Manuel Pérez

Paella, el arroz del señorito, el arroz negro, el arroz a la milanesa, el arroz al horno, el arroz caldoso de galeras, el arroz a banda con pulpo... ¿Buscáis un restaurante especializado en paellas y otros arroces? Os entendemos, porque a nosotros también nos encantan los platos cuyo protagonista es esta gramínea maravillosa. Por eso, hemos elegido veintiún restaurantes que la clavan. Si os quedáis con ganas de más arroz, ¡probad el mejor sushi de la ciudad! ¿Sois más de primera línea de mar? Pues aquí. NO TE LO PIERDAS: Las mejores paellas de la Barceloneta Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido  

Paella, l’arròs del senyoret, l’arròs negre, l’arròs a la milanesa, l’arròs al forn, l’arròs caldós de galeres, l’arròs a banda amb pop... Busqueu un restaurant especialitzat en paelles i altres arrossos? Us entenem, perquè a nosaltres també ens encanten els plats que tenen com a protagonista aquesta gramínia meravellosa. Per això, us hem triat restaurants boníssims que claven el punt de cocció amb el millor producte. Si us quedeu amb ganes de més arròs, tasteu el millor sushi de la ciutat! Sou més de menjar a primera línia de mar? Doncs, aquí. NO T'HO PERDIS: Les millors paelles de la Barceloneta     

Primavera del 2025: La barra com a refugi i realitat paral·lela! Puja al número u de la nostra llista el Moebius, un catau encantador que mescla actuacions en petit format i homenatge a la ciència-ficció. La seva charme ravalera i casolana ens ha captivat. He dit Raval? El Bar Makinavaja 'tot just' va obrir el 2010, encara que sembla que porti tota la vida amb nosaltres, i manté les seves tres sessions setmanals de música en viu i el caliu llibertari: aquí el temps s'ha aturat, el punk no ha mort i les braves són collonudes. Si voleu homenatges a altres temps pretèrits de Barcelona, feu parada a Focacha, impactant cocteleria inspirada en la gauche divine i el disseny pop de Vernen Panton. O a JOK, on l'univers del Gran Gatsby col·lideix amb el de la burgesia de l'Eixample, amb tragos exquisits. I si el que voleu és un còctel molt ben fet i punt, Cobbler, retorn a la barra vintage, és el vostre lloc.          Benvinguts a la llista d'Els 100 millors bars de Barcelona, un curós recull –fet en viu i en primera persona, amb l'alcohol tacant-nos la camisa!– del millor del mam barceloní. Hi trobareu els abeuradors més creatius (o també els memorables, sovint les dues coses no van juntes) seleccionats pels nostres experts locals. Pentinem la ciutat cada nit de la setmana cercant begudes acollonants, valor afegit i informació concreta (que pot anar des d'un lavabo inenarrable fins a una 'happy hour'). Quin és el teu verí? Cervesa, còctel o vermut? Aquí només hi trobaràs el bo i millo

Rincones paradisíacos de aguas color turquesa del Mediterráneo (de las islas Baleares y la costa catalana) paisajes vírgenes, enclaves desérticos, los hay hasta rocosos, algunos escondidos y mágicos, otros famosos y siempre abarrotados... Tenemos la lista definitiva de mejores playas, ideales y fantásticas para todos los gustos: desde los que prefieren las aguas tranquilas para disfrutarlas con los más pequeños, a las aguas bravas perfectas para practicar surf. En esta selección seguro que encuentras la que más encaja para tu próxima escapada o un viaje de vacaciones de verano.  NO TE LO PIERDAS: Las mejores playas secretas de España

La Barceloneta es un auténtico paraíso gourmet: se pueden comer grandes arroces gracias a unos restaurantes que han vencido las modas y la sacudida de la chancleta. Lo demuestra esta lista con 10 sitios que has de visitar si presumes de ser un entendido en arroz. Claro que si la tapa es lo tuyo, es una obviedad que el barrio marinero es el alfa y omega del buen tapeo en la ciudad. NO TE LO PIERDAS: 20 lugares para comer y beber en la Barceloneta

La Barceloneta és un autèntic paradís gurmet: s'hi poden menjar grans arrossos gràcies a uns restaurants que han vençut les modes i la sacsejada de la xancleta. Ho demostra aquesta llista amb 10 llocs que heu de controlar si presumiu de ser uns entesos en arròs. I si el que voleu és fer una bona ruta de tapes, heu de saber que sou al barri indicat.  NO T'HO PERDIS: 20 infal·libles per menjar i beure a la Barceloneta

Estos son algunos de los mejores lugares del Estado: Una selección de los imprescindibles para ver, que muestra la naturaleza, la riqueza cultural, la historia y los vestigios de siglos pasados. Paseamos por sus comunidades autónomas para seleccionar 15 lugares –parques naturales, monumentos, bodegas, castillos...– que nadie debería perderse, tanto autóctonos como turistas. Un paseo por Valencia, Cataluña, Andalucía, el norte de España, las dos Castillas... que estamos deseando visitar. NO TE LO PIERDAS: 26 escapadas para descubrir España.   Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.

Eating paella in Spain is a rite of passage. It is one of those things you simply have to do, like drinking Guinness in Dublin or eating pizza in Naples. Yes, there is a cliched element to it, but forget your cynicism and dig in. We all need more delicious food in our lives, and the best paella in Barcelona is just about as dictionary definition ‘delicious’ as it gets. Paella has its origins in Valencia (a simple day trip down the coast), but you’ll find plenty of options in Barcelona if you’re looking to sample this most traditional of dishes. Of course, the people of Barcelona will argue that their rice dishes (found on menus as arròs, not paella) are better than the others, but we’ll let you be the judge of that. Here is the best paella in the city.  RECOMMENDED:🥘 The best restaurants in Barcelona🍤 The best tapas bars in Barcelona🍹 The best rooftop bars in Barcelona📍 The best things to do in Barcelona This article was written by the editorial team at Time Out Barcelona. At Time Out, all of our travel guides are written by local writers who know their cities inside out. For more about how we curate, see our editorial guidelines.

Si buscas una escapada romántica cerca de Barcelona, te espera una selección de pueblos encantadores donde el encanto rural, las vistas espectaculares y la atmósfera tranquila hacen de cada rincón un lugar ideal para vivir momentos inolvidables. Desde las montañas hasta las playas, estos pueblos ofrecen una escapatoria perfecta para desconectar de la ciudad y disfrutar de la naturaleza, la cultura local y el encanto de las calles empedradas. Aquí te proponemos algunas destinaciones mágicas que, sin duda, harán de esta escapada una experiencia especial. ¡No te lo pierdas!: Los pueblos más bonitos de Cataluña para visitar en 2025.

 Si busques una escapada romàntica prop de Barcelona, t'espera una selecció de pobles encantadors on l'encant rural, les vistes espectaculars i l'atmosfera tranquil·la fan de cada racó un lloc ideal per viure moments inoblidables. Des de les muntanyes fins a les platges, aquests pobles ofereixen una escapatòria perfecta per desconnectar de la ciutat i gaudir de la natura, la cultura local i l'encant dels carrers empedrats. Aquí et proposem algunes destinacions màgiques que, sens dubte, faran d'aquesta escapada una experiència especial. No t'ho perdis!: Els pobles més bonics de Catalunya per visitar el 2025

With 50 provinces, 17 autonomous regions and at least five languages, Spain is one of the most diverse countries in Europe. Every corner is different to the last, with impressive historical architecture cosying up to revolutionary artistic movements and more. Mountains, beaches, cities and villages; it is all here in spectacular Spain.The best things to do in Spain showcase everything that makes it so magical. Spain is filled with gorgeous beaches, vibrant festivals, natural wonders and some of the most magnificent people on the planet. From Galicia to Catalonia via the Basque Country, Andalusia and the rest, this is Spain at its best. RECOMMENDED: 😋 The best restaurants in Spain🏨 The best hotels in Malaga

La polémica acaba de empezar. Tenemos la suerte de vivir en una de las ciudades más bonitas del mundo y, en consecuencia, llena de calles con encanto, que acogen joyas modernistas, pasajes mágicos, vías que son conocidas por todo el mundo y calles que nos llevan a parques y jardines que nos transportan a otros lugares o que cruzan plazas donde te quedarías a ver la vida pasar. Pero, ¿cuáles son las calles más bonitas de Barcelona? La selección ha sido larga y complicada, os lo aseguramos, y después de mucho debatir esta es nuestra selección. Hemos intentado que la mayoría de distritos estén representados y sabemos que se han quedado fuera lugares muy bonitos, así que os animamos a darnos vuestra opinión y a descubrirnos más sitios interesantes.  NO TE LO PIERDAS: Los pueblos más bonitos de Catalunya

Barcelona no es tierra de palacios. Sin corte ni grandes extensiones de terreno, las fortunas acaudaladas –sobre todo las industriales e indianas– han preferido montar sus ostentosas residencias lejos de los peligros revolucionarios de la capital. Sin embargo, quedan unos pocos testigos de los sobrados privilegios de unos pocos. Durante la exposición de 1929, Barcelona construyó una nueva residencia real en Montjuïc (Pedralbes, al parecer, no era suficiente). El resultado, el Palauet Albéniz, rodeado de unos elegantísimos jardines palaciegos que llevan el nombre del poeta Joan Maragall. Originalmente diseñados por Forestier, en su típico estilo francés confluyen la fuente central, parterres de 'broderie', voluptuosas esculturas y un buen puñado de sorpresas: entre ellas, el pequeño bosque de bambú de la vertiente norte y la vista sobre la ciudad que cae al este. Es uno de los mejores mejores sitios de Montjuïc. ¿Qué días se pueden visitar los jardines de Joan Maragall? Los jardines se pueden visitar gratis los fines de semana y festivos.   

Barcelona no és terra de palaus. Sense cort ni grans extensions de terreny, les fortunes acabalades –sobretot les industrials i indianes– han preferit muntar les seves ostentoses residències lluny dels perills revolucionaris de la capital. No obstant això, queden un grapat curt de testimonis dels sobrats privilegis d'uns pocs. Durant l'exposició del 1929, Barcelona va construir una nova residència reial a Montjuïc (amb Pedralbes, sembla, no n'hi havia prou). El resultat, el Palauet Albéniz, envoltat d'uns elegantíssims jardins palatins que porten el nom del poeta Joan Maragall. Originalment dissenyats per Forestier, al seu típic estil francès conflueixen la font central, parterres de broderie, voluptuoses escultures i un bon grapat de sorpreses: entre elles, el petit bosc de bambú del vessant nord i la vista sobre la ciutat que cau a l'est. És un dels millors llocs de Montjuïc. Quins dies es poden visitar els jardins de Joan Maragall? Els jardins es poden visitar gratis els caps de setmana i festius.

Vinculado al hotel Dolce Sitges, el Esmarris coge su nombre de un plato típico de la Costa Dorada, un preparado de pescadores que coincide con el aire marinero que encontramos en la carta. La otra pata es la carne, para formar combinaciones de mar y montaña tan características de la cocina catalana.Ejemplos de ello, el arroz caldoso con sepia, rape y alitas de pollo, que es una de las estrellas de una carta de temporada que también flirtea con la vanguardia y sobre todo con el producto fresco directamente llegado de las lonjas. No dejéis de probar su cuidada selección de jamón y atención a los postres que llegan en bandeja: los vasitos del chef son una selección de preparados que el cliente ve y escoge por el nombre tan sonoro pero sobre todo por su aspecto irresistible.Finalmente, capítulo aparte merece su terraza, con vistas panorámicas del Parque Natural del Garraf, el decorado perfecto para endulzar cualquier velada romántica.

Vinculat a l’hotel Dolce Sitges, l'Esmarris agafa el seu nom d'un plat típic de la Costa Daurada, un preparat de pescadors que coincideix amb l'aire mariner que trobem a la carta. L'altra pota és la carn, per formar combinacions de mar i muntanya tan característiques de la cuina catalana.Exemples d'això, l'arròs caldós amb sípia, rap i aletes de pollastre, que és una de les estrelles d'una carta de temporada que també flirteja amb l'avantguarda i sobretot amb el producte fresc directament arribat de les llotges. No deixeu de tastar la seva acurada selecció de pernil i atenció a les postres que arriben en safata: els gotets del xef són una selecció de preparats que el client veu i escull pel nom tan sonor però sobretot pel seu aspecte irresistible.Finalment, capítol a banda mereix la seva terrassa, amb vistes panoràmiques del Parc Natural del Garraf, el decorat perfecte per endolcir qualsevol vetllada romàntica.

En comparación con otras zonas turísticas de Cataluña, el Garraf no acapara tanto los focos, y bien mirado es una suerte. Aún podemos descubrir pueblos de interior que nos sorprenderán por su sencillez y encanto, e incluso algún paisaje que nos dejará boquiabiertos, como el que se disfruta desde las habitaciones del Dolce Sitges. Este hotel inaugurado en 2004 se ubica en una privilegiada colina del Parque Natural del Garraf, con vistas espectaculares a la bahía de Sitges. Vale la pena ponerse el despertador para ver la deslumbrante salida de sol entre las montañas y el mar.El complicado año 2020 marca su primera gran renovación. Una puesta a punto completa de sus instalaciones a cargo del estudio de Miami Rose Ink Workshop. El resultado es una cálida mezcla de ideas que se bañan en la potencia de la luz mediterránea tamizada por la redonda serenidad del 'art déco' estilo Florida. El mobiliario del imponente hall-bar da para mic 'pics' en Instagram, y las habitaciones relajan con solo dejarse acompañar por el azul dominante que nos pasea como una ola por todas las instalaciones.La coherencia lo ata todo, desde la ambientación de la zona de piscinas a la terraza donde sirven el desayuno, pasando por su restaurante, el Esmarris, donde cocinan platos que atrapan la esencia del mar y montaña tan catalán, imaginación y sorpresa que no empalaga. También en consonancia, su zona spa con piscina interior climatizada, sauna finlandesa, baño de vapor y un moderno gimnasio, además de las

En comparació a altres zones turístiques de Catalunya, el Garraf no acapara tant els focus, i ben mirat és una sort. Encara podem descobrir pobles d'interior que ens sorprendran per la seva senzillesa i encant, i fins i tot algun paisatge que ens deixarà bocabadat, com el que es gaudeix des de les habitacions del Dolce Sitges. Aquest hotel inaugurat l'any 2004 s'ubica en un privilegiat turó del Parc Natural del Garraf, amb vistes espectaculars a la badia de Sitges. Paga la pena posar-se el despertador per veure l'encisadora sortida de sol entre les muntanyes i la mar.El complicat any 2020 marca la seva primera gran renovació. Una posada a punt completa de les seves instal·lacions a càrrec de l'estudi de Miami Rose Ink Workshop. El resultat és una càlida barreja d'idees que es banyen en la potència de la llum mediterrània tamisada per la rodona serenor de l'art déco estil Florida. El mobiliari de l'imponent hall-bar dona per mil 'pics' a Instagram, i les habitacions relaxen només que ens deixem acompanyar pel blau dominant que ens passeja com una onada per totes les instal·lacions.La coherència ho lliga tot, des de l'ambientació de la zona de piscines a la terrassa on serveixen l'esmorzar, passant pel seu restaurant, l'Esmarris, on cuinen plats que atrapen l'essència del mar i muntanya tan català, imaginació i sorpresa que no embafa. També en consonància, la seva zona spa amb piscina interior climatitzada, sauna finlandesa, bany de vapor i un modern gimnàs, a més de les cabine

Entre las casi infinitas variedades de cocina tradicional china, la de Sichuan es célebre en todo el mundo por el escozor que despierta en las papilas gustativas. Su secreto radica en una pimienta característica de la región, que junto con los chiles da forma a gran variedad de diabólicas salsas. Transformado en sopa y calentado sobre la mesa al estilo huoguo –hot pot– se convierte en un auténtico ritual del Averno. Escoged los ingredientes crudos, hay que hervirlos en el momento y disfrutad como demonios. En la carta también tiene platos clásicos de arroz y fideos, pato laqueado y dimsum. La Olla de Sichuan es un referente indiscutible de la escena restauradora asiática en Barcelona.

Entre les quasi infinites varietats de cuina tradicional xinesa, la de Sichuan és cèlebre a tot el món per la coentor que desperta en les papil·les gustatives. El seu secret rau en un pebre característic de la regió, que juntament amb els xilis dona forma a gran varietat de diabòliques salses. Transformat en sopa i escalfat sobre la taula a l’estil 'huoguo' –'hot pot'– es converteix en un autèntic ritual de l’Avern. Trieu els ingredients crus, bulliu-los-hi al moment i gaudiu com dimonis. A la carta també hi teniu plats clàssics d'arròs i fideus, ànec lacat i dimsum. L'Olla de Sichuan és un referent indiscutible de l'escena restauradora asiàtica a Barcelona. 

Cuando Bill Viola era un niño estuvo a punto de morir ahogado. Explica que en el fondo del lago, cerca de la muerte, sintió una enorme sensación de paz. La anécdota recurrente parece evocarse en muchas de las filmaciones del artista, situadas a menudo en la frontera acuática entre dos mundos, la vida y la muerte, la fragilidad de la esencia humana en contacto con las emociones primarias retratadas como ya lo hicieron los maestros clásicos.Barcelona salda una deuda con el videoartista más famoso de todos los tiempos. La Pedrera le dedica la primera gran exposición en la ciudad -'Espejos de lo invisible'-, que más que una retrospectiva es una mirada histórica, desde piezas icónicas como 'Reflecting pool' (1979) hasta la más reciente 'Autorretrato sumergido '(2013).La comisaria de la exposición y ángel guardián de la obra de Viola, Kira Perov, nos cuenta que no visualizaba el espacio: "No hay ni un solo ángulo recto en el edificio" para colgar pantallas. Finalmente, el virado a la penumbra de la primera planta posibilita la contemplación casi monástica que piden las introspectivas piezas a cámara lenta, "que obligan al espectador a submergirse" y que "cambian en respuesta al edificio", una transformación que también experimentarán otros espacios artísticos y religiosos de Girona, Vic y Lleida, que acogerán también obra de este humanista de la señal eléctrica.Albert Serra y Jordi Savall son algunos de los invitados a las actividades paralelas, que tendrán su clímax en la Noche Bi

Quan Bill Viola era un nen va estar a punt de morir ofegat. Explica que al fons del llac, prop de la mort, va sentir una enorme sensació de pau. L’anècdota recurrent sembla evocar-se en moltes de les filmacions de l’artista, situades sovint en la frontera aquàtica entre dos mons, la vida i la mort, la fragilitat de l’essència humana en contacte amb les emocions primàries retratades com ja ho van fer els mestres clàssics. Barcelona salda un deute amb el videoartista més famós de tots els temps. La Pedrera li dedica la primera gran exposició a la ciutat –'Miralls de l’invisible'–, que més que una retrospectiva és una mirada històrica, des de peces icòniques com 'Reflecting pool' (1979) fins a la més recent 'Autoretrat submergit' (2013). La comissària de l’exposició i àngel guardià de l’obra de Viola, Kira Perov, ens explica que no visualitzava l’espai: “No hi ha ni un sol angle recte a l’edifici” per penjar pantalles. Finalment, el virat a la penombra de la primera planta possibilita la contemplació gairebé monàstica que demanen les introspectives peces a càmera lenta, “que obliguen l’espectador a submergirs’hi” i que “canvien en resposta a l’edifici”, una transformació que també experimentaran altres espais artístics i religiosos de Girona, Vic i Lleida, que acolliran també obra d’aquest humanista del senyal elèctric. Albert Serra i Jordi Savall són alguns dels convidats a les activitats paral·leles, que tindran el seu clímax a la Nit Bill Viola del 4 de desembre, amb programa

Un año más, el castillo de Montjuïc se transformará en un enorme escenario dedicado al circo. Veremos a importantes artistas locales y también otros profesionales venidos de diferentes partes del mundo, en especial Beirut, ciudad invitada este año a las Fiestas de la Mercè. He aquí un resumen de lo más destacado de este espacio.Cabaret de Circ (Sá 21 y do. 22 a las 12 y 17 h, Escenario 2)Formato estrenado en la Feria Trapezi de Reus, esta combinación del trabajo de diferentes artistas es un formato dinámico y sorprendente presentado por la artista multidisciplinar Alba Sarraute. Participan también la rueda Cyr del belga Mikail Karahan, los malabares de Ramiro Vergaz y el número de cintas masculino de Alexey Ishmaev y Pavel Mayer, entre otros.'Diòptries' de la cía. Toti Toronell (Sá. i do. a las 13.30 y las 17 h, Foso Oeste)Es uno de los espectáculos más importantes estrenados este año en el circo catalán. Un solo espectáculo, dos pistas, dos puntos de vista. Dependiendo de la grada elegida se podrá ver una función u otra, y si queréis verlo entero, deberéis repetir. Toti Toronell y Pere Hosta llevan el peso y las risas de este juego de circo juguetón.Taller de Circo 'Penjats d'un fil' (Sá. i do. a las 12 y a las 20 h, Foso Santa Eulalia - Espai Menuts)Combinado de circo en el que participan compañías como Ponten Pie, La Corcoles, Estampadas y Cia. Bergamota. El Taller de Circ este año tiene un espacio amplio y estable y nos propone una mezcla de números con una estética propi

Un any més, el castell de Montjuïc es transformarà en un enorme escenari dedicat al circ. Alguns dels artistes més importants de casa nostra hi actuaran, i també altres professionals vinguts de diferents parts del món, en especial Beirut, ciutat convidada enguany a les Festes de la Mercè. Aquí teniu un resum del més destacat d'aquest espai.Cabaret de Circ (Ds. 21 i dg. 22 a les 12 i 17 h, Escenari 2)Format estrenat a la Fira Trapezi de Reus, aquesta combinació del treball de diferents artistes és un format dinàmic i sorprenent presentat per l'artista multidisciplinària Alba Sarraute. Hi participen també la roda Cyr del belga Mikail Karahan, els malabars de Ramiro Vergaz i el número de cintes masculí d'Alexey Ishmaev y Pavel Mayer, entre d'altres.'Diòptries' de la cia. Toti Toronell (Ds. i dg. a les 13.30 i a les 17 h, Fossat Oest)És un dels espectacles més importants estrenats enguany al circ català. Un sol espectacle, dues pistes, dos punts de vista. Depenen de la grada que trieu podreu veure una funció o altra, i si el voleu veure sencer, haureu de repetir. Toti Toronell i Pere Hosta porten el pes i les rialles d'aquest joc de circ enjogassat.Taller de Circ 'Penjat d'un fil' (Ds. i dg. a les 12 i a les 20 h, Fossat Santa Eulàlia – Espai Menuts)Combinat de circ en què participen companyies com Ponten Pie, La Corcoles, Estampades i Cia. Bergamoto. El Taller de circ enguany té un espai ampli i estable i ens proposa una barreja de números amb una estètica pròpia per divertir a

Ja és oficial: hem superat amb èxit el primer mes del 2025. Segur que a alguns us ha passat en un tancar i obrir d'ulls, mentre d’altres sentíeu que ja era el dia 40 de gener. Sigui com sigui, ens sap greu informar-vos que si sentiu que els mesos vinents són més llargs, és perquè no hi ha cap festiu a prop fins al 18 d’abril, quan se celebra Divendres Sant. Segur que ja heu consultat el calendari de festius de la ciutat per veure quan podeu muntar-vos-ho per fer un pont llarg, però si no és suficient per fer una escapada o marxar de la ciutat, sempre està bé saber quins diumenges i festius obren les botigues de forma excepcional per evitar un dia avorrit.  Aquest any tenim, com el 2024, 15 festius a tot el territori català –9 d’àmbit estatal, 4 d’àmbit autonòmic i 2 de locals–, i l’Ajuntament n’ha seleccionat dos com a festivitat a Barcelona: el dilluns 9 de juny (dilluns de Pasqua Granada) i el dimecres 24 de setembre (Mare de Déu de la Mercè). Malgrat que molts de vosaltres tindreu la jornada lliure, el sector comercial vol aprofitar qualsevol dia per poder apujar la persiana i equilibrar les vendes, sobretot a les botigues del centre de la ciutat i de les grans àrees comercials que atrauen una afluència de gent diària. Segons la norma, però, els negocis només poden obrir un total de deu dies festius durant l’any, tot i que els que es troben dins la zona turística ho podran fer uns quants més. Festius i diumenges oberts a Catalunya el 2025 Aquí teniu la llista de diumenges

Ya es oficial: hemos superado con éxito el primer mes de 2025. Seguro que a algunos os ha pasado en un abrir y cerrar de ojos, mientras que otros sentíais que ya era el día 40 de enero. Sea como sea, lamentamos informaros que si sentís que los próximos meses serán más largos, es porque no hay ningún festivo cerca hasta el 18 de abril, cuando se celebra el Viernes Santo. Seguro que ya habéis consultado el calendario de festivos de la ciudad para ver cuándo podéis organizaros para hacer un puente largo, pero si no es suficiente para hacer una escapada o marcharos de la ciudad, siempre está bien saber qué domingos y festivos abren las tiendas de forma excepcional para evitar un día aburrido. Este año tenemos, como en 2024, 15 festivos en todo el territorio catalán –9 de ámbito estatal, 4 de ámbito autonómico y 2 locales–, y el Ayuntamiento ha seleccionado dos como festividades en Barcelona: el lunes 9 de junio (lunes de Pascua Granada) y el miércoles 24 de septiembre (Virgen de la Mercè). Aunque muchos de vosotros tendréis la jornada libre, el sector comercial quiere aprovechar cualquier día para poder abrir y equilibrar las ventas, sobre todo en las tiendas del centro de la ciudad y de las grandes áreas comerciales que atraen una afluencia diaria de gente. Según la normativa, sin embargo, los negocios solo pueden abrir un total de diez días festivos durante el año, aunque los que se encuentran dentro de la zona turística podrán hacerlo algunos más. Festivos y domingos abiertos

D'acord, el teatre filmat no és el mateix. Fins i tot alguns qüestionen que sigui teatre i prefereixen la lectura d'obres de text disponibles gratis a la xarxa. El cas és que aquests dies de reclusió a casa ha cobrat més vigor que mai l'oferta de produccions escèniques en 'streaming'. L'allau és de tal magnitud que fins i tot resulta complicat fer-ne una tria, més encara quan afegim el volum de teatres internacionals que també ofereixen enregistraments cada dia. Si us heu perdut entre l'aclaparadora quantitat teatre per a pantalles, aquí va una tria per fer més digerible el 'mono' d'entrada, butaca i teló. 1- Llibert (Companyia Les Llibertàries, 2003) Una obra icònica en més d'un sentit. Primer, perquè el boca-orella la va transformar en un èxit fulgurant del teatre alternatiu. Seguidament, perquè l'anomenat 'Cas Llibert' va encendre el debat de la sostenibilitat econòmica de les produccions petites, tot i acomiadar-se prematurament amb totes les entrades exhaurides. La qualitat de l'enregistrament no és la millor possible, però dona testimoni d'una producció que tant de bo torni algun dia.Veure 'Llibert' en línia   Foto: Felipe Mena   2- L'art de la comèdia (TNC, 2015) Veure a la Sala Gran aquesta comèdia d'Eduardo De Filippo amb aires de gran superproducció va ser tot un esdeveniment de la temporada 14/15. D'antologia resulta el duel dialèctic de les escenes compartides entre el seu director i protagonista, Lluís Homar, i Joan Carrerras. Hi trobareu, a més, un repartiment

Aunque lo aprendéis en la escuela, no es cierto. Un año no dura 365 días. En realidad, su duración es 365 días, 5 horas, 48 minutos y 45,10 segundos. Este excedente de horas y minutos se acumula de un año para otro y, cuando llega el momento –cada cuatro años–, se unen para formar el 29 de febrero, una jornada añadida al calendario, el día más raro de todos, lo que da su particularidad a conocido como año bisiesto, que tiene 366 días. Este año toca. Y como solamente ocurre cada 4 años (con futuras excepciones en 2100, 2100, 2200, 2300... sería muy largo explicar las razones) es una fecha extraña, casi mágica, que da pie a todo tipo de anécdotas y curiosidades. Aquí va un pequeño puñado de las más sorprendentes. 1. La normativa civil establece que, a efectos legales, los nacidos un 29 de febrero cumplen años a las 00 h horas del día 28 de febrero de un año habitual. Por ejemplo, una persona nacida en 2004 será mayor de edad el 28 de febrero de 2022 sin tener presente la hora de su nacimiento. 2. Tiene santos. A pesar de ser tan poco habitual, celebran su santo este día quienes cogen su nombre de los santos siguientes: Romano de Condado, san Augusto de Chapdelainede y san Gregorio de Narek.  3. Nacimientos. Ya es complicado tener que nacer un día que solamente te permite celebrar tu auténtico cumpleaños una vez cada cuatro años. En inglés se les conoce como 'leapers' ('leap year', es año bisiesto) y entre ellos hay personajes como el compositor Gioachino Rossini, el escritor Jo

Encara que ho aprenguéssiu a l'escola, no és cert. Un any no dura 365 dies. En realitat la seva durada és de 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,10 segons. Aquest excedent d'hores i minuts s'acumula d'un any per l'altre i, quan arriba el moment –cada quatre anys–, s'uneixen per formar el 29 de febrer, una jornada afegida al calendari, el dia més estrany de tots, el que dona la seva particularitat a conegut com any de traspàs, que té 366 dies. Enguany toca.I com només passa cada 4 anys (amb futures excepcions el 2100, 2100, 2200, 2300... seria molt llarg explicar les raons) és una data estranya, gairebé màgica, que dona peu a tota mena d'anècdotes i curiositats. Aquí va un petit grapat de les més sorprenents.1 La normativa civil estableix que a efectes legals els nascuts un 29 de febrer fan anys a les 00 h hores del dia 28 de febrer d'un any habitual. Per exemple, una persona nascuda el 2004 serà major d'edat el 28 de febrer de 2022 sense tenir present l'hora del seu naixement.2 Sants, sí que en té. Tot i ser tan poc habitual celebren el seu sant els que agafen el seu nom dels sants Romà de Condat, sant August de Chapdelainede i sant Gregori de Narek.3 Naixements. Ja és complicat haver de néixer un dia que només et permet celebrar el teu autèntic aniversari un cop cada quatre anys. En anglès se'ls coneix com a 'leapers' ('leap year', és any de traspàs) i entre ells hi ha personatges com el compositor Gioachino Rossini, l'escriptor John Byron, l'actor Dennis Farina i, entre els q

Amb 2024 a la cantonada, els experts en viatges publiquen llista després de llista sobre on viatjar el proper any. Hem cobert les destinacions més inesperades i també les que són tendència, però què passa amb els llocs més interessants del món per visitar el 2024? Bé, els gurus dels viatges de National Geographic tenen la resposta, ja que acaben de publicar The Cool List per al 2024. A la llista hi figuren 30 destinacions repartides per tot el món, des dels Alps albanesos fins als boscos secs d'Andrefana a Madagascar.  Europa domina gairebé la meitat de la llista amb 13 entrades, inclosa la capital de Malta, La Valeta, i Pompeia a Itàlia. Moltes destinacions són ara més accessibles gràcies a les grans millores que s'estan produint als ferrocarrils. Potser el més intrigant és que National Geographic prediu que Gal·les serà una destinació turística d'èxit el 2024.  Segons 'The Cool List', Gal·les té una tradició centenària de whisky que sovint es veu eclipsada per la d'Irlanda i Escòcia. El whisky gal·lès ha experimentat una mena de renaixement; Cardigan Bay i Penryn allotgen dues de les quatre destil·leries del país "aprovades per indicacions geogràfiques", cosa que significa que pots provar el whisky directament a l'origen.  La Península de Yucatán a Mèxic és una altra destinació destacada com una de les més interessants per viatjar el pròxim any, i no és estrany, atès que Mèrida, la ciutat més gran de l'estat, també figura a la llista de destinacions de tendència segons Book

Muchos de nosotros reservamos las vacaciones para el relax, pero para los más intrépidos viajar supone una oportunidad para disfrutar de paisajes y plantear desafíos de altura. Y no nos referimos solo a subir a la cima de la Torre Eiffel o enfrentar las multitudes de Times Square. Las vacaciones de aventura a algunas de las maravillas naturales del mundo son muy populares entre aquellos que ansían algo más atrevido y activo, pero ciertas atracciones también pueden ser bastante peligrosas. Después de todo, la madre naturaleza es una amante cruel. La agencia de viajes Holidu ha investigado para compilar una lista de las atracciones más peligrosas del mundo. ¿Y cuál reclama el primer lugar? Es (redoble de tambores, por favor) el Mont Blanc, el pico más alto de Europa. La montaña, que cruza Francia, Italia y Suiza, es increíblemente popular entre los esquiadores y excursionistas, pero es el escenario de un promedio de cien muertes al año, según la investigación de Holidu. El pico también tiene el segundo promedio anual más alto de "accidentes notables" con 22, superado solo por el promedio de 41 del Parque Nacional de Yosemite, en los Estados Unidos. La segunda atracción más peligrosa es supuestamente el Ben Nevis. La montaña escocesa, que es el pico más alto del Reino Unido, solo promedia tres muertes al año, pero tiene un estimado de 20 accidentes. En tercer lugar, está el Monte Fuji, el icónico estratovolcán japonés que tiene alrededor de siete muertes y 11 accidentes al año.

El momento de máxima fama del Covid puede haber pasado, pero está lejos de terminar para siempre. Siguen apareciendo nuevas cepas, y la variante más reciente 'Arcturus' (también conocida como XBB.1.16) provoca ya una oleada de casos positivos y trae consigo un síntoma completamente nuevo.  Si bien la mayoría de las variantes han mostrado síntomas similares (fiebre, dolor de garganta, secreción nasal), los expertos han notado que la nueva ola está causando conjuntivitis en algunos pacientes, particularmente en niños. La infección ocular hace que los ojos se enrojezcan, piquen y se hinchen. India se ha visto especialmente afectada por la última cepa, con nuevos casos aumentando un 30 por ciento en sólo un día.  El pediatra Dr. Vishin Vashishtha tuiteó: "Parece estar surgiendo un fenotipo infantil: bebés tratados con fiebre alta, resfriado y tos, y conjuntivitis no purulenta con picazón y ojos pegajosos, algo que no se había visto en oleadas anteriores". En este momento, Arcturus solo representa el 0,4 por ciento de los casos en el Reino Unido, pero los funcionarios de salud han advertido que esto podría aumentar, ya que parece estar propagándose más rápidamente que oleadas anteriores.  NO TE LO PIERDAS: copas menstruales gratis a todas las farmacias de Catalunya Lee el número de septiembre de Time Out Barcelona con entrevistas, reportajes y las mejores recomendaciones de ocio y cultura de la ciudad  

Es, sin lugar a dudas, el fenómeno astronómico del verano, un espectáculo natural de los cielos despejados de las noches de verano. La lluvia de estrellas, las Lágrimas de San Lorenzo, también conocidas como las Perseidas, tienen su origen en una serie de partículas solidas que provienen del espacio, de la cola del cometa Swift-Tuttle, y que al entrar en la atmósfera queman dejando la estela característica. La Tierra traviesa estos días la zona de partículas y, por lo tanto, es el momento de salir al exterior para presenciar el acontecimiento.  Este año, el punto álgido de la lluvia de estrellas, en las noches del 12 y 13 de agosto, coincide con la Luna de Esturión. La última superluna del año tomará el protagonismo del cielo en la madrugada del 12 de agosto. Aun así, los meteorólogos aseguran que las Lágrimas de San Lorenzo pueden verse desde unos días antes hasta cuatro o cinco días después. Ciertamente, un evento ideal e impresionante por si el calor no le deja dormir y le apetece quitar el telescopio temprano. Como siempre, los mejores sitios para ver el espectáculo serán los entornos altos libres de contaminación lumínica: por eso te recomendamos la aplicación Light Pollution Map que te descubrirá sitios oscuros cerca de ti, ideales para apreciar el fenómeno.   Vistes des de l'Observatori FabraFOTO: Observatori   ¿Dónde verlas en Barcelona? En Barcelona y cercanías podréis encontrar puntos ideales para ver el fenómeno. Por supuesto, la sierra de Collserola, el punto m

És, sens dubte, el fenomen astronòmic de l'estiu, un espectacle natural dels cels clars de les nits estivals dels mesos de juliol i agost. La pluja d'estels, les Llàgrimes de Sant Llorenç, també conegudes com a Perseids, tenen el seu origen en una sèrie de partícules sòlides que provenen de l'espai, de la cua del cometa Swift-Tuttle, i que en entrar a l'atmosfera cremen deixant l'estela característica. La Terra travessa aquests dies la zona de partícules i, per tant, és moment de sortir a l'exterior per presenciar l'esdeveniment. Aquest any, el punt àlgid de la pluja d'estels, les nits del 12 i 13 d'agost, tot i que es podran veure algunes més fins el 24 d'agost. L'última superlluna de l'any prendrà el protagonisme del cel a la matinada del 12 d'agost. Tot i això, els meteoròlegs asseguren que les Llàgrimes de Sant Llorenç es poden veure des d'uns dies abans fins quatre o cinc dies després. Certament, un esdeveniment ideal i impressionant per si la calor no us deixa dormir i us ve de gust treure el telescopi ben d'hora. Com sempre, els millors llocs per veure l'espectacle seran els entorns alts lliures de contaminació lumínica, i és per això que et recomanem l'aplicació Light Pollution Map, que et permetrà descobrir quins són els punts foscos i ideals per veure estrelles que tens més a prop.      Vistes des de l'Observatori Fabra FOTO: Observatori   On veure-les a Barcelona? A Barcelona i rodalia podeu trobar punts ideals per veure el fenomen. Per descomptat, la serra de Co

Només cal donar un cop d'ull a xarxes per descobrir l'enorme allau de reaccions que ha despertat la mort de Hermann Bonnín avui a Barcelona. La gent del teatre i la cultura en general s'ha llançat a proclamar l'admiració que aquest professional ha despertat al llarg de cinc dècades de feina en les diferents responsabilitats i projectes que ha encapçalat. La seva llavor creativa i pedagògica és fonamental per entendre com és avui el teatre català. Repassem algunes de les fites fonamentals en la carrera de Bonnín. Transformador de l'Institut del Teatre A principis dels setanta, el teatre català vivia una petita revolució a peu de carrer amb l'eclosió de companyies independents –Els Joglars, Comediants, GTI– que van fer envellir de cop l'encarcarat teatre que es feia aleshores a les grans places de la ciutat, i que s'ensenyava a les grans institucions. El 1970, Hermann Bonnín entra a dirigir quan tenia 35 anys l'Institut del Teatre, la gran universitat de les arts escèniques, i capgira absolutament la seva orientació, amb una important renovació del professorat –el "cementeri d'elefants", que deia Boadella–, per fer arribar a la institució precisament professionals del teatre independent. Aquella dècada en la direcció de l'Institut va ser crucial per entendre com són avui les arts escèniques i els seus professionals.     Institut del Teatre© Institut del Teatre   Cap a una idea de teatre públic Des de fa dècades, la ciutadania pot gaudir d'unes institucions i uns teatres públi

Reprendre una rutina que ha saltat pels aires. Cada any, la gala Catalunya Aixeca el Teló funciona com a tret de sortida de la temporada teatral. A les portes d'un exercici ben incert, el sector necessita tota la pirotècnia possible per projectar la sensació de seguretat que ha de tornar a omplir els patis de butaques, i que la metxa es torni a encendre. El Teatre Victòria del Paral·lel ha estat l'escenari escollit i el Mago Pop, el seu propietari, ha presentat el xou juntament amb l'actriu Sílvia Abril. La gala s'ha retransmès per TV3, o millor dit, un programa pensat per a TV3 s'ha enregistrat en directe des del teatre. El dinamisme televisiu i els explosius trucs d'il·lusionisme de l'amfitrió han aconseguit que la gala fos fàcil d'empassar, la perspectiva no ho és tant.   Foto: Sergi Panizo   Al matí, com és tradicional, l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) havia presentat les xifres d'una temporada tallada abruptament al març. El balanç: s'han deixat d'ingressar 30,5 milions d'euros només a Barcelona, 850.000 espectadors menys respecte de la temporada anterior, 510 obres cancel·lades. Un desastre. Que no falti la crítica Tal vegada perquè el sector ja no té molt més a perdre, la gala va mantenir el to crític més elevat del que és costum. En el monòleg inicial Sílvia Abril va colar entre un reguitzell d'acudits a l'engròs algun dard cap a la nova consellera de Cultura, Àngels Ponsa –“quin moment més adient per arribar al càrrec”–, i cap a l'alcaldessa