Pep Prieto

Como la cosa de las series es ya un fenómeno y lleva años siendo tema de conversación en todos los círculos, ya podemos hablar de "clásicos" sin exagerar. Y hay un montón de series que, si no habéis visto, no podéis ir de listos por la vida. Verlas hace que te des cuenta de que, como pasa en todas las artes, hay un molde que debes conocer de primera mano para entender la rabiosa actualidad. NO TE LO PIERDAS: Los recomendadores de series que te salvarán la vida.

Como la cosa de las series ha venido para quedarse y lleva unos cuantos años siendo tema de conversación, ya podemos hablar de “clásicos” sin exagerar. Y hay un puñado de series que, si no habéis visto, no podéis ir de listos por la vida. Verlas hace que te des cuenta que, como pasa en todas las artes, hay un molde que debes conocer de primera mano para entender la rabiosa actualidad. RECOMENDADO:  12 bares para seriéfilos en Madrid.

Històricament, la televisió havia estat víctima d’una autocensura permanent, i cada cop que els personatges mantenien relacions sexuals hi havia un canvi sobtat d’escena o un llençol estratègicament col·locat. Però ara, amb l’aparició del cable i les noves plataformes, tenim un bon grapat de sèries desinhibides que ens conviden a lliurar-nos al fornici. Vet aquí uns quants exemples. Hi esteu d'acord? Comenteu-nos quines són les vostres sèries per lliurar-vos al fornici. 

Hi ha qui aprofita l’estiu per posar-se al dia d’aquelles sèries que ha anat ajornant durant l’any, dels clàssics que encara no ha vist o de les estrenes que no ha pogut seguir amb puntualitat. Però també és l’època ideal per veure sèries que no tenen altre objectiu que distreure el personal sense gaires excuses. Aquest any, a més, en tenim moltes i de molt diverses.  

D’acord, al cinema predominen els finals feliços i les relacions amoroses sempre acaben trobant el gir necessari que les fa funcionar. Però també hi ha pel·lícules que aconsegueixen ser una veritable síntesi dels problemes sentimentals i els seus antídots. Us proposem una llista de títols que us serviran per prendre aquelles decisions que primer us semblen dràstiques però a la llarga es tornen summament pràctiques.

Els gustos cinematogràfics són tan subjectius com l’enamorament, i exercir de cinèfil no deixa de ser com voler donar la millor versió d’un mateix a una audiència que en el fons està en igualtat de condicions per portar-te la contrària. Us proposem deu títols que us permetran quedar com uns veritables entesos en la matèria, sobretot perquè és més la gent que els coneix que no la que realment els ha vist.

Como la cosa de las series ha venido para quedarse y lleva unos cuantos años siendo tema de conversación, ya podemos hablar de “clásicos” sin exagerar. Y hay un puñado de series que, si no habéis visto, no podéis ir de listos por la vida. Verlas hace que te des cuenta que, como pasa en todas las artes, hay un molde que debes conocer de primera mano para entender la rabiosa actualidad.

Com que la cosa de les sèries ha vingut per quedar-se i porta uns quants anys essent tema de conversa, ja podem parlar de “clàssics” sense exagerar. I hi ha un grapat de sèries que, si no heu vist, no podeu anar d’assabentats per la vida. Veure-les et fa adonar que, com passa a totes les arts, hi ha un motllo que has de conèixer de primera mà per entendre la rabiosa actualitat.

Això és un no parar. Com que les cadenes han pres consciència que les sèries són un fenomen que ha vingut per quedar-se, cada cop hi ha més estrenes i, per tant, es van acumulant les temporades de produccions que convé veure per estar al dia. Aquest 2016 ha estat el de l’eclosió definitiva d’aquesta indústria: no només perquè ha estat el de la consolidació de les plataformes com Netflix o Amazon, sinó també perquè s’han multiplicat el nombre de cadenes que aposten per la ficció de tot tipus de gèneres. Sí, sabem el que esteu pensant: tot plegat posa seriosament en risc la vostra vida social.

A Girona se surt, i molt. I si bé en d’altres temps la possibilitat de muntar-se una bona festa es reduïa a uns pocs espais en dies assenyalats com els dijous universitaris o els preceptius divendres i dissabtes, l’oferta de locals s’ha multiplicat prou com per poder triar entre un bon munt d’alternatives, sense importar el dia de la setmana. Per tant, si sou dels que trobeu qualsevol motiu per a una celebració, us proposem un recorregut per bars, pubs i discoteques que us ajudaran a deixar el pavelló ben alt. Que a Girona tenim una fama i hem de fer el calgui per conservar-la.  

Let's speak plainly: Girona doesn't make it easy to practise the age-old art of picking people up. On the one hand, Girona nights are full of possibilities for meeting people but as everybody knows everybody else, you're setting yourself up for rapid detection and exposure from the very first exchange. As a result, if looking for someone to get it on with is something of a must for you, the best approach is to go to those places that favour more subtle approaches. What's more, it's worth remembering that Girona is also the capital of poise, which makes it a great place for some sneaky flirting.

In Girona people go out, and they go out a lot. While the opportunities for partying used to be limited to a handful of places on designated days like student Thursdays or the obligatory Fridays and Saturdays, the range of venues has expanded enough to offer a host of alternatives to choose from, no matter what the day of the week. So, if you’re the kind of person who doesn’t need any excuse for a celebration, here’s a tour of some of the best bars, pubs and clubs for living it up in Girona. After all, the city has a reputation and we all have to play our part to uphold it.

Després de tenir tres Spider-Man en quinze anys, és normal que al final el personatge us pugui fer mandra. Però resulta que a la tercera va la vençuda: aquest Peter Parker sí que paga la pena, i la seva pel·lícula és una de les més dinàmiques, divertides i ocurrents de Marvel. Us donem cinc motius per aventurar-se a veure 'Spider-Man: Homecoming'.   1. Per transversal Hi ha un corrent crític que s’entesta a qualificar la pel·lícula de “juvenil”, en alguns casos pejorativament, per la curta edat del protagonista i perquè part de l’acció se situa en un institut. Convindria vigilar més amb les etiquetes, i més quan s’ha comprovat que allò que es mal anomena “juvenil” sap parlar de temes universals amb tot el rigor. Aquesta pel·lícula no és una excepció: a la tradicional metàfora de l’adolescència que comporta el personatge, director i guionistes hi sumen una brillant paràbola sobre la lluita de classes. Per això pot agradar a grans i petits amb la mateixa intensitat, perquè és cinema per a tots els públics molt orgullós de ser-ho. Un film que inclou un homenatge tan gràfic a “Todo en un día” de John Hughes només pots estimar-lo.   2. Per divertidíssima El díptic sobre Spider-Man protagonitzat per Andrew Garfield no estava malament, però tenia un mal endèmic: portava els drames del personatge fins a extrems irrisoris. Aquest Peter Parker no és el paradigma de la felicitat, però almenys es pren la vida amb una mica d’humor i encaixa els fracassos amb una ironia contagiosa. “Spider

No hi ha dubte que “GLOW”, la sèrie de Netflix sobre lluita lliure femenina, s’ha convertit en un dels fenòmens televisius d’aquest estiu. Ara bé, paga realment la pena? És tan feminista com es diu? Rius amb ella o d’ella? D’entrada direm que és efectivament una gran comèdia, però si l’argument curt no us serveix us proposem cinc motius més extensos per no perdre-se-la.   1. Per combativa Aquesta no és la típica sèrie que ven feminisme per acabar explicant la història de sempre. Al contrari, és tant una reflexió sobre les dificultats de les dones per trobar bons papers a cinema i televisió com una crítica a la seva cosificació a la indústria de l’entreteniment. En l’evolució emocional i professional de la protagonista hi ha una àcida metàfora sobre aquesta lluita, però sense incórrer mai en la complaença (el personatge principal és un desastre absolut, i són aquests matisos els que la fan tan creïble) ni convertint els diàlegs en mítings. Si “GLOW” funciona tan bé és perquè et fa participar d’un discurs molt combatiu contra les desigualtats de gènere però mai et força a empassar-te’l: emana de la mateixa història i els seus gags .   2. Pels 80 Estem molt acostumats a veure els 80 reproduïts en cinema i televisió: és el fenomen nostàlgic de moda. Aquí, afortunadament, no es cau en allò tan fàcil de dir-te que van ser collonuts i que qualsevol temps passat va ser millor. sí, la banda sonora et fa somriure i està plena de detalls escènics que t’evoquen aquella dècada, però també