hasta el punto de improvisar rutas por toda la ciudad, sirviéndose de redes sociales, aplicaciones como Untappd y webs como RateBeer o BeerAdvocate, a fin de perseguir las últimas novedades en barril o botella, tanto de los productores locales como de importación. NO TE LO PIERDAS: Y si no eres de cerveza, a tomar un buen vermut.

Les millors cerveseries artesanes de Barcelona

Les millors cerveseries artesanes de Barcelona

Quan parlem de birra fora del país i ens pregunten d’on venim, el sentiment generalitzat quan responem “Barcelona” sempre és el mateix: enveja, sana enveja. Fins i tot a Madrid, els amants de la bona cervesa ho tenen clar: Barcelona ara mateix is 'the place to be'. La capital d’un estat amb una militància fidel, que no ha dubtat a fer de l’aigua, la malta, el llúpol i l’ordi la seva causa. Fins al punt d’improvisar rutes per tota la ciutat, servint-se de xarxes socials, aplicacions com Untappd i webs com RateBeer o BeerAdvocate, a fi de perseguir les últimes novetats en barril o ampolla, tant dels productors locals com d’importació. NO T'HO PERDIS: I si no sou de cervesa, aneu a fer el vermut!  

Los mejores platos y bebidas que tienes que pedir en la Barceloneta

Los mejores platos y bebidas que tienes que pedir en la Barceloneta

Siempre es buen momento para bajar a la Barceloneta y gozar de un barrio con una oferta variada donde confluyen presente y pasado. Y qué pasado. Vamos a picar algo por la Barceloneta. Vamos a reivindicar un barrio que ha luchado con todo lo que tiene para evitar convertirse en un parque temático para paseantes y millonarios. ¡Viva la buena gente! Viva la Barceloneta y los bares y restaurantes más auténticos de este barrio histórico de nuestra querida Barcelona que no deja nunca de sorprendernos. NO TE LO PIERDAS: Las mejores paellas de la Barceloneta.

Els millors plats i begudes que has de tastar de la Barceloneta

Els millors plats i begudes que has de tastar de la Barceloneta

És el moment de baixar a la Barceloneta i fruir d’un barri amb una oferta variada on conflueixen present i passat. I quin passat. Anem a fer un mos a la Barceloneta. Reivindiquem un barri que ha lluitat amb tot allò que té a mà per evitar convertir-se en un parc temàtic per a passavolants i milionaris. Visca la bona gent! Visca la Barceloneta i els bars i restaurants més autèntics d'aquest barri històric de la nostra estimada Barcelona que sempre ens fa feliços. NO T'HO PERDIS: Les millors paelles de la Barceloneta.

Best tapas in Barcelona

Best tapas in Barcelona

Sightseeing in Barcelona is a hungry business. There are so many things to do here that you will almost inevitably use up considerable energy during the day as you move from one incredible museum to the next, stopping only to refuel with caffeine or something a little stronger. Luckily for all involved, Barcelona has plenty of excellent restaurants to provide sustenance and splendour in equal measure. The best tapas joints in Barcelona are as good as you’re going to get. You can find menus serving tapas pretty much everywhere in the Catalan capital. The choice can be a little overwhelming, but your old buddy Time Out is on hand to separate the good from the great. Whether you’re looking for a mini-meal or a total feast, you’re in for a treat.

Los 100 mejores bares de Barcelona

Los 100 mejores bares de Barcelona

Agosto del 2021: En el número uno de nuestra lista encontramos el Dr. Stravinsky  –¡consolidado como uno de los mejores bares de Europa y del mundo!– seguido de cerca por el Negroni, una debilidad 'alcoólica' nuestra: el 'bartender' te conoce tan bien que parece que sea el profesor mutante calvo y telépata aquel. Y entra en el número 7 La Textil, una macro-cervecería artesana con restaurante que produce y enlata una veintena larga de cervezas, todas en sus tiradores. En el número 19 entra con fuerza The Quiet Man, el clásico pub irlandés que ha vuelto a la vida con una remodelación modélica. Y el número 75 está el Bar Flassaders, un entrañable y auténtico bebedero vintage de barrio, de los pocos lugares del Born donde todavía puede chupar entre aborígenes. Bienvenido a la lista: Beber de Time Out Barcelona, una cuidada selección –hecha en vivo y en primera persona, con el alcohol manchándonos la camisa– de los mejores barceloneses. Encontraréis los abrevaderos más creativos (o también los más memorables, a menudo las dos cosas no van juntas) seleccionados por nuestros expertos locales. Peinamos la ciudad cada noche de la semana buscando bebidas brutales, valor añadido e información concreta (que puede ir desde un lavabo inenarrable hasta una 'happy hour'). ¿Cuál es tu veneno? ¿Cerveza, cóctel o vermut? Aquí solo encontrarás lo mejor de cada casa. NO TE LO PIERDAS: ¿Tienes hambre? Estos son los mejores restaurantes de la ciudad

Listings and reviews (188)

The Alchemix

The Alchemix

4 out of 5 stars

El nom té molt de sentit. Impulsat pel xef Sergi Palacín i el bar mànager Ignacio Ussia, aquest nou espai conjuga restaurant i cocteleria sense imposar fronteres. Pots demanar menjar de la carta a la barra i pots beure còctels mentre sopes. Ens interessa la barra, ens hi quedem i ens deixem endur per una carta de begudes que és un calidoscopi hipnotitzant. El White Truffle Pisco Sour, amb mel de tòfona blanca, pisco, llimona, bíter i xocolata blanca és una meravella. També l’Arashi Spirit, un glop japonès complex i evocador. Envoltat de destil·lats macerats i altres experiments, el Nacho es mou ràpid a la barra i cuida tant el contingut com el continent. Cada còctel és pura fantasia, i l’acompanyem amb els snacks de la casa: mochis de capipota i ostres amb cansalada. Si els aperitius són així, no vull ni imaginar el que surt dels fogons del restaurant. Farem forat a l’agenda per tornar-hi.

Marlowe Bar

Marlowe Bar

4 out of 5 stars

La llegendària cocteleria Gimlet ha reviscut per reivindicar una altra forma de beure: una filosofia aliena als bars de cartró pedra per a guiris del barri. S’ha remodelat un xic el local, mantenint la preciosa barra, aplicant colors sobris i recordant en la decoració el personatge que li dona nom: el detectiu Marlowe, creat per l’autor Raymond Chandler. La seva carta viatja en el temps i els còctels són d’una altra galàxia. Preparen el gimlet que bevia Marlowe, però ens decantem pels exemplars d’autor: antològics, delicats, perfectament equilibrats i imaginatius. El més curiós és La Mirada de Marlowe: explica-li al bartender com ets, i et preparà un glop adequat a la teva personalitat. Millor que el psicòleg.  

Elephanta

Elephanta

4 out of 5 stars

Quan us posàveu el primer full d’espinacs al gintònic, l’Elephanta ja feia temps que dominava l’art d’aquest còctel. El local gracienc va apostar pel gintònic molt abans del boom d’aquesta beguda, i fa tan bé la seva feina, que ara que la moda sembla haver-se apaivagat i el suflé gintoniquer ha baixat, encara se’l considera justament una referència de garantia en això de barrejar ginebra amb tònica com Déu i la Reina Mare d’Anglaterra manen. Des de la darrera vegada que vaig visitar l’Elephanta per fer una degustació de gintònics, el local ha mudat la pell. La decoració ara és molt més neta, elegant i moderna. L’espai necessitava una renovació com aquesta. El millor és que no ha perdut la seva essència i la seva petitesa. S’agraeix: sí a les tauletes petites, de proximitat; sí al caliu! Quan repasseu les parets, trobareu la carta d’oferiments etílics escrita amb guixos de colors. A les més de 40 referències de ginebra, hi heu d’afegir una nova carta amb còctels d’autor, spritz, fins i tot vi calent amb espècies, ah, i platets per fer coixí! Ara bé, la teca de veritat es troba als gintònics olímpics que preparen. Demano el gin de la setmana i deixo que la cambrera faci. Em treu una joia de color ambre amb punt de llimona i una ginebra infusionada amb herbes que es diu St. Engelbert. És un dels millors gintònics que he tastat en molt de temps. La copa rodona gelada, els glaçons, la dosificació dels ingredients, tot està perfectament ajustat. He estat infidel massa temps a aques

Ideal Cocktail Bar

Ideal Cocktail Bar

5 out of 5 stars

Rincón cálido, rodeado de madera milenaria y clientes con corbata y frondosos bigotes... El grandioso Josep Maria Gotarda es un auténtico graduado en el arte del cóctel. Desmiembra las botellas, disecciona la coctelera, hace todo lo necesario para que la copa nos llegue perfecta, con el aura de los brebajes hechos con las entrañas. Aquí Gotarda y sus discípulos cocinan unos gintónics de altos vuelos y hacen milagros con las recetas de siempre. De hecho, su Cosmopolitan obligaría a James Bond a cambiar de religión, a abandonar la liturgia del Martini seco y salir de fiesta con las mujeres de Sexo en Nova York.      

The Alchemix

The Alchemix

4 out of 5 stars

Ponen un cóctel que es un reclamo para instagramers. Se llama Sra. Potts y el Pequeño Chip y lleva ginebra infusionada con té, jarabe de rosas, litxi y hibiscos. El mejor es que llega con la taza y la tetera humeante de 'La Bella y la Bestia'... Sentido del humor, técnica y creatividad a chorros: acabo de descubrir The Alchemix y me gusta. El nombre tiene mucho sentido. Impulsado por el chef Sergi Palacín y el bar mànager Ignacio Ussia, este nuevo espacio mezcla restaurante y cocteleria sin imponer fronteras. Puedes pedir comer de la carta a la barra y puedes beber cócteles mientras cenas. Nos interesa la barra, nos quedamos y nos dejamos llevar por una carta de bebidas que es un calidoscopio hipnotizante. El White Truffle Pisco Sour, con miel de trufa blanca, pisco, limón, bíter y chocolate blanco es una maravilla. También el Arashi Spirit, un trago japonés complejo y evocador. Rodeado de destilados macerados y otros experimentos, Nacho se mueve rápido en la barra y cuida tanto el contenido como el continente. Cada cóctel es pura fantasía, y lo acompañamos con los snacks de la casa: mochis de capipota y ostras de panceta. Si los aperitivos son así, no quiero ni imaginar el que sale de los fogones del restaurante. Haremos espacio en la agenda para volver.

Gimlet

Gimlet

La decoración es sobria, pero en ningún momento os sentiréis fuera de lugar. Hay alguna cosa en esta coctelería que te transmite un calor especial (seguramente es la barra de caoba). Esto es un bar de verdad y el barman sabrá comprender al neófito y le recomendará un cóctel sin equivocarse. De todas maneras, si no os gusta hacer malabarismos etílicos, ya sabéis lo que toca: un buen Gimlet, que para eso son los mejores de Barcelona. Estamos seguros de que si Philip Marlowe existiese, habría instalado una tienda de campaña en la puerta de esta veterana coctelería.

Buenavista Bar

Buenavista Bar

4 out of 5 stars

L’ensalada russa d’aquesta casa és digna de ser aplaudida. Per a molts, és de les millors de la ciutat. En Jordi Beltran, pare de la criatura, assegura que ha de portar, per força, només tres ingredients: patata, tonyina i maionesa. I que a partir d’aquí, imaginació al poder. Ell hi posa un envinagrat i pastanaga, una maionesa suau i algun secret que no vol explicar. A part d’aquesta súper tapa, també ofereix cecina, anxoves, seitons amb patates gruixudes i platets combinats de conserves. A l’apartat internacional, dakos grec (pa, tomàquet i feta) i mandonguilles tailandeses amb curri verd. Cava, vins, vermuts, gin Xoriguer amb llimonada i unes canyes petites que volen. El canell del Jordi les clava.

Buenavista Bar

Buenavista Bar

4 out of 5 stars

La ensalada rusa de esta casa es digna de ser aplaudida. Para muchos es de las mejores de la ciudad. Jordi Beltran, padre de la criatura, asegura que tiene que llevar, a la fuerza, sólo tres ingredientes: patata, atún y mayonesa. Y que a partir de ahí, imaginación al poder. Él pone un encurtido y zanahoria, una mayonesa suave y algún secreto que no quiere contar. Aparte de esta súper tapa, también ofrece cecina, anchoas, boquerones con patatas gruesas y platillos combinados de conservas. En el apartado internacional, 'dakos' griego (pan, tomate y hecha) y albóndigas tailandesas con curry verde. Cava, vinos, vermuts, gin Xoriguer con limonada y unas cañas pequeñas que vuelan. La muñeca de Jordi las clava.

Bar La Llibreria

Bar La Llibreria

5 out of 5 stars

Estic a Les Corts i em ve de gust un bon Margarita. Demano consell i Alberto Garcia Moyano, del web enocasionesveobares.com, em recomana La Llibreria, prop de la plaça Concòrdia. Hi vaig i m’enamoro. Quan hi entro, tinc la sensació d’haver esquinçat la membrana que separa dos mons: la lletja realitat a fora, al carrer; una dimensió màgica a dins, a la cocteleria. L’atmosfera en sípia es rep com a una carícia per a l’ànima. Aquesta barra a Les Corts és un cant al classicisme i al romanticisme etílic. Un cant molt afinat. Sofàs, butaques i catifes d’altres eres conviuen amb uns estants hipnòtics farcits de llibres. Llibres de vell de principis del XX, clàssics de la literatura, obres sobre còctels amb incunables signats pel mateix Pedro Chicote l’any 1959... L’entorn s’adapta perfectament al to sobri i sense floritures de la seva coctelera. El Margarita està tan bo que torno a La Llibreria un parell de setmanes després. I provo un Gimlet amb Gordon’s meravellós. I remato amb un Parisian on la ginebra i el cassis no es maten l’un a l’altre. Elegància seria el concepte que definiria el treball dels 'bartenders'. I també el sentit comú: no deixeu de demanar els platets que preparen; us serà impossible beure només una copa. 

Bar La Llibreria

Bar La Llibreria

5 out of 5 stars

Estoy en Les Corts y me apetece un buen Margarita. Pido consejo, y Alberto García Moyano, de la web enocasionesveobares.com, me recomienda La Llibreria, cerca de la plaza Concordia. Voy y me enamoro. Cuando entro, tengo la sensación de haber rasgado la membrana que separa dos mundos: la fea realidad fuera, en la calle; una dimensión mágica dentro, en la coctelería. La atmósfera en sepia se recibe como una caricia para el alma. Esta barra es un canto al clasicismo y al romanticismo etílico. Un canto muy afinado. Sofás, sillones y alfombras de otras eras conviven con unos estantes hipnóticos rellenos de libros. Libros de viejo de principios del XX, clásicos de la literatura, obras sobre cócteles con incunables firmados por el mismo Pedro Chicote 1959 ... El entorno se adapta perfectamente al tono sobrio y sin florituras de su coctelera. El Margarita está tan bueno que vuelvo a La Llibreria un par de semanas después. Y pruebo un Gimlet con Gordon's maravilloso. Y remato con un Parisian donde la ginebra y el cassis no se matan el uno al otro. Elegancia sería el concepto que definiría el trabajo de los 'bartenders'. Y también el sentido común: no dejes de pedir los platillos que preparan; os será imposible beber solo una copa.

Guzzo

Guzzo

4 out of 5 stars

Amb el pas del temps, el Guzzo s’ha convertit en un dels punts més visibles de la plaça Comercial i la rodalia. Quan semblava que això dels restaurants-club era cosa de fa anys, aquest elegantíssim espai ha aconseguit donar prestigi a la fórmula demostrant que es pot prendre una copa, sopar i ballar al mateix lloc sense caure en l’avorriment. Al Guzzo li sobren etiquetes: bar, vermuteria, cafeteria, restaurant, cocteleria, club i sala de concerts. Fa gala d’un caràcter multidisciplinari que atrau tota mena de públic, des de guiris, fins a parelles, passant per grups. Tanta polivalència a molts llocs es tradueix en poca profunditat en els oferiments i el servei, però en aquest establiment han aconseguit mantenir el mateix nivell en tots els apartats, i això és el que ha fet que es consolidi al Born. Proveït d’un interiorisme rabiosament 'cool', el Guzzo és el típic lloc on us deixaríeu caure per prendre alguna cosa i acabaríeu quedant-vos-hi fins que abaixessin la persiana. Ho posen fàcil quan entra la gana. Tenen una carta internacional amb opcions sanes per a tota mena de papil·les. Amanides, tatakis, cebiches, plats vegetarians, braves, woks, guacamole. No volen guanyar l’estrella Michelin, però són plats efectius, amb matèria primera decent, ben preparats. I també han cuidat l’apartat etílic. Disposen d’una carta de vins curta, però amb propostes de qualitat. La col·lecció de referències de whisky i rom és espectacular. I en l’apartat cocteler, disposen d’un ampli catàleg

Guzzo

Guzzo

4 out of 5 stars

Con el paso del tiempo, Guzzo se ha convertido en uno de los puntos más visibles de la plaza Comercial y alrededores. Cuando parecía que esto de los restaurantes-club era cosa de hace años, este elegantísimo espacio ha conseguido dar prestigio a la fórmula demostrando que se puede tomar una copa, cenar y bailar en el mismo lugar sin caer en el aburrimiento. A Guzzo le sobran etiquetas: bar, vermutería, cafetería, restaurante, coctelería, club y sala de conciertos. Hace gala de un carácter multidisciplinar que atrae a todo tipo de público, desde guiris, hasta parejas, pasando por grupos. Tanta polivalencia en muchos lugares se traduce en poca profundidad en los ofrecimientos y el servicio, pero en este establecimiento han conseguido mantener el mismo nivel en todos los apartados, y eso es lo que ha hecho que se consolide el Born. Provisto de un interiorismo rabiosamente 'cool', el Guzzo es el típico lugar donde os dejaríais caer para tomar algo y os podríais terminar quedando hasta que bajaran la persiana. Lo ponen fácil cuando aprieta el apetito. Tienen un menú internacional con opciones sanas para todo tipo de papilas. Ensaladas, tataki, cebiches, platos vegetarianos, bravas, woks, guacamole. No quieren ganar la estrella Michelin, pero son platos efectivos, con materia prima decente, bien preparados. Y también han cuidado el apartado etílico. Disponen de una carta de vinos corta, pero con propuestas de calidad. La colección de referencias de whisky y ron es espectacular. Y e

News (141)

Els millors tortells de Reis per a puristes: essència incorrupta

Els millors tortells de Reis per a puristes: essència incorrupta

Fart dels tortells de Reis 2.0 amb efluvis de tòfona venusiana? Creus que s’ha de reivindicar el tortell de tota la vida, perquè acabarem convertint aquest brioix enriquit en el nou gintònic? Si el que vols és coronar el dinar de Reis amb un tortell de la vella escola, de veritat, aquí tens 7 pastisseries que mai fallen als puristes. Per cert, el Gremi de Pastissers diu que aquest any se’n vendran unes 900.000 unitats a Catalunya, la meitat a Barcelona. Fes l’encàrrec ja! Casa Vives (Sants, 74 / Rbla. Catalunya, 58)   A Sants i rodalia es mengen els pastissos de Casa Vives. I punt. Aquesta veteraníssima confiteria porta endolcint l’existència dels barcelonins des de temps victorians. Fundada el 1895, la casa imposa la seva herència pastissera mantenint intacte el factor artesanal, fabricant dolços que fan plorar els nostres avis i, per descomptat, servint un tortell de Reis de manual, perfeccionat amb els transcurs dels eons, respectuós al màxim amb la recepta tradicional. La pasta de brioix, el massapà, la fruita confitada, tots els engranatges funcionen com abans. L’aspecte del tortell és mundà, humil, 'old school', que dirien els hipsters; no obstant, quan li fots la primera queixalada a l’artefacte, el viatge al passat és inevitable. Si vas de radical, no hi pots faltar: els crononautes gastronòmics més puristes sempre compren el tortell a Casa Vives. La Colmena (Plaça de l’Àngel, 12)   Desconfiar de La Colmena en aquesta fase del partit em sembla una temeritat. Seguram

¿Ostras, atún y erizos por menos de 40 euros? ¡En Barcelona es posible!

¿Ostras, atún y erizos por menos de 40 euros? ¡En Barcelona es posible!

Hace poco fue noticia por echar a una influencer que quería comer por la patilla, y eso le da muchos puntos, pero dejando de lado tan necesaria actitud, las cosas claras: en Topik (Valencia, 199) se come de fábula y no hay que hacer un crowfunding para pagar la cuenta. Recomendación total: es uno de los mejores restaurantes de Barcelona. La primera vez que fui, aquello fue una orgía de ostras, atún y rubia gallega como nunca he vivido. Mucha mano y gran materia prima. Cocina mediterránea y técnicas japonesas conviviendo en una carta que se construye con producto, producto y más producto. Y a unos precios que asombran, como los ajustadísimos menús degustación, generosos muestrarios con la joyería de la casa para bolsillos de todo tipo: tienen uno a 35 € que es un regalo, uno de 80 € maridado con sake y el mejor producto del día y uno especial de atún por encargo a 45 €. Adelf Morales es un chef como la copa de un pino. Le falta ego y le sobra talento. Y no tiene reparos en dejar que el producto mande. Hace poco, me envió un vídeo donde me mostraba los erizos de mar que le acababan de llegar a la cocina. Fue la excusa perfecta para hacer una nueva incursión en su capilla. Erizos de mar y Topik son dos tentaciones demasiado poderosas..., y servidor es un pecador débil y patético. La idea era sencilla: confeccionar un menú con un grueso de platos con erizo. Si esta "sobrada" se puede hacer en algún sitio, ese es Topik. Las ostras son una de las especialidades de la casa: Adelf

Ostres, tonyina i eriçons per menys 40 euros? A Barcelona és possible!

Ostres, tonyina i eriçons per menys 40 euros? A Barcelona és possible!

Fa poc va ser notícia per engegar a dida a una influencer que hi volia endrapar per la patilla, i això li dóna molts punts, però deixant de banda tan necessària actitud, les coses clares: al Topik (València, 199) s’hi menja de collons i no cal de fer un crowfunding per pagar el compte. Cal recomanar-lo: és un dels millors restaurants de Barcelona. El primer cop que hi vaig anar, allò va ser una orgia d’ostres, tonyina i rossa galega com mai n’he viscuda cap. Molta mà i gran matèria prima. Cuina mediterrània i tècniques japoneses convivint en una carta que es construeix amb producte, producte i més producte. I a uns preus que deixen estorat, com els ajustadíssims menús degustació, generosos mostraris amb la joieria de la casa per a butxaques de tota mena: en tenen un a 35 € que és un regal, un altre de 80 € maridat amb sake i el millor producte del dia i un especial de tonyina per encàrrec a 45 €.   L’Adelf Morales és un xef com una casa de pagès. Li manca ego i li sobra talent. I no té por que el producte mani. Fa poc em va enviar un vídeo on em mostrava els eriçons de mar que li acabaven d’arribar a la cuina. Va ser l’excusa perfecta per fer una nova incursió a la seva capella. Eriçons de mar i Topik són dos temptacions massa poderoses..., i servidor és un pecador dèbil i patètic. La idea era senzilla, fer un menú amb un gruix de plats que continguessin eriçó. Si aquesta "sobrada" és pot fer en algun lloc, aquest és el Topik. Les ostres són una de les especialitats de la ca

Hetta: aquí hi ha tomàquet

Hetta: aquí hi ha tomàquet

Tots sabem el que costa trobar tomàquets que tinguin gust de tomàquet a Barcelona. Pocs restaurants cuiden aquesta fruita o la consideren un ingredient noble. Aquest caràcter d’etern secundari ens ha dut ha engolir infinitat d’exemplars amb menys gust que un tros de matalàs, tomàquets sospitosos que tenen la mateixa mida i color, i semblen haver sortit d’una fàbrica. Cal recuperar el tomàquets de veritat. Olof Johansson, Alberto Sambinelli, Xavi Tranque i Ferran Garcia Zafra, els xefs del restaurant Hetta (Passatge Marimón, 5), ja s’han posat treballar i han convertit aquesta fruita en l’estrella temporal d’una carta que no descansa i canvia constantment. Aquest espai diàfan, on cuina i menjador gairebé es confonen, s’està convertint en un dels restaurants més atractius de Barcelona gràcies a la seva obsessió pel producte. De fet, la seva carta es basa en ingredients de temporada que canvien en funció del calendari agrícola. Material ecològic i biodinàmic, presentat en diferents coccions i temperatures, amb altes dosi de creativitat i delicadesa.   Proveu els espàrrecs crus amb gel i pi confitat. Demaneu el rovell d’ou marinat amb botarga i sèrum de parmesà. Tornareu segur, són plats d’Estrella Michelin. Però anem al nostre amic vermell, una festa de la vitamina C que durarà en carta el que dura la recollida el tomàquet biodinàmic: juliol, agost i la primera quinzena de setembre. Amb aquest producte carregat d’umami i d’una textura gairebé sensual, facturen un gaspatxo antol

Barcelona en 5 arroces

Barcelona en 5 arroces

1. Arroz Hofmann: calçots, 'espardenyes' y romescoDonde antes se encontraba el Bistrot Hofmann, hay ahora un un nuevo espacio (de la misma familia) que rinde culto al arroz como si fuera un dios 'lovecraftiano', pero no se olvida de otros placeres extradimensionales, como el increíble steak tartar con rösti de patata, huevo y helado de mostaza o los guisantes con pulpo. La carta de arroces se divide en especiales, secos, caldosos y melosos: una jungla de grano que deberás explorar en más de una visita. El arroz de langostinos y pollo de granja es una fiesta loca, pero me quedo con la majestuosidad del arroz con calçots, romesco y 'espardenyes': sabor potentísimo, textura melosa, producto majestuoso y cucharadas llenas directas al gaznate. Cuidado con el arroz de Arroz: quiere mandar en Barcelona. 2. Dos Pebrots: Proto risottoTodas los platillos de arroz que salen de la cocina liderada por Borja García –uno de los mejores chefs de Barcelona– son pequeños torbellinos de emociones concentradas que nos remontan a los orígenes de la cocina mediterránea. Sin embargo, hay un milagro que hay que destacar por encima de los demás: el proto risotto, una receta ancestral que aparece por primera vez en el 'Libro de Coch', en 1520. Se trata de un arroz goloso, untuoso, con un puñetazo de sabor colosal; un arroz impregnado de jamón, ligado con huevo y salpicado con esferas de kefir de cabra. Para rematar la faena, el plato llega con pétalos de rosa en tempura para alternar con las cucharada

Eau de Sobac al metro de Barcelona

Eau de Sobac al metro de Barcelona

És un efluvi inconfusible. Agre. Una fortor lovecraftiana de calamar podrit i amoníac. Quan arriba juny, el Transport Públic de Barcelona es deixa engolir per una boira pudenta que no es dissipa fins ben entrat setembre. Els usuaris habituals del metro convivim amb aquest aroma des de fa anys i el coneixem per un nom universal: Eau de Sobac. Eau de Sobac no és cap brometa. Durant la canícula, entrar al metro o al bus de Barcelona et pot costar caríssim si no saps esquivar els tentacles d'aquesta boirina mortal. Allunya't dels agafadors que pengen del sostre o et menjaràs la radiació axil·lar sense filtres, en tota la cara. Porta a sobre una bossa de Fritos Barbacoa per ficar-hi el nas en moments crítics. Ubica't a sota la sortida de l'aire condicionat! (les amígdales se't posaran com síndries, però al menys el xorro d'aire mantindrà a ratlla les bafarades d'Eau de Sobac.) Ens queixem de la contaminació acústica al metro amb tota la raó. Però si ens molesten tant els incívics que escolten música sense auriculars, també ens hauria de molestar la gent que et destrossa el matí amb les emanacions sulfúriques de la seves aixelles. Tots acabem suats al final de la jornada: és normal que a la tarda el metro pudi, però de bon matí, a la ,mateixa casella de sortida, la contaminació odorífera a un vagó és encara més dramàtica i incomprensible que l'acústica; de fet prefereixo quedar-me sord escoltant Pimp Flaco que arribar a la feina de color groc. No és una qüestió d'higiene, que cadas

3 llocs de platets i tapes a Barcelona que us faran perdre el sentit

3 llocs de platets i tapes a Barcelona que us faran perdre el sentit

Les bicicletes són per a l'estiu i els platets són per als amics. Adoro aquesta fórmula, m'encanta veure la taula plena de llaminadures i la gent feliç picant aquí i allà. Els platets aporten exuberància al mantell i apropen els comensals. Tots coneixem els grans restaurants que aposten pel format reduït, però n'hi ha de molt bons que fan un gran treball a l'ombra dels flaixos. Aquí en van tres, a tres barris diferents. Endinsem-nos al Born, fins al misteriós carrer d'Assaonadors, un tros de barri que sembla impermeable al pas del temps i encara planta cara a la invasió guiri. En aquest budell fantasma s'amaga Tapeo Bar (Assaonadors, 25), un espai que no vol cridar l'atenció. És un lloc petit, amb poques taules i les incomoditats pròpies d'una bodega. De la seva cuineta s'enlairen plats minúsculs, la mida dels quals és inversament proporcional a la seva qualitat. Escabetxos, conserves i fumats conviuen amb tapes i platets molt competitius (i una carta de vins sensacional). Tripa amb anguila: excel·lent. Entrepà de peus de porc: suuuh! Coca de sardina: obligatòria. I el meu favorit: un sandvitx de cua de bou, amb una salsa miraculosa per sucar l'artefacte; un hit que no trobareu a cap altre lloc del barri. Petit? Sí. Letal, també. A Gràcia, on abans estava el mític Shhh... No Se Lo Digas A Nadie, s'aixeca des de fa un temps un bar de tapes i platets molt reivindicable: El Bandarra (Torrijos, 53). El xef David Guizy ha donat vida a una carta dinàmica, amb producte de mercat, es

¿El mejor bocadillo de pollo frito de Barcelona?

¿El mejor bocadillo de pollo frito de Barcelona?

El cierre de Chicken Shop & Dirty Burger ha sido un mazazo para los amantes del pollo asado –hacían los mejores de Barcelona-, pero también para los freaks del bocadillo de pollo frito, un rara vis que cuesta encontrar en Barcelona, ​​a menos que te guste la mutación rebozada que venden en KFC o te comas un 'chicken burger' lemantable en cualquier hamburguesería modernilla. El tema es que la muerte de Chicken Shop supuso la pérdida de su sándwich de pollo frito, una bestia que había dejado un vacío irreparable en la ciudad..., hasta ahora. El otro día, Carles Armengol, de Van Van Var (Pujades, 27), se cargó mi depresión después de descubrirme la Gringa (Lleialtat, 16), un restaurante de tacos informal que acaban de abrir los responsables del food truck Eureka en los límites del Raval. Buenos tacos de carnitas, nachos con toneladas de crema agria (masa) y la estrella de la carta, la recomendación personal de Carles: un bun de pollo frito que desapareció del plato en cuestión de segundos; es conmovedor que la gente se preocupe tanto por mi colesterol. 
El bun de la Gringa me ha hecho olvidar el lloradísimo sándwich de Chicken Shop. No sólo lo ha sustituido, para mí incluso lo ha superado. Col morada, pepinillos, pan de brioche artesanal, lima, una sábana de queso cheddar fundido, salsa chipotle y una pieza de pollo con una costra de fritura perfecta, casi sexual. El cacho de ave no es ni demasiado grueso, ni demasiado grande: un acierto. El brioche puede contenerlo y el bocadi

El millor entrepà de pollastre fregit de Barcelona?

El millor entrepà de pollastre fregit de Barcelona?

El tancament de Chicken Shop & Dirty Burger ha estat un cop dur per als amants del pollastre rostit –feien els millors de Barcelona-, però també per als freaks de l’entrepà de pollastre fregit, un rara vis que costa trobar a Barcelona, tret que t’agradi la mutació arrebossada que venen al KFC o et mengis un trist 'chicken burger' a la graella a qualsevol hamburgueseria moderneta. El fet és que la mort de Chicken Shop va suposar la pèrdua del seu sandvitx de pollastre fregit, una bèstia que havia deixat un buit irreparable a la ciutat... fins ara. L’altre dia, el Carles Armengol, de Van Van Var, em va treure de la depressió després de descobrir-me la Gringa (Lleialtat, 16), una restaurant de tacos informal que acaben d’obrir els responsables del food truck Eureka, als límits del Raval. Bons tacos de carnitas, natxos amb tones de crema agra (massa) i l’estrella de la carta, la recomanació personal del Carles: un bun de pollastre fregit que va desaparèixer del plat en qüestió de segons... És commovedor que la gent es preocupi tant pel meu colesterol. El bun de la Gringa m’ha fet oblidar el ploradíssim sandvitx del Chicken Shop. No només l’ha substituït, per a mi fins i tot l’ha superat. Col morada, cogombrets, pa de brioix artesanal, llima, una cortina de formatge cheddar desfet, salsa chipotle i una rajola de pollastre amb una crosta de fregit perfecta, gairebé sexual. El tros d’au no és ni massa gruixut, ni massa gran. I quin encert. El brioix el pot contenir i l’entrepà no e

El ‘roll’ de canyella de què parla tothom

El ‘roll’ de canyella de què parla tothom

Quan va veure la bomba atòmica que havia creat, a Robert Oppenheimer li van venir a la ment unes paraules del Bhagavad Gita: "M'he convertit en el destructor de mons." El pare de l'increïble 'roll' de canyella de Cookies Demasié també va tenir la mateixa revelació quan va veure l'artefacte que havia fabricat: "M'he convertit en el destructor de dietes". Un geni maleït, sense dubte. El fet és que no existeix cap humà sobri o en els seus cabals que passi per davant de l'aparador de Cookies Demasié al carrer Princesa i no es quedi bocabadat davant la visió: muntanyes de 'rolls' apetitosos i muntanyes de varietats! Red Velvet, Nutella, poma, tiramisú, Oreo... Un 'tetris' d'espirals que criden el teu nom i et sedueixen com si fossin gondolers venecians. No serveix de res fer-se el dur o la dura: entraràs i sortiràs amb una capsa de quatre; és el que hi ha. Si tens la sort que els rols acaben de sortir del forn, llença't en planxa sobre la safata i comprovaràs que el sexe està sobrevalorat. Quan provis el 'roll' de canyella calentet, acabat de fer, aniràs a Starbucks i els exigiràs que et tornin la pasta que t'has gastat tots aquests anys en els seus 'cinnamon rolls' de cautxú. Això va de debò, aquí es reparteixen orgasmes comestibles. Amb un cos flonjo com un núvol i rius de sucre glacejat que cauen del cim fins a la base, el 'roll' de canyella de Cookies Demasié és menut però no dóna treva. La dosi de canyella és la justa per no embafar, la mida del bitxo és perfecte i la massa é

El rollo de canela del que todos hablan

El rollo de canela del que todos hablan

Cuando vio la bomba atómica que había creado, a Franz Oppenheimer le vinieron a la mente unas palabras de Bhagavad Gita: "Me he convertido en el destructor de mundos". El padre del rollo de canela de Cookies Demasié (Princesa, 28) también tuvo la misma revelación cuando vio el artefacto que había fabricado: "Me he convertido en el destructor de dietas". Un genio maldito, sin duda. El hecho es que no existe ningún humano sobrio o en sus cabales que pase por delante del escaparate de Cookies Demasié en la calle Princesa y no se quede boquiabierto ante la visión: montañas de rolls apetitosos y montañas de variedades. Red Velvet, Nutella, manzana, tiramisú, Oreo... Un Tetris de espirales que gritan tu nombre y te seducen como si fueran gondoleros venecianos. No sirve de nada hacerse el duro o la dura: entrarás y saldrás con una caja de cuatro; es lo que hay. Si tienes la suerte de que los rolls acaban de salir del horno, arrójate en plancha sobre la bandeja y comprobarás que el sexo está sobrevalorado. Cuando pruebes el rol de canela calentito, recién hecho, irás a Starbucks y exigirás que te devuelvan la pasta que te has gastado todos estos años en sus 'cinnamon rolls' de mierda. Esto va en serio; aquí se reparten orgasmos comestibles. Con un cuerpo esponjoso cual nube y ríos de azúcar glaseado que caen de la cumbre hasta la base, el rol de canela del Cookies Demasié es pequeño, pero no da tregua. La dosis de canela es la justa para no empalagar, el tamaño del bicho es perfecto

Sato i Tanaka: els millors nigiris de Barcelona

Sato i Tanaka: els millors nigiris de Barcelona

He tingut la sort de menjar bon sushi al Japó, i puc dir que a Barcelona hi ha barres on es poden endrapar 'nigiris' que podrien passar per obres d’art toquiotes. Penso en els 'nigiris' de Mako (Consell de Cent, 255): generosos, suprems, per a golafres. En els 'nigiris' de Koy Shunka (Copons, 7), pura matemàtica i ciència exacta. En els 'nigiris' de Wakasa (Nàpols, 287), tan perfectament imperfectes, colossals, autèntics... Doncs bé, si el nivell ja estava pels núvols, el restaurant Sato i Tanaka (Bruc, 79) ha deixat el llistó tan amunt que necessitaràs ampolles d’oxigen per arribar-hi. Zero taules, dues barres, menys de 20 comensals. A cada barra trobem un 'sushi master' diferent. Simetria pura i dura. Mr. Sato, a una. Mr. Tanaka, a l’altra. I els dos treballen sols, de cara al client, tan a prop teu que pots apreciar fins a l’últim detall de les seves coreografies. Al Sato i Tanaka els silencis són inevitables. Si tens coses importants a parlar, deixa-les per a les copes; et costarà Déu i ajuda apartar la vista de l’espectacle de prestidigitació que es produeix a l’altra banda de la barra.  Els entrants passen de pressa. El tofu d’eriçó, el fetge de rap i les sepietes es volatilitzen. Són el teloners perfectes per al cap de cartell d’aquest festival, uns 'nigiris' d’un altre planeta que salten directament de la mà de l’artesà als teus narius. Cuina mil·límetre zero amb peces que no necessiten cap bany de soia. I el millor serà que prescindeixis també dels bastonets: amb l’í

The best things in life are free.

Get our free newsletter – it’s great.

Loading animation
Déjà vu! We already have this email. Try another?

🙌 Awesome, you're subscribed!

Thanks for subscribing! Look out for your first newsletter in your inbox soon!