Surekha Ragavan

Tenemos planes para cada día y para todos los gustos: teatro, estrenos de cine, ver las exposiciones imprescindibles, planes para hacer en familia, patinar en las numerosas pistas de hielo que se instalan estos días... Si te quedas en Barcelona del 6 al 10 de diciembre, te faltarán horas para hacer todas las propuestas interesantes que hay en la ciudad. Y ojo, algunas son GRATIS (sí, impresionante). NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer en diciembre  

Tenim plans per a cada dia i per a tots els gustos: teatre, estrenes de cinema, veure les exposicions imprescindibles, plans per fer en família, patinar en les nombroses pistes de gel que hi ha aquests dies... Si et quedes a Barcelona del 6 al 10 de desembre, et faltaran hores per fer totes les propostes interessants que hi ha a la ciutat. I compte, algunes són GRATIS (sí, impressionant).NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer al desembre a Barcelona  

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a Barcelona

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer gratis a Barcelona

Que en Cataluña hay muy buenos restaurantes queda demostrado año tras año con los reconocimientos que da la más prestigiosa guía gastronómica, la Michelin. 54 restaurantes en Cataluña, de costa y de montaña, de cocina tradicional y de autor, tienen en su poder al menos una estrella Michelin, y cinco gozan de la excelencia máxima de las tres estrellas. No puedes ir mal si comes en cualquiera de estos sitios. Eso sí, en muchos de los casos es necesario reservar con semanas (o meses) de antelación. Y si no quieres salir de Barcelona, aquí tiene la lista de los restaurantes con Michelin de la capital. NO TE LO PIERDAS: Los mejores restaurantes de Barcelona

Que a Catalunya hi ha molt bons restaurants queda demostrat any rere any amb els reconeixements que dona la guia gastronòmica més prestigiosa. 54 restaurants, de costa i de muntanya, de cuina tradicional i d'autor, tenen en el seu poder en aquest moment com a mínim una estrella Michelin, i cinc l'excel·lència màxima de les tres estrelles. Encert segur si els trieu. Això sí, en molts dels casos cal reservar amb setmanes d'antelació. I si no voleu sortir de Barcelona, aquí teniu la llista de les Michelin de la capital.  NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona 

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine, planes de fin de semana y muchas cosas para hacer en la ciudad.  NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona

Barcelona sigue estando al frente de la vanguardia gastronómica internacional, como demuestran las 37 estrellas Michelin que atesora la ciudad, repartidas entre 26 restaurantes. En la guía vigente para 2024, entran en el tablero de juego con una estrella los restaurantes Suto y Quirat. Y atención, que Disfrutar conquista el olimpo de los triestrellados, un hecho que convierte a Barcelona en una ciudad con cuatro restaurantes con tres estrellas Michelin. Si queréis daros un homenaje, estos restaurantes no pueden fallar, y recordad que algunas Michelin tienen restaurantes con menú de mediodía, muchos por menos de 50 euros. ¡Buen provecho!NO TE LO PIERDAS: La lista de los 50 mejores restaurantes de Barcelona.

Barcelona continua estant al capdavant de l'avantguarda gastronòmica internacional, com demostren les 37 estrelles Michelin que atresora la ciutat, repartides entre 26 restaurants. A la guia vigent per al 2024 entren al tauler de joc amb una estrella els restaurants Suto i Quirat. I atenció, que Disfrutar conquereix l'olimp dels triestrellats, un fet que converteix Barcelona en una ciutat amb quatre restaurants amb tres estrelles Michelin. Si voleu fer-vos un homenatge, aquests restaurants no poden fallar, i recordeu que algunes Michelin tenen restaurants amb menú de migdia, alguns assequibles. Bon profit!NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

This hour-long original musical adaptation of Dickens's yuletide fable, created by composer Michael Sgouros and librettist-director Brenda Bell, returns for its 15th year at the West Village's Players Theatre. The updated set is inspired by traditional British panto.

La cuina tanca a les 24 h, o sigui que es converteix en un dels escassos llocs de Poblenou per fer-hi un mos amb garanties fins tard. 

La cuina tanca a les 24 h, o sigui que es converteix en un dels escassos llocs de Poblenou per fer-hi un mos amb garanties fins tard. 

En Sants, una invitación al hedonismo: "Somos de calorías y disfrute, tortillas y pollo frito", advierte Daniel Molina, un chef madrileño con mili en BarraFina –tapas Michelin en Londres– o en Dani García, entre otros. ¿Qué hace un madrileño tortilleando en Barcelona, cuando podría hacerlo en la tierra prometida de las cañas y la libertad? "¡El amor!", ríe. Ha cogido una pizca de bagaje de cada lugar, que dosifica en una carta de tortilla individuales de altos vuelos, poco cuajadas por filosofía y necesidad: se hacen al momento, y salen tres cada quince minutos. Se renuevan por temporada –la tortilla de calçots con romesco vuela– pero de diez recetas nunca cae la tortilla brava: una tortilla de patatas cubierta por una salsa brava a la madrileña, fusión triunfal de las dos tapas más pedidas de la historia. El otro puntal del negocio son unas tapas muy bien hechas, preparado desde cero y sin procesados. Alerta, que decía antes aquí, no son de dieta: la cosa va de pollo frito muy bien hecho, 'deep fry' esponjoso al estilo del Sur de Estados Unidos, de croquetas de pollo con kimchi, una buena ensaladilla rusa... Para disfrutar de la indulgencia del sábado noche con amigos y salir rodando, rellenito de cerveza bien tirada.

A Sants, una invitació a l’hedonisme: “Som de calories i gaudi, truites i pollastre fregit”, adverteix en Daniel Molina, un xef madrileny amb mili al BarraFina –tapes Michelin a Londres– o al Dani García, entre d’altres. Què fa un madrileny truitejant a Barcelona, quan podria fer-ho a la terra promesa de les canyes i la llibertat? “L’amor!”, riu. Ha agafat un polsim de bagatge de cada lloc, que dosifica en una carta de truites individuals d’alta volada, poc quallades per filosofia i necessitat: es fan al moment, i en surten tres cada quinze minuts. Es renoven per temporada –la truita de calçots amb romesco vola– però de deu receptes mai cau la truita brava: una truita de patates coberta per una salsa brava a la madrilenya, fusió triomfal de les dues tapes més demanades de la història.  L'altre puntal del negoci són unes tapes molt ben fetes, tot preparat des de zero i sense processats. Alerta, que deia abans aquí no són de dieta: la cosa va de pollastre fregit molt ben fet, a l'estil del Sud dels Estats Units, de croquetes de pollastre amb kimchi, una bona ensaladilla russa... Per gaudir de la indulgència del dissabte nit amb amics i sortir rodant, farcit de cervesa ben tirada. 

Los propietarios de Piel de Gallina, un grupo de chefs-empresarios que de cocina saben un motón, han reconvertido el local de pollo frito de la calle Carders en su idea de lo que debería ser un bar de tapas de toda la vida. Martín Pimentel está detrás de un bar de estética tirando a castiza y donde han querido conseguir "un proyecto emocional, donde el cliente conecte mucho con el servicio y la comida". Quizás a alguien le pueda parecer poco auténtico montar facsímiles de bar cañí en el siglo XXI, pero lo cierto es que en al barri de Born-La Ribera le conviene un restaurante que se escape de los tópicos turísticos y la repetición a través de la cocina de sofrito. Aquí encontrarás platos que remiten a la cuchara y a la cocina de la abuela con algún inevitable, claro (como las croquetas de gamba, muy buenas y potenciadas con la guinda de una salsa de su cabeza). Pero donde se lucen es en la actualización de platos de bareto de toda la vida y de cocina catalana: es delicioso el típico calmar a la plancha, bien tierno y con ajo y perejil (con un toque de marcha picante a base de kimchi y 'ají' amarillo). Y también puntúa muy alto su versión del trinchado de la Cerdanya, con espigalls –¡una especie de col china del Garraf!– con torreznos infiltrados. Por no hablar de unas judías con butifarra rasgada y piquillos. En este espacio de fusión de tradiciones ibéricas se mueven como el pescado en el agua (¡y no olvides el 'cheesecake' de miel y requesón con nuez rallada por encima!).

Els propietaris de Piel de Gallina, un grup de xefs-empresaris que de cuina en saben un niu, han reconvertit el local de pollastre fregit del carrer Carders en la seva idea del que hauria de ser un bar de tapes de tota la vida. En Martín Pimentel és al darrere d'un bar d'estètica tirant a castissa i on han volgut aconseguir "un projecte emocional, on el client connecti molt amb el servei i el menjar". Potser a algú li pot semblar poc autèntic muntar facsímils de bar cañí al segle XXI, però la veritat és que al Born-La Ribera li convé un restaurant que s'escapi dels tòpics i la repetició a través de la cuina de sofregit.  Aquí hi trobareu plats que remeten a la cullera i a la iaia amb algun inevitable, esclar (com les croquetes de gamba, molt bones i potenciades amb la cirereta d'una salsa del seu cap). Però on es llueixen és en l'actualització de plats de bareto de tota la vida i de cuina catalana: és deliciós el típic calmar a la planxa, ben tendre i amb all i julivert (amb un toc de marxa picant a base de kimchi i 'ají' groc). I també puntua ben alt la seva versió del trinxat de la Cerdanya, amb espigalls –una mena de col xinesa del Garraf!– amb torreznos infiltrats. Per no parlar d'uns fesols amb botifarra esparracada i piquillos. En aquest espai de fusió de tradicions ibèriques es mouen com el peix en l'aigua (i no oblideu el pastís de formatge de mel i mató amb nou ratllada per damunt!). 

NOXE, el restaurante asiático del hotel W, ofrece las mejores vistas posibles sobre la costa de Barcelona, cocina japonesa y una triple personalidad que combina un restaurante con los cócteles y el espíritu de 'night-club' que hereda de Eclipse, la celebrada discoteca del hotel W que cedió su ubicación privilegiada a NOXE en el verano del 2023. Este es un lugar para mirar y ser visto: la luz y las vistas mandan. Tanto que incluso las zonas VIP en la parte del 'night-club' se han concebido para que en ningún momento se interpongan en la visión del resto de clientes del sitio. Y claro, bajo esa premisa los platos son muy estéticos. Y también muy buenos: al frente de la cocina se encuentra el chef nipón Azumasong, experto en cocina 'omakase' (el tradicional menú degustación japonés), cuya carta se mueve entre clásicos y platos menos conocidos. Estamos ante un concepto más informal y para compartir que la propuesta 'omakase', donde el chef prepara y sirve uno a uno los platos a cada comensal. Encontraréis aciertos rotundos, sobre todo en el apartado de fríos: el trío de tártaros (salmón, pez limón y atún, acompañado de tobiko negro y crema de wasabi) es una delicia refrescante matizada con virtuosismo, y el sushi y las gyoza son excelentes. Ahora bien, que los atribulados bolsillos de clase media tengan en cuenta que el precio y la estética forman parte de una forma de entender la alta hostelería muy diferente del discreto encanto de la Barcelona burguesa (y ojo, aquí rige un 'dr

Broadway review by Adam Feldman In the extremely funny 1975 movie Monty Python and the Holy Grail, the British comedy troupe’s lampoon of Arthurian legend, there is only one fully fledged musical number: a cutaway to the roundly ludicrous knights of Camelot, who dance in armored kicklines and describe themselves in such ridiculous rhymes as “We sing from the diaphragm a lot” and “We eat ham and jam and Spam a lot.” The very thought of it prompts the questing King Arthur to question his plans. “On second thought, let's not go to Camelot,” he decides. “It is a silly place.” Cut to the 2005 musical Spamalot, which expands the spirit of that 65-second sequence into a two-act Broadway show. It is a silly piece. Adapted by Eric Idle from the Holy Grail screenplay—with help from composer John Du Prez, and a handful of loaners from other Python sources (notably the Life of Brian song “Always Look On the Bright Side of Life”)—this tongue-in-cheeky pageant still tells the episodic story of King Arthur (James Monroe Iglehart) and his entourage in search of a vaunted relic. But jokes about medieval legend now take a back seat to metatheatrical tomfoolery about musical theater as a genre. Winking at Broadway conventions in a succession of zanily oversold numbers, it is essentially an ongoing parody of itself—so much so that when Gerard Allesandrini spoofed Spamalot for his Forbidden Broadway series, he simply had his actors perform an actual song from the show, “The Song That Goes Like Th

NOXE, el restaurant asiàtic de l'hotel W, ofereix les millors vistes possibles sobre la costa de Barcelona, cuina japonesa i una triple personalitat que combina un restaurant amb els còctels i l'esperit de 'night-club' que hereta d'Eclipse, la celebrada discoteca de l'hotel W que va cedir la seva ubicació privilegiada a NOXE l'estiu del 2023. Aquest és un lloc per mirar i ser vist: la llum i les vistes manen. Tant que fins i tot les zones VIP a la part del 'night-club' s'han concebut perquè en cap moment s'interposin en la visió de la resta de clients del lloc.  I esclar, sota aquesta premissa els plats són molt estètics. I també molt bons: al capdavant de la cuina hi ha el xef nipó Azumasong, expert en cuina 'omakase' (el tradicional menú degustació japonès), amb una carta que es mou entre clàssics i plats menys coneguts. Som davant un concepte més informal i per compartir que la proposta 'omakase', on el xef preparant i servint un per un els plats a cada comensal. Hi trobareu encerts rotunds, sobretot en l'apartat fred: el trio de tàrtars (salmó, peix llimona i tonyina, acompanyat de 'tobiko' negre i crema de wasabi) és una delícia refrescant matisada amb virtuositat, i el sushi i les gyoza són excel·lents. Ara bé, les atribolades butxaques de classe mitjana tinguin en compte que aquí, els preus i l'estètica formen part d'una manera d'entendre l'alta hostaleria molt diferent del discret encant de la Barcelona burgesa (i compte, que regeix un 'dress code' que prohibeix bermu

Si deseas disfrutar de un restaurante de carne selecta y bien madurada, Carnal Steakhouse es tu sitio. Esta brasería de apariencia selvática y luz tenue –las plantas cuelgan del techo y se doblan sobre tu plato iluminado– es una incitación al disfrute carnívoro, lujurioso y hedonista. Esta es la casa del chef uruguayo Joaquín Ignacio Sánchez, formado en el Basque Culinary Center, y como ya has adivinado pone la carne en el centro de todo. Carnal ofrece hasta 22 piezas fijas de carnes, y el chef advierte que "no todo es gallego ni todo es buey". Las hay argentinas, uruguayas, estadounidenses, alemanas, en cortes como picanha, el bife, entraña, lomo bajo o solomillo: carnes selectas que pueden pasar hasta 150 días de maduración en cámara. Y todo, como dice el eslogan del restaurante, hecho sin trampa ni carbón: ni fuego, ni hornos, toda la cocción de Carnal es a base de leña de encina, y llega a la mesa con una piedra para que el comensal remate el corte al su punto deseado. Un no carnívoro se sentirá bien atendido: puede optar por pescados de altos vuelos, salmón a la brasa con xiitakes o bacalao negro de Alaska, por ejemplo, y los entrantes vegetales –porros a la brasa con emulsión de scamorza o boniato en brasa doce horas con stracciatella de burrata y avellana– son de una suculencia primitiva de lo más satisfactoria.

Si voleu gaudir de carn selecta i ben madurada, Carnal Steakhouse és el vostre lloc. Aquesta braseria d'aparença selvàtica i llum tènue –les plantes pengen del sostre i es vinclen sobre els vostres plats il·luminats– és una incitació al gaudi carnívor luxuriós i hedonista. Aquesta és la casa del xef uruguaià Joaquín Ignacio Sánchez, format al Basque Culinari Centre, i com ja heu endevinat posa la carn al centre de tot.   Carnal ofereix fins a 22 peces fixes de carns, encara que el xef adverteix que "no tot és gallec ni tot és bou". N'hi ha d’argentines, uruguaianes, nord-americanes, alemanyes, en talls com picanha, el bife, entranya, llom baix o filet: carns selectes que poden passar fins a 150 dies de maduració en cambra. I tot, com diu l'eslògan del restaurant, fet sense trampa ni carbó: ni foc ni forns, tota la cocció de Carnal és a base de foc d'alzina, i arriba a taula amb una pedra perquè el comensal remati el tall al seu punt desitjat.  Un no carnívor se sentirà ben atès: pot optar per peix d'alta volada, salmó a la brasa amb xiitakes o bacallà negre d'Alaska, per exemple, i els entrants vegetals –porros a la brasa amb emulsió de scamorza o moniato en brasa dotze hores amb stracciatella de burrata i avellana– són d'una suculència primitiva.  

“Let Me Tell You” is a series of columns from our expert editors about NYC living, including the best things to do, where to eat and drink, and what to see at the theater. They are published every week. One thing you may not know about the life of a theater critic is that it involves a lot of reading. I don’t just mean perusing scripts, though I certainly do a great deal of that. I also mean reading nonfiction books—whole books! from beginning to end!—about what goes on offstage.  That’s a part of my job, yes, but it’s also a thing I enjoy. People who love theater, I’ve found, also tend to love reading about it. In part, that’s because theater disappears quickly, and we rely on descriptions and lore about past artists and shows to keep them alive. It can be instructive to get a peek behind the curtain, not to mention fun; finding out what happens offstage gives us a greater appreciation for what we do get to see. But even the most voracious fans can’t read everything. Countless nonfiction books about theater are published every year; the volume of volumes is intimidating. And I’d like to help with that. Here are a dozen books about theater that have come out in the past three years and that I think are eminently worth your time. As the holiday season approaches, consider buying these for your vacation or staycation or winter-night curl-up-with-a-good-book sessions—or, of course, as gifts for stagestruck friends. The three at the top, in alphabetical order, are the must-reads 

Sí, per recurrent que sigui dir-ho, no és menys cert: la Guia Michelin ha tornat a ser gasiva amb les estrelles a Catalunya. Les rutilants (i merescudíssimes) tres estrelles del Disfrutar amaguen que els únics dos restaurants amb nova estrella a Catalunya són a Barcelona: Suto i Quirat (davant les cinc noves Michelin de Madrid o les tres noves al municipi de Jaén). Això sí, la guia francesa ha decidit premiar dos models de restaurants tant oposats com excel·lents, els dos plens de talent i joventut. D'una banda, tenim el Quirat, amb Víctor Torres al capdavant. El xef d'Horta el 2018 va aconseguir ser el cuiner més jove d'Espanya amb una Michelin. Ara conquereix el segon guardó als 30, un fet que tampoc no està gens malament. Quirat practica el vessant de la creativitat més aferrada al territori català i la cuina catalana.   Scott ChasserotQuirat (Poble-sec)     I ha aconseguit la primera Michelin amb un menú degustació ple d'al·lusions al receptari català més tradicional, com el pollastre de corral amb llagosta o un arròs melós d'anguila del Delta. Després d'anys fora de casa, el xef d'Horta torna per la porta gran. Ja el 2022, quan va obrir, va reivindicar que "a Barcelona falta una mica de cuina que doni valor al producte que tenim més a prop" (amb el permís de Jordi Vilà i altres, va puntualitzar).   Scott ChasserotSuto Barcelona (Sants-Hostafrancs)   I per la porta gran s'hi ha esmunyit un restaurant molt petit. Davant la cuina de 500 m² de Quirat –a l'Hotel Intercont

Sí, por recurrente que sea decirlo, no es menos cierto: la Guía Michelin ha vuelto a racanear estrellas en Cataluña. Las rutilantes (y merecidísimas) tres estrellas de Disfrutar ocultan que los únicos dos restaurantes con nueva estrella en Cataluña están en Barcelona: Suto y Quirat (frente a las cinco nuevas Michelin de Madrid o las tres nuevas en el municipio de Jaén).  Eso sí, la guía francesa ha decidido premiar dos modelos de restaurantes tan opuestos como excelentes, pero llenos de talento y juventud. Por un lado, tenemos a Quirat, con Víctor Torres al frente. El chef de Horta en 2018 consiguió ser el cocinero más joven de España con una Michelin. Ahora conquista el segundo galardón a los 30, cosa que tampoco está nada mal. Quirat practica la vertiente de la creatividad más aferrada al territorio catalán y a la cocina catalana.   Scott ChasserotQuirat (Poble-sec) Y ha conseguido su primera Michelin con un menú degustación lleno de alusiones al recetario catalán más tradicional, como el pollo de corral con langosta o un arroz meloso de anguila del Delta. Después de años fuera de casa, el chef de Horta regresa por la puerta grande. Ya en 2022, cuando abrió, reivindicó que "en Barcelona falta un poco de cocina que de valor al producto que tenemos más cerca" (con el permiso de Jordi Vilà y otros, puntualizó).   Scott ChasserotQuirat (Poble-sec) Y por la puerta grande se ha colado un restaurante muy pequeño. Frente a la cocina de 500 m² de Quirat –en el Hotel Intercontine

Hi ha una norma no escrita a les Michelin que corria entre periodistes ("a la ciutat on es fa la gala no es dona mai la tercera estrella) que ha saltat pels aires: Disfrutar de Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch ha aconseguit la seva tercera estrella Michelin, cinc mesos després que l'establiment fos erigit com el segon millor restaurant del món pel rànquing 'The World's 50 best restaurants'. La sensació entre la premsa ha sigut de justícia: des del 2012 que Disfrutar picava pedra i es superava any rere any com per no entrar en la selecta elit mundial dels triestrellats (i converteix Barcelona en un prodigi de la cuina de luxe: ja disposa de ¡quatre!, restaurants amb tres estrelles: Àbac, Lasarte, Cocina Hermanos Torres i ara Disfrutar). El primer que ha dit L'Eduard Xatruch, minuts després de rebre el premi, és que "costa tant arribar fins aquí encara no hem ni assimilat tot el que ha passat". En Mateu Casañas ja venia mentalitzat de casa: "Sempre et poses una cuirassa per treballar amb contenció. Si no ens l'haguessin donat? No passa res, aquesta feina va de viure al dia i trepitjar de peus a terra".  Costa tant arribar fins aquí que no hem assimilat el que ha passat Ara bé, aquí s'acaba la festa per a Catalunya (que no per a Barcelona): les dues úniques noves estrelles de Catalunya són a Barcelona: el Suto, obert el 2019, i el Quirat de Víctor Torres, d'èxit meteòric: va obrir el 2022. Un fet que contrastat amb l'eclosió de nous restaurants d'una estrella a Madri

Hay una norma no escrita en las Michelin que corría entre periodistas ("en la ciudad donde se hace la gala nunca se da la tercera estrella) que ha saltado por los aires: Disfrutar de Mateu Casañas, Oriol Castro y Eduard Xatruch ha conseguido su tercera estrella Michelin, cinco meses después de que el establecimiento fuera erigido como el segundo mejor restaurante del mundo por el ranking 'The World's 50 best restaurants'. La sensación entre la prensa ha sido de justicia: desde el 2012 que Disfrutar picaba piedra y se superaba año tras año como para no entrar en la selecta élite mundial de los triestrellados (y convierte a Barcelona en un prodigio de la cocina de lujo: ya dispone de ¡cuatro!, restaurantes con tres estrellas: Ábac, Lasarte, Cocina Hermanos Torres y ahora Disfrutar). Lo primero que ha dicho Eduard Xatruch, minutos después de recibir el premio, es que "cuesta tanto llegar hasta aquí que todavía no hemos ni asimilado todo lo ocurrido". Mateu Casañas ya venía mentalizado de casa: "Siempre te pones una coraza para trabajar con contención. ¿Si no nos la hubieran dado? No pasa nada, este trabajo va de vivir al día y tener los pies en el suelo". Cuesta tanto llegar hasta aquí que no hemos asimilado lo ocurrido Ahora bien, aquí se acaba la fiesta para Cataluña (que no para Barcelona): las dos únicas nuevas estrellas de Cataluña están en Barcelona: Suto, abierto en 2019, y Quirat de Víctor Torres, de éxito meteórico: abrió en el 2022. Algo que contrasta con la eclosión d

Lo dejó escrito hace años Quim Monzó en uno de sus mejores artículos: a veces, entras en un bar y notas que ha muerto para ti. El lugar sigue igual, pero eres tú que has cambiado, o quizás los cambios ajenos a ti son demasiado sutiles. La música sigue siendo la misma, pero ya no encajas por alguna razón, estás desubicado para siempre en ese sitio. Esta es una sensación que los mayores de 40 años que quieren seguir meneando el culo copazo en mano en el disco-bar –una intención humanista de lo más loable–habrán sentido más de una vez (si no todo el rato): demasiado viejos para los antros juveniles de perreo urban, demasiado jóvenes para batirse el cobre con la selecta senectud que abarrota las tardes de La Paloma.  Foto: Maria DiasMuticlub, tardeo selecto para mayores de 40 años A todos ellos va dirigidas las sesiones de tardeo del MutiClub, selecta coctelería con pista de baile y cocina de primera propiedad de Kim Diaz (Entrepanes Diaz, Bar Mut). Cada domingo, de 19.30 h hasta la medianoche, MutiClub abre sus puertas a una franja de edad de 40 hacia arriba que quiera salir sin destrozarse el hígado o las neuronas. "Hemos detectado que hay mucha gente de 40 y pico que tiene hijos y no puede salir por la noche. Y que además, cuando lo hacen, acaban por sentirse desubicados", explica Díaz.  Muchos mayores de 40 años quieren salir por la noche pero se sienten desubicados La música aquí tiene un peso importante: va a cargo de DJ Morti, quien fuera cantante de El Fantástico Hombre

Una conversación recurrente a la hora de hablar de comida es la reivindicación del pan con tomate y la escudella en contraposición al 'brunch' y el ramen. Y ahora, uno de los principales chefs de Catalunya ha decidido pasar a la acción: Jordi Vilà, que abre la tienda de comida para llevar Va de Cuina en Sant Antoni –Comte Borrell, 54, la segunda después de Sarrià– aprovecha la andadura del nuevo negocio para reivindicar la "escudella i carn d'olla" por delante de los caldos asiáticos. Foto: Scott ChasserottLos macarrones de Vilà Y una forma de hacerlo es convertirla en comida para llevar y sacarla a la calle. El plato estrella de Va de Cuina es la Escudella Street, una escudella catalana y cocinada para llevar. Hecha a fuego lento durante 15 horas, contiene pollo, careta, cabeza de lomo y jarrete, hueso salado y manteca, col, garbanzos y pelota, nabos, chirivías y zanahorias, patata y cebolla y, por supuesto, galets. "Escudella Street 1 - Ramen 0", dice socarrón Vilà.  Incluso en casa somos el aspirante frente a lo extranjero y tenemos que reivindicarnos  No es que el chef abomine del ramen. La broma del ramen contra la escudella "es una constatación de que, incluso en nuestro país, solo somos el aspirante. A pie de calle, en la ciudad, quien tiene que reivindicarse ante el éxito foráneo somos nosotros. Y puestos a elegir, preferimos la escudella. Porque, al fin y al cabo, un ramen tiene mucho de escudella y una escudella tiene mucho ramen", reflexiona. Otros platos que enc

Una conversa recurrent a l'hora de parlar de menjar és la reivindicació del pa amb tomàquet i l'escudella en contraposició al brunch i el ramen. I ara, un dels principals xefs de Catalunya ha decidit passar a l'acció: en Jordi Vilà, que és a punt d'obrir la botiga de menjar per emportar Va de Cuina a Sant Antoni –Comte Borrell, 54, la segona després de Sarrià– aprofita l'obertura del negoci per posicionar-se a favor de l'escudella i carn d'olla i potenciar-la per davant dels caldos asiàtics. I una manera de fer-ho és convertir-la en menjar per emportar i portar-la al carrer. El plat estrella de Va de Cuina –que obrirà entre el proper dijous o divendres– és l'Escudella Street, una escudella catalana i cuinada per emportar. Feta al foc durant 15 hores, conté pollastre, careta, cap de llom i jarret, os salat i sagí, col, cigrons i pilota, naps, xirivies i pastanagues, patata i ceba i, per descomptat, galets. "Escudella street 1 - Ramen 0", diu sorneguer Vilà.  Fins i tot al nostre país som l'aspirant i ens hem de reivindicar davant l'èxit forà No és que el xef abomini el ramen. Fer la broma de partir de futbol de ramen contra escudella "és una constatació que fins i tot al nostre país, només som l’aspirant. A peu de carrer, a la ciutat, qui ha de reivindicar-se davant l’èxit forà som nosaltres. I, posats a triar, preferim l’escudella. Perquè, al capdavall, un ramen té molt d’escudella i una escudella molt de ramen", reflexiona i reivindica. Altres plats que hi trobareu són samfa

Els bars de llibreria, ho sabem tots, solen ser espais de concessió empresarial, sovint asèptics. Ara bé, això no passa amb el bar de la llibreria + Bernat (Buenos Aires, 6. T. 934 10 09 90), oberta el 1972 (i que ara és una cooperativa amb molts socis, entre ells Mercedes Milà). Al capdavant del bar-cafeteria hi trobem l'escriptor i hostaler Carles Armengol, que porta la taverna a la sang. No ho dic per dir: Armengol va passar dels 14 als 30 anys 'col·laborant' al Bar Restaurante Collado, la casa de menjars que van obrir els seus besavis el 1928 a Collblanc, el territori fronterer entre l'Hospitalet i Les Corts. "Des dels 14 anys fins ben gran no vaig tenir mai un moment de desconnexió real del bar", m'explica. El Collado no era qualsevol cosa: era un bar-restaurant obert tot el dia on el seu pare ho cuinava tot des de zero i regia amb mà de ferro fins al 2012 (servidor va tenir l'ocasió de menjar-hi cap al 2010 i era molt recomanable: recordo una pasta amb pesto casolà i mandonguilles a la jardinera ben bones). D'aquesta experiència, Armengol en va treure el llibre 'Collado. La maldición de una casa de comidas' (Colectivo Bruxista, 2022), unes trepidants memòries entre el realisme social, la picaresca, la gastronomia i el costumisme que ho ha petat: ja porta cinc edicions.   Foto: Ricard MartínBar de la + Bernat, menjar i beure entre llibres El Sant Jordi passat va presentar el llibre a la + Bernat. I tan bé va anar la cosa que la Montse Serrano, la sòcia al capdavant del

Quizás el nombre de los galardones no os suene, pero los premios JRE (Jeunes Restaurateurs Awards, es decir, Premios de los Restauradores Jóvenes) tienen un gran prestigio y una larga tradición: esta asociación de cocineros y restauradores jóvenes reúne a 390 restaurantes y 160 hoteles de toda Europa, repartidos entre dieciséis países. Y el próximo siete de abril de 2024 celebrará en París el congreso que celebra los 50 años de la asociación y donde entregarán unos premios individuales que reconocen la excelencia culinaria joven en estas categorías: Talento o Chef del Año, Empresario del Año, Sommelier del Año, Premio a la Sostenibilidad, Premio a la Innovación, Premio a la Sostenibilidad y Taste of Origin, un reconocimiento para los chefs que mantienen las tradiciones vivas. Y Barcelona hace triplete de nominaciones en las categorías más importantes: el dúo de socios y chefs Carles Ramón y Manú Núñez del bistrot Besta, se postulan como Empresarios del Año. Según la JRE, este premio reconoce "al equipo de profesionales guiados por un chef talentoso que trabaja entre bambalinas para garantizar los parámetros más altos de cocina". Foto: Ivan GiménezBesta Como Talento o Chef del Año, uno de los nueve nominados de la categoría es Rafa de Bedoya del restaurante Aleia, el joven chef de Jerez de la Frontera que conquistó la Michelin del restaurante del Hotel Casa Fuster en noviembre del año pasado. Esta categoría premia "el joven talento impulsado por el deseo, que crea una cocina

Potser el nom dels guardons no us soni, però els premis JRE (Jeunes Restaurateurs Awards, és a dir, Premis dels Restauradors Joves) tenen un gran prestigi i una llarga tradició: aquesta associació de cuiners i restauradors joves reuneix 390 restaurants i 160 hotels de tota Europa, repartits entre setze països. I el proper set d'abril del 2024 celebrarà a París el congrés que celebra els 50 anys de l'associació i on entregaran uns premis individuals que reconeixen l'excel·lència culinària jove en aquestes categories: Talent o Chef de l'Any, Empresari de l'Any, Sommelier de l'Any, Premi a la Sostenibilitat, Premi a la Innovació, Premi a la Sostenibilitat i Taste of Origin, un reconeixement per als xefs que mantenen les tradicions vives.  I Barcelona fa triplet de nominacions en les categories més importants: el duet de socis i xefs Carles Ramón i Manú Núñez del bistrot Besta, es postulen com a Empresaris de l'Any. Segons la JRE, aquest premi reconeix "l'equip de professionals guiats per un xef talentós que treballa entre bambolines per garantir els paràmetres més alts de cuina".  Com a Talent o Xef de l'Any, un dels nou nominats de la categoria és Rafa de Bedoya del restaurant Aleia, el jove xef de Jerez de la Frontera que va conquerir la Michelin del restaurant de l'Hotel Casa Fuster el novembre de l'any passat. Aquesta categoria premia "el talent jove motivat pel desig, que crea una cuina que harmonitza amb els valors personals i la filosofia, per oferir una experiència incom

In the biggest news for theatrical-makeup producers since the closing of the last revival of Cats, it was announced today that Tammy Faye—a musical biography of the star televangelist and hardcore mascara enthusiast Tammy Faye Bakker—will arrive Broadway in the 2024–25 season. The show, which premiered in London last year, features music by Elton John, lyrics by the Scissor Sisters' Jake Shears and a book by the prolific British playwright James Graham (Ink), who specializes in dramatic retellings of modern cultural and political history. Bakker has long been a popular subject for dramatic biographers, thanks to her emotional appeal, outlandish personal style and complicated legacy as a compassionate public face of the emerging Evangelical movement of the 1970s and 1980s, at the side of her scandal-plagued husband Jim Bakker. Bernadette Peters played her in the 1990 TV movie Fall From Grace (opposite Kevin Spacey), and Jessica Chastain won an Oscar for the 2021 biopic The Eyes of Tammy Faye (opposite Andrew Garfield). Not surprisingly, given her own propensity for musical performance—and her ongoing popularity in the LGBTQ community—she has already inspired several musicals about her life, including 2006's The Gospel According to Tammy Faye, 2007's Big Tent and a 2011 show developed for Kristen Chenoweth. None of those musicals got full productions in New York City, but Tammy Faye, directed by Rupert Goold (King Charles III), is riding to Broadway on a wave of good buzz. In